Issuu on Google+

Quadern del Parlament                                   Mateo  Sánchez,  Jose  Ángel  Cercos,  Fernando  Bravo  i  Paloma  Boix  


ACTIVITATS  RESOLTES  

 

 

En  aquest  treball,  sobre  el  parlament  de  Catalunya  i  tota  la  seua  historia,  l’hem   pogut  realitzar  gracies  a  la  idea  del  nostre  profesor  d’historia.  En  el  nostre  grup   hem  utilitzar  una  ferramenta  que  fins  al  moment  mai  haviem  utilitzat  com  mitjà  de   congregación  per  a  fer  un  treball,  la  ferramenta  es  el  “Skype”,  amb  aquest   programa  es  permeteix  fer  videollamades  amb  les  que  ens  a  facilitat  la  feina  i   l’esforç  de  contestar  el  dossier,  a  més  d’evitar  quedar  en  persona,  fet  que  resultava   molt  complicat  debut  a  les  vacances  de  pasqües.     Aci  teniu  fotografies  que  hem  fet  mentres  realitzaven  el  dossier:  

 

                      2  


ACTIVITATS  RESOLTES  

CONSTITUCIÓ  ESPANYOLA     (article  1)  

 I  ESTATUT  D’AUTONOMIA  DE  CATALUNYA     (article  2  –  La  Generalitat)

       Juntament  amb  l'ajuda  del  quadern  i  d'una  menuda  cerca  per  internet  vam  poder   trobar  resposta  a  què  és  l'autoritat  i  el  manar?  La  qual  és  que  l'autoritat  sorgeix  de   les  necessitats  de  supervivència,  que  van  obligar  als  homes  a  establir  unes  regles   de  joc  que  els  permetera  poder  afrontar  els  perills  i  contratemps  d'un  mitjà  hostil   com   són   els   altres   homes,   una   frase   que   ens   ajudaria   a   resoldre   la   pregunta   plantejada  pel  qüestionari  seria  “el  govern  del  poble,  per  al  poble,  a  nom  del  poble”   per  tant  podrem  dir  que  el  dret  de  manar  prové  de  la  democràcia  és  a  dir  del  poble   ja  que  una  multitud  mai  podrà  governar-­‐se  per  si  mateixa,  ni  prendre  les  decisions   per  si  mateixa.  Cal  que  delegue  el  poder  en  alguns.  Hi  ha  un  mínim  de  delegació  del   poder  i,  per  tant,  de  confiança  sempre,  en  la  persona  dels  governants.        

ESTATUT  D’AUTONOMIA  DE  CATALUNYA    

(article  56  –Composició  i  regime  electoral)          Aquests  són  els  significats  que  hem  trobat,  després  d'una  petita  cerca  i  que  ens   serviran  per  a  obtenir  el  significat  d'aquestes  paraules  en  el  context  de  règim   electoral.    -­  Universal:  Que  comprèn  o  és  comú  a  tots  en  la  seua  espècie,  sense  excepció  de   cap.    -­  Lliure:  Que  té  facultat  per  a  obrar  o  no  obrar.    -­‐  Igual:  Molt  semblant  o  semblant.    -­‐  Directe:  Que  s'encamina  directament  a  una  mira  o  objecte.    -­‐  Secret:  Cosa  que  acuradament  es  té  reservada  i  oculta.            Amb   aquestes   definicions   hem   pogut   arribar   a   la   resposta   de   la   pregunta   proposada  pel  quadern,  la  qual  és  que  els  diputats  són  triats  per  mitjà  del  sufragi   universal   és   a   dir   que   tothom   major   d'edat,   pot   anar   a   votar,   independentment   del   poder   adquisitiu,   del   nivell   d'estudis   i   de   ocupació   a   més   el   vot   és   lliure   i   igual   és   a   dir   que   els   electors   poden   votar   lliurement   a   favor   de   qualsevol   persona   que   es   present   a   les   eleccions,   independentment   de   la   seua   elecció   el   seu   vot   tindrà   el   mateix  valor  que  el  qualsevol  un  altre  votant  a  més  és  secret,  açò  significa  que  no   tindrà   l'obligació   de   dir-­‐li   a   ningú   per   qui   ha   votat   però   si   l'obligació   de   votar   el   mateix,  ja  que  és  directe,  és  a  dir,  que  cadascú  vota  ell  mateix  i  no  pas  algú  altre  per   ell.                  

