Issuu on Google+

PAC 1

L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ Paquita Ribas Tur


Il.lustracions i grĂ fics: Paquita Ribas Tur - 2011

2


ÍNDEX • 1.- L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ, UNA DISCIPLINA EMERGENT

4

• 2.- L’ARQUITECTE DE LA INFORMACIÓ

6

• 3.- FASES I DOCUMENTS FINALS DE L’AI

7

• 3.1.- PRIMERA ETAPA: INVESTIGACIÓ I ANÀLISI

7

• 3.2.- SEGONA ETAPA: ESTRATÈGIA

8

• 3.3.- TERCERA ETAPA: PRODUCCIÓ

9

• 3.4.- QUARTA ETAPA: POSTPRODUCCIÓ

10

• 3.5.- RESUM DELS DOCUMENTS LLIURATS AL CLIENT

10

• 4.- CONCLUSIONS

11

• BIBLIOGRAFIA

12

3


1.

L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ UNA DISCIPLINA EMERGENT Definiríem l’arquitectura de la informació com la disciplina i l’art d’analitzar, organitzar i estructurar la informació de llocs web, intranets i comunitats en línia, a la fi de promoure la usabilitat i la facilitat de ser trobats a través dels motors de cerca. La finalitat és, mitjançant ambients intuïtius, facilitar a l’usuari el coneixement i la comprensió de la informació i la culminació de les tasques encomanades sense desviar-se dels objectius del lloc web. És una disciplina emergent, de fet, poc coneguda y difícil de catalogar. No obstant això, podríem afirmar que el disseny gràfic, la creació de programes informàtics o l’enginyeria de usabilitat no són arquitectura de la informació; però sí la distribució en categories o l’organització d’etiquetes que permeten estructurar de forma ordenada la informació d’un espai compartit. Per tant, ens preguntem el perquè de la seva importància. No és difícil imaginar un espai web, gran i amb un esquelet sense estructura, on les dades, mal distribuïdes i sense ninguna base, dificulten la localització dels continguts. Això es tradueix en la frustració dels seus usuaris pel fet de no trobar el que busquen, desaprofitant el seu temps o simplement la pèrdua d’un client objectiu que es cansa i se’n va. Amb una arquitectura ben feta s’escurça el període emprat en el disseny, ja que la informació arriba clara i ordenada al dissenyador gràfic. Així, els professionals de l’equip, ja saben el que han de fer i com han de començar a crear les primeres plantilles visuals.

4


METÀFORA VISUAL SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE L’ARQUITECTURA DE LA INFORMACIÓ

5


2.

L’ARQUITECTE DE LA INFORMACIÓ Un bon arquitecte de la informació ha de tenir una sèrie de requisit fonamentals: l’atenció al detall, un fort sentit de l’organització, una gran habilitat analítica i ser un bon comunicador. Per tant, pot haver estat format a partir de diferents disciplines. Algunes tenen en comú el disseny centrat en l’usuari, com la de dissenyador gràfic, dissenyador web o expert en usabilitat; altres tenen molta experiència en tasques d’organitzar informació, com la biblioteconomia; i altres a comprendre el públic i comunicar missatges de forma eficaç, com executius o productors. L’arquitecte ha tenir la suficient intuïció per a ser capaç de determinar les necessitats dels usuaris i estructurar el lloc de forma que aquestes necessitats es vegin resoltes eficientment. Així, és l’encarregat de crear, per una banda, documents on es reflecteixin l’estructura i l’organització del web, el disseny de la interacció del usuari o el funcionament de la interfície. Per una altra banda ha de crear una sèrie de patrons dirigits a l’equip de dissenyadors gràfics i programadors, on es vegin reflectides les directrius a seguir, acordes amb l’arquitectura proposada. Resumint, l’arquitecte de la informació ha de:

• Definir l’objectiu del lloc web • Definir el públic objectiu • Definir els continguts • Realitzar anàlisis comparatives amb altres llocs web • Realitzar el disseny d’interacció i de navegació • Etiquetar correctament els continguts, els enllaços, les seccions i les pàgines • Crear una llista àmplia de vocabularis controlats • Aplicar els criteris d’usabilitat i accessibilitat • Documentar tot el procés amb diagrames, gràfics, plantilles i documents escrits

6


3.

