Page 1

EL PLA d’URGELL // LABORATORI DE PAISATGES: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE LA NOVA RURALITAT

07PATRIMONI DELS POBLES

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS


PATRIMONI CULTURAL: Segons la llei catalana, el patrimoni cultural està integrat per tots els béns mòbils, immòbils relacionats amb la història i la cultura del territori que pel seu valor històric, artístic, arquitectònic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ser gaudits pels ciutadans i que puguin ser transmesos, en les millors condicions, a les futures generacions. També formen part del patrimoni cultural català els bens immaterials integrants de la cultura popular i tradicionals i les particularitats lingüístiques.

PATRIMONI DEL POBLE: Nosaltres entenem el patrimoni del poble com aquells béns materials i immòbils del territori. Per estudiar el patrimoni del poble del Pla d’Urgell hem decidit dividir aquest treball en 3 parts: 1.- Els orígens dels assentaments urbans. El pas de les civilitzacions pel Pla d’Urgell. 2.- El patrimoni material i immòbil dels municipis del Pla d’Urgell. 3.- La visualització del patrimoni material i immòbil del Pla d’Urgell.

1


2


ORIGEN DELS ASSENTAMENTS URBANS El pas de les civilitzacions pel Pla d’Urgell: El Pla d’Urgell ha sigut el territori d’acollida i de pas de diverses civilitzacions i cultures. Els orígens dels actuals nuclis de població es remunten anys enrere i són el resultat de diferents factors com la proximitat de l’aigua, la proximitat a les vies de comunicació, l’estratègia militar entre d’altres. En aquest primer apartat hem volgut investigar els orígens dels assentaments i les seves relacions entre ells per a posar-ho en valor, i d’aquesta manera reivindicarho com a un element clau del patrimoni cultural d’aquest territori. A l’actual Pla d’Urgell no es conserven grans elements monumentals del passat. No obstant, creiem que té suficient interès patrimonial la xarxa dels nuclis i la relació entre ells, si s’expliquen els motius històrics que ens han fet arribar als nostres dies aquest paisatge.

3


ASSENTAMENTS PREIBERICS, EDAT DE BRONZE L’home ha anat poblant el Pla d’Urgell des de temps molt llunyans. Actualment tenim els vestigis de la població humana més antiga al tossal de les Tenalles de Sidamon. El tossal de les Tenalles ocupa, com el nom indica, el cim d’una de les elevacions de la comarca. La plataforma superior del tossal amida 70 metres de llargada per uns 20 d’amplada i antigament era conegut com el tossal Rodó.

Antoni Durant i Sampere i Josep Colomines van portar a terme unes excavacions en aquest indret en el que fou en el moment el primer poblat ilerget excavat. L’expedició fou gestionada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1915. En aquestes excavacions es va descobrir una cisterna que ha esdevingut una aportació interessantíssima per al coneixement urbanístic i de l’organització de les comunitats agrícoles i ramaderes de la cultura dels camps d’urnes del Segre datada del període preibèric dels segles VII-VI aC. La cultura dels camps d’urnes de l’alemany Urnenfelder-kultur, es desenvolupà entre el final de l’edat de bronze i la primera edat de ferro (1100-600 aC). Als camps d’urnes, s’hi poden identificar migracions procedents del nord d’Europa i a la península Ibèrica, ocuparen la franja nord-est, al nord de l’Ebre. Es defineixen pel pas al ritual incinerador dels morts i per guardar les cendres dins d’una urna que després s’enterrava en una fossa o es posava dins d’una cista feta amb lloses i coberta per un túmul. La distribució dels enterraments permet identificar concentracions de tombes relacionades amb els integrants de grups units per lligam parentiu. També s’identifica per la ceràmica amb decoració acanalada. Entre els segles XI i VII aC, les comunitats dels camps d’urnes consolidaren una economia pròpiament agrària amb la producció cerealícola i de llegums, complementada amb la ramaderia i la metal·lúrgica, patró de del futur poblament Ilerget.

Fossa típica d’un camp d’urnes

font de la fotografia: Gran geografia comarcal de Catalunya

4


Ceràmica Ibera de l’excavació al tossal de les Tenalles

Planta de l’excavació del tossal de Tenalles

font: document de investigació “El Tossal de les Tenalles” de Jorde Perez i Conill

5

Origen dels assentaments urbans


ASSENTAMENTS IBERS, POBLATS I NECRÒPOLIS La cultura Ibérica significà la incorporació de les poblacions de la costa llevantina de la península Ibèrica al concert de les civilitzacions històriques circummediterrànies. Els Ilergets foren, pel protagonisme adquirit en la conflagració romano-cartaginesa, el poble ibèric més poderós i rellevant del nord-est peninsular. El seu territori, les planes occidentals entre valls del Cinca i el Segre, tingué una capitalitat suposadament compartida entre les ciutats d’Iltirda, l’actual Lleida, i Atanagrum, aquesta última encara no localitzada. Les transformacions que comportaren l’aparició de la cultura ibèrica foren, a la península Ibèrica, sinònim de l’inici de la vida urbana. L’ocupació i l’explotació del territori s’organitzaren a partir dels poblats, els oppida. Al llarg del segle V aC, la situació dels assentaments experimentà una transformació generalitzada que va fer que s’instal·lessin a llocs encimbellats estratègics, fàcilment defensables. També s’anaren dotant d’equipaments d’ús col·lectiu: carrers empedrats amb voravies, clavegueres, sistemes comunals de recollida d’aigües, cisternes i estructures d’emmagatzematge com sitges i cubs; potents fortificacions i edificis de grans dimensions, públics o privats, mostra del poder polític ostentat per una família aristocràtica. Les necròpolis, principal manifestació del ritual funerari ibèric, esdevingueren l’element més representatiu de la seva religiositat i les seves creences. Dins de la zona d’influència dels ilergets podem trobar els nuclis proper al Pla d’Urgell: 1.- Tossal de les Tenalles: Primer poblat Ilerget excavat, amb vestigis de l'època preibèrica que podem situar dins del terme municipal de Sidamon. 2.- El Molí d’Espígol: El poblat ibèric dins del terme de Tornabous que constitueix un dels exemples d'urbanisme més desenvolupat entre les poblacions ilergetes. 3.- La Fortalesa dels Vilars: Restes d’una formidable fortalesa ilergeta al costat del municipi d’Arbeca a la comarca de les Garrigues.

1

2

3

font de les fotografies: Internet

6


Assentaments Iiergets s. V - II aC.

Planta de la Fortalesa dels Vilars font: Atles d’història de Catalunya

Planta de l’excavació dels Vilars font: Atles d’història de Catalunya

La comunitat dels camps d’urnes que s’assentà en els Vilars ver el 650 aC, construí un recinte fortificat en una suau elevació protegida per un barranc que dominava les fèrtils planes circumdants. En la fase inicial, la més ben coneguda, els habitatges eren rectangulars i allargassats d’uns 20 metres quadrats i es recolzaven contra el parament intern de la muralla obrint-se a un carrer empedrat que els comunicava amb un espai central d’ús col·lectiu, on es bastí una gran cisterna.

7


8


9


LA ROMANITZACIÓ, DE ILERDA A BARCINO Els nostres avantpassats van aprendre a fer coses dels romans, com per exemple ponts i camins amples perquè hi passessin els carros, com ara la via romana que comunicava Ilerda (Lleida) amb Barcino (Barcelona), i que creuava l’actual comarca. El procés de conquesta romana transformà els antics camins i les rutes naturals en una xarxa de vies de comunicació perfectament organitzada que servia per l’estructuració i l’explotació de les noves terres. Les vies eren, a la vegada, una realitat militar que facilitava el moviment de les tropes, una realitat econòmica que enllaçava ports, mercats i zones productives i una realitat político-social que comunicava ciutats i altres nuclis de població. Al actual Pla d’Urgell, s’hi construïren torres d’aquell temps que foren habitades i que donaren peu a la formació d’alguna població com pot ser el cas de Torregrossa o de Bell-lloc d’Urgell. La Romanització va fer descobrir a la gent del lloc la importància de tenir lleis i també d'aprendre llatí, la base de la llengua, i doncs, de la futura identitat del nostre país. No cal dir que també fou en aquell temps que entrà a la nostra terra el corrent del cristianisme, que s’anà estenent, i que també va marcar la manera de ser del nostre poble. Els romans van romandre força temps en aquests indrets, però la corrupció i la degradació van fer que aquell Imperi que semblava que no podia acabar-se es desmoronés.

Principals vies romanes de les terres de Lleida

font: Atles d’història de Catalunya

10


Principals vies romanes de Catalunya

font del mapa: Internet

L’actual municipi de Torregrossa té el seu origen en l’època romana. S’hi pot trobar el Pou Bó, de 19 metres de fondària, a la sortida del poble, que va ser netejat en el seu moment. Està cobert amb de llambordes de pedra molt ben escairada, que cal situar als segles IV-VI dC.

font de la fotografia: Internet

11

Origen dels assentaments urbans


12


13


VISIGOTS I SARRAINS I CRISTIANS ELS VISIGOTS Després de la desfeta de l’Imperi Romà el Pla d’Urgell va rebre la visita dels visigots, un poble bàrbar i que llavors comptava amb la força de les armes. Aquesta nova situació comportà que es deixessin de banda moltes de les realitats apreses amb els romans, i que el comerç minvés i les ciutats perdessin un cert nombre d’activitats i protagonisme, mentre que el camp va guanyar-lo ja que foren molts els que es dedicaren a aquesta tasca fent créixer el nombre d’assentaments pagesos i ramaders.

ELS SARRAÏNS L’any 711 quan els sarraïns, va entrar per Gibraltar i van anar cap al nord fins a ocupar els Pirineus on els Francs els hi van parar els peus. Si en un principi la seva vinguda causà un gran daltabaix, en quedar-s’hi molts anys també ens van aportar diversos coneixements, i part de les tècniques i els mètodes de reg, els coneixements de medicina, d’astronomia i, sobretot, l’estudi de les matemàtiques. Van passar els anys l’actual Pla d’Urgell esdevingué les terres que contenien la frontera entre els incipients comptats catalans i l’Emirat de Còrdova. L’antiga via romana que unia Barcelona i Lleida agafà en aquells moments una gran importància gràcies al seu trànsit de cultures. A partir d’aquest moments, comencen a créixer assentaments urbans al voltant d'aquesta artèria com és el cas de Mollerussa (maola al-rusa) que significa “posada”, de Sidamon (Cidamundum), la Fondarella (Funduq) i Golmés També es té constància del antic nucli de població de Margalef d’origen sarraí que actualment està deshabitat. LA RECONQUESTA CRISTIANA L’any 1147, el compte Ermengol VI, d’acord amb Berenguer IV, travessa la Noguera Ribagorçana per fer una pinça i emprendre la conquesta fins a la ciutat de Lleida. Després del procés de repoblació dirigit pels comptes de Barcelona i d’Urgell aquestes terres van quedar en mans de senyors feudals, com la resta de les terres conquerides amb l’ocupació de Lleida. En aqueta terra hi van tenir un paper important els ordes militars. Entre el 1164 i el 1168 es creà la comanda de Barbens que va passar a mans dels hospitalers quan l’any 1314 el papa Climent V dissolgué l’ordre del Temple. La majoria de nuclis de població del Pla d’Urgell es van formar al voltant dels castells o torres de l’època musulmana, avui enrunats en la major part. Es conserven alguns edificis de la noblesa feudal es en les poblacions de Linyola, el de Poal, la Fondarella o Ivars d’Urgell.

14


Dins de l’actual comarca del Pla d’Urgell hi ha documentats 13 fortificacions militars que daten de l’edat medieval. La gran majoria estan en ruïnes, enderrocats o desapareguts. Avui en dia es té constància dels següents castells: -Aguilella (Desaparegut) -Barbens (Restaurat) -Bell-lloc d’Urgell (Enderrocat) -La Fondarella (Desaparegut) -Golmés (Enderrocat) -Vallverd (Desaparegut) -Montalé (Desaparegut) -Montsuar (Enderrocat) -Ivars d’Urgell (Desaparegut) -Linyola (Ruïnes) -Miralcamp (Desaparegut) -Sidamon (Desaparegut) -Torregrossa (Enderrocat)

Castell de Barbens

font de la fotografia: www.elspoblesdecatalunya.com

Pel que fa a edificacions de caire religiós de l’època de la reconquesta cristiana, (anteriors al 1300) se’n conserven dos vestigis en punts actualment deshabitats: -Sant Bartomeu de Margalef (Torregrossa) -Santa Maria de les Sogues (Bellvís) Santuari de Santa Maria de les Sogues d’origen desconegut i de gran devoció al final de l’edat mitjana i durant el segle XVI fins al punt que els trinitaris s’hi establiren el 1595 i hi restaren fins 1835. Sant Bartomeu de M.

Pel que fa a edificacions medievals civils podem destacar: -El Palau de Linyola -El Casal del Poal -El Casal de la Fondarella -El Casal d’Ivars d’Urgell Casal del Poal.

Palau de Linyola

font de les fotografies: Gran geografia comarcal de Catalunya

15

Origen dels assentaments urbans


16


17


18


19


NOUS ASSENTAMENT RURALS, CANAL D’URGELL Durant els segles XIV, XV, XVI, XVII i XVIII, un cop es va estabilitzar la cultura cristiana al territori, es van consolidar els actuals nuclis de població i a més a més van anar apareixent nous assentaments al camp formant petits masos.

Al segle XIX, l’agricultura catalana es va experimentar un procés d’especialització començat al segle anterior que es caracteritzava per la introducció dels adobs naturals i químics que permetien incrementar els rendiments, per l’augment substancial de les àrees regades amb nous canals i per l’inici del procés de canvi tecnològic. Va ser en aquest context en el que comencen a aparèixer colònies agrícoles i ramaderes que, impulsades per la burgesia provinent de les ciutats, s’aprofiten de l’aigua dels Canals d’Urgell per dur a terme una activitat econòmica. Es tracta per tant de nous assentaments fora dels nuclis d’origen medieval que en el seu moment de màxim esplendor podien arribar a albergar centenars de persones. A l’actualitat alguns d’aquets assentaments continuen gestionant les terres del seu voltant, tot hi que la mà d’obra necessària per dur a terme el treball s’ha reduït notòriament. El Canal d’Urgell 1861 i les comunitats de regants

font: Atles d’història de Catalunya

20


Exemple d’assentament agrícola: La Novella Alta: Conjunt d'edificis centrats per una masia amb torre, molt restaurada, l'origen de la qual es pot datar als segles XV-XVI. Té un gran portal adovellat i balcons i finestres emmarcats amb pedra. Al voltant de la casa es van construir la resta d'edificis a partir de l'any 1940 seguint el projecte de l'arquitecte Emili Bofill Benessat. Durant molts anys va ser colònia agrícola de Serra Balet. El conjunt, aïllat enmig de camps de conreu, ofereix una imatge harmònica i agradable, molt ben adaptada el seu entorn.

font de les fotografies: www.elspoblesdecatalunya.com

21

Origen dels assentaments urbans


22


23


24


25


26


27


28


29


CONSOLIDACIÓ DE LA COMARCA EL PLA D’URGELL Antecedents administratius: arxiprestat de Mollerussa (1896) Denominacions històriques: -Pla o Plana d’Urgell (1590) -Urgell (1600) -Camp d’Urgell (1616) -Alt i Baix Urgell (1845) -Urgellès (1907) El debat la divisió regional a sigut molt ric durant tota la història. Amb l’arribada de la Segona República Espanyola es va fer un esforç per definir unes unitats administratives regionals i per fer-ho van realitzar dues preguntes als habitants dels pobles: a quina comarca penseu que pertany el vostre poble? i a quin indret aneu principalment al mercat? Tots els municipis de l’actual Pla d’Urgell, excepte Barbens, afirmaven pertànyer a la comarca del Urgell i anaven al mercat de Mollerussa. D’aquí va néixer la proposta de divisió comarcal de l’any 1936 on els actuals municipis del Pla d’Urgell estaven repartits per les comarques de Urgell, La Noguera, El Segrià i Les Garrigues. Sota el Règim Franquista tots els municipis de l’actual Pla d’Urgell formaven part de la comarca d’Urgell exceptuant Bell-lloc que formava part de la comarca del Pla de Lleida. Amb el retorn a la democràcia es va reobrir el debat de la divisió comarcal i l’any 1981 es contemplaren les reivindicacions de diferent regions comarcals entre elles la de Mollerussa i el Pla d’Urgell. D’aquest debat va sorgir la proposta del geògraf Lluís Casassas i l’economista Joaquim Clusa que organitzava el territori per “municipalies” que pretenien estar dotades de l’atribució i la titularitat de les competències locals. La llei de bases de règim local estatal de 1985 establí definitivament que les comarques tenen un caràcter d’ens local i que els seus òrgans de govern han de ser representatius dels ajuntaments que agrupen. L’any següent el Govern de la Generalitat va donar a conèixer les seves propostes al voltant de l’organització territorial i que va ser debatuda el març de 1987.

30


31

Origen dels assentaments urbans


32


33


font dels plànols: història de la divisió comarcal de Jesús Burgeño.

34

Origen dels assentaments urbans


35


36


EL PATRIMONI DELS MUNICIPIS

En aquest apartat hem localitzats el punts patrimonials de cada una dels 16 municipis que configuren el Pla d’Urgell hi hem fet un recull de la seva història per posar en relleu els trets distintius entre cadascun d’ells..

