Page 1

EL PLA d’URGELL // LABORATORI DE PAISATGES: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE LA NOVA RURALITAT

06PATRIMONI DE L’AIGUA

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS


1


E LF I NALD’ UNPRI NI CPI L L OCSE NSEL I MI T S E LPARADI SDECAT AL UNYA L AF ORÇADEL ’ AI GUA AI GUA, E L E ME NTMOL DE J ADORDE LT E RRI T ORI UNOASI SALPL AD’ URGE L L

2


3


SUPORTHI DROGRAF I C

4


5


6


7


HI ST ORI A

8


9


10


11


12


13


14


* I CC_ I n s t i t u t Ca r t o g r à f i cd eCa t a l u n y a

P L A NOLDECA NA L SDER E GI NA V E GA CI ÓD’ UR GE L L1 8 1 5

15


* I CC_ I n s t i t u t Ca r t o g r à f i cd eCa t a l u n y a

P L A NOLCA NA LD’ UR GE L L1 9 1 0

16


E L E ME NT S

17


X

A

A RX

DE RE G

D

E

L S

C AN

ALS D’UR

G E

L

L INFRASTRUCTURA PRINCIPAL

PASSOS D’AIGUA

ARTÈRIES SECUNDÀRIES

CANALS

BOQUERES

SÈQUIES

COMPORTES

ULLALS

RAMALS

AQÜEDUCTES TÚNELS

Tot l’entramat dels canals d’Urgell, amb el canal principal, amb la xarxa que formen les seves derivacions de quatre sèquies principals, el subcanal o canal auxiliar, i les sèquies de reg, sumen una longitud de 3.500 quilòmetres. 18


ELS PANTANS Pantàno = barb. lat. pantànum ; sp.e.port. Pantano; cat. Pantan: che alcuno deriva dal lat. PÀLUS palude, mediante una ipotetica forma PALUDÀNUM, PAL’DANUM, altri dal lat. PLÚS – acc. PÚLTEM imbratto, intriso (ond’anche Poltiglia che fa supporre una forma PLATA [piem. panta] allargata in PALTANO [dialvenz. Paltan] (v. Polta): ma si ricollega piu volentieri coll’Heyse al celto gall. PANT luog., basso, fondo incavato [che cfr. coll’irl. pont, e coll’ingl. pond stagno) che forse tiene a una rad. PALT-, PANT-ond’anche il gr. pàtosfango, e propr. la via battuta (=ant.ted. pad, mod. Pfad) patèo calpesto, pòntos mare, la gran via non che il fr. patte piede, da cui non possono distaccarsi i verbi patoier, patauger, patouiller (cfr. Pattino e Ponte). A spiegare poi la terminazione, alcune suggerisce il celt. An acqua. Luogo pieno zuppo d’acqua ferma e da fango come palude; fig. Negozio da le varne male le gambe. Deriv. Pantanóso; Impantanàre.

pantà: Gran dipòsit d’aigua format tancant amb un mur la boca d’una vall. Etim.: pres de l’it pantano, mat. sign. presa: Mur que es fa a través del corrent d’un riu, d’un estany, d’un rec, etc., per desviar-ne l’aigua i conduir-la a un molí, a una fàbrica, a un hort, etc.

PANTÀ DE RIALB

—«Qui vol regar quan plou, ha de fer la presa quan fa sol» (Urgell, Segarra).

PANTÀ D’OLIANA

Són els guardians del rec del Pla d’Urgell. Des de la porta del Segre entre el Montsec i el Cadí, els embassaments d’Oliana i de Rialb regulen l’aigua dels canals que reguen la plana.

Però el primer projecte de l’embassament d’Oliana que es redactà l’any 1927, i que assignava al pantà la regulació del riu Segre, tenia una doble finalitat: per una banda atendre millor els regadius, com en l’actualitat, però també obtenir energia elèctrica. A dia d’avui la producció elèctrica continua amb uns 100 milions de kWh anuals. 19


vas

presa o cortina

canal de descàrrega

paraments d’aigües amunt i d’aigües avall coronació estreps sobreeixidor comportes descàrrega de fons

