Page 1


EDITORIAL

sumari AJUNTAMENT 40è homenatge a ala vellesa Pla d’ajust econòmicofinancer Un mes de la salut per tot l’any Escola per a la democràcia ENTITATS Festes a l’aire lliure Què és la rafatia? Comença la temporada gegantera L’estiu a l’Esplai PL DOSSIER D'HISTÒRIA Una fàbrica de sabó a Sarria de Ter CULTURA Premis Sant Jordi 2012 Centre Cívic la Cooperativa: Novetats curs 2012-2013 Biblioteca. “Guia d’enoturisme a l’Empordà” L’alternativa cultural del Coro El Llibre. “La Resiliència” El personatge. Una aproximació a Pere Calders Relats musicals. Paisatges islandesos Espai 2.0. I definitivament, Instagram es popularitza! OPINIÓ Repensant els Premis Literaris Sant Jordi L’encaix amb Espanya: Ja no hi ha ni frontissa QUADERN D'APUNTS ENTREVISTA Neus Mercader, la noia de la ràdio ESPAI ESCOLAR 10 anys d’escola verda Confetti. Descobrim el pati SALUT La fotoprotecció VIATGES Punta Alta LA CUINA DEL XEF Cuina xinesa (1) ESPORTS UES WOLVES THE SARRIÀ NEWS

4 6 8 10 12 14 16 17 19 24 26 27 28 30 32 37 38 40 42 46 48 51 60 62 64 68 72 74 75

parlemDESARRIÀ Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal. Correcció lingüista: Toni Ruscalleda Agraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter Han col·laborat en aquest número: Alba Martínez, Josep M.Viladomat, Lourdes Gelada, AAVV Sarrià Dalt, Dones més que mai, Amics dls Gegants, Monitors Esplai-PL, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Presen Serrano, Anna Sala, Nene Coca, Mireia Masó, Mireia Canyigueral, Engràcia Bramon, Aïda Masdemont i Mònica Singla, Emili Marco, Marc Tarradas, Francesc Ramió, Joan Pórtulas, Xavi Rodríguez, Enric Sucarrats. Foto portada: 10è aniversari de l’escola verda. Foto: CEIP Montserrat Disseny i maquetació: Mercè Soler Impressió: Impremta Pagès Subscripció anual: 10 euros Tiratge: 1.500 exemplars. e-mail: revista@sarriadeter.cat Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732 LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Escola verda e cop i volta, mercès a la diligència de la professora i cap d’estudis del CEIP Montserrat, Engràcia Bramon, ens assabentem que la nostra escola porta deu anys complint amb els manaments d’Escola Verda, ensenyant i educant als nens i nenes de Sarrià de Ter en el reciclatge, en l’estima per la natura, en participar en programes de la millora i conservació del patrimoni natural i cultural, en el manteniment d’un hort escolar... Del començament del projecte se’n feia ressò la revista Parlem de Sarrià n. 46, del setembre del 2003, un projecte derivat de l’Agenda 21 Local i del pla d’Acció Local per la sostenibilitat que el municipi de Sarrià de Ter ja havia realitzat. Ens deien l’Engràcia i la Montse Seguí en aquells inicis: “Ser escola verda és un canvi d’actitud i d’hàbits. Vol dir en definitiva, posar-se a caminar i sumar el que faig jo amb el que fas tu. Les petites coses que podem fer a casa, a l’escola al carrer, al poble...potser no faran el forat de la capa d’ozó més petit ni salvarà la selva amazònica, però de ben segur millorarà l’espai on vivim. És un compromís de tots! “ No podem més que agrair a l’escola de Sarrià de Ter tots aquests anys de feina perseverant en l’ensenyament de les petites pràctiques ambientals, que han arrelat en moltes famílies del poble mercès l’impuls dels nens i nenes. En aquest número trobareu a més, dues mostres de l’activitat educativa en l’àmbit participatiu i social que realitza l’escola: l’una, els plens infantils, on els alumnes de cinquè i sisè fan les seves demandes al batlle, moltes d’elles relacionades amb el reciclatge i la neteja de l’espai urbà o del manteniment de les escultures que apadrinen; l’altra el concurs dels premis literaris St. Jordi, narracions i poemes entorn de l’estalvi energètic, tot aprofitant que enguany és l’any de les energies renovables. L’educació ambiental és una constant, pluja fina del dia a dia que porten a terme els professors i professores de la nostra escola amb voluntat d’implementar hàbits saludables però sobretot que fomentin la convivència. Al darrera de molts projectes del CEIP Montserrat, fent, construint, creant, comunicant, trobem la professora Engràcia Bramon, que enguany es jubila. La nostra estimada Engràcia forma part del col·lectiu de l’escola Montserrat des de l’any 1980 i, n’estem segurs, és una de les mestres més apreciades per més d’una generació d’alumnes sarrianencs i santjulianencs de qui han après bones pràctiques ambientals i de ciutadania. ■

D

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER Per llegir les revistes sense descarregar: www.issuu.com/parlemdesarriadeter

pDS_3


AJUNTAMENT [40è Homenatge a la vellesa

Aspecte general del dinar d’Homenatge a la Gent Gran. Fotos: Antonio Fernández

40è HOMENATGE A LA VELLESA Alba Martínez Lladó Regidora de Serveis a les Persones, Salut i Comunicació

Dedicar un acte anual a la gent gran és una de les tradicions més emblemàtiques del nostre poble i enguany, essent el 40è homenatge i malgrat la recessió econòmica, no podíem deixar-lo d’organitzar.

H

omenatjar la gent gran en un poble com el nostre és donar un agraïment a totes aquelles persones que han treballat durant molts anys perquè Sarrià de Ter sigui tal com és avui, molt del que tenim i del que som els ho devem a tots ells i elles. A més, en les actuals circumstàncies socials i econòmiques, el paper de la gent gran continua sent cada cop més un valor a l’alça en la nostra societat. Cal dir que aquest any l’Ajuntament ha fet un esforç

4_pDS

important per poder realitzar un cop més un acte amb la mateix qualitat de sempre, però reduintne el pressupost fins a un 35%, amb petits ajustos i una acurada gestió econòmica feta amb la inestimable col·laboració de les entitats de l’Esplai de la Gent Gran i el CCP Mossèn Domingo Casanellas, així com les Dones més que Mai i les Dones del Coro, que aquest any s’han sumat a l’organització. Així, el passat dia 3 de juny es van iniciar els actes de l’homenatge amb la missa a la Parròquia de Nostra Senyora de

L’alcalde Roger Torrent amb Anna Verdaguer Dorca, sarrianenca de més edat. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter


AJUNTAMENT [40è Homenatge a la vellesa

Els cantaires de Sarrià de Ter varen cantar després de la Missa dedicada a la vellesa.

Interior de l’església de Ntra Sra. de Misericòrdia. Fotos: Antonio Fernández

Bernardino Castro, amb la seva Senyora i l’alcalde Roger Torrent. Foto: Ajuntament Sarrià Ter.

la Misericòrdia de Sarrià de Baix, on els Cantaires de Sarrià de Ter hi van realitzar una gran actuació. Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter van fer cercavila per acompanyar els assistents fins al pavelló, on es van aplegar unes 500 persones per celebrar l’acte d’homenatge a la vellesa. L’acte, que va ser presentat per l’Esteve Pineda, president del CCP Mossèn Domingo

Casanellas, i on també van intervenir l’alcalde, Roger Torrent, va servir per premiar el sarrianenc i sarrianenca més grans del poble, en Bernardino Castro Padilla i l’Anna Verdaguer Dorca respectivament. Com cada any, durant el dinar es van entregar uns detalls de record de l’acte. I finalment el ball va ser l’encarregat de clausurar la jornada. Crec important fer especial

esment des de la regidoria de Serveis a les Persones la dedicació de totes les persones i entitats que han col·laborat en l’organització i execució d’aquest acte, sense les quals tampoc hauria estat possible, i sobretot a totes les persones que hi van participar com a homenatjats, ja que al final són els autèntics protagonistes d’aquest dia i per tant no hi poden faltar. ■

pDS_5


AJUNTAMENT [pla d’ajust econòmicofinancer

PLA D’AJUST ECONÒMICOFINANCER Josep M. Viladomat i Fusellas Regidor delegat d’Hisenda, Personal i Participació Ciutadana

A l’Ajuntament estem vivint moments complicats. A les dificultats econòmiques derivades de la crisi (i compartides amb tothom) cal sumar-hi una gran incertesa respecte al nostre futur polític i competencial. Hem d’estar pendents cada divendres de les modificacions legals que es fan des del govern de l’Estat i que ens afecten enormement a l’hora de planificar el nostre futur més immediat.

L

a situació, doncs, no és gens senzilla. Hem de gestionar una administració amb molts menys ingressos (cada vegada menors), però alhora intentar que els serveis que oferim als ciutadans no se’n ressentin. Una equació molt difícil de resoldre. Ara bé, és amb aquesta premissa bàsica: fer el mateix per menys diners, que treballem. Així són les coses, i cal explicar que el passat 24 de febrer del 2012 el Govern Espanyol va publicar el RD 4/2012 amb el qual volia ajudar tots els ajuntaments a fer un punt i a part en la despesa corrent i començar de nou en les seves finances. Amb aquest Reial decret l’Estat assumia el pagament de totes les factures emeses per proveïdors (només d’empreses privades, no s’incloïen les d’entitats, ni les d’empreses públiques) i que l’Ajuntament no podia pagar, l’objectiu era deixar de tenir pressupostos irreals amb despeses no controlades i factures amagades en

“el calaix”. Fins aquí ho podríem considerar una iniciativa correcta i coherent. En el mateix RD 4/2012 ja s’avançava l’important augment de control i fiscalització que hi hauria sobre les entitats locals. Vinculat a aquest decret, el 3 de març es publica el RD 7/2012 que desenvolupava el primer RD, on es demana que en el termini de 12 dies s’aprovi per Ple extraordinari un pla d’ajust que converteixi les entitats locals en entitats financeres autònomes com a mínim amb les despeses corrents. Dit d’una altra manera, que els ajuntaments siguem capaços de pagar-nos (amb els nostres ingressos ordinaris) tot allò que fem. Una altra vegada, un objectiu lloable, però amb l’immens inconvenient d’haver de canviar una dinàmica d’anys en una setmana. Amb tot, vam fer el pla d’ajust exigit. L’Ajuntament de Sarrià de Ter té valorades a 2011 en 3.790.000 euros les despeses corrents i en 3.460.000 € els ingressos corrents. És a dir, un diferencial negatiu de 330.000 euros. Evi-

cal flequer

FLECA-PASTISSERIA Des de 1896

6_pDS

dentment aquesta situació s’ha d’anar corregint, perquè tots estem d’acord que no podem gastar més del que ingressem. Això, en termes pràctics i donada la premura de temps a l’hora de fer el Pla d’Ajust, implica que totes les possibles mesures que l’Ajuntament tenia previstes per anar acotant aquesta situació s’han de reflectir de manera immediata i sense previ estudi en el Pla. El que se’ns demana, doncs, és senzill en teoria: incrementar ingressos i/o reduir la despesa. Les dues úniques maneres de poder quadrar pressupostos. Així, en aquesta línia, les mesures previstes en aquest Pla d’Ajust, que a continuació es relacionen a gran trets, és el possible augment de diferents impostos i taxes. Alguns d’aquests augments persegueixen l’objectiu d’acostar-los al cost real (com es el cas de la Taxa d’Escombraries) i d’altres per tal de poder augmentar la capacitat d’estalvi del govern actual: L’augment per al proper 2013 de

• TORTELLS • BUNYOLS • COQUES

Obert tots els dies Av. de França, 21 - Sarrià de Ter Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283 info@calflequer.com


AJUNTAMENT [pla d’ajust econòmicofinancer

l’IBI en un 10% i en els successius anys d’un 3%. Aquesta mesura permetria poder assumir tots els serveis prestats fins a la data, principalment la devolució dels préstecs, retornant capital i reduint l’endeutament de la població i per tant fent-la molt més independent. L’augment dels preus de l’Escola Bressol en un 25% aproximadament . (Pendents de la part que ens subvencionava la Generalitat, que ha passat d’un 33% a menys d’un 20%) L’augment de la Taxa de Recollida d’Escombraries, un servei molt deficitari des de fa anys en el nostre ajuntament, entre un 10% i un 25% . Aquestes mesures són les que s’aproven al Pla d’Ajust i que s’expliquen si en el pitjor dels casos, no som capaços de reduir el dèficit de 330.000 euros. Ara bé, cal dir que ja fa mesos que estem treballant molt acuradament en la disminució de la despesa i que així ho continuarem fent. Cal dir, doncs, que totes aquestes mesures esmentades també estan vinculades a altres mesures de reduc-

ció de despeses, algunes portades a terme i d’altres pendents de portar a terme (reducció del cost de recollida d’escombraries, estalvi energètic, estalvi energètic en sistemes lumínics, renegociació i ajustament de tots i cada un dels contractes per tal d’adaptar-los a la situació actual). Algunes d’elles per desgràcia vinculades a prescindir d’alguns llocs de treball, fet que ha implicat reestructurar l’ajuntament i d’altres mesures d’estalvi orientades a la reorganització de molts serveis, o fins i tot a plantejar-nos suprimir alguns serveis potestatius de l’Ajuntament, tot i que els sarrianencs i sarrianenques els puguin considerar imprescindibles. Recuperant el context del Pla d’Ajust, totes aquestes decisions ens obligaven a prendre-les en un termini de 10 dies en un context completament canviant i sense tenir clara la capacitat de gestió o d’estalvi de l’ajuntament, sinó simplement per tal de recuperar el control financer de moltes entitats locals. Permeteu-me posar-me subjectiu,

per què en els moments que estic escrivint aquest article tenim clar que aquestes mesures explicades en el Pla d’Ajust es veuran modificades, ja que a partir de l’1 de setembre de 2012 la despesa dels ajuntaments vindrà incrementada des del Govern Central per l’augment de l’IVA i que tots els ajuntaments hem d’assumir com a impost finalista . Aquest Pla d’Ajust satisfarà les necessitats del Govern central però en cap cas solucionarà el problema de cap ajuntament, simplement ha fet marcar unes directrius per tal que els ajuntaments siguin molt més conscients del control de la despesa i la gestió, i per tant es conscienciïn que és molt important, aquestes seran les mesures que ens faran sortir d’aquesta situació i tenir un ajuntament econòmicament autosuficient. Des del consistori veiem aquest Pla d’Ajust com una eina d’obligat compliment però no l’única ni la millor per poder treballar per un Sarrià de Ter que amb menys ingressos o amb els mateixos pugui aconseguir molt més. ■

pDS_7


AJUNTAMENT [un mes de salut per tot un any

Un mes de la salut per tot un any Alba Martínez Lladó. Regidora de Serveis a les Persones, Salut i Comunicació Fotos Anna González Bello

El passat mes de maig es va dur a terme el tradicional mes de la salut, dins del qual es promocionen i recolzen totes les iniciatives que ens ajuden a fer de la nostra vila un municipi més sa. Des de l'Ajuntament fomentem que totes les àrees tinguin en compte aquesta motivació, ja sigui des d'un punt de vista més formatiu o informatiu, o bé integrant aquest concepte a la resta d'aspectes: pensar un poble amb més i millors espais verds i de lleure; seguir promocionant totes les disciplines esportives perquè tothom hi tingui accés; arribar a totes les franges d'edats amb diferents activitats, cada una d'elles amb necessitats diferents, per, sobretot, fer que viure a Sarrià de Ter porti implícit el fet de tenir una millor qualitat de vida, tant física com emocional.

E

nguany vam voler que el mes de la salut fos només el punt de partida d'un pla estratègic de salut que implicarà totes les entitats, associacions i habitants del municipi, perquè al llarg de l'any, i no només durant un més, es puguin aplicar i fomentar totes aquelles millores que afectin la qualitat de vida de les persones. Per això, hem començat a treballar en un Pla de Salut General que pas-

8_pDS

sarà per totes les àrees. I com a tret de sortida, es va idear un mes de maig dins del qual s'hi podien trobar xerrades adreçades als diferents grups d'edats com “L’ús de la farmaciola” a càrrec de l’Anna Mª Blanco, “El vincle mare-fill” a càrrec de les llevadores del Passir o “Cervell i memòria” a càrrec del Dr. Lluís Vicens; activitats físiques per a esportistes com la Cursa Popular que va organitzar la UES, la Caminada Popular per l’entorn de Sarrià i la Cami-

nada organitzada per l’Associació de Comerciants; però també activitats de lleure per a infants i per famílies com la Passejada amb gossos pel municipi; la implicació dels diferents comerços en campanyes puntuals com les que van fer les farmàcies del poble; la promoció de la salut dins de les escoles a través de l’hort, de la preparació i experimentació amb menjars, però també a través del massatge i l’estimulació dels sentits; i finalment l’ús dels propis


AJUNTAMENT [un mes de salut per tot un any

recursos de l’Ajuntament com l’ús de la Biblioteca Emília Xargay amb l’elaboració de guies de lectura específiques dins l’àmbit de la salut i els infants, la salut i l’alimentació o la salut i l’esport. Algunes d’aquestes activitats ens van sorprendre per la seva participació i per tant s’han de tenir especialment en compte aquests col·lectius a l’hora de redactar el pla de salut, per exemple la passejada i les activitats amb gossos que es va dur a terme al parc de Cobega, on hi van participar una trentena de gossos i més de cinquanta persones. També la participació en activitats de foment de l’alimentació saludable dins les aules amb els més petits del poble o de la promoció d’un envelliment actiu ens demostren que la salut no és només “posar-se en forma”, sinó que la salut és un estat físic però també emocional, i per tant una manera de viure. Us convidem que ens feu extensives les necessitats que teniu, i totes les idees que puguin ajudar a fer de Sarrià de Ter un municipi més sa per desenvolupar un pla de salut adaptat a tots nosaltres; perquè la salut no és només cosa d'un mes, sinó de tot l'any.■


AJUNTAMENT [escola per la democràcia

ESCOLA PER LA DEMOCRÀCIA 12 I 13 DE JUNY DE 2012

Lourdes Gelada Fotos Ajuntament de Sarrià de Ter.

Com cada any l’escola per la democràcia arriba a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. El porten a terme els alumnes de l’escola Montserrat dels cursos de 5è i 6è.

P

er participar en aquesta activitat els alumnes han de fer votacions per escollir el seu alcalde o alcaldessa, els seus respectius regidors, regidores, .... Seguidament, amb tot el grup classe treballen els diferents punts per portar al ple. Els exposen i tothom hi pot dir la seva i finalment miren quins regidors voten a favor i

10_pDS

quins en contra. Sempre donant les seves al·legacions per defensar tots els punts de vista. Aquest any tots els alumnes ens han demostrat el seu bon treball realitzat a les classes i ens demostren que per l’edat que tenen ja comparteixen idees per millorar l’escola, el pavelló municipal, volen fer més activitats culturals al poble i involucrar-se més a les

activitats del poble (per exemple, a la festa de la vellesa), ... en general volen fer un Sarrià millor. Volem ressaltar que mitjançant aquesta activitat que han portat a terme sota el nom “educació per la democràcia” han conegut de prop el funcionament de l´Ajuntament i han viscut en primera persona el desenvolupament d’un ple i que els temes que


AJUNTAMENT [escola per la democràcia

han tractat en aquesta sessió són qüestions que també preocupen als regidors. Des de l´ajuntament volem agrair a l´alcalde, alcaldessa, regidors, regidores i a la resta de grup classe per haver fet unes jornades tan productives, on tothom hi ha pogut participar, han donat idees i han treballat tots junts. Donant-nos un gran exemple de treball en equip i de respecte als seus companys. També aprofitem per donar les gràcies a l’escola per participar a aquestes jornades i treballar amb els alumnes perquè aquestes jornades vagin tan bé. ■

pDS_11


ENTITATS [AAVV Sarrià de Dalt

Festes a l’aire lliure AAVV Sarrià de Dalt Fotos AAVV Sarrià de Dalt

El bon temps i la bona companyia ens varen ajudar per la Festa de la Primavera i la Festa d’Estiu. Bon temps perquè no ha plogut gaire, prou que ho sabem, i la bona companyia ja que per aquest any hem comptat amb la gent de la UES per a l’organització. A l’Associació de Veïns hi falten mans, volem continuar amb aquestes celebracions, però no arribem a tot arreu.

P

el dinar de la Festa de la Primavera del 27 de maig vàrem ser unes 350 persones per tastar l’arròs, el pollastre i la coca de crema, acompanyats dels motards que varen organitzar la III Trobada de motos. Un castell inflable va servir per entretenir una mica la mainada i per acabar la festa vàrem comptar amb l’espectacle dels The Country Revival Farmes. Al parc de la Cooperativa s’hi estava d’allò més bé, ben entaulats i ben animats. El 30 de juny, la revetlla de St. Pere a la pista de la Cooperativa ja és tot un clàssic de benvinguda de l’estiu. Més o menys va aplegar unes 400 persones, i el menú, com en

12_pDS

d’altres ocasions, va consistir en entremès, pollastre, botifarra i gelat i coca per postres. Cremat durant la nit i ball amb el DJ Gradix SO. Música per moure l’esquelet i gaudir de la nit i de la conversa amb els amics amb una ampolla de cava. ■


ENTITATS [AAVV Sarrià de Dalt

pDS_13


ENTITATS [dones més que mai

Què és la Ratafia? Dones més que mai Fotos Dones més que mai

És simplement un licor? És una maceració d’herbes amb anís? És tot això i molt més per a nosaltres; és un ritual que comença puntualment cada any el mes de juny, el solstici d’estiu és el punt àlgid de la seva elaboració.

A

quest any ha estat un xic diferent, els responsables del Centre de Visitants del Gironès ens varen convidar a fer el nostre tradicional “Taller de Ratafia” a les seves instal·lacions per donar-li més difusió, especialment fora del nostre nucli. El poble i la comarca varen respondre de forma molt positiva, érem una seixantena de persones, entre les quals molta gent jove. Ens omple de satisfacció veure l’ interès que hi posen per adquirir coneixements. Pensem que la

14_pDS

continuïtat de l’elaboració de la Ratafia en el poble de Sarrià està garantida. La passejada per l’entorn del poble va ser el complement del dia. L’objectiu és ensenyar a conèixer les plantes, però el més important és aprendre a collir-les bé, tallar-les amb cura i respecte per tal de poder continuar gaudint de la riquesa que ens envolta. Sarrià és rica en plantes i herbes i n’hi ha per a tothom, però és un bé que cal cuidar per tal de gaudir-ho entre tots. Bona Ratafia!■


ENTITATS [dones més que mai

Una seixentena de persones varen participar en la sortida pel voltants de Sarrià de Dalt per conèixer les plantes de la ratafia. Foto: dones més que mai.

C/ de Veïnat de la Banyeta nova 17843 Palol de Revardit

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIA MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

C/ Vilallonga, 84 • 17600 Figueres Tel. 972 508100 Fax 972 508143 E-mail: admin@totcolor.es info@totcolor.es

pDS_15


ENTITATS [amics dels Gegants

Comença la temporada gengantera Amics dels Gegants Fotos: Antonio Fernández

Als gegants de Sarrià, en Cinto i la Maria, els agrada anar a passeig, que els toqui l’aire, sortir del remolc on viuen acotxats durant bona part de l’any. A la primavera és quan comença a haver-hi moviment i l’agenda de la parella es comença a omplir d’anotacions i de convits.

A

questa temporada ha començat amb una sortida empordanesa: al Port de la Selva ens han invitat a participar a la seva trobada matinal de diumenge. La pluja ha estat indulgent i, després d’esmorzar de valent a base de carn a la brasa, ens ha permès sortir i celebrar una animada cercavila al llarg del front de mar del bonic i literari poble. Els amics del Port de la Selva també seran presents a la nostra trobada de la Festa Major, retornant-nos la visita. A primers de juny, en Cinto i la Maria han participat a l’Homenatge a la Vellesa, sense moure’s de Sarrià. Han recollit els participants a la sortida de l’ofici a l’església parroquial i els han acompanyat fins al pavelló municipal amb els grallers i els timbalers, per anar obrint la gana. Un cop allí, els Amics dels Gegants s’han cuidat de servir el dinar als quasi cinc-cents assistents. Com sempre, ha estat un èxit i una jornada llarga i dura.

