Page 1

ALBELDA // LA LLITERA

PAISATGES EN LA FRANJA

04 SECCIONS DEL TERRITORI


Fotografia pròpia

Fotografia pròpia

Fotografia pròpia

2

Fotografia de Juan M. Oriach


SECCIONS DEL TERRITORI

Fotografia pròpia

0.INTRODUCCIÓ LA SECCIÓ COM EINA D’ANÀLISI DEL TERRITORI I COM A EINA PROJECTUAL DE PAISATGE Secció f 1 Acció de dividir, de seccionar, de tallar un cos, un objecte, separant-ne les parts; 2 l’efecte. Entenem la secció com una eina que ens permet aprofundir en el coneixement i anàlisi del territori, així com també servei com a una eina projectual de paisatge. Creiem que el dibuix i la representació és una de les millors maneres per entendre el paisatge, així com el territori que el conforma. Explorarem doncs, a través de diverses maneres de representació de seccions desenvolupar los grans blocs, molt relacionats entre si. En primer lloc, una part d’anàlisi, on intentarem entendre el territori, explicar-lo (a través de la seva representació), tan de manera objectiva com també de manera subjectiva (a través de la distorsió, posant en valor paràmetres poc habituals o altres sentits com el gust, tacte o olor ). Aquest anàlisi es realitzarà a través de la divisió i separació de parts. Aquesta separació no es farà només a través del que entenem com a seccions, sinó que també es treballaran àmbits diferents, areals, franges, etc. entenent també la evolució d’aquestes en el temps i segons diferents punts de vista. Per altra banda, intentarem fer reflexions i destacar intencions propositives sobre aquest territori, a través de la potencialitat d’aquest. Així doncs, es definiran unes línies estratègiques per potenciar un territori com el d’Albelda.

SITUACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

Aquest treball es centra en el municipi d’Albelda, a la Comarca de la Llitera, situat a l’ est de la província d’Osca (Aragó). Es creu que el nom d’Albelda prové de l’àrab al-balda (‫)ةدلبلا‬, que significa “la vila“. La superfície del municipi és de 51’9 Km2 amb una població de 870 habitants. La seva situació és un tant especial, doncs podriem dir que és un territori in between, ja que se situa a la frontera entre Catalunya i Aragó (en sentit est-oest) i entre els Pirineus i la conca de l’Ebre (sentit nord-sud), cosa que es reflexa tan en el territori com a la societat que el forma. Albelda s’ha basat en una economia de subsistència, aprofitant-se precisament de les relacions comercials entre Aragó i Catalunya i a través de l’agricultura per l’autoabastiment. 3


1.GEOLOGIA Albelda està situada entre dues unitats geològiques importants, els Pirineus i la Conca del Ebre. Els rius anaven portant sediments dels Pirineus cap a la part baixa. Antigament on està situat el poble hi havia un mar interior, que es va obrir posteriorment i es va anar buidant. Així doncs, va quedar un llac ple d’aigües residuals molt salades. Primer es van dipositar les sals, després els guixos, i un cop sedimentat tot el que estava en suspensió, els rius van acabar aportant sorres, graves i el que els autòctons anomenen “sallagor” (argiles). La formació geològica d’aquesta zona és molt curiosa. Al fons de l’anomenat llac, els guixos estan assentats al damunt de les sorres (part final del terciari). Aquests sediments eren de fons pla. El Pirineu, per efecte de tectònica de plaques es produeix una col·lisió, de manera que el Pirineu es desplaça cap al sud. Un cop dipositats els estrats del terciari, el Pirineu baixa i empeny cap a baix, cavalcant uns 30 kilòmetres per damunt d’aquests sediments terciaris. Degut a aquestes forces, es produí un plegament, que és el que avui coneixem com a “Les Gesses” o l’Anticlinal de BarbastroBalaguer (Veure esquema). Per aquest motiu, a la part nord els plegaments són poc inclinats i a la part del poble estan gairebé a la vertical. (Ho podem veure a les imatges 1 i 2). On està situat el poble, anteriorment hi passava un riu, que actualment no podem veure ja que el seu nivell estava per damunt de “Les Gesses”. El riu Noguera, anteriorment passava per Albelda, fet que deixà alguns sediments. Aquests sediments enllaçarien amb les terrasses altes de la Cervera de Lleida. Amb aquests sediments es feren les primeres construccions. No obstant, totes aquestes terrasses s’han anat buidat per l’efecte de l’erosió. 4


Esquema d’elaboració pròpia

Estat Inicial. Desplaçament dels Pirineus cap al sud.

