Issuu on Google+


SENT VERMELLS IV

SENT VERMELLS IV . 2

Estimados amigos: En el último trimestre de 1995 se dio el banderazo de salida al primer curso de xaramita, que daba forma a lo que actualmente es la Escola de Música "Castell Vermell, d´Ibi". Ahora, con la apertura de la matrícula del curso 2004/2005, iniciamos el que va a ser el décimo año académico de nuestra Escola de Música. Ha sido una década inolvidable para los que, de una forma u otra, hemos tenido algún vínculo de relación con Castell Vermell. Desde aquellos primeros ilusionados alumnos, aquellas, para muchos, primeras clases de solfeo de su vida, aquellas primeras actuaciones en público, hemos vivido juntos gran cantidad de situaciones que no han hecho sino reforzar nuestras bases de amistad, de compañerismo, de respeto, de dedicación y esfuerzo en común.

Dada la importancia y el orgullo que supone para nosotros la celebración de nuestros primeros diez años de vida, la Junta Directiva ha decidido constituir una Comisión que se encargará de diseñar los distintos actos que ayudarán a realzar esta conmemoración, para lo cual serán bienvenidas las aportaciones de cuantas sugerencias se os ocurran. Por último quisiera agradeceros a todos la confianza depositada en la Junta Directiva a la que represento, apoyando la gestión realizada en los últimos cuatro años y otorgándonos de nuevo vuestra confianza para seguir trabajando por Castell Vermell durante cuatro más. Un abrazo. Alfonso F. Llorca Buch Ibi, junio de 2004

Han sido más de 350 las personas que han pasado por la escuela, a las que les hemos de agradecer la confianza depositada en este proyecto y su aportación al mismo, hechos que han permitido que hoy en día dispongamos de una Escuela de Música con más de 120 alumnos activos, con una amplísima oferta de enseñanza y con un gran equipo de profesores liderados por nuestro director Bene. Ripoll Belda. El trabajo, la falta de tiempo, nuestras ocupaciones cotidianas, han hecho que algunos hayan tenido que aparcar su ilusión por aprender música, sin dejar de mantener un vínculo de amistad y simpatía hacia Castell Vermell, como colaboradores, protectores o, simplemente, como futuros nuevos alumnos. Sabéis que tenéis las puertas del Castell siempre abiertas. -2-

-3-


SENT VERMELLS IV

SENT VERMELLS IV . 2

Estimados amigos: En el último trimestre de 1995 se dio el banderazo de salida al primer curso de xaramita, que daba forma a lo que actualmente es la Escola de Música "Castell Vermell, d´Ibi". Ahora, con la apertura de la matrícula del curso 2004/2005, iniciamos el que va a ser el décimo año académico de nuestra Escola de Música. Ha sido una década inolvidable para los que, de una forma u otra, hemos tenido algún vínculo de relación con Castell Vermell. Desde aquellos primeros ilusionados alumnos, aquellas, para muchos, primeras clases de solfeo de su vida, aquellas primeras actuaciones en público, hemos vivido juntos gran cantidad de situaciones que no han hecho sino reforzar nuestras bases de amistad, de compañerismo, de respeto, de dedicación y esfuerzo en común.

Dada la importancia y el orgullo que supone para nosotros la celebración de nuestros primeros diez años de vida, la Junta Directiva ha decidido constituir una Comisión que se encargará de diseñar los distintos actos que ayudarán a realzar esta conmemoración, para lo cual serán bienvenidas las aportaciones de cuantas sugerencias se os ocurran. Por último quisiera agradeceros a todos la confianza depositada en la Junta Directiva a la que represento, apoyando la gestión realizada en los últimos cuatro años y otorgándonos de nuevo vuestra confianza para seguir trabajando por Castell Vermell durante cuatro más. Un abrazo. Alfonso F. Llorca Buch Ibi, junio de 2004

Han sido más de 350 las personas que han pasado por la escuela, a las que les hemos de agradecer la confianza depositada en este proyecto y su aportación al mismo, hechos que han permitido que hoy en día dispongamos de una Escuela de Música con más de 120 alumnos activos, con una amplísima oferta de enseñanza y con un gran equipo de profesores liderados por nuestro director Bene. Ripoll Belda. El trabajo, la falta de tiempo, nuestras ocupaciones cotidianas, han hecho que algunos hayan tenido que aparcar su ilusión por aprender música, sin dejar de mantener un vínculo de amistad y simpatía hacia Castell Vermell, como colaboradores, protectores o, simplemente, como futuros nuevos alumnos. Sabéis que tenéis las puertas del Castell siempre abiertas. -2-

-3-


ANUARI 2003

SENT VERMELLS. 4 Editorial

1 2-3 4 5 6 7 8-17 18-21 22-23 24-25 26-28 29-32 33-36 37-38 39 40

Cartel Castell Vermell

PORTADA de Pep Rico SENT VERMELLS IV Alfonso Llorca EDITORIAL E INDICE ANUARI 2003 LA JUNTA DIRECTIVA L’ESCOLA DE MUSICA per Bene Ripoll Belda CRONICA del Taller de Música Castell Vermell. 2003/2004 per Xavier Pastor i Picó CRONICA GRAFICA per Pasqual Rico CURIOSITATS per Pasqual Rico ALTRES CASTELLS VERMELLS per Bene Ripoll Belda EN CARPETA per Bene Ripoll Belda QUAN L’ONA RESONA, NAIX L’HARMONIA per Xavier Pastor LA MUSICA MECANICA per Bene Ripoll Belda CHISTES MUSICALES per B.R.B. MALDITO CRUCIGRAMA VERMELL per Joano CONTRAPORTADA de Pep Rico -4-

Castell Vermell d’Ibi. Taller deMúsica

ANUARI

2003

ACTUACIÓNS

mes i día

lloc

Actuació

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

Gener, 2, vesprà, dijous Gener, 4, matí, dissab. Gener, 4, vespr., dissab. Gener, 5, matí, dium. Gener, 5, vesp. dium. Gener, 18, ves., dissab. Gener, 19, matí, dium. Febrer, 15, vesp., dissab. Febrer, 27, vesprà, dij. Març, 1 , nit, dissab. Març, 15, vesp.,dissab. Març, 16, vesp., dium. Abril, 13, nit, diu. Abril, 16, nit, dimec. Abril, 26, vesp. diss. Abril, 26, vesp. diss. Abril, 27, vesp. diss. Abril, 29, vesp. dill.. Maig, 3, matí, diss. Maig, 3, vespr. diss. Maig, 10 vesp. diss. Maig, 24 vesp. diss Juny, 20, divendres, nit Juny, 23, dilluns, vesprà Juliol, 3, nit, dijous Juliol 5 y 6 juliol Juliol, 12 vesp., diss. Juliol, 18, vesprà Agost, 6, vesprà-nit Agost, 23, dissb., nit Agost, 29, dive., nit Agost, 30, dissb., nit Setembre, 5, nit, div. Setembre, 11, nit, dij. Setembre, 12, mat, diven. Setembre, 12, mat, diven. Setembre, 12 mat. diven. Setembre, 12 vesp. diven Setembre, 12 vesp. diven Setembre, 12 vesp. diven Setembre, 12 vesp. diven Setembre, 13 mat, dissabt Setembre, 13 mat, dissabt Setembre, 13 vesp., dissbt Setembre, 19, nit, div. Setembre, 20, matí, dissbt Setembre, 29, dilluns, nit Octubre, 9, dime. m. Noviembre, 15 Noviembre, 28, nit, div. Decembre, 13, mat. diss. Decembre, 14, mat. diu. Decembre, 20, dissabt. Decembre, 24, nit, dim. Decembre, 25, dij., matí Decembre, 26, div., nit Decembre, 28, diu., día Decembre, 30, dim., día

Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Villafranqueza Villafranqueza Cocentaina Alcoy Sant Vicent Ibi Sant Vicent Onil Alcoi Alcoi Ibi Ibi Ibi Alcoy Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Paterna Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Altea Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi

Pasacarrer Nans Reis Mags Pasacarrer Nans Reis Mags Desfile Heraldo Reis Mags Pasacarrer Nans Reis Mags Cavalcada Reis Mags Concert amb Banda Simfònica d’Alzira Pasacarrer Acompanyament Bendició Animals Assamblea General Desfilada Carnestoltes Colegi Teixereta Desfilada Carnestoltes Entrà Cristiana. Capità Masero. 3 grups. Entrà Cristiana. Capità Masero. 3 grups. Processó Diumenge de Rams Processó Dimecres Sant E. Cristiana. amb grup metals de Castalla. Ballet Susana Concert Medieval . Concurs Composició Nzamè II Entrà Mora . 10 en carrosa. Obrin entrà Entrà Cristiana, Estudians, boato amb Font Viva Entrà Cristiana, Alferes Filà Navarros, Favorita Entrà Mora, Capità F.Chanos, amb Banda d’Alzira Paseig Moro Avís Festes. Comparsa Tuareg Processó Acompanyament María Auxiliadora Presentació grup folk.Cafetería Centre Cultural Festa del Ros, BºFont Dolça-Z. Nort. amb Font Viva Dansa de la Dolçura . Associació Veïns Grabació CD 75 Aniver. Maseros amb UMI Audició Final de Curs Escola . Jardins C. Cultural Cercavila Barri Esperanza-Reyes Magos Día de El Salvador . Cercavila Gran Nit Mora . Capità Presentació CD 75 Aniver. Maseros Mini Concert Aniversari C. Chumberos amb banda d’Otos Serenta Aniversari bodes. c/ Les Eres Pregó de Festes . Día de l’Olla . Ordalíes Entrà Cristiana. Abanderà Templarios, Grup reduit Entrà Cristiana. Abanderà Maseros, Grup Entrà Cristiana. Abanderà Maseros. 6 amb banda d’Ibi Entrà Mora, Abanderà Chumberos. Grup camerata Entrà Mora, Abanderà Chumberos. Grup Entrà Mora, Esquadra Chumberos. 8 amb ateneu Concentaina Entrà Mora, Esquadra Argelianos. Tot el grup Missa del Fester . Concert Xaramita i orgue Desfile Infantil . Maseros . Flautiste i grup Ratolins Ofrena de Flors. Tuaregs . La Morisca Serenta Aniversari bodes Paella en Sant Pasqual, per a tot Castell Vermell i amics Entrà Mora en Altea. Atungulu Tonga. Virginia Bolufer Pasacarrer Día Comunitat Valenciana Pasacarrer amb Font Viva . Semana Teatro Amateur Inauguració Mercat Medieval Bateig de Santa Llùcia Festa de Santa Llùcia . Missa, Carreres i Proclamació Sopar y ball anual del Grup. Fí de temporada Pasacarrer Nit de Nadal, Els Bons Díes Assaig General Dances Primer día de Dansa Segon día de Dansa

-5-


ANUARI 2003

SENT VERMELLS. 4 Editorial

1 2-3 4 5 6 7 8-17 18-21 22-23 24-25 26-28 29-32 33-36 37-38 39 40

Cartel Castell Vermell

PORTADA de Pep Rico SENT VERMELLS IV Alfonso Llorca EDITORIAL E INDICE ANUARI 2003 LA JUNTA DIRECTIVA L’ESCOLA DE MUSICA per Bene Ripoll Belda CRONICA del Taller de Música Castell Vermell. 2003/2004 per Xavier Pastor i Picó CRONICA GRAFICA per Pasqual Rico CURIOSITATS per Pasqual Rico ALTRES CASTELLS VERMELLS per Bene Ripoll Belda EN CARPETA per Bene Ripoll Belda QUAN L’ONA RESONA, NAIX L’HARMONIA per Xavier Pastor LA MUSICA MECANICA per Bene Ripoll Belda CHISTES MUSICALES per B.R.B. MALDITO CRUCIGRAMA VERMELL per Joano CONTRAPORTADA de Pep Rico -4-

Castell Vermell d’Ibi. Taller deMúsica

ANUARI

2003

ACTUACIÓNS

mes i día

lloc

Actuació

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56

Gener, 2, vesprà, dijous Gener, 4, matí, dissab. Gener, 4, vespr., dissab. Gener, 5, matí, dium. Gener, 5, vesp. dium. Gener, 18, ves., dissab. Gener, 19, matí, dium. Febrer, 15, vesp., dissab. Febrer, 27, vesprà, dij. Març, 1 , nit, dissab. Març, 15, vesp.,dissab. Març, 16, vesp., dium. Abril, 13, nit, diu. Abril, 16, nit, dimec. Abril, 26, vesp. diss. Abril, 26, vesp. diss. Abril, 27, vesp. diss. Abril, 29, vesp. dill.. Maig, 3, matí, diss. Maig, 3, vespr. diss. Maig, 10 vesp. diss. Maig, 24 vesp. diss Juny, 20, divendres, nit Juny, 23, dilluns, vesprà Juliol, 3, nit, dijous Juliol 5 y 6 juliol Juliol, 12 vesp., diss. Juliol, 18, vesprà Agost, 6, vesprà-nit Agost, 23, dissb., nit Agost, 29, dive., nit Agost, 30, dissb., nit Setembre, 5, nit, div. Setembre, 11, nit, dij. Setembre, 12, mat, diven. Setembre, 12, mat, diven. Setembre, 12 mat. diven. Setembre, 12 vesp. diven Setembre, 12 vesp. diven Setembre, 12 vesp. diven Setembre, 12 vesp. diven Setembre, 13 mat, dissabt Setembre, 13 mat, dissabt Setembre, 13 vesp., dissbt Setembre, 19, nit, div. Setembre, 20, matí, dissbt Setembre, 29, dilluns, nit Octubre, 9, dime. m. Noviembre, 15 Noviembre, 28, nit, div. Decembre, 13, mat. diss. Decembre, 14, mat. diu. Decembre, 20, dissabt. Decembre, 24, nit, dim. Decembre, 25, dij., matí Decembre, 26, div., nit Decembre, 28, diu., día Decembre, 30, dim., día

Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Villafranqueza Villafranqueza Cocentaina Alcoy Sant Vicent Ibi Sant Vicent Onil Alcoi Alcoi Ibi Ibi Ibi Alcoy Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Paterna Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Altea Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi Ibi