3  


ACTIVITATS  RESOLTES  

ESTATUT  D’AUTONOMIA  DE  CATALUNYA     (article  2  –La  Generalitat;  article  55  –Disposicions  generals;  article  56  –  Composició  i  regime   electoral;  article  67  –  Elecció,  nomenament,  estatut  personal  cessament  i  competéncies;   article  68  –  Funcions,  composición,  organització  i  cessament)        

                                                                                       

 

4  


ACTIVITATS  RESOLTES  

DISTRIBUCIÓ  DELS  ESCONS  DEL  SALÓ  DE  SESSIONS  A  LA  IX   LEGISLATURA    

   

  5  


ACTIVITATS  RESOLTES  

ESTATUT  D’AUTONOMIA  DE  CATALUNYA   (Article  10  -­  La  capital)  

NOTA:   Hem   decidit   redactar   de   la   pregunta   1   a   la   11   del   segon   qüestionari,   ja   que   pensem   que   podem   enllaçar   totes   aquestes   preguntes   fàcilment   i   de   manera   coherent,  a  més  creguem  que  la  informació  d’una  pregunta  complementarà  a  l’altra   i   així   es   podrà   comprendre   fàcilment   tota   la   historia   i   totes   les   curiositats   de   l’armeria  que  es  va  convertir  en  parlament.  

 

     El   segon   dia   de   l’excursió   a   Barcelona   vam   visitar   un   lloc   emblemàtic   d’aquesta   ciutat   el   qual   fou   L’edifici   del   Palau   del   Parlament,   en   aquesta   visita   ens   explicaren   els   diferents   canvis,   funcions   i   situacions   d’aquest   edifici,   el   qual   amaga   grans   histories   en   els   seus   murs.   L’edifici   del   Palau   del   Parlament   va   ser,   en   principi,   l’arsenal   de   la   Ciutedalla   de   Barcelona,   que   va   ser   un   projecte   encarregat   per   Felip   V  a  l’enginyer  militar  Joris  Prosper  Van  Verboom  i  realitzat  després  de  la  derrota   dels  catalans  en  la  guerra  de  Successió  entre  1716  i  1748  (segle  XVIII),  i  encara  que   la  seua  funció  inicial  fou  la  protecció  de  la  ciutat,  aquesta  ciutadella  es  convertiria   en  un  lloc  odiat  per  els  Bascelonistes  i  catalans,  ja  que  ells  mateixos  foren  obligats  a   treballar   en   la   construcció   d’un   recinte   de   control   i   submissió   de   la   població,   exemple   d’acó   foren   les   nombroses   vegades   que   es   bombardetjà   la   ciutat   des   de   aquest   lloc   provocant   nombroses   morts   a   les   que   afegien   els   nombroses   presoners   polítics  que  van  ser  torturats  en  aquest  lloc  sinistre.        Però  tot  açò  canviaria  gràcies  a  la  Revolució  de  1868,  en  la  qual  es  va  procedir  a   la   demolició   de   la   Ciutadella,   de   la   qual   solament   van   quedar   la   capella   (actual   Parròquia   Castrense),   el   palau   del   governador   (actualment   un   institut   d'educació   secundària)   i   l'arsenal,   que   és   la   seu   del   Parlament   de   Catalunya)   amb   aquesta   demolició   començaria   una   llarga   època   de   canvis   i   funcions   per   a   l'actual   palau   del   parlament,   primer   que   tot   En   1889   l'arquitecte   Pere   Falqués,ho   remodelaria   inultilment  amb  l'objectiu  de  convertir-­‐ho  residència  de  la  família  real  a  Barcelona,   A  partir  de  1900  és  va  decidir  de  convertir-­‐l'en  el  Museu  Municipal  d’Art,  fins  que   en  1932  amb  la  proclamació  de  la  república  de  Catulunya  i  la  recuperacionde  les   institucions   d'autogovern   el   president   de   la   Generalitat,   Francesc   Macià,   va   decidir   donar   una   altra   funció   i   instal·le   en   aquest   recinte   la   seu   del   Parlament   de   Catalunya.  Així,  l’antic  va  salar  del  tron  és  va  convertir  en  va  salar  de  sessions,  i  el   menjador   i   la   sala   de   festes   és   van   transformar   en   els   salons   de   passos   perduts.   Després  de  la  Guerra  Civil  l'edifici  va  tornar  a  ser  destinat  per  a  finalitats  militars,   fins  que  en  1945  es  va  destinar  a  seu  del  Museu  d'Art  Modern  de  Catalunya.          Amb   l'arribada   de   la   democràcia   el   palau   és   va   restaurar   i   readaptar   per   a   acollir   un  altre  cop  el  Parlament.  El  10  d’abril  de  1980  s’hi  va  fer  la  primera  sessió.            Però   aquest   emblemàtic   no   solament   guarda   història   entre   les   seues   parets,   també  guarda  grans  obres  art  que  rememoren  moments  important  de  les  història   de  Catalunya  com  de  Dona  (Joan  Miró)  i  la  pintura  7  de  novembre  de  1971  (Antoni   Tàpies)  precisament  aquesta  última  es  troben  en  un  espai  denominat  la  rotonda  i;   recorda   la   lluita   dels   catalans   durant   el   franquisme   per   aconseguir   els   llibertats   i   recuperar  l’autonomi  a  més  rememora  la  fundació  que  la  asembia  de  Catalunya.        