16_pDS

Arribat l’estiu, és el moment de fer córrer la Flama del Canigó. Com cada any, hem estat els encarregats de recollir el foc sagrat dels Països Catalans davant l’ajuntament, de distribuirlo a les associacions de veïns del poble i fer arribar la flama als nostres amics geganters de Cornellà de Terri. La flameta ha encès una foguera immensa, que ha escalfat la revetlla fins a hores altíssimes de la matinada. I pocs dies més tard, ha calgut anar cap a la Garrotxa. Montagut celebra la seva trobada gegantera i el poble es bolca a donar la benvinguda a les colles participants. Durant tot el recorregut de la cercavila hi ha parades amb taules molt ben proveïdes de menjar i beure: no hi falta res. Si algú

ha quedat amb gana, la festa s’acaba amb un gran sopar sota les estrelles de la nit muntanyenca. Des dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter volem donar la benvinguda a tothom que s’ha afegit a la colla darrerament i animar a tot lector d’aquest article a sumar-se al món geganter. Us agradaria ficar-vos sota les faldilles dels gegants? Us agradaria poder fer ballar en Quimet, el nostre gegantó? Teniu ganes de passejar qualsevol dels nostres capgrossos? Teniu oïda per tocar instruments? Necessiteu samarretes dels gegants? Veniu a sumar i a engrandir la colla. Poseu-vos en contacte amb nosaltres en la pròxima activitat gegantera. Fins aviat! ■


ENTITATS [esplai Pl

L’estiu a l’Esplai-PL Equips de monitors de l’Esplai PL

Casal d’Estiu ELS 5 CONTINENTS

J

a fa quatre anys que el Centre d’Esplai PL es fa càrrec del casal d’estiu de Sarrià de Ter al centre cívic de la Cooperativa. Aquest any, hem estat descobrint els cinc continents a través de danses, tallers i diferents jocs. La veritat és que ens ho hem passat molt bé! El grup dels minis, els petits viatgers, han après molts contes i danses. El grup dels petits, els dragons, han muntat una cabana al parc de la Cooperativa i han destacat per ser el grup més mogut de tot el casal. I per últim, els més grans de tots han tingut el privilegi d’anar d’excursió a les gorgues i passar-s’ho d’allò més bé. Com que aquest any el sol ha apretat de valent, també hem estat disfrutant un munt de la piscina municipal! Finalment, l’última setmana del mes de juliol, hem anat tots junts d’excursió al parc infantil de Banyoles, el Planeta Màgic; va estar molt bé! L’últim dia del mes de juliol, amb la festa de l’escuma es va donar per acabat el mes i va servir com a despedida de la gran majoria. Esperem que l’any que ve vingueu tots amb les mateixes ganes!!!

Campaments UNES FESTES DIFERENTS

A

quest any, els nens i nenes de campaments hem anat al Serrat, al peu de Bellmunt, situat al municipi de St. Pere de Torelló, Osona. Com cada any, un munt d’activitats divertides i emocionants han omplert els 8 dies de campaments. Gràcies a uns personatges estrafolaris vàrem poder conèixer i gaudir d’unes festes tot curioses, com St. Jordi casant-se amb la princesa del

Pèsol, el Mag Clatellot que ens va ajudar a poder gaudir d’un aquelarre, de dues caminants que ens varen acompanyar a Bellmunt, i altres personatges que ens varen fer passar uns campaments genials. Gràcies a ells, als nens i als monitors, ens ho vàrem passar tan bé que l'estiu vinent continuarem anant de campaments i educant d’una manera diferent amb l'Esplai-Pl.

pDS_17


ENTITATS [esplai Pl

Colònies LA RUTA DELS IMPOSSIBLES

E

l passat 21 de juliol un any més agafàvem l’autobús per enfilar-nos cap a la casa de colònies de Granollers de Rocacorba. Un cop instal·lats i fetes les primeres presentacions, va aparèixer un veí

del poble anomenat Siset. Aquest curiós senyor ens va parlar d’una ruta molt famosa però alhora difícil que començava des d’aquella casa i que ningú mai havia pogut acabar, “La ruta dels Impossibles”. Per què s’anomenava així? Tan complicada era? Estàvem preparats per afrontar-la? Abans d’endinsar-nos en l’aventura, vam fer dures proves per preparar-nos,

fins aconseguir el valuós carnet d’explorador. Ja ens havien avisat que la travessia no seria gens fàcil: un llibre màgic ens indicava els propers passos a seguir, si anàvem en el bon camí o si estàvem en algun encreuament i calia que escollíssim cap a on continuar l’aventura. Vam creuar selves, rius, ciutats i pobles amb noms impossibles de pronunciar. Fins i tot, una nit, el tren en el que viatjàvem entre dos ciutats molt llunyanes va descarrilar i vam haver de continuar a peu fins al riu! I encara pitjor, un altre dia ens van segrestar uns malvats bandolers! Tot i així, amb l’esforç de tots i només amb algun genoll pelat, vam arribar sans i estalvis al final de la ruta. Però tal com ens van dir els excursionistes que ens vam trobar al final de la ruta, la Marta i en Dani, el més important en aquesta petita gran aventura a Granollers de Rocacorba va ser el camí i no pas la meta. ■

AUTOESCOLA GIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14 FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57 SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52 e-mail: info@autoescolaapsa.com www.autoescolaapsa.com

18_pDS


DOSSIER D’HISTÒRIA [una fàbrica de sabó a Sarrià de Ter

Una fàbrica de sabó a Sarrià de Ter Assumpció Vila

De sempre, en Francesc Ramió havia sentit a dir que als baixos del restaurant can Veí hi havia hagut una fàbrica de sabó. Quan va adquirir la casa, una casa doble de tipus rural del carrer Major coneguda com a can Melció, va trobar les restes d’un trull d’oli, un element que ben bé podia ser utilitzat per a la fabricació de sabó. També, a la casa de l’antiga farmàcia, es troben unes finestres tapiades que donen a can Masó, que persones grans del veïnat atribueixen a un acord entre veïns per tal que la planta primera de la fàbrica de sabó pogués tenir més ventilació

A

mb poques notícies orals i les restes de l’edificació existents, la recerca s’ha centrat en el registre de la propietat i en els arxius notarials dipositats en l’Arxiu Històric de Girona. Podem afirmar que a Sarrià, a les primeries del segle XIX, hi havia una fàbrica de sabó que pertanyia a la família Farró.

LES DADES REGISTRALS El carrer de Sarrià es numerava antigament de dalt a baix i de baix a dalt. Així, on ara hi ha l’Hotel Nord Gironí seria aproximadament el número 10 del carrer i les cases del davant, on hi ha el restaurant, correspondrien als números 144 i 145. El protocol 781 de l’any 1845 del notari de Girona Gaspar Bacó, fa referència a una adjudicació per subhasta de les cases 144 i 145:

pDS_19


DOSSIER D’HISTÒRIA [una fàbrica de sabó a Sarrià de Ter

Segons les dades registrals, la fàbrica ocuparia el darrera de les cases 144 i 145 (les mateixes del restaurant can Veí), però arran de la mateixa causa judicial, també es varen vendre les dues cases veïnes, és a dir, les números 142 i 143, que s’adjudicaren a Domingo Burgos, segons protocol 494 del notari de Girona Juan Urgell de l’any 1845. Per tant, tot i que la fàbrica de sabó l’hem de circumscriure al restaurant, just on és l’edifici de l’entrada i la planta baixa, també és cert que en ser el conjunt de cases del mateix propietari potser aquest utilitzés els patis de les finques veïnes com a magatzem de les matèries primeres i del producte acaSituació i emplaçament. Els plànols els va fer l’arquitecte Pere de Prada Jaén l’any 1984. bat. Hem de recordar que els Cedits per Francesc Ramió Vila patis i horts d’aquestes finques que donen al riu Ter no limitaven amb el canal, ja que “Primo, toda aquella casa señalada que el tal Baudilio Duran, veí de Sarrià, con los números ciento cuarenta y propietari alhora de l’Hostal del Sol del aquest es va construir a finals del cuatro y ciento cuarenta y cinco, sita mateix carrer, ja tenia llogada la fàbrica segle XIX quan l’empresari Felip Floen dicha calle de Sarriá, que forma de sabó als antics propietaris, la famí- res va fer la presa i la fàbrica de paper. parte de los referidos bienes de los lia Farró. dichos padre e hijo Baudilio y Benito Farró la gres indivisible y en ella habita Felipe Tomás y de por punto. Linda a oriente parte con el río Ter y parte con la fábrica de jabón que abajo se consignará, a medio día con la casa y huerto de dicha fábrica de jabón, a poniente con dicha calle y a cierzo con la casa de número ciento cuarenta y tres que el propio día veintiséis y siete de setiembre último fue rematada a Domingo Burgos negociante de la misma calle”. El comprador fou Baudilio Durán, que va oferir 1.675 lliures barceloneses per la totalitat, 1.313 per les cases i 362 per la fàbrica de sabó del qual ja n’era arrendatari. És a dir, del que es pot extreure d’aquest document és

20_pDS

El restaurant can Veí, on es troba la planta soterrani, seu de l’antiga fàbrica de sabó. Foto: Quim Llunell


DOSSIER D’HISTÒRIA [una fàbrica de sabó a Sarrià de Ter

Secció de la finca, on es pot veure el soterrani.

LA FAMÍLIA FARRÓ L’historiador Javier Anton Pelayo ha comentat en alguna ocasió la dissort d’aquesta família de negociants de Sarrià que es va endeutar per construir l’església de Sarrià de Nostra Senyora de la Misericòrdia. Baudilio Farró era l’alcalde de Sarrià quan els francesos de Napoleó van envair el poble i van ocupar totes les cases del veïnat i la mateixa església, veient-se obligats, ell i els habitants del poble, a refugiarse dins la Girona emmurallada. Una vegada es va acabar la guerra, la família Farró va recuperar les finques, molt deteriorades, però no els béns i les existències, en canvi , els deutes contrets abans de la contesa amb els francesos es mantenien vius. Hem pogut documentar la venda per subhasta del concurs de creditors del pare i fill Baudilio i Benet Farró, de les cases 142, 143, 144, 145 i nº 8 l’any 1845, i també del conjunt de quatre cases (conegudes com la fusteria de can Mundi i el quarter de la Guàrdia Civil), que deuria ser contigua, amb els números 9, 10, 11 i 12, la qual es va subhastar l’any 1839.

Així doncs, una família important, dedicada a la venda i als negocis, es va veure abocada al concurs de creditors a causa de les pèrdues ocasionades per la guerra amb els francesos.

LA FABRICACIÓ DE SABÓ: UNA ACTIVITAT CASOLANA La fabricació de sabó, a la manera antiga, es fa barrejant un derivat de greix, animal o vegetal (l’àcid gras) amb un alcalí, o lleixiu. Al soterrani s’hi accedeix des d’unes escales del pati del restaurant. Normalment no era el Foto: Quim Llunell greix millor, sinó el residu, en el cas de l’oli, el que es coneix com la morcada, cendra d’alzina conté carbonat potàsel pòsit de les tines. El lleixiu es feia a sic i el sabó que en surt és un sabó tou base de fer bullir cendres, en les nos- o moll. La reacció de l’àcid gras amb l’alcalí tres contrades la més comuna era la d’alzina, que feia una aigua blanca ade- (hidròxid de sodi o hidròxid de potassi) quada per a rentar els llençols de fil. La és coneguda com saponificació.

pDS_21


DOSSIER D’HISTÒRIA [una fàbrica de sabó a Sarrià de Ter

No té res a veure aquest sabó bast casolà i artesanal amb el sabó industrial, on s’afegeixen d’altres ingredients, colorants i essències i s’empren d’altres olis com el de coco, d’ametlla, de soja o el de resina d’avet.

LA FABRICACIÓ DE SABÓ A SARRIÀ DE TER

Planta soterrani on es trobava l’antiga fàbrica de sabó.

A part de les referències registrals sobre la finca dels Farró on es trobava físicament l’esmentada fàbrica de sabó, el que no hem trobat són les referències a l’activitat industrial. En el cens del comte Floridablanca de 1787 dels habitants i llurs oficis hi trobem 1 fabricant, (del llibre Sarrià, un fet singular). En el cens de Madoz, no hi ha cap referència, i no serà fins a finals del s. XIX amb Felip Flores que a Sarrià de Ter no es torna a parlar d’indústria. En el títol de propietat de l’hostaler Baudili Duran consta que l’any 1845 tenia la fàbrica de sabó arrendada als Farró. El document més antic sobre la indústria i la professió que exerceixen els sarrianencs data de 1841, on trobem Baudili Duran com a revenedor i hostaler. Cap fabricant de sabó, només

No és ben bé fins al final de s. XVIII gui consistència pastosa, una operació que s’investiga sobre el sabó i el carbo- que dura de 20 a 25 minuts. Es tira el nat sòdic. França crea un premi de contingut en un motlle amb els laterals recerca per veure si el carbonat sòdic abatibles i es deixa a l’aire lliure cobert es pot extreure de la sal marina, amb amb mantes i, al cap de tres o quatre el resultat de la invenció de la sosa per dies, ja es pot tallar el bloc de sabó part de Nicolas Leblanc el 1791, a par- resultant en pastilles”. A l’Empordà, a la barreja de l’oli tir d’altres substàncies, no de la sal, el que es coneix com a mètode Leblanc i amb la sosa, s’hi afegeix farina de blat que no es va millorar fins al 1870, per de moro per emblanquir el sabó. Solvay. Des de la invenció de la sosa (carbonat de sodi), aquesta s’utilitza de manera comuna en la fabricació de sabó, amb les conegudes escames de sosa càustica, deixant de banda el lleixiu fet amb les cendres. Del llibre Pequeñas industrias lucrativas al alcance de todos de l’enginyer J.Delorme ed. J.Motesó, 1931, n’he extret aquesta recepta per la fabricació de sabó en fred: “es barregen en un recipient (cossi o tina) 15 litres d’aigua i 2,5 de sosa càustica, remenant-ho ben bé fins que es dissolgui la sosa. Amb el contacte amb la sosa l’aigua s’escalfa i, per tant, s’ha d’esperar que es refredi. Aquest lleixiu es barreja en una caldera amb 7,5kg d’oli i es va Detall de les voltes de pedra i material de la planta soterrani. Foto: Quim Llunell remenant fins que la massa tin-

22_pDS


DOSSIER D’HISTÒRIA [una fàbrica de sabó a Sarrià de Ter

en Miquel Melció, que paga per una botiga d’oli i sabó que tampoc podem ubicar, tot i que segurament és la mateixa família Melció que habità la casa propietat dels Duran (el restaurant can Veí) al llarg d’algunes generacions. El que sí és interessant destacar és la nau on es fabricava el sabó. Es troba situada als baixos de l’edifici de recepció del restaurant, una sala de voltes de pedra i material, amb tres finestrals enreixats que donen directament al riu Ter i amb fermes columnes que separen les voltes. En una nau adjacent es troba un forn i un pou. En el seu punt més estret la nau

Antic forn. Fotos: Quim Llunell

Detall d’una piscina interior. El soterrani es troba just sota la recepció del restaurant. Foto: A.Vila

mesura a l’interior 3m. i en el punt més ample, 4m. S’hi accedeix des d’unes escales al pati. Gairebé es podria concloure que la fabricació de sabó fou una activitat artesanal i casolana. En el cas de la fàbrica de Sarrià de Ter, la proximitat amb la ciutat de Girona permetia abastir un mercat més gran, ja que el servei de cases benestants feia la bugada a l’Areny. A pagès i en els pobles petits, es continuava

rentant la roba blanca seguint el mètode antic de les cendres d’alzina i si es feia sabó els durava molt temps. A meitat del segle XIX, amb la popularització de la sosa càustica, la fabricació de sabó es va expandir i es començaren a crear les modernes fàbriques de sabó, que tingueren èxit en algunes poblacions com Roses, les quals exportaven el sabó a Cuba.■

pDS_23


cultura TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

TEMA DE PORTADA [felicitats ENTITATS ràdio [GERDS sarrià

ÀREA DE CULTURA: PREMIS LITERARIS SANT JORDI, CENTRE CÍVIC, BIBLIOTECA, TEATRE “LES NITS DEL CORO” Sergi Torrentà, regidor de Cultura / Cristina Vicedo / Presen Serrano / Anna Sala / Nene Coca, coordinador de l’Associació Gironina de Teatre

PREMIS SANT JORDI 2012 UNA CITA AMB LA LITERATURA A SARRIÀ DE TER L’Ajuntament de Sarrià de Ter va lliurar el passat 28 d’abril el premi al guanyador de la 32ena edició del concurs literari de Sant Jordi. L’entrega del premi va tenir lloc a la Biblioteca Emília Xargay, tot i que estava previst fer-ho a l’aire lliure al Pati del Patronat. Un dia gris i que amenaçava pluja ho va impedir. n Josep M. Sansalvador, un sarrianenc amant de la literatura, i ara ja autèntic expert en aquests menesters, va presentar l’acte i actuà com a mestre de cerimònies amb un discurs divertit, agut i ple d’anècdotes curioses. La violoncel·lista Alena Tikhmanovich va oferir una delicada interpretació musical que tancà amb El cant dels ocells. Seguidament l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, lliurà el premi al guanyador, Fernando Cano Riudavets, que fa poc ha vingut a viure a Sarrià de Ter i que llegí un fragment de la seva obra en prosa “Melodies”. L’acte es va cloure amb un petit refrigeri per al públic assistent. Com es va dir en el transcurs del lliurament dels premis, aquest any els Premis Sant Jordi han tingut un marcat accent local. I al voltant d’això potser fora escaient fer-ne algunes reflexions. No són temps aquests en què sigui fàcil per a les administracions públiques trobar i aportar els recursos econòmics necessaris perquè la cultura segueixi ocupant el lloc que li pertoca a la societat. Una societat que, malauradament, valora en excés el pragmatisme i el materialisme, immersos com estem en una època en què tot allò que no es pot quantificar ràpi-

E

24_pDS

A Sarrià de Ter neixen els Premis Sant Jordi l’any 1980. A Catalunya, amb una llarga tradició literària, es respiraven aires de reafirmació cultural però calien també accions que ajudessin a difondre la llengua catalana i en normalitzessin el seu ús. Sortíem d’una època en què no El guanyador del 32è premi St. Jordi, Fernando Cano Riudavets. Foto: Ràdio Sarrià era possible aprendre-la a les dament en diners no té gaire bona escoles ni a les universitats, i havia premsa, i apostar per valorar els retrocedit de manera significativa esforços anònims d’escriptors enfront del castellà. Iniciatives com novells que lluiten per donar a els premis literaris feien una gran conèixer la seva obra, les seves tasca en aquest procés de normalitidees i la seva emoció creativa, zació. A cada poble, vila o ciutat van suposa un plus de constància per sorgir concursos literaris, i els afipart dels responsables en matèria cionats a la literatura, independentde Cultura de municipis petits com ment de la seva edat o formació, Sarrià de Ter, que any rere any s’hi van engrescar amb entusiasme. segueixen dedicant els recursos de Amb el pas dels anys, la indústria què disposen en cada moment a la editorial, o més ben dit, els correspofesta literària de Catalunya per nents departaments de màrqueting excel·lència. van trobar en els guanyadors dels Els temps canvien, les persones premis literaris els seus valors també. La societat està doncs sub- segurs. S’incrementen les dotacions jecta a un canvi constant. Els pro- econòmiques dels premis i per tant el ductes culturals s’hi adapten, a seu prestigi i, desacomplexadament, remolc de la gent és clar, fins i tot els escriptors reconeguts s’hi van podria dir-se que un pas per darre- presentant cada vegada més, atrets re, sempre. Els premis literaris en per la quantia econòmica que acomsón un exemple. panya la publicació de la seva obra.


CULTURA

L’alcalde Roger Torrent, el guanyador Fernando Cano i el presentador, Josep M.Sansalvador. Fotos: Ràdio Sarrià

La violencelista Alena Tikhmanovich va oferir una delicada interpretació musical.

Fent una mica d’història dels darrers premis Sant Jordi de Sarrià de Ter, en voldríem destacar el bon nivell literari dels autors, així com la varietat de procedència geogràfica dels guanyadors. Per exemple, l’any 2001 els guanyadors foren en Pere Joan Martorell, de Mallorca, en la modalitat de narrativa, i la Blanca Igual Ayerbe, de Barcelona i en Joan C. Garcia Pujalte, de Mataró, en la categoria de poesia. L’any següent la guanyadora de poesia fou Esther Ruiz Margalef, de Barcelona (el de narrativa es declarà desert). El guardonat l’any 2002 fou Isidre Julià Avellaneda, de Barcelona. En els anys següents van rebre el premi Oscar Palazón, de Tarragona; Carme Cabús, de Sant Cugat del Vallès; Josep Valor de Catarroja (València); Jordi Boladeras, de Sant Vicenç dels Horts; Ramon Pardina, de Barcelona; Josep Fàbrega, de Calders. Núria Martí Constans, de Girona i Joan C. Garcia Pujalte de Mataró foren els guanyadors l’any 2008. Santiago Diaz Cano, de València i Albert Garcia Elena, de Barcelona, varen guanyar a l’any següent. L’any 2010 els Premis Sant Jordi foren per en Jon López de Viñastre, de Barcelona i per Francesc Orenes Navarro, de Sant Julià de Vilatorta. L’any 2011 el guardó en narrativa se l’emportà en David Soler Ortínez, d’Igualada; i el de poesia va ser per Anna Vilà Bretcha, de Barcelona. En la difícil conjuntura econòmica actual, les administracions públiques han hagut de modificar i adaptar els seus pressupostos a una nova realitat social. I, a tot això… com queden els concursos literaris de les poblacions més petites? Aquelles que tenen poc pressupost per a tot i que no poden oferir al guanyador un gran premi eco-

nòmic i, molt probablement, no poden tampoc destinar diners de manera regular a l’edició de llibres… Quina funció fan aquests concursos ara que ja fa anys que la llengua catalana s’aprèn a les escoles i tothom està avesat, no tan sols a parlar, sinó també a escriure i llegir en català? Afortunadament sense que calgui ja aquesta funció normalitzadora, però també sense uns pressupostos engrescadors, els premis literaris locals han d’apostar per seguir sent un valuós estímul literari i un dels millors recursos per als escriptors no professionals que vulguin posar a prova les seves capacitats. Cal esmentar també que els Premis Sant Jordi en la categoria juvenil desapareixen com a tals a partir de l’any 2008. Una breu repassada a la participació dóna una mica de llum a la seva desaparició. Així veiem per exemple que l’any 1999 es declara desert en les dues modalitats de prosa i poesia, l’any 2000 en prosa el guanya Alba Serrat Llinàs i en poesia queda desert. El 2001 en poesia el guanya Edgar Massegú i en prosa queda desert. L’any 2002 en prosa el guanya Arnau Pont Ribas i en poesia queda desert. L’any 2003 Edgar Massegú torna a guanyar en prosa i en poesia queda desert. Els anys següents 2004, 2005, 2006 i 2007 els premis queden deserts per absència de participació en totes dues categories. S’imposava doncs un canvi de rumb, marcat sobretot per la poca o nul·la participació dels joves en el concurs. L’Ajuntament, a través de la seva Àrea de Cultura, decideix impulsar la creació d’un nou premi adreçat a la població juvenil en col·laboració amb

l’IES Narcís Xifra, el centre d’ensenyament de referència de l’alumnat sarrianenc: el Premi Isidre Macau, destinat a guardonar el millor treball de recerca desenvolupat al llarg dels estudis de Batxillerat que tingui el municipi de Sarrià de Ter com a tema central en qualsevol vessant d’estudi. Els alumnes disposen de dos cursos per preparar el seu treball de recerca. El primer Premi Isidre Macau va ser atorgat l’any 2011 a Mariona Carretero Molina pel seu treball “La dona durant l’Antic Règim. Situació legal de les dones en l’Antic Règim. L’exemple de Sarrià de Ter”. El CEIP Montserrat ha participat enguany activament en els Premis Sant Jordi infantils. Com sempre, nens i nenes s’han abocat a participar amb els seus treballs. Ells són la llavor que formarà els nous escriptors i escriptores, amb la imaginació sempre a punt de fer sorgir nous personatges i aventures. Els premis van ser entregats a la Biblioteca Emília Xargay el divendres 27 d’abril, juntament amb els del II Concurs de Punts de Llibres organitzat per la biblioteca. Enguany Sarrià de Ter ha convocat uns Premis Sant Jordi que entronquen amb l’esperit amb el qual van néixer l’any 1980. Les seves bases inclouen la condició bàsica d’estar empadronat en el municipi de Sarrià per poder presentar-se a concurs. S’ha intentat així tornar a engrescar els sarrianencs a donar a conèixer les seves inquietuds literàries, a presentar els seus treballs ja sigui en prosa o en poesia sobre

pDS_25


CULTURA

qualsevol tema o motiu. El nou redactat de les bases, que restringeix la participació només a la gent que viu aquí, elimina un aspecte negatiu que, any rere any, es posava de manifest en el transcurs de les deliberacions del Jurat dels premis: la massiva participació d’escriptors, quasi professionals, que presenten sistemàticament les

seves obres de concurs en concurs, com aquell qui sembra i després recol·lecta premis, i que feia que cada any el Premi Sant Jordi marxés de Sarrià de Ter, sens perjudici de la qualitat literària dels treballs guanyadors, inqüestionable en tots els casos. 30 anys de tradició no significa que els Premis Literaris Sant Jordi no

puguin experimentar canvis, renovarse o reinventar-se. Res no invalida provar fórmules diferents. Potser ara era el moment d’aplicar una nova manera de gestionar els recursos municipals en matèria cultural, fent que aquells fons que tots els sarrianencs aporten amb esforç reverteixin en la seva pròpia població. ■

CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA

NOVETATS CURS 2012-2013 El centre cívic La Cooperativa està preparant la programació dels nous cursos i tallers 2012-2013. La filosofia del nou curs és oferir més tallers per no fer una gran inversió en el temps lliure que tens i alhora minvar la part econòmica en les activitats que t´agraden fer. Hem intentat amb la nova programació no descuidar el lleure, però també ampliar la formació personal. nguany és un curs ple de novetats que intenten abraçar les aficions i interessos de la població de Sarrià de Ter. Us avancem un petit tastet de les propostes que es faran al setembre, en la segona quinzena del mes es podran fer les inscripcions per poder gaudir de les activitats proposades.

