Page 1

ALBELDA // LA LLITERA

PAISATGES EN LA FRANJA

01 FORMES DEL TERRITORI


LES FORMES DEL TERRITORI ÍNDEX

· GEOLOGIA - Formació (Geomorfologia, Litologia) - Erosió (Clima, Forma) · AIGUA - Subterrànies - Pluja - El canal · LA PELL - Conreu de secà - Conreu de regadiu - Vegetació autòctona · FACTOR HUMÀ - Arquitectònic (Aljubs, Sies, Voltes, Sifó) - Paisatgístic (Feixes)

ALUMNES/GRUP 1: Alícia Mallarach Mònica Martínez Juan Carlos Merino Laura Millán Laura Sancho Joan Torrens Les textures com a gestores de les transformacions [ Albelda, gener 2012]

3


FORMACIÓ, [GEOLOGIA] FORMACIÓ, [GEOLOGIA]

4


5


GEOMORFOLOGIA

Mapa hipsom猫tric Arag贸 Sistema de informaci贸n territorial de Arag贸n (SITAR)

6


Mapa hipsogràfic Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Unitats de relleu Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Des del punt de vista de la topografia, Aragó està constituït per dues grans unitats muntanyenques: Pirineus i Serralada Ibèrica, que formen els seus marges Nord i Sud, i una zona central, la vall de l’Ebre, amb les menors altituds i les topografies més planes. La part aragonesa dels Pirineus és la que arriba a les majors altures d’aquesta cadena muntanyosa, que a manera de gran barrera allargada d’oest a est marca els límits amb França. Tant el conjunt prepirinenc com el de la Serralada Ibèrica, estan compostos per diferents roques dipositades en els mars mesozoics, principalment roques carbonatades (calcàries, dolomies, margues) amb algunes interrupcions de sedimentació continental (argiles, gresos). Les empentes degudes a l’aproximació de les plaques ibèrica i europea va comprimir en diferents fases aquests sediments creant estructures de diversa complexitat segons les zones. Mapa hipsogràfic La Llitera Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

7

Panoràmica i Erosió Aljub font: Juan Carlos Merino


LITOLOGIA

Mapa geol貌gic Arag贸 Sistema de informaci贸n territorial de Arag贸n (SIAR)

8


Tipus de sól Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Tipus de sól La Llitera Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

La comarca de La Llitera s’estén damunt dues unitats morfològiques ben diferenciades: al nord els darrers plegaments pirinencs disposats en alineacions de direcció nord-oest sud-est que formen les anomenades Serres Exteriors o Serres Marginals: com les serres de Volterol, Sant Quilis, Volteria i Sant Salvador i que estan constituïdes principalment pels plegaments dels materials calcaris mesozoics i de l’Eocè inferior amb afloraments de guixos, margues o ofites del Triàsic. Al sud, la segona unitat morfològica està formada pels materials terciaris del Miocè i Oligocè continental més o menys ondulats i amb la presència d’un fort anticlinal format per guixos en el seu nucli, recoberts en concordança per les margues i gresos de la formació Peraltilla fortament inclinats cap el S-SO. Sobre aquests descansen els materials de la formació Sarinyena que configuren els relleus tabulars característics de la Depressió de l’Ebre i que es troben parcialment recoberts per dipòsits fluvials quaternaris (terrasses i glacis) relacionats amb l’activitat dels rius Cinca i Noguera Ribagorçana o dels seus afluents. El terme estricte d’Albelda s’estén, al nord, damunt els guixos del nucli de l’anticlinal de Basbastre-Balaguer que forma l’anomenada Serra de les Gesses o de la Gessa. Aquests guixos són les darreres sedimentacions marines i van plegar-se al final de l’Oligocè, però mantenen la seva base plana. Als punts més alts apareixen aplanats per una superfície erosiva i en algun punt encara es conserven dipòsits de graves fluvials del Plioquaternari. Els processos erosius i de dissolució han donat lloc a petites valls (comes) i zones deprimides (pregons), així com a alguna modesta cavitat com el Forat de l’Altre Món, abans conegut com Forat de Pistoles, d’1m d’amplada i d’uns 32m de fondària.

