Page 1


Aquest és un projecte de síntesi sobre el primer capítol del llibre “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación” (“The Language of New Media”) publicat per Lev Manovich en 2001 i traduït al castellà el 2005.

Però abans d’aprofundir amb definicions i punts de vista, crec indispensable fer dos breus referències sobre la persona de Lev Manovich i principalment sobre el film “L’home amb la càmera”, del director rus Dziga Vertov. Documental que ha inspirat a Manovich amb algunes de les idees principals del llibre.

Només després aprofundiré en el punt de vista de Manovich sobre el que són els nous mitjans de comunicació, quin són, segons l’escriptor els principis d’aquests nous mitjans i com són vistos per a la societat actual.


LEV MANOVICH


Va néixer a Moscou, on va estudiar Belles Arts,

Bàrbara (2002) i la beca de The Zentrum Für

Arquitectura i Programació Informàtica. En 1981 es

Literaturforschung de Berlin (2002).

va traslladar a Nova York on va obtenir un màster en Ciència Cognitiva (Universitat de Nova York,

Lev Manovich és autor de llibres com “The

1988) i un doctorat en Estudis Visuals i Culturals

Engineering of Vision from Constructivism

(Universitat de Rochester, 1993)

to computer” (University of Rochester, 1993), “Tekstura – Russian essays on Visual Culture”

És professor al departament d’Arts Visuals de la

(University of Chicago Press, 1993), “Soft Cinema -

Universitat de Califòrnia a San Diego i director de

Navigating the Database” (The MIT Press, 2005),

la Iniciativa de Programari d’Estudis a l’Institut de

“Black Box - White Cube” (Merve Verlag Berlin,

Califòrnia per les Telecomunicacions i Tecnologies

2005) i “The Language of New Media” (The MIT

de la Informació, on ensenya Art i Teoria dels Nous

Press, 2001).

Mitjans. També ha realitzat projectes d’investigació

“El lenguaje de los nuevos medios de comunicación”

a la Universitat Godsmith i la Universitat de

està considerat com un manual per als estudiats

Montfort (Regne Unit) i l’Escola de Belles Arts de la

de Belles Arts i dels nous mitjans informàtics. Ha

Universitat de Nova Gal·les del Sud (Sydney).

estat traduït a l’espanyol, a l’italià, al xinés, al Koreà, entre altres.

Ha escrit més de 90 articles que s’han reproduït en 30 països i ha donat més de 300 conferències,

En l’actualitat està treballant en el desenvolupament

seminaris i tallers arreu del món

de projectes culturals sobre estudis de programari,

Ha obtingut, entre altres premis, la Beca

en un projecte de pel·lícula digital “Soft Cinema” i

Guggenheim (2002-2003), la beca Mellon de Cal

amb un nou llibre, “Info-aesthetics” .

Arts, la beca de Culturas Digitales de la UC Santa


L’HOME AMB LA CÀMERA


Filmat pel director rus Dziga Vetov en 1929, “L’home amb la càmera” constitueix un dels primers documentals de línia experimental de l’època.

La pel.lícula consisteix en una successió d’imatges, muntades, aparentment, sense guió, però amb tècniques cinematogràfiques innovadores per a l’època. Podem veure enfocaments amb punts de vista no habituals, càmera lenta o seqüències congelades, plans fets amb bocins de varis plans, etc.

El film descriu un dia qualsevol en una societat russa, moderna, mecanitzada, que no fa diferències entre homes i dones. Ens ensenya com dormen, treballen, es desplacen, es casen, tenen fills, fan esports...Dóna a entendre que gràcies a aquesta comunió humà+màquina, el primer disposa de temps lliure per al oci i la diversió.


Què són els nous mitjans de comunicació?

l’ordinador, o la web, o els llibres electrònics.

Des d’on i fins on abasta la seva definició?

Són també les fotografies gravades a un CD o a un Pendrive. De manera que els clàssics llibres

Estem en la era del Web 2.0 on blogs, wikis,

de paper o les fotografies polaroid ja no hi tenen

xarxes socials (Facebook, Youtube,), missatgeria

cabuda dins d’aquest grup.

instantània (Messenger, Skype, Gmail), cerques compartides (Delicious), ens ofereixen una mena de

Manovich vol arribar més enllà: Els nous mitjans

buffette on l’usuari crea, comparteix, opina, cerca.

de comunicació són una sincronia del mitjans

Un sistema obert en continua construcció on tot qui

informàtics amb els mitjans mediàtics, han crescut

vol contribuir, participa i ho fa com coautor, com

junts, sense mesclar-se fins arribar a la comunió

artista o com espectador.

que actualment coneixem: La revolució dels nous

És un fenomen que no mira l’edat ni la classe social.

mitjans.