Pasacarrer Nans Reis Mags Pasacarrer Nans Reis Mags Desfile Heraldo Reis Mags Pasacarrer Nans Reis Mags Cavalcada Reis Mags Concert amb Banda Simfònica d’Alzira Pasacarrer Acompanyament Bendició Animals Assamblea General Desfilada Carnestoltes Colegi Teixereta Desfilada Carnestoltes Entrà Cristiana. Capità Masero. 3 grups. Entrà Cristiana. Capità Masero. 3 grups. Processó Diumenge de Rams Processó Dimecres Sant E. Cristiana. amb grup metals de Castalla. Ballet Susana Concert Medieval . Concurs Composició Nzamè II Entrà Mora . 10 en carrosa. Obrin entrà Entrà Cristiana, Estudians, boato amb Font Viva Entrà Cristiana, Alferes Filà Navarros, Favorita Entrà Mora, Capità F.Chanos, amb Banda d’Alzira Paseig Moro Avís Festes. Comparsa Tuareg Processó Acompanyament María Auxiliadora Presentació grup folk.Cafetería Centre Cultural Festa del Ros, BºFont Dolça-Z. Nort. amb Font Viva Dansa de la Dolçura . Associació Veïns Grabació CD 75 Aniver. Maseros amb UMI Audició Final de Curs Escola . Jardins C. Cultural Cercavila Barri Esperanza-Reyes Magos Día de El Salvador . Cercavila Gran Nit Mora . Capità Presentació CD 75 Aniver. Maseros Mini Concert Aniversari C. Chumberos amb banda d’Otos Serenta Aniversari bodes. c/ Les Eres Pregó de Festes . Día de l’Olla . Ordalíes Entrà Cristiana. Abanderà Templarios, Grup reduit Entrà Cristiana. Abanderà Maseros, Grup Entrà Cristiana. Abanderà Maseros. 6 amb banda d’Ibi Entrà Mora, Abanderà Chumberos. Grup camerata Entrà Mora, Abanderà Chumberos. Grup Entrà Mora, Esquadra Chumberos. 8 amb ateneu Concentaina Entrà Mora, Esquadra Argelianos. Tot el grup Missa del Fester . Concert Xaramita i orgue Desfile Infantil . Maseros . Flautiste i grup Ratolins Ofrena de Flors. Tuaregs . La Morisca Serenta Aniversari bodes Paella en Sant Pasqual, per a tot Castell Vermell i amics Entrà Mora en Altea. Atungulu Tonga. Virginia Bolufer Pasacarrer Día Comunitat Valenciana Pasacarrer amb Font Viva . Semana Teatro Amateur Inauguració Mercat Medieval Bateig de Santa Llùcia Festa de Santa Llùcia . Missa, Carreres i Proclamació Sopar y ball anual del Grup. Fí de temporada Pasacarrer Nit de Nadal, Els Bons Díes Assaig General Dances Primer día de Dansa Segon día de Dansa

-5-


ORGANIGRAMA DEL CASTELL VERMELL

L’ESCOLA DE MUSICA

Como consecuencia de las elecciones celebradas en Asamblea General Ordinaria de la asociación "Taller de Música Castell Vermell d´Ibi", de fecha 6 de marzo de 2004, la Junta Directiva queda compuesta por los siguientes socios y funciones:

Area Titular

PRESIDENCIA Alfonso Llorca Buch

DIR. ARTISTICA Benedicto Ripoll Belda

VICEPRESIDENCIA Carlos Valero Bernabeu

Vocales

Manuel Abascal Bonet

Arturo Domenech García Mª José Cuenca Martínez Josep Rico García

Ana María Peidro González Juan Fdo. Pina Santonja Daniel Giner Santonja

Area Titular

SECRETARIA Jordi Ripoll Belda

TESORERIA Xavi Pastor Pico

PATRIMONIO Pascual Rico García

Vocales

Mª Pilar Vilaplana García Carlos Pascual Paya Vicente Barrachina Brotons

Juan A. Pla Varea Rafael Abad Doménech Fulgencio Torregrosa Bernabeu

Francisco Bravo Ferre Miguel A. Gil Poveda Pedro P. Pascual Paya

Area Titular

COMISION 10º ANIVERSARIO Carlos Valero Bernabeu

Vocales

Benedicto Ripoll Belda Alfonso Llorca Buch Mª Pilar Vilaplana García Xavi Pastor Pico Pascual Rico García

Cuando hace casi diez años iniciábamos la Escuela de Xaramita aquellos primeros apuntes sobre teoría de la música que yo iba dando iban precedidos de una frase del compositor y musicólogo catalán Felipe Pedrell; que decía : Lo poco que sabemos lo sabemos entre todos. Creo que hemos ido cumpliendo este simple precepto, y somos conscientes de que nuestra fuerza radica en nuestra unión, y en la medida que vamos avanzando en nuestros conocimientos sobre la música todos somos sabedores de lo poco que sabemos. De la escuela nació el grupo, la asociación, la sede....todo lo poco o mucho que somos es una Escuela de Música y por eso fijamos en ella todos nuestros desvelos y empeños... no puede ser de otro modo. No sé que ocurrirá en un futuro con nuestra Escuela. Hay sin duda un movimiento generalizado a que todo tenga un planteamiento empresarial y se pueda ofertar bajo slogans de calidad, seriedad, profesionalidad. Mi opinión es que la música, como planteamiento profesional, debe entrar en la Universidad y equipararse a otras enseñanzas artísticas que, desde hace años, ya tienen este enfoque. Puedo aseguraros que nuestra Escuela no es ningún Jijijajá pero nos reímos todo lo podemos. Nuestro empeño es hacer buena música y buenos músicos.... confiamos en que por añadidura podamos ser buenos compañeros y disfrutemos juntos haciendo lo que nos gusta. Ya digo, le doy muchas vueltas a todo esto; procuro estar lo más informado posible de todo; intento reciclarme y seguir aprendiendo día a día de todo y de todos... No sé que ocurrirá en un futuro, nuestra Escuela es nuestra joya ... lo que sea sonará, eso no lo dudo.

-6-

-7-


ORGANIGRAMA DEL CASTELL VERMELL

L’ESCOLA DE MUSICA

Como consecuencia de las elecciones celebradas en Asamblea General Ordinaria de la asociación "Taller de Música Castell Vermell d´Ibi", de fecha 6 de marzo de 2004, la Junta Directiva queda compuesta por los siguientes socios y funciones:

Area Titular

PRESIDENCIA Alfonso Llorca Buch

DIR. ARTISTICA Benedicto Ripoll Belda

VICEPRESIDENCIA Carlos Valero Bernabeu

Vocales

Manuel Abascal Bonet

Arturo Domenech García Mª José Cuenca Martínez Josep Rico García

Ana María Peidro González Juan Fdo. Pina Santonja Daniel Giner Santonja

Area Titular

SECRETARIA Jordi Ripoll Belda

TESORERIA Xavi Pastor Pico

PATRIMONIO Pascual Rico García

Vocales

Mª Pilar Vilaplana García Carlos Pascual Paya Vicente Barrachina Brotons

Juan A. Pla Varea Rafael Abad Doménech Fulgencio Torregrosa Bernabeu

Francisco Bravo Ferre Miguel A. Gil Poveda Pedro P. Pascual Paya

Area Titular

COMISION 10º ANIVERSARIO Carlos Valero Bernabeu

Vocales

Benedicto Ripoll Belda Alfonso Llorca Buch Mª Pilar Vilaplana García Xavi Pastor Pico Pascual Rico García

Cuando hace casi diez años iniciábamos la Escuela de Xaramita aquellos primeros apuntes sobre teoría de la música que yo iba dando iban precedidos de una frase del compositor y musicólogo catalán Felipe Pedrell; que decía : Lo poco que sabemos lo sabemos entre todos. Creo que hemos ido cumpliendo este simple precepto, y somos conscientes de que nuestra fuerza radica en nuestra unión, y en la medida que vamos avanzando en nuestros conocimientos sobre la música todos somos sabedores de lo poco que sabemos. De la escuela nació el grupo, la asociación, la sede....todo lo poco o mucho que somos es una Escuela de Música y por eso fijamos en ella todos nuestros desvelos y empeños... no puede ser de otro modo. No sé que ocurrirá en un futuro con nuestra Escuela. Hay sin duda un movimiento generalizado a que todo tenga un planteamiento empresarial y se pueda ofertar bajo slogans de calidad, seriedad, profesionalidad. Mi opinión es que la música, como planteamiento profesional, debe entrar en la Universidad y equipararse a otras enseñanzas artísticas que, desde hace años, ya tienen este enfoque. Puedo aseguraros que nuestra Escuela no es ningún Jijijajá pero nos reímos todo lo podemos. Nuestro empeño es hacer buena música y buenos músicos.... confiamos en que por añadidura podamos ser buenos compañeros y disfrutemos juntos haciendo lo que nos gusta. Ya digo, le doy muchas vueltas a todo esto; procuro estar lo más informado posible de todo; intento reciclarme y seguir aprendiendo día a día de todo y de todos... No sé que ocurrirá en un futuro, nuestra Escuela es nuestra joya ... lo que sea sonará, eso no lo dudo.

-6-

-7-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 per Xavier Pastor i Picó

Abans de començar a redactar la crònica sempre solc repassar les memòries dels anys anteriors, més que res, per vore de replegar alguna idea per trencar el gel i començar a escriure, que és el més difícil. I conforme les vaig repassant observe que, normalment, abans d'iniciar el relat dels fets acostume a fer un petit balanç i ressaltar aquells fets o circumstàncies de l'any, que al meu humil parer, resulten més interessants. No amb intenció de fer una crítica, car una crònica no és el lloc més adequat per a fer-la, sinó, més bé, amb idea de facilitar la faena a aquells que d'ací a uns anys vulguen aproximarse al Castell Vermell i la seua petita història. Quan vam comprar i arreglar el Castell, ningú no s'imaginava que a la volta de cinc anys anàvem a estar estrets. És més, si algú hagués dit aleshores que en 2004 estaríem gastant l'arxiu i la sala de juntes com a aules, a bon segur, l'haguéssem pres per la lletera del conte. Però, així són les coses: l'aventura iniciada l'any passat en l'escola de música amb l'oferiment de classes de guitarra ha resultat un èxit i com a conseqüència l'oferta formativa s'ha vist ampliada amb les lliçons de piano i d'instruments de metall. No ha estat un camí fàcil, Bene i Alfonso bé ho saben, però el nou equip de professors, alguns d'ells molt jóvens i compromesos, ens permet mantenir intactes les il·lusions amb que es va iniciar el curs. Il·lusions, com les que teníem tots per estrenar la calefacció del Castell. Un projecte que es manifestà com a imprescindible des què ens hi mudàrem. Després d'estudiar diverses possibilitats s'ha optat per posar equips d'aire condicionat amb bomba de calor en cadascuna de les dependències més menudes, les que s'utilitzen per a fer classes, i una caldera de gasoli amb impulsió d'aire per a la sala gran. Una mampresa que ens ha permés llevar-nos les jaquetes i tocar sense haver-nos de fregar les mans cada volta que el mestre tallava l'assaig. I Solidari, si no ho sabeu, segueix fent de les seues. Esta volta ajudantt la cooperadora ibiera d'UNICEF Carmén Garrigós a comprar instruments musicals per a un projecte educatiu a l'Àfrica Subsahariana.

-8-

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 2

D'una altra banda, si haig de destacar alguna de les actuacions d'enguany, potser em quede l'adjudicació del II Concurs de Composició Nzamé i amb l'entrada mora d'Alcoi. La primera, simplement, perquè ja semblava maleïda amb tant d'ajornament. La majoria no ho sabeu, però segur que els membres de la directiva han perdut el compte de les vegades que vam marcar una data per al concert d'adjudicació per a, finalment, per una cosa o per una altra acabar posposant-lo. És més, no el vam tornar a ajornar, crec jo que per vergonya, perquè, el mateix dia del concert, uns quants músics del grup van anar a Sant Vicent del Raspeig a tocar en una entrada de moros i cristians. I l'entrada mora pel que va suposar en quant a repercussió mediàtica en acompanyar el Capità juntament amb la Banda d'Alzira. Esta va ser la tercera i última de les tres col·laboracions que hem tingut amb ells. Però no siguem massa restrictius i vegem que més ens ha donat est any. Que eixides n'ha hagut moltes i ja hi estem tan acostumats que no ens adonem de la moguda que portem entre mans. Després de l'assemblea anual ordinària, que l'any passat va ser el 15 de febrer, tinguérem les festes de carnestoltes, en què, a banda de participar en la cavalcada organitzada per l'Ajuntament, un reduït grup de xaramiters i tabaleters va anar al col·legi Teixereta a animar la festa dels xiquets per segon any consecutiu. Com ja ve sent norma tornàrem a ser l'única formació musical que participà en la desfilada i ho férem acompanyant el grup de teatre Font Viva que havia preparat un muntatge recreant un bosc de conte amb donyets, fades, i fins i tot un ogre. Carnestoltes, va ser la consolidació de l'èxit xaramiter de l'any: la Morisca. Una suite de danses del segle XVI que ha desplaçat el número 1 del Hit Parade fester dels darrers dos anys, l'Atungulu Tonga de Bene.

