Page 1

EL PLA d’URGELL // LABORATORI DE PAISATGES: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE LA NOVA RURALITAT

01FORMES DEL TERRITORI

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS


FORMES DEL TERRITORI

El pla d’Urgell Projectes en paisates culturals

ETSAV QmT 2010


Richard T.T. Forman Mosaico territorial para la regi贸n metropolitana de Barcelona. ed. Gustavo Gil. Barcelona 2004


INDEX Introducció Geologia Litologia Geomorfologia Hidromorfologia Formes Hidrologia Hidrologia i territori Estat previ als canals Formes Conreus Àmbit català Conreus comarcals Parcel·les i edificacions Conreus i canals Contrast dels camps Formes Communicacions Formes Assentaments humans Concepte Xarxa de municipis Assentaments i communicació Creixement de la població Formes


GEOLOGIA

conca endorraica impermeabilitat aflorament cubeta


LITOLOGIA

Components del sòl

Atlas geològic de Catalunya ICC, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2010


LITOLOGIA

Components del sòl Mapa litològic de les Planes de Lleida Una fondelada endorreica, com el plà de l’urgell, és una superfície sense desguàs natural on queden retingudes les sals de l’aigua que s’hi embassa i evapora ràpidament. Haventhi arribat carregada de sals, que ha dissolt prèviament en escorrer-se pels vessants i capes freàtiques; d’altres vegades, com a l’estany d’Ivars, a sal aflora directament del subsòl arrossegada per l’aigua que puja que puja per capil·laritat.

Mapa litològic Pla d’Urgell

Mixtes

Unitats plurilítiques Calcàries. Calcopelites. Lutites Calcàries i/o dolomies. Marques. Gresos Gresos. Conglomerats. Calcàries Esquists i migmatites. Gneis. Marbres i roques calcosil Mixtes no consolidats Altres Gresos i còdols, sorres i lutites Moll Sorres Clorurs Mixtes i matèria orgànica Sals sòdiques i potàssiques Lutites i pissarres ampelítiques Mixtes i matèria orgànica no consolidats Sulfats Guixos Lutites i torba Mixtes i sulfats Carbonats i matèria orgànica Lutites, gresos i guixos Calcàries i lignits Conglomerats i bretxes Conglomerats, gresos i lutites Gresos Gresos i lutites

únitats plurilítiques i matèria orgànica Mixtes, carbonats i sulfats Lutites, gresos, calcàries, Gresos, conglomerats, margues margues i guixos i lignits Quars i silicats Carbonats Conglomerats i bretxes Calcàries Gresos, lutites i conglomerats Dolomies Gresos Calcàries i dolomies Leucogranits, granits, graodiorites i tonalites Carbonats i mixtes Gneis Travertins i crostes carbonatades Bretxes de carbonats Silicats i quars Lutites, pissares Margocalcàries, margues i calcàries Diorites i roques plutòniques Margues i argiles intermèdies Mixtes i carbonats Silicats Conglomerats i calcàries Ofites i roques plutòniques Lutites, margues, gresos i calcàries ultrabàsiques Gresos i margues Basalts i piroclasts Folch.R. La vegetació dels països catalans. (Pag 151) ed. KETRES. Barcelona,1981


GEOMORFOLOGIA Relleu i dinàmica externa

Límits del relleu La comarca de l’Urgell es defineix per tres paisatges morfològics: la plana d’Urgell, les costes segarrenques i la ribera de Sió.

Enciclopèdia catalana. (Volum 9) ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1987


GEOMORFOLOGIA Relleu i dinàmica externa

Elements del relleu del Pla d’Urgell

És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E. El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat. Tot aquest territori recolza damunt un sòcol paleozoic cobert per sediments marins i lacustres que mostren l’actual planúria com un gran dipòsit Enciclopèdia catalana. (Volum 23) ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1987

oligocènic, amb gresos i conglomerats visibles en alguns indrets i materials de sedimentació argil·localcaris que se succeeixen en una perfecta horitzontalitat. Això determina dos tipus morfològics, l’un estructural que s’arrenglera a les costes de la Segarra i l’altre determinat per l’erosió i la sedimentació del Pla d’Urgell.


HIDROMORFOLOGIA

Xarxa hidrològica i dinàmica externa Conca endorreica

L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica (manca de precipitacions i forta evaporació), però es pot haver format també pel relleu (cubeta tancada) el cas del pla d’Urgell i per la natura del terreny (infiltracions, impermeabilitat).