Un corrent que principalment va afectar els joves

Com a mitjans mediàtics assenyala el cinema, la

i en molt poc temps va arribar a tots, fins i tot a

impremta, la radio, la televisió, la fotografia, o la

la gent gran. Moltes empreses aprofiten aquest

difusió dels mateixos texts, imatges fitxes o mòbils

esclat de comunicació, adaptant els seus productes

o sons, al major número de persones per a garantir

o serveis a un client objectiu que penja els seus

les mateixes creences. Com a mitjans informàtics els

gustos a la xarxa i els dóna informació de primera

registres policials, historials clínics, censos, etc.

mà. Queda suficientment clar que aquest fenomen pertany al nous mitjans de comunicació.

És la revolució de la comunicació i l’afecta en totes les categories: en la captació, la manipulació, en

Però i que hi ha de la resta?

l’hora d’emmagatzemar i la distribució de texts,

La comprensió popular defineix els nous mitjans de

imatges fitxes o mòbils, construccions o sons.

comunicació com tot el que es transmet mitjançant

Manovich no vol especular sobre el futur, sinó que


crea una teoria partint de zero, anar cap enrere

La creença popular diu que els vells mitjans

fins a trobar els orígens, les arrels. Inspirat pel film

pateixen una pèrdua de qualitat cada vegada que

“L’home amb la càmera” de Dziga Vetov, troba

es fa una còpia, cosa que no passa amb els medis

el principi a les cultures clàssiques, com la de la

digitals. Manovich contradiu en part aquesta

fotografia o el cinema, i les redefineix.

opinió, ja que encara que un arxiu digital es pot

No és el plantar-se al dia d’avui i mirar enrere a

copiar il·limitadament de forma que cadascuna

veure d’on ve tot això dels nous mitjans. És

de les còpies serà un clon de l’original, la pròpia

plantar-se als orígens i observar tot el recorregut

cultura del ordinador fa que cada vegada necessitem

que porta fins als nous mitjans comunicatius

transmetre les dades de forma més ràpida. Per què

actuals.

això sigui possible, és necessària una compressió, i tota compressió comporta pèrdues de qualitat.

L’autor exposa amb exemples com el cinema a

Trobem ejemples en el cas del format JPG en

contribuït de forma directa en els nous temps.

imatges fitxes o el MPEG amb imatges mòbils.

Els cineastes ja combinaven imatges en moviment,

Per tant el format analògic comporta pèrdues de

texts i sons i no hi havia ordinadors. El cinema va

qualitat, però el digital, de vegades, també.

ser el modern multimèdia dels anys 20. Fins i tot el terme “interactiu” no és propietat del

Per a ajudar a la comprensió de la definició del

segle XXI. Les el·lipsis literàries o les absències

nous mitjans de comunicació, Lev Manovich

de l’art visual, on l’usuari ha de completar la

presenta cinc principis: Representació numèrica,

informació per entendre l’obra, les holografies

Modularitat, Automatització, Variabilitat i

que obliguen a l’espectador a moure’s per poder

Trascodificació. Els tres darrers sorgeixen a rel dels

observar l’efecte, o el simple fet de donar voltes

dos primers.

a una escultura per a visualitzar tota la seva estructura ja és una mena d’interacció.


PRINCIPIS DE MANOVICH Principi 1:

La representaci贸 num猫rica


Els nous mitjans estan constituïts per codi binari i estan sotmesos a una manipulació algorítmica. Són, per tant, programables. Els mitjans analògics entren en aquesta categoria després de patir un procés de transformació o digitalizació. Les fotografies estan formades per bits, números digitalment parlant. El nombre de píxels per pulgada ens parlen directament de la qualitat d’una imatge. Existeixen softwares que antigament eren impensables pel humans de a peu, que poden modificar el color o aplicar filtres a una fotografia, i tot des del nostre ordinador. El color sigui CMYK o RGB es defineix amb codis numèrics: Si canviem un nombre, canviarem, en major o menor mida, el color. Igual passa amb la saturació o amb el contrast.