6  


ACTIVITATS  RESOLTES        Aquest   saló   de   forma   octogonal   a   més   de   guardar   aquest   obra   d'art   comunica   els   salons  Rosa,  Grisa  mes  coneguts  com  els  Salónes  dels  Passos  Perduts,  els  quals  es   denominen  així  a  causa  que  en  les  antigues  cases  colonials  era  molt  comuna  tenir   una   cambra   sense   utilitat   aparent   però   que   a   causa   del   disseny   arquitectònic   d'aquella  època  devien  obligatòriament  creuar  per  a  arribar  a  un  punt  de  la  casa.     Actualment   el   saló   rosa:   comunica   el   dónes-­‐patx   presidencial   amb   la   Rotonda   i   amb   el   passadís   esquerre   del   Va   salar   de   Sessions   i   Sale   gris:   comunica   la   Sala   1   amb  la  Rotonda  i  amb  el  passadís  dret  del  Va  salar  de  Session.  

  ESTATUT  D’AUTONOMIA  DE  CATALUNYA   Activitats:  12,13  i  16  

       De   la   mateixa   manera   que   els   centres   educatius   compten   amb   uns   equips     directius,   el   Parlament   també   té   unes   persones   que   el   dirigeixen.   Aquestes   ho     fan   d’acord   amb   el   que   diu   el   Reglament   del   Parlament,   que   regula   el   funcionament   d’aquesta   institució.   Aquest   grup   de   persones   que   dirigeix   el   Parlament  és  la  Mesa  del  Parlament.        La   Mesa   del   Parlament   és   constituïda   per   un   president   o   presidenta   en   esta   caso   Núria   de   Gispert   i   Català,   que     dirigeix   la   Mesa   i   representa   el   Parlament,   dos   vicepresidents,   que   substitueixen   el   president  quan  és  necessari,  i  quatre  secretaris,  que   supervisen   i   autoritzen   les   actes   de   les   sessions   del   Parlament   i   fan   les   altres     funcions   que   els   encomanin  el  president  o  presidenta  i  la  Mesa.    

    ESTATUT  D’AUTONOMIA  DE  CATALUNYA   Activitats:  14  i  15  

 

     Actualment    formen  el  Parlament  135  diputats  dels  diferents  partits  o  coalicions   que   han   estat   elegits   democràticament   en   les   eleccions.   Estos   diputados   representan   el   poble   de   Catalunya   i   per   aixo   el   parlament   a   és   la   institució   més   important   de   la   Generalitat.   El   sistema   electoral   que   estableix   l’Estatut   és   proporcional,  això  vol  dir  que  els  escons  que  ocupen  els  diputats  s’han  de  repartir   proporcionalment   al   nombre   de   vots   obtinguts   per   cada   llista   en   cada   circumscripció.   Actualment   en   la   primera   fila   d'escons   se   senten   els   consellers   que   no  són  diputats  i  membres  de  grup  parlamentari  de  convergència  i  unió.       7  