37


38


39


ACTUALITAT

SEGLES XII I XIII

ARRIBADA TEMPLERS

ASSENTAMENT

-El castell s’ubica en un territori pla vora un reguer. Abans L’assentament condiciona el desenvolupament urbà del poble. s. XII En el plànol actual s’aprecien les etapes d’eixamplament urbà de la vila a partir del nucli de la fortalesa medieval. - Apareix Barbens esmentat en l'acta de consagració de 1099 l'església de Santa Maria de Guissona amb el nom de Barbene. El territori que avui conforma Barbens va ser conquerit per Ermengol IV d’Urgell. -Gombau de Ribelles (magnat del compte d’Urgell) i la seva muller Marquesa 1164 donen els seus drets sobre terres de Barbens al comanador Gardeny. -Aconsellen al seu vassall Ramon Barrufell que vengui les seves propietats de 1166 Barbens a l’ordre del Templer. Els templers adquireixen Barbens, sent aquest ja un castrum. Barbens esdevé comanda independent de Gardeny. -Arnau de Torroja concedeix drets a Barbens. Nobles i cavallers de la zona Mitjan s. XII concedeixen terres i drets al poble. -Els frares amplien el domini territorial a través de noves concessions i compres 1172 com el Palau d’Anglesola. Controlaren el castell d’Aguilella i el poblat de l’Espígol. -1181 -S’alça un conjunt fortificat format per un recinte nuclear, amb edificacions Inici (església, serveis, torre-habitació) ordenades al voltant d’un pati que ocupava part s. XIII de l’actual plaça. Inici -Els templers es dissolen. s. XIV -Des de 1865, les aigües del canal d’Urgell reguen el municipi. Celebració a la 1865 fruita, principal actiu agrícola, el tercer cap de setmana d’octubre. Se celebra la fi de les tasques de recollida de pomes al camp. -S’intenta recuperar el nucli històric amb l’ambientació de l’època, un mercat medieval, cercaviles i actuacions teatrals. 2011

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de catalunya. Vol. 9 i 10. Enciclopedia Catalana SA, 1983. “Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja”. J. Fuguet Sans, 2000. Pàgina web del municipi: http://barbens.ddl.net/layout_index.php

BARBENS

festa de la poma el castell

40

els templers el bullidor


El terme municipal de Barbens és constituït per dos Ubicació municipi: sectors separats per les terres d’Anglesola. Té una extensió de 7,50 Km². El primer sector comprèn Barbens i el seu agregat del Bullidor. És el sector principal del terme i és travessat per la sèquia segona del canal d’Urgell. L’altre sector és el terme rural d’Aguilella. El canal d’Urgell creua aquest darrer per l’extrem nord, amb la qual cosa, una petita part del municipi resta en el secà.

El Bullidor

BARBENS

Aguilella

festa de la poma el castell

41

els templers el bullidor


Patrimoni arquitectònic EL BULLIDOR: és un petit nucli situat no gaire lluny del poble, on només hi resten un parell de cases habitades. Hi ha les restes de l'església, edificada sobre un antic castell documentat des del segle XII. El 1483 la senyoria va passar al cavaller Dalmau de Copons. Després en serien senyors els Massot (que aconseguiren el títol de barons del Bullidor) i els Dalmases. Segons la tradició va ser amagatall de bandolers. Actualment l'església-castell es troba en un estat lamentable i el poc que resta és a punt d'enrunar-se definitivament. Encara s'alça dempeus el campanar, que es correspon a l'antiga torre d'homenatge. Protecció BCIN. LA CREU DEL BULLIDOR: Està datada de l'any 1546. El capitell o nus està format per imatges de sants. La creu presenta a un costat el Crist crucificat i a l'altre la Mare de Déu. El seu emplaçament original era a l'entrada del petit poblet del Bullidor. L'any 1992, després d'haver estat dipositada durant un temps a l'Ajuntament, va ser situada al centre de la plaça de l'Església. Protecció BCIN. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA: documentada des de l'any 1098. Durant el segle XIII va dependre dels templers, que havien fundat una comanda al castell, i posteriorment de l'orde de l'Hospital. Del temple romànic no en queda res. L'edifici actual va ser enllestit l'any 1686. Consta de tres naus, separades per arcs de mig punt sobre pilars amb columnes adossades, i cobertes amb voltes de creueria. La portada és de mig punt, adovellada. Al costat dret de la façana s'alça el campanar de torre del segle XVIII. COMANDA DE BARBENS: El castell és un casal residencial fortificat de l'orde del Temple, l'origen del qual es remunta al segle XII. Als inicis del segle XIV, com tota la resta de comandes templeres, va passar a mans de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem o de Malta, que va senyorejar Barbens fins al segle XIX. L'edifici actual, restaurat entre 1991 i 2008, té elements medievals tardans. No obstant, la major part de la construcció correspon al segle XVI i sobretot al XVIII. L'any 1733, el comanador Manuel de Montoliu va promoure una reforma integral de l'edifici, fruit de la qual són les galeries laterals i les façanes principals. L’edifici és actualment la seu de l’Ajuntament. Protecció BCIN.

BARBENS

festa de la poma el castell

42

els templers el bullidor


SANTA MARIA DE L’AGUILELLA: és un enclavament dins la comarca de l'Urgell, prop de Tornabous, que pertany al terme de Barbens per raons històriques. En època medieval hi hagué un castell, documentat al segle XII, del qual ja no en resta res. Ara hi ha només algunes masies esparses envoltades de camps de fruiters. Una d'elles es la de cal Sociats, al costat de la qual hi ha la capella de Santa Maria, que podria ser l'esmentada en l'acta de consagració de l'església de Guissona, el 1098. L'edifici actual, però, és més tardà, molt probablement del segle XVII, modificat amb posterioritat. Conserva un interessant portal rectangular fet amb carreus motllurats que mostra a la llinda una creu encerclada i al seu damunt un escut heràldic amb restes d'un àliga bicèfala. CAL VECIANA: és una de les cases més notables del poble. Té l'entrada principal a la plaça de l'església, des d'on es pot veure la torre de planta quadrangular, feta amb carreus de pedra. La porta és rectangular, amb motllures i mènsula central. A la plaça Cavallers de Malta es pot veure una altra façana, amb un portal de llinda recta on hi ha la data de 1742. CAL VECIANA: edifici de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos, construït l'any 1893. La planta baixa és acabada en pedra, mentre que els pisos són de maó estucat amb algunes parts esgrafiades. Totes les obertures estan emmarcades amb motllura llisa. A la paret lateral hi una rosa dels vents esgrafiada amb la data de l'any de construcció. ELEMENTS D’INTERÈS: al carrer Major hi ha algunes cases antigues amb detalls d'interès. En una d'elles hi destaca el portal de pedra, a la llinda del qual hi figura la data de 1766. Entre la data hi ha un curiós relleu on hi podem veure unes ferradures i diverses eines de ferrer. Partint d’aquesta informació, no costa gaire imaginar quina feina es feia en aquesta casa.

Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

BARBENS

festa de la poma el castell

43

els templers el bullidor


ASSENTAMENT SEGLE XVII I XIV SEGLE XV i XVI SEGLE XVIII-XIVI ACTUALITAT

-El lloc té l'origen en la repoblació efectuada després de la Segle conquesta de Lleida, en terres donades a Arnau de Bell-lloc. XII -La repoblació va ser feta per Bernat de Bell-lloc quan ambdós 1153 comtes li concediren el 1153 un honor entre Vensilló i Pedrillons encomanant-li la seva colonització. Es constituí una comunitat cristiana, i la mesquita de l’antiga almúnia va ser eregida en parròquia dedicada a Sant Miquel. Ermengol VII d'Urgell tenia la senyoria alta de la població. -El castell de Bell-lloc es trobava al costat de l'església, Jaume I n'atorgà la 1254 meitat al ciutadà Ramon Pere Sassala, important llinatge lleidatà. La població fou incorporada a Lleida a petició dels seus veïns en temps d'Alfons II. -Jaume II donà des de Calatayud el privilegi d'incorporació del poble sota la 1320 jurisdicció del veguer i els paers de Lleida. -La població era voltada de muralles, el castell vell i el temple romànic es 1413 trobaven en una plaça d'on sortia el camí de Bellpuig, que en depenia una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau al camí de les Borges Blanques, etc. -Durant la guerra contra Joan II el mestre de Calatrava, al servei del monarca, 1462 1481 s'apoderà de Bell-lloc. -La població rebé el privilegi de regir-se comunalment amb un consell general i 1525 quatre paers. Després de la guerra dels Segadors, i com altres poblacions veïnes, Bell-lloc restà abandonat del tot i erm, i encara hi romania el 1665. -Retornaren alguns dels seus habitants que s'havien refugiat a Lleida, part dels Inici quals es dedicaven a la cria del cuc de seda. Des del 1719 formà Ajuntament segle independent de Lleida. La política agrària del baró de Maials, sobretot l'extensió XVIII de l'olivera, beneficià el poble, que d'altra banda sofrí fortes imposicions de les tropes napoleòniques en la guerra del Francès (1810-14) i també les conseqüències de la primera guerra Carlina. -La situació de la població i les excel·lents comunicacions han afavorit la industrialització del terme. Cal destacar les empreses derivades de l'agricultura, com les que es dediquen a la comercialització de la fruita, les que es dediquen a la transformació d'ordi per l'elaboració de malta i les dedicades a la construcció de maquinària agrícola i manipulats d'acer. El dia dedicat a mercat setmanal és el dimecres.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de catalunya. Vol. 9 i 10. Enciclopedia Catalana SA, 1983. “Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja”. J. Fuguet Sans, 2000. Pàgina web del municipi: http://www.ajuntamentdebell-lloc.com/ Pàgina web www.enciclopèdia.cat

BELL-LLOC D’URGELL

Creu de temple

codonyat Tupina de Bell-lloc d’Urgell 44

Església de Sant Miquel d’Arcàngel


El terme municipal de Bell-lloc d’Urgell té 35,12 Km² i s’estén a llevant del Pla del Pla de Lleida i al límit occidental del Pla d’Urgell. Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població agrupada del municipi, i limita amb els termes de Vilanova de la barca (NO), Alcoletge (nO), Lleida (O), els Alamús (SO i SE), Sidamon (E) i el Palau d’Anglesola (NE), Bellvís (NE) i Torregrossa (S).

BELL-LLOC D’URGELL

Ubicació municipi:

Creu de temple

codonyat Tupina de Bell-lloc d’Urgell 45

Església de Sant Miquel d’Arcàngel


CREU DE TERME: creu de terme de datació incerta ubicada originalment al primitiu cementiri municipal. Té una sòlida base formada per un gran pedestal cúbic, motllurat, sobre el qual s'eleva el fust esculturat i el nus. La creu pròpiament dita sembla més tardana i està ornamentada amb un embolcall de ferro forjat.

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL: l'antiga església, del segle XVII, va ser destruïda l'any 1936. El temple nou va ser construït entre 1944 i 1952. Fet amb maó vist, consta de tres naus, amb transsepte i absis semicircular. L'element més destacat i original és el campanar, enllestit als anys setanta.

RECTORIA: El més interessant d'aquest edifici són els elements aprofitats de l'antiga església. A la finestra del primer pis es pot veure, a la llinda, un fris amb relleus de tipus floral i als brancals dos escuts heràldics. La finestra geminada del pis superior presenta també un fris esculpit amb un Sant Crist i quatre bustos molt desgastats. El portal és adovellat i està protegit amb un guardapols triangular.

CAL FAM: edifici de grans proporcions, de planta baixa i dos pisos, amb les obertures emmarcades amb pedra que sobresurt de la façana. La llosana del balcó principal està decorada amb relleus figurats. A la llinda hi ha un escut amb la data de 1788 i el nom de Miquel Arnau.

CAL PUBILL: edifici de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana lateral s'obre al pis superior amb una galeria de dos arcs de mig punt. Les obertures estan emmarcades amb pedra, igual que la cantonera. A la llinda del balcó central hi ha el nom de Jaume Solé i la data de 1788.

BELL-LLOC D’URGELL

Creu de temple

codonyat Tupina de Bell-lloc d’Urgell 46

Església de Sant Miquel d’Arcàngel


INSCRIPCIONS A LES LLINDES: Al llarg del carrer Major, del carrer de la Font i d'altres de la part més antiga del poble, podem trobar força exemples de portals i finestres amb llindes gravades amb el nom del propietari i la data de l'edifici. Gairebé totes es remunten a la fi del segle XVIII i l'inici del XIX i són el millor testimoni de la gran expansió demogràfica que va assolir el poble durant aquells anys: els poc més de 200 habitants de 1880 s'havien quadruplicat a mitjan segle XIX.

Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

BELL-LLOC D’URGELL

Creu de temple

codonyat Tupina de Bell-lloc d’Urgell 47

Església de Sant Miquel d’Arcàngel


ASSENTAMENT 1er DOCUMENT ENFRONTAMENTS CANAL TREN ACTUALMENT

-El poble fou molt antic, de gran riquesa econòmica i cristià, Abans s.VIII segons les troballes arqueológiques fetes. -Els Arcs, nucli agregat a Bellvís, sembla que l’origen del lloc fou una vila romana i posteriorment una almunia serraïna. Hi havia una torre anomenada Albaxig i també dels Arcs. 1170 -El primer document escrit on apareix el poble de Bellvís. -El rei Jaume II concedí a Ermengol X la jurisdicció de Bellvís, Safareig, els Arcs i 1307 Gatén. Després de la liquidació tornà a integrar-se a la vegueria de Lleida. 1462 -La vila fou ocupada per Joan de Cardona 1462 i recuperada pel capítol 1481. -1481 -Bellvís va ser testimoni i va patir molts saquejos durant la Guerra del Segadors i la Guerra de Successió. L’any 1639, la població tingué per un miracle el fet de la 1639 campana de l’esglèsia de la Mare de Déu de les Sogues toquès sola, interpretà aquest com un avís, per la qual cosa en presentar-se el exèrcit castellà Felipe de Silva davant la vila, els paers no dubtatren en obrir-li les portes. -Sofrí les conseqüències de la Guerra del Francès, per la seva proximitat a la ciutat s.XIX de Lleida. Els Arcs, fou municipi fins a mitjans segle XIX. -L’arribada de l’aigua amb el canal d’Urgell a tots els camps va ser una emprenta 1862 important, l’aigua va començar a arribar a tots els camps que fins llavors havien estat de secà, es va realitzar l’obra hidràulica més important de l’època. D’aquí es dedueix el perquè de l’escut de la vila representat per un cabrer de raïm. -A partit de 1905, el Carrilet un trenquet va començar a formar part del paisatge i de 1905 la gent, va ser un exponent del desenvolupament econòmic als anys 50. Transportava remolatxa a la Sucrera de Menàrquens i enllaçava els pobles, més endavant també va començar a portar passatgers. -Fins que el cultiu de remolatxa va decaure i manca de passatgers va fer-ho 1951 desaparèixer. -Avui en dia, l’agricultura té un paper important però les noves generacions s’han decantat pel sector de serveis. Tot i això, Bellvís no perd la seva ànima de poble i l’olor dels camps i la fruita a l’estiu. El postre local és el Braç de Gitano de dimensions descomunals. La festa major és el dia 26 d'Octubre i són de remarcar 2011 els Firals.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 9 i 10.” Enciclopedia Catalana SA, 1983. Pàgina web de l’Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/ Pàgina web del municipi: http://bellvis.ddl.net/

BELLVÍS

braç de gitano

Cassola de tros

Santuari de les Sogues 48

els arcs


Localització del patrimoni

Ubicació municipi:

El terme municipal de Bellvís, de 46,20 Km². Comprèn part de la vall baixa del Riu Corb i és regat també per la Sèquia Tercera del canal d’Urgell. El municipi comprèn la vila del Bellvís, l’antic convent trinitari de les Sogues, el poble dels Arcs, la caseria de les Taronges i els antics despoblats, de Safareig, Gatén i Remolins, així com la antiga quadra d’Arrufat.

Tossal de les Sogues Els arcs

Ermita del miracle

BELLVÍS

braç de gitano

Cassola de tros

Santuari de les Sogues 49

els arcs


ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ: Edifici d'estil neoclàssic, edificat a partir de l'any 1804, en substitució d'una església més antiga, documentada des de l'any 1203 i que estava dedicada a sant Pere. Les obres, en les quals hi participà tot el poble, es van aturar a causa de la Guerra del Francès, i no es van enllestir del tot fins el 1848, data que figura a la porta del temple. Consta de tres naus, amb presbiteri quadrangular i campanar de torre. A l'interior hi ha el cambril amb la imatge de la Mare de Déu de les Sogues. ERMITA DEL MIRACLE: segons la tradició, el 26 d'octubre de l’any 1190 la Verge va aparèixer per ajudar al pagès de Sidamón, Joan Amorós, quan ell i la seva mula, carregada de farina, van enfonsar-se en un bassal pantanós i no en podien sortir. De les cordes que lligaven la càrrega del pagès, i que miraculosament es van tornar a unir després de tallades, prové el nom de Mare de Déu de les Sogues. Fortament arrelada aquesta llegenda a la comarca, l'any 1528 es va creure que unes algues vermelloses i unes clapes de salnitre, eren restes del vi de la bota de Joan Amorós i farina de la saca que duia la mula. Així ho van signar, a petició del rector Anton Despés, el vicari de Bellvís, Antoni Roselló; el vicari de les Sogues, Andreu Soler; i el vicari del Poal, Joan Falcó. A l'indret de la troballa es va edificar la capella. És un edifici senzill, de planta rectangular, precedit per un atri porticat, restaurat el 1968. EL TOSSAL DE LES SOGUES: Antic santuari del qual només en resten algunes empremtes, entre elles la planta de l'església romànica dels segles XII o XIII. Al seu subsòl s'hi han trobat també diverses tombes i ossaris de diferent època. El 1585 els trinitaris hi fundaren un convent per tal de fomentar la devoció a la Mare de Déu de les Sogues. Va ser abandonat amb l'exclaustració de 1835. Després d'això el conjunt es va anar enrunant i no va ser fins al 1977 quan, per iniciativa de Segimon Balagué, es va iniciar la recuperació de l'indret i la seva excavació. L'any 1983 es va construir, prop d'on hi havia hagut el santuari, un casal en forma de barca, segons projecte de l'arquitecte Jordi Mir, on es guarden algunes de les troballes. PILAR DE L’ANUNCIACIÓ: A molt poca distància de la capella del Miracle hi ha un pilaret de pedra, format per un pedestal cúbic, un bloc monolític de planta quadrada i la capelleta, amb unes rajoles de ceràmica pintades amb un dibuix al·lusiu la llegenda de la Verge de les Sogues. Segons aquesta, fou en aquest punt on es produir el diàleg entre el pagès i la Verge.

