Page 1

Viatge a Islàndia

20 al 27 de juliol

 Fina  Castellà

2013


ITINERARI (color vermell)

DISSABTE 20: Barcelona, Reykjavik-Aeroport internacional Leif Eriksson. Dormir a Reykjavik. DIUMENGE 21: Península de Reykjanes, fumaroles de Krýsuvik, salts d’aigua de Selfoss, Vik. Dormir a Vík (casa de fusta). DILLUNS 22:

Reserva natural Dyrhólaey, Reynisfjara, Vik, Laufskálavarda (porta camps de lava), zona de Kirkjubaejarklaustur- canó Fjardrárgljúfur. Dormir a la granja alberg “HI Hvall”.

DIMARTS 23:

Parc Natural de Skaftafell , Vatnajökull, Skaftafell, cartells del pont Skeidarársandur, gelera de Hvannadalshnúkur (2119m.), cascada Svartifoss, granja Sel, glacera de Svínafellsjökull, Jökulsárlón. Dormir a l’alberg Hrollaugsspadir.

DIMECRES 24: Desembocadura al mar del Jökulsárlón, glacera Fjallsjökul - activitat amb grampons. Dormir a Landmannalaugar, al Domo. DIJOUS 25:

Landmannalaugar, fumaroles a Graenagil, pujar al Brennisteinsalda, bany a les aigües termals de Landmannalaugar, Ljdopolur (la llacuna dolenta) i dormir a les casetes de fusta Hellismenn de Landnammahellir.

DIVENDRES 26: Landnamnahellir, volcà Hekla, cascada de Háifoss, Cercle d’or: Gullfoss,Geysir, Pingvellir. Reykjavick: Sopar a Prír Fakkar i dormir al hostel Igdlo. DISSABTE 27:

Reykjavik, Barcelona.

______________________________ 2


20

Dissabte 20

DISSABTE ISLÀNDIA

Hem sortit amb dues hores de retard de Barcelona, el vol de Icelander havia de sortir a tres quarts i cinc de dotze, però ens han tingut esperant una bona estona a l’aeroport i una altra bona estona dins de l’avió. Hem començat el viatge comprovant que la puntualitat no és el punt fort de les línies aèries islandeses. L’Einar, l’amic de Xavier Moret1, diu: “La puntualitat no va amb el nostre esperit víking”. Les quatre hores de vol han estat tranquil·les, hem pogut dormir i, sort que teníem dues hores al nostre favor que si no només arribar ja hauríem hagut de començar a fer ruta. A la sortida de l’aeroport de Keflavik ens espera un noi de Tierras polares, també la Carme, una noia de Torelló que vindrà amb el nostre grup. A fora és clar i fa un fred considerable, pugem a la furgoneta, i cap a l’alberg. No hem tingut temps de canviar diners, només la Carme 50€. L’aeroport està a uns 40 quilòmetres de Reykjavik, tot i que no hi ha trànsit estem una bona estona per arribar-hi. El noi ens ha dit que el guia ens recolliria a les 9 del matí. L’alberg correcte, habitacions amb dues lliteres molt altes, mai n’havíem vist de tan altes. No tenim gaire temps de contemplar res perquè ens hem de llevar al cap de dues hores i mitja.

1

MORET, Xavier. Islàndia, l’illa secreta, p. 48. ______________________________ 3


21

DIUMENGE ISLÀNDIA

Diumenge 21 Ens llevem a les vuit i esmorzem, no sembla que ningú controli res. A les nou ens ve a recollir el guia, Xabier, un noi de Bilbao, sembla agradable. Estem una mica preocupats perquè no tenim corones, el Xabier ens diu que no cal que canviem que pel trekking no en necessitem, a

més, es pot pagar amb tarja fins i tot un paquet de xiclets. Sortim de Reykjavik a les nou direcció Keflavik, passem pel costat de l’aeroport dels vols interiors i de seguida ens trobem el paisatge volcànic, camps de lava coberts de molsa a la dreta, i herba a v. Sortim de la carretera 41 i agafem la 42. Parem a veure els assecadors de bacallà, només hi ha l’esquelet, en fan farina i l’envíen a països africans. Fa una pudor insuportable.

