SARRIA 76
18/6/11
17:22
Página 49
SALUT [Els paràsits dels peixos
ELS PARÀSITS DELS PEIXOS
ELS ANISÀKIDS Emili Marco. Àrea Bàsica Salut Sarrià de Ter
E
l parasitisme és un fenomen ubiqüitari en el medi marí i totes les espècies de peixos són susceptibles de ser infestades per diversos paràsits. Estan descrites milers d'espècies paràsites de peixos en forma adulta o larvària, les quals pertanyen principalment als grups dels protozous, artròpodes, plathihelmints (trematodes i cestodes) i nematohelmints (nematodes). Afortunadament, són poques les que són nocives per l'home, moltes de les quals es localitzen en zones d'Àsia i àrees tropicals. En la nostra àrea geogràfica, tot i que són molt poc freqüents, els paràsits de peixos que tenen interès sanitari són les larves vives de nematodes d'espècies de la família Anisakidae, ja que poden produir malaltia en l'home. La transmissió d'aquests paràsits a l'home es pot evitar si es segueixen els consell especificats en aquest document en l'apartat de PREVENCIÓ. LA MALALTIA La malaltia aguda en els humans, anomenada anisakidosi (anisakiasi o anisakiosi), és produïda pel consum de peix cru o poc cuit que conté larves vives de paràsits nematodes (cucs rodons) de la família Anisakidae i es caracteritza per dolor abdominal, vòmits i nàusees. Aquesta família de paràsits inclou diverses espècies d'anisàkids ( Anisakis simplex, Pseudoterranova decipiens, Contracaecum sp… ) i la més freqüentment implicada en infeccions humanes és l' Anisakis simplex . Les larves d'aquests paràsits són blanquinoses, rodones, de cos cilíndric i allargat i mesuren nor-
malment entre 4 i 30 mm de llargària. En els peixos, es poden localitzar dins del tracte digestiu i a la cavitat peritoneal en forma lliure o a les vísceres i musculatura enquistades en forma d'espiral. COM ES TRANSMET LA MALALTIA? Els productes de la pesca procedents del mar són la principal font de les infeccions humanes amb aquestes larves de nematodes. Els estadis adults de l' Anisakis simplex es troben a l'estómac de mamífers marins (hostes definitius). Els ous d'aquests nematodes, expulsats amb les femtes de l'hoste, embrionen i eclosionen a l'aigua quedant en aquesta com a larves de segon estadi, microscòpiques, que neden lliurement i són capaces de sobreviure 2-3 mesos. Al ser ingerides per crustacis petits (Euphausiidae), es desenvolupen fins a larves del tercer estadi, que són infectives per a peixos i calamars, en els quals un cop ingerides migren del budell als teixits, sobretot de la cavitat peritoneal, i creixen fins a volums macroscòpics de fins a 3 o més cm de longitud. Aquestes larves poden transmetre's d'un peix a un altre per depredació. Quan els peixos infectats són ingerits per balenes, marsopes, dofins o altres hostes definitius, les larves penetren en la mucosa gàstrica i es converteixen en adults, d'aquesta manera es tanca el cicle vital del paràsit. Arriben al ésser humà, hoste accidental, pel consum de peixos marins crus, lleugerament salats o fumats. Aquestes larves penetren en la mucosa gàstrica o intestinal de la mateixa manera que ho hagués fet si les hagués ingerit l'hoste final natural.
El cicle biològic de la resta d'anisàkids del gènere implicats en infeccions humanes és similar. La presència d'aquests nematodes en els peixos és un problema universal i ha estat descrita en tots els oceans i en una gran diversitat d'espècies de peix i cefalòpodes. Entre les espècies de peix de consum habitual a Catalunya s'hi han descrit aquestes: maire, seitó, verat, sorell, lluç, sardina, arengada, melva, bacallà, pagre, boga, merlà, carboner, mòllera fosca, escolà, mòllera pigada, castanyola, sabre, palaia anglesa, bruixa sense taques, oriola, congre.
pDS_49