BELLVÍS

braç de gitano

Cassola de tros

Santuari de les Sogues 50

els arcs


ESGLÉSIA DE SANT ANTONI DELS ARCS: El poble dels Arcs, al nord de Bellvís, està documentat des de l'any 1147 i la seva església des del 1279. L'edifici actual, de tipus neoclàssic, és de la fi del segle XVIII. La façana principal és capçada amb un frontó triangular flanquejat per dues torxes de pedra. Un frontó semblant corona la porta, entre pilastres, de senzill arc escarser. Té inscrita la data de 1792. A la banda dreta de la façana s'alça la torre quadrada del campanar. CAL BORRÀS: Edifici senyorial, de planta baixa, dos pisos i golfes, construït cap a la fi del segle XVIII. La façana està obrada tota ella amb carreus de pedra picada. El portal és d'arc escarser, amb una mènsula al bell mig ornada amb la flor de llis. Les llindes dels balcons duen inscripcions amb el nom de Bartomeu Bosch i la data de 1799. Entre els balcons hi ha una fornícula barroca, ara buida. CAL BUFALÀ: Casal de planta baixa i dos pisos, amb façana de pedra picada i obertures emmarcades amb grans carreus. A la llinda del balcó central hi ha la data de 1726. El portal, de grans dimensions, és envoltat d'un encoixinat de carreus que, a la llinda, estan posats a saltacavall. Al bell mig, l'escut de la família. CAL ARDERIU: Edifici de planta baixa, dos pisos i golfes que, malgrat les reformes d'època moderna, conserva bon part de l'estructura original. A la llinda de la finestra de la planta baixa hi ha inscrita la data de 1790 i a la del balcó principal, el relleu d'un escut. CAL CALVET: Edifici amb façana ricament ornamentada. El coronament té un perfil mixtilini típic del barroc popular català. Les obertures estan decorades amb garlandes. La llosana del balcó i l'ampit de la finestra superior es recolzen en cartel·les escalonades i s'ornamenten amb un fris ceràmic. CAL CIPRIÀ (ELS ARCS): La casa, ben restaurada, té façana de pedra irregular, amb carreus de pedra picada a les cantoneres i emmarcant les obertures. La façana lateral s'obre, al pis superior, amb una galeria de dos arcs de punt rodó. Hi ha dues inscripcions amb els noms de Francesc Bordàs i l'any 1778 i Antoni Bordàs, 1802.

CAL CAVA (ELS ARCS): Edifici entre mitgeres amb la façana feta amb carreus de pedra picada. L'interès d'aquesta casa radica en el fet d'haver estat construïda, cap a mitjan segle XIX, amb la pedra del derruït santuari de les Sogues, situat ben a prop del poble dels Arcs.

BELLVÍS

braç de gitano

Cassola de tros

Santuari de les Sogues 51

els arcs


ASSENTAMENT ESGLÉSIA PARROQUIAL

-S’edifica l’església parroquial de Sant Joan, en un estil renaixentista tardà. Té un Segle bonic campanar de planta quadrada. Una creu de terme gòtica, feta l'any 1580, fou XII enderrocada vers el 1970 per una forta ventada, i una altra, també gòtica, havia estat destruïda l'any 1936, a l'inici de la guerra civil de 1936-39. S'ha trobat alguna resta de ceràmica i de pedra picada a l'indret on havia estat el primer emplaçament del poble, i on hom creu que devia haver-hi el castell de Castellnou, que donà nom al poble.

ACTUALITAT

-Castellnou de Seana roman des d’aquest any incorporat dins 1139 la jurisdicció senyorial de la baronia de Bellpuig., inicialment en mans dels Anglesola. - El nucli urbà es formà a redòs de l’església i va créixer primerament vers el SE, a l’antic camí de Bellpuig, i després pel SO al llarg de la carretera que uneix la població amb la N-II i el baixador del ferrocarril de barcelona a Lleida, Saragossa i Madrid.

-La festa major d'estiu (festa de Sant Blasiet), se celebra el segon dilluns de Segle setembre, i la d'hivern, el primer divendres de febrer, per Sant Blai. Pel 17 de gener XI se celebra la festivitat de Sant Antoni, amb el repartiment de coca beneïda. 2011

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de catalunya. Vol. 9 i 10. Enciclopedia Catalana SA, 1983. “Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja”. J. Fuguet Sans, 2000. Pàgina web del municipi: http://castellnouseana.ddl.net/layout_index.php Pàgina web www.enciclopèdia.cat

Església de Sant Joan Baptista

CASTELLNOU DE SEANA 52

creus de terme Festa de Sant Blasiet


El terme municipal de Castellnou de Seana, de Ubicació municipi: 16,33 Km², es troba gairebé a mig camí entre Mollerussa i Tàrrega. Limita amb els municipis de Vilanova de Bellpuig (S), Bellpuig d’Urgell (E), Ivars d’Urgell (N), Vila-sana (O) i Golmés.

Església de Sant Joan Baptista

CASTELLNOU DE SEANA 53

creus de terme Festa de Sant Blasiet


ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA: L'església parroquial de Sant Joan Baptista està documentada des del segle XII i fins a la fi del XVI va formar part de la diòcesi de Vic. Al mateix indret on hi hagué l'antiga església es va construir un nou temple, de tres naus. La nau central està coberta amb volta de llunetes. Al presbiteri hi destaca la volta en forma de petxina. Adossat a la façana hi ha el campanar de torre, tot ell obrat amb carreus de pedra. La portada és d'arc de mig punt flanquejada per dues pilastres i un frontó on hi ha una fornícula amb una imatge del Baptista. A la façana hi ha gravada la data de 1744 i a la pica baptismal la de 1745. Adossada a una paret lateral s'hi ha col·locat la làpida de Pere Carrera i Torrent (1785-1844), darrer abat de Santes Creus i fill de Castellnou. CREUS DE TERME: A Castellnou hi havia dues creus de terme. L'una, d'estil gòtic tardà, era situada a la sortida del poble, al camí de Vilasana. L'altra, renaixentista, s'alçava al final del carrer del Calvari. D'aquesta darrera se'n pot veure la base, ara situada al costat de l'església. Duu inscrita la data de 1580 i el nom de l'autor, Bartomeu Gomar, de Golmés. Totes dues foren destruïdes per la barbàrie iconoclasta l'any 1936. Tanmateix, s'han conservat, força malmesos i, els dos capitells o nusos i una part de la cresteria, actualment dipositats al pati d'una casa del poble. CAL BLASSÓ: És el casal conservat més interessant del poble, malgrat que l'obertura de dos grans portes n'ha alterat la seva imatge original. Cal destacar-hi la façana, tota ella feta amb carreus de pedra picada, ben escairats però de mida irregular. Els finestrals de la planta noble tenen llinda recta monolítica i un ampit sobresortit. A la llinda de la porta principal hi ha gravada la data de 1666. CAL PARETÓ: És una altra de les cases antigues i ben restaurades del carrer Major. La planta baixa és de pedra, igual que l'emmarcament dels balcons. El portal original és el central, d'arc escarser.

Església de Sant Joan Baptista

CASTELLNOU DE SEANA 54

creus de terme Festa de Sant Blasiet


LLINDA DE CA LA GENOVEVA: de la derruïda casa de Ca la Genoveva només en resta el portal de pedra, motllurat i amb incisió conopial, de tradició gòtica. Al centre hi ha el símbol d'una creu de Malta encerclada i la data de 1695.

CAL MINGO: una altra de les cases d'interès, molt ben restaurada, és cal Mingo. La façana és feta amb carreus irregulars de pedra picada fins a mitja alçada. Les finestres del pis principal tenen llinda, brancals i ampit motllurat de pedra. I la porta principal, també motllurada, mostra l'angle conopial i al seu damunt la data, molt desgastada.

CAL PURO: davant de l'església hi ha algunes cases antigues, restaurades en els darrers anys. D'entre elles es pot destacar Cal Puro, habilitada com a casa de turisme rural. A una de les llindes del pis principal hi ha gravada la data de 1695. En la rehabilitació s'han recuperat els antics cups, forats oberts al terra que servien per emmagatzemar el vi, i també la bodega.

AJUNTAMENT: Edifici construït durant la primera dècada del segle XX. Consta de planta baixa i pis i està coronat per un ampli capcer mixtilini on hi ha un relleu amb l'escut del municipi. La planta baixa s'obre amb tres grans arcades de mig punt damunt les quals hi ha la balconada principal, també amb tres obertures, emmarcades amb pedra.

CAFÈ MODERN: L'edifici va ser construït l'any 1932 com a seu social de de la Joventut Republicana, Després de la guerra va ser ocupat per la Falange, el nom de la qual encara s'endevina sota la cornisa.

Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/ Església de Sant Joan Baptista

CASTELLNOU DE SEANA 55

creus de terme Festa de Sant Blasiet


ASSENTAMENT SEGLE XIV SEGLE XV ACTUALITAT

-L’origen de la població es troba en un palau o almúnia àrab, el qual fou aprisiat per Ramon Gombau d'Anglesola (1084) durant la conquesta del territori pels comtes de Barcelona.

Meitat s. XI

1179 -Arnau d’Anglesola i la seva muller Ermessenda definiren a l'ordre del Temple tot el que tenien entorn del dit Palau i passà després del 1317 als hospitalers de Lleida. -Alfons III el Benigne inclogué el Palau d'Anglesola en la vegueria de Tàrrega, i en el 1330 fogatjament del 1358 s'afirma que els llocs que el comanador de Montalbà tenia en les vegueries de Cervera i de Tàrrega foren donats a Acard de Mur (eren el Palau d'Anglesola i Sidamon). 1365 ‐En el cens el poble consta també com a senyoria d'Acard de Mur. Però l'orde -70 militar de Sant Jaume de l'Espasa degué mantenir l'alta jurisdicció sobre els llocs esmentats, ja que el rei de Castella, Enric II Trastàmara, els adquirí el 1373 per permuta amb el mestre de l'orde. El mateix any Enric II cedí els llocs del Palau d'Anglesola i Sidamon al comte Joan d'Empúries. 1376 -La doble senyoria, amb Sidamon, va ésser adquirida de mans del comte d'Empúries pel jurista Pere Sacalm. -Pere Sacalm vengué a l'orde de Sant Joan de Jerusalem els dos llocs, amb la jurisdicció civil i la criminal, amb el mer i mixt imperi, i aquests passaren a formar part de la comanda hospitalera de l'Espluga Calba. -Durant la rebel·lió del comte de Pallars contra Joan II, ja acabada la guerra civil contra l'esmentat monarca, els mercenaris Esteve Grau, Lluís Mogarra i el Bastard de Cardona, contraris al rei, s'apoderaren del Palau d'Anglesola, Penelles, Castellserà i la Fuliola i el rei hagué de pagar 7000 lliures per a recuperar-los. -Durant el regnat de Ferran II el Palau continuà dins la vegueria de Tàrrega i dins la senyoria de l'orde dels hospitalers, que perdurà fins al segle XVIII. -A partir del decret de Nova Planta, el municipi passà al corregiment de Lleida.

1405 1476

Fins segle XVIII

-La Diputació de Lleida i la Mancomunitat de Catalunya (1914-17) escolliren un Segle sector del terme del Palau per a camps d'experimentació agrícola (farratge, bleda- XX rave, olivera i fruiter dolç). El ferrocarril de via estreta de Mollerussa a Balaguer i Menàrguens, per al transport de la bleda-rave sucrera, inaugurat el 1905, passava pel Palau fins a la seva clausura el 1951.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de catalunya. Vol. 9 i 10. Enciclopedia Catalana SA, 1983. “Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja”. J. Fuguet Sans, 2000. Pàgina web del municipi: http://www.elpalaudanglesola.com/ Pàgina web: www.enciclopèdia.cat

Ferrocarril de via estreta

EL PALAU D’ANGLESOLA 56

Església de Sant Joan Baptista


El terme municipal de Palau d’Anglesola és de poca extensió (12,31 Km²). Els límits municipals són amb els termes de Bell-lloc d’Urgell (o), Sidamon (SO), Fondarella i Mollerussa (S), el Poal i Bellvís (N).

Ubicació municipi:

Ferrocarril de via estreta

EL PALAU D’ANGLESOLA 57

Església de Sant Joan Baptista


ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA: edifici construït l'any 1802 en substitució d'una església anterior, probablement del segle XIII, tot i que la parròquia està documentada des de l'any 1118. El temple és d'un estil que es mou entre el neoclassicisme i el barroc. Barroca és la portada, flanquejada per dues dobles columnes amb capitells corintis que fan de suport a un entaulament trencat, enmig del qual hi ha una fornícula, ara buida, sota un guardapols de mig punt. Al flanc dret de la façana s'alça el campanar, vuitavat, de tres cossos. A l'interior de l'església es conserva una pica baptismal renaixentista. CARRER DE SANT JOAN: El sector més antic i de major interès monumental és el que formen els carrers del Doctor Pont i Gol i el carrer de Sant Joan, just a l'indret on hi havia hagut el castell o palau d'Anglesola. Al seu lloc s'alça un conjunt de cases senyorials bastides durant els segles XV i XVII, moltes d'elles reformades al XVIII. Al número 5 es conserva una llinda amb un escut i la data de 1563. La port posterior d'algunes cases dona al carrer de la Fassina, on hi ha una vella tanca amb obertures emmarcades amb pedra. . CAL MIQUELÓ: És un casal del segle XVI-XVII, reformat al llarg del segle XVIII. Consta de planta baixa, pis i galeria de solana. De la casa antiga es pot veure encara, sota l'arrebossat, un gran portal adovellat. Al seu damunt hi ha una finestra de llinda recta amb incisió conopial. .

CAL FELIPET: Interessant edifici amb la façana feta amb grans carreus de pedra, que consta de planta baixa, pis i golfes. Hi destaca el gran portal adovellat, de mig punt, i les finestres del pis, de llinda recta, amb brancals motllurats i ampit destacat. És d'època renaixentista, probablement del segle XVI. La galeria superior és un afegit posterior. CA L’ISETA: La casa va ser edificada sobre les restes del castell o palau d'Anglesola. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa es veu, tapiada, una gran arcada de mig punt. La façana és feta amb carreuat de pedra. La planta principal, amb balcó corregut, té les obertures motllurades. Degué ser reformada el 1898, tal com indica la data inscrita la llinda de la porta.

Ferrocarril de via estreta

EL PALAU D’ANGLESOLA 58

Església de Sant Joan Baptista


CAL MASSOT: només en resta la façana, que és una de les més destacades del poble. Tota ella està feta amb carreus de pedra de bona factura. Són de gran interès la finestra i el portal del balcó, amb motlluratge esculpit i capitells amb bustos humans i animals fantàstics. Damunt la cornisa, també esculpida, es veuen encara les finestres de les golfes, de llinda recta amb trau conopial. Cal destacar també el forjat de la barana del balcó, del segle XVIII. CAL BLASIÓ: Edifici de l'any 1616, segons la inscripció que hi ha sota l'escut que presideix la porta. La façana és tota de pedra, feta amb carreus regulars i ben escairats. Al pis principal hi ha un balcó amb llinda i brancals motllurats i un altre de més petit al costat. Entre ells hi ha una imposta a mode de cornisa.

CAL PERE BASSA: Casa situada a la plaça Major que consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha ample contrafort atalussat. Els tres balcons, d'arc rebaixat, tenen damunt la llinda un escut barroc de pedra. Damunt la porta hi ha una inscripció on hi figura el nom de Josep Vilagrassa i l'any de 1766. AJUNTAMENT: Edifici de planta baixa i dos pisos amb la façana simètrica en relació a un eix central amb el coronament més elevat. És una façana austera, sense l'habitual ornamentació classicista dels edificis institucionals. L'únic guarniment és la senzilla motllura que envolta les obertures. COOPERATIVA AGRÍCOLA: Edifici construït entre 1928 i 1930 projectat per Cèsar Martinell. Consta de tres naus paral·leles i una altra de transversal. Està fet amb paret de tàpia i maó vist. A la base de les obertures hi destaca l'acabat de ceràmica d'un intens blau marí. Modernament ha estat ampliat. CAPELLA DE SANTA LLÚCIA: Adossada a la tanca del cementiri hi ha una antiga capella, de planta quadrada, teulada a dues aigües i façana de pedra. S'obre amb un gran portal de mig punt, adovellat i un petit ull de bou. Corona la façana un campanar d'espadanya en forma de garita. A l'interior hi ha el sepulcre d'Ignasi Carbó Florensa (1810-1852), que va col·laborar amb Antoni M. Claret en la fundació de l'orde dels claretians. La capella és de propietat particular. Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

Ferrocarril de via estreta

EL PALAU D’ANGLESOLA 59

Església de Sant Joan Baptista


ASSENTAMENT

Èdat ferro

TEMPLERS

-Com la seva rodalia, fou repoblat pels templers, per bé que aquests pertanyien a la zona d'atracció del comtat d'Urgell, com s'aprecia en un instrument signat pels comtes Ermengol V i Adelaida.

1090

-En la reclamació que féu Ermengol X, de la jurisdicció de diversos llocs, el Poal hi era inclòs. -La senyoria del Poal pertanyia a Bertran Desvalls, de Lleida, que posseïa també els castells de Gimenells i de Baells, la família del qual era oriünda de Valls. -Un segon Bertran Desvalls, senyor del Poal, era paer en cap; aquest mateix any es distingí en un torneig que se celebrà al Reng de Junyer a Lleida en acudir-hi Joan II a jurar els privilegis de la ciutat. -La senyoria pertanyia al també paer en cap Lluís Desvalls. -El 1666, nasqué Antoni Desvalls i de Vergós, que el 1725 obtingué el títol pòstum de marquès del Poal. Austriacista, el 1706 havia obtingut del rei-arxiduc el títol de vescomte del Poal perquè s'havia distingit en la guerra de Successió. El seu nebot Manuel Desvalls i de Vilanova rebé de Carles VI el comtat de Desvalls.