Continuem per la 41, paisatge

negre, camps de lava plens de molsa. Ens aturem al Kleyfavatn, un llac molt profund producte d’una fissura, platja negra. Arribem a Seltún, una zona de fumaroles de Krysuvik, Aquí els colors de la terra són diferents, una barreja d’ocres; i una pudor característica, d’ous podrits. Per aquí a prop devia passar el camí dels cinquanta fantasmes de què parla Gudbergur Bergsson.2 2

BERGSSON, Gudbergur, La magia de la niñez, p.178-179, editorial Tusquets, colección Andanzas. ______________________________ 4


Passem pel costat de la presó (Litla Hraun,1929), és molt petita i el Xabier ens explica que no sempre s’hi pot entrar després d’haver comès el delicte, a vegades s’ha d’esperar que hi hagi plaça. Es veuen hivernacles (plàtans, tomàquets...) Explicacions Xabier: • En els lloguers dels pisos hi ha inclosa l’aigua calenta i l’electricitat, no representa més de 18/20€ al trimestre.

• A Groenlàndia hi ha molts suïcidis entre els joves, sovint no poden resistir les condicions en què viuen. Si a una comunitat hi ha quatre joves i se’n suïcida un, els han de vigilar molt de prop per tal que no acabin tots fent el mateix.

• Els islandesos beuen molt els caps de setmana i com a conseqüència hi ha molta violència domèstica. Passem per Selfoss, el poble més gran de la zona. Parem a un super i comprem unes cerveses Viking de baixa graduació, les de més graduació s’han de comprar a les botigues especialitzades Vimbodin, i el diumenge estan tancades. Fem el pícnic davant de la cascada de Seljalandsfoss. El Xabier ens reparteix un got d’un color diferent a cadascú i treu uns sobres de sopes diverses, d’entrada no sabem què és, quan ens ho diu ens posem a riure, però tots acabem bevent la sopeta d’espàrrecs, de gulash ... i després l’entrepà de formatge o embotit del país. Un cop familiaritzats amb la dieta que ens acompanyarà en tot el viatge, anem a la cascada amagada, Gljúfrabúi, un lloc molt bucòlic. El Xabier diu que molta gent no la troba, per arribar-hi s’ha de passar la zona d’acampada. ______________________________ 5


La primera parada després d’entusiasmar-nos amb la cascada amagada és a una granja plena de cavalls sota el volcà Eyjafjalajókul, ens imaginem com va quedar després de l’erupció del volcà, encara hi ha restes de cendra. Agafem la carretera 1 fins a Skógar, fem una excursió pel costat d’un riu, baixa una aigua que dóna gust, tot al voltant és verd, hi ha molts salts d’aigua. La cascada de Skógafoss és espectacular, cau per un penya-segat ple de molsa. Comencem a veure les ovelles que van de tres en tres. Primer lloc on podem comprovar que és veritat que no cal portar diners, paguem un cafè amb tarja a un xiringuito. Arribem a Vík i anem a buscar la casa de fusta on passarem la nit. És una casa bonica, per nosaltres sols. A la planta baixa hi ha tres habitacions, el bany i un espai obert que és sala , menjador i cuina. Es puja per una escala molt dreta i hi ha una sala gran amb tres llits. Fora hi ha una altra caseta que és on dormirà el Xabier i també hi ha un jacuzzi. D’entrada ens feia una certa gràcia utilitzar-lo, però veient la complicació, ho deixem córrer. No hi ha prou aigua ni és prou calenta. Per sopar, el Xabier ens prepara un salmó marinat al forn, boníssim. L’amanida s’ha congelat i la veritat és que està força pansida, sort que també tenim formatge, una mena de brie del país. Acabem el dia satisfets, però ens n’anem a dormir aviat perquè estem tots molt cansats, la nit anterior havíem dormit molt poc. ______________________________ 6


22

Dilluns 22

DILLUNS ISLÀNDIA

Esmorzem i sortim cap a Dyrhólaey (10 quilòmetres a l’oest de Vík), punt important d’observació de frailecillos. Hi arribem per una carretera polsosa sense asfaltar. Hi ha molta boira, només se senten els sorolls de la natura, la lleu remor del mar i els gralls dels ocells. Observem els frailecillos, estan posats al penya-segat com si esperessin ser fotografiats. El Xabier explica que a mig matí se’n van al mar a pescar i no tornen fins a mitja tarda. A mig setembre emigren tots de cop. Baixem cap a una platja preciosa (Reynisfjara) de sorra volcànica i pedres, molt negra. Al fons, els trolls, dues xemeneies de volcans al costat de la platja., els dos grans pinacles de Reynisdrangur que la boira no ens deixa acabar de veure. Tampoc no podem veure els penya-segats i l’arc de roca (Dyrhólaey) que els uneix amb la illeta que hi ha al davant. L’aigua està esverada i està pujant la marea. Els peus se m’inunden, el goretex no m’ha