FASES I DOCUMENTS FINALS DE L’AI Segons la metodologia del disseny centrat en l’usuari és convenient dividir l’arquitectura de la informació en les següents etapes: • Investigació i anàlisi • Estratègia • Producció • Postproducció

3.1. PRIMERA ETAPA: INVESTIGACIÓ I ANÀLISI Aquesta fase requereix una investigació exhaustiva del diferents aspectes, que afavoreixin la creació de patrons útils per a començar a estructurar el contingut. Primerament, s’ha de fer una avaluació heurística del lloc web existent. S’han d’analitzar les seves estructures, l’accés a les pàgines des dels diferents enllaços o comprovar que el llenguatge és adequat al públic al que va dirigit. Recopilada tota aquesta informació es plasmarà en un mapa de lloc per a facilitar l’estudi del web a investigar. En segon lloc, és indispensable armar un mapa de contingut, amb una revisió acurada de tots els documents i objectes que inclou el web. Amb aquest i amb els mapes de lloc és possible fer una avaluació comparativa enumerant els avantatges i els inconvenients. En tercer lloc s’ha d’elaborar un estudi acurat dels usuaris objectiu. L’arquitecte de la informació necessita saber d’on venen els visitants, quin tipus de navegadors utilitzen, què busquen quan accedeixen a la pàgina web, quins termes utilitzen en els motors de cerca, com han estat usant el lloc web i on han trobat problemes. I el que és més valuós: què és el que més els frustra.

7


FASES I DOCUMENTS FINALS DE L’AI

Existeixen diferents maneres d’aconseguir informació sobre l’usuari. Una d’elles és mitjançant les enquestes (investigació superficial) o les entrevistes personals (investigació més directe). Tant en unes com en les altres, les preguntes han de ser senzilles i directes. La informació útil a recollir podria ser de tipus personal bàsic (treball, formació), nivell de satisfacció, idees a millorar o de comportament (què fa quan no troba la informació que necessita). També facilita la tasca, la creació de personatges i escenaris mentals1. Així mateix, són útils les proves directes de l’usuari amb el lloc web que s’ha de remodelar. Si bé, perquè aquestes proves diguin eficients, és convenient barrejar tot tipus de públic, així com persones que coneixen el lloc amb persones que no el coneixen. Actualment existeixen softwares, com per exemple UserZoom2 que faciliten aquestes tasques.

3.2. SEGONA ETAPA: ESTRATÈGIA Amb la documentació recollida en la primera etapa, l’arquitecte de la informació genera un informe d’estratègia molt detallat i d’alta qualitat, on presenta al client una idea clara sobre la futura direcció de la base i l’organització del web. L’estratègia ha d’oferir una visió unificada de tot l’equip; ha de definir els esquemes de navegació, els continguts i les connexions entre aquests i la definició dels camps de metadades i les etiquetes. També inclou documents amb els sistemes d’etiquetatge, la definició del vocabulari i les primeres maquetes gràfiques de les pantalles principals. L’arquitecte es val de la técnica de Card Sorting, o categorització de contingut mitjançant targetes.

1 - L’arquitecte s’imagina un usuari real, amb limitacions, habilitats i necessitats reals. Info: http://www.alzado.org/ articulo.php?id_art=110 2 - UserZoom és una sofisticada eina que, de forma remota, analitza l’experiència de l’usuari amb la web de l’empresa que ha sol•licitat els seus serveis. Info: http://www.userzoom.com

8


FASES I DOCUMENTS FINALS DE L’AI

Aquest informe s’entrega al client junt amb els mapes i els estudis de la primera etapa. Aquest acte es fa, preferiblement, de forma personal. Així, l’arquitecte pot contestar preguntes, concretar canvis i convèncer a l’empresa de l’eficàcia de l’estructura de la informació que ha dissenyat.

3.3. TERCERA ETAPA: PRODUCCIÓ Una vegada aprovada la segona etapa es passa a la fase de producció, on l’arquitecte de la informació ha de presentar els informes a la resta del equip tècnic, dissenyadors i programadors. En el moment que els dissenyadors gràfics comencen a desenvolupar les seves tasques, de les primeres maquetes a les de l’etapa de producció, en poden sorgir lleugeres variacions. De manera que convé que tant dissenyadors com tècnics treballin junts en totes les fases. Aquí comença el verdader treball en equip: Han de col.laborar conjuntament perquè el projecte no es desviï dels objectius inicials. En l’etapa de producció es generen diferents documents que es presentaran al client: els esquemes detallats d’alt nivell creats amb programari de representació gràfica, que determinen el contingut i la navegació; les maquetes de les pantalles principals del lloc, on es reflecteixen el disseny visual i el disseny d’interacció, i les maquetes de disseny de les diferents plantilles que s’utilitzaran en el web. També es creen prototips en línia per a identificar problemes no detectats abans. Finalment, les tècniques de validació de codi HTML del W3C (http://www.w3c.org) i d’accessibilitat web (http://www.tawdis.net), ens donaran la confiança de que el lloc compleix tots els estàndards.

9


FASES I DOCUMENTS FINALS DE L’AI

3.4.

QUARTA ETAPA: POSTPRODUCCIÓ

Quan la feina de l’arquitecte de la informació està consumada, encara queda una tasca molt important a realitzar: la Guia d’estil de l’arquitectura de la informació. En ella, es deixa constància del concepte general del lloc i dels seus objectius originals, de l’organització de l’espai interactiu, del públic a qui va dirigit, dels esquemes finals detallats de les pantalles amb explicacions per escrit, del vocabulari controlat; i també de la freqüència d’actualització, els continguts que s’inclouran o els que s’exclouran, i on i quan afegir nous nivells de jerarquia. És molt important també, deixar definit qui serà el responsable del lloc.