1307 Mitjan s.XIV

1497 1666

MUNICIPI

1706

-Abans del Canal auxiliar d’Urgell, la gent cercava de les vetes fluvials l’aigua, que era abundant en aquesta zona. Caldria esmentar la bassa existent a l’indret de l’església parroquial i la “bassa d’en Sori” de quasi un jornal de terra. -Es segregà com a municipi independent.

1922

ACTUALMENT

BERTRAN DESVALLS

-Els vestigis més antics del lloc es troben en un seguit de tossals a uns 300 m del poble, en el camí d'Utxafava a la Novella Alta. Hi ha un poblat hallstàttic fortificat, a uns 3 m de profunditat, els habitatges del qual sembla que foren destruïts per un incendi. De restes romanes, també se'n troben a la rodalia del Poal: a les Novelles, a la Pedrissa, etc.

-El marquesat del Poal continua avui de dret en la mateixa família dels Desvalls. -Al terme, eminentment agrari hi predomina el conreu de fruiters i de cereals. La major part de les terres conreades són regades pel Canal Auxiliar d'Urgell. -La festa major és el 29 d’agost es realitzen diferents activitats com els correfocs. També es celebra la festa Major Mare de Déu del Roser i carnestoltes. Com plat gastronòmic local són típics els panadons.

2011

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 9 i 10.” Enciclopedia Catalana SA, 1983. Pàgina web de l’Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/ Pàgina web del municipi: http://poal.ddl.net/ Església de Sant Joan Baptista

EL POAL

orelletes

panadons els templers

60


El municipi del Poal, d’una extensió de 8,87 Km² Ubicació municipi: Pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d'Urgell, com a unitat administrativa. Aquest municipi confronta a nord amb Linyola i Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent. A sud limita amb els municipis de Palau d’Anglesola i Castellnou de Seana.

El Molinet

Església de Sant Joan Baptista

EL POAL

orelletes

panadons els templers

61


ÉSGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA: Dedicada a la degollació de Sant Joan. La trobem documentada des de l'any 1391. L'edifici actual, ubicat entre mitgeres, es va construir l'any 1743 (data gravada a la porta) però no es va enllestir fins el 1776. El campanar és encara més tardà, del 1790. Va ser alçada per iniciativa de Francesc Desvalls i d'Alegre, senyor i marqués del Poal, segons la inscripció que figura en una làpida sepulcral. Consta d'una nau coberta amb volta de canó, amb capelles laterals, i un campanar de base quadrada amb el cos superior octogonal. El portal és d'arc escarser, de línies clàssiques. Va ser ampliada l'any 1950-53 per Josep Danés i Torras. . CAL CASTELL: Tipus Edifici residencial Període Segle XVIII Situació Carrer Major Casal senyorial amb les façanes de pedra picada. Consta de planta baixa i dos pisos. La planta noble s'obre amb balcons individuals, amb grans llindes monolítiques. Les finestres del pis superior van ser escurçades, però es conserven els ampits originals. Cal destacar les gàrgoles amb cares esculpides. La casa va ser edificada el 1763 i va ser propietat dels Desvall, marquesos del Poal. . CAL PUIG: És un dels edificis destacats del carrer Major, construït l'any 1778. Consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa és feta amb grans carreus de pedra picada. Al pis més alt han estat escurçades les finestres. El portal és rectangular, emmarcat amb carreus encoixinats. És interessant el motiu central de ferro forjat de les baranes dels balcons, en un dels quals hi ha la data de construcció. Aquesta es pot veure també a la dovella central, amb les sigles F. Puig. Actualment és de propietat municipal. CAL FRANCÈS: Edifici de planta baixa i dos pisos construït, . segons s'indica a la llinda del portal, l'any 1699. Degué ser reformat els anys 1783 i 1831, dates inscrites a les llindes de dos balcons. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra, les del pis principal han estat escurçades, igual que a d'altres edificis del mateix carrer. A la porta hi ha un escut i a sota el nom de Jaume Joan Massià. Cal destacar els elements decoratius de ferro forjat dels balcons, gairebé idèntics als de cal Puig, al mateix carrer. . Església de Sant Joan Baptista

EL POAL

orelletes

panadons els templers

62


CASA ALBERT: Casa de planta baixa i pis edificada l'any 1780 segons indica la llinda del portal principal de la casa, juntament amb el nom de Joseph Albert. Les obertures originals tenen llinda, brancal i ampit de pedra. Al balcó principal hi ha la data de 1884, època en què la casa degué ser reformada.

CAL GRAELLS: Masia urbana de planta basilical, amb el cos central més elevat, on hi ha les golfes. Les teulades són a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb pedra, igual que les cantoneres. La porta, d'arc escarser, és ampla, per permetre l'entrada dels carros. . CREU DEL TERME: Originalment estava situada al final del carrer Major. S'alça damunt d'un pedestal cúbic on hi ha la data de 1793. Malmesa, com tantes altres creus, l'any 1936, la part superior va ser refeta l'any 1949. .

EL MOLINET: Conjunt de diversos edificis construïts a l'entorn d'un molí que aprofitava les aigües del riu Corb i que va ser ampliat l'any 1943 quan es va transformar en la Granja Rius. Ben a prop seu hi ha un gran casal que evoca una masia tradicional, amb torratxa i galeria lateral. També es pot veure una creu de terme, segurament de la mateixa època, cap a la tercera dècada del segle XX. Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ . Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

Església de Sant Joan Baptista

EL POAL

orelletes

panadons els templers

63


ASSENTAMENT ELS ANGLESOLES 1er HABITANTS

-En quant als habitants de Fondarella era una petita comunitat pagesa que vivia del cultiu de cereals i de pastures a grans ramats que venien de la muntanya, malgrat les epidèmies i guerres, la podem parlar d’un poblament continuat de la població. -La primera referència concreta dels habitants la tenim en una visita pastoral ens indica com a mínim que el poble està habitat i que té una església dedicada a Santa 1331 Maria. Dins aquests habitants podríem aventurar a parlar petita comunitat jueva.

ABANS DEL CANAL

-Amb la conquesta definitiva de Lleida, apareixen altres noticies de Fondarella on es 1146 diu que s’integrava dins in comitatum Barchinona et in terminumcastri Anglesola. -Els Anglesola no van ser els únics senyors de Fondarella, ventes, herències fins hi tot embargs van fer canviar de senyors: els Moliner, Sassala, Jordà ( tots de Lleida ) fins arribar a formar part del Capítol de la Catedral de Lleida.

-La senyoria de Fondarella era de G. Moliner. s.XVII -Es despoblà amb motiu de la guerra dels Segadors. -El lloc s'anà poblant lentament i es comencen a plantar de moreres i també de s.XVIII l'extensió de l'ametller i l'olivera. -Continuà en mans del capítol de Lleida fins a l'abolició de les senyories, i l'arribada del canal representà una relativa prosperitat. -Es va trobar a la partida de l’Hospitalet una làpida funerària jueva. És possible que fos ubicat l’anomenat Hospital de Sant Nicolau, l’última referència és del 1592. Hi va haver un hostal que fou destruït a principis del XIX en la Guerra del Francés.

ACTUALMENT

-La primera referència que tenim sobre aquest topònim data de 1079 l’any 1079, que es quan concedeix amb la conquesta feudal depenent de la ciutat musulmana de Lleida, i apareix sota la forma Alfandarella, fins a mitjans del segle XVII el poble rebrà aquest nom, posteriorment evolucionarà com Alfondarella per passar a mitjans del segle XVIII com a Fondarella.

- L'economia del municipi es basa en el conreu de farratges, amb un clar predomini de l'alfals; els cereals, i el arbres fruiters, sobretot pomeres i pereres. - La festa major d'hivern se celebra per Sant Sebastià, i la d'estiu,. Per Sant Joan es fa revetlla amb repartiment de coca, i per Carnaval, cuita de botifarra i carn a la 2011 brasa. En gastronomia típica del poble és les orelletes i ratafia.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 9 i 10.” Enciclopedia Catalana SA, 1983. Pàgina web de l’Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/ Pàgina web del municipi: http://fondarella.ddl.net/ Ermita de Sant Sebastià

FONDARELLA

orelletes 64

Església Santa Maria

ratafia


El terme municipal de Fondarella té 5,41 Km² i es troba al sector de llevant de la comarca, prop de Mollerussa i dins el seu àmbit d’influència; forma part, pel paisatge i pel tarannà, dels pobles urgellesos. El poble de Fondarella limita amb els termes del Palau d’Anglesola (N), Mollerussa (E), Sidamon (O) i Torregrossa. La carretera N-II de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent.

Ermita de Sant Sebastià

FONDARELLA

orelletes 65

Ubicació municipi:

Església Santa Maria

ratafia


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA: Tot i que l'edifici actual és del segle XVI, l'església té origen romànic. Està documentada des del segle XII, quan formava part del bisbat de Vic. Al segle XVI va passar a dependre de Solsona. La façana, de carreus de pedra ben escairats, té un coronament esglaonat formant una espadanya de tres ulls. El portal és adovellat, d'arc rebaixat i al seu damunt hi ha una rosassa. Ha estat reformada modernament i s'hi han afegit tres absis semicirculars. A la seva esquerra hi ha les restes de la rectoria que, en una llinda, conserva un escut amb la data de 1796. ERMITA DE SANT SEBASTIÀ: Capella edificada l'any 1735 segons es desprèn de la data gravada a la llinda de la porta. Aquesta té els brancals amb grans carreus de pedra ben escairada, igual que les dues cantoneres. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres baixes, també envoltades de pedra. Va ser restaurada als anys vuitanta del segle XX. CAL COMBELLES: Edifici de grans dimensions que ocupa part del solar on hi havia hagut el castell de Fondarella. En l'estructura interior de la part més baixa aprofita alguns elements de l'antic casal. Tanmateix, el conjunt de l'edifici és bàsicament de mitjan segle XVIII. CAL ROS: Conjunt de dues cases de mitjan segle XVIII. A una de les portes hi ha la data de 1758 i a la de la tanca que clou el recinte pel carrer de baix, la de 1767. Les obertures són de llinda recta, totes elles emmarcades amb pedra escairada. La resta és de maçoneria arrebossada. La casa de la dreta és més tardana i ha estat restaurada. Un dels balcons té gravada a la llinda la data de 1803.

Ermita de Sant Sebastià

FONDARELLA

orelletes 66

Església Santa Maria

ratafia


CAL RENYÉ: Casal senyorial, de planta baixa i dos pisos, que duu inscrita a la façana la data de 1744 al costat del nom de Pere Reiñé. Va ser edificat ocupant part del solar on hi havia hagut el castell de Fondarella, enrunat en aquella època, part de l'estructura del qual es conserva a la planta baixa. La planta noble s'obre amb balcons individuals emmarcats amb pedra de qualitat. El parament llis està decorat amb detalls esgrafiats. CAL BOSCH: L'edifici degué ser construït l'any 1791, segons es pot llegir a la llinda del balcó principal, on hi ha també gravat el nom d'Antoni Bosch. El gran finestral del balcó és l'element més destacat, tot ell emmarcat amb pedra motllurada. A sota hi el portal amb una gran llinda monolítica. La casa ha estat completament restaurada en època moderna.

CAL VIUDES: És una casa gran, de planta baixa i dos pisos, reformada en època moderna. Degué ser construïda durant el segle XVII i reformada al XIX (en una llinda hi havia la data de 1852). La façana més interessant és la posterior, on encara es pot veure una galeria de quatre arcades de mig punt i diverses finestres amb la llinda i els brancals fets amb carreus de pedra.

CASA BELLMUNT: Edifici del segle XVIII, de planta baixa, dos pisos i unes golfes obertes amb tres ulls de bou. Damunt la porta es conserva un escut de pedra amb el nom de Josep Bellmunt i la data de 1767.

Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

Ermita de Sant Sebastià

FONDARELLA

orelletes 67

Església Santa Maria

ratafia


ASSENTAMENT FRANCESOS

-Els francesos ocupaven Golmés sense cap mena de resistència, ja que el poble 1707 estava semi deshabitat davant l’arribada d’aquests. 1772 -El 1748 era enderrocat l’antic temple medieval, es contrueix un nou l’any 1772. -El 1808 els francesos havien envaït el país, i al 1809 l tercera companyia del Terci 1808 de Lleida passà per Golmés. Durant el 1810 el poble va ser saquejat i l’arxiu del 1810 “comú” destruït.

CANAL

- Bernat d’Anglesola i la seva muller Sança van concedir la carta a la vila de 1204 Golmés. -Antigament a Golmés hi havia una capella dedicada a Sant Miquel, aquesta tenia fossar propi i durant molt de temps fou l’utilitza’t per la gent del poble. La seva ubicació queda emmarcada a la part oriental del poble, fora del que era el recinte 1610 emmurallat. A partir del 1610 els difunts ja no es portaven en aquest fossar.

-Es feu realitat el canal d’Urgell,l’obra hidràulica. -Es va donar el primer reg provisional a 800 jornals de terra.

ACTUALMENT

CARTA DE POBLACIÓ LIMITS

-Golmés era una fortalesa sarraïna que obstaculitzava les 1010 campanyes a Ramon Borrell I contra Lleida. -El castell fou conquerit amb els de Cervera. Tàrrega i Anglesola. 1076 -Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon donen el castell d’Anglesola. Golmés es transforma en una senyoria d’aquests. Creació d’un document amb els límits del terme castral 1079 -Amb la conquesta de Lleida que trobem aquest territori plenament sota domini 1149 feudal. Durant la segona meitat del segle XII, sabem que a Golmés hi havia un nucli Mitjan de població perquè trobem documentada la vila i el seu terme en altres documents. s. XII

-L’influència del complex industrial de Mollerussa, el poble ultrapassà el nucli tradicional i s'eixamplà vers l'antiga carretera N-II. -Tradicionalment es celebra l’últim diumenge d’abril la festa de les cassoles, és una participava festa gastronòmica a l’entorn d’un plat molt propi d’aquestes contrades de Catalunya: la cassola.

1862 1863

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 9 i 10.” Enciclopedia Catalana SA, 1983. Pàgina web de l’Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/ Pàgina web del municipi: http://golmes.ddl.net/

GOLMÉS

festa de la cassola

Carrer major

Carrer de la cendra Església de Sant Salvador 68

2011


Localització del patrimoni

Ubicació municipi:

El terme municipal de Golmés, de 16,59 Km², es troba a l’extrem de llevant de la comarca del Segrià, en contacte amb l’Urgell i a llevant de Mollerussa, enmig del Pla d’Urgell. El canal d’Urgell rega el terme i la totalitat de la terra conreada (99% total del terme) és de regadiu.

GOLMÉS

festa de la cassola

Carrer major

Carrer de la cendra Església de Sant Salvador 69


ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR: va ser beneïda l'any 1772 després que, el 1748, s'hagués enderrocat l'església vella, d'origen romànic. És un edifici de tres naus, amb transsepte i cimbori octogonal. La façana, feta amb grans carreus de pedra picada, és d'un barroc sobri, de línies clàssiques. Està coronada amb un frontó triangular i té a la seva esquerra el campanar, octogonal, de base quadrada. La portada està flanquejada per dues columnes, amb semipilastres al seu darrera que sostenen un entaulament amb frontó triangular. A l'interior hi havia un retaule de Lluís Bonifàs que va ser destruït l'any 1936. CARRER MAJOR: es concentren les cases més antigues i notables del poble. No és un carrer gaire llarg i conserva plenament la seva estructura original. Algunes cases han estat restaurades i encara es poden veure, a les llindes de portes i finestres, els noms de les antigues famílies i els anys de construcció, en general dels segles XVII i XVIII.

Juntament amb el Carrer Major, el carrer de la Cendra o dels Forners és un dels més antics del poble. Alguna de les cases està documentada des del segle XVI, com cal Marquet, que comptava amb cups i cellers a la planta baixa.

CAL MANUELET: d'aquesta casa, del 1766, en destaca especialment el relleu que hi ha a la llinda del portal. Es veu un conjunt de cases amb església que s'alça dalt d'unes penyes, tot plegat envoltat d'una ornamentació de tipus vegetal, molt del gust barroc.

CAL TOLDRÀ: aquesta casa fou seu de l'Ajuntament, així com cafè i teatre. El seu aspecte actual, que recorda als antics casals senyorials, és fruit d'una remodelació efectuada cap als anys setanta del segle XX.

CAN CALBÍS: es tracta d’un dels edificis antics més ben conservats del poble. Consta de planta baixa, planta noble i golfes. Cal destacar els grans carreus de pedra que envolten la porta, de llinda motllurada, i les finestres dels balcons. En un d'ells hi consta la data de 1791.

GOLMÉS

festa de la cassola

Carrer major

Carrer de la cendra Església de Sant Salvador 70


CAL PATET: Aquesta casa va pertànyer a la família Gomà, documentada des de la primeria del segle XVIII. Consta de planta baixa i dos pisos i degué ser remodelada als inicis del segle XX. Hi destaca, al pis més alt, un balcó semicircular amb dues columnes i barana de pedra.

CAL FELIP: edifici de grans dimensions que havia estat propietat de la família Felip, una de les més riques del poble durant el segle XVIII. Les obertures de la planta baixa i l'acabat actual, amb aplacat de pedra, són d'època moderna i no s'avenen amb l'obra original. Es conserven, tanmateix, les finestres de la planta noble, amb llindes, brancals i ampits de pedra. CAL METGE: edifici de mitjans segle XVIII en el que s’han fet modificacions posteriors. A la llinda de la porta hi ha gravat el nom de Pere Joan Minguell i la data de 1770. Al seu costat, eines i ferradures que fan referència a l'ofici de ferrer. Al balcó s’hi aprecia l’any de 1797.