pogut salvar, l’aigua m’ha entrat per més amunt dels turmells. A la mateixa platja, sota els penya-segats, hi ha roques basàltiques amb formacions cúbiques, paisatge espectacular, únic, amb una lluminositat màgica, sembla que s’està aixecant la boira, gairebé molesta el resol. Agafem la furgo i parem a observar Xatracs àrtics (sterna paradisaea), aus de llocs freds que emigren. ______________________________ 7


Desfem la pista i tornem a la carretera asfaltada, ha desaparegut totalment la boira. Primer veiem aigua a banda i banda de la carretera. Després, a la dreta, combinació de roca volcànica i muntanyes verdes al fons ; a l’esquerra, prats verds amb vaques i cavalls pasturant. També ovelles, fins i tot alguna de negra;, granges amb grans bales d’herba escampades pels camps. La carretera puja per una zona muntanyosa, tot és verd, està sortint el sol, increïble, comença a picar. Veiem hivernacles, una església petita amb un cementiri al costat. I de cop, al peu de les muntanyes, en un llogarret de dues o tres cases, apareix una núvia amb un seguici de cinc persones que li aguanten la cua . Va amb un vestit blanc sense mànigues, la Rosa diu que deu haver fet la canya de sucre perquè es veu morena, algú del davant contesta que potser ve de Benidorm; sigui com sigui ens sembla curiós.

______________________________ 8


Tornem a Vík , entrem a una botiga de llana, la Sílvia, la Palmira i jo ens comprem jaquetes de xandall, jo també em compro una gorra, una mica massa glamurosa per la muntanya, però molt calenta. La Montse i el Jaume es compren uns guants. La Palmira fotografia el procés artesà de producció . Continuem per la carretera 1. Arribem a Laufskálavarda, un lloc ple de fites. El Xabier explica que segons la tradició si poses una fita en travessar el turó, tindràs un bon viatge. Nosaltres seguint la dita “Allà on vagis, fes el que vegis”, agafem una pedra cadascú, travessem a l’altra banda i fem una fita petiteta. Després de comprovar que s’aguanta, continuem convençuts que tindrem un bon viatge. Possiblement aquest sigui el mateix indret de la llegenda de Gunnvör que surt a la novel·la Gente independiente3. “El montículo puede verse aún en l’actualidad, cubierto ya de hierba y llamado más tarde Túmulo de Gunna. La gente dice que no sufrirá desdichas el viajero que arroje una piedra más al montículo, en la primera ocasión en que cruce la montaña, pero algunos arrojan una piedra cada vez que pasan por allí, esperando, de ese modo, conseguir inmunidad.”

Dinem a les tauletes que hi ha al costat de les fites. El paisatge és lunar, veiem el camp de lava del volcà Laki (en erupció a finals del s. XVIII) ple de molsa i líquens. El volcà està a uns 50 quilòmetres. La carretera passa pel mig del camp de lava, és una extensió de quilòmetres i quilòmetres. Sembla que el camp de lava d’’Eldhraun té un

3

LAXNESS, Halldór. Gente independiente, p.22. Editorial Turner, 2a edició maig 2004. ______________________________ 9


promig de 12 m d’espessor i cobreix una zona de 565 km2. Continuem per un paisatge ple de contrastos, al costat un rierol i turonets verds amb dues granges. Ens trobem a la zona de Kirkjubaejarklaustur. Entrem en un canó (dos milions d’anys), Fjardrárgljúfur, paisatge espectacular. Fem una caminada seguint el riu Fjardrá. Ens anem aturant a contemplar les profunditats del canó i les ovelles intrèpides que han escollit el lloc més agrest per pasturar. A algunes ovelles islandeses els agrada viure al límit. Els més atrevits com el Manel. , desafiant el vertigen, busquen les puntes més arriscades per fotografiar-se. Quan tornem de l’excursió, ens aturem a la vora del riu i fiquem els peus a l’aigua, fresqueta, però un gran plaer. A Kirkjubaejarklaustur (últim lloc on podem comprar abans de marxar cap a Vatnajökull anem al super a comprar menjar i al Vimbodin comprem cerveses Thole de 5%, Viking de 7.5% i oporto per celebrar el sant del Jaume. Anem per la carretera 1 fins la granja alberg “HI Hvall.” És una granja gran, té bon aspecte . En arribar deixem les botes a l’entrada, com marca el protocol, i anem a explorar el territori. Se’ns ha acabat la intimitat, en Xabier ja ens havia avisat que hi hauria dos o tres grups més, De tota manera estem de sort, tenim les habitacions de costat i gairebé un ______________________________ 10