PANTÀ DE RIALB

pantans d’Oliana i Rialb

RIALB

OLIANA

construcció

1992

1959

comarca

La Noguera i l’Alt Urgell

Alt Urgell

municipi/s

Baronia de Rialb i Oliana i Peramola Tiurana

capacitat

402.800.000 m3

101.000.000 m3

superfície

430 Ha

443 Ha

alçada presa

99 m

102 m

20


EL CANAL PRINCIPAL D’URGELL canal: I. Conducte llarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l’aigua o altre líquid d’una part a l’altra. II. Espai de terreny estret i llarguer entre dues elevacions, que dóna pas a les aigües per regar o per a l’evacuació de pluges. Etim.: del llatí canale, mat. sign. I, II. Canàle fr. Chenal: dal lat. CÀNALEM da una rad. SKA (=SAK) SKAN, KAN tagliare incidere, onde trinxera: Excavació per sobre el nivell de la rasant, estreta en relació lo zendo SKA-TA sentire scavato, il sscr. KHANamb la seva llargària i amb els costats protegits per murs de contenATI (p.p. KHÂ-TA) SCAVARE [affine a KSHADATI tagliare, trinciare a KHAND-ATE, KHÂDció, o amb prou estabilitat per raó del seu talús, que es construeix per AYATI rompere, fare in pezzi] (cfr. Scindere e obrir un camí, un canal, etc. Etim.: del fr. tranchée, mat. sign. Segare). Altri riferisce la detta voce a un radicale comporta: Porta practicada a una resclosa o altre conducte d’aigua, i CHAN onde il gr. CHAINO (leggi CHÈNÒ) aprire. -Nome generico delle varie escavazioni o condotti que serveix per a impedir o graduar el pas d’aquesta. per cui passano le acque, e nel corpo animale i cibi, aqüeducte: Construcció en forma de pont que serveix per a la il sangue, il latte ecc. conducció d’aigua. Etim.: pres del llatí aquaeductus, mat. sign. -Deriv. Canalatzíra; Canalizzàre; Incanalàre; Sca-

túnel

nalàre.

TRINXERA COMPORTA aqüeducte SALT

21

caseta

Domènec Cardenal i Gandasegui va entregar el setzè i definitiu projecte del canal d’Urgell el 1853. L’obra fou totalment impulsada per els pagesos del que avui es el Pla d’Urgell, i el treball es feia manualment i van fer anar a treballar presidiaris condemnats a treballs forçats, la majoria dels penals de Tarragona i Burgos. “La mina de Montclar” amb una longitud recta de 5km, una amplada base de 5,15m i una altura de 5,47m. Es va començar a construir al 1856 i no es va acabar fins


al 1860. Per facilitar l’accés dels operaris a l¡obra i a la vegada per poder treure a l’exterior la terra i les pedres producte de l’excavació, al llarg del recorregut de la mina es van perforar tretze pous des de la superfície de la serra fins al nivell convenient. El més profund d’aquests pous era el número 8, de 130m. L’any 1862 va portar l’obertura de les comportes i es van començar a regar els primers cultius. Actualment té un recorregut de 144 quilòmetres.

TÚNEL DE MONTCLAR

EL CANAL AUXILIAR D’URGELL sifó: Tub encorbat que serveix per a fer passar el líquid d’un vas a un nivell més baix passant per un nivell més alt. Etim.: pres del llatí siphone, ‘canó’. Sifóne dal gr. SIPHÔN cfr. a. salv. solpi. ogni corpo cavo, affine a SIPHNÒS, SIPHLÒS vuoto, cavo. Posto da taluno accanto al copt. sife , sibe canna, che i piu si accordano a derivare da una radice europea SIP-, SIF-, di origine probabilmente onomatopeica, ond’anche la voce Síbilo (v.q.voce). Cannello vuoto o tubo per pompare liquidi; fig. Vento che avvolge a spirale l’acqua del mare, onde s’inalza vorticosamente a guisa di colonna. Deriv. Sióne; detto secondo il Menagio e Ferrari per Sifóne = Contrasto per aria di due opposti venti, che aggirano le nuvole.

sifó túnels

22


finca agrícola

talús

revestiment de formigó prefabricat

nivell màx. aigua

CANAL PRINCIPAL

CANAL AUXILIAR

construcció

1861

1929-1932

obres revestiment

1966 (109.7 km)

1966 (55.6 km)

origen

el Segre (Pons)

embass. Sant Llorenç de Montgai

final

Montoliu

Canal Principal

longitud

144.2 km

76.6 km

longitud túnels

5 km (Montclar)