-9-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 per Xavier Pastor i Picó

Abans de començar a redactar la crònica sempre solc repassar les memòries dels anys anteriors, més que res, per vore de replegar alguna idea per trencar el gel i començar a escriure, que és el més difícil. I conforme les vaig repassant observe que, normalment, abans d'iniciar el relat dels fets acostume a fer un petit balanç i ressaltar aquells fets o circumstàncies de l'any, que al meu humil parer, resulten més interessants. No amb intenció de fer una crítica, car una crònica no és el lloc més adequat per a fer-la, sinó, més bé, amb idea de facilitar la faena a aquells que d'ací a uns anys vulguen aproximarse al Castell Vermell i la seua petita història. Quan vam comprar i arreglar el Castell, ningú no s'imaginava que a la volta de cinc anys anàvem a estar estrets. És més, si algú hagués dit aleshores que en 2004 estaríem gastant l'arxiu i la sala de juntes com a aules, a bon segur, l'haguéssem pres per la lletera del conte. Però, així són les coses: l'aventura iniciada l'any passat en l'escola de música amb l'oferiment de classes de guitarra ha resultat un èxit i com a conseqüència l'oferta formativa s'ha vist ampliada amb les lliçons de piano i d'instruments de metall. No ha estat un camí fàcil, Bene i Alfonso bé ho saben, però el nou equip de professors, alguns d'ells molt jóvens i compromesos, ens permet mantenir intactes les il·lusions amb que es va iniciar el curs. Il·lusions, com les que teníem tots per estrenar la calefacció del Castell. Un projecte que es manifestà com a imprescindible des què ens hi mudàrem. Després d'estudiar diverses possibilitats s'ha optat per posar equips d'aire condicionat amb bomba de calor en cadascuna de les dependències més menudes, les que s'utilitzen per a fer classes, i una caldera de gasoli amb impulsió d'aire per a la sala gran. Una mampresa que ens ha permés llevar-nos les jaquetes i tocar sense haver-nos de fregar les mans cada volta que el mestre tallava l'assaig. I Solidari, si no ho sabeu, segueix fent de les seues. Esta volta ajudantt la cooperadora ibiera d'UNICEF Carmén Garrigós a comprar instruments musicals per a un projecte educatiu a l'Àfrica Subsahariana.

-8-

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 2

D'una altra banda, si haig de destacar alguna de les actuacions d'enguany, potser em quede l'adjudicació del II Concurs de Composició Nzamé i amb l'entrada mora d'Alcoi. La primera, simplement, perquè ja semblava maleïda amb tant d'ajornament. La majoria no ho sabeu, però segur que els membres de la directiva han perdut el compte de les vegades que vam marcar una data per al concert d'adjudicació per a, finalment, per una cosa o per una altra acabar posposant-lo. És més, no el vam tornar a ajornar, crec jo que per vergonya, perquè, el mateix dia del concert, uns quants músics del grup van anar a Sant Vicent del Raspeig a tocar en una entrada de moros i cristians. I l'entrada mora pel que va suposar en quant a repercussió mediàtica en acompanyar el Capità juntament amb la Banda d'Alzira. Esta va ser la tercera i última de les tres col·laboracions que hem tingut amb ells. Però no siguem massa restrictius i vegem que més ens ha donat est any. Que eixides n'ha hagut moltes i ja hi estem tan acostumats que no ens adonem de la moguda que portem entre mans. Després de l'assemblea anual ordinària, que l'any passat va ser el 15 de febrer, tinguérem les festes de carnestoltes, en què, a banda de participar en la cavalcada organitzada per l'Ajuntament, un reduït grup de xaramiters i tabaleters va anar al col·legi Teixereta a animar la festa dels xiquets per segon any consecutiu. Com ja ve sent norma tornàrem a ser l'única formació musical que participà en la desfilada i ho férem acompanyant el grup de teatre Font Viva que havia preparat un muntatge recreant un bosc de conte amb donyets, fades, i fins i tot un ogre. Carnestoltes, va ser la consolidació de l'èxit xaramiter de l'any: la Morisca. Una suite de danses del segle XVI que ha desplaçat el número 1 del Hit Parade fester dels darrers dos anys, l'Atungulu Tonga de Bene.

-9-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 3

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 4

De fet, quinze dies després de la tocata del carnaval, el grup al complet va baixar a les festes de moros i cristians del barri del Palamó d'Alacant, o dit d'altra manera, a Villafranqueza, i la Morisca va tornar a formar part del repertori interpretat els dos dies que hi estiguérem. I encara com no fou l'única, ja que ens vam repartir en tres grups per acompanyar el capità masero i el seu seguici, tocant també un altre gran èxit xaramiter com és el Ball de Dimonis i, acompanyats d'una xaranga de la banda de Sant Vicent, Pas als Maseros. Tret d'estes eixides al Palamó, no vam tenir més actuacions durant la quaresma. I així, les següents eixides foren dues processons de Setmana Santa, capítol que ja fa tres anys que apareix en est relat. Si no recordeu malament, els altres anys vam tocar en el trasllat de la imatge de la Dolorosa des de l'església de Sant Maure a la de Santa Maria en Alcoi, però est any passat, a banda de la processó anterior, també vam obrir la processó que la confraria de la Dolorosa (com si no hi hagués més imatges per triar) de Cocentaina fa el Diumenge de Rams de vesprada. Tant en un acte com en l'altre, les peces triades foren les marxes Agarreu-lo per les Nanses i Esbós Foradat, que bé podia haver-se dit Esbós en Gelat, perquè una altra cosa no, però fred, bé que passàrem els dos dies. Després de la temperància, o disbauxa, que tot cap, de la Setmana Santa, tingué lloc, tot just al següent cap de setmana, l'actuació, com ja he dit abans, més esperada dels darrers dos anys: el concert d'adjudicació del II Concurs de Composició Nzamé. Esta vegada s'hi van presentar 7 composicions que foren interpretades durant la primera part de l'acte. Les crítiques suscitades arran del primer concurs van portar a què en esta ocasió fos un grup fix de músics qui tocàs totes les peces, evitant d'esta forma que l'element intèrpret influís en el públic assistent, que va ser qui va triar les peces guanyadores per votació. Esta volta no va haver empat, i foren elegides com a millors composicions El Valset de l'Estació de Carlos Valero, en primer lloc, i Timonet de Vicent Barrachina, en el segon. Després, en la segona part de l'acte tot el grup va interpretar peces del nostre repertori medieval com puguen ser La Danza de las Hachas, Atiendan que Canta Gila o, una vegada més, La Morisca. Però no perdeu el compte, que, com ja he avançat adés, els músics que anaren a Sant Vicent a l'entrada d'eix mateix dissabte també van tocar La Morisca, encara que esta vegada en una versió per a metalls i xaramita per a acompanyar un ballet.

Per sort, un altre petit grup de músics que tornà a baixar per a tocar en una segona entrada que fan el dia del sant que dóna nom al poble va interpretar Capità Moro d'Ontinyent. Això sí, sense cansar-se gens ni mica, ja que els van posar una carrossa perquè fessen el recorregut sense fer el més mínim esforç. Mireu si els va agradar que quan tornaren volien proposar que el grup compràs una plataforma per a les seues eixides. A més a més. enguany, en caure la Pasqua tan alta es va donar la circumstància que es van encavalcar les festes de Sant Vicent amb les d'Onil. I el diumenge abans del Sant, alguns afortunats es passejaven amb carruatge a sant Vicent, i el dilluns anàrem a Onil a acompanyar amb El Ball de Dimonis el grup de Teatre Font Viva que havia preparat el seguici dels capitans dels Estudiants. Va ser una actuació que va eixir redona, fins i tot amb el temps, tot i que estàvem en Onil. Així doncs, amb una bona fartada de moros i cristians vam anar preparant les postres del dinar, que van ser les entrades d'Alcoi, tot just al dissabte següent de les eixides d'Onil i Sant Vicent. Vam començar el dia tots junts acompanyant la Dama de l'Alferes Cristià amb una peça que encara no havíem tocat: una composició del segle XVI que es diu La Morisca. Va eixir prou be i tots vam gaudir de l'excel·lent ambient, encara que acabàrem passades les tres de la vesprada. A causa d'això, els deu xaramiters que havien d'acompanyar el Capità Moro junt a la Banda d'Alzira tocant No ho Faré més se'n van haver d'anar amb el mos en la boca.

-10-

-11-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 3

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 4

De fet, quinze dies després de la tocata del carnaval, el grup al complet va baixar a les festes de moros i cristians del barri del Palamó d'Alacant, o dit d'altra manera, a Villafranqueza, i la Morisca va tornar a formar part del repertori interpretat els dos dies que hi estiguérem. I encara com no fou l'única, ja que ens vam repartir en tres grups per acompanyar el capità masero i el seu seguici, tocant també un altre gran èxit xaramiter com és el Ball de Dimonis i, acompanyats d'una xaranga de la banda de Sant Vicent, Pas als Maseros. Tret d'estes eixides al Palamó, no vam tenir més actuacions durant la quaresma. I així, les següents eixides foren dues processons de Setmana Santa, capítol que ja fa tres anys que apareix en est relat. Si no recordeu malament, els altres anys vam tocar en el trasllat de la imatge de la Dolorosa des de l'església de Sant Maure a la de Santa Maria en Alcoi, però est any passat, a banda de la processó anterior, també vam obrir la processó que la confraria de la Dolorosa (com si no hi hagués més imatges per triar) de Cocentaina fa el Diumenge de Rams de vesprada. Tant en un acte com en l'altre, les peces triades foren les marxes Agarreu-lo per les Nanses i Esbós Foradat, que bé podia haver-se dit Esbós en Gelat, perquè una altra cosa no, però fred, bé que passàrem els dos dies. Després de la temperància, o disbauxa, que tot cap, de la Setmana Santa, tingué lloc, tot just al següent cap de setmana, l'actuació, com ja he dit abans, més esperada dels darrers dos anys: el concert d'adjudicació del II Concurs de Composició Nzamé. Esta vegada s'hi van presentar 7 composicions que foren interpretades durant la primera part de l'acte. Les crítiques suscitades arran del primer concurs van portar a què en esta ocasió fos un grup fix de músics qui tocàs totes les peces, evitant d'esta forma que l'element intèrpret influís en el públic assistent, que va ser qui va triar les peces guanyadores per votació. Esta volta no va haver empat, i foren elegides com a millors composicions El Valset de l'Estació de Carlos Valero, en primer lloc, i Timonet de Vicent Barrachina, en el segon. Després, en la segona part de l'acte tot el grup va interpretar peces del nostre repertori medieval com puguen ser La Danza de las Hachas, Atiendan que Canta Gila o, una vegada més, La Morisca. Però no perdeu el compte, que, com ja he avançat adés, els músics que anaren a Sant Vicent a l'entrada d'eix mateix dissabte també van tocar La Morisca, encara que esta vegada en una versió per a metalls i xaramita per a acompanyar un ballet.

Per sort, un altre petit grup de músics que tornà a baixar per a tocar en una segona entrada que fan el dia del sant que dóna nom al poble va interpretar Capità Moro d'Ontinyent. Això sí, sense cansar-se gens ni mica, ja que els van posar una carrossa perquè fessen el recorregut sense fer el més mínim esforç. Mireu si els va agradar que quan tornaren volien proposar que el grup compràs una plataforma per a les seues eixides. A més a més. enguany, en caure la Pasqua tan alta es va donar la circumstància que es van encavalcar les festes de Sant Vicent amb les d'Onil. I el diumenge abans del Sant, alguns afortunats es passejaven amb carruatge a sant Vicent, i el dilluns anàrem a Onil a acompanyar amb El Ball de Dimonis el grup de Teatre Font Viva que havia preparat el seguici dels capitans dels Estudiants. Va ser una actuació que va eixir redona, fins i tot amb el temps, tot i que estàvem en Onil. Així doncs, amb una bona fartada de moros i cristians vam anar preparant les postres del dinar, que van ser les entrades d'Alcoi, tot just al dissabte següent de les eixides d'Onil i Sant Vicent. Vam començar el dia tots junts acompanyant la Dama de l'Alferes Cristià amb una peça que encara no havíem tocat: una composició del segle XVI que es diu La Morisca. Va eixir prou be i tots vam gaudir de l'excel·lent ambient, encara que acabàrem passades les tres de la vesprada. A causa d'això, els deu xaramiters que havien d'acompanyar el Capità Moro junt a la Banda d'Alzira tocant No ho Faré més se'n van haver d'anar amb el mos en la boca.

-10-

-11-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 5

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 6

Esta tocata de la vesprada va eixir molt bé, malgrat que els nervis i les trompetes, que tapaven la resta de la banda, els complicaren un poc la vida. Però res d'importància a la vista de com sonava el conjunt pel carrer de Sant Nicolau. Però no baixeu encara la guàrdia, que després de les postres encara va el café i el dolcet. Sort que esta volta fou més lleuger. Una setmana justa després de les festes d'Alcoi tinguérem l'Avís d'Ibi i, com ja és costum, acompanyàrem els Tuareg en el passeig amb Cinquantenari Pirata. La veritat és que el més d'abril i els inicis de maig van ser realment moguts. Però, afortunadament, ja no vam tenir cap compromís fins el dia de Sant Joan, que vam anar a Alcoi a tocar per a la festa del Ros, una festa popular que solen celebrar els barris amb disfresses i alguna que altra foguera. No obstant, açò no és cert del tot, ja que tres dies abans, el 20 de juny, tingué lloc en la cafeteria de la Casa de la Cultura la presentació del grup folk del Castell Vermell, Bufacordes. Va ser un acte íntim, que va agradar molt, en què es va convidar tots membres i amics de la nostra associació a gaudir de la bona música mentre es feien una copa o un refresc. Bufacordes va estar acompanyat pel també grup debutant NTN, formació creada per alguns fills de membres del grup junt a uns amics. Juliol, sense aplegar a ser abril i maig, no va ser tan tranquil com juny. Per una banda, amb el bon temps comencen les festes als barris i com en anys passats vam col·laborar amb les associacions de veïns dels barris de la Dolçura i de l'Esperança-Reis Mags. Actuacions, podríem dir fixes, que no canvien de plantejament d'any en any. I d'una altra banda també en juliol férem el nostre tradicional festival de fi de curs, que tampoc canvia d'esquema d'any en any. Un concert, que va tenir el seu millor moment en la interpretació de l'Ave Maria de Bach per part de Bene abans, i després en l'habitual sopar amb festa a la fresca als jardins de la Casa de la Cultura que, malgrat que va fallar el punxa-discos habitual, AP, Alfonso President, no es va ressentir l'ambient. Entre tot açò, el primer cap de setmana del mes, uns quants xaramiters van baixar a la Casa de la Cultura a col·laborar amb la Societat Musical d'Ibi en l'enregistrament del disc amb què els maseros volien commemorar el seu 75é aniversari. Un CD que inclou peces de la comparsa i de filaes de maseros d'altres pobles, en el qual la Coral Ibense també va participar cantant els gojos a la Mare de Déu i l'Himne a Ibi.