E

NOVETATS DE CURSOS I TALLERS 2012-2013: -Taller “Fem sabó”, es portarà a terme en el mes d´octubre. -Taller d´Scrapbooking, es portarà a terme en el mes de novembre. - Curs d´escacs infantil, curs trimestral d´octubre a desembre. - Taller de Supervivència Domèstica. Aquest taller està orientat per poder fer els petits arreglos de casa i poder tenir un estalvi. - Taller “Transforma la teva roba”, aquest està enfocat per gent que vulgui renovar el seu vestuari de forma econòmica, amb la mateixa roba poder donar-li un toc més modern o transformar-la en una peça de roba nova. - Taller de Xocolata Infantil, es portarà a terme en el mes d´octubre. - “Bollywood”, vine a ballar d´una manera divertida. - Balls de Saló. És faran dos nivells,

26_pDS

d´inici i un II Nivell i començarà a l´octubre - Inici a la comptabilitat. Adreçat a persones que vulguin formar-se en comptabilitat i inici de fiscalitat. És portarà a terme el primer trimestre, d´octubre a desembre. - Curs de cuina “Kilòmetre 0”, aprendre a cuinar i conèixer els productes del nostre país. - Pilates Infantil, curs dirigit a nens i nenes que vulguin fer exercici de manera saludable, de novembre a juny. - Cuines del Món, es faran receptes de la cuina marroquina i de l’India. - Taller de “Reportatge Fotogràfic”, es portarà a terme en el mes d´octubre, a on treballarà diferents tipus de reportatge (natura, urbà, personatges…) - Taller de Retoc i creació d´àlbums fotogràfics, es portarà a terme en el mes de novembre. Es treballarà un mètode de treball per millorar les imatges. - Curs intensiu de Prezi, aquest seminari va dirigit a persones que en el seu àmbit professional utilitzen l´exposició i venda d´idees (presentació amb powerpoint). - Introducció a la Fisiognomia. Taller d´una sessió per aprendre tècniques de la Fisiognomia, i només amb un

cop d´ull podràs conèixer el caràcter de la persona que tens al davant. Aquest ha estat un petit tastet de les novetats del nou curs , però us recordem que en la programació no hem oblidat altres activitats com: anglès, francès, pintura, tall i confecció, cuina infantil, cuina natural, curs de conversa, fotografia digital, taller de maquillatge, tast de vins, maridatges, formació d´adults, pilates, ioga, tai-txi… AULES A LA CARTA El centre cívic la Cooperativa t´ofereix l´oportunitat que facis l´activitat que vulguis encara que no surti en la nostra programació. Posa´t en contacte amb nosaltres, digues quantes persones sou i quina activitat voleu fer amb els preus públics del centre. Nosaltres et proporcionarem els professors i horaris disponibles. La nostra adreça electrònica és: centrecívic@sarriadeter.cat Un any més, hem programat cursos i tallers amb la il·lusió de poder-vos oferir nous continguts i noves activitats, de manera que tothom trobi el seu espai per poder posar en pràctica els seus interessos o les seves aficions. Us informem que el centre cívic disposa de zona wifi a les seves instal·lacions. ■


CULTURA

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

“GUIA D’ENOTURISME DE L’EMPORDÀ” Lluís Tolosa

El passat 9 de maig la biblioteca Emília Xargay va acollir la presentació del llibre Guia d’enoturisme de l’Empordà: 136 llocs per gaudir del turisme del vi i més de 200 vins recomanats, de Lluís Tolosa. La presentació del llibre i del seu autor la va fer el sommelier Eduard Carles gran col·laborador i amic de la biblioteca que ens va fer els honors en la tarda del 9 de maig

a guia és fruit de la recerca i el treball de més d’un any de l’escriptor, sociòleg i editor Lluís Tolosa. El llibre compta amb més de 200 pàgines i més de 400 fotografies que fan molt amena i molt didàctica la seva lectura. Aquest llibre ha rebut el premi a la millor guia d’enoturisme d’Espanya (Madrid, 2012). La guia analitza i difon tota la riquesa vitivinícola de l’Empordà i com a l’Empordà a més de bons vins hi podem trobar una infraestructura relacionada amb l’enoturisme i espais turístics i culturals molt importants. Així recomana 41 cellers per visitar; més de 50 hotels i restaurants amb una gastronomia excepcional i una carta de vins molt cuidada; i visites culturals relacionades amb el món del vi. Suggereix visitar jaciments arqueològics del vi on es conserven restes de premses romanes, fàbriques d’àmfores romanes, ... que demostra

L

que tenim més de 2000 anys d’història. L’objectiu d’aquesta guia, com diu el mateix autor és donar a conèixer aquest “paradís vinícola desconegut” que és l’Empordà. I “convertir -tal i com va augurar Tolosa- l’Empordà en una de les destinacions enoturístiques més importants del món”. La presentació es va complementar amb un tast de vins en què l’autor va escollir-ne uns quants dels més de 200 que hi ha recomanats a la guia. Així tots els assistents vam poder delectar-nos el paladar i constatar els

bons vins que es fan actualment a l’Empordà. Des de la biblioteca Emília Xargay, us animem a participar en aquestes activitats que mensualment organitzem, ja siguin xerrades, clubs de lectura, taules rodones, tallers infantils, hores del conte, ... Per conèixer les activitats que realitzem us emplacem a visitar la nostra pàgina web: http://www.bibgirona.cat/bibliotec a/sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través del facebook i del twitter. I si teniu ganes que us avisem quan fem una activitat, també ens podeu fer arribar el vostre e-mail i puntualment rebreu les nostres notícies. Us deixem unes imatges de l’acte en si perquè pugueu valorar-lo i us animeu a assistir-hi i a participar-hi en una propera ocasió. ■

pDS_27


CULTURA

LES NITS DEL CORO

L’ALTERNATIVA TEATRAL DEL CORO Nene Coca, coordinador de l’Associació Gironina del Teatre

Todo Fluye, 14 de juny. Foto: Ràdio Sarrià

Quan l’actor Pere Hosta ens va comentar que a Sarrià de Ter tenien ganes d’omplir de teatre l’edifici que allotjava el casal de la gent gran, se’ns van aixecar les orelles. Precisament aquells dies parlàvem entre nosaltres de la necessitat de comptar amb un espai on la professió s’hi pogués trobar, on es poguessin mostrar treballs en procés i programar espectacles de petit format. Una afortunada coincidència que ens va fer dissenyar i presentar a la regidoria de cultura sarrianenca un projecte per transformar quinzenalment el Coro en un cafè-teatre. La negociació va durar tot un estiu, però no va ser difícil arribar a un acord, sobretot perquè hi van haver moltes ganes d’entesa entre ambdues parts. Així s’iniciava, amb “Postal i qual” de l’alcavot d’en Pere, una programació alternativa de teatre a l’octubre d’aquell mateix any.

28_pDS

ls eixos amb els quals s’ha anat dibuixant la proposta consisteixen en una programació eclèctica que barreja diferents disciplines escèniques (clown, monòlegs, contes per adults, teatre, titelles, màgia, performance, noves tendències...), professionalitat en la gestió, rigor artístic i l’afegit de la calidesa de la proximitat amb l’espectador. Sense menystenir l’encert del model: mentre altres municipis amb el mateix pressupost organitzen dos espectacles de gran format al llarg de l’any, Sarrià de Ter aposta per mantenir una temporada de 18 espectacles d’una mida molt més ajustada. Bàsicament, més per menys.

E

Una altra de les claus ha estat el públic. Des de la nostra entitat estem molt sorpresos de la familiaritat i el bon ambient que es respira al Coro, dijous sí dijous no. Les modestes previsions que en un principi havíem pronosticat amb el regidor, s’han doblat i fins i tot triplicat algunes nits. Aquesta fidelització és una peça fonamental de l’èxit, i són les reaccions davant els espectacles d’aquest públic l’indicador que guia les seves preferències, i en el que ens basem per contractar els artistes i els espectacles. Per al sector de les arts escèniques de les comarques gironines El Coro és un punt de trobada inexcusable. Des de l’AGT sempre hem afavorit la presència dels professionals i de les companyies


CULTURA

Hispania is Different, 24 de maig. Foto: Ràdio Sarrià

“Postal i qual” de Pere Hosta

Cabaret Noir, 10 de maig. Foto: Ràdio Sarrià

Cabaret del Coro, 28 de juny. Foto: Ràdio Sarrià

gironines locals. Un dels exemples que millor escenifiquen aquesta anomalia gironuda ha estat l’organització de matxs d’improvisació. En aquests matxs diferents actors i actrius professionals del panorama gironí es divideixen en dos equips que competeixen per veure qui improvisa amb més gràcia a partir de les propostes suggerides pel mateix públic assistent. Aquests matxs són una bona mostra que quan els que estan a l’escenari s’ho passen bé, també s’ho passa bé el públic. Percebem que Les nits del Coro s’estan convertint en un referent a Catalunya. Quan parlem amb artistes i programadors coneixen el que està passant a Sarrià, i n’estan al cas dels esforços que fem entre tots per mantenir la bona praxis professional. Sovint ens deixem enlluernar per tot el que passa a la capital, on esdeveniments menys significatius gaudeixen del favor de la proximitat amb les seus dels

mitjans de comunicació. Aquí podem estar ben orgullosos del treball que estem realitzant. Pren sentit que l’acció local és la millor forma per canviar la realitat global. Per la nostra entitat, ara, un cop consolidat aquest cicle, el repte és continuar treballant per establir una xarxa d’espais d’exhibició per espectacles de petit format a les comarques gironines. Si aconseguim aquesta fita, en el futur podrem millorar les condicions de contractació de les companyies (els autèntics herois del Coro) garantintlos més actuacions al territori, i al mateix temps reduir despeses compartint-les amb altres municipis. Estem convençuts que aquesta és una bona resposta, encara que no l’única, per a les arts escèniques professionals en l’actual context de crisi econòmica. Seguirem aixecant arreu la bandera de Les nits del Coro per convèncer els escèptics provant, com deia el poeta, que “hi ha altres móns, però estan en aquest”. ■

pDS_29


CULTURA [la resiliència

EL LLIBRE

“LA RESILIÈNCIA” DE JORDI GRANÉ I ANNA FORÉS Eva Martínez i Escobosa

ordi Grané i Ortega és llicenciat en filosofia a la UAB, magíster en Sociologia i en Gestió Pública. És professor de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB. És codirector del Màster en gestió integral de conflictes i promoció de la convivència a EPSI- UAB. És Cap de Gabinet de la regidoria de Família, infància, usos del temps i discapacitats a l’Ajuntament de Barcelona. És cofundador i soci de Drala, Gestió apreciativa. Anna Forés Miravalles és doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Univer-

J

sitat de Barcelona. És professora universitària de la Universitat Ramon Llull i del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona, a més de consultora al Màster e-learning de la UOC. La resiliència és la capacitat de les persones, els grups i les comunitats per enfrontarse, sobreposar-se i sortir transformats davant de les adversitats i aprendre dels errors amb humor. És un procés on el temps és important per cicratitzar les ferides. Tothom pot trobar-se una situació traumàtica en alguna etapa de la seva vida i en qualsevol àmbit (salut, laboral, econòmic,…) es pot superar i sortir-ne enfortit. Cadascú té una manera de promoure la resiliència i està molt relacionada amb el desenvolupament i el creixement

humà. I una tècnica per aconseguir ser resilient és el coaching, que potencia les habilitats de cada persona i aprofundeix més amb nosaltres mateixos, obre un nou ventall de possibilitats i desperta talents que desconeixíem, sobretot en l’àmbit professional, però també en el personal. Alguns dels pilars de la resiliència individual són: • La confiança. • L’autoestima. • La introspecció: conversar amb un mateix/a. • La independència. • La capacitat de relacionar-se. • La iniciativa: posar-se a prova. • L’humor, trobar un equilibri entre tragèdia i comèdia. • La creativitat, obrir la ment cap a noves possibilitats. • La moralitat, desig de benestar per a tothom. • La capacitat de pensament crític, comprensió.

LLIBRERIA • PAPERERIA • FOTOGRAFIA • SERVEI DE FAX • ENQUADERNACIONS Av. de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter - Tel i Fax 972 170 970

30_pDS


CULTURA [la resiliència

ELS 10 CAMINS PER CONSTRUIR LA RESILIÈNCIA L’Associació Americana de Psicologia (APA) va portar a terme una campanya per promoure la resiliència anomenada “El camí de la resiliència”. El seu objectiu principal era donar les eines i la informació per sobreviure de les dificultats a una població. Els deu camins per construir la resiliència són els següents: 1. Fer connexions. 2. Evitar veure les crisis com si fossin problemes insuperables. 3. Acceptar que els canvis són part de la vida. 4. Avançar cap als seus objectius: treballar sobre objectius realistes. 5. Actuar amb decisió contra les adversitats. 6. Cercar oportunitats per descobrir-se un mateix/a.

7. Alimentar una visió positiva un mateix/a. 8. Mantenir la perspectiva de les coses: preveure el llarg termini i saber recontextualitzar els esdeveniments. 9. Mantenir una visió esperançada. 10. Cuidar-se: prestar atenció a les pròpies necessitats i sentiments. Un exemple de persona resilient seria la història del ciclista Lance Amstrong que va superar diversos càncers que se li van diagnosticar l’any 1996. Després de diverses intervencions quirúrgiques i tractaments, va vèncer la malaltia, va tornar a competir i va guanyar set vegades consecutives de 1999 a 2005. Va fer una fundació per ajudar a tots els que pateixen aquesta malaltia. Crec oportú parlar sobre la resiliència en un moment de gran crisi econòmica en què moltes famílies s’han vist afectades per les retallades i l’atur, tant de l’empresa privada com de

l’Administració Pública. Passem per moments difícils en què cadascú ha de trobar un camí per subsistir i optimitzar els recursos. S’ha de tenir un pensament positiu i mirar sempre cap endavant. I sobretot, no perdre mai l’esperança. Ja vindran temps millors! ■

BAR - RESTAURANT ESMORZARS D’OFERTA

MINI + CAFÈ AMB LLET . . . . . . . 2,00 € MINI + COCACOLA. . . . . . . . . . 2,50 €

ENTREPANS FREDS I CALENTS

ENTREPÀ LLOM I FORMATGE. . . 3,00 € VARIETAT DE TAPES . . . . . . . . . . 2,50 € PLATS COMBINATS . . . . . . . . . . 5,00 €

Obrim de les 7,30 h a les 23 h de dilluns a diumenge

C/ Major, 48 - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 31 07

pDS_31


CULTURA [una aproximació a l’escriptor Pere Calders

EL PERSONATGE

UNA APROXIMACIÓ A L’ESCRIPTOR

PERE CALDERS

“Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat” Mireia Masó i Cerdà

Enguany el país celebra l’any Sales, Calders i Tísner en ocasió del centenari del seu naixement, l’any 1912. Tant l’Ajuntament de Barcelona com el govern de la Generalitat impulsen aquesta commemoració amb diferents actes arreu de la geografia catalana1.

l motiu pel qual se celebra conjuntament el centenari del naixement dels tres escriptors catalans i universals (pressupostos de crisi a part) obeeix a una sèrie de punts en comú entre els esmentats autors, com són: haver nascut a Catalunya, concretament a Barcelona, el mateix any, el 1912; haver lluitat en el bàndol republicà i haver patit els estralls de la guerra que tant marcarien la seva obra literària (Unitats de xoc en el cas de Calders); el fet de patir l’exili a Mèxic on van fer una “pinya familiar” i, final-

E 1

ment, l’esperat retorn a Catalunya, esglaonadament, durant la dècada dels anys seixanta. Calders hi tornà l’any 1962. Pere Calders definí la guerra Civil com “un daltabaix famosíssim, del qual encara no em sé avenir. Nosaltres avorrim la guerra i si la fem és perquè ens obliguen a fer-la” Les biografies d’aquests artistes polifacètics, experimentadors i compromesos evidencien la tragèdia cultural individual d’uns escriptors i creadors artístics que defensaren aferrissadament la seva llengua i la seva cultura i per això van sofrir un traumàtic desarrelament amb l’exili; i alhora suposen la tragèdia col·lectiva d’un país que perdia uns importantíssims referents culturals identitaris (com també passà amb Josep Carner, Mercè Rodoreda, Carles Riba, etc.) en

un dels moments més proclius per al conreu de la llengua catalana, finalment normativitzada després de tants segles d’esforços. Una cultura catalana que anava agafant embranzida qualitativament i quantitativa també per l’europeïtzació cultural de les avantguardes, experimentals, eclèctiques i innovadores, sorgides com a rebel·lia enmig del maremàgnum bèl·lic i que posaven el punt i final als feliços anys vint, evidència del fracàs d’un model econòmic, polític, social i moral. Així doncs, la nostra literatura catalana quedava “òrfena” de pares, bandejada, minimitzada, estroncada, aturada, inactiva (encara que en estat latent2). La derrota dels republicans i l’adveniment de la dictadura franquista van anorrear tota possibilitat de reeiximent de les obres d’uns autors que no en va s’anomenen de la “generació perduda” o també “generació sacrificada”.

Vegeu la interessantíssima pàgina web creada per a commemorar aquests autors www.salescalderstisner.cat. Inclou documents periodístics, gràfics, vídeos, agenda d’esdeveniments relacionats amb Calders, Tísner i Sales que s’esdevindran durant tot l’any, etc.

32_pDS


CULTURA [una aproximació a l’escriptor Pere Calders

VIDA, OBRA I EXILI “He viscut una monarquia que va caure, un parell o tres de dictadures, una República, una guerra, dos intents d’autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme”. “Fa vint anys que sóc fora de Catalunya, sense haver-me mogut mai del tot o almenys la part que m’importa més de mi mateix, i em valc de tots els miratges per seguir habitant-la”.“Un prohom exiliat va dir que el cos de la nostra pàtria era a Catalunya, però que l’esperit era a l’exili”. Pere Calders i Rossinyol nasqué a Barcelona el 29 de setembre de 1912 en el si d’una família culturalment activa i morí el 21 de juliol de 1994. Ara fa, doncs, divuit anys de la seva mort. El seu pare, Vicenç Caldés i Arús, fou escriptor i traductor. Pere Calders (va canviar el seu cognom) fou fill únic i va passar els primers vuit anys de la seva vida en una masia de Polinyà del Vallès. Els seus pares li encomanen l’amor a les lletres i a l’art. Des de petit llegeix rondalles i contes alsacians traduïts, per això en els contes de Calders trobem referents de la narrativa tradicional. A més llegeix Salgari, Jules Verne, Folch i Torres i Edgar Allan Poe. Posteriorment descobreix Joaquim Ruyra, a qui admirava pel seu domini lingüístic, i “l’estil senyor de Carner”, el seu cosmopolitisme en oposició de la dèria rural tremendista de la literatura rural heretada del modernisme3. Josep Carner, “príncep dels poetes”, es convertí en objecte personal d’estudi de Calders. El seduí d’ell el fet que “els sentiments estiguessin sempre sota el control d’una punta de malícia”. Dit en altres paraules, Carner el fascina pel seu autocontrol emocional, l’elegància del seu lèxic i la sensibilitat cap a l’elaboració lingüística, el seu temperament irònic i crític tan ele-

gants i subtils, la temàtica urbana, la descontextualització del mite. L’humor de Calders neix del xoc que suposa posar en relació el context mític amb el de la vida quotidiana dels éssers humans. És aquí on rau la paròdia d’ell mateix. Aquests són imputs que Calders “manlleva” d’un dels seus més grans mestres. Va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts. La seva primera obra, el recull de contes El primer arlequí, publicat el 1936 a L’Esquella de la Torratxa, revista que va dirigir juntament amb el seu amic i posteriorment cunyat Avel·lí Artís Gener, veié la llum el mateix any que començà el conflicte. El mateix any publicà

la novel·la La Glòria del doctor Larén i el 1938 Unitats de xoc, a més d’haver enllestit dues obres més com Gael·li i l’home déu (1986) i La cèl·lula, obra inèdita, sembla que perduda. Calders conreà la novel·la, el conte (camp on més excel·lí), el periodisme, la caricatura satírica, l’escenografia o el disseny i la traducció. Militant del PSUC, va exiliar-se a França l’any 1939 amb els seu amic Tísner, primerament a Prats de Molló i posteriorment a Mèxic, on va viure

fins al 1962, en total vint-i-tres anys. Allí va fundar la revista Lletres, a més de col·laborar en diverses publicacions. El 1963, acabat d’arribar de l’exili, guanyà el Premi Sant Jordi amb L’ombra de l’atzavara. Pere Calders s’enamorà de la germana del seu amic Tísner durant l’exili, quan ja estava casat i afillat (Joan) però se’n divorcià més tard per casar-se amb Rosa Artís Gener. De la unió nasqueren Raimon, Tessa i Glòria. En l’exili treballa com a publicista, contista i novel·lista. Escrivia en català i el seu públic era a Catalunya. De fet, escriu en català sobre el tema mexicà; la seva influència es veu en sis contes “narracions mexicanes”. Es diu que els contes de Calders sense Mèxic s’haurien assemblat a Poe, Pirandello o Kafka. Com en la gran majoria d’escriptors exiliats, el reconeixement popular no li arribà fins al 1979, quan la companyia de teatre Dagoll Dagom adapta i representa Antaviana. El 1986 va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el 1992 va ser investit Doctor Honoris Causa per la UAB. El 1993 va rebre el Premi Nacional de Periodisme.

2

Cal tenir en compte el desenvolupament, encara que minso i precari, de la cultura catalana tant a l’exili (els autors citats, especialment Joan Sales, qui destacà per la seva feina d’editor des de l’exili de Màrius Torres i Mercè Rodoreda, van crear editorials com El Club del novel·lista i revistes on van continuar publicant la seva obra com ara Pont Blau, Lletres, La revista dels catalans d’Amèrica, La nostra revista, Quaderns de l’exili, Full català), com dins casa nostra, de manera clandestina i tothora arriscada, la “resistència interior” d’autors com Espriu, Foix). 3 Estudi preliminar de Cròniques de la veritat oculta, Educaula, ed. 62, 2009.

pDS_33


CULTURA [una aproximació a l’escriptor Pere Calders

COM ES FORJÀ EL GENI DE CALDERS? D’una banda posseïa un do innat: una prodigiosa imaginació. Segons relaten les seves filles Tessa i Glòria, Pere Calders era capaç d’inventar-se un conte amb qualsevol anècdota o fet insignificant, a més sempre estava de bon humor i adorava la seva família i amics, “la pinya mexicana”. Des de l’exili, idealitzà Catalunya, Barcelona, fins al punt

34_pDS

que els seus fills s’arribaren a creure que Barcelona era una mena de Disneyworld (en paraules textuals de la seva filla Tessa). Contràriament, es varen trobar una realitat desencisadora; una ciutat freda, trista i grisa. Aquesta anècdota em va fer recordar l’imaginatiu pare protagonista (fabulós Roberto Benigni) de La Vida és bella, que es passa el confinament en un camp de concentració fent-li creure al seu fill que allò és una mena d’aventura divertida i extraordinària. Un gran joc que acabarà en tragèdia, però. D’altra banda, recordem que Calders s’educà en un context literari en el qual la codificació lingüística del filòleg Pompeu Fabra s’havia consolidat. La publicació de les Normes de Fabra, el 1913, havia aconseguit acabar amb l’anarquia lingüística anterior, malgrat els intents normalitzadors del segle XIX (a través de la revista L’Avenç, per citar un exemple) . Pel que fa als models, es nodrí de clàssics com Verne, Salgari, Poe, dels qual valorà la temàtica de la novel·la d’aventures i la intriga psicològica, i també d’autors catalans com Ruyra i Carner, dels quals valorà els seus depurats estils lingüístics i el tarannà irònic i subtil de Carner. A més, si tenim en compte el context cultural del moment, amb l’europeïtzació de la cultura, amb l’experiència de les avantguardes, especialment del surrealisme, que valorava el somni com a font de creació artística, no subjecte a la raó, i la desmitificació de la realitat i de la intel·lectualitat fins a l’absurd, l’inesperat, l’element màgic (Grup de Sabadell, amb Joan Oliver i Francesc Trabal), Pere Calders ja disposava de totes les eines de treball per confegir una obra única, transgressora, d’una grandíssima qualitat, que s’allunyaria de la literatura que es desenvoluparia després de la guerra Civil, el Realisme social o denúncia històrica a través de la literatura. Pel fet d’haver triat aquesta opció literària, Calders fou el blanc de crítiques dins el panorama literari de postguerra. Joaquim Molas, en un primer moment, l’acusà de fer una literatura poc compromesa, ‘escapista’ i allunya-

da del compromís de denúncia social de la tendència del Realisme social. Calders es defensà de les crítiques des de dos vessants: la valoració de la pròpia formació com a escriptor i la defensa d’una manera d’entendre la literatura que defugia el dogmatisme del Realisme social que s’havia imposat entre els intel·lectuals progressistes. Perquè ell s’havia format abans de la guerra amb uns referents específics que havien decantat la seva opció literària i, a més, volia innovar la literatura des del punt de vista de la ironia, la imaginació, la fantasia i el somni; trobar noves dimensions de la realitat humana, trobar solucions a allò que la ciència no podia explicar. L’humor reflexiu, l’absurd i la llengua acurada formen els pilars de la seva proposta innegociable, insubornable. Al capdavall, la sàtira i la ironia estaven sent utilitzades com a eines de combat en la literatura soviètica. En defensa de l’opció caldersiana, Joan Triadú, un dels crítics més acreditats del moment, va afirmar: “ho necessitem tot, i també el Realisme històric”. Segons afirma Joan Martori en el seu estudi introductori a Cròniques de la veritat oculta, “estem mancats de necessaris estudis de la seva obra, amb la profunditat que escau a la investigació literària”. El cert és que encara avui, llegir Calders fa una mica de por a no entendre’l, ja que requereix un exercici intel·lectual notable. Mai ens hem de quedar en una lectura superficial perquè això seria frivolitzar el talent literari d’aquest autor. Per llegir correctament Calders, cal entendre la seva concepció literària, els seus referents, la seva intencionalitat, que és l’objectiu d’aquest article. EL REALISME MÀGIC I LA CONCEPCIÓ DE LA LITERATURA DE CALDERS El realisme màgic és un gènere metalingüístic i literari de mitjan segle XX. El terme fou encunyat pel crític d’art alemany Franz Roh per descriure una pintura que mostrava una realitat alterada. El terme va arribar al castellà amb la traducció el 1925 del llibre Realismo mágico (Revista de Occidente,


