Desitjos
d’un Encanteri
Especial
L
’artista faller estava al seu taller preparant els ninots que crearia per a les pròximes falles. Entre pinzells, cartó i esbossos pensava com seria l’escena. Decidit, una parella de músics formarien el centre de l’escena: dolçainer i tabaleter. Agafa l’argila i comença la creació de la seua nova obra. Les mans treballades de Francesc acaronaven l’argila fins a donar forma a un dolçainer vestit de manera tradicional, tocant la dolçaina. El dolçainer tenia una mirada dolça i les seues mans perfectes ben posicionades subjectaven la dolçaina i els dits ballaven pels clotets. El mateix procés realitza amb el tabaleter; ell era més menut que el dolçainer i l’acció de tocar el tabal era evident. Francesc, al llarg dels dies, va fer els motles de guix i a la fi els va cobrir de cartó per donar forma al seu dolçainer i tabaleter. Ja units i posats en peu tots revestits de blanc com uns llençols immaculats, les seues expressions a les cares eren molt reals. Amb paciència, l’artista amb paleta i pinzell acoloreix els ninots. Francesc havia aconseguit un bon treball. Eixe matí, Francesc va rebre la visita dels fallers que anaven a veure com anava el seu monument faller. Maria, que era una de les xiquetes de la falla a qui li agradava veure ben de prop els ninots, començà a tafanejar pel taller i trobà els músics. De seguida va dir: 44