Normalment, després del passacarrer per a les festes de l'Esperança-Reis Mags ens n'hem anat de vacances fins a finals d'agost, tornant per a preparar les festes majors del poble. No obstant això, l'any passat, la nova corporació va voler recuperar la festa del Salvador, patró d'Ibi, i el dia 6 d'agost, després de la missa, aquells que no estaven fora van fer una petita cercavila acompanyant les autoritats des de l'església fins al parc de les hortes a on es feren fogueres i es prepararà una rostida popular. Encara que va ser quasi pensat i fet, estàvem en plenes vacances, hi va anar prou gent i es va fer molt bon paper. Així doncs, tal i com hem avançat adés, en tornar de les vacances començàrem de ple amb les festes del nostre poble, amb la dinàmica de tots els anys, assajos pràcticament diaris i presses i nervis per part del mestre i de les persones que ens han contractat. Tanmateix, el dia 23 d'agost, per anar fent boca, estiguérem en Paterna, a on vam tocar Alfarjia en l'entrada mora acompanyant la filà Alhama, que enguany celebrava el seu 30é aniversari. Fou una actuació molt llarga marcada per una fortíssima xafogor que va fer, fins i tot, que alguna ballarina caigués marejada en arribar a la fi del recorregut.

-12-

-13-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 5

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 6

Esta tocata de la vesprada va eixir molt bé, malgrat que els nervis i les trompetes, que tapaven la resta de la banda, els complicaren un poc la vida. Però res d'importància a la vista de com sonava el conjunt pel carrer de Sant Nicolau. Però no baixeu encara la guàrdia, que després de les postres encara va el café i el dolcet. Sort que esta volta fou més lleuger. Una setmana justa després de les festes d'Alcoi tinguérem l'Avís d'Ibi i, com ja és costum, acompanyàrem els Tuareg en el passeig amb Cinquantenari Pirata. La veritat és que el més d'abril i els inicis de maig van ser realment moguts. Però, afortunadament, ja no vam tenir cap compromís fins el dia de Sant Joan, que vam anar a Alcoi a tocar per a la festa del Ros, una festa popular que solen celebrar els barris amb disfresses i alguna que altra foguera. No obstant, açò no és cert del tot, ja que tres dies abans, el 20 de juny, tingué lloc en la cafeteria de la Casa de la Cultura la presentació del grup folk del Castell Vermell, Bufacordes. Va ser un acte íntim, que va agradar molt, en què es va convidar tots membres i amics de la nostra associació a gaudir de la bona música mentre es feien una copa o un refresc. Bufacordes va estar acompanyat pel també grup debutant NTN, formació creada per alguns fills de membres del grup junt a uns amics. Juliol, sense aplegar a ser abril i maig, no va ser tan tranquil com juny. Per una banda, amb el bon temps comencen les festes als barris i com en anys passats vam col·laborar amb les associacions de veïns dels barris de la Dolçura i de l'Esperança-Reis Mags. Actuacions, podríem dir fixes, que no canvien de plantejament d'any en any. I d'una altra banda també en juliol férem el nostre tradicional festival de fi de curs, que tampoc canvia d'esquema d'any en any. Un concert, que va tenir el seu millor moment en la interpretació de l'Ave Maria de Bach per part de Bene abans, i després en l'habitual sopar amb festa a la fresca als jardins de la Casa de la Cultura que, malgrat que va fallar el punxa-discos habitual, AP, Alfonso President, no es va ressentir l'ambient. Entre tot açò, el primer cap de setmana del mes, uns quants xaramiters van baixar a la Casa de la Cultura a col·laborar amb la Societat Musical d'Ibi en l'enregistrament del disc amb què els maseros volien commemorar el seu 75é aniversari. Un CD que inclou peces de la comparsa i de filaes de maseros d'altres pobles, en el qual la Coral Ibense també va participar cantant els gojos a la Mare de Déu i l'Himne a Ibi.

Normalment, després del passacarrer per a les festes de l'Esperança-Reis Mags ens n'hem anat de vacances fins a finals d'agost, tornant per a preparar les festes majors del poble. No obstant això, l'any passat, la nova corporació va voler recuperar la festa del Salvador, patró d'Ibi, i el dia 6 d'agost, després de la missa, aquells que no estaven fora van fer una petita cercavila acompanyant les autoritats des de l'església fins al parc de les hortes a on es feren fogueres i es prepararà una rostida popular. Encara que va ser quasi pensat i fet, estàvem en plenes vacances, hi va anar prou gent i es va fer molt bon paper. Així doncs, tal i com hem avançat adés, en tornar de les vacances començàrem de ple amb les festes del nostre poble, amb la dinàmica de tots els anys, assajos pràcticament diaris i presses i nervis per part del mestre i de les persones que ens han contractat. Tanmateix, el dia 23 d'agost, per anar fent boca, estiguérem en Paterna, a on vam tocar Alfarjia en l'entrada mora acompanyant la filà Alhama, que enguany celebrava el seu 30é aniversari. Fou una actuació molt llarga marcada per una fortíssima xafogor que va fer, fins i tot, que alguna ballarina caigués marejada en arribar a la fi del recorregut.

-12-

-13-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 7

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 8

Després d'esta actuació, ja sí, ens vam ficar de ple en les festes d'Ibi començant el cap de setmana abans de l'inici de la novena amb la participació en els actes commemoratius dels 75é aniversari de la fundació de les comparses Maseros i Xumberos. Més concretament, el divendres 29 d'agost tocàrem en el concert de presentació del disc dels Maseros que havíem enregistrat en juliol. Mossen Abad, Per a Irene i la Filla del Manyà van ser les peces en què vam col·laborar amb la Banda d'Ibi. I a l'endemà, en un acte de germanor que els Xumberos van fer en el Parc de les Hortes, abans del sopar interpretàrem, junt a la Societat Musical "la Raboseta" d'Otos la versió per a banda de Més que Dinàmics, Sabuts i Santón Califa una composició per a banda i xaramites que la comparsa havia encomanat al nostre mestre per a regalar-la al seu capità Paco Santonja. En tots dos actes se'ns va fer entrega d'un record de l'esdevinença com a mostra d'agraïment per la nostra col·laboració. Durant la novena ja no vam tenir cap compromís, ja en teníem prou preparant tots els que teníem per a festes. Vam començar el dia de l'Olleta tocant el Pregó, una fanfàrria anunciadora que havíem preparat en previsió de què el nou Ajuntament voldria llevar la Moixeranga de l'acte del pregó de festes. Però el dia amb més faena fou, amb diferència, el del Passeig. Vam començar, de bon matí, acompanyant un ballet del seguici de l'abanderada dels Cavallers del Temple amb la peça Suite de Danses, un recull de tres moviments de ball medievals, incloent-hi, lògicament, la Morisca. Esta actuació, que no estava prevista inicialment, ens va aplegar a través del Sogall de Castalla que ens demanà que els suplirem. Més tard, encara de matí, el ple del grup tocà per a l'abanderada dels Maseros. La majoria el Ball de la Carxofa, i sis xaramiters, junt a la Banda d'Ibi, Mossén Abad, el Masero. De vesprada encara va estar més complicat, ja que ens vam haver de partir en tres grups per a eixir junt als Xumberos. D'una banda, set xaramiters isqueren amb la banda de l'Ateneu Musical de Cocentaina tocant la peça Habibi per a l'esquadra especial "els Pardalets" d'esta comparsa. I després, la resta del grup va eixir acompanyant l'abanderada; cinc o sis músics dalt d'una carrossa tocant xaramites, guitarres elèctriques i un baix, i els que quedaven interpretant Rodaire, peça per a xaramites i metalls feta per Bene específicament per a l'ocasió. Finalment, ja per a acabar el dia, isquérem tots de nou tocant Alfarjia i Llanero i President per a l'esquadra "Viva Zapata" dels Argelians.

Però no s'acabà ací açò, ja que, no tenint prou amb totes les entrades que ens havíem berenat el primer dia de festes, a l'endemà vam tornar a eixir en l'Entrada Infantil, acompanyant els xiquets dels Maseros. Carlos, el nostre vicepresident es va convertir en un esplèndid Flautista d'Hamelin seguit d'una banda de rates xaramiteres. I encara que hi hagué algun ratot que es resistí a arregussar-se els bigotis i les orelles, les ratetes dotores acabaren convencent-lo. Com a remat, per la nit encara tocàrem una altra vegada eix dia. Va ser en l'Ofrena acompanyant les dones Tuareg amb, com no, la Morisca. L'hem tocada moltes voltes, però hem de reconéixer que és una peça molt agraïda que ens sona molt ben conjuntada i afinada. A més a més, a part de tot l'anterior, que no és poc, mereix una menció especial la participació de Bene en la Missa del Fester del dissabte, a on, acompanyat d'orgue, va interpretar vàries peces adaptades. L'Himne de la Coronació, en què també col·laboraren alguns companys, va ser el moment culminant d'una actuació que va agradar molt a tots els assistents. Ara bé, el millor de totes les festes va ser el dissabte de després del dia del descans. Després de tot l'esforç de les setmanes anteriors, vam celebrar que les coses havien anat estupendament convidant tots els socis, amics i contractadors d'enguany a una paella de germanor en Sant Pasqual. Una experiència que encara que ha costat de moure, paga la pena d'intentar repetir-la tots els anys.

-14-

-15-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 7

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 8

Després d'esta actuació, ja sí, ens vam ficar de ple en les festes d'Ibi començant el cap de setmana abans de l'inici de la novena amb la participació en els actes commemoratius dels 75é aniversari de la fundació de les comparses Maseros i Xumberos. Més concretament, el divendres 29 d'agost tocàrem en el concert de presentació del disc dels Maseros que havíem enregistrat en juliol. Mossen Abad, Per a Irene i la Filla del Manyà van ser les peces en què vam col·laborar amb la Banda d'Ibi. I a l'endemà, en un acte de germanor que els Xumberos van fer en el Parc de les Hortes, abans del sopar interpretàrem, junt a la Societat Musical "la Raboseta" d'Otos la versió per a banda de Més que Dinàmics, Sabuts i Santón Califa una composició per a banda i xaramites que la comparsa havia encomanat al nostre mestre per a regalar-la al seu capità Paco Santonja. En tots dos actes se'ns va fer entrega d'un record de l'esdevinença com a mostra d'agraïment per la nostra col·laboració. Durant la novena ja no vam tenir cap compromís, ja en teníem prou preparant tots els que teníem per a festes. Vam començar el dia de l'Olleta tocant el Pregó, una fanfàrria anunciadora que havíem preparat en previsió de què el nou Ajuntament voldria llevar la Moixeranga de l'acte del pregó de festes. Però el dia amb més faena fou, amb diferència, el del Passeig. Vam començar, de bon matí, acompanyant un ballet del seguici de l'abanderada dels Cavallers del Temple amb la peça Suite de Danses, un recull de tres moviments de ball medievals, incloent-hi, lògicament, la Morisca. Esta actuació, que no estava prevista inicialment, ens va aplegar a través del Sogall de Castalla que ens demanà que els suplirem. Més tard, encara de matí, el ple del grup tocà per a l'abanderada dels Maseros. La majoria el Ball de la Carxofa, i sis xaramiters, junt a la Banda d'Ibi, Mossén Abad, el Masero. De vesprada encara va estar més complicat, ja que ens vam haver de partir en tres grups per a eixir junt als Xumberos. D'una banda, set xaramiters isqueren amb la banda de l'Ateneu Musical de Cocentaina tocant la peça Habibi per a l'esquadra especial "els Pardalets" d'esta comparsa. I després, la resta del grup va eixir acompanyant l'abanderada; cinc o sis músics dalt d'una carrossa tocant xaramites, guitarres elèctriques i un baix, i els que quedaven interpretant Rodaire, peça per a xaramites i metalls feta per Bene específicament per a l'ocasió. Finalment, ja per a acabar el dia, isquérem tots de nou tocant Alfarjia i Llanero i President per a l'esquadra "Viva Zapata" dels Argelians.

Però no s'acabà ací açò, ja que, no tenint prou amb totes les entrades que ens havíem berenat el primer dia de festes, a l'endemà vam tornar a eixir en l'Entrada Infantil, acompanyant els xiquets dels Maseros. Carlos, el nostre vicepresident es va convertir en un esplèndid Flautista d'Hamelin seguit d'una banda de rates xaramiteres. I encara que hi hagué algun ratot que es resistí a arregussar-se els bigotis i les orelles, les ratetes dotores acabaren convencent-lo. Com a remat, per la nit encara tocàrem una altra vegada eix dia. Va ser en l'Ofrena acompanyant les dones Tuareg amb, com no, la Morisca. L'hem tocada moltes voltes, però hem de reconéixer que és una peça molt agraïda que ens sona molt ben conjuntada i afinada. A més a més, a part de tot l'anterior, que no és poc, mereix una menció especial la participació de Bene en la Missa del Fester del dissabte, a on, acompanyat d'orgue, va interpretar vàries peces adaptades. L'Himne de la Coronació, en què també col·laboraren alguns companys, va ser el moment culminant d'una actuació que va agradar molt a tots els assistents. Ara bé, el millor de totes les festes va ser el dissabte de després del dia del descans. Després de tot l'esforç de les setmanes anteriors, vam celebrar que les coses havien anat estupendament convidant tots els socis, amics i contractadors d'enguany a una paella de germanor en Sant Pasqual. Una experiència que encara que ha costat de moure, paga la pena d'intentar repetir-la tots els anys.