CAL POSTILLÓ: tot i la seva proximitat amb l'església, aquesta masia estava situada fora del nucli urbà. Va ser construïda l'any 1797, segons està inscrit a la llinda de la porta principal. A la del balcó hi ha el nom de Salvador Calbís. Després va passar a formar part de la família Torra. El nom de la casa prové del fet que durant un temps va fer la funció de posta de diligències.

ESCOLES: el projecte d'aquest edifici és de l'any 1934 tot i que no va ser construït fins l'any 1947. Durant els anys vuitanta es va reformar, afegint-hi un pis sobre el porxo.

Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

GOLMÉS

festa de la cassola

Carrer major

Carrer de la cendra Església de Sant Salvador 71


s.XI -XII

ASSENTAMENT PRESÈNCIA D’AIGUA RECONSTRUCCIÓ ERMITA

-El següent pas d’expansió del poble va ser per la Plaça de l’Església, i es va edificar la resta de les cases pairals del casc antic i la construcció d’un altre portal. -La primera referència històrica de l’existència del castell d’Ivars quan Guillem Arnau cedeix a la canònica de Santa Maria de la Seu tot el seu patrimoni familiar, incloent-hi el castrum d’Ivars. -L’església que avui en dia es conserva no és l’original dels segles medievals. La Guerra de Successió i la Guerra Civil van suposar la pèrdua de molta informació sobre els seus orígens i l’ermita. El bisbe d’Urgell va construir-ne una de nova. -La construcció d’una capella per albergar una imatge de la Mare de Déu de l’Horta del segle XIV. Els pagesos adoraven la verge per demanar aigua que irrigués els camps de secà i evités les sequeres que provocaven passes de fam. -Des de la Reconquesta, Ivars d’Urgell fou dominat territorialment i jurisdiccionalment per la Seu d’Urgell, i esdevingué un poble eclesial. -Amb la desamortització de Mendizábal, l’ermita i els seus territoris foren expropiats i començaren els intents per part dels ivarsencs de recuperar-los.

ACTUALMENT

EXPANSIÓ MUNICIPI

-Els orígens d’Ivars d’Urgell es remunten al segle VIII, en un s.VIII moment en què el Principat estava sent envaït pels sarraïns. -L’aigua és la causa primera de l’assentament dels musulmans en el poble que provenia de la font de Santa Maria, ubicada al Camí dels Pouets per convertir al regadiu els camps i la irrigació l’horta d’Ivars. També altre possible motiu de la fundació és la presència del gran estany que proporcionava sal. -El nucli històric urbà es situa a la Plaça Segarreta, o hi hagué l’assentament del Castell, avui anomenat Cal Castellet, i un seguit de cases pairals que en aquell moment formaven un cercle tancat, sense la necessitat de muralla. -Ermengol atorgà Ivars al Capítol del bisbe d’Urgell. La primera referència de l’Ivars 1090 reconquerit és de l’any 1090, en què Ivars és qualificat de «quadra».

-Les festes majors del poble se celebren per la Segona Pasqua i per Sant Andreu. Destaquen el tradicional el Concurs Nacional de Colles Sardanistes i Nit de Sant Andreu, cada dos anys i consisteix en un certamen musical de sardanes. -L'estany d'Ivars i Vila-sana recuperat a partir del 2005, acull una important 2011 diversitat biològica i recupera la memòria històrica.

1785

s.XVII s.XVIII 1835

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 9 i 10.” Enciclopedia Catalana SA, 1983. Pàgina web de l’Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/ Pàgina web del municipi:http://www.ivarsdurgell.cat/ Ermita de la Mare de Déu d’Horta

sardanes

Església de Sant Andreu

IVARS D’URGELL 72


El terme municipal d’Ivars d’Urgell, de 24,34 Km², es troba al sector nord-oest de la comarca, ja al límit amb la Noguera, al Pla d’Urgell. Limita al nord amb el terme de Penelles (Noguera), la Fuliola i Tornabous, a llevant amb els de Barbens i Bellpuig d’Urgell, a sud amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana, i a ponent amb el de Linyola. Compren la vila d’Ivars d’Urgell, cap del municipi, i l’agregat de Vallverd; oficialment també es consideren agregats la Cendrosa i Montalé, en realitat masies.

Mas de la Cendrosa

Vallverd

Ubicació municipi:

Montalé

Ermita de la Mare de Déu d’Horta

sardanes

Església de Sant Andreu

IVARS D’URGELL 73


ESGLÉSIA DE SANT ANDREU El primer document on s'esmenta l'església d'Ivars (Yvarc) és de l'any 1098, quan depenia de la canònica de Guissona, dins el bisbat d'Urgell. Al mateix indret on hi hagué l'església romànica es va alçar el temple actual, entre 1785 i 1790, obrat pels mestres Francesc Albareda, pare i fill. El campanar es va construir poc després, entre 1803 i 1805, obra del lleidatà Francesc Nadal. Consta de tres naus, la central coberta amb volta de llunetes i les laterals d'aresta. La façana, de pedra picada, és presidida per un portal d'arc rebaixat, flanquejat per dues pilastres que sostenen un entaulament damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge del sant. CAL SANT: Gran casal fundat el 1777 pel marquès de Cruïlles, situat al bell mig del poble. Consta d'un cos principal i un de posterior, en angle recte, que conformen un pati tancat. De planta baixa i dos pisos, les façanes estan fetes amb pedra picada a la part baixa i arrebossades als pisos i totes les obertures estan emmarcades amb pedra. La façana que dóna al pati s'obre amb una galeria de quatre arcs de mig punt. Adossat a la casa hi un pont sobre el carreró del darrera. CAL SEGARRETA: Casal senyorial que va fer construir Pere Segarra l'any 1763. El nom i l'any estan gravats a la llinda d'una de les portes d'un balcó. La família Segarra, emparentada amb els marquesos de Cruïlles, va ser una de les més notables del poble. La casa té la façana de pedra picada fins a l'alçada del primer pis. La porta d'arc rebaixat dóna accés a una capella dedicada a sant Pere. Al pis més alt es pot veure un petit ull amb una campaneta. PLAÇA DEL DOCTOR SEGARRA: Constitueix l'espai central del poble, amb l'església i el gran casal de Cal Sant. Enfront d'aquest hi ha un conjunt de cases edificades als inicis del segle XX. En el decurs d'aquells anys, el municipi va experimentar un important creixement demogràfic i gairebé va doblar la població: dels 897 habitants de 1887, es va passar als 1770 del 1920.

PLAÇA DEL L’HOMENATGE A LA VELLESA: En aquesta plaça coexisteixen harmònicament edificis de diferent època. Un d'ells és el graner del senyoriu de Montalé, un edifici del segle XVII amb una gran arcada a la planta baixa, molt restaurat modernament. Hi ha també diverses cases del segle XVIII, com el gran casal de Cal Segarreta, i de començament del XIX, com la casa Pere Caus.

Ermita de la Mare de Déu d’Horta

sardanes

Església de Sant Andreu

IVARS D’URGELL 74


ERMITA DE LA MARE DE DÉU D’HORTA: Segons la tradició, en aquest indret un pastor de Barbens va trobar la imatge d'una Mare de Déu. El primer temple data del segle XIV, però l'edifici actual és de la segona meitat del segle XVII. Consta d'una nau coberta amb volta de llunetes, absis cobert amb una gran petxina i campanar de torre octogonal adossat a la façana. Fent cantonada amb aquesta hi ha l'antiga casa de l'ermità, amb un porxo d'arcs de mig punt. La façana és bastida amb pedra fins a l'alçada del portal. Aquest és senzill, rectangular, ornat amb una motllura. La Mare de Déu de l'Horta té una gran tradició a la contrada. La processó de l'any 1825 va congregar feligresos de més de quaranta pobles de la comarca. MONTALÉ: El lloc de Montalé, amb el seu castell ja desaparegut, està documentat d'ençà del 1158 com a propietat del bisbat d'Urgell. El 1431 va ser cedit, juntament amb l'església, a l'abat de Montserrat. Actualment només en resta una casa. Es tracta d'una gran masia amb diverses construccions annexes tancades dins un clos murat. El cos més antic està precedit per dos grans arcs de mig punt amb una columna enmig, que fan de porxo a l'escala que duu al pis, on hi ha una porta renaixentista, del 1575. A la planta baixa hi ha la capella, oberta amb un portal adovellat, i damunt del teulat, el campanar d'espadanya. Adossat a aquest cos n'hi ha un altre de planta rectangular amb un porxo de quatre grans arcades.

SANT MIQUEL DE VALLVERD: El poblet de Vallverd està presidit per l'església de Sant Miquel. És un edifici del segle XVII que ha estat restaurat fa pocs anys. En aquesta restauració es va recuperar el portal, a la llinda del qual hi ha la data de 1677. L'església consta d'una nau amb capelles laterals, coberta amb volta de llunetes.

MAS DE LA CENDROSA: El lloc de la Cendrosa està documentat des de l'època de la conquesta. Constitueix un conjunt disseminat de masos dels quals el més important és el de Can Sanç. La casa, del segle XVII però molt reformada l'any 1826, inclou al seu interior la capella de Sant Joan, també del segle XVII, però documentada des del XIV.

Ermita de la Mare de Déu d’Horta

sardanes

Església de Sant Andreu

IVARS D’URGELL 75


ACTUALITAT

SEGLE XIV

SEGLE XIII

ASSENTAMENT

-En els temps de la dominació sarraïna, el Pla d'Urgell era Segle anomenat de Mascançà i el centre n'era Linyola, que en els XII documents llatins medievals apareix citat com a Lineola o 1076 Linerola. -La conquesta del Pla de Mascançà o d'Urgell fou realitzada per Ermengol IV el de Gerb, entre el 1076 i el 1078. El 1079 Ermengol IV assignava per a la construcció del monestir de Gualter (vora Ponts) la meitat de les primícies de Linyola. -Regnant Pere el Catòlic (1210), Guerau de Cabrera s'apoderà per la força del comtat. El sobirà, emprengué la defensa del comtat i Guerau, vençut, hagué de sotmetre's. -En morir Pere, Guillem de Cardona recuperà el 1217 el comptat amb el castell de Linyola i altres. Encara, el 1228 el rei Jaume I hagué de procedir contra l'usurpador del comtat i rendir la plaça de Linyola per la força. El 1236 fou estipulada la concòrdia per la qual el Conqueridor es reservà les ciutats de Lleida i Balaguer. -Jaume I li reclamà els castells de Linyola, Balaguer, Agramunt i Oliana. Mort Àlvar d'Urgell i assolit el consentiment de la seva primera muller Constança, Linyola es convertí en vila reial. Fins el 1283 el castell fou administrat pel batlle reial Arnau de Calaf. En sobrevenir la revolta nobiliària al comtat d'Urgell, Pere el Gran el cedí en feu a Ermengol X, fill d'Àlvar i Cecília de Foix, juntament amb les altres viles del comtat d'Urgell (1278). -Ermengol X expressà al prepòsit de Solsona la seva protecció per als béns que posseïa la comunitat solsonina. El 1314, Jaume II atorgà a l'infant Alfons el comtat d'Urgell, en el qual era inclosa la vila de Linyola. -Després de la guerra dels Segadors, i com altres poblacions veïnes, Bell-lloc restà abandonat del tot i erm, i encara hi romania el 1665.

1210 1213

1259

1300

Fins 1665

-Les festes majors de Linyola se celebren el 22 de maig. S'organitza la festa de la cassola, que es fa la vigília de la diada de festa major i consisteix en la preparació a l'aire lliure de la típica cassola de tros. Per la festa major d'agost és tradicional la festa del Foc i de l'Aigua. Altres actes festius de la localitat són les Festes de la Cervesa, que des del 1990 se celebren el cap de setmana anterior a la festa major d'agost i la festa dels Tres Tombs que té lloc per Sant Antoni.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de catalunya. Vol. 9 i 10. Enciclopedia Catalana SA, 1983. “Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja”. J. Fuguet Sans, 2000. Pàgina web del municipi: http://linyola.ddl.net/layout_index.php Pàgina web www.enciclopèdia.cat

LINYOLA

Església de Santa Maria

font vella 76

Cassola de tros

Palau dels Barons


El terme municipal de Linyola, d’una extensió Ubicació municipi: de 28,76 Km², és situat al sector meridional de la Noguera, al límit amb l’Urgell. Confronta al nord amb el municipi de Bellcaire d’Urgell; allevant amb Penelles i Ivars d’Urgell; a sud amb el Poal i a ponent amb Bellvís, Vallfogona de Balaguer i el petit enclavament Arrufat, pertanyent a Bellvís.

Font Vella

LINYOLA

Església de Santa Maria

font vella 77

Cassola de tros

Palau dels Barons


ESGLÉSIA DE SANTA MARIA: La primera església de Santa Maria de Linyola està documentada des del segle XII. L'edifici actual degué ser iniciat cap a la fi del segle XV o inicis del XVI, època de transició entre romànic i gòtic, i encara estava en construcció el 1594, quan hi treballava el mestre d'obres de Valls, Bartomeu Roig. Consta d'una sola nau reforçada amb contraforts, entre els quals hi ha capelles, i un absis poligonal. A la façana, capçada amb una senzilla cornisa, hi destaca la portalada renaixentista i la rosassa, voltada d'un fris dentat. El portal és obra de l'italià Andrea Fortunato de Peregrini, d'entre 1601 i 1603. Està emmarcat per dues columnes compostes que sostenen un entaulament amb volutes, damunt les quals hi ha dues imatges molt malmeses i manca la central. Cal destacar la sèrie de plafons esculpits que ornamenta l'intrados de l'arc de la porta. A la façana dreta hi ha una altra porta rectangular amb composició "a la romana". De la banda esquerra de la façana emergeix un campanar vuitavat dividit en dos trams. El primer tram mostra quatre cossos circulars, com garites defensives. Data de 1587. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA: Del nucli antic de Linyola, format al voltant d'un castell del qual no en queden restes, en destaca especialment la plaça porticada de l'Església. Compta amb diverses cases antigues, en bona part reformades o reconstruïdes a mitjan segle XVIII, amb finestres emmarcades amb pedra, i amb renoms de gran tradició com cal Verdurenc, cal Morrut, cal Cassan o cal Formiguera. PALAU DELS BARONS DE LINYOLA: Edifici senyorial del segle XVI amb façana porticada feta amb pedra picada. Va ser edificat al lloc on hi havia hagut l'antic castell. Des de 1902 és la Casa de la Vila però es coneix popularment com el Castell. Va ser construït pel francès Bernat Longor, encarregat pel patrici local Joan Forès, l'escut del qual es pot veure al portal adovellat de la casa, amb la data de 1557. De la bella façana cal destacar-ne els quatre finestrals renaixentistes emmarcats per pilastres i entaulaments de tipus clàssic, amb capitells esculpits. Al pis més alt hi ha una galeria de petits arquets carpanells. En la rehabilitació feta a començament del segle XX es va fer servir pedra de l'antic cementiri i altres cases del poble. Va ser restaurat l'any 1991. CAL GALCERAN: Gran casal senyorial de planta baixa, pis i golfes, amb una galeria porticada a la cantonada, que dóna al pati. A la llinda del portal d'aquest pati hi ha el nom de Magí Galceran i la data de 1781, mentre que a la galeria hi figura la data de 1802. Els Galceran van ser batlles de la vila i regidors des de 1699.

LINYOLA

Església de Santa Maria

font vella 78

Cassola de tros

Palau dels Barons


CAL ROTÉS: Dins el nucli antic hi ha moltes cases del segle XVIII que conformen un conjunt de gran interès. Una de les més destacades, mercès a la seva acurada restauració, és can Rotés, actualment dedicada al turisme rural. A la llinda de la porta hi ha la data de 1751. Va ser habitada per la família Querol, la qual emparentà després amb els Rotés. A l'interior de la casa es conserva un celler de mitja volta, una sitja coberta amb totxos ceràmics, una pica tallada en un bloc de pedra on s’hi emmagatzemava l’oli i un pou d’aigua dolça de més de tres metres de profunditat. FONTS DEL CARRER MAJOR: L'arribada de l'aigua al poble es va produir l'any 1899, el mateix any en què es va construir l'escola i poc després de l'arribada del tren. Un any després arribaria l'enllumenat elèctric. La font és de pedra picada, amb dues piques simètriques entre pilars.

CREUS DELS OLIVERS: es desconeix l'origen de la creu primitiva, de la qual només es conserva la base. La part superior és de 1951.

FONT VELLA: Dipòsit d'aigua fet de pedra, es desconeix l’època d’origen. Sembla ser que podria ser de mitjan segle XIX, anterior al canal d'Urgell. A l'interior hi ha la data de 1908 que sembla correspondre a unes obres de reforma. Actualment constitueix un espai enjardinat aïllat, un xic allunyat del poble. GRAVATS DE LLINDES: Un passeig pels carrers antics de Linyola ens farà descobrir un bon nombre de finestres i portals amb les llindes gravades. Algunes presenten també el perfil motllurat, a vegades amb incisió conopial (les més antigues). La major part de dates gravades corresponen a la segona meitat del segle XVIII i començament del XIX, època de gran creixement demogràfic i fort impuls constructiu. Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

LINYOLA

Església de Santa Maria

font vella 79

Cassola de tros

Palau dels Barons


ASSENTAMENT SEGLES XVII

-Després de la inauguració del canal d'Urgell, l'alcalde de Miralcamp envià un 1862 expedient a la Diputació de Lleida en el qual feia una reclamació a l'empresa del canal pels danys ocasionats a veïns i regants a causa de les filtracions d'aigua de les sèquies.