bany privat per habitació, tot un luxe. El Manel i el Xabier fan el sopar, pizza, ous durs, ous passats per aigua. la Montse i la Rosa diuen que els millors que han menjat, tot un afalac pel Manel. Ningú es queixa (almenys en veu gaire alta) però, l’arròs del Xabier no havia vist la sal. Com que tenim prou gana ens el mengem tot. També hi ha salsitxes de Frankfurt, formatge... Darrere la granja hi ha uns aiguamolls i un munt d’ocells que fan molta gresca, llàstima que ha baixat la boira i ja no es poden fer fotografies. Després de sopar prenem herbes; la Carme, la Montse, la Sílvia i la, Rosa juguen a cartes. Riem molt i un grup d’alemanys i un altre del país veí ens miren amb cara de recriminació, o potser d’enveja.

______________________________ 11


23

Dimarts 23

DIMARTS ISLÀNDIA

A dos quarts de deu sortim de la granja direcció Skaftafell.. Mateixa temperatura que ahir al vespre, hi ha boira, però fa com que sortirà el sol. Sortim a la carretera 1, a primera fila tres boscos, si al Vallès “quatre pins un bosc espès”, aquí no arriba a tant, però

promet, cal que passin anys, molts anys. Ens aturem a veure els cartells del parc de Vatnajökull. En fixem en Skeidarársandur on l’aigua es va emportar el pont l’any 96. Continuem fins el museu del glaciar. Des del mirador de Sjónarnipa, veiem, o millor dit, intuïm la muntanya més alta d’Islàndia, Hvannadalshnúkur (2119m.). Aparquem la furgoneta i comencem l’excursió pel costat de la glacera.

______________________________ 12


1a parada. Fotos espectaculars en una punteta perillosa, mengem xocolata. 2a parada. Svartifoss, salt d’aigua flanquejat per columnes basàltiques. Quan ens sembla que ja no en podem trobar cap de millor, sempre arriba la sorpresa amb un de més espectacular. La famosa església de Reykjavik està inspirada en aquestes columnes. 3a parada. Granja Sel, visitem aquesta antiga granja que va estar habitada crec que fins els anys 70. A l’interior hi ha les fotografies dels últims habitants . Igual que a totes les zones rurals, a la part de baix hi tenien els animals i el primer pis era la vivenda. La casa és molt petita i com totes les granges antigues islandeses té el sostre recobert de turba i molsa. Dinem a la taula que hi ha davant de la casa on podem gaudir d’un sol esplèndid i d’unes bones vistes. La Carme s’ha convertit en mestra de ioga, hem fet la salutació al sol, s’ho mereixia. Després ens hem estirat a l’herba. De tornada, hem passat per un camí digne de ser vist, un bosquet de bedolls (bjork), el paradís; un rierol al costat, gent banyant-se. Ens acostem a la zona d’acampada, estan jugant a golf, el Xabier ens explica el significat de la paraula. (gentelman only, ladies forward). Continuem fins la zona on ______________________________ 13