-14-

-15-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 9

Passades les festes, el grup va reprendre el seu ritme habitual d'esta època en què, mentre la majoria de la gent ja mira les habituals actuacions de les Festes d'Hivern, el President i el Mestre la dediquen a posar en marxa el nou curs de l'escola. Sort que enguany començaren el treball abans de les vacances d'estiu, perquè si no, hagués estat molt difícil iniciar les classes a temps davant de la massiva resposta que tinguérem per als cursos oferits. Va bé la tranquil·litat. Encara que, de vegades, penses si en estos períodes de baixa activitat la gent no es relaxa massa. Qui no ens conegués i assistís a dos assajos, un abans i un altre després de festes, pensaria que el grup no és el mateix, de com baixa l'assistència. Està comprovat que les escasses eixides atípiques que es plantegen en estes dates, com la que tinguérem el dilluns 29 de setembre a Altea acompanyant el ballet de Virginia Bolufet amb l'Atungulu Tonga, no són suficient per espavilar el personal. Així, un poc d'esma, vam fer l'habitual cercavila del 9 d'octubre, dia en què la tradicional paella gegant es va vore complementada per l'actuació de la Nova Moixeranga d'Algemesí, formació que va donar forma a una de les nostres peces més solemnes.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 10

La inauguració del Mercat Medieval va ser el preludi de l'inici d'unes festes de Nadal i d'hivern, que d'hivern només tingueren el nom, de tan bo com feu tots els dies. No res destacable va passar durant estos dies, tret de la malaurada circumstància que, per causa del malestar existent entre el sonet i alguns balladors, est no ens va acompanyar durant els dies de les danses, limitant-se a l'estrictament imprescindible, que era tocar en els Balls del Virrei. Sort que els Reis són Mags i tenen faena de sobra com per anar barallant-se. Enguany, per demanar-los que vingueren carregats els vam tocar noves nadales com New Rigadoon, My Heart Commends to You i Adius Suisses junt a d'altres més tradicionals. Una volta passat Nadal vam col·laborar una vegada més amb la Societat Protectora d'Animals i Plantes d'Ibi, acompanyant-los en la ja habitual processó de Sant Antoni del Porquet, i els nanos van tindre el seu únic dia en la trobada que organitza el grup de danses del Pinós amb el nom de Tradissons. Junt a altres nanos i gegants del mateix Pinós, Monòver i Caravaca vam passar un dia molt agradable què es va aprofitar per fer algun contacte de cara a alguna actuació. I poc ens queda ja. Acabar igual que hem començat, disfressats. Però esta vegada d'eixam mosques xaramiteres per a acompanyar el formiguer de Font Viva amb la reina i les seues obreres. Un clàssic patxanguer com Carolina i un correfoc com Dharma van ser les dos peces triades per a una tocata en què tots ens ho van passar molt bé. Ja ho heu vist, l'exercici que acabem ha estat molt intens. Disculpeu si he resultat pesat, però encara que intente acurtar passant per damunt d'aquells esdeveniments que són habituals dins del nostre calendari, no resulta fàcil perquè sempre hi ha algun detall o anècdota nous. Tanmateix, açò és senyal de què el grup està viu i va endavant. Moltes gràcies, un any més, per la vostra atenció i esperem que l'any que ve açò seguesca igual, o millor. Xavier Pastor i Picó.

-16-

-17-


CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 9

Passades les festes, el grup va reprendre el seu ritme habitual d'esta època en què, mentre la majoria de la gent ja mira les habituals actuacions de les Festes d'Hivern, el President i el Mestre la dediquen a posar en marxa el nou curs de l'escola. Sort que enguany començaren el treball abans de les vacances d'estiu, perquè si no, hagués estat molt difícil iniciar les classes a temps davant de la massiva resposta que tinguérem per als cursos oferits. Va bé la tranquil·litat. Encara que, de vegades, penses si en estos períodes de baixa activitat la gent no es relaxa massa. Qui no ens conegués i assistís a dos assajos, un abans i un altre després de festes, pensaria que el grup no és el mateix, de com baixa l'assistència. Està comprovat que les escasses eixides atípiques que es plantegen en estes dates, com la que tinguérem el dilluns 29 de setembre a Altea acompanyant el ballet de Virginia Bolufet amb l'Atungulu Tonga, no són suficient per espavilar el personal. Així, un poc d'esma, vam fer l'habitual cercavila del 9 d'octubre, dia en què la tradicional paella gegant es va vore complementada per l'actuació de la Nova Moixeranga d'Algemesí, formació que va donar forma a una de les nostres peces més solemnes.

CRÒNICA DEL TALLER DE MÚSICA CASTELL VERMELL 2003/2004 . 10

La inauguració del Mercat Medieval va ser el preludi de l'inici d'unes festes de Nadal i d'hivern, que d'hivern només tingueren el nom, de tan bo com feu tots els dies. No res destacable va passar durant estos dies, tret de la malaurada circumstància que, per causa del malestar existent entre el sonet i alguns balladors, est no ens va acompanyar durant els dies de les danses, limitant-se a l'estrictament imprescindible, que era tocar en els Balls del Virrei. Sort que els Reis són Mags i tenen faena de sobra com per anar barallant-se. Enguany, per demanar-los que vingueren carregats els vam tocar noves nadales com New Rigadoon, My Heart Commends to You i Adius Suisses junt a d'altres més tradicionals. Una volta passat Nadal vam col·laborar una vegada més amb la Societat Protectora d'Animals i Plantes d'Ibi, acompanyant-los en la ja habitual processó de Sant Antoni del Porquet, i els nanos van tindre el seu únic dia en la trobada que organitza el grup de danses del Pinós amb el nom de Tradissons. Junt a altres nanos i gegants del mateix Pinós, Monòver i Caravaca vam passar un dia molt agradable què es va aprofitar per fer algun contacte de cara a alguna actuació. I poc ens queda ja. Acabar igual que hem començat, disfressats. Però esta vegada d'eixam mosques xaramiteres per a acompanyar el formiguer de Font Viva amb la reina i les seues obreres. Un clàssic patxanguer com Carolina i un correfoc com Dharma van ser les dos peces triades per a una tocata en què tots ens ho van passar molt bé. Ja ho heu vist, l'exercici que acabem ha estat molt intens. Disculpeu si he resultat pesat, però encara que intente acurtar passant per damunt d'aquells esdeveniments que són habituals dins del nostre calendari, no resulta fàcil perquè sempre hi ha algun detall o anècdota nous. Tanmateix, açò és senyal de què el grup està viu i va endavant. Moltes gràcies, un any més, per la vostra atenció i esperem que l'any que ve açò seguesca igual, o millor. Xavier Pastor i Picó.

-16-

-17-


CRONICA GRAFICA.

CRONICA GRAFICA 2

24-12-03 passacarrer de Nochebuena

07-10-03 setmana del teatre

28-11-03 mercat medieval

25-12-03 día de Nadal

28-12-03 1er. día de danses “no vos sembla un angelet”

13-12-03 bateig de Santa Llucia

28-12-03 1er. día de danses “el pare a cavall i la filla de ballaora”

13-12-03 bateig de Santa Llucia

14-12-03 día de Santa Llucia

28-12-03

1er. día de danses 28-12-03 1er. día de danses “ i estos ¿per qué están tufats?

20-12-03 sopar de Nadal

-18-

-19-


CRONICA GRAFICA.

CRONICA GRAFICA 2

24-12-03 passacarrer de Nochebuena

07-10-03 setmana del teatre

28-11-03 mercat medieval

25-12-03 día de Nadal

28-12-03 1er. día de danses “no vos sembla un angelet”

13-12-03 bateig de Santa Llucia

28-12-03 1er. día de danses “el pare a cavall i la filla de ballaora”

13-12-03 bateig de Santa Llucia

14-12-03 día de Santa Llucia

28-12-03

1er. día de danses 28-12-03 1er. día de danses “ i estos ¿per qué están tufats?

20-12-03 sopar de Nadal

-18-

-19-


CRONICA GRAFICA 4

CRONICA GRAFICA 3

05-01-04 día de Reis “i estos tres serán reis al any.....”

30-12-03 2on día de danses “tres eran tres”

30-12-03 2on día de danses ¿este no era xaramiter?

30-12-03 2on día de danses “i seguían siendo tres”

04-01-04

30-12-03 2on día de danses “sembla un tracte de ganao”

día de la carta

05-01-04 día de Reis “solos ante el peligro”

31-01-04

Tradissons al Pinós 31-01-04

31-01-04

Tradissons al Pinós

05-01-04 día de Reis “be començaba el día”

-20-

Tradissons al Pinós

18-01-04 día de Sant Antoni “ sembla que fea una mica de fret”

-21-


CRONICA GRAFICA 4

CRONICA GRAFICA 3

05-01-04 día de Reis “i estos tres serán reis al any.....”

30-12-03 2on día de danses “tres eran tres”

30-12-03 2on día de danses ¿este no era xaramiter?

30-12-03 2on día de danses “i seguían siendo tres”

04-01-04

30-12-03 2on día de danses “sembla un tracte de ganao”

día de la carta

05-01-04 día de Reis “solos ante el peligro”

31-01-04

Tradissons al Pinós 31-01-04

31-01-04

Tradissons al Pinós

05-01-04 día de Reis “be començaba el día”

-20-

Tradissons al Pinós

18-01-04 día de Sant Antoni “ sembla que fea una mica de fret”

-21-


CURIOSITATS

CURIOSITATS. 2

El passat mes de Octubre, varen començar les clases d'instruments de metall al Castell. Aleshores es va formar un xicotet grup format per nou "castellers", dos trompetes, tres trombons, tres trompes i una tuba. Ben orientats pel nostre mestre Andres Montava, gran mestre per cert, ens va recomanar un dels millors metodes de instruments de metall que existiexen arreu del mon, es el metode América "Arban". Be , allá va el Castell i comprà el metode Arban per a trompeta, tuba , etc. Però com que la curiositat i el "atreviment" es algo que sempre ens a diferenciat, un bon día vaig tindre l'ocurrencia de accedir a la pagina web del grandiós metode Arban i , oh sospresa, a la página de opinions fetes per reconeguts tubistes de tot el mon, em trobe que hi ha un solista de la "Kosei Wind Orchestra" de Tokio, i açi be la curiositat, anomenat Toru Miura, si, si, TORU MIURA tal com sona. Com a proba açi teniu el texte aparegut a la pagina d'Internet. Si voleu comprobaro, teclegeu: Www.encoremupub.com/arbanquote.htm

Toru Miura, Solista de tuba de la Orquesta de Viento Kosei, Tokyo-El Método Arban Completo, es la Biblia para todos los músicos de metal. Todos los tubistas en el mundo entero, hemos estado esperando una versión de este método para tuba, durante mucho tiempo. Estamos contentos de saber que Jerry Young y Wesley Jacobs han completado este gran trabajo. Será un gran beneficio para todos los tubistas del mundo.

-22-

-23-


CURIOSITATS

CURIOSITATS. 2

El passat mes de Octubre, varen començar les clases d'instruments de metall al Castell. Aleshores es va formar un xicotet grup format per nou "castellers", dos trompetes, tres trombons, tres trompes i una tuba. Ben orientats pel nostre mestre Andres Montava, gran mestre per cert, ens va recomanar un dels millors metodes de instruments de metall que existiexen arreu del mon, es el metode América "Arban". Be , allá va el Castell i comprà el metode Arban per a trompeta, tuba , etc. Però com que la curiositat i el "atreviment" es algo que sempre ens a diferenciat, un bon día vaig tindre l'ocurrencia de accedir a la pagina web del grandiós metode Arban i , oh sospresa, a la página de opinions fetes per reconeguts tubistes de tot el mon, em trobe que hi ha un solista de la "Kosei Wind Orchestra" de Tokio, i açi be la curiositat, anomenat Toru Miura, si, si, TORU MIURA tal com sona. Com a proba açi teniu el texte aparegut a la pagina d'Internet. Si voleu comprobaro, teclegeu: Www.encoremupub.com/arbanquote.htm

Toru Miura, Solista de tuba de la Orquesta de Viento Kosei, Tokyo-El Método Arban Completo, es la Biblia para todos los músicos de metal. Todos los tubistas en el mundo entero, hemos estado esperando una versión de este método para tuba, durante mucho tiempo. Estamos contentos de saber que Jerry Young y Wesley Jacobs han completado este gran trabajo. Será un gran beneficio para todos los tubistas del mundo.

-22-

-23-


ALTRES CASTELLS VERMELLS.

ALTRES CASTELLS VERMELLS. 2

Per Bene Ripoll

A juliol de 1995 al palau de fires de Tòquio i organitzat per la Fundació Roland i l'editorial "Japan Educational Press" es va celebrar el "Simposi per l'us educatiu de la informática musical". Lo que va permetre posar en contacte els professors de les escoles catalanes i japoneses, i intercanviar experiències i opinions sobre l'ús de les noves tecnologies en l'educació musical. L'intercanvi tinguè dues fases: 1. Treball sobre peces populars - Selecció de tres peces populars catalanes o espanyoles. Els estudiants japonesos en seleccionaran també tres del seu país. - Edició de les melodies amb un arranjament senzill. - Selecció d'una peça de cada títol a cada escola. - Intercanvi dels fitxers elaborats entre les escoles catalanes i japoneses. - Creació, per part dels alumnes, d'uns arranjaments nous sobre les melodies rebudes. 2. Creació de peces originals - Aprofundiment de l'estudi sobre la cultura japonesa (els alumnes catalans) i de les cultures catalana i espanyola (els alumnes japonesos). - Selecció per part de cada alumne d'un tema que representi el país que ha estudiat (paisatges, tradicions, història...). - Creació de composicions originals a partir del tema que hauran escollit. - Selecció de dues composicions representatives per cada escola, i intercanvi amb les composicions elaborades per les escoles japoneses. - Intercanvi de comentaris entre els estudiants sobre els temes rebuts.

-24-

Les tres peces seleccionades per les escoles catalanes han estat: - El Ball de la Civada (popular catalana) - La presó de Lleida (popular catalana) - Anda, Jaleo! (popular andalusa) Les tres peces seleccionades per les escoles japoneses són: - Kuzuha Junior High School "Akatombo" (La libèl·lula vermella) -Jindai Junior High School "Sakura, Sakura" (Les flors del cirerer) -Numama Junior High School "Kojo-no-Tsuki" (La lluna en un castell vermell) Kojo-no-Tsuki ( La lluna en un castell vermell )

Numama Junior High School Al marge d'aquesta curiositat toponímica estaría be en un futur poder fer en la nostra escola una experiència d'aquest tipo. El que diu Japó, diu Xina o.... Confrides. per eixemple.