9

Panoràmica i plec de ges font: Joan Torrens Sabaté


EROSIÓ VENT, [GEOLOGIA] EROSIÓ VENT, [GEOLOGIA]

10


11


EROSIÓ

Mapa sismològic Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Mapa de falles Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Cap al sud, els guixos es troben recoberts per estrats oligocens de calcàries, gresos (arenites) i argiles de sedimentació continental i tots ells presenten una forta inclinació de fins 70º-80º, però progressivament van reduint-la fins arribar a l’horitzontalitat en uns 1,5km.

Erosió Aljub Llong font: Juan Carlos Merino

Mapa de pendents Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

12

Vista panoràmica font: Juan Carlos Merino


Mapa d'erosió Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Tipus de sól La Llitera Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Durant el Quaternari, l’activitat fluvial dels rius, en el nostre cas de la Noguera Ribagorçana, s’ha vist marcada per l’alternança d’etapes d’incisió i de sedimentació, formant-se en aquest cas diferents nivells esglaonats de terrasses formades per graves. Les tres més altes es troben als plans o sassos que davallen des d’Alguaire cap a Almenar i fins el nivell més baix d’Alfarràs-Gimenells. El riu Noguera passava llavors per terres del que avui és la part baixa de la Llitera, però entre la formació de la tercera i quarta terrassa va ésser capturat per un petit afluent del Segre i canvià la seva trajectòria des de Coll de Foix, passant a desembocar finalment al Segre a una cota més alta. Des d’aquell moment l’activitat fluvial a la nostra zona es va veure molt reduïda i el paisatge va ser modulat principalment per l’activitat dels barrancs de la Clamor i més a l’oest pel d’Olriols, els quals van formar un conjunt de glacis, com la formació de les Collades, constituïts per sedimentacions de sorres, argiles i graves amb inclusions de calcàries i guixos arrossegats de l’anticlinal.

Erosió camí font: Joan Torrens Sabaté

13

Erosió montanya font: Laura Pons


CLIMA

Mapa temperatures mitjanes anuals Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Mapa de desertificació Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Cap al sud, els guixos es troben recoberts per estrats oligocens de calcàries, gresos (arenites) i argiles de sedimentació continental i tots ells presenten una forta inclinació de fins 70º-80º, però progressivament van reduint-la fins arribar a l’horitzontalitat en uns 1,5km.

Posta de sola font: Joan Torrens Sabaté

Mapa impermeabilitat Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Rosa del matí font: Joan Torrens Sabaté

14


Mapa d'erosió Aragó Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Tipus de sól La Llitera Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Ortofoto municipi Albelda Sistema de información territorial de Aragón (SITAR)

En les parets verticals o fortament inclinades de gres, a més, és possible trobar unes estructures de meteorització i erosió de roques silícies anomenades taffoni. Un taffoni és una depressió de forma semiesfèrica, un petit buit de dimensions centimètriques o decimètriques que solen estar agrupats en conjunts. Els més petits es denominen alvèols, i solen trobar-se molt propers els uns als altres formant una estructura anomenada “bresca d’abelles”. S’originen en superfícies verticals de gresos desproveïdes de vegetació i exposades a un clima sec. En no haver aigua en abundància, la meteorització predominant és de tipus mecànic. Una vegada disgregada una petita quantitat de material es forma una petita concavitat. En aquest lloc es concentrarà i guardarà l’aigua de pluja, i la meteorització serà allà més intensa, produint-se, a més processos com la crioclastia per efecte de les gelades. En algunes ocasions, quan hi ha abundants sals circulant entre els porus de la roca, a mesura que s’evapora l’aigua les sals precipiten en els buits o esquerdes de la superfície de la roca. La cristal•lització d’aquestes sals genera pressions importants que acceleren la disgregació de la roca, i per tant el creixement del taffoni. Tafonis a la roca font: Alícia Mallarach