hi ha l’aparcament, botiga, cafeteria ; pugem a la furgo i ens n’anem a

Svínafellsjökull per observar la glacera. Ens trobem a tres moteros amb

pinta de frikis fantasmes (dos italians i un brasiler), van d’entesos i ens donen unes explicacions sobre la glacera que segons el Xabier, estan lluny de la realitat. Quina vista tan espectacular! Pugem un tros per fer fotos i observar el desglaç lateral, el caminet és d’infart. La glacera està retrocedint. Continuem fent ruta per la carretera i anem veient llengües de gel i, al peu de les muntanyes, algunes granges d’estiueig de colors molt vius,. Després de quilòmetres i quilòmetres de llengües de gel, una impressionant, molt impressionant glacera amb una llengua gegantina. Ens endinsem per una pista i ens hi acostem. No es pot descriure amb paraules. quedem bocabadats. Els blocs de gel amb tots els colors del blau als nostres peus. Immortalitzem tot el possible el moment màgic amb un munt de fotos i tornem a la furgo per anar al llac. Gràcies Odin per tanta bellesa!!! Arribem al llac. Quan ens pensàvem que el que havíem vist era insuperable ens trobem davant d’un llac immens (Jökulsárlón) ple de blocs de gel. El Xabier ens explica que tenim dues opcions per donar-hi una volta, anar amb un vaixell o agafar una llanxa que fa un recorregut més llarg, ens decidim per la llanxa. Son les 7 i una companyia ja ha tancat, anem corrents a l’altra i, estem de sort, és l’últim servei del dia. Després de pagar 5.900 corones ens donen unes granotes que semblen d’astronauta, ens les posem i , després d’uns bons tips de riure, ja estem preparats per l’aventura. Ha estat una hora màgica, onírica. Hem experimentat la potència de la natura. Un altre regal d’Odin. Després d’un dia tan esplèndid anem a sopar i dormir a Hrollaugsspadir, alberg gran amb massa gent. Hi ha altres grups de Tierras Polares. La Sílvia i el Manel es troben una parella que havien estat companys de carrera, ell resulta que és un digestòleg del Clínic que havia visitat la Rosa feia dos mesos. A la cuina hi ha molta activitat. Mengem amanida, carn de be adobada amb verduretes, formatge... ______________________________ 14


Hi ha moltes habitacions i pocs lavabos per tanta gent, estem instal·lats al segon pis juntament amb un grup d’espanyols molt expansius. Per assegurar-nos la dutxa de l’endemà ens organitzem. El Jaume, a les set del matí, després de dutxar-se cridarà a la Rosa i anirem enllaçant. Però el Jaume, suposo que una mica inquiet per la situació , i veient que ja era clar, es desperta a les quatre, es pensa que ja és l’hora de llevar-se i se’n va a la dutxa. Quan torna a l’habitació el Manel fa el mateix. En adonar-se de l’hora que és se’n tornen al llit, això sí, el Jaume complint amb la paraula donada, a les set desperta la Rosa. Quin tip de riure que ens hem fet!

______________________________ 15


24

DIMECRES ISLÀNDIA

Dimecres 24 Després d’esmorzar i preparar els entrepans per dinar, tornem a la carretera per anar a la glacera, Fjallsjökul. Ens aturem al mig d’un pont per veure com baixa el gel, cap al mar, del llac on vam anar amb la llanxa. Està preciós. Continuem fins una platja

negra, immensa, plena de blocs de gel. Tornem a la furgo per anar a la glacera a fer l’excursió amb grampons. Al peu de la glacera, Tierras Polares té dos bidons amb els grampons i els cascs, ens posem tot l’equip, i ens preparem per l’aventura. El Xabier ens fa unes explicacions super professionals. D’entrada fa una mica de por, però aviat agafem confiança i ens passegem com si estiguéssim a casa. El Xabier ens veu una mica desorganitzats i ha de posar ordre, ens diu:- “No os creáis que esto es el ejército de Pancho Villa, os quiero a todos en fila, uno detrás de otro y guardando la distancia”. Evidentment li fem cas, com que ens veu extremadament àgils, fins i tot ens deixa fer un simulacre d’escalada. El Manel, el més atrevit, s’ofereix voluntari per ser el primer; jo no ho veig gens clar, tinc la impressió que sota la paret de gel hi ha una gran i profunda escletxa. Fins que m’hi acosto i comprovo que és un efecte òptic, llavors m’hi atreveixo; la Palmira, com sempre, immortalitza el moment. Parem a Kufujökul per veure un exemple de glaciar perfecte, ______________________________ 16