-25-


ALTRES CASTELLS VERMELLS.

ALTRES CASTELLS VERMELLS. 2

Per Bene Ripoll

A juliol de 1995 al palau de fires de Tòquio i organitzat per la Fundació Roland i l'editorial "Japan Educational Press" es va celebrar el "Simposi per l'us educatiu de la informática musical". Lo que va permetre posar en contacte els professors de les escoles catalanes i japoneses, i intercanviar experiències i opinions sobre l'ús de les noves tecnologies en l'educació musical. L'intercanvi tinguè dues fases: 1. Treball sobre peces populars - Selecció de tres peces populars catalanes o espanyoles. Els estudiants japonesos en seleccionaran també tres del seu país. - Edició de les melodies amb un arranjament senzill. - Selecció d'una peça de cada títol a cada escola. - Intercanvi dels fitxers elaborats entre les escoles catalanes i japoneses. - Creació, per part dels alumnes, d'uns arranjaments nous sobre les melodies rebudes. 2. Creació de peces originals - Aprofundiment de l'estudi sobre la cultura japonesa (els alumnes catalans) i de les cultures catalana i espanyola (els alumnes japonesos). - Selecció per part de cada alumne d'un tema que representi el país que ha estudiat (paisatges, tradicions, història...). - Creació de composicions originals a partir del tema que hauran escollit. - Selecció de dues composicions representatives per cada escola, i intercanvi amb les composicions elaborades per les escoles japoneses. - Intercanvi de comentaris entre els estudiants sobre els temes rebuts.

-24-

Les tres peces seleccionades per les escoles catalanes han estat: - El Ball de la Civada (popular catalana) - La presó de Lleida (popular catalana) - Anda, Jaleo! (popular andalusa) Les tres peces seleccionades per les escoles japoneses són: - Kuzuha Junior High School "Akatombo" (La libèl·lula vermella) -Jindai Junior High School "Sakura, Sakura" (Les flors del cirerer) -Numama Junior High School "Kojo-no-Tsuki" (La lluna en un castell vermell) Kojo-no-Tsuki ( La lluna en un castell vermell )

Numama Junior High School Al marge d'aquesta curiositat toponímica estaría be en un futur poder fer en la nostra escola una experiència d'aquest tipo. El que diu Japó, diu Xina o.... Confrides. per eixemple.

-25-


EN CARPETA

EN CARPETA 2

Per Bene Ripoll

Hoy comamos y bebamos, de Juan del Encina. "Hoy comamos y bebamos" pertenece al llamado Cancionero de Palacio, recopilado a principios del siglo XVI y destinado a las actividades musicales en la corte del Duque de Alba. Este cancionero contiene la mayor parte de la producción conservada de Juan del Enzina (o Encina, que de ambas maneras aparece). Además, recoge una amplia variedad de composiciones, muchas de ellas dentro del género del villancico. La gran mayoría de ellas tratan asuntos festivos, satíricos y amorosos, aunque también existen algunos ejemplos religiosos, así como otros de tema político.

Últimamente el grupo ha ido ampliando su plantilla quedando más o menos como sigue : Los "xaramiters" se dividen principalmente en tres grupos, con 10 instrumentistas por cada voz : Xaramita 1ª , Xaramita 2ª, Xaramita 3ª , con tres Xaramitota, tres Trompetas, tres Trombones, tres Trompas, una Tuba. Incluso podemos contar con la participación de 3 Clarinetes y 2 Flautas. En la percusión la plantilla queda mas o menos así; 1 Bombo, 2 Platillos, 3 Cajas, 3 Tabals, 1 Timbales, 1 Bongos, 1 Rumberas, 1 Marimba, 1 Lira. La configuración actual permite además de dar mayor riqueza armónica al conjunto ampliar nuestro repertorio. De las obras en carpeta, es decir las que estamos ensayando, destacamos hoy las siguientes: The King of Dinmark y Lady Hunsdon's .de John Dowland (1563-1626) . Este músico londinense se hizo católico mientras servía al embajador inglés en París (1580-1584) y en 1588 obtuvo en Oxford el grado de Bachiller en Música También viajó Italia (de hecho hay autores que señalan la influencia de Marencio en su obra) y Alemania, e incluso trabajó en la corte de Dinamarca. En 1621 obtuvo un doctorado, y en 1625 participó como instrumentista en el funeral por Jaime I. (el de Inglaterra). Dowland tocaba el laud y era cantante virtuoso y sobre todo fue un compositor prolífico de especiales dotes y gran originalidad. En sus obras prevalece una concepción trágica de la vida y una preocupación exagerada por el pecado, las tinieblas y la muerte. De hecho su composición más conocida es "Lachrimae", una colección de pavanas para viola y laúd de entonación triste e intimista. Así y todo también compuso música "ligera", semejante a lo que hoy podríamos llamar música incidental o ballets, -The King of Dinmark y Lady Hunsdon's pertenecerían a esta clasificación - de entre los cuales destaca Fine Knacks for Ladies. (en preparación para ensayar por el grupo).

El ya comentado Cancionero de Palacio, el Cancionero de Upsala, y el Cancionero de Medinaceli.

-26-

-27-

Un cancionero es un libro en el que se recopilan composiciones de muy diversa índole para uso de una casa aristocrática, una catedral o cualquier otra institución que tenga a su servicio una capilla musical. En España esta es la principal fuente para conocer la música vocal profana durante el siglo XVI. En lo que respecta al villancico, son especialmente importantes tres cancioneros:

El de Upsala; aunque español, se llama así por haber sido hallado en la biblioteca de la ciudad sueca del mismo nombre, y fue publicado en Venecia en 1556 .En él, junto al tradicional villancico profano hallamos una serie de composiciones de tema religioso específicamente navideño. Es característico de estos villancicos la aparición de secciones para una sola voz al principio del estribillo o en las coplas o en ambos sitios. De esta forma comienza a aparecer una clara distinción entre ambas secciones. Aparte de esta importante técnica formal es interesante observar que tanto la música como los textos tienden en muchas ocasiones a una sencillez muy emparentada con lo popular. El Cancionero de Medinaceli es un libro manuscrito conservado en la biblioteca de los duques de Medinaceli, copiado en la segunda mitad del siglo XVI. En él se recoge una sorprendente diversidad de contenido: canciones, romances, villancicos, madrigales, así como un importante número de composiciones en latín, algunas pertenecientes a autores tan importantes como Cristóbal de Morales.


EN CARPETA

EN CARPETA 2

Per Bene Ripoll

Hoy comamos y bebamos, de Juan del Encina. "Hoy comamos y bebamos" pertenece al llamado Cancionero de Palacio, recopilado a principios del siglo XVI y destinado a las actividades musicales en la corte del Duque de Alba. Este cancionero contiene la mayor parte de la producción conservada de Juan del Enzina (o Encina, que de ambas maneras aparece). Además, recoge una amplia variedad de composiciones, muchas de ellas dentro del género del villancico. La gran mayoría de ellas tratan asuntos festivos, satíricos y amorosos, aunque también existen algunos ejemplos religiosos, así como otros de tema político.

Últimamente el grupo ha ido ampliando su plantilla quedando más o menos como sigue : Los "xaramiters" se dividen principalmente en tres grupos, con 10 instrumentistas por cada voz : Xaramita 1ª , Xaramita 2ª, Xaramita 3ª , con tres Xaramitota, tres Trompetas, tres Trombones, tres Trompas, una Tuba. Incluso podemos contar con la participación de 3 Clarinetes y 2 Flautas. En la percusión la plantilla queda mas o menos así; 1 Bombo, 2 Platillos, 3 Cajas, 3 Tabals, 1 Timbales, 1 Bongos, 1 Rumberas, 1 Marimba, 1 Lira. La configuración actual permite además de dar mayor riqueza armónica al conjunto ampliar nuestro repertorio. De las obras en carpeta, es decir las que estamos ensayando, destacamos hoy las siguientes: The King of Dinmark y Lady Hunsdon's .de John Dowland (1563-1626) . Este músico londinense se hizo católico mientras servía al embajador inglés en París (1580-1584) y en 1588 obtuvo en Oxford el grado de Bachiller en Música También viajó Italia (de hecho hay autores que señalan la influencia de Marencio en su obra) y Alemania, e incluso trabajó en la corte de Dinamarca. En 1621 obtuvo un doctorado, y en 1625 participó como instrumentista en el funeral por Jaime I. (el de Inglaterra). Dowland tocaba el laud y era cantante virtuoso y sobre todo fue un compositor prolífico de especiales dotes y gran originalidad. En sus obras prevalece una concepción trágica de la vida y una preocupación exagerada por el pecado, las tinieblas y la muerte. De hecho su composición más conocida es "Lachrimae", una colección de pavanas para viola y laúd de entonación triste e intimista. Así y todo también compuso música "ligera", semejante a lo que hoy podríamos llamar música incidental o ballets, -The King of Dinmark y Lady Hunsdon's pertenecerían a esta clasificación - de entre los cuales destaca Fine Knacks for Ladies. (en preparación para ensayar por el grupo).

El ya comentado Cancionero de Palacio, el Cancionero de Upsala, y el Cancionero de Medinaceli.

-26-

-27-

Un cancionero es un libro en el que se recopilan composiciones de muy diversa índole para uso de una casa aristocrática, una catedral o cualquier otra institución que tenga a su servicio una capilla musical. En España esta es la principal fuente para conocer la música vocal profana durante el siglo XVI. En lo que respecta al villancico, son especialmente importantes tres cancioneros:

El de Upsala; aunque español, se llama así por haber sido hallado en la biblioteca de la ciudad sueca del mismo nombre, y fue publicado en Venecia en 1556 .En él, junto al tradicional villancico profano hallamos una serie de composiciones de tema religioso específicamente navideño. Es característico de estos villancicos la aparición de secciones para una sola voz al principio del estribillo o en las coplas o en ambos sitios. De esta forma comienza a aparecer una clara distinción entre ambas secciones. Aparte de esta importante técnica formal es interesante observar que tanto la música como los textos tienden en muchas ocasiones a una sencillez muy emparentada con lo popular. El Cancionero de Medinaceli es un libro manuscrito conservado en la biblioteca de los duques de Medinaceli, copiado en la segunda mitad del siglo XVI. En él se recoge una sorprendente diversidad de contenido: canciones, romances, villancicos, madrigales, así como un importante número de composiciones en latín, algunas pertenecientes a autores tan importantes como Cristóbal de Morales.


EN CARPETA 3

La temática es sobre todo profana, aunque tampoco faltan algunos ejemplos religiosos, sobre todo de tema eucarístico. Musicalmente, la característica más destacable es la existencia de combinaciones rítmicas muy vivas y variadas, con el uso frecuente de compás ternario y hemiolías*. *Hemiolia: Recurso rítmico muy habitual desde el Ars Nova, consistente en cambiar la acentuación de un pasaje. Por ejemplo: seis corcheas en un compás pueden hacerse como un 3/4, pero también como un 6/8.

QUAN L’ONA RESSONA NAIX L’HARMONIA Quan l'ona ressona, naix l'harmonia. Hem aprofitat els dos articles anteriors per comentar la naturalesa física del so i les característiques que en defineixen les propietats, en tant que ones. No obstant, abans d'entrar de ple en l'objectiu últim d'esta petita sèrie d'articles, que és explicar com fan els instruments per emetre sons musicals, voldria aprofundir en dos conceptes que es deriven d'eixa essència ondulatòria que acabem d'esmentar. D'una banda, crec que paga la pena que coneguem un poc millor els harmònics, eixes notes estranyes que defineixen el timbre de cada instrument. I dic que paga la pena per dues raons. Primera, perquè són els responsables de què dues o més notes sonen bé quan formen un acord; raó per la qual es diuen harmònics, perquè defineixen les lleis de l'harmonia. I segona, perquè, de retruc, a causa d'això, són els pares de l'escala musical diatònica, la del do, re, mi, fa, sol, la, si; la que veieu en la il·lustració 1.

Il-lustració 1

-28-

-29-


EN CARPETA 3

La temática es sobre todo profana, aunque tampoco faltan algunos ejemplos religiosos, sobre todo de tema eucarístico. Musicalmente, la característica más destacable es la existencia de combinaciones rítmicas muy vivas y variadas, con el uso frecuente de compás ternario y hemiolías*. *Hemiolia: Recurso rítmico muy habitual desde el Ars Nova, consistente en cambiar la acentuación de un pasaje. Por ejemplo: seis corcheas en un compás pueden hacerse como un 3/4, pero también como un 6/8.

QUAN L’ONA RESSONA NAIX L’HARMONIA Quan l'ona ressona, naix l'harmonia. Hem aprofitat els dos articles anteriors per comentar la naturalesa física del so i les característiques que en defineixen les propietats, en tant que ones. No obstant, abans d'entrar de ple en l'objectiu últim d'esta petita sèrie d'articles, que és explicar com fan els instruments per emetre sons musicals, voldria aprofundir en dos conceptes que es deriven d'eixa essència ondulatòria que acabem d'esmentar. D'una banda, crec que paga la pena que coneguem un poc millor els harmònics, eixes notes estranyes que defineixen el timbre de cada instrument. I dic que paga la pena per dues raons. Primera, perquè són els responsables de què dues o més notes sonen bé quan formen un acord; raó per la qual es diuen harmònics, perquè defineixen les lleis de l'harmonia. I segona, perquè, de retruc, a causa d'això, són els pares de l'escala musical diatònica, la del do, re, mi, fa, sol, la, si; la que veieu en la il·lustració 1.