ACTUALITAT

-Per matrimoni de la néta de Felip Galceran, Joana de Castre-Pinós, amb Segle Berenguer Arnau de Cervelló, Miralcamp passà a aquesta família i, posteriorment, XVI als Alagó, barons d'Alfajarín, als Montcada-Aitona (segle XVII) i als ducs de Medinaceli, que mantingueren la senyoria fins a la fi de l'Antic Règim. -En la guerra contra Joan II sofrí diverses falconades quan el monarca dominava Segle Tàrrega. El castell de Miralcamp era ja en ruïnes al segle XVI. La població sofrí XVII després el bandolerisme, tan estès al Segrià des de mitjan segle XVI. -El 1632 els comtes de Savallà tenien el lloc a crèdit dels barons de la Llacuna, senyors jurisdiccionals.

SEGLES XIX

-Els Termini antiqui Ilerde assenyalen la força o castell de 1172 Miralcamp com un dels límits del terme de Lleida. La casa d'Anglesola fou la repobladora del lloc després de la conquesta cristiana i ja el 1182 Bernat d'Anglesola era senyor de Miralcamp. El seu fill Pere I d'Anglesola, senyor també de Mollerussa, fou el fundador de la branca dels Anglesola dita de Miralcamp. En foren membres Berenguera d'Anglesola i Berenguer d'Anglesola. El seu germà Hug II d'Anglesola es casà amb Sibil·la, senyora de la baronia d'Anglesola i amb Elieta de Rocabertí, i Miralcamp passà a la filla del segon matrimoni, Magdalena. El seu fill Pere I d'Anglesola fou el fundador de la branca dels Anglesola dita de Miralcamp. -El castell i lloc de Miralcamp va passar a pertànyer a la 1365 vegueria de Tàrrega.

-L'economia del municipi és principalment agrària. Els arbres fruiters ocupen gran part de les terres, amb predomini de pomeres i pereres. Abunda el conreu de cereals (blat de moro i de farratge). De ramaderia predomina la cria d'aviram, destaquen també el bestiar porcí i l'oví. Quant a la indústria, hi ha la Cooperativa del Camp, fundada l'any 1945 i on s'hi poden trobar una gran varietat de productes autòctons (vins, vinagre, ametlles, oli, etc.). -La festa major d'hivern és el 20 de gener (Sant Sebastià) i la d'estiu l'últim cap de setmana d'agost, per Sant Miquel Arcàngel.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de catalunya. Vol. 9 i 10. Enciclopedia Catalana SA, 1983. “Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja”. J. Fuguet Sans, 2000. Pàgina web del municipi: http://miralcamp.ddl.net/ Església de Sant Miquel Pàgina web www.enciclopèdia.cat

MIRALCAMP

Alzinera el Quelàs

el molí d’or 80


El terme municipal de Barbens és constituït per Ubicació municipi: dos sectors separats per les terres d’Anglesola. Té una extensió de 7,50 Km². El primer sector comprèn Barbens i el seu agregat del Bullidor. És el sector principal del terme i és travessat per la sèquia segona del canal d’Urgell. L’altre sector és el terme rural d’Aguilella. El canal d’Urgell creua aquest darrer per l’extrem nord, amb la qual cosa, una petita part del municipi resta en el secà.

Festa de Sant Sebastià

MIRALCAMP

Església de Sant Miquel

Alzinera el Quelàs

el molí d’or 81


ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL: Hi hagué una primitiva església romànica, segurament vinculada al castell, que va ser substituïda per un nou temple, gòtic-renaixentista, cap a la fi del segle XVI. És una església de nau única, de planta de creu llatina, amb capelles laterals entre els contraforts, tres de les quals són gòtiques i l'altra barroca. L‘àbsis és poligonal, igual que el cimbori que s'alça damunt del creuer, fruit d'una ampliació d'època moderna. El portal és renaixentista. Està flanquejat per dues columnes estriades, que es recolzen sobre pedestals amb escuts. Sostenen un entaulament amb frontó triangular ornat amb relleus de petxina i dracs alats i amb impostes dentades. Integrat en el gran pany de la façana hi ha el campanar, que es comunica amb una torreta lateral per mitjà d'un passadís amb balustrada. Segons sembla, en la construcció de l'església es va utilitzar pedra de l'antic castell, desaparegut. CAPELLA DE LES MONGES: És la capella de l'antic convent de les Monges, que es dedicaven a l'ensenyament. És un edifici senzill, fet de tàpia, amb un campanaret d'espadanya de maó vist.

RECTORIA: Edifici d'importants dimensions,restaurat l'any 1998, que conserva els carreus de pedra picada de la cantonera i els que emmarquen les portes i finestres principals. En una de les llindes hi ha la data de 1827.

CASES DE LA PLAÇA MAJOR: Just sota l'església hi ha la plaça Major, a la qual s'hi accedeix per una escalinata. Davant d'aquesta, la plaça es tanca en un angle recta, format per les façanes de dues cases antigues. Una d'elles té un gran portal adovellat, mentre que l'altra s'obre amb portal de llinda recta i brancals de pedra, igual que les obertures del balcó. Al pis de dalt hi ha les golfes, obertes i amb barana de fusta. A una de les llindes s'hi pot llegir la data de 1730.

Festa de Sant Sebastià

MIRALCAMP

Església de Sant Miquel

Alzinera el Quelàs

el molí d’or 82


CAL JAN: Casal de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos, amb les obertures emmarcades amb pedra picada, igual que les cantoneres. A la llinda de la porta que dóna al carrer Joan Miró hi ha gravada la data de 1749.

MOLÍ DE CAL JAN (O MOLÍ D’OR): Es desconeix el seu origen però se sap que va ser propietat dels ducs de Medinaceli i que després va passar a la família Brufau. Al seu costat hi ha la xemeneia de les antigues màquines de vapor, del segle XIX, rehabilitada l'any 2003.

SINDICAT AGRÍCOLA: Pertanyent al noucentisme, la Cooperativa Agrària de Miralcamp, més coneguda per Lo Sindicat, és un edifici de línies simples projectat per Cèsar Martinell l'any 1919. Ha sofert modificacions al llarg dels anys i en l'actualitat es fa servir com a magatzem i presenta un aspecte molt deixat.

Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

Festa de Sant Sebastià

MIRALCAMP

Església de Sant Miquel

Alzinera el Quelàs

el molí d’or 83


ASSENTAMENT SEGLES XII I XVIII SEGLE XIX ACTUALITAT

-Es desconeix l’origen del poble. Aquest passà a dependre, 1179 dins la mateixa casa d'Anglesola, de la branca de Miralcamp, però a partir del 1210 deixà de figurar entre les seves possessions. -Mollerussa havia substituït Fondarella en el seu caràcter Segle d'alfòndec. La població té el seu origen en un hostal o casa XIII de parades al camí reial de Barcelona a Lleida, reglamentat ja en temps de Jaume I, i estigué sota els dominis dels Olzinelles (des dels segles XVII marquesos d'Alfarràs), que hi tingueren una casa forta. -Els Olzinelles de Mollerussa van haver de cedir la senyoria del poble als 1656 Ferreres, descendents d'una altra branca de la família, els Olzinelles de Torreserona; d'aquests va passar als Camporrell, que al seu torn la van haver de cedir, també per deutes, al Col·legi de Betlem dels jesuïtes de Barcelona (1689). -La branca principal va pledejar i va recuperar la senyoria del poble. El poble 1738 pertanyia a la vegueria de Lleida, però va passar a la de Tàrrega en un moment indeterminat del segle XV. -En constituir-se la Diputació Provincial, Mollerussa va ser inclosa en el partit 1836 judicial de Lleida, i l'any 1836 era cap de marca per al servei de bagatges per fornir l'exèrcit liberal contra les pretensions del carlisme alçat. -Es produeix el tombant decisiu de la història de Mollerussa. Aquest any va començar a circular el ferrocarril, amb estació al poble, i es va acabar la 1861 construcció del canal d'Urgell. L'estació de ferrocarril obligava a acudir a Mollerussa la gent dels pobles més immediats. La construcció del canal va eixamplar encara més l'àmbit d'influència de Mollerussa. Les festes majors de Linyola se celebren el 22 de maig, en honor a Santa Quitèria, i per la Mare de Déu d'Agost. Per la festa major de maig s'organitza la festa de la cassola, que es fa la vigília de la diada de festa major i consisteix en la preparació a l'aire lliure de la típica cassola de tros. Per la festa major d'agost és tradicional la festa del Foc i de l'Aigua. Altres actes festius de la localitat són les Festes de la Cervesa, que des del 1990 se celebren el cap de setmana anterior a la festa major d'agost i la festa dels Tres Tombs que té lloc per Sant Antoni.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de catalunya. Vol. 9 i 10. Enciclopedia Catalana SA, 1983. “Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja”. J. Fuguet Sans, 2000. Pàgina web del municipi: http://www.mollerussa.cat/ Pàgina web www.enciclopèdia.cat

festa de la poma

MOLLERUSSA

Canal d’Urgell

Casa Canal d’Urgell 84

Casa Niubó


El terme municipal de Mollerussa és un dels més reduïts de la comarca, 7,05 Km², però la vitalitat comercial i industrial de la població a més de la seva condició de centre administratiu del canal d’Urgell, han fet de la ciutat de Mollerussa el centre del sector més oriental del Segrià. El limiten els termes de Golmés, Fondarella, Vila-sana (N), el palau d’Anglesola (N), el garriguenc de Torregrossa (SO) i Miralcamp (S). La carretera de Barcelona a Lleida i a Madrid, que coincideix amb l’antic camí medieval, travessa el terme de la ciutat de llevant a ponent.

festa de la poma

MOLLERUSSA

Ubicació municipi:

Canal d’Urgell

Casa Canal d’Urgell 85

Casa Niubó


ESGLÉSIA DE SANT JAUME: temple inspirat en l'arquitectura florentina construït entre els anys 1941 i 1952 en substitució de l'antiga església de finals del XIX, situada on ara hi ha l'Ajuntament. És un edifici de tres naus, molt més alta la central, flanquejades per un baptisteri vuitavat i un campanar de planta quadrada. Tot el conjunt és de maó vist i la façana principal ve precedida d'un atri obert amb arcs de mig punt. CASA NIUBÓ: casa senyorial construïda els anys 1905-1906. És un edifici en cantonada caracteritzat per l'airosa torratxa que s'alça just a l'angle, amb una coberta piramidal de ceràmica. La majoria d’obertures són d'arc rebaixat. Va ser restaurada l'any 1990 i habilitada com a seu del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. CASA DEL CANAL D’URGELL: el Canal d'Urgell va ser enllestit l'any 1861 i la Societat Explotadora es va instal·lar a Mollerussa, a la denominada Casa del Canal. És un conjunt de diversos edificis d'altures i dimensions diferents que s'han anat adaptant al llarg del temps a les necessitats de cada moment. Va ser edificat entre 1867 i 1876 segons projecte i direcció de l'enginyer basc Domingo Cardenal. CAPELLA DE SANT ISIDORI: d’origen al segle XVI. D'aquella època és la porta d'entrada, coronada amb un guardapols conopial de tradició gòtic-renaixentista. La resta és fruit d'una reconstrucció moderna. Damunt la porta hi ha col·locada una làpida del segle XVIII. La imatge d'alabastre de sant Isidori, d'estil renaixentista, segons la tradició va ser portada de Venècia per un soldat mollerussenc. Destruïda l'any 1936, va ser restaurada a partir dels trossos originals l'any 1977. CREU DE TERME: de la creu gòtica original, del segle XV, només en resta el nus, amb decoració esculpida molt desgastada. La resta degué ser construïda a començament del segle XX. L'any 1995 va ser restaurada per Fèlix Martín. CAN CULLERÉ: casa senyorial situada als afores de la vila, que va ser projectada, cap el 1885, pel mateix enginyer que va dirigir les obres del canal i la seva seu. Té una galeria lateral amb columnes de foneria que recorda les cases colonials. Està coberta amb teulada a dues vessants, amb el ràfec molt sobresortit. MOLÍ DE CAL CALÇONER: molí d'oli construït a mitjan segle XIX. Està format per dues naus bessones de planta rectangular i teulada a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt, apart dels òculs de les golfes, i estan emmarcades amb maó vist, igual que les cantoneres i cornises. Se'l coneix també com Moli de cal Ferran. Ha estat restaurat en època moderna. LA FARINERA: Era l'antic molí fariner de la vila, construït cap a mitjan de segle XIX. Consta d'un cos central, de planta rectangular i teulada a dues aigües, al qual s'hi han anat adossant diversos cossos, de diferent alçada, però mantenint una certa unitat estil·lística.

festa de la poma

MOLLERUSSA

Canal d’Urgell

Casa Canal d’Urgell 86

Casa Niubó


CAL JAQUES: l'edifici original és segurament del segle XVIII però va ser reformat l'any 1920 dins els paràmetres estètics del modernisme. Això es fa palès sobretot en l'ús que es fa de les línies ondulades i els perfils sinuosos: balcons, motllures entorn de les obertures, cornisa del coronament.

CASA DE PEDRA: Edifici dels anys trenta, de planta baixa i tres pisos, caracteritzat per l'encoixinat de pedra de les seves façanes, fet amb carreus buixardats. Es considera el primer edifici de pisos independents construït a la ciutat. CAL BOSCH: Gran casal urbà de planta baixa, dos pisos i golfes, cobert amb teulada a dues aigües. Totes les obertures estan ressaltades am un marc de pedra, excepte les golfes, que s'obren amb tres ulls de bou. A les llindes dels finestrals de la planta nobles hi ha sengles medallons. Al del mig, més ornamentat, hi ha el nom de la família. AJUNTAMENT: Al solar que ara ocupa l'Ajuntament hi havia hagut l'antiga església parroquial, acabada d'enderrocar quan s'iniciaren les obres del nou edifici municipal, l'any 1957. Va ser projectat per l'insigne arquitecte i escriptor lleidatà Manuel Cases Lamolla, que va ser president del FAD. És un edifici de grans dimensions, amb la planta baixa porxada i dos cossos més alts a les cantonades, a mode de torres. La composició de la façana és gairebé simètrica. Per això sorprèn la diferència dels acabats, de pedra en un costat i de maó vist en l'altre. CAL DUC: casal unifamiliar que va pertànyer a la família Duc, dedicada al comerç de vi. Te planta rectangular amb teulada a tres aigües i consta de planta baixa, pis i golfes. Les façanes presenten una composició simètrica marcada pel ritme regular de les obertures, i una ornamentació amb esgrafiats de tipus floral a la motllura que envolta els finestrals i a sota del ràfec de la taulada. CASA VILARÓ: coneguda també com el xalet de la societat del Canal d'Urgell, que en va ser propietària. Té una estructura complexa, amb diversos cossos juxtaposats coberts amb teulades a tres vessants. La composició de les façanes i les elements ornamentals es poden emmarcar dins l'estil noucentista. ELEMENTS DE LA SÈQUIA DEL CANAL D’URGELL: Al llarg del recorregut de la tercera Sèquia dels Canals d'Urgell, al seu pas per Mollerussa, hi ha diversos elements constructius i hidràulics, mòduls, ponts i salts d'aigua, de notable valor històric i arquitectònic. Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

festa de la poma

MOLLERUSSA

Canal d’Urgell

Casa Canal d’Urgell 87

Casa Niubó


ASSENTAMENT SEGLES XIII i XIV SEGLES XVI ACTUALITAT

-Sidamon i el seu castell ja havien estat presos per Ramon Finals Berenguer I i adscrits a la diòcesi de Vic. En aquest document segle els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II van fer XI donació del territori entre Anglesola, Sidamon i Torregrossa al cavaller Berenguer Gombau, de la casa d'Anglesola, territori que havia de constituir durant gairebé un segle el límit de les terres catalanes davant Lleida i on residiren sovint els comtes de Barcelona en les seves empreses contra la ciutat del Segre. Mitjan -Sidamon i el Palau d'Anglesola continuaren en mans d'aquest llinatge fins al segle regnat de Jaume I. XII -Bernat d'Anglesola va lliurar un honor al monestir de Poblet per a la cura d'aquest 1182 hospital. -Guillem d'Anglesola vengué el castell i el lloc de Sidamon a Hug de Cervià, però Abans la muller d'aquest darrer, Guilleuma, denuncià al mestre dels templers (1260) que 1260 el fill de Guillem, Guillem d'Anglesola menor, havia ocupat violentament el castell de Sidamon d'acord amb el seu pare, ja templer. -Sidamon i el Palau d'Anglesola formaven part de la vegueria de Tàrrega, i el 1330 1358, ambdós pertanyien a l'ordre militar de Sant Jaume de l'Espasa. El 1373 fou permutat per Enric de Trastàmara, rei de Castella, i passà de l'orde de Sant Jaume al comte d'Empúries. Tres anys després a Pere Sacalm, fins que més endavant, el 1405, els hospitalers adquiriren tots dos llocs, amb tota la jurisdicció civil i criminal, dins la comanda de l'Espluga Calba, on romangueren fins a la fi de l'Antic Règim. 1587 -Els anys de màxima activitat del bandolerisme per aquestes contrades, Sidamon 1588 fou escenari d'un important robatori dut a terme pel cèlebre bandoler lo Minyó de Montellà. El 1717 Sidamon, Fondarella i Bell-lloc, que també iniciaven el seu repoblament, tenien un batlle comú. Zamora afirma en el seu viatge (1787) que els voltants de Sidamon eren ben plantats d'oliveres. S'havia refet en part el 1810, quan, en les contribucions als francesos que ocupaven Lleida, Sidamon hagué de donar un total de 500 quintars de farratges. La construcció del canal d'Urgell portà prosperitat a la població, com passà en general a la resta de la comarca. -A Sidamon se celebren dues festes majors, la d'hivern, el 3 de febrer, per Sant Blai, i la d'estiu, el tercer cap de setmana d'agost en honor de Sant Bartomeu, el sant patró.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de catalunya. Vol. 9 i 10. Enciclopedia Catalana SA, 1983. “Templers i hospitalers, III. Guia de les terres de ponent i de la franja”. J. Fuguet Sans, 2000. Pàgina web del municipi: http://sidamon.ddl.net/index3.php Pàgina web www.enciclopèdia.cat

coca de recapte

SIDAMON

Església de Sant Bartomeu

Carn estofada amb bolets 88

els templers


El terme municipal de Sidamon, de 8,06 Km², limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al nord amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a sud amb Torregrossa. Comprèn el terme de Sidamon i el despoblat de la Quadra.

coca de recapte

SIDAMON

Ubicació municipi:

Església de Sant Bartomeu

Carn estofada amb bolets 89

els templers


ESGLÉSIA DE SANT BARTOMEU: l’església de Sidamon, pertanyent al bisbat de Vic, està documentada des del segle XII. Cap a la fi del segle XVI va passar a dependre del bisbat de Solsona. El poble es va despoblar amb la crisi provocada per la guerra dels Segadors, al segle XVII, i no va començar a poblar-se fins ben entrat el segle XVIII. Amb el progressiu augment de la població l'antiga església es va anar quedant petita i així, el 1788, es va inaugurar un nou temple. Consta de tres naus, amb façana de pedra, porta senzilla, d'arc rebaixat, i campanar de torre. Modernament s'hi ha afegit una nau transversal, de maó vist, i un nou presbiteri.