una llengua i les morrenes. També es veu el desglaç a banda i banda. Baixa un riu amb una aigua molt tèrbola i brava. El Xabier n’ha fet un glop, diu que és la més bona per beure, perquè té tots els minerals. Nosaltres no ens animen a seguir-lo, ens quedem amb l’aigua transparent encara que estigui més desmineralitzada. La idea era de dinar en aquest lloc, però fa un vent molt fred i no ens hi quedem. Tornem a passar per Kirkjubaejarklaustur on comprem menjar, un vi argentí i un pastís per l’aniversari del Xabier. Després de dinar entrem en una pista de muntanya (carretera F, 208) direcció Landmannalaugar. Travessem muntanyes amb plaques de gel i veiem el verd en totes les tonalitats. El paisatge és impressionant, d’una bellesa infreqüent, extrema .Gairebé hi ha més trànsit que a la carretera 1, no parem de creuar-nos amb 4X4 amb rodes de tractor. Travessem un riu, i un altre... fins a cinc. Algun impressiona una mica, però el Xabier ho té molt clar, es pot passar. L’Arribada a Landmannalaugar està plena de sorpreses, el paisatge per descomptat molt bonic, però la nostra ignorància del món de l’acampada havia fet que la idea que teníem del domo no s’ajustés a la realitat (el domo és un tipus de tenda en forma de cúpula poligonal). En veure on hem de dormir, ens ve un atac de riure, excepte al Jaume, que posa cara de circumstàncies i diu: “A ver si tendremos que coger el autobús para ir al baño”. La Sílvia se’n va a investigar la zona de dutxes i quan torna diu” ______________________________ 17


Ara pla, no sé com ho farem amb tanta xapineria·. A la Rosa li fa gràcia el vocabulari surienc. Un cop ens n’ hem fet a la idea, hi posem una bona dosi de bon humor i apa, com diuen els de la Catalunya nova, “a xalar”. Els més decidits, la Montse i el Manel que es van a banyar al bassal d’aigua calenta. La resta preferim deixar-ho per l’endemà. La Palmira, que és la més experimentada en cuines de càmping, fa uns espaguetis molt bons i aprofita per donar-li uns consells al Xabier de com fer més pràctic l’espai de la cuina. Ell ens diu que ha sol·licitat a Tierras Polares un altre domo per cuina menjador. Sopem tots dins el domo i tornem a riure molt, especialment les dones. Ens retirem aviat a dormir després de fer-nos un munt de fotografies divertides.

______________________________ 18


25

DIJOUS ISLÀNDIA

Dijous 25 Fa un dia esplèndid, esmorzem a l’aire lliure i ens preparem per l’excursió. Aquí les muntanyes són de tonalitats ocre, granate, gris. El Xabier

decideix la ruta, travessem la zona d’acampada i comencem a pujar, aviat trobem les fumaroles de Graenagil amb la pudor que les caracteritza. A quí la natura posseeix una atractiva vida interior, esperem que de moment no surti a la llum. Pugem cap al cim del Brenistarsalra i pel camí trobem una parelleta de ses illes, molt agradables, que ens comenten el seu trekking de cinc dies per arribar a Landmannalaugar. Arribem al cim des d’on podem contemplar una magnífica vista i s’estableix una petita discussió sobre l’autonomia de Catalunya. Abandonem la conversa, estem aquí per contemplar la immensitat i la bellesa del paisatge, ja tindrem temps de discutir temes transcendents. En tornar al pla fem una volta per unes altres fumaroles tot travessant uns riuets poc cabalosos, però el suficient per mullar-nos els peus sense voler. Calia fixar-s’hi bé ja que n’hi havia d’aigües calentes. Ha estat una excursió molt bonica! ______________________________ 19


Tornem a dinar al domo, avui en comptes de l’entrepà, el Xabier decideix que ja és hora de menjar-nos les mandonguilles. No tenen l’èxit esperat. La Sílvia, amb coneixement de causa, diu que sembla menjar de gos. El sector femení amb prou feines se’n menja una; jo, tot i que penso que no són les millors, m’apunto als que repeteixen. Després de rentar els plats deixem Landmanlaugar. Per un camí infernal, anem a veure el llac Ljdopolur (la llacuna dolenta). La furgo fa uns bots que les de l’última fila, hi ha moments que gairebé toquem de cap al sostre. No podem reprimir l’impuls de cridar.

______________________________ 20


Anem a dormir a Landmannahellir, un lloc paradisíac davant del cràter d’un volcà petit. Tenim dues casetes de fusta enganxades, una té dues lliteres i l’altra tres. Ens instal·lem i comencem els preparatius per les celebracions (sant del Jaume i aniversari del Xabier). Preparem una taula amb amanides, pernil de Jabugo, llonganissa, fuet, formatges cremosos i pa amb tomàquet; vi Raïmat i Ramon Bilbao. Els embotits els havia comprat la Montse a Súria i els vins els havíem comprat a l’aeroport. Per postres, un pastís de maduixa per posar les espelmes que havíem comprat a Kirkjubaejarklaustur. Quin sopar tan bo! Els homenatjats han estat contents, fins i tot han tingut regals; El Jaume, una ampolla d’oporto; el Xabier, una ampolla de vi argentí. Tot guarnit amb globus. Ens ho hem menjat i begut tot, ens ho hem passat molt bé. El Xabier, fruit dels efluvis del vi ha dit “visca Catalunya lliure”, una heroïcitat per un noi que viu a Àvila.. Hauria estat una nit rodona si no fos que ja comencem a sentir que la màgia està arribant al final.