ACTIVITATS  RESOLTES  

ESTATUT  D’AUTONOMIA  DE  CATALUNYA   Activitats:  17  i  18  

         En   la   sessió   d’investidura,   els   diputats   escullen   la   persona   que   presidirà   la   Generalitat   de   Catalunya.   En   aquesta   sessió,   el   president   o   presidenta   del   Parlament,   proposa   una   de   les   persones   membres   del   Parlament   per   presidir   la   Generalitat,  aquesta  exposa  el  seu  programa  de  govern.  A  continuació,  intervenen   els   representants   dels   diversos   grups   parlamentaris   i,   després   d’una   última   intervenció   del   candidat   o   candidata,   es   fa   la   votació.   La   votació   de   la   persona   candidata  es  fa  mitjançant  una  votació  anomenada  «votació  per  crida»  una  vegada   es  elegida  la  persona  com  president  té  per  davant  una  legislatura  que  com  a  màxim   és  un  període  de  quatre  anys.    

   

ESTATUT  D’AUTONOMIA  DE  CATALUNYA   Activitats:  19  

     Al  Parlament  es  prenen  numeroses  e  importants  decisions,  en  aquestes  decisions   tots  els  grups  parlamentaris  poden  explicar  el  seu  vot.  La  votació  dels  diputats  és   personal  i  indelegable.  Al  Parlament  hi  ha  diferents  tipus  de  votació:  

•  Votació  per  assentiment:  Es  diu  que  un  acord  es  pren  per  assentiment  quan  cap   membre  del  Ple  s’oposa  a  la  proposta  de  la  presidència.    

•   Votació   ordinària:   El   més   freqüent   és   fer   aquesta   votació   pel   procediment   electrònic,   prement   el   botó   del   «sí»,   el   del   «no»   o   el   de   l’«abstenció».   El   sistema   electrònic   mostra   automàticament   els   resultats   de   la   votació   en   una   pantalla   a   la   vista  de  tothom.  També  es  pot  fer  aixecant-­‐se  primer  els  diputats  que  estan  a  favor   de  la  proposta,  després  els  que  hi  estan  en  contra  i,  finalment,  els  que  s’abstenen.    

8  


ACTIVITATS  RESOLTES  

•  Votació  pública  per  crida:  Cada  diputat  o  diputada,  després  de  ser  anomenat,   diu   en   veu   alta   «sí»,   «no»   o   «abstenció».   L’ordre   que   se   segueix   és   l’alfabètic   a   partir  d’un  diputat  o  diputada  qualsevol  elegit  per  sorteig.    

•   Votació   secreta:   Quan   la   votació   ha   de   ser   secreta   els   diputats   introdueixen   una   papereta  o  una  bola  dins  d’una  urna.  

QUADERN 3   1.   Indica   els   noms   i   cognoms   i   el   grup   parlamentari   dels   membres   de   la   Mesa.   Pots   trobar  la  información  al  web  del  Parlament  (www.parlament.cat)   President/a:  M.  H.  Sra.  Núria  de  Gispert  Català   Vicepresident/a  primer/a  :  H.  Sra.  Anna  Simó  i  Castelló   Vicepresident/a  segon/a  :  I.  Sr.  Lluís  M.  Corominas  i  Díaz   Secretari/ària  primer/a  :  I.  Sr.  Miquel  Iceta  i  Llorens   Secretari/ària  segon/a  :  I.  Sr.  Pere  Calbó  i  Roca   Secretari/ària  tercer/a  :  I.  Sr.  Josep  Rull  i  Andreu   Secretari/ària  quart/a  :  I.  Sr.  David  Companyon  i  Costa    