15


FORMA

16


17


SUBTERRÀNEA, SUBTERRÀNEA, [AIGUA]

[AIGUA]

18


19


SUBTERRÀNEA,

[AIGUA]

L’aigua subterrània és l’aigua existent baix la superfície del terreny. En concret, és aquella situada baix el nivell freàtic i que està saturant completament els porus i fissures del terreny. Aquesta aigua flueix a la superfície de forma natural a través de deus subterranis, cabals fluvials, o be directament al mar. Pot també dirigir-se artificialment a pous, galeries i altres tipus de captacions. Es renova de manera constant per la Naturalesa, de manera de recàrrega. Aquesta recàrrega procedeix principalment de les precipitacions, però també pot produir-se a partir d’escorrentia superficial i cursos superficials d’aigua (sobretot en climes àrids), d’aqüífers pròxims o de retorns de certs usos. L’aigua subterrània es desplaça molt lentament pels aqüífers. La seva velocitat mitja normal pot variar entre decímetres a algunes centenes de metres al llarg de l’any; només en el cas d’aqüífers càrstics i roques molt fracturades poden existir conductes preferents, pels quals l’aigua pot circular a velocitats similars a la de les corrents superficials. w La lentitud de moviment de l’aigua a través de la zona no saturada i saturada ajuda tant a la gestió com a l’aprofitament de les aigües subterrànies i a la seva protecció. http://www.igme.es/internet/divulgacion_didactica/libro_aguas_sub/paginas_html_final_espanol/pagina14/ pagina14.html

http://www.igme.es/internet/divulgacion_didactica/libro_aguas_sub/paginas_ html_final_espanol/pagina14/pagina14.html

20


Un percentatge molt significatiu del que s’anomenen aigües superficials té l’origen en les aigües subterrànies. Aquestes procedeixen de la recàrrega de les aigües de pluja que, després d’un cert recorregut pels aqüífers, acaben en els rius o en la superfície del terreny mitjançant zones de traspuï, deus, fonts i descàrregues difuses. Aquest és el cas de la font Les Piles situat a 3,4 quilòmetres d’Albelda. Jaciment natural d’aigua que aflora en plena estepa seca, en sòl de guix.

foto de Joan Torrens

foto de Joan Torrens 21


PLUJA, [AIGUA] PLUJA, [AIGUA]

22


23


PLUJA,

[AIGUA]

L’erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica). Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a travès del vent, aigua o gel; a favor del pendent de sòls i altres materials sota la força de la gravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors,que s’anomena bioerosió. És de caire mecànic i químic i té com a principals alteracions: la hidroclàstia (trencament per l’aigua per l’alternància humectació/dessecació ), l’impacte de les gotes que cauen al sòl, la reptació i la solifluxió. El pendent reforça l’erosió hídrica. En el litoral cal tenir en compte les onades i els corrents marins. http://ca.wikipedia.org

foto de Laura Sancho

24


pantà Santa Anna

riu Eb

re

Binefar

Tamarite de la Litera

Albelda

riu era gu No La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d’orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d’Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans d’Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció d’energia hidroelèctrica com per a abastir d’aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó. Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. http://ca.wikipedia.org

http://jvferrandez.blogspot.com/2011/01/chiriveta-hace-una-semana.html

25


CANAL, [AIGUA] CANAL, [AIGUA]

26


27


CANAL,

[AIGUA]