0 km

cabal máxim

33 m3/seg

8 m3/seg

sup. de rec

50.000 Ha

núm. regants

77.340

canal principal

canal auxiliar

23

ZEPA


LES SÈQUIES sèquia, síquia o secla: Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d’un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins, etc. Etim.: de l’àrab saqiya, mat. sign. boquera: Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l’aigua (Pla d’Urgell, Horta de Val., Mall., Eiv.).

banqueta SALT

sèquies

SÈQUIES 1a, 2a, 3a i 4a origen

canal principal

final

el Segre

longitud

102.6 km

talús

24

banqueta


ELS RAMALS ramal: Camí, sèquia o accident orogràfic derivat d’un de principal. Etim.: derivat de ram o rama. ullal: Obertura lateral d’una séquia, per on l’aigua d’aquesta passa a una sequiola (Urgell, Morella). Etim.: derivat de ull amb el sufix -al. bassa: Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d’altra procedència. Etim.: d’un mot considerat preindoeuropeu (probablement ibèric) *balsa o *barsa. eixugador: Conducte obert per a escolar l’aigua d’un terreny. Etim.: derivat de eixugar amb el sufix -dor (<llatí tore). desguàs: Portell obert en el marge que forma una sèquia, per donar sortida o entrada a l’aigua (Pla d’Urgell, Horta de Val., Mall., Eiv.). drenar: Treure d’un terreny l’excés d’aigua fent-la escórrer per conductes adequats. Etim.: pres modernament del fr. drainer, mat. sign.

ullal DESGUÀS

ramals

desguassos

bassa de reg

25


E COSI ST E ME S

26


ECOSISTEMA FLUVIAL

27


Boi ra

Albers

Canyfs

Marge de la sequia

, :)"!

Muret de pedra I,.".

. _~,

,.

Camps de cultiu de regadiu

Comporta aigua de reg

:.~. ;__:'.~.~:-';:. . ~",,~.'.... '.:, "-"-~r··~·~ •

A .. ••-:.,;- _

-

...

~

-;

.'

-'

~

0-: -.

~

Fullaraca

., -.

.

28


29


Protecci6 Ilurn solar

Plataners

Industries

Carnf

Cornporta canalitzaci6

Riba de la sequia

Marge cirnentat

Llit de la sequia

30


ESTANY

31


Boi ra !

Agr6

Pollancreda

Canyissar

Pont de fusta

--------------

Ribera -00>

--~"

,

rr' "

'.--, ~'<!;'iII· . ' 'If

, ; , t' ('~\I,'f' . ~ I'~ ".1 ~.

., ....e..

j

' .• : " •

i

-'

I~"

I~~' .~

~.:- 'r.• ' \' •

Canyfs_plantes helofftiques

'" \1\.1' "\~ i', ';'- ,.,\., ' J,'. f.', \\\ j

.,

••

I

\

'I \ \

1

i..\

1 (~

32


33


34


USOSDEL ’ AI GUA

35


ÚS AGRARI canal | sèquia | comportes | salts d’aigua | boqueres Explotacions agrícoles amb sistemes de reg per manta, per gota a gota...que defineixen la composició i textura del paisatge.

ÚS RECREATIU rutes, itineraris i passejos | . Les línies d’aigua operen com a un teixit de filaments continus de secció i ‘tacte’ heterogeni. pesca i navegació recreativa | pràctiques habituals del passat com la pesca i la navegació recreativa, reservades a certes zones controlades. observatoris del paisatge | determinats llocs de la matriu hidrant del sistema de canals i sèquies són reserves dels patrons histórics del paisatge del Pla d’Urgell.

36


ÚS INDUSTRIAL Destaca Mollerussa, amb una gran quantitat de sòl industrial i, en segon lloc, Bell-lloc d’Urgell, també amb una quantitat de sòl urbanitzable programat d’ús industrial comparable a Mollerussa. Bellpuig també disposa d’una bona reserva de sòl urbanitzable.

ÚS ENERGÈTIC Aprofitament dels salts d’aigua en els canals i els pantans per generar energia. En la primera meitat del s.XX van construir dues centrals hidroelèctriques en la segona sèquia principal del canal d’Urgell, entre d’altres, per subministrar electricitat a les poblacions dels voltants.