CULTURA [una aproximació a l’escriptor Pere Calders

1925). Aquest gènere fou influït per les obres surrealistes d’una escriptora xilena, María Luisa Bombal i més tard, el 1947, fou introduït en la literatura hispanoamericana per Arturo Úslar al seu assaig El cuento venezolano. Escriu aquest autor: “Lo que vino a predominar en el cuento y a marcar su huella de una manera perdurable fue la consideración del hombre como misterio en medio de datos realistas. Una adivinación poética o una negación poética de la realidad. Lo que a falta de otra palabra podrá llamarse un realismo mágico”. Alejo Carpentier el definí com “lo real maravilloso” i altres escriptors que el desenvoluparen van ser García Márquez, Juan Rulfo, Pablo Neruda, Jorge Luis Borges, Laura Esquivel, etc. El més curiós del cas és que Pere Calders desenvolupa aquest gènere tan relacionat amb el surrealisme en un moment en el qual encara no existeix de facto, els anys trenta. No hi cap dubte que si Calders hagués escrit en castellà, el seu ressò mediàtic hauria estat clamorós i avui potser estaria considerat com a precursor d’aquest gènere literari. Calders combina la realitat quotidiana (no nega mai la realitat) amb la fantasia per tal de posar al descobert les contradiccions de la conducta humana a través de l’absurd. Al conte “La clau de ferro” escriu que el treball de l’autor està regit per una mena d’imperatiu, “una obligació moral de desvetllar el misteri”. Aquest escriptor atorga un paper molt important tant a la llibertat creativa en les seves obres com a la llibertat del lector per interpretar els contes. Els finals aparentment oberts de les seves narracions, sota la façana de textos expositius, fan treballar activament la lògica i la imaginació del lector. L’absurd en Calders té la seva lògica encara que sembli paradoxal. La seva concepció de la vida passa per un cert determinisme, no sempre tràgic, depèn de com es miri. El ser humà protagonista es mou entre dos mons: el real i el suprareal, i d’aquí sorgeixen les situacions paradoxals, els contrasentits, d’absurditats. 4

En tot cas, la imaginació, el somni, la fantasia, són els recursos que té a l’abast el ser humà per evadir-se de la duresa de cada dia. I la seva obra no és més que una reflexió sobre la realitat de la condició humana vista amb simpatia i alhora amb ironia, endolcint així el grau de duresa de les seves conclusions. Els contes de Calders ens mostren desitjos que es fan realitat, crims, humor i ironia, somnis, tecnologia (fatalista en general ja que la ciència no ho pot explicar tot, d’aquí que ell busca nous camins), miralls, rellotges i naufragis, elements que configuren l’imaginari de Pere Calders. Segons la filòloga Amanda Bath, estudiosa de l’obra de Pere Calders, en aquest microcosmos que crea l’escriptor, tan sols els nens i els vells són els que comprenen la fantasia. A més, assenyala lúcidament que la manera que tenia d’escriure era visual perquè ell era dibuixant i això es trasllada a la literatura. Pere Calders reconeixia que escrivia per a ell mateix, feia el que li agradava i l’importava poc el resultat (era conscient que no podria viure de la literatura, per això es dedicà al disseny). I si a més agradava als altres, millor. Aquesta opinió és exactament la mateixa que tenia Mercè Rodoreda quan li preguntaven per a qui escrivia, quin era el seu públic. Per tant, era coherent amb si mateix, evitava imitar tendències com el Realisme social, era “insubornable”. Les seves filles així ho han explicat. És curiós que per a elles, l’escriptura del seu pare era un passatemps, veien que s’ho passava bé fent-ho (fins i tot elles hi participaven) però mai no van arribar a pensar que allò que el pare escrivia fos de tanta qualitat. No va ser fins que van tenir vint i escaig anys que no el van descobrir com a escriptor i van quedar absolutament meravellades i, alhora astorades. Val a dir que vaig conèixer personalment les dues filles, primerament Glòria, que fou professora meva de matemàtiques i posteriorment, a la facultat, Tessa, professora de llengua hebrea. Ambdues eren dones molt intel·ligents, potser un pèl serioses

però excel·lents professionals. Diana Corominas, néta de Pere Calders, en el seu article a la revista Lletres4, escriu: “de Calders s'ha dit sovint que és el gran mestre del conte. El cert és, però, tal com es desprèn dels múltiples estudis que s'han fet de l'obra caldersiana, que la seva grandesa va més enllà del gènere en què es plasma la narració a cada moment. Tant a les narracions breus (incloent-hi els «contes portàtils», primeres i genials manifestacions del que avui anomenem «microcontes») com a les novel·les, l'obra de Calders ofereix tres dimensions que la projecten a la primera línia de la literatura mundial: el realisme enriquit per la saviesa de l'humor; la profunditat exempta d'ostentació gratuïta; i la universalitat”. Personalment, en la meva tasca com a docent, he utilitzat nombroses vegades el recurs del microconte o microrelat per engrescar els alumnes a contar històries. A priori pot semblar una tasca fàcil redactar un conte en deu línies, posem per cas. Però cal tenir molta capacitat de síntesi per explicar una història en tan poc espai amb una estructura d’introducció, nus i desenllaç. A continuació he seleccionat alguns microrelats que evidencien les característiques literàries esmentades de Pere Calders.

http://www.lletres.cat/index.php

pDS_35


CULTURA [una aproximació a l’escriptor Pere Calders

ALGUNS MICRORELATS CALDERSIANS

Miratge

L’

altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable, amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.

Meteorologia aplicada

F

a temps, van pagar-me amb un taló sense fons d’un banc de Boira. Gràcies a no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.

L’hora en punt CARACTERÍSTIQUES I CONCLUSIONS

L

a mort es presentà quan no se l’esperava, i ell li digué que no li havia donat hora. —És que l’hora la dono jo- va respondre-li la mort. —No sempre, no sempre…-replicà ellAra, per exemple, tinc l’agenda plena i a vós no us ve d’un dia. Però a mi sí. Telefoneu-me dimarts que ve, a quarts de cinc, i quedarem per una data. —És irregular, no puc fer-ho. Va contra els reglaments- digué la gran senyora. —Apa, bah - es defensà ell, tot empenyent-la suaument cap a la porta. Amb la feinada que teniu no em direu pas que depeneu d’un difunt puntual. En canvi, jo tinc compromisos inajornables. I la mort se’n va anar amb la calavera entre les cames, sense saber-se avenir. No li havia passat mai.

No costa res d’ésser amable

D

e cop i volta, quan menys s’ho esperava, la seva estimada va dir-li: “T’has fet gran!”. Intrigat, va mirar-se en un mirall de cos sencer i comprovà que encara era objecte d’amor, perquè no era que s’hagués fet gran, sinó que es feia vell, amb bosses i arrugues que se li anaven menjant la figura. En un cas com aquell, tots els eufemismes eren d’agrair.

Som així

“T

u calla!”, va manar-li el seu superior. I, tot seguit, l’amo va experimentar l’angúnia de no saber què volia dir-li el seu subordinat. Si molt convé, era d’interès per al seu negoci.

Aquests microcontes, malgrat posseir temàtiques diferents, tenen en comú l’humor i la ironia, encara que una mica negre com en “l’hora en punt” (influència de Poe) o més aviat tràgic i depriment en “no costa d’ésser amable”. Observem situacions versemblants com afaitar-se, pagar un taló, morir, envellir, però tractades amb total naturalitat, fet que ens provoca un somriure per tal com endolceix la crua realitat. Assistim al xoc entre un món quotidià i la desmitificació dels universals literaris: la vida, la mort, el pas inexorable del temps, la incomunicació del ser humà, l’amor, la por, la feina, els diners i la importància de ser bons ciutadans. Una altra característica és la utilització d’una llengua acurada, adaptada a la normativa fabriana i enriquida amb el pòsit cultural d’autors com Ruyra i Carner. I finalment, la influència avantaguardista es deixa veure en “Miratge” i “No costa res ser amable”, amb la presència de miralls, els quals, segons una antiga tradició literària recuperada pel surrealisme, són les portes que s’obren a altres realitats suprareals; els punts de connexió entre diferents mons o dimensions, entre la realitat i el món fantàstic (pensem també en el títol de la novel·la Mirall trencat, de Mercè Rodoreda). En conclusió: tot plegat ens diu molt sobre la personalitat d’aquest autor únic que va ser Pere Calders, un personatge a qui m’hauria agradat conèixer personalment pel seu gran sentit de l’humor i la concepció que tenia de la vida. Recorden les seves filles Tessa i Glòria que era divertit, mainader i que sempre anava a contracorrent. ■ Webgrafia www.salescalderstisner.cat www.elmeuavi

36_pDS


CULTURA [relats musicals

RELATS MUSICALS

Paisatges islandesos Mireia Canyigueral i Pau Boïgues http://lallibretapetita.wordpress.com

Què tenen els Sigur Rós que els fa tant especials? Serà l’aire de l’Atlàntic o els preciosos paisatges d’Islàndia? El fet és que aquest grup té una marca que els fa molt diferents de la resta de grups actuals. Si ens fixem ens els diferents grups islandesos com ara Bjork, Emiliana Torrini o els mateixos Sigur Rós, veurem que tots tenen quelcom similar però amb trets d’identitats diferents.

l llarg de la història de la música, s’han fet molts estudis comparatius entre les característiques d’un país i els grups musicals que en sorgeixen. En el cas d’Islàndia, la majoria dels grups estan molt influenciats pel clima fred i sobretot, pels magnífics paisatges formats per glacials, volcans i muntanyes escasses de vegetació. També hi ha una clara influència de la cultura nòrdica i per descomptat, de la música folklòrica del país. En el cas de Sigur Rós, ens queden molt clares aquestes influències ja que una de les seves principals característiques és el toc descriptiu que té la seva música. És per aquest motiu que és tan interessant l’aproximació que fa el grup a les arts visuals. En el seu últim disc té un caire molt cinematogràfics, fins a tal punt que cada un dels videoclips dels vuit temes del disc ha estat dirigit pels millors directors de cinema. Utilitzen elements musicals i experimenten amb els sons per crear noves sensacions. Utilitzen l’arc d’un violí per tocar la guitarra i apareixen combinacions de carillons i xilòfons amb piano. Els arranjaments de corda i de vent donen el toc de música descriptiva. Aporten molta riquesa a les cançons i són un bon coixí per a les melodies. Les melodies agudes són una part característica de la seva música. Utilitzen la veu com un instrument més i trenca amb el caràcter minimalista que té la part musical d’algunes cançons.

A

És una veu aguda i fina que es camufla entre els instruments i queda totalment integrada dins la música. Juguen molt amb la Reverb, fent que la música soni com si estiguessin dins d’una església o en algun lloc on la música rebotés molt. El que fa més especials els Sigur Rós són les lletres de les cançons. Canten en Islandès i en Volenska, un idioma inventat pels mateixos components del grup. És un llenguatge format per síl·labes soltes i estructurades amb el simple objectiu que sonin bé fonèticament. El nom d’aquest llenguatge significa Esperança Islandesa. El fet de cantar amb un idioma inventat

fa que les lletres no ens diguin res, i que sigui la música la que ens ho expliqui. Qui escolta la música ha d’interpretar el que ens vol transmetre la música i no intentar fer-ne una traducció concreta, sinó centrar-se en les sensacions. És interessant perquè dóna un toc misteriós i permet que cada persona interpreti coses diferents i és precisament això l’objectiu dels membres del grup. L’atmosfera que uneix aquests quatre nois islandesos és molt peculiar. Tots ells són molt humils i gens amants de la fama. No suporten les entrevistes ni les sessions de fotos. La seva evolució ha estat molt subtil. Si ens fixem en tots els discs editats, veurem que són similars i que sempre segueixen per la mateixa línia. La lleialtat a una mateixa línia musical és positiva o negativa? Crearan tendència o pot provocar un estancament? ■

pDS_37


espai 2.0 I definitivament Instagram es popularitza! Roger Casero Gumbau.

Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter. www.rogercasero.cat

Diuen que la gràcia, i fortuna, de molts invents innovadors és unir dos elements per crear-ne un tercer, un de nou: un caramel i un pal per a crear un “chupa-chup”! En tant que innovadors, els nous productes han de resultar útils, bé donant cobertura a una necessitat, bé creant noves necessitats.

o totes les unions, però, fan fortuna: la televisió amb el vídeo VHS incorporat no van revolucionar precisament el mercat tecnològic i audiovisual! Qui sí va revolucionar al seu dia, i encara ara, el sector tecnològic i audiovisual va ser la unió, als anys '90 del segle passat, del telèfon mòbil i la càmera de fotos! “Una càmera al telèfon?” ens preguntàvem al principi, i sobretot quan vèiem la resolució d'aquelles imatges, que res tenien a veure amb la que tenien les càmeres digitals, que ràpidament s'imposaven i transformaven el sector i mercat de la fotografia. A dia d'avui no hi ha telèfon mòbil que, per senzill i bàsic que sigui, no tingui càmera de fotos. Les prestacions de la càmera de fotos, també de vídeo, dels dispositius mòbils han anat millorant molt amb resolucions més que notables que res tenen a envejar a moltes càmeres digitals. Però el veritable salt qualitatiu de l´ús de la càmera de fotos del telèfon mòbil s'ha produït quan els telèfons mòbils s'han connectat a internet. Ara el principal avantatge competitiu de la

N

38_pDS

càmera dels mòbils envers la càmera digital “tradicional” és que la primera està connectada a internet, pel que compartir imatges, també vídeos, a les xarxes socials mai havia estat tan accessible i immediat!

En anteriors articles hem vist que cada vegada més ens connectem a internet a través dels dispositius mòbils (smartphones i tablets) i que sobretot el que fem quan ens connectem a internet a través dels dispositius mòbils és interactuar amb els altres a través de les xarxes socials. Recordem que internet avui i cada dia més és sobretot SoLoMo (Social, Local i Mòbil). La suma càmera de fotos, mòbil i internet té com a resultat un fet del tot imprevisible dècades enrere: fer i compartir fotos pràcticament al mateix instant, en temps real! Amb tota aquesta tecnologia a l'abast fem bona l'expressió “una imatge val més que mil paraules”. L'internet d'avui és molt visual, el poder i impacte de la imatge és molt potent, tal i com ho demostra el recent creixement de xarxes socials com Pinterest. I en aquest “mercat” les aplicacions mòbils sobre fotografia han trobat un gran nínxol de mercat, destacant entre totes elles Instagram. Creada a finals de 2010 només per a dispositius iPhone, Instagram és una aplicació que permet aplicar una sèrie de filtres predefinits i marcs en una fotografia feta amb el mòbil, donant-li un aire més “retro”, més “vintage”. La comunitat d'”igers” (usuaris d'Instagram) ha anat creixent i consolidant-se els darrers anys, situant-la com l'aplicació mòbil de filtres fotogràfics de referència. L'aplicació d'Instagram també funciona com a xarxa social, això sí,


CULTURA [espai 2.0

només des de l'aplicació mòbil: pots seguir altres “igers”, que també poden seguir-te, i pots comentar les seves imatges i marcar amb un cor les que t'agraden. I naturalment pots compartir les imatges publicades a Instagram amb altres xarxes socials com Facebook, Twitter, Foursquare, Tumblr o Flickr. Instagram, però, no és l'única aplicació de filtres fotogràfics; el fet que aquesta aplicació no estigués disponible per als dispositius “Android” va fer que en aquest sistema operatiu apareguessin aplicacions semblants; entre elles va aparèixer PicPlz, oferint unes prestacions semblants a Instagram per als usuaris de dispositius “Android”. Però a principis del mes d'abril d'enguany, Instagram va confirmar els rumors que feia mesos corrien per la xarxa i va fer el salt a “Android”. L'impacte d'aquest fet va ser immediat: en poques setmanes Instagram va guanyar més de 6 milions d'usuaris. Setmanes més tard PicPlz

va anunciar que a principis de juliol plegaven: la seva quota de mercat d'usuaris van anar en massa a Instagram i sense usuaris no hi ha ingressos per publicitat, ni inversors... Avui per avui Instagram és l'aplicació de filtres de fotografia de referència; bona prova d'això és la campanya de promoció turística de Catalunya de la Generalitat a través d'Instagram fent servir l'etiqueta #CatalunyaExperience. O d'altres exemples són els múltiples concursos de fotografia d'Instagram que empreses, administracions o comunitats d'”igers” organitzen. Una imatge val més que mil paraules, diuen... sobretot perquè costa molt trobar les mil paraules correctes i exactes per explicar una sola imatge! No sé si en aquest article, que no

arriba a les mil paraules, me n'hauré sortit!... Si no és així, sempre podeu recórrer a Instagram i viure en primera persona l'experiència de ser un autèntic “iger”! ■

pDS_39


OPINIÓ [PSC

REPENSANT ELS PREMIS LITERARIS SANT JORDI DE SARRIÀ DE TER Roger Casero Gumbau Regidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat Fotos Radio Salt

Els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter tenen ja una llarga trajectòria, un passat que fa un parell d’anys es va recollir, en gran part, amb la publicació del llibre “A peu de lletra”, recull d’obres guanyadores de prosa, publicat per l’Ajuntament de Sarrià de Ter en motiu dels 30 anys dels premis.

P

erò el que penso que ens ha d’ocupar i preocupar avui en dia és el present i, sobretot, el futur dels Premis Sant Jordi de Sarrià de Ter.

NOMÉS PREMI LOCAL? La convocatòria dels Premis Literaris Sant Jordi d’enguany presentava com a principal novetat que només podien concórrer al concurs literari persones empadronades a Sarrià de Ter. Aquesta novetat no ha estat massa reeixida i penso que caldria replantejar-la. Els darrers 5 anys, des del PSC de Sarrià de Ter hem reclamat la convocatòria d'un premi local que premiés la millor obra presentada d'un escriptor local. Penso que els premis no han de tenir una restric-

ció territorial, sinó lingüística, de manera que l'opció de seguir obrint la convocatòria a escriptors de llengua catalana és la millor opció. Però paral·lelament penso que és necessari també premiar els autors locals que presenten les seves obres en les diferents categories; per aquests caldria crear un premi especial i/o accèssit local. Un dels objectius dels Premis Literaris Sant Jordi ha de ser, sense cap mena de dubte, la promoció de la creació d'obres literàries entre els veïns i veïnes de Sarrià de Ter. Per assolir aquest objectiu la convocatòria del premi local només és una de les accions a fer per assolir aquest objectiu; quants tallers de creació literària s'han fet a Sarrià de Ter els darrers anys?

És cert que difícilment els sarrianencs i sarrianenques coneixem el nom d'alguns dels guanyadors dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter. Per conèixer els noms cal publicar-ne també les seves obres, per sobretot apropar-les als veïns i veïnes. És cert que són molts els premis literaris que es fan arreu de Catalunya, arreu dels territoris amb parla catalana, però per si sol això no és motiu per excloure els escriptors catalans, novells o no, de la possibilitat de presentar-se als Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter, com s'ha fet en aquesta darrera edició.

NETEJA XEMENEIES GIRONA ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33 Sant Jordi, 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

40_pDS


OPINIÓ [PSC

Els nostres són uns premis modestos i, com a tals, també són i han de ser un certamen literari més de Catalunya, on els escriptors puguin fer que les seves obres siguin valorades, publicades i llegides. Ha de ser també objectiu dels premis el foment i la promoció de la literatura catalana.

CAL COMPTAR JOVES!

AMB

ELS

Els infants i joves d'avui són, seran, els escriptors de demà! Des de fa molts anys l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter fa una gran tasca educativa i formativa de creació d'obres literàries. Aquesta feina, però, es veu escapçada quan els i les alumnes de l'escola cursen secundària a l'institut. Excloure els joves, discriminar-los, no convocar els premis en categoria juvenil és un error que cal esmenar en

la propera convocatòria. Durant aquests anys són molts els joves que durant l'etapa de primària s'han presentat i, alguns, guanyat els premis i quan han anat a l'institut no se'ls ha donat ni tan sols l'oportunitat de plantejar-se si presentar-s'hi o no. El treball que es fa a primària ha de tenir continuïtat a secundària, és un fil que cal seguir teixint que no es pot trencar. Si volem que en el futur més autors de Sarrià de Ter presentin les seves obres literàries als nostres premis, hem de seguir estimulant, animant i donant suport als nostres infants i joves. URGEIX RESSUSCITAR EL CONSELL DE CULTURA! Cal repensar els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter i aquesta no ha de ser només una tasca de la regidoria de Cultura; per fer-ho de la millor manera, per fer-ho d'una manera participada cal recuperar l'oblidat Consell de Cultura. Inactiu des del 2007 el Consell de Cultura ha de ser el gran espai de

debat i reflexió sobre la política cultural de Sarrià de Ter, també dels Premis Literaris Sant Jordi, un espai que ha de permetre a la regidoria de Cultura definir les línies estratègiques bàsiques per al foment de la cultura, que ha de servir per ajudar la regidoria de Cultura a prendre millors decisions. Si un dels objectius dels Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter és fomentar la participació de veïns i veïnes als premis, caldrà fer molt més que una nova convocatòria; per a tal objectiu cal planificar una sèrie d'estratègies, accions i recursos per assolir-lo, començant per tenir present els joves, sense obviar el seu talent, així com amb els adults, dotant-los, si en necessiten, d'eines, recursos i formació per millorar les seves dots literàries. Urgeix ressuscitar el Consell de Cultura, no només pels Premis Literaris Sant Jordi, però també per ells, perquè cal repensar-los, cal que entre tots els repensem sobretot orientant-los al futur. Els Premis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Ter formen part del nostre patrimoni cultural, són uns premis amb un llarg recorregut i avui, la nostra responsabilitat, la de tothom, és saber-ne traçar una bona trajectòria de present i de futur! ■

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINA Avda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TER Tel. i Fax 972 17 15 57

pDS_41


OPINIÓ [l’encaix amb espanya

L’ENCAIX AMB ESPANYA: JA NO HI HA NI FRONTISSA Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Friederich Nietzsche, filòsof alemany, va escriure una obra que va titular L’etern retorn. Doncs, bé, d’etern retorn podríem qualificar els eterns problemes d’encaix que té Catalunya respecte de l’Estat espanyol. Hi ha temes polítics i econòmics que fa més de trenta anys que s’arrosseguen i que d’una manera o altra en sentim a parlar reiteradament. El tema del mal resolt finançament de Catalunya, per exemple, ha omplert pàgines i pàgines de diaris i de debats polítics i mediàtics. Respecte de Catalunya, hom té la sensació que viu en un país absolutament inacabat, constantment i eternament inacabat, en el qual els incompliments han estat nombrosos i això provoca ja una esquizofrènia entre la ciutadania1.

T

ots els governs de la Generalitat de Catalunya han parlat del sistema de finançament del país i pel que sembla, l’encaix amb l’Estat espanyol, durant tots aquests anys d’autonomisme mal entès, no s’ha resolt. Encara avui –després de trentatres anys de documents legals d’autonomia i després de cinc pactes de finançament- estem parlant de trobar un nou pacte fiscal per a Catalunya. O sigui, trenta anys després de la promulgació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 1979, l’autonomisme financer de la màxima institució catalana, encara depèn de la voluntat dels respectius governs de Madrid. No tenim ni caixa ni clau de la caixa per entendre’ns, una Agència Tributària pròpia. Els catalans som encara masovers de l’amo de Madrid. Tanmateix, crec sincerament que ja és arribada l’hora de plantar-nos i de dir prou a tanta dependència econòmica i política.

1

¿Quina és, doncs, l’hegemonia, allò que en diríem sobirania del Parlament de Catalunya les despeses del qual mantenim entre tots? Que ens ho expliquin. Crec que és arribada l’hora de prendre un distanciament clar i eficaç de les Institucions de l’Estat espanyol. Han estat molts els esforços que s’han fet des de Catalunya per fer entendre a Espanya que una visió federalista de l’Estat podria haver estat positiva i una solució plausible, raonada, per al funcionament de les autonomies en general i sobretot per a les autonomies anomenades històriques. Alguns ens vam creure la teoria del federalisme que havia propugnat i defensat a tota ultrança l’expresident Pasqual Maragall per exemple, però Maragall i el seu govern, que van tenir el coratge de tirar endavant un nou Estatut d’Autonomia que modernitzava el de 1979 i pretenia uns passos endavant importants en l’autogestió de Catalunya, i el text legal va ser aprovat al Parlament de Catalunya el 30 de

setembre de 2006 amb els vots en contra del Partit Popular i l’abstenció d’ERC. Aquest Estatut, del qual se’n va parlar en tots els mitjans almenys durant tot un any amb una insistència quasi ‘desmesurada’, va veure’s immers en el fracàs més frustrant per a la població catalana perquè el Tribunal Constitucional Espanyol va congelar les darreres aspiracions de llibertat política i d’autogestió de Catalunya. El mateix que passarà amb el pacte fiscal. O sigui un nou Estatut, el de 2006, aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Espanyoles, pel Senat, va esdevenir paper mullat quan el PP el va portar al Constitucional. O sia una altra frustració per a Catalunya. Amb el nou Estatut de 2006 posàvem sobre la taula un plantejament federalista que pretenia d’una vegada per totes modernitzar les estructures de l’Estat, però –com hem vist- les ini-

Esquizofrènia. Paraula composta que prové de la llengua grega on “shizo” vol dir divisió i “phrenos” vol dir ´ment”, o sigui divisió de la ment. Malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat.