Il-lustració 1

-28-

-29-


QUAN L’ONA RESSONA NAIX L’HARMONIA 2

Intentaré explicar-me un poc millor. Recordareu, que en l'article anterior vam avançar que quan un instrument emet qualsevol nota, simultàniament genera harmònics, unes notes de freqüències més elevades que se superposen a la primera. Però, aleshores, no comentàrem que eixes notes, siga quin siga l'instrument que les genere, tenen freqüències que són múltiples de la freqüència de la nota que toquem en cada moment. O dit de forma més senzilla. Si, per exemple, en un violí i en una xaramita toquem el la 440, en tots dos tindrem un harmònic que vibrarà a 880 cicles (2x440), un altre que ho farà a 1.320 cicles (3x440), un altre a 1.760 (4x440) i així, successivament. El que variarà d'un a l'altre, és la influència de cadascun dels harmònics sobre la nota principal; en el nostre exemple, sobre el la 440. I com a conseqüència d'açò que pot semblar un poc-trellat, gràcies a esta curiosa propietat, hi ha notes que tenen algun harmònic en comú, és a dir, amb la mateixa freqüència, i estes notes són les que sonen bé tocades alhora.

QUAN L’ONA RESSONA NAIX L’HARMONIA 3

Vegem dos exemples molt senzills i veureu com de seguida ho acabareu d'entendre. Agafem en primer lloc, el do greu i el do agut de la nostra xaramita, un interval d'octava. No oblideu que est instrument està en sol, és a dir, el seu do correspon a un sol del piano. Observem, doncs, en la il·lustració 2, que el do greu vibra a 392 cicles i el do agut ho fa a 784 cicles; les dos notes sonen bé juntes, perquè el segon harmònic del do greu té la mateixa freqüència (392x2=784) que el do agut. Igualment, sense deixar la nostra xaramita, prenguem una altra volta el do greu (392 cicles) junt al sol de l'octava baixa (588 cicles), un interval de quinta. Doncs bé, fixem-nos ara que el tercer harmònic del do té una freqüència de 1176 cicles (392x3) i el segon harmònic del sol també (588x2=1176). A ningú se li escapa que, sempre que es toquen ben afinades, estes dos notes juntes no es peguen galtades. Curiós, veritat? Puix açò que acabem de fer nosaltres sobre el paper és el que els grecs feren amb instruments de corda quan van crear l'escala diatònica. Van anar variant la llargària de les cordes fins obtenir acords concordants, acords que sonen bé. Ells no sabien res de les ones sonores i, encara menys, dels harmònics, però afortunadament tenien bona oïda. No deixeu de visitar la pàgina web que ve en la bibliografia utilitzada a la fi de l'article. Hi podreu trobar més ampliat, amb rigor, però de forma molt amena i senzilla, el que hem anat explicant fins ara junt a algunes anècdotes i curiositats que potser us agradaran. Canviant de tema, l'altre concepte que m'agradaria comentar en est tercer article és la ressonància. Una idea que, a primera vista, estic segur que tots lliguem, de forma molt encertada, amb la idea d'amplificar el so, d'augmentar la seua intensitat. Tanmateix, el terme ressonància té un petit matís, no tan conegut, però d'importància cabdal; i és que quan parlem de ressonància aplicada a les ones, l'amplificació és selectiva. M'explicaré amb un exemple. Les estructures de ressonància dels instruments, com la caixa d'una guitarra o d'un violí, no augmenten tots els sons de la mateixa manera. Igual que un garbell només deixa passar les partícules més petites que una determinada grandària, estos elements ressonants només amplifiquen els sons d'un determinat rang de freqüències, aquell en què tenen més facilitat per a menejar-se, per a vibrar.

Il-lustració 2

-30-

-31-


QUAN L’ONA RESSONA NAIX L’HARMONIA 2

Intentaré explicar-me un poc millor. Recordareu, que en l'article anterior vam avançar que quan un instrument emet qualsevol nota, simultàniament genera harmònics, unes notes de freqüències més elevades que se superposen a la primera. Però, aleshores, no comentàrem que eixes notes, siga quin siga l'instrument que les genere, tenen freqüències que són múltiples de la freqüència de la nota que toquem en cada moment. O dit de forma més senzilla. Si, per exemple, en un violí i en una xaramita toquem el la 440, en tots dos tindrem un harmònic que vibrarà a 880 cicles (2x440), un altre que ho farà a 1.320 cicles (3x440), un altre a 1.760 (4x440) i així, successivament. El que variarà d'un a l'altre, és la influència de cadascun dels harmònics sobre la nota principal; en el nostre exemple, sobre el la 440. I com a conseqüència d'açò que pot semblar un poc-trellat, gràcies a esta curiosa propietat, hi ha notes que tenen algun harmònic en comú, és a dir, amb la mateixa freqüència, i estes notes són les que sonen bé tocades alhora.

QUAN L’ONA RESSONA NAIX L’HARMONIA 3

Vegem dos exemples molt senzills i veureu com de seguida ho acabareu d'entendre. Agafem en primer lloc, el do greu i el do agut de la nostra xaramita, un interval d'octava. No oblideu que est instrument està en sol, és a dir, el seu do correspon a un sol del piano. Observem, doncs, en la il·lustració 2, que el do greu vibra a 392 cicles i el do agut ho fa a 784 cicles; les dos notes sonen bé juntes, perquè el segon harmònic del do greu té la mateixa freqüència (392x2=784) que el do agut. Igualment, sense deixar la nostra xaramita, prenguem una altra volta el do greu (392 cicles) junt al sol de l'octava baixa (588 cicles), un interval de quinta. Doncs bé, fixem-nos ara que el tercer harmònic del do té una freqüència de 1176 cicles (392x3) i el segon harmònic del sol també (588x2=1176). A ningú se li escapa que, sempre que es toquen ben afinades, estes dos notes juntes no es peguen galtades. Curiós, veritat? Puix açò que acabem de fer nosaltres sobre el paper és el que els grecs feren amb instruments de corda quan van crear l'escala diatònica. Van anar variant la llargària de les cordes fins obtenir acords concordants, acords que sonen bé. Ells no sabien res de les ones sonores i, encara menys, dels harmònics, però afortunadament tenien bona oïda. No deixeu de visitar la pàgina web que ve en la bibliografia utilitzada a la fi de l'article. Hi podreu trobar més ampliat, amb rigor, però de forma molt amena i senzilla, el que hem anat explicant fins ara junt a algunes anècdotes i curiositats que potser us agradaran. Canviant de tema, l'altre concepte que m'agradaria comentar en est tercer article és la ressonància. Una idea que, a primera vista, estic segur que tots lliguem, de forma molt encertada, amb la idea d'amplificar el so, d'augmentar la seua intensitat. Tanmateix, el terme ressonància té un petit matís, no tan conegut, però d'importància cabdal; i és que quan parlem de ressonància aplicada a les ones, l'amplificació és selectiva. M'explicaré amb un exemple. Les estructures de ressonància dels instruments, com la caixa d'una guitarra o d'un violí, no augmenten tots els sons de la mateixa manera. Igual que un garbell només deixa passar les partícules més petites que una determinada grandària, estos elements ressonants només amplifiquen els sons d'un determinat rang de freqüències, aquell en què tenen més facilitat per a menejar-se, per a vibrar.

Il-lustració 2

-30-

-31-


QUAN L’ONA RESSONA NAIX L’HARMONIA 4

En realitat, totes les coses sòlides poden actuar com a ressonadors, només cal saber per a quines freqüències. De fet, els enginyers dediquen molts recursos a saber quines són eixes freqüències per a les màquines, edificis i obres civils. Igual que una copa fina de cristall es posa a sonar tota sola quan algú emet prop d'ella notes musicals de la freqüència justa per a fer-la ressonar, podent arribar a trencar-se. Un pont pot enderrocar-se si la seua freqüència de ressonància coincideix amb la del pas d'un batalló en formació, o amb la d'un terratrèmol. Així, un bon lutier que sabés esbrinar les regles de la ressonància seria capaç de construir instruments totalment innovadors, amb sons totalment nous; ja que podria potenciar els harmònics que més l'interessaren i ofegar totalment la resta. Però, no patiu, que nosaltres no arribarem tan lluny! No obstant és important que retinguem estos darrers conceptes, perquè, a partir de la pròxima col·laboració ens seran fonamentals per a descobrir que fan els diferents tipus d'instruments amb les ones que generen. Xavier Pastor Picó

LA MUSICA MECANICA per Bene Ripoll Los instrumentos de música mecánica son aquellos en los que el hombre solo interviene en su fabricación, haciendo o reproduciendo música por sí solos. Para situarnos, un instrumento de música mecánica es la típica cajita de música joyero con su bailarina con tutú. Parece ser que el primer instrumento mecánico fue el arpa eólica , cuyas cuerdas tendidas vibraban de manera armoniosa impulsadas por la fuerza de el viento, a este género pertenece un tipo de arpa más completo diseñada por Athanasius Kircher (1601-1680). Grecia, Egipto y el Cercano Oriente nos dejaron documentos interesantes sobre planos de instrumentos de música mecánica, principalmente órganos de agua con autómatas, como los descritos por Apolonius (200 años ante Cristo), Filon de Bizancio (300 años antes de Jesucristo) o Heron de Alejandría (un siglo después de Jesucristo).

Bibliografia. (1) Los Sonidos de la Música. John R. Pierce. 1985 Prensa Científica. Ed. Labor. (2) Internet. www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/

En Bizancio se fabricaron pájaros autómatas y silbadores. Pero fueron los árabes quienes idearon el sistema del cilindro con puntas como portador de información musical, gracias, todo hay que decirlo, a las enseñanzas de Arquímedes que aprendieron al contacto con los griegos. Los verdaderos primeros instrumentos de música mecánica nacieron en la corte del Califa de Bagdad (9 siglos después de Jesucristo). En el siglo XIII los navegantes holandeses trajeron de China los primeros carillones con registros de timbres accionados por un cilindro a puntas. Copiando este elemental sistema se construyó el carrillón de la catedral de Estrasburgo (1352-1354).

-32-

-33-


QUAN L’ONA RESSONA NAIX L’HARMONIA 4

En realitat, totes les coses sòlides poden actuar com a ressonadors, només cal saber per a quines freqüències. De fet, els enginyers dediquen molts recursos a saber quines són eixes freqüències per a les màquines, edificis i obres civils. Igual que una copa fina de cristall es posa a sonar tota sola quan algú emet prop d'ella notes musicals de la freqüència justa per a fer-la ressonar, podent arribar a trencar-se. Un pont pot enderrocar-se si la seua freqüència de ressonància coincideix amb la del pas d'un batalló en formació, o amb la d'un terratrèmol. Així, un bon lutier que sabés esbrinar les regles de la ressonància seria capaç de construir instruments totalment innovadors, amb sons totalment nous; ja que podria potenciar els harmònics que més l'interessaren i ofegar totalment la resta. Però, no patiu, que nosaltres no arribarem tan lluny! No obstant és important que retinguem estos darrers conceptes, perquè, a partir de la pròxima col·laboració ens seran fonamentals per a descobrir que fan els diferents tipus d'instruments amb les ones que generen. Xavier Pastor Picó

LA MUSICA MECANICA per Bene Ripoll Los instrumentos de música mecánica son aquellos en los que el hombre solo interviene en su fabricación, haciendo o reproduciendo música por sí solos. Para situarnos, un instrumento de música mecánica es la típica cajita de música joyero con su bailarina con tutú. Parece ser que el primer instrumento mecánico fue el arpa eólica , cuyas cuerdas tendidas vibraban de manera armoniosa impulsadas por la fuerza de el viento, a este género pertenece un tipo de arpa más completo diseñada por Athanasius Kircher (1601-1680). Grecia, Egipto y el Cercano Oriente nos dejaron documentos interesantes sobre planos de instrumentos de música mecánica, principalmente órganos de agua con autómatas, como los descritos por Apolonius (200 años ante Cristo), Filon de Bizancio (300 años antes de Jesucristo) o Heron de Alejandría (un siglo después de Jesucristo).

Bibliografia. (1) Los Sonidos de la Música. John R. Pierce. 1985 Prensa Científica. Ed. Labor. (2) Internet. www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/

En Bizancio se fabricaron pájaros autómatas y silbadores. Pero fueron los árabes quienes idearon el sistema del cilindro con puntas como portador de información musical, gracias, todo hay que decirlo, a las enseñanzas de Arquímedes que aprendieron al contacto con los griegos. Los verdaderos primeros instrumentos de música mecánica nacieron en la corte del Califa de Bagdad (9 siglos después de Jesucristo). En el siglo XIII los navegantes holandeses trajeron de China los primeros carillones con registros de timbres accionados por un cilindro a puntas. Copiando este elemental sistema se construyó el carrillón de la catedral de Estrasburgo (1352-1354).

-32-

-33-


LA MUSICA MECANICA 2 También es destacable el carillón u órgano a cilindro más antiguo que se ha conservado hasta hoy; se llama "Honrwerk" (también se le conoce como "el toro de Salzburgo"), está en la fortaleza de Hohesalsburgo, y se construyó en 1502. Al mismo tiempo las cortes europeas descubrieron los autómatas. En la ciudad alemana de Augsburgo en Alemania, se encontraban los más famosos fabricantes, siendo el más importante S. Bidermann (1540-1624). En Francia, Pierre Jacquet-Droz (17211780) y su hijo Enrique-Luis hicieron maravillas con los androides, si si androides, tal como suena. Es interesante señalar que G. F. Händel (1685-1759), J. Hayden (1732-1809), W. A. Mozart (1757-1791), L. von Beethoven compusieron obras para órganos mecánicos situados en péndulos o en muebles preciosos. Al principio del siglo XVIII, se creó en Mirecourt (Lorena) miniaturas de órganos a cilindro (La Serinette, la Péroquette) destinados a enseñar cantar pequeñas melodías conocidas a los Canarios. La ciudad desarolló después una producción notable de órganos a cilindro por salones e iglesias así como órganos llamados Concertos-Militarios hoy muy raros. En París, Davrainville père et fils, se destacaron por sus instrumentos de sonoridad notable. Con una presencia que se extiende prácticamente hasta hoy tenemos el órgano a manubrio, cuyas melodías estaban siempre notadas en un cilindro a puntas, y que como todos sabemos encontró su utilidad en la calle, accionado por inválidos, buhoneros..etc. Cabe señalar que el sonido de este instrumento con la melodía de cualquier chotis identifica rápidamente al Madrid más castizo. En 1850, Alejandro Debain patentó un sistema de lectura por piano con tablas a puntas: el "Antifonel".Pero las tablas como el cilindro tenían un defecto: eran muy limitados en la duración de la melodía.