37


AI GÜE SOBL I DADE S

38


L ’ E ST ANYD’ I VARSI VI L ASANA L ag e n t h a b i t a v al ’ e x t e n s i ód e l s e ut e r r i t o r i i l ’ o mp l i ad ev i d a . L ’ e s t a n yc o ma l l o cd et r o b a d av ad e s a p a r e i x e r [ 1 9 4 5 ] L I NYOL A i e sc o n v e r t í e nc a mp sa g r i c o l e s . Gr à c i e sa l ss e u sh a b i t a n t sq u ev a n I VARSD’ URGE L L BE L L VÍ S E LPOAL r e i n v i n d i c a r a q u e s t ame mò r i av a n BARBE NS E LPAL AUD’ ANGE L OSA VI L ASANA a c o n s e g u i r l as e v ar e g e n e r a c i ó BE L L L L OCD’ URGE L L CAST E L L NOUDESE ANA F ONDARE L L A GOL MÉ S o mp l i n t l od ’ a i g u ai d en o u sr e l a t s L E RUSSA SI DAMON MOL VI L ANOVADEBE L L PUI G [ 2 0 0 5 ] . L ’ E s t a n yp a s s àd es e r u n a MI RAL CAMP c o n c ab u i d ap e r o b l i g a c i óau ne s t a n y T ORRE GROSSA v i ui p r e p a r a t p e r s e r v i s c u t d en o u . z o n a z o n a L o n a z o n a ’ E ST ANY z V I L A S A NA I V A R SD’ UR GE L L a g r i c o l at a mp ó t a mp ó a g r i c o l a Cl o t d e l P e q u e n y

Cl o t d e l Co n i l l

Cl o t d el aL l a c u n a

E s t a n y e t d eV i l a S a n a

c o n e i x e n t e l p a i s a t g e

o b s e r v a t o r i d e l p a i s a t g e

j u g a n t a mbe l p a i s a t g e

r e c o r r e g u t sp e l p a i s a t g e

39


F ONT SI MOL I NS

Mo l í d ec a l J a n _ Mi r a l c a mp

F o n t V e l l a L i n y o l a F o n t d e l Ca r r o n i _ B e l l l l o c F o n t T o r r ed e l P o e t _ B e l l l l o c

Mo l í c a l Ca l ç o n e r _ Mo l l e r u s s a

L I NY OL A B E L L V Í S E LP OA L

I V A R SD’ UR GE L L

B A R B E NS E LP A L A UD’ A NGE L OS A V I L A S A NA B E L L L L OCD’ UR GE L L CA S T E L L NOUDES E A NA F ONDA R E L L A GOL MÉ S L E R US S A S I DA MON MOL MI R A L CA MP

V I L A NOV ADEB E L L P UI G

T OR R E GR OS S A

F o n t d e l Ca r r e r Ma j o r _ L i n y o l a

E l Mo l i n e t _ E l P o a l 40


à 41


)JESPMPHJB HSFD@:įȦȡ IJESP  BJHVB ȁPȖPT MPHPT  FTUVEJ $JFODJB HFPHS¸GJDB RVF FT EFEJDB B MlFTUVEJ EF MB EJTUSJCVDJÊ  FTQBDJBM J UFNQPSBM  J MBT QSPQJFUBUT EF MlBJHVB QSFTFOU B MlBUNPTGFSB J B MlFTDPS¾B UFSSFTUSF -B IJESPMPHJB TPDVQBEFEFUFSNJOBSFMDBCBMEFMTSJVT QSFDJTBSOFFMS¿HJNJJOUFSQSFUBSMPFOGVODJÊEFMTTFVTGBDUPST )JES·VMJDB HSFD@ ᛉįԒĮȣȜȚțȩȢ IZESBVMJLÊT  ᛊįȦԒ BJHVB   J ĮᛅȜȩȢ UVC