L’obra del Canal d’Aragó i Catalunya és l’obra d’enginyeria que ha permès transformar una terra aspra en una realitat fructífera per a milers de persones. la construcció està esquitxada de molts retards i incompliments. Els habitants del territori, que abasta comarques de la província d’Osca i de Lleida, van haver esperar durant més d’un segle per veure acabada aquesta nova via per a l’aigua. Les comarques de la Llitera, Baix Cinca, Noguera i Segrià són terres d’al · luvió en la seva major part, molt adequades per al cultiu tot i alguns Roldes salnitre, encara que el problema més greu és l’escassetat de pluges. La mitjana anual de dies amb precipitació és de 33 i aquestes no sempre es produeixen quan més es necessiten. Confederación Hidrográfica del Ebro Antigament conegut com a Canal de Tamarit) és una obra hidràulica singular, tant per la pròpia magnitud de la infraestructura implicada com pel volum de terres irrigades: 95.000 ha. El propietari actual del Canal d’Aragó i Catalunya és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i la zona regable s’organitza a la Comunitat General de Regants, que al seu torn, agrupa 134 comunitats de regants. El Canal d’Aragó i Catalunya (anEl seu recorregut comença a Olvena on recull aigua del riu Éssera des del pantà de Barasona (també anomenat de Joaquim Costa), i acaba desembocant al Segre a l’altura de la Granja d’Escarp fent un recorregut de 134 km. Un canal secundari anomenat Canal de Saidí fa 47’4 km. El total de les catorze sèquies principals que surten del Canal d’Aragó i Catalunya sumen 139 km.

28


n Ca al

Binefar

Tamarite de la Litera

Albelda

Can a

l

es ui q è

S

Almacelles

29

Alguaire

A la Catalunya estricta quest regadiu comprèn els municipis segrianencs de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig, Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma 43.440 ha. Els projectes de fer un canal que regués àmpliament la Plana de Lleida daten ja del segle XVIII, a l’època de Carles III. Sovint foren poc realistes perquè pretenien una construcció i un cabal d’aigua que permetessin no només un canal de reg sinó que també fos navegable i industrial, una idea que encara persistia el 1834. Després de gairebé dos segles de parlar-ne el govern espanyol va decidir materialitzar-lo el 1896 encarregant-ne la direcció del projecte a l’enginyer Rogelio de Inchaurrandieta: deu anys després el canal regava les primeres terres aragoneses, i a Catalunya arribaria el 1910. http://ca.wikipedia.org


[PELL] [PELL]

30


31


PELL EL RELLEU D’ALBELDA

Ortofoto; Font¿?¿?

32


PELL EVOLUCIÓ DELS CULTIUS A ALBELDA Abans de l’arribada del canal predominaven els camps de secà, ja que eren molt pocs els trossos de terra als quals se’ls proporcionava escàs reg. Poc bosc arbrat però molt abundant en matolls, on es treu la llenya necessària pel consum. Produïen blat, cibada, sègol, oli, cànem, lli, llegums i hortalisses, poca fruita i tenien un escàs nombre de ramats. Aquest terreny marcava l’economia. És per això que “A Albeda especialment, el somni d’aconseguir aigua per a regar les seves terres, era una inquietud molt sentida”. L’arribada d’aigua el 10 de maig del 1909, va suposar un gran canvi per Albelda. Econòmicament va suposar un augment considerable de la riquesa, degut principalment a la intensificació dels cultius, i a la divisió de la propietat; que a la vegada es traduïa en un augment de la tributació de tots els conceptes i passava a resoldre el paorós problema de la despoblació que sofria tota la comarca. El cultiu de secà, abans, no permetia establir rotacions de cultius adequats, i feia que s’anessin empobrint els sòls de cultiu. En canvi, el regadiu recompensava el treball individual i augmentava el valor de les terres. Per altre banda, la necessitat de mà d’obra per al Canal va atreure a molts treballadors i alguns es quedaren. La i mmigració va continuar de forma lenta però constant i la població es va elevar en més de 15.000 persones. Amb l’arribada de l’aigua del canal, els camps, que fins aleshores havien estat de secà van haver d’adequar-se al nou sistema de regadiu, i per això havien de patir una gran transformació. L’anivellació es va haver de fer per bancals, de dimensions concordes amb l’única tracció animal que podien subministrar els burros i les mules. Actualment el regadiu a Albelda, a mida que la societat i la tecnologia ha anat evolucionant, s’han anat incorporant diferents avanços tècnics al regadiu. La mecanització ha permès engrandir els bancals, obtenint més rendiment en els treballs. A Albelda es va iniciar la modernització del sistema de regadiu al 1991.

