ENTITATS [Cantaires de Sarrià
CANTEM EN LLIBERTAT Ernest Penalba
L’agrupació coral de les comarques gironines es va proposar la celebració del tricentenari de l’11 de setembre de 1714 com quelcom molt especial, mitjançant un concert participatiu obert a totes les corals que hi volguessin participar, es va fer una crida amb molt d’èxit ja que una vintena de corals (“Els cantaires de Sarrià” inclosos) i uns 500 cantaires estaven disposats a participar de l’esdeveniment.
A
mb argument i concepció històrica a càrrec d’Irene Llongarriu, i direcció tècnica de Carme Cornellà, Clara Benet, Montserrat Casanova i Irene Llongarriu, es va començar a posar fil a l’agulla. Mica en mica i després de diverses reunions amb directors i responsables de les diferents corals es va fer un programa de repertori, assajos i concerts, repartits en tres blocs corals i un bloc comú. La primera trobada va ser el dia 26 d’abril a Quart, on totes les corals portàvem apreses les cançons, va ser tot un dia d’assajos. El dia 1 de juny a la Jonquera, a part de l’assaig del matí, es va fer a la tarda un concert al pavelló d’esports, una mica
informal però va ser el preludi del gran dia que va arribar el 22 de juny, primer al matí a les escales de la catedral i després a la Rambla, on uns 200 cantaires vàrem fer una mica de tastet del que seria el concert de la tarda a l’auditori. I a les sis en punt va començar l’espectacle, sota la direcció de Francesc d’Assís Pagès, l’acompanyament al piano de Marc Mas i la narració de l’actor David Planas, es va anar fent un repàs dels últims tres-cents anys de la història de Catalunya. El grup sarrianenc de música tradicional “Els Groullers” va començar en formació de Cobla de tres quarts amb folre (formació anterior a l’actual cobla), amb una peça de benvinguda, el van seguir tretze cançons més entre les quals
cal destacar “El cant dels ocells”, “Evocació al Pirineu”, “L’estaca”, “Què volen aquesta gent”…o la més emotiva, “L’Empordà”, i finalment i ja per acabar es va cantar “Els segadors” acompanyats de tot el públic assistent. Val a dir que les sardanes que es van cantar varen estar ballades per la colla sardanista de Cassà de la Selva “Mans amigues”. Cantem en Llibertat, el mateix nom ho diu. Cantar és un sentiment molt especial, de reconeixement mundial i la llibertat és un dret de les persones. En aquesta ocasió ha estat la celebració del tricentenari dels fets de 1714, on amb un tomb per la història dels últims segles hem fet un repàs de la música catalana. Salut i música, ■
pDS_15