"QMJDBDJÊO EF MB NFD¸OJDB EF GMVJET FO MlFOHJOZFSJB VTFOEJTQPTJUJVTRVFGVODJPOFTBNCMÄRVJT HFOFSBMNFOUBJHVBJPMJT )JESPHSBGJB HSFD@ᛊįȦȡ IÔEPS BJHVBȖȡȐijİȚȞ HS¸GFJO FTDSJUVSB  $J¿ODJBRVFFTUVEJBMFTBJHÓFTFYJTUFOUTTPCSFMB TVQFSGÄDJF UFSSFTUSF%VOB NBOFSB QBSUJDVMBS TPDVQB EFMT DPSSFOUT GMVWJBMT QPUBNPMPHJB  J EF MMVST DBSBDUFSÄTUJRVFT FTQFDÄGJRVFT &O VO TFOUJU NÀT BNQMJ DPNQS¿O  B NÀT  MFTUVEJ EFMT PDFBOT J MFT NBST PDFBOPHSBGJB  J EFMT MMBDT MJNOPMPHJB  1PUBNPMPHJB $J¿ODJB RVF FTUVEJB FMT SJVT5À EVFT CSBORVFT GPOBNFOUBMT MB IJESPMPHJB J MB EJO·NJDB GMVWJBMT -B IJESPMPHJBTPDVQBEFEFUFSNJOBSFMDBCBMEFMTSJVT QSFDJTBSOFFMS¿HJNJJOUFSQSFUBSMPFOGVODJÊEFMTTFVTGBDUPST %JO·NJDBGMVWJBM-BEJO·NJDBFTUVEJBMFTGPSDFTRVFMFTBJHÓFTGMVWJBMTFYFSDFJYFOTPCSFFMMMJUEFMTSJVT FMTBTQFDUFTJMFT QBSUJDVMBSJUBUTEFMTMMJUTGMVWJBMTJMFTEFGPSNBDJPOTRVFTPGSFJYFOQFSMBDDJÊEFMFTGPSDFTFTNFOUBEFT %JO·NJD'VODJPOBM 1BUSJNPOJ$POKVOUEF UFTUJNPOJTRVFDPOGPSNFO MIFS¿ODJBDVMUVSBMEFMB TPDJFUBUDPOKVOUEFMFNFOUT RVFSFNFUFOBMB JEFOUJUBUEFMTQPCMFTMFOUPSO FMTDPTUVNT MFTUSBEJDJPOT FMQBJTBUHF MBSU FMMMFOHVBUHF FUD -JUFSBUVSB MMBUÄ@MJUUFSBUVSBHSFD@ȖȡĮȝȝĮIJȚțAȘIJᚒȤȞȘ $POKVOUEPCSFTTPCSFVOUFNB TPCSFVOBNBU¿SJBCJCMJPHSBGJB 3JV$PSSFOU OBUVSBM EBJHVB  NÀT P NFOZT DPOUJOV  EF DBCBM RVF QPU ÀTTFS NPMU WBSJBCMF  RVF ESFOB VOB DPODB WFTTBOU EVOBFYUFOTJÊBMNFOZTEFEJNFOTJPOTDPNBSDBMT&MSJVUÀTFNQSFJODMJOBDJÊBJHÓFTBWBMMJDPNQMFJYVOUSFCBMMFSPTJVRVF  BNCFMUFNQT UFOEFJYBMBSSBTBNFOUEFMTSFMMFVTJBMBOVMŽMBDJÊEFMQFOEFOU&OUFSNFTHFOFSBMTTFTVDDFFJYFOBMMMBSHEFM SJVFMTUSFCBMMTEFYDBWBDJÊ EFUSBOTQPSUTEFMTBMŽMVWJPOTGPSNBUTJFMTFVEJQÉTJU QFSBGPSNBS FODJSDVNTU·ODJFTBEJFOUT  QMBOFTBMŽMVWJBMTPCÀEFMUFT 1BOU·-MBDBSUJGJDJBMEFHSBOTQSPQPSDJPOTQSPWPDBUFOJOUFSSPNQSFFMDVSTEVOSJVPSFDSÀJYFSVOMMBDQFSNJUK·EVOBQSFTB $BOBM$POEVDUFMMBSHVFS BNCMBDPODBWJUBUHFOFSBMNFOUEFTDPCFSUB RVFTFSWFJYQFSEVSMBJHVBPBMUSFMÄRVJEEVOBQBSUB MBMUSB &TUBOZ.BTTBDPOTJEFSBCMFEBJHVBEJQPTJUBEBFOVOBEFQSFTTJÊEFMUFSSFOZ -JUPMPHÄB DPNQPTUEFMJUPJEFMHSȜȠȖᚶĮkUSBDUBUl 1BSUEFMBNJOFSBMPHJBRVFUSBDUBEFMFTSPRVFTDBTUMJUPMPHÄB "VUÉDUPO QSFTEFMHSĮᛅIJÊȤșȦȞ NBU4JHO  2VFÀTEFMNBUFJYQBÄTRVFIBCJUBDBTUBVUÊDUPOP3PNQMPJOTPMVCMFTB FTQBTBBVUÊDUPOB $PTUB)PS "MŽMÉDUPO&YÉUJD RVFFTUSPCBFOVOJOESFUEJGFSFOUBMEFQSPDFE¿ODJB BMŽMPHFO &DPTJTUFNB6OJUBUGVODJPOBMDPOTUJUVÆEBQFSVOCJÉUPQJFMTPSHBOJTNFTRVFIJIBCJUFO CJPDFOPTJ  &DPMÉHJB DPNQPTUEFMHSȠᚬțȠȢkIBCJUBDJÊlJȜȠȖᚶĮkUSBDUBUl $J¿ODJBRVFFTUVEJBMFTSFMBDJPOTEFMTPSHBOJTNFTBNCFM NFEJPOWJVFO 1PMMBODSFEB1MBOUBDJÊPBSCSFEBEFQPMMBODSFT #BTTB NPU DPOTJEFSBU QSFJOEPFVSPQFV QSPCBCMFNFOU JC¿SJD  CBMTB P CBSTB  $MPU SFMBUJWBNFOU QPD GPOEP  FYDBWBU FO UFSSB POFTSFDVMMFOMFTBJHÓFTQMVWJBMTPEBMUSBQSPDFE¿ODJB &NCBTTBS"QMFDEBJHVBPBMUSFMÄRVJEFNCBTTBU"UVSBSJSFVOJSMBJHVBGPSNBOUCBTTB 1BOU· QSFT EF MJU QBOUBOP  NBU 4JHO  (SBO NBTTB EBJHVB FNCBTTBEB J GBOHPTB (SBO EJQÉTJU EBJHVB GPSNBU UBODBOU BNCVONVSMBCPDBEVOBWBMMEJQÉTJUElBJHVBBSUJGJDJBMEFHSBOTEJNFOTJPOTRVFFTGPSNBJOUFSSPNQFOUFMDVSTElVOSJVP GFOUDSÀJYFSVOMMBDQFSNJUK·ElVOBHSBOSFTDMPTB