42_pDS


OPINIÓ [l’encaix amb espanya

ciatives han estat, sí, d’anada però no de tornada. Catalunya, és cert, ha tingut sempre una voluntat de pacte, d’entesa federalista. Espanya, ja s’ha vist i comprovat en tots aquests anys, no la té. L’exconseller Antoni Castells deia al respecte el 6 de juliol 2012 que el federalisme és “un vell somni” perquè Espanya no vol ser federalista, deia Castells: “les elits dirigents i la majoria dels seus ciutadans són “unitaris de matriu castellana, motiu pel qual el federalisme és una quimera.” I darrerament encara menys. La senyora Esperanza Aguirre ha arribat a afirmar que si no surten els números (pels excessos ‘estatalistes’ de moltes autonomies sorgides del famós cafè per a tothom), doncs, que podríem prescindir d’algunes competències de les autonomies com ara sanitat, educació o justícia. Ella tenia 129 diputats a l’autonomia més central de l’estat. Sort que el President de la Generalitat va replicar-li de seguida, dient a la presidenta de Madrid que ni parlar-ne, que si no se’n surten amb les competències que tenen, doncs que retallin els pressupostos ells i les comunitats autònomes no històriques. ¿Què fer, doncs, davant el fracàs de la proposta federalista? Donaré el meu paper més endavant. Qui és o ha estat federalista a l’Estat Espanyol? En qualsevol cas només Catalunya, on hem pecat d’ingenus i potser de poc bel·ligerants. Crec que vivim en un societat catalana cansada (per no dir esquizofrènica) de tant anar a remolc d’un estat i unes institucions estatals que s’han desprestigiat elles mateixes. El peix s’ha podrit pel cap.

Fixem-nos bé que l’Estat espanyol avui fa aigües per molts costats. Podem començar pel susdit cap de l’estat, el rei, que ha enganyat el seu poble anant-se’n de ‘parranda’ i a una cacera d’elefants quan les classes més modestes del seu país viuen la crisi econòmica més dura de l’etapa democràtica. El gendre del rei s’ha aprofitat també de la marca de la monarquia per a enriquir-se a base de negocis tèrbols, ( Cas Palma Arena, cas Nóos); el cas de l’exministre José Blanco del PSOE (el qual va rebre 400.000 €, a canvi de subvencions); el cas de les ERE; el cas que implicava llavors els casos de corrupció dels cabdills del país valencià (Cas Gürtel, el batlle de Castelló); dels afers del senyor president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Sr. Carlos Dívar a Marbella, on anava a cada cap de setmana, durant vint setmanes ‘a treballar’; la crisis i la ‘gran xoriçada’ dels directors financers de diverses entitats bancàries (començant per la inòpia o la inoperància manifesta del mateix Banc d’Espanya), el rescat amb diner públic de Bankia i altres tripijocs financers que provenint d’un estat corrupte han tapat com han pogut, o millor dit, les solucionaren els pobres ciutadans que pagarem amb més IVA els desastres i la manca de fre de la banca espanyola. Llavors la pregunta que sorgeix des de la ciutadania de Catalunya és la següent, per què -després de més de trenta-cinc anys de democràcia- hem de seguir encaixant-nos amb un estat que és corrupte en les més altes magistratu-

res? Per què hem de seguir tenint mals negocis amb Espanya? No amagaré que Catalunya ha tingut també els seus ‘xorissets’ de torn i altres martingales políticoeconòmiques. En fi, la roba bruta si de cas, ja ens la rentarem a casa nosaltres mateixos. Del que es tracta és de solucionar o no d’una vegada per totes un encaix, una autonomia o una independència política per Catalunya perquè la ciutadania està cansada ja de sentir sempre la mateixa cantarella d’estat o de nació inacabada i perennement dependent sigui des del punt de vista polític o des del punt

pDS_43


OPINIÓ [l’encaix amb espanya

de vista econòmic. L’Estat espanyol, sigui comandat pel PSOE del Sr. Rodríguez Zapatero o comandat pel Sr. Mariano Rajoy del PP, no han complert amb els compromisos i amb la lleialtat institucional envers Catalunya. El govern Zapatero encara deu a Catalunya el finançament per alguns traspassos o Rodalies Renfe, per exemple, traspàs acomplert només en un 30%, i em consta que el conseller Joaquim Nadal va fer mans i mànigues per aconseguir-ho. La qüestió del fons de competitivitat, les balances fiscals, els trams de la carretera Nacional-II que van quedar per fer, el retard de les obres de l’AVE, els peatges de les autopistes i un llarg etcètera de greuges que acaben essent per als catalans la cançó de l’enfadós. I ara el govern del PP que pretén centrifugar fiscalment i política les autonomies

tant com pugui. Ja avanço des d’aquí que el pacte fiscal aprovat pel Parlament ( 25 de juliol, 2012) serà un altre fracàs i un altre frustració per a la ciutadania catalana, el PP amb la seves majories a Madrid ho impedirà. Espanya, doncs, és un estat completament jacobí, o sigui centralista, comandat per polítics de mentalitat només nacional espanyola. Comptat i debatut ja hem vist quins rèdits ha tingut per a Catalunya l’encaix amb l’Estat espanyol. I no entro en les qüestions diferencials culturals i lingüístiques perquè avui, per exemple, a les Balears, ja es veu per on van els trets dels polítics conserva-

dors del PP. A minimitzar l’ús i la normalització de la llengua catalana en l’administració i en la societat baleàrica. El mateix s’esdevé al País Valencià amb la ‘minorització’ lingüística del valencià, el qual volen convertir en una mena de llengua folklòrica de segona categoria, només apta per a usos costumistes i terrassans. El mateix estan maquinant per a la parla de les illes d’Eivissa, Mallorca i Menorca. Quant a Catalunya, ja hem apreciat com el PP ho ha intentat tot per tal de posar en dubte l’actual model d’immersió lingüística, sistema que ha estat avalat per les institucions europees. I així anem. Per tant, la conclusió és que tenir de socis les institucions i els partits polítics espanyols és una rèmora per a una nació com la catalana que vol autogovernar-se, finançar-se i dur a terme polí-

Ens movem per tu Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter -

Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367

www.mrw.es 44_pDS


OPINIÓ [l’encaix amb espanya

tiques d’eficàcia envers el seu territori i els seus habitants. Ja està vist que ni pactant, ni federant-se amb l’Estat espanyol, tot plegat resulta un autèntic mal negoci i la ciutadania està cansada d’espoli fiscal, de falses promeses, de vexacions, d’agressions i de menysteniments. Crec que és arribada l’hora que Catalunya es desprengui del llast espanyol i procuri per la independència. És factible, però, la independència? S’han de fer números i els experts diuen que ens en sortiríem bé. De tota manera, però, l’assoliment de la independència no és un camí de roses, ni tampoc és la panacea a tots els problemes de subsistència que té el país. Pensem que una Catalunya independent hauria de comptar també amb el vistiplau de la Unió Europea, i tampoc ens ho posarien fàcil, com ja hem pogut comprovar en moltes ocasions. Estem envoltats de voltors. Sigui com sigui, el que ja hem vist i patit d’una manera i altra és que l’encaix amb l’Estat espanyol és inviable, un mal negoci. No hi ha frontissa possible. Al meu parer és arribada l’hora d’estudiar la nostra sobirania nacional com un país més dintre de la Unió Europea i

2

la UE? Si el dèficit fiscal amb independència és favorable a Catalunya per què dependre d’un soci que ens maltracta, no ens retorna el que ens correspon i a sobre és fraudulent i vergonyant?

això és possible perquè Catalunya ja hi és, a la UE ni Espanya ni cap altre país ens pot vetar. “Si un territori ha format part de la Unió, automàticament passa a ser membre com a país per la via de l’ampliació interna.” Crec que és arribada l’hora de fer passos polítics perquè això sigui així. I doncs, fent-me ressò d’unes declaracions del president de la comissió europea Jose Manuel Durao Barroso, si dins la Unió hi ha Eslovènia, Estònia, Lituània, aviat Croàcia, per què no hi pot ser Catalunya? Si Catalunya (2011Indescat) té un PIB per càpita equivalent a ser el setè país de la UE, per darrere de Luxemburg, Holanda, Irlanda, Dinamarca, Àustria o Suècia, per què no podem ser independents i dins

“Catalunya és la tercera comunitat que més paga i la desena a rebre. La liquidació del 2010 demostra que l’actual sistema perpetua el dèficit fiscal. Contribució tributària per càpita: 118,5 Recursos rebuts per l’Estat, per càpita: 98,9. O sigui Catalunya és la tercera comunitat més solidària, o sigui la tercera que més paga2.” Que no se’n surten països com Estònia, Letònia, Lituània, Irlanda, Luxemburg, Malta, com a nacions sobiranes i autònomes dintre la unió dels europeus? No podria ser-hi també Catalunya quan fonts econòmiques diuen que podríem ser en termes de renda per càpita dintre dels 10 països més pròspers d’Europa?3 No s’integrarà també l’any que ve també Croàcia i més endavant possiblement Sèrbia? ■

Vegeu Barbeta, Jordi; Diari “La Vanguardia”, Dimarts 24 de juliol de 2012.

3

Segons el Cercle Català de Negocis, “Una Catalunya independent seria el 4t país de la UE en renda per càpita. (Dades Eurostat, 2009). En una conferencia organitzada per Òmnium Cultural del Bages (24/09/2011) l’expresident de la Generalitat José Montilla va dir: “Una Catalunya independent seria “viable econòmicament” però ara per ara no convé.” El professor d’Economia de la Universitat de Harvard, cap del Fons Monetari Internacional (FMI) Kennet Rogoff en unes declaracions a la revista Capital, va dir: “Una Catalunya Independent no només seria viable sinó que es situaria “entre els països més rics del món.” L’economista Lluís Sala Martín afirmà: “Si Suïssa és viable ( i no només ho és sinó que és el segon país més ric del món), per què no ho ha de ser Catalunya si, a sobre, el nostre país no està dalt de les muntanyes, té sortida al mar i està molt més ben comunicat amb la resta del món?”

pDS_45


QUADERN D APUNTS Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

Tortugues…

…i cavalls

Qui li havia de dir al simpàtic Juan Ruiz, de Sarrià de Dalt, que a finals de juny va sortir a fer córrer els gossos per la riera Guilana, que faria una troballa zoològica ben sorprenent. Ruiz,

I qui havia de dir als estadants de la masia de Can Mates, també a Sarrià de Dalt, que un matí a primera hora se’ls escaparia un poltre (suposadament també riera avall) i que aniria a passeig fins a Fontajau. Va ser vist a l’alçada de l’Hospital Josep Trueta, va passejar-se pels aparcaments dels hípers de la zona, va voltar per les immediacions del GEiEG, pel Bingo del Pont de la Barca i pel restaurant Can Manolo. Hi van haver d’intervenir els Agents Rurals, els Mossos, la Policia Municipal de Girona i la de Sarrià i personal especialitzat d’un centre hípic de Sant Gregori. A favor del cavallet s’ha de dir que sembla que no va causar cap estropici durant la seva fugida. Arribats en aquest punt, també podria fer un apunt sobre la passejada amb gossos que s’organitzà a Sarrià a finals de maig, una activitat de diumenge al matí vistosa i cívica, que fou molt concorreguda. Però deixem-ho així i prou animalades..

experimentat caçador de pèl i ploma, va haver-se-les de veure amb un exemplar de tortuga americana de l’espècie Chelydra Serpentina de dos pams de diàmetre de closca i uns vint quilos de pes. En veure’s descobert, el queloni (carnívor, caracteritzat per una agressivitat notable) una mica més i se li cruspeix un dels gossos: poca broma. Amb la intervenció d’efectius del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils, l’animal va poder ser capturat. La presència d’animals exòtics en els nostres paratges cada vegada és més freqüent. Els propietaris de terraris o bé se’n cansen o no els poden mantenir o les mascotes es fan massa grans. És allò de la llegenda urbana –que jo considero del tot certa- dels cocodrils a les clavegueres de Nova York. No ha de quedar molt llunyà el dia que el cinegètic sarrianenc i els seus gossos en trobin un en alguna gorga. Que faci ús de la llicència de cacera, llavors. Cinturons, carteres i sabates assegurats.

46_pDS

Pocs brots verds Fa temps que no se sent a parlar de “brots verds”, una expressió que solia estar molt present en boca de la senyora Salgado, aquella vicepresidenta econòmica del govern Rodríguez Zapatero, quan l’executiu espanyol va haver de reconèixer que sí, que hi havia una crisi econòmica com una catedral, que pintaven bastos i que ja no hi havia més eufemismes –com ara “difícil moment conjuntural”, “escenari de creixement debilitat” o “condicions adverses del context econòmic”- capaços d’emmascarar una realitat que no es volia reconèixer. Els primaverals brots feien

referència metafòrica a petits indicis de reactivació econòmica, a esperançadores evidències de llum al final d’un túnel on malauradament encara som dins i no sembla albirar-se’n la fi. No se’n sent a parlar per la senzilla raó que no n’hi ha. Les notícies als diaris, a la ràdio i a la televisió no són bones. Mai. I un bombardeig de dades econòmiques tan adverses no fa altra cosa que empitjorar l’estat d’ànim de la població, per se prou fluixet. Passejant per Sarrià també és difícil veure cap brotada; més aviat és al contrari. La indústria, el comerç i els serveis locals van fent la viu-viu amb més o menys dignitat. El concepte brot verd ha vist rebaixar el nivell, assimilant el manteniment conformat, l’anar tirant amb allò que hauria de significar esclat, innovació, guspireig. Que les coses no vagin a pitjor ja és prou positiu. Els brots verds no van més enllà de la recuperació de l’activitat de restauració i cafeteria en un centre cívic, d’un comerç que es resisteix a tancar, del traspàs d’un establiment, d’alguna botiga on s’hi veu franc moviment. Són els brots verds del present, al comptat, modestos i sense massa terreny de joc per a l’ambició. Costa creure que el carrer Major hagués estat temps era temps una artèria amb vida comercial intensa. És dels trams urbans amb major concentració d’establiments, sí. Hi ha botiguers que cada matí aixequen les persianes amb ofici i esperit de servei; i sort n’hi ha. Els dimecres al matí, el mercat setmanal atrau una presència de compradors que anima i dóna vida. Però és trist veure que en locals i comerços que han tancat no hi ha hagut cap mena de continuïtat, observar que baixos d’immobles que s’han bastit de nova planta


QUADERN D’APUNTS

no s’han arribat a obrir mai i que, un carrer on històricament cada porta havia acollit un negoci, sigui premonitori d’una desertització comercial que seria fatalment irrecuperable. Els temps han canviat i aquella època en què hi havia trànsit, activitat i volum mercantil no tornarà. Hauria estat interessant viure aquell temps quan hi havia negoci suficient per conviure-hi diverses carnisseries, algunes fleques, molts colmados, fondes, vaqueries, perruqueries, cafès, tallers de diferents manufactures (fusteries, carrosseries, elaboració d’esclops, indústria de l’espart…), transportistes, comerç a la menuda de tota mena... Que la viu-viu no acabi entonant el cant del gori-gori. Els brots verds de veritat, ferms, lluents i vigorosos es començarien a veure el dia en què es donessin les condicions necessàries per reobrir locals tancats, per iniciar aventures comercials amb perspectiva favorable, per facilitar la implantació d’iniciatives

d’emprenedoria. De moment, però, encara en som lluny. De moment, no es veuen amb cor d’establir-s’hi ni els paquiistanesos.

L’Empordà enofílic A l’hora de confeccionar aquestes notes, l’Alt Empordà és víctima de les flames. Molts milers d’hectàrees de boscos i conreus han quedat reduïdes a la pura cendra i a l’elemental carbó, inclo-

ent-hi bona part dels paisatges que ens va venir a presentar Lluís Tolosa el dia 9 de maig a la bilblioteca Emília Xargay a través de la seva Guia d’Enoturisme de l’Empordà, una obra de referència en el sector, que fa apologia dels vins empordanesos, de la gastronomia del país i de la cultura que

hi ha al darrere del sector vitivinícola, una activitat que arrenca en aquestes comarques amb l’arribada de grecs i romans. De tot plegat en fa quatre dies. La presentació va ser esplèndida, gairebé epicúria: després de parlar del procés de creació de la guia i d’aprofundir en els continguts, la vetllada es va cloure amb una generosa degustació de vins de la terra. Va dirigir-la el senyor Agustí Ensesa, mestre cellerer d’arrels familiars sarrianenques ancestrals. Vam poder-ne tastar de bons, de magnífics i d’excel·lents. Encara que Sarrià queda uns quilòmetres lluny de les fronteres administratives de l’Empordà, convé recordar que tenim un passat romà, una vil·la riquíssima i sòlids elements per pensar que aquí també s’hi collia raïm i s’hi elaborava vi. Estem oberts i encarats cap al nord. ¿El Pla dels Vinyers, la vil·la romana i els vestigis dels seu celler tindrien cabuda en una edició ampliada i revisada de l’apartat cultural i històric de la Guia? ■

pDS_47


ENTREVISTA [Neus Mercader

Neus Mercader LA NOIA DE LA RÀDIO Àngel Garcia

A primera hora d’una xafogosa tarda d’estiu, ens trobem a la seu de Ràdio Sarrià. La Neus em proposa anar a l’estudi de dalt on assegura que estarem més fresquets i on intueixo que entre micros i botons se sentirà més al seu aire.

N

eus Mercader, filla de Sarrià, del mateix carrer Major, fa 25 anys que es dedica a l’apassionant aventura de la ràdio, tot i que hi col·labora des de bon principi. De fet n’és la veu i l’ànima. Com va començar tot això? De fet jo ja m’ho vaig trobar fet. Un grup de joves van començar com a Ràdio Cosmos en un local del Pla de l’Horta. Van haver-hi converses amb en Josep Turbau que aleshores era el president de l’Associació de Veïns del Pla de l’Horta i va donar un cop de mà al projecte, vam aconseguir un local municipal. Hi havia en Robert, en Jordi Vintcens, en Narcís Puigvert, en Jordi Rosales i d’altres. I van començar el primers passos per fer una ràdio seriosa, que no fos un joc de quatre. Els primers aparells bons que vam comprar va ser amb diners dels que després col·laboradors,

48_pDS

l’ajuntament ens va retornar, d’una emissora que tancava. Era una època en què fèiem una mica de tot. Fèiem programes diversos, musicals, i ens ho fèiem tot: els controls, les entrevistes, les tertúlies, concursos, informatius, etc. Intentàvem engrescar gent del poble, teníem en Joan Turbau que feia un programa sobre sardanes i que jo li feia el control, i vam tenir moltes propostes de la gent del poble i les entitats i també de gent de fora per fer programes, sobretot musicals. Quins moments hi ha hagut que recordis d’especial interès, d’anècdotes divertides, compromeses o curioses? Jo sempre explico que, com que feies moltes coses alhora i sovint l’aparell emissor fallava i no sortíem per antena, jo estava fent el control d’en Joan Turbau als estudis del Pla de l’Horta i alhora estava fent el resum de premsa, amb els diaris i

retallant les notícies de Sarrià, duia els auricular posats i tot d’una, ben esverada li vaig dir: Joan, no estem sortint, no estem sortint! I ell em va dir: jo bé que em sento. Tu potser sí, però jo no sento res. Vaig enretirar el diari i amb les tisores havia tallat el cable dels auriculars... I també coses pròpies del directe: et deixaves el micro obert i se sentien coses que no s’havien de sentir. Per exemple un col·laborador (que fou regidor) va marxar al lavabo i quan va tornar no va veure el llum que estava encès i s’incorporà a la tertúlia despotricant d’uns i altres. Coses del directe... I també d’haver entrevistat a cantants “famosos” com l’Héctor Vila, la Maria Josep Vilaroya, etc. Les discogràfiques es portaven molt bé, ens regalaven la música i ens proporcionaven entrevistes. Eren uns temps molt macos. Em sento una mica fora de lloc, perquè aquí l’experta a fer entrevistes ets tu. Jo


ENTREVISTA [Neus Mercader

Josep Turbau, Antoni Moratalla, Neus Mercader i Artur Mutos al local del Pla de l’Horta, als inicis de Ràdio Sarrià

no n’he fet mai cap fins avui. Com es fa una entrevista? Et documentes, improvises al fil de la conversa, et fas un guió? En el meu cas busco informació sobre la persona que he d’entrevistar, el més rellevant, allò que pot interessar més d’ella. Buscar i fer un bon guió, anar una mica preparada. La resta és improvisació. -La ràdio és entreteniment i també informació. Quin paper juga la ràdio local amb la seva immediatesa en aquest aspecte de la informació més propera? A part d’informar, fer poble, aglutinar, la ràdio té un paper molt important perquè la gent es refia de la informació que tu els donis, perquè és força directa i pròxima mirant de donar informació que potser no els arribaria. La ràdio té de bo que és molt pròxima i molt directa, no com altres mitjans com el Sarrià Actiu o la pròpia Revista. Ara ens trobem que molta gent s’assabenta de les coses del poble perquè han entrat a la pàgina web de la ràdio i ho han llegit. El poble és molt dispers i la ràdio, tant quan era allà com ara aquí, sempre ha intentat aglutinar. També hem observat que l’audiència és més pròxima. Quan érem al Pla de l’Horta teníem més audiència d’allà i ara en tenim més d’aquí, però l’objectiu és informar de tot el que passa a tot arreu, mirant d’aglutinar. També destacaria que hem fet formació. Hem fet tallers de ràdio amb la mainada de l’escola, que han anat molt bé. Ara parlaves de la pàgina web. Les noves tecnologies i xarxes socials (Facebook,

Twiter, la pàgina web, etc.) afecten d’alguna manera la ràdio? Complementen la informació? Aporten una audiència diferent, però jo crec que una cosa es pot complementar amb l’altra. Ja que tenim problemes de fins on arribem, d’aquesta manera per internet pots arribar a tot arreu, i crec que ho hem d’aprofitar compaginant-ho tot. Emetem per internet, fem retransmissions d’handbol, i parlem de coses d’aquí que la gent no se’n assabentaria si no ho donessis tu com a informació immediata, i penso que és molt important això. La Terrassa és un magazine de 2 h que presentes cada dia. És, podríem dir, el programa estrella de Ràdio Sarrià. Com te’l prepares. Sí i no. El programa estrella és també el d’esports, que ja fa molts anys que es fa i té molta audiència. La Terrassa és un magazine dels matins que té molts seguidors, un programa que intenta entretenir, informar i fer passar una bona estona. L’important és la participació, gent de casa nostra que s’implica i participa a les tertúlies, que vénen a donar la seva opinió i mirem de fer-ho amè i alhora passar una bona estona. Jo sempre dic que som com una gran família. Ara tenim l’Enric Sansalvador, el fitxatge d’aquesta temporada amb les seves “enricvinalles” que tenen molt d’èxit. Fins i tot en el Facebook ens apunten les respostes.

És enriquidor. Quan fèiem els concursos ja esperaves a la gent que et truca, i és molt gratificant. He de suposar que treballes lliurement, sense cap ingerència. Ha estat sempre així o en algun moment al llarg d’aquests anys t’has sentit pressionada? No. En tots aquest anys he treballat sempre amb plena llibertat, autonomia total, sense cap directriu mai. La festa de la ràdio és ja tota una institució. Quan va començar i amb quins criteris es tria la persona homenatjada? Des de bon principi, fa ja 29 anys. La persona homenatjada la triem entre tots els col·laboradors. Ens reunim i decidim si tal o qual persona mereix el reconeixement per unanimitat, per la feina desinteressada que ha fet o fa pel poble. I ho decidim íntegrament a la ràdio, és una iniciativa nostra, sense cap tipus d’indicació. Projectes de creixement o retallades? Retallades, com en totes les partides. Hi havia la previsió, abans d’entrar en aquesta crisi tan dura, de baixar els estudis a baix que seria el lloc ideal, teníem un projecte molt bonic i senzill però de moment tot està aturat. L’important és mantenir la ràdio. Tenim dues persones a sou: en Josep a mitja jornada i jo. Tota la resta són

pDS_49


ENTREVISTA [Neus Mercader

Al local del Pla de l’Horta, entrevistant al cantant Hèctor Vila.

col·laboradors, cap a una trentena. Però els aparells són obsolets. En temps de bonança no es van fer inversions, estalviàvem i no utilitzàvem els diners assignats a les partides, que s’acabaven utilitzant per altres despeses que no eren ni de la ràdio, i ara no és el moment evidentment. I valorem que l’ajuntament segueixi mantenint i apostant per la ràdio. Si hi haguessin més mitjans, tots, què hi falta, què hi posaries de més? Professionals. No tenim un tècnic de manteniment. Algun col·laborador ens dóna un cop de mà, però totes les emissores tenen un tècnic de manteniment D’altra banda, jo sóc autodidacta, tot i que he fet algun curs de ràdio, però sóc autodidacta i penso que falten més professionals, però no en detriment dels col·laboradors. No, això no. Al contrari: hem d’engrescar més i més gent perquè vingui a fer ràdio, però és un problema que tenen totes les entitats, i a tot arreu som sempre els mateixos.