CAL MIQUELÓ: És el casal més interessant del poble. Degué ser construït per Miquel Bellvé entre els anys 1782 (data que figura a la llinda del portal del pati) i 1785 (data gravada a la llinda de la porta principal). Consta de planta baixa, pis i golfes, amb una galeria lateral d'arcs de punt rodó, que dóna al pati. Les obertures principals estan emmarcades amb grans carreus de pedra.

CAL BOSCH: La represa econòmica de Sidamon durant el darrer quart del segle XVIII es posa de manifest en les grans cases construïdes en aquella època. Al costat de Cal Miqueló hi ha Can Bosch. Malgrat les reformes modernes conserva encara molt elements originals. Entre ells el portal de pedra, amb el nom i la data de 1789.

coca de recapte

SIDAMON

Església de Sant Bartomeu

Carn estofada amb bolets 90

els templers


ESCOLES MUNICIPALS: Edifici de l'any 1921, de façana senzilla i austera, sense els habituals elements ornamentals classicistes que acostumaven a guarnir els edificis escolars dels anys vint. Una disposició racional de les obertures permet la bona il·luminació de les aules. L'any 1958 es va afegir l'habitatge dels mestres.

CAL BOSCH: Casal de planta baixa i tres pisos amb portal de llinda recta i rebranques de pedra. Totes les finestres tenen llinda, portal i ampit de pedra. Al centre de la façana hi ha un balcó, amb una interessant barana de ferro forjat. A la llinda del balcó hi ha gravat el nom de Joseph Carullas Guasch i l'any 1791.

Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

coca de recapte

SIDAMON

Església de Sant Bartomeu

Carn estofada amb bolets 91

els templers


ASSENTAMENT TEMPLERS

s.IV -VI

1172 1307

-El repoblament d'aquest territori fou encomanat també a la casa de Cervera. Hi ha 1169 documentades disputes en entre els templers i Guillem de Cervera a causa dels límits -1178 entre Vensilló i Margalef.El batlle Monof regia Torregrossa però el domini feudal passà a Guillem IV de Cervera. - Ramon II de Cervera vengué Torregrossa i Puiggròs a Pere II a través d'una 1279

NOVES EDIFCIACIONS

permuta. -Domènec de Montsuar, d'una important família, adquirí les senyories de Margalef i 1341 de Torregrossa, 1382 -La plena jurisdicció sobre Torregrossa fou obtinguda per un nebot seu homònim. -Era senyor de Torregrossa Guerau de Montsuar, que per matrimoni amb Simona d'Avinyó. Durant el segle XVI els Montsuar-Avinyó referen el castell de Torregrossa i aviat es reféu també l'església. Jeroni de Montsuar i d'Avinyó. Passa a mans de diferents propietaris. -Passà als Pignatelli de Belmonte, mantingué la senyoria fins final l'Antic Règim. -Autoritzà la construcció del campanar en un solar propi. -El poble havia hagut de pagar forts impostos quan les tropes del Suchet l'ocuparen. -El rei Amadeu I creà el comtat de Torregrossa a favor del Jaume Nuet i Minguell.

ACTUALMENT

JURISDICCIÓ

-L'origen de la població sembla ser de l'època romana, ja que del temps del Baix Imperi són les restes del Pou Bo, a la sortida del poble, darrerament netejat, cobert de llambordes de pedra de la Floresta i amb uns arcs de punt rodó al fons. -En època Islàmica fou una població i fortalesa als límits del regne sarraí de Lleida bastió entre els regnes de Lleida i Siurana. -Després de la conquesta la població fou atorgada a Monof, batlle d'Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme, la torre d'Avimpèlec que correspon al despoblat de Vimpeli; una torre, del terme de Torregrossa, fou donada a Ramon.

-Hi ha empreses de conservació i comercialització agrària de farratge i fruita, indústries de compostos alimentaris per animals i d'elaboració d'embotits. -La festa major d'estiu l'11 d'agost, i dedicada a Sant Vicenç, la festa major d'hivern. -Els plats gastronòmics típics són cargols a la llauna i panadons. 2011

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 9 i 10.” Enciclopedia Catalana SA, 1983. Pàgina web de l’Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/ Pàgina web del municipi: http://torregrossa.ddl.net/

Sant Bartomeu de Margalef

TORREGROSSA

La Vila closa 92

panadons cargols a la llauna

1497 Mitjan s.XVIII 1832 1810 1871


El terme municipal de Torregrossa, de 40,48 Km², es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell. Limita amb els termes segrianencs de Miralcamp (NE), Mollerussa (NE), Fondarella i Sidamon (N), els Alamús i Bell-lloc d’Urgell (N), Lleida (NO), Artesa de Lleida (O), Puigverd de Lleida (SO), Juneda (S) i Puiggròs (SE).

Ubicació municipi:

Ubicació municip

Sant Bartomeu de Margalef

Sant Bartomeu de Margalef

TORREGROSSA

La Vila closa 93

panadons cargols a la llauna


LA VILA CLOSA: la vila antiga de Torregrossa estava fortificada, tancada per l'església, el castell i algunes cases que formaven l'estret carrer Major, obert a llevant per un portal, amb una volta sota la torre de pedra picada. El portal, eixamplat modernament, és de punt rodó, adovellat. El conjunt es pot datar cap al segle XIVXV, quan el poble era senyorejat per la família Montsuar. EL CASTELL: només en resten alguns trams. Tot i que el seu origen es pot remuntar a l'època romana, va ser refet durant el segle XVII per la família Montsuar-Avinyó, l'escut de la qual llueix a la llinda del gran portal adovellat que donava accés al recinte. La gran torre que dóna nom al poble va ser enderrocada cap a l'any 1800 per aprofitar-ne els carreus de pedra. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA: La parròquia de Torregrossa està documentada des de l'any 1279, pertanyent al bisbat de Lleida. L'edifici actual és del segle XVII, amb modificacions posteriors. De la façana en destaca la portalada, de tradició renaixentista tot i la data tardana de 1679. El campanar va ser alçat amb posterioritat, cap al 1832. CAL JAUMET: Edifici de l'any 1766 reformat modernament. La casa està construïda damunt d'un pas cobert, obert amb una arcada de mig punt. La reforma moderna ha substituït la porta principal, que era de llinda recta, i el balcó del seu damunt. Tampoc és original la galeria superior. La casa del costat, en canvi, manté l'estructura original, en aquest cas de 1820. . CAL FERRER: Casa de planta baixa i dos pisos, situada davant del castell. Va ser construïda l'any 1774 segons la inscripció que hi ha a la llinda del balcó del primer pis. Al seu costat es poden veure símbols del ferrer.

CAL CORTADA: Edifici de planta baixa i dos pisos travessat per una volta d'arc rebaixat que deixa pas al carrer de l'Arcada. La porta principal duu la data de 1898 mentre que un balcó lateral té un medalló on diu "añ 1821". . CASA DEL CARRER VERD: edifici de planta baixa i dos pisos, que fa cantonada, amb alguns elements d'estètica modernista, com ara el portal principal, molt semblant al de la Casa de la Vila. A la llinda hi ha la data de 1915.

Sant Bartomeu de Margalef

TORREGROSSA

La Vila closa 94

panadons cargols a la llauna


CASA DE LA VILA: Edifici dels anys 1905-1909, projectat inicialment com a escola. Consta de planta baixa i dos pisos. L'element més destacat és el portal principal, amb un curiós perfil i relleus de caire modernista, amb l'escut de la vila a la part central. També cal esmentar el forjat de ferro de les baranes. CAPELLA DE SANT ROC: està documentada des de l'any 1541 i estava situada extramurs de la vila closa. Degué ser reconstruïda l'any 1703, data que figura inscrita a la llinda de la porta. La façana, coronada amb un petit campanar d'espadanya, és d'una gran austeritat. El parament llis només es veu interromput per la porta rectangular, de pedra motllurada, i un senzill ull de bou. Va ser ampliada l'any 1929 i restaurada el 1991. SANT BARTOMEU DE MARGALEF: el poblet medieval de Margalef, situat al cim d'un petit turó, està documentat des de l'any 1161 i sembla ser d’origen musulmà. A mitjan segle XIV comptava amb 34 focs però als inicis del segle següent es va despoblar. Ara resten només unes quantes pedres i diverses sitges, al costat de l'església romànica de Sant Bartomeu. D'aquesta només es manté dempeus la façana, coronada amb una doble espadanya de dos pisos. La portada és d'arc apuntat, feta amb dovelles motllurades i embellida amb un guardapols també apuntat. Data cap a la fi del segle XIII. CASAL DE MARGALEF: Gran casal residencial documentat des del segle XII. L'edifici actual és del segle XVIII. Al portal hi ha la data de 1772. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos lateral on hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Va pertànyer a la noble família dels Fivaller, l'escut dels quals es pot veure a la façana. Joan-Anton de Fivaller i Bru va obtenir el títol de duc d'Almenara alta l'any 1829. Actualment funciona com a restaurant especialitzat en celebracions. CAPELLA NOVA DE SANT BARTOMEU DE MARGALEF: Al costat del casal de Margalef hi ha la capella nova de Sant Bartomeu. A la portada hi ha la data de 1778, pocs anys després de la reforma o reconstrucció del casal. Consta d'una nau feta amb maçoneria i grans carreus a les cantoneres. Està capçada amb un campanar d'espadanya. Ha estat restaurada modernament. Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

Sant Bartomeu de Margalef

TORREGROSSA

La Vila closa 95

panadons cargols a la llauna


ASSENTAMENT CREIXEMENT

-Inicialment havia format una vila closa, però amb l'augment demogràfic evolucionà s.XVIII fins a adquirir la configuració actual, en la direcció E-W. El nucli primitiu és al voltant -XIX de l'església parroquial de Sant Pere, on encara hi ha un petit nus de carrerons que trenquen l'arrenglerament característic de les cases a banda i banda de la carretera.

EIXAMPLE G. SUCCESIÓ

-En el segle XVIII, arran la derrota catalana a la Guerra se Successió, Vilanova estigué s.XVIII en perill de desaparèixer com a poble. En el segle XVIII, arran la derrota catalana a la Guerra se Successió, Vilanova estigué en perill de desaparèixer com a poble, i quan 1747 -1754 començava a refer-se va venir la fam de 1747 a 1754.

ACTUALMENT MODERNITAT

-Amb la conquesta de Lleida,els Anglesola començaren a aplicar 1149 la política per fer créixer en població el seu territori i cultivar-ho. -Decidí crear una vila nova i per facilitar-ne el poblament feren diverses concessions als nous colons que s’instal·lessin a la vila. -La gent de Bellpuig aprofità aquests avantatges, i així passà a anomenar-se Vilanova de Bellpuig. -El primer document de la vila data de quan Guillem d’Anglesola i 1181 la seva muller Arsendis fan donació als templers dels drets de les pastures i la llenya de diversos pobles i, entre ells, Vilanova de Bellpuig.

-L'eixample més important és el del segle XIX, quan la gent que arribava al poble s.XIX atreta pels regadius anà ocupant les noves cases, de construcció gairebé igual, fetes seguint la carretera i també el Carrer Nou. -S’arriba als mil habitants i el poble gaudeix d’un seguit de millores: es comença a 1900 treballar per modernitzar el poble , amb la portada d’aigües, la llum, arreglar els camins que els uneixen amb els pobles veïns, i la urbanització del poble. -S'urbanitzà la plaça de l'Església i s'hi inaugurà un monument a la sardana, que es 1989 deu a un col·lectiu de l'Escola de Belles Arts de Lleida. -La festa major se celebra el primer divendres de setembre, per la Mare de Déu del Lliri i els Quatre Sants Màrtirs. El poble celebra també, la festa major petita, el 29 de juny en honor a Sant Pere, i festa de Sant Antoni, 17 de gener. El plat gastronòmic més típic del municipi és la cassola de cargols.

2011

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 9 i 10.” Enciclopedia Catalana SA, 1983. Pàgina web de l’Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/ Pàgina web del municipi: http://vilanovabellpuig.ddl.net/ cassola de cargols

cases porticades

VILANOVA DE BELLPUIG 96

Creu de terme

església de Sant Pere


El terme municipal de Vilanova de Bellpuig, de 13,75 Km², es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià i a les Garrigues, al sector del Pla d’Urgell. Limita amb els de Bellpuig d’Urgell (E), Castellnou de Seana (N), Golmés i Miralcamp a l’oest, Arbeca a sud, Belianes a SE.

cassola de cargols

cases porticades

VILANOVA DE BELLPUIG 97

Ubicació municipi:

Creu de terme

església de Sant Pere


ESGLÉSIA DE SANT PERE: edifici de tres naus cobertes amb volta de canó, obra probable del segle XVII, que substitueix un temple gòtic, del segle XIV, del qual encara es pot veure l'arc apuntat de la porta, encastat al mur lateral. L'any 1949 l'arquitecte Jordi Bonet va reformar la capçalera afegint-hi el transsepte, cimbori, absis i campanar. La façana va ser reformada el 1990. A l'interior de l'església es conserva el retaule de la Mare de Déu del Lliri, del 1482.

ANTIC AJUNTAMENT: edifici de començament del segle XVII amb la façana de pedra picada, dividida en dos trams per una cornisa motllurada. El portal és de punt rodó, amb grans dovelles. Les finestres de la planta noble presenten trencaaigües i brancals motllurats. Cal destacar també la composició del ràfec.

CASA DE LA VILA: Conjunt de dos edificis, conegut també com ca l'Apotecari, que actualment és la seu de l'Ajuntament. La casa més antiga és la de l'esquerra, de començament del segle XVII. Té la façana de pedra picada i presenta finestrals motllurats de molt bona factura, amb trencaaigües mixtilinis. La casa de la dreta és més tardana, en una de les llindes hi ha gravada la data de 1792. Al costat de la porta neix un tram de carrer porticat que dóna caràcter a la plaça.

cassola de cargols

cases porticades

VILANOVA DE BELLPUIG 98

Creu de terme

església de Sant Pere


CAL PALAU: Edifici neoclàssic de planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, simètrica, s'estructura seguint els eixos verticals de les obertures, separats per pilastres coronades amb capitells compostos. La planta principal té un balcó corregut amb una interessant barana de ferro. Diversos elements ornamentals emmarquen les obertures. Al portal hi ha les dates de 1797 i 1981.

CAL TUDELA: edifici de pedra amb la planta baixa porxada, de dimensions considerables. Hi ha una cornisa motllurada que fa d'ampit de les finestres de la planta noble. Un contrafort atalussat reforça una de les façanes laterals.

CREU DE TERME: Creu senzilla, de tipus popular i d'època desconeguda, situada a la sortida del poble, camí dels Masos. El fust és octogonal i la creu té els quatre braços enllaçats, formant un rombe.

Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

cassola de cargols

cases porticades

VILANOVA DE BELLPUIG 99

Creu de terme

església de Sant Pere


ASSENTAMENT CREIXEMENT JURISDICCIÓ APARICIÓ D’ ELEMENTS ACTUALMENT VILA-SANA

-El terme antic d'Utxafava, com abans es deia, era dels Anglesola, senyors de la 1130 baronia de Bellpuig. El lloc existia el 1130 i era la parròquia més extrema, vers ponent, del bisbat de Vic. Es formà el poble a la vora dels camins veïnals que creuen el terme. -La creixença del lloc prosperà, quan un fill de Pere Gomar, de Castellnou, s.XII administrador de baronia, comprà uns corrals als Anglesola. s.XIII - A la riba dreta del Riu Corb es troba l'altra agrupació, la Novella Baixa, que als segles XII i XIII figura ja com a parròquia del bisbat de Vic. Consta en un privilegi d'Innocenci III, a la Novella ja hi havia tingut una granja el monestir de Poblet. -La jurisdicció passà als Gomar i als Mur; Simó de Mur es casà amb Elisenda de s.XIV Queralt i d'aquesta passà al seu nebot Dalmau de Queralt i a la baronia de Queralt. -Fou comprada per Ramon de Cardona-Anglesola juntament amb les salines d'Ivars i es reincorporà així a la baronia de Bellpuig d'Urgell. Posteriorment fou venut a un ciutadà de Lleida, Guillem Joan de Casaldàliga.

1422

s.XVI -L'anomenada Casa Vella, és un antic edifici dels Cardona-Anglesola, senyors de la baronia de Bellpuig, amb una capella on es venera la Mare de Déu de la Cabeça, portada a Utxafava per la muller d'un dels senyors; a la porta de la capella hi ha l'escut d'armes. -L'església parroquial, la seva advocació és la de Sant Miquel l'extrem de ponent s.XVIII del terme hi ha, prop ja del Palau d'Anglesola, la caseria de la Novella, a la vora del Riu Corb. 1940 -Formà part del municipi de Castellnou de Seana; el terme que li fou adjudicat comprenia el poble de Utxafava i la caseria de la Novella. -El terme municipal d’Utxafava, com antiguament es deia, formà part de l'Urgell. 1988 Modernament hom li ha donat el nom oficial de Vila-sana. -Les antigues cases de tàpia han estat substituïdes per les de rajola, i les antigues eres per magatzems de gra i de ceba, on es guarda el tractor i els estris. -Les festes majors de la població són l'anomenada festa major petita de Sant Miquelet, que és el segon diumenge de maig, i la festa major de Sant Miquel. -L'estany d'Ivars i Vila-sana recuperat a partir del 2005, acull una important diversitat biològica i recupera la memòria històrica.

