SARRIA 75
9/3/11
14:25
Página 37
CULTURA [lectura
JOAN SOLÀ:
Dimensió científica,
social i humana d'un patriota Mireia Masó i Cerdà
J
oan Solà, eminent lingüista i filòleg, professor, savi i patriota, va morir a Barcelona el passat 27 d'octubre del 2010 a l'edat de 70 anys. La seva obra és continuadora de la dels filòlegs Pompeu Fabra i Joan Coromines. L'obra de Joan Solà va ser influïda per les teories lingüístiques del professor americà Noam Chomsky, i actualment era i és encara- la màxima autoritat en el camp de la sintaxi normativa catalana. PERFIL FILOLÒGIC I CIENTÍFIC DE JOAN SOLÀ Joan Solà i Cortassa va néixer a Bell-lloc d'Urgell el 10 de gener de 1940. Apassionat per la llengua des de ben jove, va estudiar magisteri a Lleida i posteriorment, Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona (1965), on més tard es convertí en Doctor en Filologia (1970) i Director del Departament de Filologia Catalana. Posteriorment va ampliar els seus estudis en lingüística general a les universitats d'Exeter i de Reading (Gran Bretanya) i també impartí cursos a diferents països europeus i americans. Des de 1983 era Catedràtic de llengua i literatura catalanes. A la Universitat de Barcelona va exercir de docent i investigador des de l'any 1965 fins al 17 de juny de 2010. Joan Solà, estudiós tenaç, rigorós i exigent, va ser autor d'una qua-
1
rantena de llibres 1 sobre la sintaxi, la història de la llengua catalana, el lèxic, la puntuació, la tipografia entre d'altres materials de lingüística i sociolingüística. A tall d'exemple, en qualitat de codirector amb Jordi Mir, edità les Obres completes de Pompeu Fabra (2005-2009); fou editor de L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homenatge (1999) i director de l'obra col·lectiva Gramàtica del català contemporani (2002). Va ser assessor lingüístic de diverses entitats, com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Ajuntament de Barcelona o la Caixa, i col·laborava habitualment amb la premsa, la ràdio i la televisió, plataformes des de les quals va qüestionar o va posar en relleu l'ús de la llengua quotidiana i les qüestions més
complexes de la lingüística. Un dels guardons més importants -en tant que simbòlics- que va rebre el juliol de 2009 al Parlament de Catalunya, fou el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, avinentesa que aprofità per adreçarse a tota la classe política allà present exigint-los el respecte al nostre país a través de la dignificació de la nostra llengua, actualment en perill d'extinció a causa de les atàviques polítiques de minorització lingüística de certs partits polítics. “Els diputats teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat” 2 va dir-los en aquella sessió memorable. Joan Solà deia que el principal problema del català era la manca d'un Estat fort que el defensés i el protegís, perquè durant segles Catalunya ha estat subjugada a un Estat hostil. Set anys abans, dins aquesta mateixa línia, en una entrevista a El Periódico 3 , Joan Solà afirmava sense embuts: “Els catalans deixarem de parlar de la llengua quan sapiguem d'una vegada què som i què volem ser (...) Catalunya ha de ser independent. Aquest país no pot ser ell mateix dins d'Espanya (...) La llengua és una qüestió secundària. L'important és la vida”. Solà es mostrava doncs, independent i independentista.
Vegeu annex: Obra, crítica literària i assaig
2
Vídeo disponible a http://www.vilaweb.cat/noticia/3794619/mort-joan-sola.html
3
Article d'Àngel Sánchez, “Joan Solà”, El Periódico, 8 de juliol de 2002.
pDS_37