50_pDS

I un dels problemes és la poca potència que tenim i s’haurien d’actualitzar alguns instruments. Ara fem més ràdio fórmula però pensem que no cal ser un repetidor de Com Ràdio, hem de fer els nostres programes i les botigues també agraeixen una mica de fil musical. Hem d’agrair als petits comerços que confien en la ràdio i també hi col·laboren econòmicament fent patrocini de programes i això és molt important, que confiïn en nosaltres. Per acabar: Si jo fos la Neus i tu l’Àngel, què em preguntaries que jo no ho hagi fet? Uf!, aquesta sí que és bona- em respon la Neus, i jo penso: home per fi n’has encertat una! Et sembla que m’hi dediqui a això de fer entrevistes o més val que ho deixi? La Neus, educada i no sé si condescendent em diu que ho he fet molt bé. Jo no ho tinc tan clar. Quan s’apaguen els micros i s’endreça la llibreta, la conversa s’allarga una bona estona cordial i reconfortant, però això ja és allò que tècnicament se’n diu “off the record”...

BREU HISTÒRIA DE RÀDIO SARRIÀ 1982 Sorgeix Ràdio Cosmos d’un grup de joves de Sarrià en un pis particular, amb aparells casolans. Mitjançant l’associació de veïns del Pla de l’ Horta es cedeixen uns baixos. 1983 Primeres eleccions municipals a Sarrià de Ter. Es concep Ràdio Sarrià. L’ajuntament dóna suport a la iniciativa. Primeres assignacions pressupostàries. 1984 Adequació estudis al local del Pla de l’Horta. 1987 Contractació persona dedicació exclusiva a l’emissora. 1989 El 6 de setembre inauguració per part de l’aleshores alcalde Jordi Cañigueral dels nous estudis de Ràdio Sarrià. 1990 Reglamentació de la regulació del procés de concessió d’ones mètriques en modulació de freqüència. 1993 Arriba la programació de continuïtat, s’amplia el radi d’acció de l’emissora. Ràdio Sarrià celebra 10 anys. Arriba la legalització (permís d’emissió de la Generalitat de Catalunya). 1999 Ampliació estudis, creació de nous espais, administració, redacció i reunió. 2005 Es crea la web de Ràdio Sarrià http://www.radiosarria.net 2009 Es posa en marxa la ràdio en directe des del web de Ràdio Sarrià: www.sarriadeter.cat/radio ■


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

10 anys d’escola verda

Engràcia Bramon i Ayats Cap d’estudis i la comissió mediambiental de l’Escola Montserrat.

Enguany a l’Escola Montserrat hem celebrat els deu anys d’Escola Verda. Per aquest motiu us volem fer un recordatori del que vol dir ser Escola Verda i d’algunes de les actuacions que hem dut a terme i que ens han permès anar renovant el distintiu.

E

scola Verda vol dir ... Una escola que té en compte el seu entorn, que procura no malgastar recursos, i que ajuda i col·labora a millorar la seva escola, el seu barri, el poble... En definitiva ser escola verda és un canvi d’actitud i d’hàbits. Vol dir, posar-se a caminar i sumar el que faig jo amb el que fas tu. Les petites coses que podem fer a casa, a l’escola, al carrer, al poble... i que de ben segur millorarà l’espai on vivim. Tenim uns objectius generals on anem englobant les diferents actuacions:

MILLORAR I CONSERVAR EL PATRIMONI NATURAL I CULTURAL • Apadrinem les escultures del municipi. • Apadrinem els arbres del pati fent-ne un estudi i seguiment, a E.Infantil, el cirerer, Cicle inicial, el plataner, Cicle mitjà, el pi, i Cicle superior, l’alzina. • Realitzem tallers i excursions de caire ambiental (Itineraris de l’entorn). • Tenim cura del pati. Cada classe està de torn una setmana i els delegats verds de 6è passen per les classes per recordar com funcionen les papereres del pati i què s’hi llença a cadascuna. • Tenim un hort escolar.

pDS_51


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

Festa de celebració dels deu anys d’escola verda el passat sis de juny. Fotos: CEIP Montserrat

SELECCIÓ DE RESIDUS • Recollim selectivament els residus i els aboquem als contenidors de fora de l’escola. • Fem compostatge i un taller de compost escolar. • Recollim piles i tinta d’impressores per reciclar. • Cada curs fem tallers que fomentin la importància de les 3 R. DIFUSIÓ DEL NOSTRE PROJECTE • Participem en diferents campanyes ambientals • Tenim el Racó Verd que cada curs ambientem amb diferents temàtiques. • Enguany hem dissenyat una mascota verda que ens ajudarà a portar les actuacions endavant. • Publiquem un Butlletí Verd on es recullen les noticies, treballs d’alumnes i actuacions que s’han anat fent durant el curs. • Fem reunions periòdiques amb els delegats verds, dos delegats per classe. • A l’agenda escolar de cada curs dediquem unes pàgines a l’escola verda. • Posem informacions a la pàgina Web i als blogs de l’escola. • I també aprofitem aquest espai la revista “Parlem de Sarrià” per donar-vos més informació INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES AMB ALTRES ESCOLES • Organitzem i participem a les trobades ambientals amb comitès d’alumnes • Assistim als fòrums i simposis d’escoles verdes DIFONDRE I PORTAR A LA PRÀCTICA EL REGLAMENT AMBIENTAL • En aquest darrers dos cursos hem elaborat un “Reglament Verd” que serà el que regirà a la nostra escola i en la cele-

52_pDS


ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

bració dels 10 anys d’Escola Verda, els vam donar a conèixer. A partir d’ara el tindrem penjat en un lloc visible perquè el conegui tota la comunitat educativa. I com ja us hem dit, el passat dimecres 6 de juny, coincidint amb la setmana que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, a l’Escola vam commemorar els 10 anys d’Escola Verda. Un seguit d’activitats van conformar la celebració. Primerament a les aules vam reflexionar sobre el que representa ser escola verda, mirant un vídeo de Kitaro Matsuri d’imatges sobre la natura. Tot seguit ens vam posar les medalles amb el dibuix de la nova mascota, i tots vestits amb alguna peça de color verd vam sortir al pati. L’assessora d’Escoles Verdes de l’Associació “Les Guilleries”, Sra..Teresa Saló, la regidora d’Ensenyament, Sra. Lourdes Gelada, i l’alcalde, Sr. Roger Torrent, obrien l’acte amb els parlaments. Alguns alumnes varen llegir un conte, “L’arbre amic”, que transmetia molt bé els valors de respecte cap al medi ambient. Seguidament els delegats verds representants de cada classe varen presentar a tota l’escola el nou reglament verd il·lustrat . L’autora de la nova mascota elegida la va presentar i descriure i una alumna de P5 li va dedicar un conte que ella mateixa havia escrit. Es va cloure l’acte amb la cantata de la cançó “Dret a sobreviure” de l’autora Debbie Campbell Va ser una festa molt lluïda, tots vam gaudir alhora que de ben segur vam contribuir a treballar per un món millor. Entre tots ho farem possible! ■

pDS_53


ESPAI ESCOLAR [concurs literari infantil sant jordi

Concurs literari infantil SANT JORDI 2012 Engràcia Bramon i Ayats Cap d’estudis i la comissió mediambiental de l’Escola Montserrat.

Ja sabeu que ens agrada donar a conèixer i treballar els esdeveniments que cada any se celebren internacionalment. Enguany és l’any internacional de les energies renovables i no podíem desaprofitar aquesta oportunitat tant per adquirir nous coneixements com per potenciar el treball que dia a dia fem com escola verda.

A

mb el títol “Estalviem amb energia”, es donava peu a fer volar la imaginació sigui per l’estalvi d’energia que bé s’ho val, com pel moment actual que la paraula “estalvi” ressona una i altra vegada. Així que sense més preàmbuls, comencen a sorgir textos i més textos sobre aquesta temàtica. La participació dels nens i nenes de l’escola va ser molt important, i com podreu veure els textos, a banda de ser molt originals, ens fan arribar uns missatges molt esperançadors. Els textos guanyadors/res van ser:

MODALITAT PROSA CATEGORIA PETITS (Cicle Inicial) SERGI MUÑOZ ALONSO “La tristesa dels arbres” AINA GRACIA SOLÍS “La bombeta protestona” SALMA MACHUCA CARROZA “La Judit i l’estalvi d’aigua” CATEGORIA MITJANS (Cicle Mitjà) IRINA CASERO CANYIGUERAL “Estalviem energia, estalviem diners” YAIZA MACHUCA CARROZA “En Pol i els éssers màgics de l’estalvi” XÈNIA SERRANO CABALLERO “Amèrica en perill“ CATEGORIA GRANS (Cicle Superior) LAURA DUEÑAS GUERRA “Un gran canvi” SANDRA SIMON MARTÍN “El món que m’imagino” NAIARA URDIALES MORCILLO “La gota d’aigua que va ajudar el món”

MODALITAT POESIA AINOA MESA CAMPILLO “ Millor amb energies renovables” M. MERCÈ SANSALVADOR BOADAS “Les plaques solars” DAVID FONT LLADÓ “Nosaltres i el sol” La més sincera felicitació a totes i tots i endavant! ■

54_pDS


ESPAI ESCOLAR [concurs literari infantil sant jordi

LA TRISTESA DELS ARBRES Sergi Muñoz Alonso 1er premi categoria petits (cicle inicial) et aquí que una vegada, un dia l’Òscar i la seva germana Ona van voler anar al bosc a buscar espàrrecs. L’Òscar li va demanar permís a la seva mare, però la mare li va dir: Òscar, tens vuit anys, la teva germana en té quatre, sou massa petits per anar sols. Aneu al costat de casa, al començament del bosc i emporteu-vos la gossa Xispa a fer un passeig. Quan estaven passejant van sentir un soroll. La Xispa lladrava, ens hi vam acostar i vam veure uns nois que tallaven arbres, i els va preguntar: Per què talleu els arbres? -Per fer paper. L’Òscar els va dir que els arbres ens donen oxigen per respirar i si tallen tots els arbres, a la llarga morirem. L’Òscar els va dir als nois si sabien què era reciclar i que existia el paper reciclat. Cal aprofitar tot el paper i evitar malgastarlo. Utilitzar-lo per davant i per darrera i no tirar el paper a les deixalles, i reciclar-lo. Aquesta era la solució per estalviar l’energia: consumir paper reciclat i no paper blanc. El dia següent van anar a l’escola i van explicar als nens i nenes el que havia passat i la solució que els havia donat. Això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.■

V

LA BOMBETA PROTESTONA Aina Gracia Solis 2on premi categoria petits (cicle inicial) Vet aquí una vegada un nen que es deia Pep que sempre es deixava les llums obertes per tot arreu. La seva mare i la seva amiga sempre li deien que a tots els llocs havia de tancar la llum. A l’escola també sempre li deien, però ell mai feia gens gens de cas. Un dia la bombeta de la seva habitació es va petar i el van castigar tres setmanes. Els seus pares ja no sabien què fer: si castigar-lo, si no deixar-lo mirar la televisió per sopar... i al final van canviar la bombeta que tenien per una de baix consum. Aquella bombeta de baix consum feia molta més llum que l’altra bombeta que tenia abans. La d’abans s’escalfava molt, però feia poca claror. Però en Pep continuava igual! Fins que un dia la bombeta li va dir: -Escolta Pep, jo vull que m’apaguis quan no sigui necessària, si no ho fas, jo no et faré cas. I així ho va fer. No li feia cas. S’encenia i s’apagava sense parar i ell se’n donava compte. Passats uns dies en Pep es va adonar que la bombeta tenia raó, que havia d’estalviar energia. I així ho va fer! Sempre més ha apagat les llums. Rondalla explicada, rondalla acabada. Fi.■

V

LA JUDIT I L’ESTALVI D’AIGUA Salma Machuca Carroza 3er premi categoria petits (cicle inicial) i havia una vegada una nena que es deia Judit, la seva mare es deia Raquel i el seu pare es deia Daniel. Pel matí la Judit es va despertar i va anar a esmorzar. Després la mare li va rentar les dents. Quan es va rentar les dents es va deixar l’aixeta oberta. Quan va venir el pare de treballar va veure a la Judit. Encara s’estava rentant les dents. El pare va dir a la Judit que havia de tancar l’aixeta quan es rentava les dents. La Judit li va respondre: Per què? I el pare li va explicar que havien d’estalviar aigua,

H

perquè els rius i els pantans de la natura se sequen, per això hem d’estalviar aigua. Un dia jugant amb la seva amiga Maria li va explicar el que li va dir el pare de l’estalvi, perquè ella feia com la Judit. Les dos nenes van aprendre que havien d’estalviar aigua. Així les amigues, sempre que es dutxaven o rentaven les mans i sobretot les dents, no deixaven l’aixeta oberta. Això li van explicar a tots els nens i nenes de l’escola de Girona. Així tots els animals estan molt i molt contents i no moren, i així acaba la historieta de la Judit i l’estalvi. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s’ha fos.■ ESTALVIEM ENERGIA, ESTALVIEM DINERS Irina Casero Canyigueral 1er categoria mitjans (cicle mitjà) i havia una vegada una nena que es deia Maria, tenia deu anys i vivia a Sarrià de Ter.

H

Un vespre, a l’hora de sopar, la Maria va veure que els seus pares estaven preocupats. La Maria no sabia que els hi passava, perquè estaven tant preocupats i els hi va preguntar: -Pares què us passa? Us veig molt preocupats. -El teu pare i jo, va dir la mare, estem preocupats perquè no tenim gaires diners per pagar les factures. La Maria quan va anar a dormir estava preocupada pel que li havien dit els seus pares. No podia dormir i, pensant alguna solució per estalviar diners, se li va acudir una idea. El dia següent, quan estaven esmorzant, la Maria va dir als seus pares: -Pares he trobat una solució! Podem estalviar energia i així a la vegada estalviarem diners, què us sembla? -Ens sembla bé, però com ho podem fer? -Mireu, he preparat un llistat de coses molt senzilles que podem fer cada dia per estalviar: -Quant sortim d’una habitació apaguem el llum. -Apaguem l’aixeta quan ens rentem les dents. -Tanquem les finestres quan hi ha la calefacció encesa. -En comptes de regar les plantes amb l’aigua de l’aixeta fem servir l’aigua de la pluja. -Quan anem a comprar fem servir bosses de roba o cistells per no gastar bosses de plàstic. -És veritat!- va dir el pare. Amb totes aquestes coses podem estalviar energia i diners. La Maria va proposar escriure-ho en una cartolina i penjar-ho a la cuina per veure-ho cada dia. La Maria es va alegrar molt perquè va veure els seus pares que no estaven tant preocupats, perquè ara estalviarien diners i energia i a més afavoririen el medi ambient. ■ EN POL I ELS ÉSSERS MÀGICS DE L’ESTALVI Yaiza Machuca Carroza 2on categoria mitjans (cicle mitjà) i havia una vegada un nen que es deia Pol. En Pol vivia amb la seva mare i el seu pare en una petita casa en un poble de Barcelona. Un dia d’hivern que feia molt fred en Pol li va preguntar a la seva mare: -Mare, puc dutxar-me amb aigua calenta per intentar treure’m el fred? La mare va respondre: -És clar que pots Pol, però no gastis molta aigua perquè he llegit al diari que hem d’estalviar aigua perquè si en gastem molta ens quedarem sense i llavors no podrem beure ni dutxar-nos. en Pol va dir que sí amb el cap, es va girar i va començar a caminar cap el lavabo com si no hagués sentit res del que la mare li havia dit. Va anar al lavabo i va encendre l’aixeta de la dutxa amb aigua ben calenta, a continuació va posar el tap i va anar a l’habitació, va obrir

H

pDS_55


ESPAI ESCOLAR [concurs literari infantil sant jordi

un calaix de sota l’armari i va agafar uns calçotets, un pijama blau i unes sabatilles verdes. Va tornar al lavabo, es va asseure a sobre el vàter i a poc a poc es va anar traient les bambes, els mitjons, el xandall... En Pol es va ficar dins la banyera i al cap d’uns deu minuts es va quedar adormit. La mare va dir en veu alta: -Pol, baixa a la cuina que el sopar ja està fet! En Pol no va sentir res i no es va moure ni un pèl. La mare va pensar que en Pol ja s’havia dutxat i que s’estava posant el pijama i per tant va deixar que baixés. Mentrestant, al lavabo, en Pol va sentir una veu que deia: “No gastis aigua!” però com que estava adormit va pensar que era un somni i no en va fer cas. Poc després va aparèixer un esperit, en Pol es va despertar i l’esperit va dir: -Pol, sóc l’esperit de l’estalvi i vaig de casa en casa buscant nens, nenes o famílies que malgastin aigua. Ja fa dies que t’estic vigilant i no m’agrada gens el que fas. Has enganyat a la teva mare Lucia dient-li que et dutxaries i mira, has emplenat la banyera fins a dalt! En Pol es va espantar moltíssim perquè mai havia vist un esperit i va dir: -I ara que haig de fer per haver enganyat a la mare Lucia? -L’hi has de demanar perdó i dir-li que mai més ho tornaràs a fer. En Pol va dir que sí movent el cap, va treure el tap de la banyera i va sortir per eixugar-se. Es va posar els calçotets, el pijama i les sabatilles. Va baixar a la cuina i li va dir a la seva mare: -Mare avui t’he dit una mentida perquè en lloc de dutxar-me he omplert la banyera fins a dalt... No ho tornaré a fer mai més. Em perdones si us plau? -És clar que et perdono, però de debò que no ho tornaràs a fer, oi Pol? Va dir la mare. -No, no mare! No hi tornaré! L’endemà la mare va anar a treballar i en Pol es va quedar amb el seu pare David, i com que estaven sols a casa van decidir anar al parc, al costat de casa seva. Van estar jugant al “pilla-pilla”, a fet i amagar, a la xarranca i molts més jocs. Quan van tornar a casa, en Pol va entrar a la cuina perquè tenia gana i va encendre el llum tot i que era de dia. També va encendre la televisió, va obrir un armari i va agafar dues galetes de xocolata i se les va anar menjant. Quan va acabar va anar al passadís i va deixar la televisió i els llums encesos. Va encendre el llum del passadís, a continuació va anar al menjador i una altre cop va deixar el llum encès del passadís. Va encendre la televisió i es va tapar amb una manta que li va regalar la seva àvia. Va posar la seva sèrie preferida de súper herois. Al cap d’uns segons va sentir com la televisió de la cuina s’apagava, i va pensar: no és res, només ho he imaginat. En Pol va sentir uns bots com els que fa una pilota quan cau a terra i seguidament un interruptor de la llum. El nen va pensar que no era res però tenia una mica de por. Després va tornar a sentir els bots i el llum del passadís que s’apagava. Aleshores en el sofà estant, va veure una coseta que brillava i s’anava apropant a ell. En Pol estava espantadíssim. De cop i volta va veure una bombeta que mentre s’apropava a ell li va dir: -Hola, hola! -Qui ets? Va dir en Pol. -Que no ho veus? Sóc una bombeta. Em diuen bombeta de baix consum i la meva feina és la mateixa que l’esperit de l’estalvi però amb la llum, o sigui, vaig de casa en casa buscant nens, nenes o famílies que malgastin llum. -De veritat? Va dir en Pol. -Sí. -Doncs ara què haig de fer? -I m’ho preguntes a mi? D’acord, t’ho diré, és molt senzill: no ho tornis a fer! -Ja està? Què senzill! -És clar que és senzill, va pensar la bombeta. I just quan el pare va anar al menjador, la bombeta va desaparèixer.

56_pDS

En Pol, ben emocionat, li va explicar tot el que havia passat al seu pare David. Quan la mare Lucia va tornar de treballar van anar tots tres a dinar a un restaurant on hi treballava un amic d’en David... I ara, cada vegada que en Pol encén un llum o una aixeta pensa en la bombeta de baix consum i l’esperit de l’estalvi.■ AMÈRICA EN PERILL Xènia Serrano Caballero 3er categoria mitjans (cicle mitjà) n matí a Europa la colla d’amics van anar a comprar el diari , i van veure que Amèrica gastava molta energia. Més tard van trobar en Dupont i en Dupond que també llegien el diari. En Tintín els va dir: -Hola Dupond i Dupont! Heu llegit aquest article? -Quin?- van dir tots dos a l’hora. -El d’Amèrica en perill!! -No! -Primer veniu a casa meva i després ja en parlaren. Els dos homes van anar a casa d’en Tintín, es van beure una tassa de te molt calenta i després van començar a parlar de l’article. En Dupont va dir: -Jo no penso anar a Amèrica!!! -Doncs jo dic el mateix germanet – va dir en Dupond. En Tintín va dir: Haig d’ anar a Amèrica i sense vosaltres no hi puc anar!!! Després de tanta discusió en Dupond i en Dupont van decidir anar-hi. El dia següent van agafar l’avió a les 5:00 del matí , quan van arribar no els van deixar portar els huskys ni l’esquirol però en Tintín va fer veure que anava al lavabo. S’en va emportar els huskys i l’esquirol i els va dissfresar: els gossos en senyors i l’esquirol en la marca de la maleta, i així van poder entrar a l’avió. Dotze hores més tard, van baixar de l’avió i els va venir a buscar un cotxe. La Yuko va dir: -Ens podries portar a l’hotel “Maus”? -Oh i tant! -Gràcies xofer- va contestar un dels huskys. El xofer es va espantar però en Tintín el va tranquil·litzar. Quan van arribar a l’hotel “Maus” el director els va donar les claus, però sospitava d’aquells dos senyors que en realitat eren els huskys. Quan en Tintín va obrir la porta, l’esquirol va anar directament al servei WC, els gossos es van treure les disfresses i van anar a dormir. En Tintín, la Yuko, en Dupond i en Dupont van començar a parlar. En Tintín va proposar: -Val més que comencem a investigar demà. En Dupond i en Dupont van estar d’acord. Però quan se’n van adonar la Yuko estava dormint al sofà . En Tintín, en Dupont i en Dupond van anar al llit i també es van adormir. El dia següent els huskys van bordar a les 7:00 de la matinada: -Au, au, auuuuuuuuu ! -Au, au, auuuuuuuuu! La colla d’amics es van despertar menys en Dupond, que el va despertar l’esquirol, amb una mossegada al peu. -Au quin mal !! – va dir en Dupond enrabiat. -Ho sento – va dir l’esquirol. En Tintín els va interrompre i els va dir que anessin ràpid perquè les investigacions començaven avui. Primer de tot es van vestir, una mica més tard van esmorzar i després van marxar de l’hotel ”Maus”. Quan van arribar a la casa del president no els van deixar entrar perquè no

U


ESPAI ESCOLAR [concurs literari infantil sant jordi

havien demanat audiència, però en Tintín els va ensenyar el carnet d’agent secret i llavors els van deixar passar. El president no s’ho esperava, i es va espantar. Després d’aquell ensurt ja estava més tranquil. A continuació van parlar de que Amèrica gastava molta energia i el president que es deia Deulofeu feia retallades perquè si no es quedarien sense energia. Més tard van sortir de la casa d’en Deulofeu (el president). La Yuko va proposar: -Perquè no anem a l’hotel i busquem informació a internet? -D’acord!- va respondre en Dupont. -Jo diria més bé d’acord- va dir en Dupond -Tan si val – va dir en Tintín. Vuit minuts més tard van arribar a l’hotel i es van trobar un guardaespatlles, es deia Machote, que amb una veu amenaçadora va dir: -Aquí no podeu entrar!!! La colla se’n va anar per una altra banda perquè no volien problemes. A l’altre costat hi havia una escala i van poder anar a l’habitació. Quan van arribar a l’ habitació la Yuko va engegar l’ordinador i va buscar informació a internet. Però l’ordinador va trobar la informació més ràpid del que és pensaven i deia: -El president Deulofeu fa retallades, perquè la gent en comptes de dutxar-se es banyaven i en comptes d’apagar la llum i aprofitar la llum del sol ho feien a l’inrevés .A la nit va haver un terratrèmol però ningú és va despertar. A les noticies van dir : -Aquesta nit hi ha hagut un terratrèmol i ens quedarem 5 dies sense energia, aquests 5 dies el ciutadans van saber estalviar. Quan va arribar el dia de la tornada de l’electricitat tota la població va estar contenta, però ara si que es dutxaven, feien servir la llum del sol, anaven amb bicicleta, caminaven, no miraven la televisió si no escoltaven la radio i els nens no jugaven amb els ordinadors jugaven a la xarranca, a cuit i amagar, a la corda, al pica-paret,...I fins i tot els pares jugaven amb els nens. Tota la colla es van sentir bé però quan els nens van veure els huskys i l’esquirol van anar a tocar-lo i també els gossos i l’esquirol es van sentir bé. En Tintín es va dir: -El problema no l’hem resolt nosaltres sinó el terratrèmol. Van agafar les maletes i van sortir de l’hotel “Maus” i després és van despedir del president Deulofeu, que els va acomiadar a l’Aeroport. Quan estaven pujant a l’avió també van sospitar d’aquells senyors que eren els huskys. A l’avió els senyors huskys tenien vomiteres i diarrees. Molt més tard van baixar de l’avió . Finalment van arribar a casa a la 1:00 de la matinada i es van treure les disfresses. L’esquirol estava dormint i la Yuko, en Dupond i en Dupont van començar a parlar i en Tintín va descarregar la seva maleta. De sobte va trucar en Deulofeu, en Tintín va agafar el telèfon. -Hola Tintín!-va dir en Deulofeu. -Hola Deulofeu –va contestar. -Que esteu bé? -Doncs si, per un pèl. -Només et volia donar les gràcies per haver vingut. -No cal! -Doncs …A reveure! -Adéu-siau! -Pip, pip, pip- això és el telèfon. Conte inventat conte acabat. -A reveure fins a la pròxima!!! UN GRAN CANVI Laura Dueñas Guerra 1er premi categoria grans (cicle superior) ra un dia normal a Electromania, com sempre, trist i gris. La ciutat patia una gran contaminació, principalment per l’electricitat que consumia quan s’encenien els llums. Un

E

dia, cinc bombetes que van ser portades a arreglar, van presentar-se: -Hola! Jo sóc la Lica, i funciono amb energia eòlica. -Jo, la Nucli, i amb energia nuclear. -Jo em dic Biona, i faig llum gràcies a l’energia biomassa. -Jo sóc la Hidruna, i funciono amb l’energia hidràulica. -Hola!! Doncs jo sóc la Solia, i em fan servir amb energia solar. Era estrany, totes funcionaven diferent, i estaven contentes, menys la Nucli. Què li passava? Ella estava trista perquè cap de les altres energies contaminava, i ella sí. Això de fer malbé el planeta, no li agradava. La Lica, la Biona, la Hidruna i, la Solia volien que això canviés, però què farien elles cinc, contra milions de bombetes i persones? -Res no és impossible!!, va cridar la Solia. Juntes segur que podem! La Nucli, al veure les ganes que tenien les seves companyes de canviar això, no va poder evitar fer-los una abraçada a totes 4. -Mireu!!, va dir la Hidruna. Hi ha un fil de la corrent! -I què hi vols fer allà? -No ho entens Biona? Podem dir-li que comuniqui a les altres bombetes que s’apaguin, per poder fer una manifestació. -Però... com ho farem? - va dir la Lica - No podem enviar-ho a tot el món, a través d’un fil... -No, però a la nostra ciutat sí! I si tots hi posem una mica de la nostra part... Podem canviar el que vulguem, sempre que sigui a millor. Així doncs, li van dir a en Filon, el fil de la corrent, que avisés a totes les bombetes que s’apaguessin. Al cap de 5 minuts, tota la ciutat era fosca, a cap lloc hi havia llum. Van passar uns dies i la gent no entenia què passava, fins que una dona, la Lídia, se’n va adonar que les bombetes estaven enfadades. A casa d’un amic, els hi va preguntar: -Hola! Mireu jo sóc la Lídia, i m’agradaria saber per què us heu apagat totes de cop i heu deixat a tota la ciutat sense llum. -Es que nosaltres no volem pas contaminar, i ho fem minut a minut. Només volem fer-vos entendre que esteu i estem fent malbé la Terra. La Nucli, tot i que era lluny, gràcies a en Filon va poder sentir la conversa. -Mireu si totes vosaltres torneu a funcionar, nosaltres, intentarem fer tot el possible per ser una ciutat amiga de les energies. La Nucli, la Biona, la Solia, la Hidruna, i la Lica, van poder aconseguir tot allò que volien: poder cuidar el nostre planeta. Al cap d’uns mesos van poder-ho portar a terme, i així dons van poder canviar, de una ciutat trista i gris, a una ciutat contenta i assolellada. ■ EL MÓN QUE IMAGINO Sandra Simón Martín 2on premi categoria grans (cicle superior) o m’imagino un món diferent, un món millor del que nosaltres coneixem amb més plantes, més natura, sense guerres però sobretot ple d’energies renovables. A totes les cases hi ha plaques solars. Tot és millor en aquest món que m’imagino. La gent contamina menys, hi ha molts cotxes elèctrics i per això es contamina menys. En un bosc d’aquest món hi ha amagat un gran secret, és un secret tan gran que no el sap ni la persona més llesta d’aquest món. Aquest secret és que amagat entre els arbres hi ha una central nuclear però no es una central normal, aquesta central no contamina ni pot explotar; sabeu per què? Doncs és molt fàcil, és perquè una nena molt llesta, que es deia Lola, va inventar un nucli per a la central que estava fet amb elements naturals.