3.5. RESUM DELS DOCUMENTS LLIURATS AL CLIENT

10


4.

CONCLUSIONS En conclusió, l’Arquitectura de la Informació no és una disciplina universal ni una metodologia general. Ben mirat, l’arquitectura de cada empresa és única, ja que cada producte és diferent, igual que és diferent el públic al què està dirigit, el tipus d’informació que presenta o la imatge i els valors que defineixen a una empresa. De fet, l’arquitecte de la informació ha d’englobar en la seva persona característiques essencials com la intuïció, l’anàlisi, l’organització o la comunicació, per a poder portar a terme de forma satisfactòria la seva tasca de convertir un lloc en usable i accessible.

11


BIBLIOGRAFIA BAQUÍA. (2005).

UserZoom: software de investigación made in Spain que triunfa en el extranjero. [en línia]. http://www.baquia.com/posts/userzoom-software-de-investigacion-made-in-spain-quetriunfa-en-el-extranjero-ii [setembre/2011]

CANDAMIL LLANO, MAURICIO. (2008).

Métodos de arquitectura de información. [en línia]. http://www.slideshare.net/maocandamil/ metodos-arquitectura-de-informacion [setembre/2011]

KELWAY, JAMES. (2010).

Case Study of Agile and UCD Working Together Finding the Holistic Solution. [en línia]. http://boxesandarrows.com/view/case-study-of-agile [setembre/2011]

KIMEN, SHEL. (2003).

10 Questions about Information Architecture. [en línia]. http://www.techrepublic.com/ article/10-questions-about-information-architecture/5074224 [setembre/2011]

MAIER, ANDREW. (2009).

Complete Beginner’s Guide to Information Architecture. [en línia]. http://www.uxbooth.com/ blog/complete-beginners-guide-to-information-architecture/ [setembre/2011]

MANCHÓN, EDUARDO. (2003). Herramientas para diseño web: los personajes y escenarios. [en línia]. http://www.alzado.org/articulo.php?id_art=110 [setembre/2011].

MARTÍN, CÉSAR. (2006).

Arquitectura de la información. [en línia]. http://www.alzado.org/articulo.php?id_art=516 [setembre/2011] MARTÍN FERNÁNDEZ, FRCO. J. , HASSAN MONTERO, YUSEF. (2003). Qué es la arquitectura de la información. [en línia]. http://www.nosolousabilidad.com/articulos/ai.htm [setembre/2011]

12


BIBLIOGRAFIA

MONTERO, YUSEF HASSAN i ORTEGA SANTAMARÍA, SERGIO. (2008). Informe APEI sobre usabilidad. [en línia]. http://www.nosolousabilidad.com/manual/index. htm [setembre/2011]

MONTERO, HASSAN; MARTÍN, FRCO J. i GHZALA IAZZA. (2004). Diseño web centrado en el usuario: Usabilidad y arquitectura de la información. [en línia]. http://www.hipertext.net/web/pag206.htm [setembre/2011]

MONTERO, HASSAN; MARTÍN FERNÁNDEZ, FRCO. (2004).

Card Sorting:Técnica de categorización de contenidos. [en línia]. http://www.nosolousabilidad. com/articulos/cardsorting.htm [setembre/2011]

MORVILLE, PETER i ROSENFELD LOUIS. (2010). Arquitectura de la informació per al World Wide Web. Barcelona: UOC

NEMKO, MARTY. (2018).

Best Careers 2009: Usability Experience Specialist. [en línia]. http://money.usnews.com/ money/careers/articles/2008/12/11/best-careers-2009-usability-experience-specialist. html [setembre/2011]

RETREPO ESPINOSA, ISABEL CRISTINA. (2009).

Arquitectura de la información. [en línia]. http://www.slideshare.net/isabelre/arquitecturade-la-informacin-y-recuperacin-de-informacin [setembre/2011]

RONDA LEÓN, RODRIGO (2008).

Arquitectura de la información: análisis histórico conceptual. [en línia]. http://www. nosolousabilidad.com/articulos/historia_arquitectura_informacion.htm [setembre/2011]

USERZOOM. (2010). [en línia]. http://www.userzoom.com/ [setembre/2011] WIKIPEDIA. (2011).

Arquitectura de la información. [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_de_la_ informacion [setembre/2011]

Diseño Centrado en el Usuario. [en línia]. http://aurea.es/wp-content/uploads/DCU. pdf [setembre/2011]

AYERVIERNES. [en línia]. http://ayerviernes.com/#/metodologia/ [setembre/2011]

13


Paquita Ribas Tur - 2011 Llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0


AI_1