______________________________ 21


26

DIVENDRES ISLÀNDIA

Divendres 26 Ens llevem encara sota l’encanteri d’haver viscut en perfecta harmonia amb totes les forces de la natura, amb les ocultes també. Fem l’últim esmorzar a l’aire lliure.

Sortim de Landmannahellir, ens fa peneta deixar aquestes cases, els nostres veïns (francesos) s’hi quedem més dies. Travessem un riu ample, la carretera va pel mig d’un camp de lava immens, a l’esquerra es veu l’Hekla nevat. Parem per fer una foto, passen uns 4x4 sense gaire sensibilitat i ens deixen plens de pols. També passa un quad amb el motorista dret; darrere, una moto de muntanya amb un càmera filmant, no crec que surti res més que una immensa polseguera. La pel·lícula Apol·lo XII es va fer en aquest paisatge lunar davant de l’Hekla. Comença a canviar el paisatge, hi ha vegetació, ovelles i dos molins de vent al fons. Déu n’hi do del trànsit d’autocars que hi ha. Ens acostem als molins de vent, gairebé no es mouen. Entrem a la carretera asfaltada direcció Reykiavik (142 quilòmetres). Deixem l’Hekla a l’esquerra, sortim de la carretera asfaltada i tornem a agafar una pista cap a Háifoss, hi ha moltes ______________________________ 22


torres d’alta tensió. Aparquem la furgo, com sempre preparada per sortir per si algun volcà entra en erupció. Més salts d’aigua espectaculars, continua sorprenent-nos la natura d’aquest país. Baixem de Háifoss, tornem a tenir l’Hekla al davant. Sortim a la carretera asfaltada, passem pel costat dels dos molins de vent, a la dreta; a l’esquerra l’Hekla i un riu molt ample. Estem baixant a la vall de Háifoss, tot verd amb tres mini bosquets, travessem un altre riu, ample però poc profund. Passem pel costat d’un bosc més gran, molt gran, potser deu hectàrees o més. Més endavant ens aturem a una benzinera a posar vent a les rodes i tothom comença a mirar si hi ha wifi. No porto telèfon, sóc l’única desconnectada del món. Ens acostem a la ciutat. El Xabier renta la furgoneta. Agafem la carretera asfaltada direcció Flúdir (conegut pels hivernacles de bolets) ; a la dreta, un altre bosc espès (4 arbres). Camps amb floretes grogues, no sé si són espontànies o algun tipus de ferratge. Camps de blat verd, es veu una zona agrícola molt rica. Deixem la carretera 30 i agafem la 35 direcció Gullfoss (cercle d’or). Al fons es veu la glacera de Langjökull. Canvi de paisatge, zona més desèrtica encara que verda. A la dreta de la carretera, riu d’aigua tèrbola mineralitzada que ve de la glacera. Estem arribant al complex turístic de Geysir, es veuen moltes casetes de colors, és una zona de ______________________________ 23


segones residències. Continuem cap a Gullfoss, és un lloc molt turístic, hi ha molts autocars i molta gent, res a veure amb els llocs on hem estat. Les cascades recorden les del Niàgara. Anem a dinar a Geysir, l’entrepà, com cada dia. Com que és l’últim dinar de pícnic ja passem de la sopeta. Anem a passejar per la zona dels gèisers , el més gran és l’Strokkur, explosiona cada 7-10 minuts, és un espectacle quan surt l’aigua. Tornem a la furgo, passem per davant d’un hotel balneari amb molt bona pinta, falten 17 quilòmetres per Pingvellir. Més endavant, a l’esquerra, trobem el llac Pingvallavatn, el més gran d’Islàndia. Falta poc per arribar, es veu un bosc ple de matolls amb aspecte d’oliveres. Arribem a Pingvellir, el lloc històric més important d’Islàndia. Al 930 els víkings hi van fundar la Alping, el primer parlament democràtic. La ubicació és espectacular, ple de falles, es pot veure la separació de les plaques tectòniques Nord-americana i Euroasiàtica. Ens passegem per la part americana i anem al Parlament, hi hem fet una sessió però no ens hem ______________________________ 24