J

pDS_57


ESPAI ESCOLAR [concurs literari infantil sant jordi

Quin bon lloc per viure, no hi ha contaminació té moltes energies renovables, però no és el món real. Si ho fos segur que en dos o menys dies estaria com el que tenim ara. Tot seria millor si utilitzéssim plaques solars, molins de vent i l’electricitat que ens dóna l’aigua però no és així, la gent no sol fer cas de les energies renovables. La gent fa més cas a les centrals nuclears, als cotxes i a tot això. I tu què creus, que necessitem les energies renovables o no? Jo crec que sí però que les fem servir no depèn només de mi sinó que depèn de tots. Entre tots podem salvar el nostre planeta, si ho intentem ho aconseguirem. LA GOTA D’AIGUA QUE VA AJUDAR AL MÓN Naiara Urdiales Morcillo 3er premi categoria grans (cicle superior) i havia una vegada un món on ningú feia servir energia renovable i es feia servir energia no renovable. Un dia a l’Africa va aparèixer una gota d’aigua que ningú no podia fer-la malbé i aquesta gota va dir: jo aniré per tot el món a dir-li a la gent que facin servir energia renovable, a no contaminar i a reciclar, així el món serà millor. Va anar fins a Rússia, i els va dir amb els russos: a partir d’avui heu de començar a utilitzar energies renovables, a reciclar i a no contaminar. La gent de Rússia va dir que si, que farien servir l’energia renovable, que reciclarien, i no contaminarien, però la gota els va dir: no m’enganyeu que d’aquí una setmana tornaré a veure com va això, m’heu dit que sí que ho faríeu. Va anar a Espanya i la gent van dir que d’acord però que seguirien contaminant perquè no deixarien de fumar i la gota d’aigua va dir que si no deixaven de fumar al final s’acabaria l’aire net i tots es moririen. Així la gent va dir que si. Desprès van anar fins a Holanda i allà no sabien que era reciclar ni contaminar i tampoc el que eren energies renovables i la gota d’aigua va dir: -No us preocupeu jo us ensenyaré a reciclar desprès a no contaminar i a fer servir energies renovables i tal com ho va dir, els va ensenyar i va dir: ja us ho he ensenyat ara a canvi ho heu de fer i així el món va ser millor. Un dia la gota d’aigua va descobrir dos països que es deia Japó i Catalunya. Els japonesos no volien reciclar i els va dir val! però tornaré un altre dia. Llavors va anar a Catalunya i allà va trobar que les escoles eren verdes que volia dir que reciclaven i que tenen un nen que fa de vigilant que tot ho tirin a les escombraries correctes i la gota d’aigua va anar a una escola verda i es deia Montserrat i va dir necessito dos nens o nenes que m’acompanyin perquè hi ha un país que no volen reciclar. La directora Montse li va dir: D’acord vindran amb tu la Laia i en David i així va ser. Van marxar cap a Japó i quan van arribar va dir la gota d’aigua: vaig dir que tornaria i així ho he fet però, no vinc sol m’acompanyen la Laia i en David que son escola verda i això vol dir que reciclen i vosaltres també ho heu de fer perquè el mon sigui millor i els japonesos van dir que no, que ells no reciclarien i un nen va dir papa! Papa! hem de reciclar així podrem estar millor i no es moriria tanta gent. El pare va contestar : noooo! , què dius com vols que reciclem això es mala gent, un japonès va dir hem de fer cas a la gota d’aigua, reciclem! la gent que recicla no contamina si fem servir energies renovables i no contaminem el mon serà millor i així va ser com tothom va reciclar, va fer servir energies renovables i es va acabar la contaminació!! ■

H

58_pDS

MILLOR AMB ENERGIES RENOVABLES Ainoa Mesa Campillo 1er premi modalitat poesia

G

ràcies a les energies tenim electricitat cada dia. Renovables o no renovables hem de procurar que no facin coses contaminables. Les plaques solars ens ajuden a estalviar, i fan que amb aigua calenta, ens puguem dutxar. Els molins de vent són un bon invent, com l’electricitat que ens fa riure a bell esclat.■ LES PLAQUES SOLARS M. Mercè Sansalvador Boadas 2on premi modalitat poesia es plaques solars fan molta energia i encenen la llum amb facilitat i l’aire, la televisió i el microones fan funcionar. Si vols que a casa les coses funcionin sense tenir electricitat has d’instal·lar a dalt del teulat una bona placa solar. Són força cares però val la pena perquè després molt menys gastaràs i encara que es trenquin amb els pals de la llum Ja t’hi veuràs. Jo vull estalviar per comprar-ne una. Si els meus pares me la deixen posar mirant cap el cel jo posaria I me la miraria amb molta alegria.

L

NOSALTRES I EL SOL David Font Lladó 3er premi modalitat poesia

Q

uan era petit no hi havia televisió m’avorria un piló. També estava molt sol i amb els amics jugava de sol a sol. Una nit quan dormia la tele s’encenia. Feia calor i molta escalfor. Les plaques solars vam posar i l’escalfor vam atrapar i de nom vam posar energia solar. I amb l’escalfor vam fabricar l’ordinador. Des d’aquest dia la gent no s’avorria. A la nit no il·luminava, Perquè s’amagava.■


ESPAI ESCOLAR [concurs literari infantil sant jordi

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

pDS_59


ESPAI ESCOLAR [Confetti

Descobrim el pati

Jan, Arlet i Marti

Aïda Masdemont i Mònica Singla Educadores Aula Nadons EBM Confetti

Amb l’arribada del bon temps els més petits de l’escola descobrim l’espai del pati.

Tanit

60_pDS

Paula

L

es educadores obrim la porta corredera i deixem que cada nen/a decideixi quan vol sortir. Hi ha nens que de seguida quan obrim la porta surten cap al pati d’altres es queden a l’aula observant l’espai però no surten. Respectem aquest moment ja que cada infant necessita el seu temps per sentir-se segur en aquest nou espai. Per nosaltres, els infants, el pati és un lloc nou ple de racons i materials per descobrir. L’espai

del pati ens permet: • Enfilar-nos tot pujant al tobogan. • Anar agafant seguretat en el caminar tot baixant o pujant la rampa, arrossegar les caixes. • Experimentar noves textures tot manipulant la sorra. • Tenir contacte amb la natura, olorant les flors, caminant per l’herba. • Compartir moments de joc amb els nostres companys. L’espai del pati permet als infants guanyar seguretat i confiança en les seves habilitats motrius. ■


ESPAI ESCOLAR [Confetti

Arlet Molas

Emma Jana

RESTAURANT MAS NOU CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETS COMUNIONS • CONVENCIONS MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

pDS_61


SALUT [la fotoprotecció

La fotoprotecció

Emili Marco. Metge de família

E

l sol és fonamental per a la vida i té efectes positius sobre l'organisme, com per exemple, facilitar la síntesi de Vitamina D (que ajuda a absorbir calci per part dels ossos) o millorar l'estat d'ànim. D'altra banda, les radiacions ultraviolades del sol (o emeses per aparells de sol artificial), especialment la radiació ultraviolada A i B (UVA i UVB, respectivament) tenen també uns efectes negatius. Les radiacions UVA i UVB disminueixen les defenses immunitàries de l'organisme, envelleixen prematurament la pell (surten més arrugues i més taques fosques) i afavoreixen l'aparició de càncer cutani i de cataractes en els ulls. En aquest sentit, la fotoprotecció resulta una estratègia fonamental per reduir aquests efectes no desitjats. La fotoprotecció és més important en individus de pell i/o ulls clars, que presenten un major risc de cremarse amb el sol. Els tipus de pell segons el risc per cremar-se són els següents: FOTOTIPS Es bronzeja Es crema Color del cabell Color dels ulls

I Mai Sempre Pèl-roig Blau

II De vegades De vegades Ros Blau/Verd

ÍNDEX ULTRAVIOLAT (IUV) Aquest paràmetre avalua la quantitat de radiació ultraviolada que es rep (i que depèn de factors ambientals locals, contaminació, capa d'ozó, etc). Es denomina índex ultraviolat o índex UV (IUV) i difereix a cada àrea geogràfica, dia i hora, per la qual cosa es realitza un càlcul diari que, en el nostre entorn, pot consultar-se a la pàgina web, de l'Institut Nacional de Meteorologia. En molts països propers a l’equador, l’IUV pot arribar a 20 durant l’últim estiu. A Europa, l’índex no acostuma a superar el 8, malgrat que a la platja pot ser més alt. Tipus de IUV Exposició baixa Exposició mitjana Exposició alta Exposició extrema

Entre 1 i 3 Entre 4 i 6 Entre 7 i 9 Superior a 10

COM ENS PODEM PROTEGIR DEL SOL? • Mantenir-se a l'ombra, especialment durant el migdia. Les hores amb major insolació al nostre país, durant l'estiu, són de 12-17 hores. Els núvols ofereixen una protecció relativa. Els núvols que més protegeixen són els núvols baixos i gruixuts. • Utilitzar cremes adequades i resistents a l’aigua (factor de protecció) Posar-ne una capa generosa per tot el cos, les orelles, les parpelles i els llavis. • Posar-nos la crema a casa, una mitja hora abans de prendre el sol i tornar-nos-la a posar després de cada bany i cada dues hores.

62_pDS

III Sempre Rarament Castany Gris/Marró

IV Sempre Mai Negre Marró

• Protegir-nos amb roba, gorres, ulleres i para-sols. També cal saber que el sol es reflecteix a la sorra, l’aigua del mar, la neu o l’herba i que ens podem cremar sota el para-sol. • Beure aigua abundant mentre es pren el sol i també després. • Els dies previs a prendre el sol va bé posar-se crema hidratant a la cara i el cos. • Dutxar-nos i posar-nos crema hidratant després d’haver pres el sol. • Les colònies i perfums poden ocasionar taques quan es pren el sol. • No utilitzar cremes de la temporada passada. Als infants se’ls ha de protegir encara més del sol (factor de protecció alt) ja que tenen una pell més sensible i que una gran part de les radiacions solars que acumulem al llarg de la vida, les rebem durant la infància. Resulta especialment important protegir els nens del sol. • En nens menors de 6 mesos ha d'evitar-se l'exposició directa al sol i no es recomana l'aplicació de cap tipus de fotoprotector tòpic. L'exposició solar directa també ha de limitar-se en nens de menys de 3 anys. • Les dones embarassades han de protegir-se bé del sol per evitar que els surtin taques fosques a la cara. Les persones de pell més blanca són les que s’han de protegir més del sol (utilitzar crema amb factor de protecció de 30 o més). • Les persones que es posen morenes amb facilitat també han d’utilitzar crema, com a mínim de factor de protecció de 15. • Si vostè té alguna malaltia de la pell, pregunti al seu metge si li convé prendre el sol.


SALUT [la fotoprotecció

FOTOPROTECTORS Són substàncies que s'apliquen sobre la pell per protegir-la dels efectes nocius de la radiació ultraviolada. Els fotoprotectors permeten exposar-se al sol més temps sense sofrir cremades. L'índex que mesura quant temps de més podem exposarnos al sol es denomina Factor de Protecció Solar (SPF). Per exemple, si ens cremem amb una exposició solar de 15 minuts, un fotoprotector amb SPF de 10 ens permetria estar 10 vegades més al sol sense cremarnos, és a dir, 150 minuts (2,5 hores). Hi ha 2 tipus de filtres solars: Físics o inorgànics: Reflecteixen les radiacions UV, les visibles i els infrarojos, dispersant-la. Podem dir que actuen en forma de pantalla. Inclouen el diòxid de titani , òxid de zenc i la mica. Són menys cosmètics que els químics, encara que recentment existeixen productes cosmèsticament molt millorats. Químics o orgànics: Absorbeixen l'energia de la radiació UV, transformant-la en energia no perjudicial. Els més comuns són: l'àcid para-aminobenzoic, els cinamats, les benzofenones, etc. La majoria dels fotoprotectors contenen tant substàncies físiques com químiques. En general, amb un SPF de 15 sol

I recordi: 1. Estar bronzejat està de moda, però prendre el sol també envelleix la pell i pot causar càncer de pell. 2. Els raigs UVA artificials també envelleixen i poden causar càncer de pell. ser suficient per a la majoria d'individus, amb fototip III. En nens es recomana començar amb un fotoprotector de SPF 20. L'aplicació de fotoprotectors ha d'adequar-se en funció del nostre fototip i de l’IUV. En nens es recomanen fotoprotectors físics, ja que s'associen amb un menor risc de reaccions al·lèrgiques i al fet que els nens absorbeixen més els fotoprotectors. Classificació Europea dels SPF (Mètode COLIPA) Baix SPF 2,4,6 Mitjà SPF 8,10,12 Alt SPF 15,20,25 Molt alt SPF 30,40,50 Ultra. SPF 50+ Podem dir que: una crema amb un factor SPF 30 pot absorbir més del 92% de la radiació UVB i un altre amb un factor SPF de 50 protegeix fins a un 97%.

3. També ens hem de protegir del sol a l’hivern. 4. La fotoprotecció no només implica l'aplicació d'una pantalla solar en crema, sinó que també inclou una sèrie de recomanacions de tipus general. 5. No prendre el sol amb la intenció de bronzejar-se progressivament. Cremar-se és perjudicial, però bronzejar-se sense sofrir cremades solars, també. 6. Utilitzar ulleres de sol que protegeixin tant de l'UVA com de l’UVB. Si no bloquegem aquests rajos al 100%, les ulleres poden ser més perjudicials que beneficioses (amb la foscor que donen els cristalls foscos es dilata la pupil·la i passen un major nombre de radiacions ultraviolada). Això resulta especialment important en nens, i es recomana que un òptic assessori sobre el tipus d'ulleres solars necessàries per a cada cas.

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968 c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

pDS_63


VIATGES [Punta Alta

Punta Alta (3.014m)

El Grup Muntanya Sarria al cim de la Punta Alta (3014m), juliol 2012.

Marc Tarradas Riera

Feia ja massa temps que no tastava un ascens d'alta muntanya, sortides d'aquelles que has de planificar, passar una nit fora, mirar el mapa, preparar la motxilla per al dia, la nit i el viatge, el menjar, la roba, les botes. Calia posar-hi remei. l comentar-ho amb els companys del Grup Muntanya Sarrià, també companys d'innombrables aventures a la muntanya, algú va comentar que, tot i estar lluny, podríem pujar la Punta Alta... just aquell moment em ve al cap aquell episodi de l'allau de l'abril del 2004 (descrit en el nº49 del Parlem de Sarrià), m'entra un calfred i recordo que no hi he tornat des de llavors, ja toca, cal matar fantasmes i esperar que aquest cop la muntanya ens deixi fer el cim.

A

64_pDS

Planifiquem la sortida per un dels primers caps de setmana de juliol, en principi som tres però mica en mica es fa ressò i arribem a dotze els interessats, intentem reservar plaça al refugi Ventosa i Calvell però massa tard, ja està ple, la popularització del muntanyisme i el bon temps d'aquesta època de l'any fa que fins i tot les taules i bancs del menjador estiguin reservats. Haurem de dormir al ras, no és problema per a nosaltres, ans el contrari, tenim ganes de màxim contacte amb la natura. Arriba la data, les previsions de

temps no són del tot bones però ens hi arrisquem, partim de Sarrià vuit persones direcció Vic, Manresa, Balaguer, Pont de Suert, entrem a la Vall de Boí i al Parc Nacional d'Aigüestortes fins a sota la presa de Cavallers, pel camí hem recollit dos membres més que vénen des de Sabadell, i al refugi ens hem de trobar els dos restants que han fet el viatge el dia abans amb la intenció de tenir temps de fer alguna escalada per la zona. No plou ni sembla que ho hagi de fer, perfecte, ens calcem les botes, carreguem la motxilla amb tenda i sac


VIATGES [Punta Alta

Estany de Colieto

de dormir i amunt. Voregem la presa per la dreta, parant a estones per intentar identificar les canals que algun que altre cop hem escalat a l'hivern a cops de piolet sobre gel. Al final de la presa, seguim la vall amunt i cap a la dreta, un paisatge idíl·lic de pedra, herba, vaques i alguns arbres. Tot i el pes de la motxilla, la pujada al refugi no es fa dura, anem molt tranquil·lament sabent que tenim temps de sobre, amb menys de tres hores hi som. Esperem la resta de companys tot contemplant l'Estany Negre situat sota el refugi, una vista magnífica a contrasol amb els cims dels Bessibers al fons. Un cop reunits tots, ara també amb els que varen pujar ahir per escalar alguna cresta, busquem un lloc per passar la nit, una explanada al costat de l'Estany de Colieto ens servirà, parem tendes, però no tots, hi ha qui prefereix adormir-se contemplant les estrelles fent un vivac. A la que el sol es pon, la fred el substitueix, un forro polar, guants i

Refugi Ventosa i Calvell a 2215m

gorro aviat es quedaran curts per combatre-la. Sopem i cap al sac. La llum del sol ens desvetlla més d'hora del previst, millor, així sortirem abans. Esmorzem, desparem tendes i cap amunt!. Per sort anem més lleugers, hem deixat sac i tendes on hem dormit, custodiat per alguns que prefe-

rien quedar-se on hem dormit. Pugem direcció l'Estany Gran de Colieto i llavors cap a l'Estany de la Roca, ja no tenim arbres al nostre voltant i en breu tampoc matolls, a aquestes alçades prop dels 2.500 m se'ls fa difícil créixer. Seguim la ruta normal, però poc

pDS_65


VIATGES [Punta Alta

Estany Negre vist des del refugi

abans d'arribar al Coll Arenós ens decantem cap a l'esquerra per sortir del camí i fer així un xic més emocionant la ruta, anem a buscar la cresta entre el Coll de Comalesbienes i el cim de la Punta Alta, camí per explorar que amb la incertesa que comporta ens genera un xic d'emoció afegida, no és difícil, una mica de grimpada per la cresta i ja som dalt del cim. Per fi, queda assolit aquell tema pendent que anys abans no va ser possible, la muntanya no s'ha mogut i aquí estem nosaltres. Meravelloses vistes a 360º, amb l'Aneto i el seu glaciar cada dia més petit, i llacs, molts llacs pertot arreu. Baixem pel camí normal, començant pel tram de camí que ens va faltar fer ara fa vuit anys, poc abans del coll Arenós m'aturo, observo al meu voltant i intento identificar on va ser l'allau, ara són tot roques punxegudes, abans tot neu arrodonida i suau, tot i això em faig la idea del lloc especialment per on va baixar. Mesclo les

66_pDS

Grimpant cap a la cresta

imatges del record amb el que estic veient, situo per on va trencar, el recorregut que va fer, on varen anar a parar els que varen baixar amb l'allau i on érem els altres.

M'espavilo, m'he entretingut massa i la resta del grup m'està esperant uns quants metres més avall, reprenem el camí que hem fet abans i en poc més d'una hora arribem al llac,


Estany Gran de Colieto

De cami al refugi

descansem, carreguem motxilles amb tot el que havíem deixat i flanquejant per sota el refugi, pròxims a l'Estany Negre seguim el camí fins l'embassament, arribem al cotxe prou cansats però satisfets, amb ganes de posar els peus en remull després de treure les botes. Pararem al primer poble de baixada a recuperar forces fent un entrepà calent, queden moltes hores de viatge fins a casa, gairebé tan perilloses com un imprevist a la muntanya.■

a Sarrià de Ter

El número 1 en el mercat de segona mà

DONI UNA SEGONA VIDA A AQUELL TELEVISOR VELL O AQUELL ARMARI ANTIC. A MÉS D’AJUDAR A PROTEGIR EL MEDI AMBIENT, GUANYARÀ DINERS!!!

1. Porti els seus articles sense cita prèvia ...I TAMBÉ PER BROCANTERS, ANTIQUARIS I 2. Nosaltres estimem el valor del seu article i vostè decideix COMERCIANTS D’ARICLES DE SEGONA MÀ! 2 Aprofiteu els nostres 2000 m de superfície 3. Signem un contracte 100% transparent per emmagatzemar i vendre els vostres 4. Nosaltres venem i vostè guanya diners! articles d’una manera fàcil i pràctica. 5. Una vegada al mes els seus diners seran transferits al seu compte (Avantatges específiques per a no particulars) 6. El 75% dels articles es venen durant el primer mes 7. Despeses administratives anuals: 10 € c/ Josep Flores, 23 - Sarrià de Ter - www.ecoshop.cat 8. La nostra comissió va del 35 al 50%

Tel. 872 00 09 28

pDS_67


LA CUINA DEL XEF[cuina xinesa (1)

Cuina xinesa (1)

Francesc Ramió

a cuina xinesa està molt relacionada amb la filosofia i la medicina tradicional. Distingeix entre “cai”, verdures cuinades i tot el que acompanya als cereals, i el “fan”, els cereals en si. Els aliments “Yin” (femenins) són aliments tendres i rics en aigua, com les fruites i les verdures, tenen un efecte refrescant, i els aliments “Yang” (masculins), que inclouen plats fregits, especiats a base de carns, i serveixen per escalfar. Si en tot menjar s’han d’harmonitzar els sabors, a la cuina xinesa també, cal buscar l’equilibri entre el fred i el calent, els colors i la consistència dels diversos aliments, per tot això les tècniques culinàries són tan nombroses a vegades en el mateix plat. La successió dels plats, tal com tenim nosaltres estructurats els nostres menús no existeix, a la cuina xinesa es busca l’equilibri entre els cinc sabors bàsics: dolç, salat, àcid, amargant i picant. per això se serveix tot

L

68_pDS

Ben segur que no podem dir cuina xinesa, al referir-nos al que es cuina i menja a la Xina. Seria com aquí dir cuina europea, ja em direu que té a veure el salmó fumat dels països nòrdics amb el “pescaito frito” andalús, o la cuina de l’oli d’oliva del mediterrani amb la cuina de la mantega del centre i nord d’Europa. Doncs el mateix, la Xina és quasi tan gran com Europa i cada zona té el seu estil de cuina, malgrat fer servir semblants procediments.

junt, perquè cadascú vagi agafant i menjant, buscant en cada moment l’equilibri del que menja, ja d’una manera conscient o d’una manera automàtica. La vista també juga un paper molt important a la cuina, per això la combinació de colors, formes i també textures. Existeix una tradició de decorar i tallar verdures, que és un autèntic art, cal veure les pastanagues treballades, els ravenets, però d’una manera espectacular les síndries, que van esculpint jugant amb el vermell de l’interior, el blanc i el verd de l’escarrotxa.