42


1SFTB.VSRVFFTGBBUSBWÀTEFMDPSSFOUEVOSJV EVOFTUBOZ EVOSFD FUD QFSEFTWJBSOFMBJHVBJDPOEVJSMBBVONPMÄ  BVOBG·CSJDB BVOIPSU FUDMBJHVBEFTWJBEBQFMEJUNVSPCFSUVSBQFSPOFTEFJYBFOUSBSMBJHVBEJOTVOSFDDBTU3BGB BJYFUBPDPOEVDUFQFSPOFTGBBOBSMBJHVBEFTWJBEB‚2VJWPMSFHBSRVBOQMPV IBEFGFSMBQSFTBRVBOGBTPM’ 6SHFMM  4FHBSSB  "RÓFEVDUF QSFTEFMMMBUÄBRVBFEVDUVT NBUTJHO $POTUSVDDJÊFOGPSNBEFQPOURVFTFSWFJYQFSBMBDPOEVDDJÊEBJHVB DBTUBDVFEVDUP$BSFUTDPNBRÓFEVDUFEBJHÓFTBDBSSFSBEFT]EPOUPUVOQPCMFCFV #BSUSB&WBOH $BOBM EFMMMBUÄDBOƗMF NBUTJHO* ** $POEVDUFMMBSHVFS BNCMBDPODBWJUBUHFOFSBMNFOUEFTDPCFSUB RVFTFSWFJYQFSEVS MBJHVBPBMUSFMÄRVJEEVOBQBSUBMBMUSB&TQBJEFUFSSFOZFTUSFUJMMBSHVFSFOUSFEVFTFMFWBDJPOT RVFEÊOBQBTBMFTBJHÓFT QFSSFHBSPQFSBMFWBDVBDJÊEFQMVHFT 5SJOYFSB EFMGSUSBODIÀF NBUTJHO &YDBWBDJÊQFSTPCSFFMOJWFMMEFMBSBTBOU FTUSFUBFOSFMBDJÊBNCMBTFWBMMBSH·SJBJ BNCFMTDPTUBUTQSPUFHJUTQFSNVSTEFDPOUFODJÊ PBNCQSPVFTUBCJMJUBUQFSSBÊEFMTFVUBMÑT RVFFTDPOTUSVFJYQFSPCSJS VODBNÄ VODBOBM FUD $PNQPSUB1PSUBQSBDUJDBEBBVOBSFTDMPTBPBMUSFDPOEVDUFEBJHVB JRVFTFSWFJYQFSBJNQFEJSPHSBEVBSFMQBTEBRVFTUB #PRVFSB1PSUFMMPCFSUFOFMNBSHFRVFGPSNBVOBT¿RVJB QFSEPOBSTPSUJEBPFOUSBEBBMBJHVB 6MMBM0CFSUVSBMBUFSBMEVOBTÀRVJB QFSPOMBJHVBEBRVFTUBQBTTBBVOBTFRVJPMB 4¿RVJB&YDBWBDJÊMMBSHBJFTUSFUB TPWJOUSFWFTUJEBEFQFESBPEFSBKPMFT RVFTFSWFJYQFSBDPOEVJSBJHVBEVOSJVPUPSSFOU  TJBQFSBBCBTUJSQPCMBDJPOT TJBQFSBSFHBS QFSBNPVSFNPMJOT FUD 4JGÊ5VCFODPSCBURVFTFSWFJYQFSBGFSQBTTBSFMMÄRVJEEVOWBTBVOOJWFMMNÀTCBJYQBTTBOUQFSVOOJWFMMNÀTBMU 3BNBM$BNÄ T¿RVJBPBDDJEFOUPSPHS·GJDEFSJWBUEVOEFQSJODJQBM &JYVHBEPS$POEVDUFPCFSUQFSBFTDPMBSMBJHVBEVOUFSSFOZ %SFOBUHF QSFTEFMGSESBJOBHF NBU4JHO "DUFEFESFOBSDBTUESFOBKF %FTHV·T-MPDQFSPOTFTDPMBMBJHVBDPOEVDUFQFSPOEFTBJHVB #BORVFUB.VSRVFWPSFKBFMSJVQFSFWJUBSRVFIJDBJHVFOQFUJUBQBSFUEFDBEBDPTUBUEVOBDMBWFHVFSB TPCSFMFTRVBMTFT QPTFOMFTMMPTBSEFTQFSUBQBSMB

