ues
ESPORTS
L’afició sarrianenca al pavelló d’Agustinos.
que tenia el partit, si es guanyava es quedava primer classificat matemàticament (el C. D. Puertosol havia guanyat el divendres al Maristas de Cartagena i anava empatat amb nosaltres en la primera posició) i també s’anava a la fase final dels campionats, cosa que des d’un principi, poques persones els hi havia passat pel cap. El xiulet sonava i es començava el segon partit. El C. D. Puertosol de Màlaga era un equip semblant físicament a “l’Agustinos”, però tàcticament més ben posicionat dins del terreny de joc i més pacient a l’hora d’elaborar els seus atacs. Els primers 10 minuts la cosa estava igualada a causa de les primeres imprecisions i nervis típics d’inici de partit, semblava un joc de tempteig i d’analitzar-se en aquests primers compassos, talment com una partida d’escacs; 3 a 4 a favor del C. D. Puertosol. L’equip estava jugant bé però semblava que la pilota no volia entrar i això feia que l’equip contrari agafés un avantatge de 4 gols a falta de 10 minuts pel descans. El pavelló, “la Catedral”, no estava com el dia anterior, en què es notava la presència de l’equip local, i aquest cop les forces de les aficions estaven més igualades, tenint un lleuger avantatge la sarrianenca. En els últims minuts es va produir una petita remuntada, obstruïda per la falta de convicció dels nostres
60_pDS
jugadors, el desencert i unes més que discutibles decisions arbitrals. S’arribava a la mitja part amb un resultat desfavorable, UES 11 – C. D. Puertosol 15. Es començava la segona part amb la mateixa tònica, l’arbitratge tenia molta més permissivitat amb la defensa malaguenya i això privava de poder retallar el marcador; UES 17 - C. D. Puertosol 20 al minut 10 de la segona. A partir d’aquest moment, tot i les adversitats que es trobaven els jugadors, van començar de mica en mica a capgirar el que semblava impossible, s’hi començava a creure. En el minut 20, sorprenentment s’empatava el partit a 23. S’havia fet el més difícil, però, és clar, el més lamentable, les persones que han de ser els menys protagonistes del partit tornaven a aplicar un criteri més que discutible i canviant. Se seguia lluitant, el C. D. Puertosol marxava de dos gols a falta de 3 minuts; 25 a 27. Els últims instants van ser a la desesperada, buscar el més difícil, per no dir impossible. Botzina final, UES 25 – C. D. Puertosol 29. Caps cots, ràbia, algun plor, silenci interior...mentre els rivals celebraven la victòria amb la seva afició. Una sensació de ràbia envoltava els sarrianencs, jugadors i seguidors, s’hi havia estat tan a prop, hi havia hagut moments que es tenia entre les mans i a la ment, però..., no va poder ser! ... i com diuen els nostres orígens “s’ha de saber guanyar
amb noblesa i perdre amb dignitat”.Tot i la satisfacció pel treball fet a la pista, el resultat final no era el desitjat. Tots marxàvem cap a l’hotel tristos i sense gaires ganes de dir res. La feina més difícil seria aixecar els ànims dels jugadors, encara quedava un partit i podíem dir alguna cosa. El pitjor, algun jugador tocat físicament i dubtós pel proper matx. El millor, una divertida sessió de piscina que va fer que els nois es poguessin relaxar muscularment i treure tensió i cabòries que podien passar pel cap. Una estona amena i alegre. Sopar i dormir, els jugadors estaven fatigats i calia recuperar forces, es jugava a primera hora del matí i calia aixecar-se aviat. El diumenge 21 d’abril s’aixecava més assolellat. Calia esmorzar i tornar a fer les maletes ja que no es tornava a l’hotel. La gent que formava l’expedició sarrianenca, la majoria estudiants, alguns d’ells tenien exàmens l’endemà i es volia fer una última repassada després d’aquest llarg cap de setmana. Calia, després del partit, anar a la idea i féssim el que féssim en el darrer partit, agafar els trastets i cap a casa, si és que es volia arribar a casa en una hora decent. S’entrava al vestuari cansat, però conscients que s’havia de fer un últim esforç si es desitjava tenir alguna possibilitat, tot i que no depeníem de nosaltres mateixos. Hi havia gent tocada i lesionada que no es podria comptar amb ells, si més no al 100%. Començava el partit a dos quarts d’onze i es començava malament. En el minut 6, el Maristas de Cartagena (Múrcia) es posava al davant en el marcador i no el deixava empatar fins a la fi de la primera part. Les diferències no eren molt àmplies, anaven de 2 a 3 gols, s’estava fluix en defensa i es fallava molt en atac. Al descans, amb empat a 16. En el vestidor els jugadors semblava que no tinguessin energia, que haguessin acabat les forces per tirar-ho endavant. Unes poques paraules van ser suficients per canviar les cares d’aquests nois. El segon temps va començar diferent, molt diferent! Amb