Font: Cien años de agua: libertad, progreso, vida...

Font: Banc d’imatges; Grup 6

33


PELL DISTRIBUCIÓ AGRICULTURA I FORESTAL

Nucli urbà d’Albelda Àrees de conreu Àrees forestals i seminaturals

Font: Informació CD Paula Purroy

La serralada de les gesses és l’àrea on trobem la vegetació autòctona d’Albelda. La seva manipulació per al conreu ha estat minoritària, només es troben bancals a la falda d’aquestes muntanys per al conreu d’olivera. La vegetació forestal es composa per alzines, matolls, coscolls, càdecs i plantes aromàtiques; sempre vegetació capaç de resistir la sequera i gelades. Els camps de cultiu ocupen la major part de l’extensió d’Albelda. L’agricultura i els seus canvis han determinat tant l’economia com el paisatge d’aquest terme.

Font: Banc d’imatges Grup 3

34


PELL CULTIUS I VEGETACIÓ DEL MUNICIPI D’ALBELDA Bosc d’arbres de fulla ample Cultiu en fileres Arbres fruiters i plantes de bosc Sòl ocupat per agricultura amb àrees significatives de vegetació autòctona Camps naturals d’herba Cultiu sense irrigació Cultiu d’olivera Cultiu permanentment irrigat Vegetació d’esclerofil•le Bosc d’arbust de transició Nucli urbà d’Albelda

Font: Informació CD Paula Purroy

Els cultius d’Albelda es classifiquen segons la utilització o no de l’aigua del Canal d’Aragó i Catalunya. Com a cultius de secà trobem majoritàriament el conreu en extensió d’ordi, falç o blat; també trobem en zones properes a les gesses el cultiu d’oliveres en bancals. Els cultius que utilitzen el reg com a sistema de producció han anat variant molt al llarg dels anys; actualment trobem cultius en fileres irrigats permanentment, cultius en extensió amb reg centralitzat i cultius d’arbres fruiters. A la resta del territori trobem, entre d’altes, camps d’herba natural, vegetació esclerofil•le i bosc d’arbust de transició.

35


PELL VISTA D’OCELL D’ALBELDA La majoria de parcel•les de conreu tenen una extensió molt reduïda; només en algunes zones trobem grans parcel•les que actualment són cultius de regadiu. No obstant això, la producció d’un mateix conreu es concentra per zones, independentment de la parcel•lació, tal i com es veu en el plànol de cultius.

Font: Informació CD Paula Purroy

Font: Banc d’imatges Grup 6

36


PELL REPOBLACIÓ FORESTAL D’ARAGÓ

Nucli urbà d’Albelda

Font: Informació CD Paula Purroy

La major part del territori d’Aragó ha estat repoblat amb plantació arboreda original. Les àrees més afectades han estat el Pirineu i Prepirineu, en canvi les zones més baixes com Albelda hi ha hagut una repoblació que no arriba al 5% de la superfície del municipi. L’objectiu d’aquesta intervenció ha estat la conquista sobre els matolls en espais improductius per al conreu i de fàcil regeneració. La metodologia sempre s’ha basat en l’extensió del bosc existent i autòcton.

37


ALJUBS I SIES, [ARQUITECTテ誰IC] ALJUBS I SIES, [ARQUITECTテ誰IC]

38


39


EL FACTOR HUMÀ,

[ARQUITECTÒNIC]

ALJUBS I SIES:

Trobem una gran quantitat d’aljubs i sies per tot el territori. Aquestes construccions difícils de datar s’utilitzaven per emmagatzemar l’aigua de la pluja i aquesta s’utilitzava per veure i per emmagatzemar el fruit de les collites.