Bibliografia consultada: “Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 9 i 10.” Enciclopedia Catalana SA, 1983. Pàgina web de l’Enciclopèdia catalana: http://www.enciclopedia.cat/ Pàgina web del municipi: http://vilasana.ddl.net/

Església de Sant Miquel

VILA-SANA

Estany

Novella alta

Utxafava 100

2011


El terme municipal de Vila-sana, anteriorment A 1993 anomenat Utxafava, presenta 19,31 Km2. Fins el 1940, formà part del municipi de Castellnou de Seana; el terme que li fou adjudicat –que comprèn el poble de Vila-sana i la caseria de la Novella- limita amb els municipis de Castellnou de Seana (E) i Ivars d’Urgell (N), amb els de la Noguera de Linyola (N) i el Poal (NO) i amb els del Segrià del Palau d’Anglesola (O) i de Golmés (S).

Ubicació municipi:

Cal Xammar

Novella baixa

Novella alta

Església de Sant Miquel

VILA-SANA

Estany

Novella alta

Utxafava 101


ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D’UTXAFAVA: està documentada des del segle XII i va pertànyer al bisbat de Vic fins al segle XVII, quan es va integrar al de Solsona. L'edifici actual, que integra la rectoria, va ser construït entre 1784 i 1790 pel mestre d'obres de Castellnou, Pasqual Ribalta. És una obra sense ornamentació exterior, amb una simple porta d'arc escarser lleugerament motllurada. El campanar va ser alçat l'any 1941, quan l'església va haver de ser restaurada després dels desperfectes soferts l'any 1936. CASA BELLA: Cap a la fi del segle XVII, el duc de Sessa va cedir terres a Pere Gomar, el qual va edificar la casa entre 1695 i 1699. Sembla que l'edifici va patir serioses destrosses durant la guerra de Successió i va ser refeta poc després. Al primer terç del segle XIX la casa va passar, per matrimoni, a la família Dalmases. Va ser restaurada l'any 1985. Consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La porta és de llinda recta i grans carreus als brancals. També les finestres estan emmarcades amb pedra, igual que les cantoneres. Al costat de la casa hi ha la capella de la Verge de la Cabeza. CAPELLA DE LA VERGE DE LA CABEZA: Al costat de la Casa Vella hi ha la petita capella dedicada a la Verge de la Cabeza, una imatge portada des d'Andújar per la duquessa de Sessa, Teresa de Cardona, i que va desaparèixer durant la Guerra Civil (la imatge actual és del 1940). La capella va ser edificada l'any 1702, poc després de la casa, i restaurada els anys 1992-93. NOVELLA ALTA: Conjunt d'edificis centrats per una masia amb torre, molt restaurada, l'origen de la qual es pot datar als segles XV-XVI. Té un gran portal adovellat i balcons i finestres emmarcats amb pedra. Al voltant de la casa es van construir la resta d'edificis a partir de l'any 1940 seguint el projecte de l'arquitecte Emili Bofill Benessat. Durant molts anys va ser colònia agrícola de Serra Balet. El conjunt es troba aïllat enmig de camps de conreu. NOVELLA BAIXA: documentada des de l'època medieval. Segons consta en un privilegi d'Innocenci III, el monestir de Poblet hi havia tingut una granja. Del conjunt d'edificis en destaca un gran casal segurament del segle XVIII, reformat als inicis del segle XX. Consta de planta baixa, pis i golfes i està coronat amb una barana d'obra amb gerros ornamentals i un medalló central.

Església de Sant Miquel

VILA-SANA

Estany

Novella alta

Utxafava 102


CAL XAMMAR: masia construïda el 1881 per la família Galtés-Ribera. A l'edifici principal s'hi van anar afegint altres construccions conformant un conjunt tancat per un mur. La casa principal té una galeria d'arcs de punt rodó a la part posterior. MASIA FRARET: Casa construïda el 1766 per Antoni Teixidó, de Golmés, i coneguda antigament com Casa del Benefici. La data està gravada a la llinda de la porta. Al costat de la casa, ampliada amb un cos més alt ne època moderna, hi ha un pou quadrat de pedra. . CASA DEL CARRER MAJOR, 3: Edifici de 1918, data inscrita a la part alta de la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. El pis principal s'obre amb tres balcons individuals envoltats d'una motllura senzilla i trencaaigües rogenc en contrast amb l'acabat clar del parament cec. El pis superior presenta tres parells de finestretes ogivals. .

CAL SENYOR: Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a dues aigües, envoltat d'una tanca amb porta carreuada. Ha estat ampliat i modificat al llarg del temps. La porta principal, de llinda recta, té gravada la data de 1748, any en què va ser feta construir per Josep Galitó. Antigament es coneixia com la Casa de Dalt.

. Bibliografia consultada: Pàgina web dels Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/ Pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Patrimoni: http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/

Església de Sant Miquel

VILA-SANA

Estany

Novella alta

Utxafava 103


104


CONÈIXER EL TERRITORI: Itineraris, Passejades i Rutes La millor manera de conèixer el patrimoni del poble és perdre’s pels camins que la herència històrica i la tradició ens han deixat. En aquest apartat fem un recull de les passejades itineraris i rutes més adients. Per fer-ho les hem organitzat diferenciant-les per:

- Passejades: recorreguts curts i senzills que els habitants del pla acostumen a fer quotidianament. Normalment, transcorren al voltant dels nuclis de població. - Itineraris: Recorreguts llargs que es poden fer a peu o en bicicleta i que recullen diversos punts d’interès paisatgístic. - Rutes: Recorreguts destinats a fer amb vehicle a motor o a cavall en els que l'interès recau en la visita de certs espais puntuals.

Els recorreguts que hem recopilat són:

Passejades:

Itineraris:

- La Fita Alta (Sidamon) - El Bullidor (Barbens) - La Font Vella (Linyola) - El Salt del Duran (Mollerussa) - La Pineda (Bell-lloc d’Urgell)

- La tercera Sèquia - La Serra - L’entorn de l’Estany - El Barret Picat

Rutes:

Recorreguts proposats:

- Monumental - Estany d’Ivars Vila-sana - Variant del Camí de Sant Jaume

- Itinerari del Canal Auxiliar de Linyola a Torregrossa - N-II de Bell-lloc a Bellpuig

105


PLÀNOL RECOPILATORI DELS RECOR

106


REGUTS

LLEGENDA: - La Fita Alta - El Bullidor - La Font Vella - El Salt del Duran - La Pineda - La tercera Sèquia - La Serra - L’entorn de l’Estany - El Barret Picat - Monumental - Camí de Sant Jaume -Estany d’Ivars Vila-sana - Itinerari del Canal Auxiliar - N-II de Bell-lloc a Bellpuig

107


PASSEJADA DE LA FITA ALTA

6 km a peu o en bicicleta • Dificultat: Alta • Tipologia: Natura • Recorregut: Sidamon, Fita Alta, Sidamon

Recorregut per la perifèria de Sidamon que ens porta fins a la Fita Alta (promontori amb vistes privilegiades de tota la zona). Durant el recorregut trobem un punt de guaita construït durant la Guerra Civil així com el Tossal de les Tenalles, on antigament hi havia un poblat iber.

Conèixer el territori: Rutes

108


PASSEJADA DEL BULLIDOR

6,6 km a peu o en bicicleta • Dificultat: Baixa • Tipologia: Cultura • Recorregut: Barbens, el Bullidor, Montalé, Barbens.

Barbens és el punt de sortida i d’arribada d’aquesta tranquil·la passejada sense gaires desnivells entre camps d’alfals i fruiters. És un poble amb un nucli urbà antic amb vestigis d’un castell templer recuperat com a casa de la vila així com la façana de la casa pairal dels Veciana. El Bullidor és un petit poble del municipi de Barbens.

Conèixer el territori: Rutes

109


PASSEJADA DE LA FONT VELLA 8 km a peu o en bicicleta • Dificultat: Baixa • Tipologia: Natura • Recorregut: Linyola, Font Vella, pantà de Linyola, Linyola.

Amb punt de sortida i arribada a Linyola, la ruta 03 ens porta per un camí amb pendents lleugers fins a la Font Vella i el pantà del municipi on podrem descansar i gaudir d’una panoràmica del Pla d’Urgell així com dels Prepirineus.

Conèixer el territori: Rutes

110


PASSEJADA DEL SALT DEL DURAN 8,8 km a peu o en bicicleta • Dificultat: Baixa • Tipologia: Aigua • Recorregut: Mollerussa, salt del Duran, Mollerussa.

Típica passejada pels habitants de la zona que segueix l’itinerari de la tercera sèquia dels canals d’Urgell. Trobarem aquests dos salts que servien per produir electricitat. Una passejada molt planera i tranquil·la a la ombra dels plàtans que ens protegiran del sol de justícia que caracteritzen aquestes terres sobretot a l’estiu.

Conèixer el territori: Rutes

111


PASSEJADA DE LA PINEDA 8,7 km a peu o en bicicleta

• Dificultat: Baixa • Tipologia: Natura • Recorregut: Bell-lloc d’Urgell, la pineda, Bell-lloc d’Urgell.

Ruta que recorre els camins rurals del Pla d’Urgell per anar a trobar una ombrívola pineda habilitada per fer picnic perfecta per recuperar forces per el camí de tonada a Bell-lloc d’Urgell.

Conèixer el territori: Rutes

112


ITINERARI DE LA TERCERA SÈQUIA 12,2km a peu o en bicicleta • Dificultat: Baixa • Tipologia: Aigua • Recorregut: Mollerussa, Vilanova de Bellpuig, Golmés, Mollerussa.

Aquesta ruta segueix la tercera sèquia dels canals d’Urgell fins al Salt del Duran i continua per conèixer els municipis de Vilanova de Bellpuig i Golmés, que compten amb nuclis històrics interessants.

Conèixer el territori: Rutes

113


ITINERARI DE LA SERRA 20,5 km a peu o en bicicleta • Dificultat: Mitjana • Tipologia: Natura i cultura • Recorregut: Fondarella, Sidamon, Torregrossa, Miralcamp, Fondarella.

Ruta amb espectaculars vistes del Pla, la serra Prepirinenca del Montsec i de la serra del Montsant. També ens mostra diversos pantans de reg així com l’aeròdrom de Mollerussa passant per quatre nuclis urbans interessants.

Conèixer el territori: Rutes

114


ITINERARI DE L’ENTORN DE L’ESTANY 24,3 km a peu o en bicicleta

• Dificultat: Baixa • Tipologia: Aigua, natura i cultura • Recorregut: Vila-sana, Castellnou de Seana, Barbens, el Bullidor, Montalé, Ivars d’Urgell, Estany d’Ivars i Vila-sana i Vila-sana. Ruta que recorre els diversos municipis que envolten l’estany d’Ivars Vila-sana, la manta d’aigua més gran de la Catalunya interior, amb una amplia riquesa tan en fauna com en flora. En aquesta ruta gaudirem també dels petits nuclis històrics que anirem recorrent amb vestigis de tot tipus, per exemple templers, i gaudirem de bones vistes sobre l’estany.

Conèixer el territori: Rutes

115


ITINERARI DEL BARRET PICAT 27,8 km a peu o en bicicleta • Dificultat: Mitjana • Tipologia: Natura i cultura • Recorregut: Linyola, els Arcs, Bellvís, El Palau d’Anglesola, el Poal.

Ruta que comença a Linyola on podem visitarem la creu del terme i l’església de Santa Maria, i que recorre els municipis nordoccidentals del Pla d’Urgell de manera que podrem visitar els centres rurals històrics que presenten cada un d’ells i podrem gaudir de la seva única gastronomia.

Conèixer el territori: Rutes

116


RUTA MONUMENTAL DEL PLA D’URGELL 20,0 km en vehicle a motor • Dificultat: Baixa • Tipologia: Cultura • Recorregut: Torregrossa, Mollerussa, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Linyola.

Ruta molt senzilla que ens mostra diversos municipis amb un component cultural i artístic rellevant. Als primers dos municipis veurem valuosos vestigis renaixentistes a les esglésies i a Mollerussa podrem visitar la Casa Canal que ens explica molt clarament i amb molta qualitat la història del Pla d’Urgell i de la seva gent abans i després de la construcció dels canals així com l’edifici modernista de Can Niubó. En els altres municipis destaquen temples i palaus de l’època renaixentista i barroca.

Conèixer el territori: Rutes

117


RUTA DE L’ESTANY D’IVARS VILA-SANA A CAVALL

24 km a cavall • Dificultat: Baixa • Tipologia: Cultura • Recorregut: Linyola, Estany d’Ivars Vila-sana, Vallverd, Linyola.

Recorregut a cavall pels voltants de l’Estany d’Ivars Vila-sana sortint de Linyola on es poden llogar els animals. És una manera diferent de gaudir de la tranquil·litat del territori i gaudir el seu patrimoni ric en vistes i en espais naturals únics amb un lligam físic amb la fauna històricament típica del país.

Conèixer el territori: Rutes

118


VARIANT DEL CAMÍ DE SANT JAUME 18,2 o 25,9 km a cavall • Dificultat: Baixa • Tipologia: Natura i cultura • Recorregut: Barbens, Ivars D’urgell, Vila-sana, o Castallenou de Seana i el Palau d’Anglesola, Bell-Lloc d’Urgell.

El camí català de Sant Jaume ve d’Anglesola i ens ofereix dues variants pel territori del Pla d’Urgell. La primera es desvia cap a Vilasana, Ivars d’Urgell i Barbens passant per l’estany i la segona va cap a Castellnou de Seana.

Conèixer el territori: Rutes

119


ITINERARI DEL CANAL AUXILIAR DE LINYOLA A TORREGROSSA 22,7 km a peu o en bicicleta • Dificultat: Baixa, mitja • Tipologia: Aigua • Recorregut: Linyola, canal Auxiliar, Sidemon, Torregrossa.

Recorregut que segeuix el traçat del canal auxiliar d’Urgell des de Linyola fins a Torregrossa passant molt a prop del Palau d’Anglesola i de Sidemon. Ruta interessant per veure de prop part de la infraestructura titànica que es va construir a mitjants del segle XIX i que va canviar totalment la fisonomia del paisatge i la vida ge la gent del Pla d’Urgell.

Conèixer el territori: Rutes

120


ITINERARI DE LA N-II DES DE BELL-LLOC FINS A BELLPUIG 19.9 km a peu o en bicicleta • Dificultat: Baixa • Tipologia: Cultura • Recorregut: Bell-Lloc d’Urgell, Sidemon, Mollerussa, Golmés, Bellpuig.

Aquest recorregut l’hem proposat perquè creiem que és molt convenient que es consideri la carretera nacional com un corredor verd i no només com un element de transport motoritzat. Dins de la nostra comarca, comença a Bell-Lloc d’Urgell i va passant per tots els nuclis urbans fins arribar a Bellpuig que ja no es troba a la comarca del Pla d’Urgell. Aquesta proposta es podria ampliar en els dos sentits de la carretera.

Conèixer el territori: Rutes

121


122


123


124


Alumnes participants:

FORMES DEL TERRITORI Laura Bertran Arrufat Elena Castellà Fusté Anna Fontich Sala Berta Fusté Suñé Ricardo Lostao Viñolas Ferran Martori Gallissa Gemma Milà Cartañà Natalia Parés Serra David Ricart Boada

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Marta Besora Roselló Cristina De Nova Arisa Izaro Ezeiza Karrera Montserrat Pedrosa Domingo Antonio Quirante Garrido Joel Robles Pena Nekane Zabaleta Irazabalbeitia Luca Malvicino

Núria Jimenez Climent Genoveva Jorba Gaju Míriam Lorite Gómez Marta Lovisa Marklinder Alexandra Eva Blennow Javier Rocamonde Lourido Kristyna Silhanova

PANORÀMIQUES DEL TERRITORI

PATRIMONI DE L’AIGUA

Laura Company Mercado Irene Madrid Hinojosa Héctor Martín Villarroya Sílvia Oliver Alcover Lucia Valentini Maria do Rosário Fontes de Melo Losna Santos Bernardo Maria Melo Egidio Nadais

Gavina Corbetta Gallego Yolanda Medina Gil Núria Petit Saludes Berta Sanchez Hernandez Adriana Virto García Mireia Noguera Garcia Maria Camprodon Rosanas

LES VEUS DEL TERRITORI

PATRIMONI DELS POBLES

Irina Blavia Cañet Esther Gonzàlez Albesa Eulàlia Puig Calvo Enric Rovira Ferrer Lidia Noé Pereira Marta Franquesa Badia

Eduard Cuadern Campanals Ignasi Cuadern Campanals Maria del Mar Figueras Rubió Miryam Frías Martínez David Moreno García Francisco Toro Gomez

17 > 27 / GENER / 2011

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Llop PROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldomà, Josep Maldonado, Sígrid Muñiz COL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrés, Laura Font, Napoleón Guerrero BECARIS: David Balbás, Núria Bisbal, Josep Garriga

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS) Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla d’Urgell: Consell Comarcal del Pla d’Urgell

Ajuntament de Barbens

Ajuntament de Bellvís

Ajuntament d’el Poal

Ajuntament d’Ivars d’Urgell

Amb la Col.laboració de la Casa del Canal d’Urgell, Castell del Remei, Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, Novella Alta

G7.Patrimoni dels pobles  

Atles - Patrimoni dels pobles

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you