publicacions es compten entre aquests artefactes culturals, la producció dels quals és la reacció de Rampa a la constatació que «la inestabilitat actual és la incubadora ideal per als productors culturals del futur, les competències dels quals no estaran basades en el coneixement especialitzat, sinó més aviat en processos oberts».19 Els madrilenys Hablar en Arte, que es defineix com una «plataforma independent de projectes que treballa en el suport a la creació, difusió i promoció de la cultura contemporània», i els bilbaïns Con· sonni, plataforma que significativament «convida artistes a desenvolupar projectes que no adopten un aspecte d’objecte d’art exposat en un espai», han demostrat així mateix un interès clar en les publicacions d’artista, interès que en el cas dels segons es mate· rialitza en la producció de tres col·leccions diferents de llibres d’artista, mentre que els primers han organitzat un projecte obert d’exposició amb llibres que han estat intervin· guts per artistes.20 Més al sud, a Cartagena, una revista promoguda per un col·leccionista privat, titulada La Naval, s’ha convertit en un projecte de moltes facetes que no només exposa obres d’art, sinó que també edita publicacions d’artista… I així es podria continuar amb l’enumeració: la llista d’aquest tipus d’iniciatives seria molt llarga si aspirés a ser completa. Juntament amb certes galeries d’art privades, com Projectes SD, a Barcelona, o, tot i que amb un estil i una escala totalment diferents, Ivory Press, a Madrid, aquestes noves estructures per a la creació i la difusió d’art contemporani han tingut i segueixen tenint un impacte certament significatiu a l’hora de modificar l’àmbit editorial artístic, ja que el converteixen en un espectre de maneres d’edició molt més flexible, versàtil i fèrtil que, per a la seva supervivència, ja no depenen únicament de les institucions oficials, amb pressupostos públics i de gran escala. IV. Accés, difusió, distribució En el context d’un panorama tan ric quant a la producció, la qüestió de l’accés és, sens dubte, molt rellevant: quina serà la manera de fer arribar al públic aquestes incomp· tables publicacions d’artista, edicions d’espais d’art alternatius, revistes, etc.? A l’hora d’analitzar les vies de difusió per a les publicacions d’artista, és obvi que les exposicions, particularment aquelles de caràcter històric o retrospectiu, han d’esmentar-se en pri· mera instància. Al llarg de l’última dècada s’ha organitzat un cert nombre de mostres de caràcter historicista, tant a Espanya com a l’estranger, amb l’objectiu d’investigar, ava· luar i difondre les publicacions d’artista. Entre elles, «Printed in Spain / Impreso en Es· paña. Publicaciones de Artista de los Años Sesenta a Ochenta» (comissariada per Anne Thurman-Jajes al Neues Museum Weserburg de Bremen, 2001) i «VisualKultur.cat» (co· missariada per Vicenç Altaió i Daniel Giralt-Miracle al Museum für Angewandte Kunst de Frankfurt el 2007, que incloïa no només publicacions d’artista, sinó també llibres de disseny) són possiblement les dues mostres més significatives fora de les fronteres nacionals, mentre que «Nómadas y Bibliófilos. Concepto y Estética de los Libros de Ar· tista» (comissariada per Glòria Picazo al Centro Koldo Mitxelena, Sant Sebastià, 2004), «Alguns Llibres d’Artista» (comissariada per Sílvia Dauder a la galeria Projecte SD, Bar· celona, 2005) i «ENSaMBLaDoS. Revistas Ensambladas 1977–2008» (comissariada per Pepe Murciego a Casa Revilla, Valladolid, 2008) es van mostrar a Espanya. En èpoques més recents, l’exposició «El Mal de Escritura. Un Proyecto sobre Texto e Imaginación Especulativa» (comissariada per Chus Martínez al Centre d’Estudis i Documentació del MACBA el 2010) es va proposar explorar el subgènere que podria anomenar-se «ficció artística», una de les últimes tendències en el terreny de les publicacions d’artista, que 19. http://proyectorampa.net/proyectos/ 20. «Biblioteca intervenida», que segueix sent itinerant (http://www.hablarenarte.com/es/proyecto/id/biblioteca-intervenida).
panera notebook
- centre de documentació -
31