  2.  Els  diversos  grups  parlamentaris  tenen  president  o  presidenta  i  portaveu  i  els   subgrups  parlamentaris  tenen  representant.  Digues  qui  són:       G.P.  de  CiU  President/a:  Artur  Mas   Portaveu:  Jordi  Turull     G.P.  SOC  President/a:  Isidre  Molas  i  Batllori   Portaveu:  Jaume  Collboni  Cuadrado     G.P.  del  PPC  President/a:  Alicia  Sánchez-­Camacho  Pérez   Portaveu:  Enric  Millo     G.P.  d’ICV-­EUiA  President/a:  Joan  Saura   Portaveu:  Laia  Ortiz     G.P.  d’ERC  President/a:  Oriol  Junqueras   Portaveu:  Anna  Simo     Grup  Mixt   S.P.  C’s  Representant:  David  Fernández  i  Ramos   S.P.  SI  Representant:  Georgina  Rieradevall  i  Tarrés     9  


ACTIVITATS  RESOLTES     3.   Tria   dos   diputats   de   grups   o   subgrups   parlamentaris   diferents   i  cerca’n   informació   (pots   fer-­‐ho   per   mitjà   del   web   del   Parlament).     Enganxa   una   foto   seva   i   escriu  la  informació  que  hagis  trobat.      

SR.  ORIOL  AMORÓS  I  MARCH   Grup  Parlamentari  d'Esquerra  Republicana  de   Catalunya.  Membre.  Alta:  18.12.2012,  BOPC,  1.   Lloc  i  data  de  naixement:  Barcelona,  1970.   Formació   i   activitat   professional:   Enginyer   tècnic   agrícola   per   l’Escola   Superior   d’Agricultura   de   Barcelona   de   la   Universitat   Politècnica   de   Catalunya.   Ha  cursat  estudis  de  postgrau  sobre  economia  agrària   europea  a  la  Universitat  de  Lleida  i  de  funció  gerencial   de  l’empresa  pública  a  ESADE.  Professor  de  tecnologia   i  d’economia  en  centres  d’ensenyament  secundari  (1997-­‐2000).  Ha  estat  adjunt  a   la  presidència  del  Zoo  de  Barcelona.  Ha  treballat  en  el  sector  privat  en  l’àmbit  de  la   jardineria  i  la  gran  distribució.   Trajectòria   política   i   institucional:   Membre   de   Catalunya   Lliure   (1989-­‐1992).   L’any   1994   va   ingressar   a   Esquerra   Republicana   de   Catalunya   (ERC).   Secretari   per   la   immigració   del   Govern   de   la   Generalitat   de   Catalunya   (2006-­‐2010).   Ha   estat   president  de  la  federació  d’ERC  de  Barcelona  i  actualment  és  vicesecretari  general   de   comunicació   i   estratègia   d’ERC.………………………………………………………………………   Diputat  de  la  VII,  la  VIII  i  la  IX  legislatures  (2003-­‐2012).    

SR.  ANTONI  BALASCH  I  PARISI   Grup  Parlamentari  de  Convergència  i  Unió.  Membre.   Alta:  18.12.2012,  BOPC,  1.   Lloc  i  data  de  naixement: Albesa  (Noguera),  2  de   novembre  de  1958.   Formació  i  activitat  professional: Mestre  i  llicenciat   en   ciències   de   l’educació,   especialitzat   en   pedagogia   terapèutica.   Ha   fet   postgraus   en   gestió   i   direcció   de   centres   educatius   i   en   didàctica   de   les   matemàtiques   i   les   ciències   experimentals.  Va   ser   director   del   CEIP   Gaspar  de  Portolà  de  Balaguer  (1996-­‐2003). Trajectòria   cívica   i   cultural: Soci   d’Òmnium   Cultural   i   de   l’Ateneu   Popular   de   Ponent  de  Lleida.   10  


ACTIVITATS  RESOLTES   Trajectòria   política   i   institucional: Militant   de   Convergència   Democràtica   de   Catalunya  des  del  1992.  Ha  estat  regidor  i  tinent  d’alcalde  de  l’Ajuntament  d’Albesa   (1991-­‐1999).   Alcalde   d’Albesa   des   del   1999.   Conseller   comarcal   al   Consell   Comarcal   de   la   Noguera   (1991-­‐2003).   …………………………………………………   Ha  estat  diputat  provincial  per  Convergència  i  Unió  a  la  Diputació  de  Lleida  (2003-­‐ 2011),   on   va   ser   responsable   polític   de   l’àrea   de   cultura   com   a   vicepresident   de   l’Institut   d’Estudis   Ilerdencs   (2003-­‐2007).   …………………………………………………     Diputat  de  la  IX  legislatura  (2010-­‐2012).    