Climograma de Lleida

Enciclopèdia catalana. (Volum 9) ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1987


FORMES Relleus


HIDROLOGIA

canal

s 猫 q u i a innundaci贸irrigaci贸


HIDROLOGIA

Xarxa hidràulica del pla d’Urgell Sistema de rius i afluents + sistema dels canals d’urgell


HIDROLOGIA Sistema hidrològic

S b. Sèquia “B”Sió S h. Sèquia “H”Sió S 1. 1era sèquia ppal S 2. 2na sèquia ppal S 3. 3era sèquia ppal S 4. 4rta sèquia ppal

Ponts

Artesa de Segre

Riu Noguera Pallaresa Camarasa

St. Llorenç

Cubelles

Agramunt

Muntgai

Sb

Sh Riu Noguera S1 Pallaresa

Artesa de Segre

Bellmunt

Castellserà

Tornabous La Fuliola

Canal d’Urgell

S2

Balaguer

Tàrrega

Barbens

Riu Segre

S b. Sèquia “B”Sió S h. Sèquia “H”Sió S 1. 1era sèquia ppal S 2. 2na sèquia ppal S 3. 3era sèquia ppal S 4. 4rta sèquia ppal

Ponts

Canal d’Urgell

Vallverd Ivars d’Urgell

Camarasa

Linyola

Canal auxiliar St. Llorenç Térmens

Vilanova de la Barca

Cubelles Castellnou Bellpuig

S bMollerussa Sh

Muntgai

Miralcamp

Sidamunt

Alamús

S1

Torregrossa

Balaguer

Preixana

Golmes

S3

Alcoletge

Agramunt

de Seana

Vila-sana

S4

Bellmunt Belianes

Les Borges Blanques

Riu Segre

Tornabous La Fuliola

S2

Lleida

Característiques

Castellserà

Arbeca

Linyola Font: esquema grup G

Canal auxiliar Térmens

Canals Urgell Vilanova de la Barca _Canal principal: 144,2 km _Canal auxiliar: 76,6 km _4 sèquies: total 102,6 km Alamús Alcoletge

S3 Sidamunt

S4 Dades _49.490 finques regades = 70.242 hectàrees Lleida es rega per _El 90% de la superfície gravetat = inundació. _La dotació d’aigua anual és de 9.000 m3/ha.

Tàrrega

Barbens Vallverd Ivars d’Urgell Castellnou de Seana

Vila-sana

Bellpuig

Preixana

Golmes

Mollerussa Miralcamp Belianes

Torregrossa

Arbeca

Les Borges Blanques

Font: esquema grup G


HIDROLOGIA I TERRITORI Topografia, conreus i canals

Plà director


ESTAT PREVI ALS CANALS

Història de la configuració del traçat dels canals Plà dels canals projectats de rec i navegació de l’Urgell D.Tomàs Soler i Ferrer, 22 Maig 1815

Riu

Lo

bre

go

s

gre

Riu

Se

Riu Noguera Pallaresa

ó

Riu

Se g

re

Riu Si

Riu ra

e gu No ’U rd

Ca

na

lp

rin

Riu

cip

al

Se

gr

e

d’U

rg

ell

Ca na l

a

xil ia

s

d’Ivar

au

an rç go

rg

ell

a Rib

Llac

Riu d

Se Riu

La G

uàrd

ia

Riu o

lad

Sa

Història

Ja durant la invasió sarraïna, els àrabs construïren sèquies derivades del Segre i el Corb. s.XVI, XVII, XVIII: es redacten vàries propostes de construcció del canal, però no se’n arriba a construir cap. 1815-1820: Antonio Sellés traça el canal més acuradament i fixa la presa d’aigua prop de Ponts. 1829-1833: inici i finalització obres, a causa de les guerres carlines. 1847 i 1850: l’Estat atorga les primeres concessions.