Els aljubs es troven majoritàriament al peu de les roques que recollien l’aigua de la pluja a través del pendent d’aquestes grans roques i també a través de canalets que la condueixen fins al punt més baix, on s’emmagatzema i es recull a posterior. Les seves formes són normalment rectangular i les mides usuals varien de 4 a 25 metres de llarg, i una amplada de 1,5 a 5 metres i una fondària de 0,5 a 2,5 metres. Normalment s’accedeix per unes escales situades als extrems i de vegades també disposen un abeurador previ pels animals que ajudaven a transportar l’aigua per veure des de l’aljub fins al lloc de destí. Els aljubs necessitaven una neteja i manteniment constant per garantir la qualitat de l’aigua, ja que aquesta s’utilitzava per veure. Fins i tot es va crear una llei que sancionava amb penes com el desterrament l’utilització inadequada de l’aigua dels aljubs.

Fotografies actuals del territori:

Aljub de Pedreula A [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Aljub de Llong [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Aljub de Pedreula C [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Aljub de Beca [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

40


EL FACTOR HUMÀ,

[ARQUITECTÒNIC]

ALJUBS I SIES: Ruta d’aljubs i sies:

ALBELDA

15 1 2 TAMARIT DE LLITERA

14 13 12

3 4 5 6a 6b

ALCARRÀS 11 10 9

8

7

LLEGENDA: 1. Aljub de la Colomina 2. Sies de la Colomina 3. Sies d’Escombrius 4. Aljub del Llavador 5. Aljub de Bega 6. Aljub de Llong (6a i 6b) 7. Ermita de Sant Roc 8. Aljub de Naves 9. Aljub de Llusás 10. Aljub de les Yegües 11. Aljubs de Pedreula 12. Aljub de la Higuereta 13. Aljub de Gabà 14. Aljub de la Costa 15. Aljub del Carrasquer

Mapa extret de http://usuaris.tinet.cat/tcompte/

41


SIES I VOLTES, [ARQUITECTテ誰IC] SIES I VOLTES, [ARQUITECTテ誰IC]

42


43


EL FACOTR HUMÀ,

[ARQUITECTÒNIC]

ALJUBS I SIES:

Les sies són d’època medieval i s’utilitzaven bàsicament per mantenir en bones condicions els conreus (sobretot els cereals). Les seves formes són rectangulars i, sobretot, acampanades amb unes mides usuals que varien de 3,5 o més metres de fondària, i una boca d’amplada de 60 centímetres. Normalment es tapaven per evitar l’entrada d’aire i animals i insectes. El pas d’una economia de producció per subsistir a la comercialització va fer que aquestes construccions quedesin en desús.

Fotografies actuals del territori:

Sia de Beca [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Sies de Beca [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

44


EL FACOTR HUMÀ,

[ARQUITECTÒNIC]

ARQUITECTURA RURAL, LES VOLTES:

Les voltes són una de les construccions, juntament amb els aljubs i les sies, que caracteritzen el territori. Actualment es troven en desús. La seva finalitat era donar aixopluc als agricultors o als animals. Es troven en zones on es conreava vinya i olivera. Les voltes es troven mig soterrades i s’integren amb el paisatge, moltes vegades passen desapercebudes a primera vista. Les seves mides són variables però generalment van dels 20 metres quadrats, i una alçada de 2,2 a 3 metres d’alçada.Són de forma rectangular i es recobreixen per una volta circular (de canó).