4.  Indica  quines  són  les  comissions  legislatives  que  hi  ha  actualment  al  Parlament   de  Catalunya  i  de  quins  assumptes  tracten.     -­‐   Comissió   d'Afers   Institucionals:   Desplegament   de   l'Estatut.   Relacions   institucionals.   Participació.   Organització   administrativa   de   l'Administració   de   la   Generalitat.   Funció   pública.   Administració   i   govern   local.   Acció   comunitària   i   de   desenvolupament   local.   Esports.   Afers   religiosos.  Memorial  democràtic.   -­‐   Comissió   d'Economia,   Finances   i   Pressupost:   Política   econòmica.   Pressupost   de   la   Generalitat.   Finances   i   control   financer   del   sector   públic   de   la   Generalitat.   Entitats   de   crèdit.   Mercat  de  valors.  Promoció  i  defensa  de  la  competència.  Sector  assegurador.  Jocs  i  apostes.   -­‐   Comissió   d'Empresa   i   Ocupació:   Polítiques   d'ocupació   i   intermediació   laboral.   Relacions   laborals  i  inspecció  de  treball.  Formació  ocupacional  i  contínua.  Economia  social,  cooperatives  i   autoempresa.   Indústria.   Seguretat   industrial.   Innovació.   Telecomunicacions   i   societat   de   la   informació.   Internacionalització   de   l'empresa.   Comerç.   Turisme.   Consum.   Energia,   energies   renovables  i  mines.   -­‐   Comissió   de   Justícia   i   Drets   Humans:   Justícia.   Serveis   penitenciaris.   Rehabilitació   i   justícia   juvenil.  Relacions  amb  l'Administració  de  justícia.  Dret  i  entitats  jurídiques.   -­‐  Comissió  d'Interior:  Seguretat  ciutadana,  seguretat  pública  i  trànsit.  Emergències  i  protecció   civil.  Prevenció,  extinció  d'incendis  i  salvament.   -­‐   Comissió   d'Agricultura,   Ramaderia,   Pesca,   Alimentació   i   Medi   Natural:   Polítiques   d'agricultura.   Polítiques   de   ramaderia.   Polítiques   de   pesca.   Desenvolupament   del   món   rural.   Alimentació,  qualitat  i  indústries  agroalimentàries.  Medi  natural.  Boscos  i  biodiversitat.   -­‐   Comissió   d'Ensenyament   i   Universitats:   Polítiques   educatives   i   planificació.   Ordenació   i   innovació  educatives.  Formació  professional  i  formació  permanent.  Universitats.  Recerca.   -­‐   Comissió   de   Territori   i   Sostenibilitat:   Política   i   planificació   territorials.   Infraestructures   i   mobilitat.  Urbanisme.  Polítiques  ambientals  i  de  sostenibilitat.  Aigua.  Residus.  Habitatge.   -­‐  Comissió  de  Benestar,  Família  i  Immigració:  Política  de  serveis  socials.  Famílies.  Atenció  als   infants   i   als   adolescents.   Acolliments   i   adopcions.   Polítiques   d'inclusió   social.   Polítiques   de   la   gent  gran.  Immigració.  Acció  comunitària.  Xarxa  d'equipaments  cívics  i  socials.   -­‐   Comissió   de   Cultura   i   Llengua:   Promoció   i   difusió   culturals.   Patrimoni   cultural,   arxius   i   museus.  Indústries  culturals.  Cooperació  cultural.  Llengua.   -­‐   Comissió   de   Salut:   Política   i   planificació   sanitàries.   Serveis   sanitaris.   Equipaments   sociosanitaris.  Seguretat  alimentària.   -­‐  Comissió  de  Reglament:  Elaboració  i  reforma  del  Reglament  del  Parlament.  

 

         

11  


ACTIVITATS  RESOLTES  

 

Projecte de llei

Proposició de lleis

Informe

Dictamen

Llei

12  


Quadern del Parlament Català