1853: finalment, es cedeix la concessió a l’empresa Girona Germans, Clavé i Cia, la qual la traspassà, tot seguit, a la Societat Anònima Canal d’Urgell. 1853-1861: Construcció del canal, obra dels enginyers Pere de Andrés Puigdollers i Constantí de Ardanza. 1929-1932: Construcció canal auxiliar. ICC www.canalsdurgell.com


FORMES Motlles


CONREUS

mosaic

fruiters

regadiu


CONREUS 1815

Assentaments urbans Conreus de blat Espai de pastura Camins principals comarques Límits actuals comarcals El territori al 1815 es caracteritza per ser una gran superfície de caràcter estepari, dedicada bàsicament al pastoratge i al conreu blader. Amb aquest mapa es pot veure clarament la diferència entre els antics conreus de secà i l’actual territori amb conreus de regadiu. Abans de l’arribada de l’aigua en el pla d’Urgell el pastoratge era l’activitat quasi predominant per sobre de l’activitat agrícola, que només podia ser el conreu del blat. L’ocupació del territori canvia totalment.

Plan de canales proyectados de riego y navegación de Urgel, per D. Tomas Soler i Ferrer.


ÀMBIT CATALÀ Contextualització

Superfície urbanitzada i els usos del territori

Paisatges agraris característics de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.


ÀMBIT CATALÀ I CONREUS COMARCALS Contextualització

Atles de nova ruralitat, fundació Món rural, de Ignasi Aldomà. Pla Director Urbanístic del Pla d’Urgell.


PARCEL·LES I EDIFICACIONS DEL PLA D’URGELL I LA PLANA DE VIC


CONREUS I CANALS 2010 El territori en l’actualitat està inundat de conreus de regadiu. A diferència del 1815 on hi havia un 50% de conreu de blat i un 50% de pastura.


La forma ha estat generada per l’arribada dels nous canals d’aigua. Sense aquests el paisatge de regadiu no hauria estat possible.


CONTRAST DELS CAMPS estiu - hivern


FORMES de l’agricultura


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ COMMUNICACIONS 1956-2010

N-II

transport privat

linealització


COMMUNICACIONS Estructures viàries i accessibilitat a la plana

ICC, Pla Territorial del Pla d’Urgell, Pla Director del Pla d’Urgell.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

LLOC DE PAS: El Pla d’Urgell es troba en una situació estratègica que l’ha convertit en un important lloc de pas en la mobilitat de persones i mercaderies entre l’Àrea metropolitana de Lleida i la de Barcelona. L’atravessen tres importants vies de comunicació: - l’autovia N-II ( 1992), que ha proporcionat una comunicació més ràpida i fluida i un fàcil accés als pobles. - l’eix transversal, que connecta la comarca amb ciutats com Manresa, Vic i Girona - línea de ferrocarril Barcelona- Lleida via Manresa XARXA: Les carreteres locals connecten diferents poblacions de la comarca. La majoria d’elles conflueixen a Mollerussa.


FORMES dels traรงats


CREIXEMENT ASSENTAMENTS DE HUMANS LA POBLACIÓ 1956-2010

dispersió constel·lació creixement


CONCEPTE Constel·lació “Les ciutats esdevenen centres de regions naturals, delimitades pel transport de mercaderies i persones en una zona radial des del centre (si el punt de venda o residència està massa allunyat, l’individu agafa una altra referència o centre).” “L’àrea d’influència de cada ciutat adopta una forma semblant a l’hexàgon, ja que és la més eficient sense solapaments amb altres poblacions.”

Diagrama de la Teoria del Lloc Central** de Walter Christaller* * Walter Christaller (1893-1969) ; geògraf alemany, la seva principal aportació va ser la teoria dels espais centrals, base de la geografia quantitativa. ** Teoria del Lloc Central de Christaller (1933); model que produeix una jerarquia de centres de màxim espai a diferents escales. www. urbagram.net http://ca.wikipedia.org/wiki/Walter_Christaller


creixement potenciat creixement mitjà creixement moderat 1 2 3 4 5 6 7

Torregrossa Miralcamp Vilanova de Bellpuig Bell-lloc d'Urgell Sidamón Fondarella Mollerussa

7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Mollerussa Golmés Palau d'Anglesola Castellnou de Seana Vila-Sana Bellvís El Poal Ivars d'Urgell Barbens Els Arcs Vallverd Linyola


XARXA DE MUNICIPIS Amb topografia

ICC, Pla Territorial del Pla d’Urgell, Pla Director del Pla d’Urgell.


XARXA DE MUNICIPIS Els pobles formen part del mosaic territorial

ICC, Pla Territorial del Pla d’Urgell, Pla Director del Pla d’Urgell.


ASSENTAMENTS I COMMUNICACIÓ A la comarca Limit Terme Municipal

Sòl edificat Sòl sense edificar Espais verds urbans Pedreres fora d'ús Zona humida Zona nua

Sòl edificat _ assentaments dispersos


ICC, Pla Territorial del Pla d’Urgell, Pla Director del Pla d’Urgell.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010

ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.


CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010


FORMES dels assentaments


CONCLUSIÓ

“La paraula paisatge connota una zona o un territori, en aquest cas el Pla d’Urgell, en la manera que els habitants del lloc, els urgellencs, o els visitants, com els estudiants de l’Etsav, ho perceben, l’aspecte dels quals o caràcter deriven de l’acció de factors naturals, com la dinàmica de l’aigua, i/o culturals, com la creació de conreus de fruita dolça. Tal definició té en compte la idea que els paisatges evolucionen amb el temps, gràcies a l’efecte dels agents naturals, com els agents climàtics que erosionen els tossals, i per l’acció dels éssers humans, tals com els membres de la família Girona. Al mateix temps evidencia la idea que el paisatge forma una totalitat, els elements naturals i culturals de la qual es consideren tots alhora, tal i com succeeix amb els ingredients de la cassola de tros.” Després de passejar-nos pel Pla d’Urgell i explorar les seves formes, percebem un territori suau, de línies infinites que sovint es perden entre la boira i d’unes terres de cultiu dolç producte del treball i l’esforç de l’home. Veiem que fins avui s’ha establert un diàleg racional entre la natura i l’acció de l’ésser humà, el qual ha sabut apropiar-se del territori, gràcies a l’absència de formes abruptes, tot cultivant-lo. Aquesta ha estat la dinàmica que creiem que s’ha dut a terme al llarg de la història, però a partir d’ara, quina serà l’evolució del Pla d’Urgell? Seguirà havent-hi cohesió entre aquests dos factors o l’acció antròpica s’imposarà a la lògica de la natura alterant els paisatges culturals?

La Convenzione Europea del Paesaggio, Firenze, 2000. Cap. 1-disposizione generali, articolo 1,38.


SEQÜÈNCIA DELS SISTEMES MORFOLÒGICS TIPUS DEL PLA D’URGELL


Alumnes participants:

FORMES DEL TERRITORI Laura Bertran Arrufat Elena Castellà Fusté Anna Fontich Sala Berta Fusté Suñé Ricardo Lostao Viñolas Ferran Martori Gallissa Gemma Milà Cartañà Natalia Parés Serra David Ricart Boada

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Marta Besora Roselló Cristina De Nova Arisa Izaro Ezeiza Karrera Montserrat Pedrosa Domingo Antonio Quirante Garrido Joel Robles Pena Nekane Zabaleta Irazabalbeitia Luca Malvicino

Núria Jimenez Climent Genoveva Jorba Gaju Míriam Lorite Gómez Marta Lovisa Marklinder Alexandra Eva Blennow Javier Rocamonde Lourido Kristyna Silhanova

PANORÀMIQUES I SECCIONS DEL TERRITORI

PATRIMONI DE L’AIGUA

Laura Company Mercado Irene Madrid Hinojosa Héctor Martín Villarroya Sílvia Oliver Alcover Lucia Valentini Maria do Rosário Fontes de Melo Losna Santos Bernardo Maria Melo Egidio Nadais

Gavina Corbetta Gallego Yolanda Medina Gil Núria Petit Saludes Berta Sanchez Hernandez Adriana Virto García Mireia Noguera Garcia Maria Camprodon Rosanas

LES VEUS DEL TERRITORI

PATRIMONI DELS POBLES

Irina Blavia Cañet Esther Gonzàlez Albesa Eulàlia Puig Calvo Enric Rovira Ferrer Lidia Noé Pereira Marta Franquesa Badia

Eduard Cuadern Campanals Ignasi Cuadern Campanals Maria del Mar Figueras Rubió Miryam Frías Martínez David Moreno García Francisco Toro Gomez

17 > 27 / GENER / 2011

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Llop PROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldomà, Josep Maldonado, Sígrid Muñiz COL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrés, Laura Font, Napoleón Guerrero BECARIS: David Balbás, Núria Bisbal, Josep Garriga

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS) Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla d’Urgell: Consell Comarcal del Pla d’Urgell

Ajuntament de Barbens

Ajuntament de Bellvís

Ajuntament d’el Poal

Ajuntament d’Ivars d’Urgell

Amb la Col.laboració de la Casa del Canal d’Urgell, Castell del Remei, Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, Novella Alta

G1.Les formes del territori  

Atles - Les formes del territori

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you