PRINCIPIS DE MANOVICH Principi 2:

La modularitat


Els nous mitjans comporten una estructura formada per estructures més petites o simples, que mantenen per separat la seva identitat.

Aquestes formes senzilles s’agrupen en formes més grans sense perdre la seva independència. Constitueixen una estructura fractal.

La pròpia xarxa de Facebook està formada per una xarxa d’amics, un arbre amb moltes branques. I cadascuna de les pantalles de Facebook poden albergar missatges, vídeos vinculats, fotografies, anuncis.


PRINCIPIS DE MANOVICH Principi 3:

L’automatització


Derivada dels principis 1 i 2. Segons Manovich hi ha dos nivells d’automatització.

L’automatització de baix nivell, on l’usuari és el responsable directe, ja que crea des de zero o modifica al seu gust una plantilla ja creada anteriorment. Tonem a l’exemple de Facebook. Si ens fixem, a la dreta de la pantalla de qualsevol usuari hi ha una columna d’anuncis que pot acceptar o eliminar si no són del seu gust.

L’automatització d’alt nivell, encara en fase experimental, on és la màquina la que interactua amb l’individu. Un cas clar ho tindríem en un ordinador programat per a jugar als escacs amb un usuari. El software està programat per a guanyar, per tant adaptarà les jugades a les del seu contrincant per arribar a aquest fi.


PRINCIPIS DE MANOVICH Principi 4:

La variabilitat


La variabilitat deriva també dels principis 1 i 2 però també del principi de l’automatització.

Els nous mitjans com a forma modular formada per formes simples, són versionables, i les versions es poden fer de forma infinita. En aquest principi actua principalment la mà humana que modifica les matrius al seu gust. Amb unes poques imatges i un text podem fer múltiples variacions igual de vàlides totes i a la mateixa gravar-les a diferents mides per a diferents dispositius.

En aquest punt podríem incloure les aplicacions del web 2.0, personalitzables per l’usuari. També, en el moment que treballem amb Photoshop una imatge per a impremta no utilitzarem el mateix format que utilitzaríem amb una imatge amb la finalitat en Internet.


PRINCIPIS DE MANOVICH Principi 5:

La transcodificaci贸


L’objecte mediàtic és un objecte que està format d’un encapçalament i uns continguts.

Aquest encapçalament serveix per entrar en dialèctica amb altres arxius informàtics. Pertany al món del ordinador, al seu idioma.

La transcodificació comporta la transformació del llenguatge humà al llenguatge de l’ordinador i en conseqüència el procediment invers: la descodificació d’ordinador a humà.

Els llenguatges web (HTML o CSS) representen aquest tipus de codificació.


UNA E

RA GL

OBAL


Entenc que per a Manovich, els nous mitjans de

individu que es reafirma com individu i a la vegada

comunicació són una maduració dels mitjans del

vol formar part d’aquesta mundialització dels

passat, una conclusió, encara inacabada, del que

medis.

tenia que passar irremediablement. Conclusió afavorida per la mecanització de la societat i l’afany

Si, penso com Manovich que no hi ha que especular

d’uns quans per a mostrar el món, al món.

sobre el futur, però no perquè el passat sigui per a mi més important, sinó perquè és impossible saber

Penso que transició és menys mecànica i més

on aniran els mitjans de comunicació. Seria parlar

social. No manen les màquines, ni el progrés, ni la

per parlar. La societat és viva, i com a ésser viu

modernitat. Tot això són eines que ajuden a viure

reacciona als estímuls.

l’estat de comunicació actual. Ja comença a quedar lluny el temps en que s’utilitzaven els mitjans

I quin seran els estímuls del demà?

mediàtics per a arribar a milions de ciudatans i garantir les ideologies comunes. Això és part de la globalització mundial de l’economia. Jo parlo d’una altra globalització: La social. Els nous mitjans permeten abastar informació que anys enrere ens era censurada o simplement era física i culturalment lluny. I la informació és un tresor, una clau. L’ésser humà d’avui escolta i opina. Diu: “Aquest sóc jo i vull compartir el que sé amb tu”. L’era del

Quines inquietuds mouran les masses?


Paquita Ribas - Els nous mitjans de comunicació  

Anàlisi de les propietats dels nous mitjans de comunicació

Paquita Ribas - Els nous mitjans de comunicació  

Anàlisi de les propietats dels nous mitjans de comunicació

Advertisement