Aquest fet ha portat a una nova diferenciació entre els polígons industrials, ja que la disponibilitat de grans magatzems en una ubicació integrada a la ciutat ha comportat l’emigració de part de l’activitat industrial a emplaçaments més allunyats i l’establiment de noves activitats comercials i de serveis en aquests espais. Apareix, doncs, un nou tipus de polígons que es podrien qualificar com a polígons industrials i de serveis, amb el conseqüent canvi en els patrons de mobilitat enfront als polígons purament industrials. Igualment, i com s’ha definit en la figura 2.1, cal tenir present l’existència de conglomerats de polígons industrials, concebuts inicialment com a entitats diferenciades, però que actualment formen una sola unitat funcional. En molts casos aquests conglomerats presenten la complexitat addicional de pertànyer al terme municipal de diferents municipis, sense que existeixi un organisme supramunicipal que els gestioni de manera conjunta. Per tant, existeixen molts tipus de polígon industrial, que es poden classificar segons la mida (taula 2.3), la densitat i l’activitat.
Tipus de polígon industrial segons ubicació Com ja s’ha comentat, segons la ubicació, un polígon industrial pot classificar-se com a integrat o aïllat (vegeu figura 3.1) del sistema municipal. Un polígon es considera integrat quan almenys algun dels seus treballadors pot accedir-hi amb modes no motoritzats. Això només és factible si el temps de desplaçament se situa entre 10 i 20 minuts i per tant la distància des de l’últim habitatge del continu urbà consolidat fins a l’entrada de l’empresa més propera del polígon no excedeix els 1.000 m. En cas contrari es considera que tracta d’un polígon industrial aïllat. Cal tenir en compte que la mida del municipi al qual s’integra el polígon industrial també influeix en aquesta caracterització. D’aquesta manera, per exemple, un polígon gran o molt gran integrat en un municipi petit (< 5.000 hab.) s’assimilaria en termes de mobilitat a un polígon aïllat.
Tipus de polígon industrial segons la densitat Es pot considerar que un polígon amb més de 2 treballadors per cada 100 m2 edificats és dens en persones. Com que aquest indicador és molt difícil de conèixer en un polígon industrial en planificació, és possible també classificar el polígon industrial segons la densitat urbanística mitjançant l’edificabilitat projectada (edificabilitat = superfície edificada / superfície total).
DIAGNOSI FUNCIONAL
FIGURA 3.1 Esquema de polígons industrials integrats i aïllats
35