acabat de posar d’acord on posarem el nostre quan siguem independents. Tot i que la Carme i la Rosa no hi estan d’acord, els del Bages creiem que Pinós és el lloc ideal. Són dos quarts de sis, marxem cap a Reykjavik. Arribem a l’alberg “ Igdlo Guesthouse”, Gunnarsbraut 46. Una caseta amb bon aspecte, té un jardí amb tauletes. Ens descalcem com de costum, el Xabier ens acompanya a les habitacions i ens acomiadem, no podrà venir a sopar perquè a la nit ha de portar un grup d’italians a l’aeroport. Ens acomodem a dues habitacions amb dues lliteres cadascuna. Ja tornem a anar una mica justos de lavabos, l’hem de compartir els 8 i possiblement uns quants més. Ens vestim de ciutat i anem a conèixer Reykjavik. Estem molt a prop del centre, Anem a veure la Hallgrímskirkja ; passegem per Laugavegur; anem fins al llac Tjörnin, al costat el Parlament i l’Ajuntament; veiem el cafè París davant de l’elegant Hotel Borg. Ja és l’hora de sopar, hem fet la reserva al restaurant Prír Frakkar, Baldursgata 14. Una bona elecció, mengem molt bé, el bacallà excel·lent. A l’hora de pagar, ens divideixen el compte per vuit i anem entrant a la cuina a pagar, cadascú la seva part, amb la tarja. Després de sopar, tot i que estem molt cansats, el sector femení ens empenyem a anar a fer un tour pels cafès dels llibres de Xavier Moret. N’identifiquem uns quants, però no hi ha manera de trobar el famós Kaffibarinn, desistim i entrem al Kaffi Sólon. S’està preparant la transformació, hi ha gent acabant de sopar, però en l’altra zona ja serveixen copes. No sabem què demanar, el Jaume, el Manel i la Rosa prenen una cervesa, la resta, sucs de fruites. El Jaume s’indigna una mica, no li falta raó. Diu que no entén tant parlar de la vida nocturna, del Moret, dels bars... per acabar prenent un suc. El Manel té una altra frase per definir-nos “sortida de cavall i aturada de ruc”. Per acabar-ho d’arreglar el cambrer que ens serveix és cubà, i ens fa una definició de la ______________________________ 25


“runtur” demolidora. “La nit del divendres i el dissabte es dediquen a beure fins a caure i es comporten com animals, les dones les pitjors. El diumenge, els homes són zombis, les dones estan histèriques i els nens no paren de cridar.” Entre això i el que es comença a veure pel carrer, ens n’anem a dormir una mica decebuts de la runtur de Reykjavik.

______________________________ 26


27

DISSABTE

Dissabte 27

ISLÀNDIA

Hem arribat al final de l’aventura. Esmorzem a l’alberg i ens acomiadem. La Montse, el Jaume i la Carme se’n tornem avui a Barcelona; La Rosa es queda fins dimarts a Reykiavik; el Manel, la Sílvia, la Palmira i Jo continuem fins a Akureyri. Ha estat un viatge fantàstic ! ! !

______________________________ 27


"Uno se siente agradecido cada vez que no hay tormenta, ni lluvia, de modo que disfruta más del tiempo tolerable aquí que del tiempo magnífico en cualquier otra parte. […] El clima vive en buena manera dentro del alma, así como nuestra forma de reaccionar ante él." BERGSSON, Gudbergur “La magia de la niñez” p.18

“Una oveja en el verano, esa criatura altanera, orgullo de los pastizales montañeses, reina de los marjales, mientras se pasea altivamente por las laderas, husmea con cautela desde una loma o atisba socarronamente desde los saucillos. “ LAXNESS, Halldór. “Gente independiente” p.341

Viatgers: Carme Aligué, Fina Castellà, Sílvia Fàbrega, Manel Fraile, Rosa Ramos, Montse Reguant, Palmira Santamaria, Jaume Vilajosana. Guia: Xabier javier@uyarak.com ______________________________ 28


Foto portada: Landmannalaugar ______________________________ 29


Sud d’Islàndia Extensió al nord ______________________________ 30

Islàndia - juliol 2013  

Viatge a Islàndia. Juliol 2013

Advertisement