Les , són els coeficients a calibrar i les z les variables independents. Aquests paràmetres es poden trobar tabulats: ràtios d’atracció/generació de viatges.
Distribució espaial Per distribuir espaialment la demanda s’utilitza un model gravitacional, àmpliament utilitzat en aquests casos. Es té:
On: Tij Pj Ai Fij
són els viatges de la zona i a la zona j. són els viatges atrets per la zona j del polígon industrial. són els viatges generats per la zona i del sistema municipal. és la impedància del viatge entre i i j.
La generació de viatges Ai de cada zona es pot obtenir a partir del nombre de viatges que apareixen a les enquestes EMO i EMQ. En canvi, la impedància del viatge entre i i j és funció del cost generalitzat del trajecte entre aquestes dues zones i, per tant, varia segons el mode que s’utilitzi. Això no obstant, com que a nivell macro el vehicle privat és el mode prioritari, es pot calcular la impedància en funció d’aquest cost (C). L’aproximació queda definida amb:
L’exponent -2 és una aproximació que caldria calibrar en el moment de fer l’anàlisi.
Distribució modal: mètode d’elecció discreta (logit) Els models d’elecció discreta són recomanables per a l’avaluació de la demanda potencial perquè poden relacionar la utilització d’un servei de TPC en funció de diverses variables i atributs. Es defineix una funció d’utilitat (Vk) d’un mode de transport k en funció de diversos atributs (temps de viatge, cost del desplaçament, qualitat, etc.) i una sèrie de paràmetres a calibrar:
on: : paràmetres a calibrar. VdT: Valor del temps de viatge. Tk: temps de desplaçament amb el mode k. Ck: cost econòmic del desplaçament amb el mode k. Qk: Indicador de la qualitat del desplaçament amb el mode k. Cal observar que el factor entre parèntesis és el cost generalitzat del desplaçament amb el mode k. Per conèixer quina és la probabilitat d’escollir un mode o un altre s’aplica un model logit jeràrquic o aniuat, que permet classificar els modes de transport en diverses jerarquies. Cada jerarquia o niu està formada per una alternativa composta, que s’ha agrupat segons una característica representativa del grup, es a dir, s’agrupen aquelles alternatives semblants. La taula A3.1 mostra l’estructura jeràrquica que s’ha d’utilitzar.
138