També hi ha el concepte de la combinació del fred i el calent, provenint de la medicina tradicional, i és particularment seguit a la cuina del sud de la Xina. Bàsicament els àpats s’estructuren al voltant d’uns ingredients repartits en dos grups 1. Una font de carbohidrats (arròs o pasta) 2.Plats d’acompanyament, tant vegetals com de peix o carn. En resum, el plat principal són els carbohidrats, la resta són acompanyaments, al revés dels nostres menjars, on tot gira a l’entorn d’un plat principal de peix o de carn, i en dies de celebracions, de peix i carn tot plegat . L’arròs és omnipresent al centre i el sud del país, i els derivats del blat, la pasta o els panets al vapor, al nord del país. La sopa se serveix al final dels àpats per acabar d’emplenar. Malgrat que els vegetarians, entesos com aquí per raons de compassió


LA CUINA DEL XEF[cuina xinesa (1)

i estètiques no existeixen, si n’hi ha són per motius religiosos, solen ser budistes, però no hi ha cap problema, atesa la quantitat de plats de verdures que hi ha, tot i que aquestes mai se serveixen crues per higiene, ja que tradicionalment s’han fet servir les deposicions humanes com adob. Per tant, no trobem enlloc amanides, és una precaució històrica. La soja té una importància fonamental a la cuina xinesa, s’utilitza ja directament, llavors de soja guisades, brots de soja, llavors germinades, oli de soja, llet de soja, salsa de soja i per últim el tofu, un quallat de llet de soja, amb alt valor proteic, que es pot utilitzar com a substitutiu de la proteïna animal (com bistecs, hamburgueses, mandonguilles, etc). Hi ha el tofu fermentat, que té una olor molt forta que ofèn a la majoria d’occidentals no acostumats a aquest tipus d’aliments. Amb prou feines s’utilitza la llet a l’alimentació, es diu que és degut a la gran quantitat d’intolerants a la lactosa que hi ha tradicionalment a la població xinesa, segurament es així, però el que sí és segur és que també hi ha molts intolerants a la llet de soja. En els àpats no es beu, per la ingestió de líquids s’utilitzen les sopes, brous i les verdures, en tot cas amb festes i celebracions es consumeix cervesa o vi d’arròs, i fora d’àpats el te és present en tot moment. N’hi ha un gran consum, amb quantitat de botigues especialitzades que venen alguns tes com si fossin veritables joies . Les postres no existeixen com a tals, ja hem dit que durant els àpats hi barregen tots els gustos, són prou coneguts els agredolços, i les fruites apareixen acompanyant multitud de plats. He tingut l’oportunitat de menjar una sopa de pollastre amb prunes surant per sobre. El parament de la taula xinès és prou conegut per a tots, les broquetes de bambú, que serveixen per agafar-ho tot, ja que mai surt ganivet ni forquilla a taula, a part que tots els aliments són sense ossos o espines i tallats petits. Els coberts s’han considerat històricament que són eines agressives i cal tenir-les lluny. Per tant, el parament de

la taula sempre és un parell de broquetes, un bol per a l’arròs i per anar-lo barrejant amb els altres aliments, un plat per agafar porcions dels diferents cuinats, que se solen servir en safates grans, i per qüestions d’higiene cada u se serveix una mica al seu plat, una cullera de porcellana per a la sopa i un got petit pel te, si s’escau. Els sistemes de cocció han estat condicionats per l’escassetat de combustible, així que es varen haver d’adaptar els temps de cocció a una gestió ecològica del combustible. Tenen dos sistemes bàsics de cocció, un de ràpid al foc viu, els saltats al wok, i un altre sistema lent, avui en podríem dir cocció a baixa temperatura. Tots els múltiples altres sistemes són derivats dels dos anteriors. Els menjars frescos i tendres se solen coure en pocs minuts, o en pocs segons, mitjançant el sistema de saltat ràpid, que reté els sabors i els sucs naturals dels aliments. Els ingredients més durs, sobretot alguns talls de carn, es fan molt lentament per extreure els sucs naturals i fer-los tornar tendres. Perquè els temps no siguin massa llargs, sovint es tallen a tires o trossets petits que fa que la cocció no s’allargui tant, aconseguint l’efecte buscat en menys temps, en augmentar la superfície de la carn que està en contacte amb els líquids, que acaben estovant la carn i agafant més sabor, en arribar els condiments a estar molt més en contacte amb el producte. Si la carn té greix o pell, la salsa, en refredar-se, es convertirà en una gelatina amb molt de sabor que lligarà molt amb l’acompanyament d’arròs. Segurament aquest tipus de cocció ha convertit l’arròs en un dels aliments principals dels xinesos, ja que lliga de gran manera amb les carns de cocció lenta i amb les verdures saltades ràpides, i tot plegat fa una alimentació molt saludable i molt gustosa. Molts cops les carns cuites lentament s’assaboreixen a la taula mullant-les amb multitud de salses, algun cop molt fortes. Aquest sistema de cocció lenta es diu Ching Yen, cocció senzilla i clara en xinès. En

general és una característica de la cuina dels musulmans xinesos, cuina que va de bona part de Manxúria, Mongòlia i fins a l’extrem més oriental del país. Cuina apropiada per ajudar a passar els llargs i durs hiverns. Per la cuina al vapor no han necessitat cap tipus de forn, sinó que s’ho han apanyat amb unes capses fetes de bambú, que posen unes sobre les altres, i com que el fons és fet d’un entramat de canyes de bambú, el posen sobre una font de vapor, i aquest passa d’una capsa a l’altra coent els diferents aliments. Són especialment bons uns pans fets amb aquest sistema, que queden molt blancs i sense cap tipus de crosta. Els plats ràpids al vapor solen ser de peix o marisc, que no necessiten temps molt llargs de cocció. L’avantatge d’aquest tipus de cocció és que mai passa del punt d’ebullició, per tant no es passen de cocció ni es torren els aliments. L’estil de cocció més popular és el Wok, i és un dels que ens atrau més.

pDS_69


LA CUINA DEL XEF[cuina xinesa (1)

Segurament el mètode va començar sota la dinastia Han, a la mateixa època de Jesucrist, quan varen aprendre a treballar el metall en fulles fines i varen ser capaços de fabricar estris com el wok. Anteriorment es cuinava en peroles de metall o fang, amb tres peus, que es posaven al foc i es cuinaven tots els aliments junts, cereals, verdures i carn. El wok té el fons que no es planer com les nostres paelles, i com que és habitual cuinar amb un punt de foc viu que només escalfi el fons, fa que els aliments només couen quan toquen el fons, per tant si els anem fent bellugar fa que quedin cuits de fora però crui-

xents per dins, a la vegada es necessita molt i molt poc oli, comparat amb els nostres fregits, per tant és una cuina molt saludable. En ser necessari tan poc temps per tenir els aliments a punt fa que gastem molt poca energia, ja hem dit que la cuina xinesa està basada molt en el baix consum energètic, per la tradicional falta de combustible a la major part del país. També el wok ens permet aprofitar sobres, en barrejar-les amb altres productes frescos, de manera que no es nota i sembla un plat nou, i com el costum és posar molts plats a taula per anar-los combinant al nostre gust, això serà un plat més. Per cuinar s’utilitzen gran quantitat de condiments, com per exemple: Um Gion Fan (cinc sabors) és pols de cinc espècies, anís estrellat, llavors de fonoll, clau d’olor, canyella i pebre de Szechuan. Dents de drac (brots de soja), Salsa de tamarinde, Fesols de tausi (fesols negres salats), Algues (gran quantitat de diferents classes d’algues), Gambetes seques, Cerfull, Gingebre, Fideus d’arròs (a vegades utilitzats per la seva textura gelatinosa), Pebre de Sichuan (en realitat no és un pebre sinó les baies seques de l’espinós arbre de freixe, els seus grans es torren al wok i després cal moldre-ho en un morter, Oli de sèsam (s’obté premsant en fred les llavors de

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de Ter Tel. 972 17 04 48

70_pDS

sèsam), Vi d’arròs (arròs fermentat i envellit durant deu anys o més, és de baixa graduació i d’un sabor dolç), Salsa d’ostres, Salsa de peix, Salsa de soja, entre molts i molts altres. La salsa de soja prové d’un condiment molt antic, que consistia en el suc de posar la carn a salar, un cop es va estendre el budisme per la Xina va ser necessari buscar un substitut, ja que el budisme és vegetarià, i va ser substituït per un líquid resultat de la fermentació de grana de soja i blat, torrats i triturats amb aigua salada . Ha arribat a ser tan popular que es troba quasi a totes les cases d’arreu del món. Com a consell si la compreu, busqueu sempre marques japoneses, ja que al Japó esta prohibit la comercialització de salsa que no sigui obtinguda en un procés natural, o sigui no és sintètica. Una altra característica d’aquesta cuina és el valorar, pel cim de moltes altres consideracions, l’exigència de la frescor dels productes. Ho veiem als mercats on encara es compra l’aviram viu i allà mateix maten i plomen els animals, tant és així l’exigència de la frescor, que no es compra cap peix mort, tots els tenen amb aigua, vius i nedant, fins i tot les gambes, és un autèntic plaer veure els mercats. Bé, això dels mercats és un plaer a tots els països del món, entre altres coses perquè són molt significatius per conèixer la vida que porta cada país, i perquè són un festival de colors, olors i formes per als sentitsavions i tot el que va per terra menys trens i vehicles. ■


LA CUINA DEL XEF[cuina xinesa (1)

POLLASTRE CHIN-HUA

Ingredients 1 pollastre de 1.200 g 3 escalunyes 2 trossos de gingebre fresc 250 g de Kale, és una verdura que aquí no es troba, la podem substituir per espinacs, però no les fulles, sinó la planta entera 250 g de pernil xinès, panxeta 1 pebrot vermell 2 cullerades de vi d’arròs dolç, si no en tenim por servir xerès dolç 1 c/p de sal 1 c/p de glutamat sòdic 2 c/p de sucre ½ tassa de brou 1 c/p de fècula de blat de moro ( Maizena) 2 c/s d’oli ( sempre de gira-sol) Elaboració Refregarem bé el pollastre amb una marinada feta amb 2 escalunyes, 2 trossets de gingebre tot ben picat, una cullerada de vi d’arròs, una de glutamat sòdic i una de sal. Un cop ben refregat el deixem reposar almenys una hora. Després del repòs, agafem tota la marinada de la pell i la posem a l’interior del pollastre, així com el suc que hagi pogut deixar anar el pollastre en aquesta estona. El posarem a coure al vapor fins que punxant-lo no surti suc vermellós de sang, però no el deixem completament sec, si no, al menjar-lo el trobaríem eixut. També courem al vapor la panxeta, marinada igual que el pollastre, però aquest cop a la marinada hi posarem dues cullerades de sucre, i el courem durant una hora i després el deixarem refredar. Saltejarem la verdura al wok, seguint el procediment explicat d’utilització del wok, amb unes gotes de salsa de soja, i la guardarem. Desossarem el pollastre, amb compte que no ens quedi tot desfet i de cada quart en farem tres trossos, per tant en tindrem 24 porcions, amb la panxeta farem el mateix, 24 trossos, i procedirem a preparar el plat, anirem alternant un tros de pollastre amb un altre de panxeta, intentant que tingui tot plegat la forma del pollastre obert, amb la pell cap a munt, i completarem la forma del pollastre posant al seu lloc el coll, el cap, les ales i si us agraden les potes (que prèviament també haurem netejat i cuit ). Al bec hi posarem un tros de pebrot vermell amb la mateixa que ens recordi el bec natural. Rodejarem tot plegat amb les verdures saltejades i farem una mica de salsa amb els líquids que ens hagin quedat al wok, de fer les verdures, posant-hi una mica de brou, una cullerada d’oli i lligat tot amb una mica de fècula de blat de moro ( Maizena). Aquesta salsa la posarem pel cim del pollastre. Malgrat que és un plat per servir fred, també es pot servir calent, i crec que pels nostres gustos l’acaptarem millor amb una mica de temperatura.

FAI LOCK KAR TENG (la família feliç)

Ingredients 300 g de gambes pelades 1 c/p de maizena un pols de sal i un altre de sucre 2 ous un pols de sal ½ c/s d’aigua 150 g carn de porc, que tingui una mica de grassa 3 bolets secs, posats en remull 2 pastanagues tallades en rodelles 2 “abalons” tallats a làmines, un marisc de certa mida, amb una carn tipus cloïssa 150 g de bròquil blanc, tallar amb ramets ben petits 1 pebrot verd, tallat a tires 1 gra d’all 350 ml de brou oli de gira-sol per fregir unes gotes d’oli de sèsam 1 c/p de maizena 3 c/s d’aigua 2 c/s de salsa d’ostres ½ c/p de sucre ¼ c/p de glutamat sòdic 1 c/p de suc de gingebre Elaboració 1.- barrejarem les gambes amb la sal i el sucre i ho deixarem reposar 2.- amb dues cullerades d’oli posarem els ous batuts en una paella, fins que s’hagi fet com una truita, l’enrotllarem posant-hi les gambes a dins i fem un rotlle o caneló 3.- el posarem al vapor a coure fins que les gambes siguin cuites, però no massa, i el deixarem refredar 4.- escalfarem en el wok 3 cullerades d’oli, hi fregirem el gra d’all, aixafat amb el ganivet, i el traurem un cop sigui daurat. 5.- saltejarem amb una mica d’oli el porc i els bolets, tallats a daus, hi afegim les pastanagues i l’“abalon”, el bròquil i el pebrot verd. 6.- hi posem els ingredients per la salsa i s’hi afegeix la truita a rodelles i el brou , quan bull hi posem la maizena per lligar la salsa 7.- posarem el porc al fons de la safata, pel cim la verdura i al voltant les rodelles de truita.


ues ESPORTS

Inici de temporada 2012-2013

Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez

L’Infantil de la UES campió del torneig Internacional Valero Rivera.

rrenca una nova temporada que ha de servir per consolidar la feina feta en l’anterior. Els tècnics ja s’han reunit per planificar la nova competició i els entrenaments han començat amb les últimes calors de l’estiu. Els primers d’arrencar han estat els jugadors dels

A

Assemblea de socis final de temporada, al pis superior del Coro es dugué a terme l’assemblea general de la Unió Esportiva Sarrià. Un cop aprovats els comptes de l’exercici anterior, s’acordà l’augment tant de la quota de soci com de les quotes de l’escola esportiva, sobretot si tenim en compte que cada cop és més difícil trobar finançament extern, que ajudi el nostre club. És una veritable llàstima que les institucions es dediquin a sanejar

A 72_pDS

equips sènior, juvenil i cadet, que des del dia 27 d’agost han començat a escalfar motors. El dia 3 de setembre els infantils han fet el seu primer entrenament i el dia 4 han començat els alevins. El dia 12 de setembre benjamins i sènior femení començaran la seva posada a punt. Ens hem de felicitar per la gran quantitat d’equips i jugadors que han començat aquesta pretemporada. Deu equips de handbol, un de “volei” i més de 150 esportistes del nostre club que durant aquesta nova temporada faran salut al nostre poble. Desitgem que la temporada sigui profitosa per a tots, i que com el nostre fundador deia, sapiguem “guanyar amb noblesa i perdre amb dignitat”.■

clubs de les nostres contrades que han gestionat de manera desastrosa els seus recursos, i que passin per alt aquells que any rere any fan la seva feina, mirant de no estirar més el braç que la màniga. Cal recordar que el nostre club és l’únic de tot Girona que durant tota la seva història ha competit a nivell estatal, i això deu voler dir alguna cosa. Finalment es va aprovar la confecció d’un document de règim de conducta intern del club. Aquest document ha de regular el comportament i conducta de jugadors, entrenador i públic, per tal de conscienciar tothom que la pràctica de l’esport és una cosa integral que va més enllà de fer gol a una porteria..■


ESPORTS

Els nostres infantils desprès de proclamar-se campions del Ciutat de Banyoles.

Tornejos d’estiu i algú s’ha mostrat actiu aquest estiu ha estat l’equip infantil, la seva participació als tornejos internacionals Valero Ribera (a Lloret i Blanes) i Ciutat de Banyoles, s’han comptat per victòries, i és que els nostres joves jugadors després de la magnifica temporada que van dur a terme, no n’han tingut prou i han aprofitat l’estiu per millorar i passar-s’ho bé jugant a hand-

S

Campionat d’Europa Juvenil – Guillem Lozano i hi ha un fet remarcable aquesta temporada és el magnífic debut de l’equip femení de la UES. Entre els dies 1 i 4 d’abril les noies van disputar el torneig internacional vila de Lloret. L’expectació fou màxima, més de setanta seguidors del nostre club es desplaçaren a terres selvatanes per veure el debut de les noies, que no van decebre. Primer partit i primera victòria. El rival fou Loughborough University , i malgrat els nervis eren a flor de pell abans de començar el par-

S

bol. L’afegit de poder jugar contra equips de terres llunyanes sempre és un incentiu, com per exemple la final jugada contra el Bordeaux francès, en la qual s’imposaren els nostres jugadors per un resultat de 35 a 28, a més cal destacar que el nostre porter Antonio Moreno va ser proclamat jugador més valuós del torneig. Altres participacions de jugadors del nostre club en tornejos esportius han estat al handbol platja de Sant Antoni de Calonge i les 12 hores de handbol de Banyoles. Tant un com l’altre torneig han servit per difondre la pràctica del nostre esport en la temporada estival.■

tit, quan el xiulet es va deixar sentir la tremolor va deixar pas al bon joc, que va fer que les noies s’enduguessin una victòria de mèrit davant les rivals angleses. El segon partit les nostres jugadores mai es van donar per vençudes i, malgrat perdre contra l’experimentat equip de l’handbol DAS, mai donaren el partit per perdut, mostrant un imatge de lluita i sacrifici pròpies de jugadores de primer nivell. Finalment, i després de encreuar-se amb els equips de l’altre grup participant el torneig, la UES va assolir una tercera posició ben merescuda. El joc desplegat per aquest equip i el suport rebut per l’afició, van fer que el regust de boca que va quedar fos més que agradable, per aquest motiu estem segurs que aquest equip té un futur més que prometedor. ■

pDS_73


wolves

ESPORTS

Enric Sucarrats

Els Wolves Sarrià de Ter campions d’Espanya de Flag Football sub13 i sub15

Recepció a l’Ajuntament de Sarrià de Ter dels equips sub13 i sub15 dels Wolves, guanyadors de la Spanish Flag Bowl . Fotos. Wolves

ls Wolves de Sarrià de Ter han tancat la temporada 2011-2012 amb un èxit històric aconseguint el títol en les dues categories a la Spanish Flag Bowl que es va celebrar el passat 1 de juliol a Roda de Barà. D’aquesta manera el projecte de Flag Football de Sarrià, que està centrat en la promoció de la base d’aquest esport, ha tancat la seva tercera temporada aconseguint els primers títols a nivell català i espanyol. Uns excel·lents resultats quasi impensables quan es va començar. L’equip sub13 dels Wolves va dominar clarament la final de la seva categoria contra els Imperials de Reus, guanyant per un clar 32 a 6. Abans, els petits dels Wolves havien disputat un triangular amb equips de la categoria superior aconseguint una sorprenent victòria contra el Mercader i caient derrotats contra els Pere Vives B. Un fet que demostra que el futur d’aquest equip està més que garantit. Pel que fa a l’equip sub15, primer va haver de guanyar dos partits per classificarse per a les semifinals, derrotant els Bous de Museros i els Imperials de Tarragona, es van plantar a les semifinals on es van trobar als temuts Reds de Terrassa. El joc dels sarrianencs va ser excel·lent i es van endur la victòria per un clar 25 a 12 en el que de ben segur va ser una final anticipada i on els Wolves van ser supe-

E

74_pDS

riors en totes les facetes del joc. A la final, els Wolves es van desfer dels Pere Vives B per un clar 25 a 7 aconseguint així el doblet a nivell espanyol. La jornada es va arrodonir amb la designació de dos jugadors sarrianencs com a millors jugadors de la competició, Yinet Camila, millor jugadora de la categoria sub13, i Gerard Quesada, millor jugador de la categoria sub15. Us dies mes tard tots els jugadors campions d’Espanya van se rebuts a l’Ajuntament de Sarrià de Ter per l’alcalde i el regidor d’esports i van poder sortir al balcó per saludar els familiars i amics que s’hi van aplegar. La celebració va finalitzar al restaurant Kim’s que serà patrocinador del club la propera temporada. Amb aquest resultat els Wolves tanquen la temporada amb 4 títols , la Copa Catalana Sub13, la Copa Catalana Sub15, la Spanish Flag Bowl Sub13 i la Spanish Flag Bowl Sub15, a més també han aconseguit un sotscampionat a la Lliga Catalana Sub15. La temporada 2012-2013 el Falg Football Sub13 i Sub15 continuarà sent l’eix principal del club, però s’hi afegirà també el futbol americà, que arriba com a nova secció dels Wolves. Emoció i espectacle assegurat! Felicitats, Campions!!! ■


The Sarrià NewS LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENT EN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE LA FRASE DEL DIA:

Quan un cirurgià s’equivoca, el millor és tirar-hi terra al damunt.

Editorial Corren mals temps. Temps d’indignació i de consternació. Temps de desolació. I també temps de confusió. El poder cada dia més crescut i l’oposició desapareguda. Tenim però la gran sort de poder comptar amb aquest espai, llum i guia del nostre devenir que ens senyala amb precisió, com un far dins la fosca, quin és el camí que hem de seguir. D’això... Quin és el camí que hem de seguir? Que hi ha algú? Sam Enfot, TSN, Redactor sense Cap.

uns 9 Km. que hi ha entre la sortida de l’aeroport i la de Salt hem de pagar 1,85€. Coses de l’Espanyia cañí... Sanç Panxa, TSN, La Manxa.

El Rescat Allà, en Rajoy i en Montoro ni diuen el que fan ni fan el que deien que farien. Aquí, l’Uri Pujol i en Felip Puigtin asseguren amb cara de pòquer que són molt bons minyons i que mai, mai! han engreixat la vaca del partit amb userda aliena. Mentrestant l’esquerra més perduda que aquell del fanalet que buscava un home. I per acabar de rematar-ho, l’Aznar que amenaça de tornar. Sisplau Europa: rescateu-nos! Rescateu-nos de tanta mediocritat! X. X., TSN, Portaveu no Autoritzat del 16M.

Ret Continuen a bon ritme les retallades imposades pels diferents governs que tenim la sort de gaudir. Amb l’enuig mal dissimulat dels governats (que tot sigui dit de passada, no hi entenen un borrall i volen opinar de tot), els nostres pròcers apliquen la tisora sense miraments i amb decisió, com el bon cirurgià que sap que la seva actuació, ni que sigui dolorosa, és imprescindible. Veus inexpertes i sovint cridaneres, argumenten que no retallen per on caldria, però quin cirurgià no s’ha deixat una bena dintre abans de cosir? Tothom pot tenir un petit error i el que es tracta és de fer costat i no d’anar criticant aquí i allà. I els qui reclamen un tracte més just que no pateixin, que ja ho diuen les benaurances: Benaurats els qui tenen fam i set de justícia perquè acabaran farts. Laica Grangé, TSN, Sarrià del Mig.

I have a Dream L’amic d’un conegut d’un saludat ha viatjat per La Mancha (ni La Taca ni La Mànega: La Mancha) i ha vist immenses autovies mig desertes que corren paral·leles a àmplies carreteres nacionals desertes del tot que, segons ell, ens farien bavejar d’enveja als catalans. Sana, però enveja al cap i a la fi. I mentrestant nosaltres aquí per fer

Àngela La senyora Àngela, filla de l’antiga República Democràtica Alemanya (ves quines coses, eh?), imposa amb mà dura la política econòmica a casa nostra i a mig Europa. El IV Reich ens domina sense necessitat de guerres ni bombes. Només calen governants mesells disposats a fer un cop de taló i cridar Heil! Que com tothom sap

Woody Allen

vol dir: Sí, senyora! Carles Marcs, TSN, Berlin. Notícies Hi ha notícies que ens gelen la sang i d’altres que ens fan petar de riure. Acabo de llegir que les autoritats monetàries volen crear un banc dolent. Ah! Però és que n’hi algun que no ho sigui? Jo esperava de les autoritats la creació d’un banc bo, que doni crèdits a baix interès, que ens tracti com a persones i que no ensarronin els clients amb mandangues preferents. Ep!, que potser no he llegit bé la notícia i és això el que volen fer. O potser és que les autoritats tenen molt poca autoritat. Marc Franc, TSN, Analista. Microrrelat I quan es va despertar, el peatge encara era allà. Agust Montroig, TSN, AP7. La Reivindicació Ens sentim cansats i decebuts, emprenyats i desil·lusionats, però encara ni que només sigui amb un fil de veu, seguim exigint que ens treguin l’aligot fatxa del Pont. La gallina a la cassola!

samenfot.blogspot.com

pDS_75


Profile for GERDS de Ter

Parlem_de_Sarria_81  

Número 81 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos d'abril, maig i juny de 2012. Edita: GERDS de...

Parlem_de_Sarria_81  

Número 81 de la revista de cultura i informació local Parlem de Sarrià, corresponent als mesos d'abril, maig i juny de 2012. Edita: GERDS de...