Fotografies actuals del territori:

Volta 1 [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Volta 2 [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Volta 3 [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Volta 4 [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

45


SIFÓ,[ARQUITECTÒNIC] [ARQUITECTÒNIC] SIFÓ,

46


47


EL FACOTR HUMÀ,

[ARQUITECTÒNIC]

EL SIFÓ D’ALBELDA:

Els cultius d’Albelda eren de secà fins l’arriba de l’aigua del Canal d’Aragó i Catalunya al 1909. El canal pren les aigües del riu Éssera i Olvena i reguen la major part de les terres d’Albelda. El sifó d’Albelda es va crear per salvar la depressió que hi ha al sud de la població. Té una llargada de 725 metres, és un tub continu de formigó, de diàmetre interior de 4 metres i un gruix de paret de 20 centímetres. El tub descansa sobre un lit semiciruclar de formigó i a la seva dreta disposa d’un col·lector que recull les poques filtracions que pugui tenir i també recull les aigües exteriors per drenatges. Es va construir amb ciment i ferro.

Fotografies actuals del territori:

Sifó d’Albelda [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

48


EL FACOTR HUMÀ,

[PAISATGÍSTIC]

LES FEIXES: Fotografies actuals del territori:

Feixes i cultiu de secà [Fotografia del Banc de Fotos alummnes,Albelda, gener 2012]

Feixes [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Cultiu [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Camí entre el bosc [Fotografia del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

49


J ua nCa r l osMe r i no

L a ur aS a nc ho

L a ur aMi l l á n

Mòni c aMa rne z

J oa nT or r e ns

Al í c i aMa l l a r a c h


ALUMNES PARTICIPANTS:

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

LES VEUS DEL TERRITORI

Helena Valls Fígols Laura Pons Vilalta Albert Serra Vergés Joan Lluc Pinya Flaquer David Jo Carbonell Carme Garau Aulet Marc Calvo Torras

Santiago Pérez Huertas Gerard Carreras Porta Alba Guillén Capell Bernat Ardèvol Ribalta Júlia Salvia Salvia Genís Plassa Domingo Alba Domínguez Ferrer Elisabeth Serra Santasusagna

SECCIONS DEL TERRITORI

TRACES, CAMINS I PANORÀMIQUES

LES FORMES DEL TERRITORI

Adriana Fernández Riera Marta Ventura Rubio Ticià Sàrries López Pedro Manuel Belona Serra Francesco Quaranta Josep Rovira Tolosa Joan Bubé Oller Elisabet Bagué Povedano Marta Arnan Peña

Helena Llop Alvarez Gabriela Ortega Madarieta Jose Victor Peña Moran Guillem Ramón Pernau Núria Sabatés Blasi Oriol Serra Ureta Xavier Requena Muñoz

Mònica Martinez Murillo Laura Millán Rodriguez Alicia Mallarach Palos Joan Torrens Sabaté Juan Carlos Merino Villanueva Laura Sancho Ferrer

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Francisco Javier González Comín Alfonso González Aguado Angela Peris Alonso Silvia Miralles Pérez

Iago Pineda de Ignacio-Simo Borja Gracia Simón Pablo Benítez Jiménez-Ugarte Manuel Hazañas Saenz Julia Moreno Campos

23 / GENER > 1 / FEBRER 2011

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Llop PROFESSORS COL·LABORADORS: Josep Maldonado, Sigrid Muñiz, Francesca Leder (IP ERASMUS Intensive Program TESS) COL·LABORADORS: Laura Font, Eduard Antorn, Núria Bisbal, Paula Purroy, Victor Bertran, Erik Herrera, Gavina Corbetta TUTORS DE CAMP: Ester Sabaté, Javi Llop, Juan Rovira, MªÁngeles Roca, Alba Chesa, Ramón Chesa, Nestor Felis, Marta Oriach, Paula Purroy, José Purroy TALLERS D’EXPERIÈNCIES DE PAISATGE: Borja Fermoselle i Nora Arias, Aurora Balasch i Jordi Mas, Marta Carrasco i Sergi Selva, Clara Nubiola

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés Univesitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Intensive Program TESS

PATROCINA:

COL·LABOREN: Cooperativa Agricola Sant Isidro de Albelda

G1.Les formes del territori  

Atles - Les formes del territori