5


2. FAUNA I FLORA

6


7


3.EL POBLE_ALBELDA

Factors d’assentament d’Albelda:

_Protecció de vent de Garbí (SO) i Gregal (NE) _S’aconsegueix màxim assolellament durant l’hivern i certa protecció durant l’estiu _Condicions de proximitat a l’aigua

1.600

1920

1.200

800

400

1650

0 1397

1998

8


9


4. SECCIONS SUBJECTIVES

Percepci贸 de la variaci贸 de color i llum entre els aljubs de Llong i de Beca

Temporalitat

PASSAT

Densitat

Litera

Gesses 10

Poble


perce color de Ll

PRESENT

FUTUR?

Canal

Hortes 11


5. ANÀLISI OBJECTIU

PLANTA

planes 450m

terrasses agrícoles

VEGETACIÓ vegetació espontànea

oliveres

cultius de secà (ordi)

terrasses i plantació d'oliveres

CULTIUS

CICLE DE L'AIGUA

FAUNA plana

pendent més elevat

DENSITAT EDIFICADA ermites

arquitectura rural voltes

po

TEXTURA

a la plana

al cultiu de secà

12

a les terrasses

vora els camins


ALBELDA 361m

vegetaci贸 urbana

plantaci贸 de fruiters

plantaci贸 d'oliveres

poble

cultiu amb regadiu i fruiters

plana intermitja

plana baixa

edificacions de cultiu i granges

oble d'Albelda

al poble

sobre els aljubs

als aljubs

vora els camins

al regadiu

13


Olivera

Cultius de secà 6. EN (DE)TALL_LA LLITERA

Producció: Oliveres

Gra

Secà Cultius de secà Producció: Gra Gra

Olivera

6. EN (DE)TALL_GESSES

Gra

14


15


Estructura poble Estructura poble 6. EN poble (DE)TALL_ALBELDA Estructura Estructura poble

Seccions esforços Seccions esforços Seccions esforços Seccions esforços Seccions de recorreguts_esforç

Per trànsit rodat (80km/h)_esforç d’atenció

Per Albelda (3km/h)_esforç marcat per recorregut i interaccions amb persones, llocs...

Per recorregut a entorn natural (5 km/h)_esforç marcat per desnivells, terreny irregular...

16


s: ignificatius:

Albelda Albelda Habitants: 847 hab (INE, Cens 2010) Albelda Habitants: 847 hab (INE, Cens 2010) Professions: Professions: Elements 847 significatius: Habitants: hab (INE, Cens 2010) Albelda Elements Materialssignificatius: Professions: Materials Elements significatius: Habitants: 847 hab (INE, Cens 2010) Materials Professions: Elements significatius: Materials

Seccions de població per edat

Secció interpretativa de l’adaptació amb l’entorn

17


Aljubs

Regadiu

6. EN (DE)TALL_HORTA Aljubs

Regadiu

6. EN (DE)TALL_CANAL Recorregut dels 7.00 arcs de ferro pel sifó

Felguera Gijón Tarragona Binéfar Albelda

Traçat del canal Aragó_Catalunya

18


Producció_Fruita

Emmagatzematge_Sitges

Aljubs

- es “Sábese que el agua de los canales de riego no es agua para producir; económicamente considerada, ni siquiera agua; es trigo, es carne, es lana, es cáñamo y lino, es fruta; en una palabra, no es agua para apagar la sed, como el agua de las poblaciones, es agua para matar el hambre” Joaquín Costa Repercussió implantació canal en conreus

19


MIL

LO R

AU

RBA

NA

7. ESQUEMA D’ESTRATÈGIES DINÀMIQUES

GESSES

ALBELDA

G

TU R EO IS LÒ ME G IC

?

TURISME TERAPÈUTIC

LLITERA

20

S TR SE EBA RV LL EIS AD OR

PR O

DU

CT

E+

GUIXOS I ARGILES


AGRICULTURA DE PROXIMITAT €

LITA T

HORTA

NOVES ACTIVITATS

T

EN

TAB I

IM

T AS

HAB I

AB

O UT

A

?

POBLACIÓ

SISTEMA PRODUCTIU, MILLORA SOCIAL

SERVEIS

TURISME

ACO ACT NDICI IVIT ONA ATS ME NT

PAT R PAT IMON RIM Ii HID RO ONI LÒG IC

AGROINDÚSTRIA PRODUCTE AMB VALOR AFEGIT

+N

OVE

S

ALJUBS + SIES

MERCAT DE PROXIMITAT

21


“DALT”, L’ESPIRITUALITAT L’ALBELDA DELS SENTITS Creiem que la Llitera és un espai d’oportunitat, on poder desenvolupar i innovar noves activitats. La proposta seria investigar la possibiliyat d’implantació de cultius de plantes aromàtiques i medicinals.