43


44


Alumnes participants:

FORMES DEL TERRITORI Laura Bertran Arrufat Elena Castellà Fusté Anna Fontich Sala Berta Fusté Suñé Ricardo Lostao Viñolas Ferran Martori Gallissa Gemma Milà Cartañà Natalia Parés Serra David Ricart Boada

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Marta Besora Roselló Cristina De Nova Arisa Izaro Ezeiza Karrera Montserrat Pedrosa Domingo Antonio Quirante Garrido Joel Robles Pena Nekane Zabaleta Irazabalbeitia Luca Malvicino

Núria Jimenez Climent Genoveva Jorba Gaju Míriam Lorite Gómez Marta Lovisa Marklinder Alexandra Eva Blennow Javier Rocamonde Lourido Kristyna Silhanova

PANORÀMIQUES DEL TERRITORI

PATRIMONI DE L’AIGUA

Laura Company Mercado Irene Madrid Hinojosa Héctor Martín Villarroya Sílvia Oliver Alcover Lucia Valentini Maria do Rosário Fontes de Melo Losna Santos Bernardo Maria Melo Egidio Nadais

Gavina Corbetta Gallego Yolanda Medina Gil Núria Petit Saludes Berta Sanchez Hernandez Adriana Virto García Mireia Noguera Garcia Maria Camprodon Rosanas

LES VEUS DEL TERRITORI

PATRIMONI DELS POBLES

Irina Blavia Cañet Esther Gonzàlez Albesa Eulàlia Puig Calvo Enric Rovira Ferrer Lidia Noé Pereira Marta Franquesa Badia

Eduard Cuadern Campanals Ignasi Cuadern Campanals Maria del Mar Figueras Rubió Miryam Frías Martínez David Moreno García Francisco Toro Gomez

17 > 27 / GENER / 2011

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Llop PROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldomà, Josep Maldonado, Sígrid Muñiz COL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrés, Laura Font, Napoleón Guerrero BECARIS: David Balbás, Núria Bisbal, Josep Garriga

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS) Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla d’Urgell: Consell Comarcal del Pla d’Urgell

Ajuntament de Barbens

Ajuntament de Bellvís

Ajuntament d’el Poal

Ajuntament d’Ivars d’Urgell

Amb la Col.laboració de la Casa del Canal d’Urgell, Castell del Remei, Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, Novella Alta

G6.El patrimoni de l'aigua  

Atles - El patrimoni de l'aigua

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you