Issuu on Google+

Hem decidit agafar l’altre perquè creguem que podiem analitzar-lo en més profunditat: APRENDRE A SER FELIÇOS: Aquest vídeo ens conta els estudis més recents on el que es preten averiguar és quins són els motius que donen la felicitat als éssers humans; pregunta que desde la Grècia clàssica els filòsofs ja es plantejaven. Ara, aquests estudis intenten arribar a aquesta solució enfocant el problema d’una forma “científica” intentant aïllar tots els factors que poden produïr-la o no. Al vídeo es parla sobre si la felicitat és diferent per a cada humà. Ja que la felicitat depèn de les característiques, les qualitats que tenim i aquest reportatge també qüestiona per què uns són més feliços o menys feliços que els altres. Ens comenta alguns estudis realitzats per psicòlegs, que diuen que la felicitat no s’aconsegueix per mitjà dels diners, aquest tipus de felicitat, simplement és temporal, als tres mesos, l'alegria torna a ser la mateixa del principi, com si res hagués ocorregut. En canvi, les activitats que ens aporten plaer, poden produir-nos al mateix temps la felicitat. També està comprovat que una persona que es sent part d’un grup és més feliç, així que, l’únic que ens proporciona la felicitat pot ser l’amor o l’amistat. Per altra part, la nostra actitut d’una certa manera, prové dels gens, si els nostres pares són pessimistes, nosaltres segurament també ho serem, encara què no és del tot cert, ja que el nostre cervell va canviant, de tal manera que acabem canviat d’opinió al llarg del temps. Pensem que el determinisme biològic pot marcar o pot influir, però creguem que les condicions ambientals o socials poden modificar eixa conducta (si el pare i la mare són pessimistes, i el fill o filla té una educació i un

ambient positiu pot ser que la persona no siga negativa, malgrat que tinga tendència genètica a ser pessimista). També defineix les

diferents actituts referents al pessimisme i a l’optimisme. Una persona optimista analitza totes les opcions possibles, mirant la part positiva i la negativa de totes les accions realitzades, per tant aquestes actituds son més realistes que les de les persones pessimistes. Aquestes segones, respecte a qualsevol estímul, reaccionen malament, observant la part dolenta, la qual cosa vol dir, que l’únic que aconsegueixen és fer-se mal psicològicament, i de vegades aquesta posició pot desencadenar a una infermetat: la depressió.


Per a poder explicar aquestes actituts es basa en diferents corrents ètiques, principalment en l’eudaimonisme, la qual afirma que la felicitat es la aspiració màxima de tot ésser humà, i que les accions moralment bones seran aquelles que ens produiran felicitat i en l’estoïcisme, que diu que la felicitat només es pot aconseguir sent aliè a les comoditats materials i la fortuna externa. Altres corrents en les quals es basa, encara que son més secundaries són el hedonisme, en el qual es diu que la felicitat consisteix en la obtenció del plaer i la absència de dolor i haurem d’elegir aquelles accions que ens aporten un plaer major, amb més durada i que ens eviten la major quantitat possible de dolor. I finalment, l’utilitarisme, que consisteix en aconseguir la major felicitat amb el major plaer per al major nombre possible d’éssers humans. Arribem a la conclusío de que la visió d’aquest vídeo és molt novedosa perquè està feta amb estudis rigorosos i científics per a dilucidar que és el que pot produir la felicitat. El que està clar, segons el reportatge, és que existeixen factors (almenys estadístics) en els que si es donen hi ha més possibilitat de ser feliç. Ara bé, pensem que malgrat que l’estudi siga molt interesant, no és contundent del tot, ja que si que pareix que hi ha factors que estimulen la felicitat, però també és cert que hi ha vegades que es produeixen eixos factors (tindre amics, família, etc.) i tampoc són feliços. Per tant podem dir que pot ser que estadisticament sempre que es complisquen aquestors factors, un ésser humà tindrà més possibilitats de ser feliç. També concluim en que la felicitat podrà ser canviada en qualsevol moment. Podem aprendre a ser feliços, simplement hem de tenir voluntat pròpia per a veure les coses tal i com son o inclús millor. Sempre hi haurà algú que estiga en pitjor situació que nosaltres, hem d’acceptar i viure el que tenim. I que pot resultar paradogic, però també hem d’aprendre a ser infeliços per a poder comprendre la vertadera felicitat, és a dir, hem de comprendre que la vida ens dona moments bons i roïns, i que aquests dos són temporals (no existeix ni la felicitat eterna, ni la infelicitat) però aquelles persones que busquen l’eixida de la infelicitat, aquelles que ho fan amb optimisme tenen més possibilitats de deixar abans de ser infeliços.


aprendre a ser feliços