AGROTURISME I TURISME TERAPEUTIC

LA L LITE RA

LES GES S LES GESSES, ZONA DE GRAN INTERÉS GEOLÒGIC Albelda se situa entre dues unitats geològiques importants, per tant creiem que seria oportú potenciarho. A més, seria interessant generar un centre d’investigació geològic, on es podrien estudiar els estrats i la seva possible utilització amb fins terapèutics (argiles i guixos).

22


SES

ALBELDA, DINÀMIC L’ALBELDA DELS SERVEIS Potenciar el territori amb activitats i serveis que sorgeixen des del nucli urbà i que es nodreixen dels productes i serveis que oferiran la Llitera i l’Horta.

L’ALBELDA DELS NOUS PRODUCTES Els productes generats en i del territori, que s’ empraran en aquestes activitats es produiran i comercialitzaran per tal d’aconseguir un producte amb valor afegit.

Agroindustria amb valor afegit MILLORA URBANA= Habitabilitat

ALB

ELD

A

CAN

EL CANAL COM A FRANJA DIALOGANT ENTRE SECÀ I REGADIU Aprofitar l’oportunitat d’una infraestructura hidràulica com el canal per el territori, així com les infraestructures no com a transgressores del paisatge, sinó com elements de potencialitat del territori i de les seves activitats.

AL HOR TA HORTA, PRODUCTES DE PROXIMITAT Potenciar la xarxa de productes de proximitat i d’autobastiment del mateix poble. “Manufacturar” la materia prima de la terra per a convertir-lo en un producte acabat.

“BAIX”, TERRENAL 23


24


25


ALUMNES PARTICIPANTS:

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

LES VEUS DEL TERRITORI

Helena Valls Fígols Laura Pons Vilalta Albert Serra Vergés Joan Lluc Pinya Flaquer David Jo Carbonell Carme Garau Aulet Marc Calvo Torras

Santiago Pérez Huertas Gerard Carreras Porta Alba Guillén Capell Bernat Ardèvol Ribalta Júlia Salvia Salvia Genís Plassa Domingo Alba Domínguez Ferrer Elisabeth Serra Santasusagna

SECCIONS DEL TERRITORI

TRACES, CAMINS I PANORÀMIQUES

LES FORMES DEL TERRITORI

Adriana Fernández Riera Marta Ventura Rubio Ticià Sàrries López Pedro Manuel Belona Serra Francesco Quaranta Josep Rovira Tolosa Joan Bubé Oller Elisabet Bagué Povedano Marta Arnan Peña

Helena Llop Alvarez Gabriela Ortega Madarieta Jose Victor Peña Moran Guillem Ramón Pernau Núria Sabatés Blasi Oriol Serra Ureta Xavier Requena Muñoz

Mònica Martinez Murillo Laura Millán Rodriguez Alicia Mallarach Palos Joan Torrens Sabaté Juan Carlos Merino Villanueva Laura Sancho Ferrer

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Francisco Javier González Comín Alfonso González Aguado Angela Peris Alonso Silvia Miralles Pérez

Iago Pineda de Ignacio-Simo Borja Gracia Simón Pablo Benítez Jiménez-Ugarte Manuel Hazañas Saenz Julia Moreno Campos

23 / GENER > 1 / FEBRER 2011

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Llop PROFESSORS COL·LABORADORS: Josep Maldonado, Sigrid Muñiz, Francesca Leder (IP ERASMUS Intensive Program TESS) COL·LABORADORS: Laura Font, Eduard Antorn, Núria Bisbal, Paula Purroy, Victor Bertran, Erik Herrera, Gavina Corbetta TUTORS DE CAMP: Ester Sabaté, Javi Llop, Juan Rovira, MªÁngeles Roca, Alba Chesa, Ramón Chesa, Nestor Felis, Marta Oriach, Paula Purroy, José Purroy TALLERS D’EXPERIÈNCIES DE PAISATGE: Borja Fermoselle i Nora Arias, Aurora Balasch i Jordi Mas, Marta Carrasco i Sergi Selva, Clara Nubiola

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés Univesitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Intensive Program TESS

PATROCINA:

COL·LABOREN: Cooperativa Agricola Sant Isidro de Albelda

G4.Les seccions del territori  

Atles - Les seccions del territori