-34-

LA MUSICA MECANICA 3 La caja de música (peine de tablas metálicas que las puntas de un cilindro hacen vibrar) de la que al principio de este articulo hablábamos se ideó el año 1796 en Génova por A. Favre (17341820).En 1866, Paul Lochmann en Leipzig pensó en sustituir el cilindro a puntas por un disco metálico a puntas. La ventaja del sistema es que se puede intercambiar los discos. El siglo XIX fue rico en progresos técnicos. Con la invención de la lengüeta (la lengüeta metálica que caracteriza el sonido de la harmónica, el bandoleón, el acordeón...etc.), la variedad de este tipo de instrumentos se volvió en algo extraordinario. Se fabricaron Organettes, de menos coste que los instrumentos con cañón, ( Ariston, Herophon, Amorette, kallyston). Los nuevos soportes (cartón, papel y a veces metal) permitieron la extensión del repertorio. Del telar de Jacquard surgió la inspiración de los cartones perforados y plegados. La aparición de otras tecnologías como la neumática y el motor eléctrico dieron lugar un nuevo desarrollo de la música mecánica y permitió la construcción de pianos eléctricos y cajas orquestales destinados a música de salón: El diecinueve fue sin duda la Edad de Oro de los instrumentos de música mecánica, con una abundancia de invenciones tanto en un plano técnico como en un plano de sistema de lectura (el cartón perforado y los rollos de papel perforado), para llegar a automatizar casi todos los instrumentos de música: pianos automáticos, orquestriones : Accordeo-Jazz, Phonolista-Violina, Magic-Organa, PianoMandoline, Panio mecánico, piano reproductor, etc. Como estos instrumentos funcionaban con un sistema de lectura neumática (presión o más menudo depresión de aire creada por el paso de las perforaciones del rollo de papel) correspondían perfectamente al estilo de esta época, que ya no conocía el gramófono, pero cuyo tipo de música alcanzaba todas las clases sociales.

-35-


LA MUSICA MECANICA 2 También es destacable el carillón u órgano a cilindro más antiguo que se ha conservado hasta hoy; se llama "Honrwerk" (también se le conoce como "el toro de Salzburgo"), está en la fortaleza de Hohesalsburgo, y se construyó en 1502. Al mismo tiempo las cortes europeas descubrieron los autómatas. En la ciudad alemana de Augsburgo en Alemania, se encontraban los más famosos fabricantes, siendo el más importante S. Bidermann (1540-1624). En Francia, Pierre Jacquet-Droz (17211780) y su hijo Enrique-Luis hicieron maravillas con los androides, si si androides, tal como suena. Es interesante señalar que G. F. Händel (1685-1759), J. Hayden (1732-1809), W. A. Mozart (1757-1791), L. von Beethoven compusieron obras para órganos mecánicos situados en péndulos o en muebles preciosos. Al principio del siglo XVIII, se creó en Mirecourt (Lorena) miniaturas de órganos a cilindro (La Serinette, la Péroquette) destinados a enseñar cantar pequeñas melodías conocidas a los Canarios. La ciudad desarolló después una producción notable de órganos a cilindro por salones e iglesias así como órganos llamados Concertos-Militarios hoy muy raros. En París, Davrainville père et fils, se destacaron por sus instrumentos de sonoridad notable. Con una presencia que se extiende prácticamente hasta hoy tenemos el órgano a manubrio, cuyas melodías estaban siempre notadas en un cilindro a puntas, y que como todos sabemos encontró su utilidad en la calle, accionado por inválidos, buhoneros..etc. Cabe señalar que el sonido de este instrumento con la melodía de cualquier chotis identifica rápidamente al Madrid más castizo. En 1850, Alejandro Debain patentó un sistema de lectura por piano con tablas a puntas: el "Antifonel".Pero las tablas como el cilindro tenían un defecto: eran muy limitados en la duración de la melodía.

-34-

LA MUSICA MECANICA 3 La caja de música (peine de tablas metálicas que las puntas de un cilindro hacen vibrar) de la que al principio de este articulo hablábamos se ideó el año 1796 en Génova por A. Favre (17341820).En 1866, Paul Lochmann en Leipzig pensó en sustituir el cilindro a puntas por un disco metálico a puntas. La ventaja del sistema es que se puede intercambiar los discos. El siglo XIX fue rico en progresos técnicos. Con la invención de la lengüeta (la lengüeta metálica que caracteriza el sonido de la harmónica, el bandoleón, el acordeón...etc.), la variedad de este tipo de instrumentos se volvió en algo extraordinario. Se fabricaron Organettes, de menos coste que los instrumentos con cañón, ( Ariston, Herophon, Amorette, kallyston). Los nuevos soportes (cartón, papel y a veces metal) permitieron la extensión del repertorio. Del telar de Jacquard surgió la inspiración de los cartones perforados y plegados. La aparición de otras tecnologías como la neumática y el motor eléctrico dieron lugar un nuevo desarrollo de la música mecánica y permitió la construcción de pianos eléctricos y cajas orquestales destinados a música de salón: El diecinueve fue sin duda la Edad de Oro de los instrumentos de música mecánica, con una abundancia de invenciones tanto en un plano técnico como en un plano de sistema de lectura (el cartón perforado y los rollos de papel perforado), para llegar a automatizar casi todos los instrumentos de música: pianos automáticos, orquestriones : Accordeo-Jazz, Phonolista-Violina, Magic-Organa, PianoMandoline, Panio mecánico, piano reproductor, etc. Como estos instrumentos funcionaban con un sistema de lectura neumática (presión o más menudo depresión de aire creada por el paso de las perforaciones del rollo de papel) correspondían perfectamente al estilo de esta época, que ya no conocía el gramófono, pero cuyo tipo de música alcanzaba todas las clases sociales.

-35-


LA MUSICA MECANICA 4 Al mismo tiempo, las ferias se desarrollaban y los órganos, en principio a cilindro, luego a cartón perforado, sonorizaban todas las atracciones de los tiovivos a los bioscopios (antepasado del cine). Los más famosos nombres siguen siendo presentes en las memorias como el Limonario, el Gavioli, el Gasparini, el Maringhi, Decap Bursens, etc. La música mecánica permitió la realización de un viejo sueño del hombre : la creación de la máquina que habla.

CHISTES MUSICALES per B.R.B.

En un ensayo, el director le pregunta al músico que toca el oboe: -¿Por qué no tocas ahí en el cambio de tono, compas 76?. -Es que tengo 666 compases de espera -responde el músico-. -¿ 666 compases de espera? . ¡Lo que tiene son tres bemoles!. El coronel pasa revista al regimiento formado en el patio del cuartel. Cuando llega la banda, se detiene ante el saxofonista y le grita enfadado: -¡¡¡Este instrumento está muy sucio!!!. - Es que es un saxofón en si bemol, mi coronel, -responde el músico. -Ah, bueno, si es así -refunfuña el coronel... y sigue su camino.

Pero con la invención y democ rat izac ión del fonógrafo y sobre todo de la posibilidad de reproducir la voz humana, los instrumentos de música mecánica ya no eran competitivos y sus caída fue irrefrenable. Gracias a los museos de música mecánica, a ciertas exposiciones, a coleccionistas apasionados y a restauradores, es posible aun hoy escuchar estos instrumentos que fueron testigos y actores de una época que fue bella.

Si queréis más información podéis consultar por Internet la página www.musicamecanica.org/musica, y si tenéis interés en escuchar una gran órgano ferial; el Gavioli, tengo un LP a vuestra disposición.

-36-

Se pierde un violinista por las llanuras del Serengueti y sin saber como se encuentra rodeado de cinco leones hambrientos. Recordando aquello de que "la música amansa la fieras" coge el violín y empieza a tocar el "Ave María" de Schubert. Los leones se tienden a su alrededor y no solo no le atacan, sino que parece que les gusta. Cuando más felices se encontraban, ven llegar corriendo y rugiendo a otro león... Y dice uno de los leones escuchantes: -Ya verás como "el sordo" nos estropea el concierto.

-37-


LA MUSICA MECANICA 4 Al mismo tiempo, las ferias se desarrollaban y los órganos, en principio a cilindro, luego a cartón perforado, sonorizaban todas las atracciones de los tiovivos a los bioscopios (antepasado del cine). Los más famosos nombres siguen siendo presentes en las memorias como el Limonario, el Gavioli, el Gasparini, el Maringhi, Decap Bursens, etc. La música mecánica permitió la realización de un viejo sueño del hombre : la creación de la máquina que habla.

CHISTES MUSICALES per B.R.B.

En un ensayo, el director le pregunta al músico que toca el oboe: -¿Por qué no tocas ahí en el cambio de tono, compas 76?. -Es que tengo 666 compases de espera -responde el músico-. -¿ 666 compases de espera? . ¡Lo que tiene son tres bemoles!. El coronel pasa revista al regimiento formado en el patio del cuartel. Cuando llega la banda, se detiene ante el saxofonista y le grita enfadado: -¡¡¡Este instrumento está muy sucio!!!. - Es que es un saxofón en si bemol, mi coronel, -responde el músico. -Ah, bueno, si es así -refunfuña el coronel... y sigue su camino.

Pero con la invención y democ rat izac ión del fonógrafo y sobre todo de la posibilidad de reproducir la voz humana, los instrumentos de música mecánica ya no eran competitivos y sus caída fue irrefrenable. Gracias a los museos de música mecánica, a ciertas exposiciones, a coleccionistas apasionados y a restauradores, es posible aun hoy escuchar estos instrumentos que fueron testigos y actores de una época que fue bella.

Si queréis más información podéis consultar por Internet la página www.musicamecanica.org/musica, y si tenéis interés en escuchar una gran órgano ferial; el Gavioli, tengo un LP a vuestra disposición.

-36-

Se pierde un violinista por las llanuras del Serengueti y sin saber como se encuentra rodeado de cinco leones hambrientos. Recordando aquello de que "la música amansa la fieras" coge el violín y empieza a tocar el "Ave María" de Schubert. Los leones se tienden a su alrededor y no solo no le atacan, sino que parece que les gusta. Cuando más felices se encontraban, ven llegar corriendo y rugiendo a otro león... Y dice uno de los leones escuchantes: -Ya verás como "el sordo" nos estropea el concierto.

-37-


CRUCIGRAMA

CHISTES MUSICALES - 2

Cuentan que un director, en un concierto en el que se interpretaba una suite (que como sabemos los músicos consta de varias partes), el público aplaudía al término de cada una de ellas, así que, volviéndose les dijo: -Prefiero que silben a tiempo, a que nos aplaudan a destiempo. Un violinista, de los que molesta oír, consiguió a fuerza de ruegos y no pocas influencias, tocar un concierto con una orquesta de merecido prestigio, con harto dolor de músicos y director. Cuando no llevaban ni media obra ejecutada, un valiente desde el "gallinero" con potente voz gritó: -¡¡¡¡Que se calle ya el capullo del violinista!!!. (Otras versiones le dan otro nombre). El director, con gesto enérgico, paro la orquesta y muy serio se volvió hacia el público y con el consiguiente enfado preguntó: ¿Quién ha sido? . ¿Quién ha llamado violinista a este capullo? .

ULTIMA HORA A tengut lloc a la ciutat de Torrent, i organizat pel Club de la Dolçaina, el Ier. concurs fotografic "Al Voltant de la Dolçaina" . La grata sorpresa va ser que la fotografía guanyadora del tercer premi es obra del nostre amic Vicent Perez i açi la teniu reproduida.

MALDITO CRUCIGRAMA VERMELL 1 2 3 4 5

7

8

9

per Joano 10

1 2 3 4 5 6 7 8 HORIZONTALES : 1.- Tocaba, declamaba e informaba. 2.- a) Este. B) Común a Robin Hood y a Stradivarius. c) Barco de Franco sin popa. 3.- a) Primer vehiculo conducido por Fernando Alonso. b) Té y (no café). 4.- a) Al revés, letra que ayuda a cecear, b) Soporte de gafas, c) Norte 5.- a) Al revés de allí era Abraham, b) Mujer sin ombligo, c) No es un suspenso, pero es una nota baja. 6.- Grupo de ángeles que rodean a San Pascual. 7.- No es muy del trabajo, mas bien , no, b) Frank Sinatra. 8.- a) El metal del primero, b) Se va, se va para Barranquilla VERTICALES: 1.- a) Nombre de pan, b) Versión original. 2.- a) Consonante vibrante. B)Señalar culpables, recibos... 3.- a) Al revés, va al suelo, b) El que lo tiene grande, peca de soberbia, yo mismo pero en latín. 4.-El concejal que mejor sabe tratar al rey (reconocido internacionalmente). 5.- a) De sol a sol. b) Cien. 6.- a) Al revés, vivía como un rey (o mejor) junto al Nilo. (RAPAO). b)La primera. 7.- a) Este, b) Ciento uno, c) Ibi para los de Caravaca de la Cruz. 8.- a) Raza mezclada, b) Nombre valenciano. 9.- a) Allí había un mago famoso, b) Habla con el de arriba. 10.- a) Al revés, el meu amic Barrachina quan venía de casa de la novia malhumorat, (i sense timonet), b) Primera letra de la palabra que dice si haré mas crucigramas malditos.

PORTADA I CONTRAPORTADA DISSENY I MAQUETACIO IMPRESSIO EDITA COL-LABORA

-38-

6

-39-

Pep Rico Pasqual Rico Gráficas Crisval Castell Vermell Excm. Ajuntament d’Ibi


CRUCIGRAMA

CHISTES MUSICALES - 2

Cuentan que un director, en un concierto en el que se interpretaba una suite (que como sabemos los músicos consta de varias partes), el público aplaudía al término de cada una de ellas, así que, volviéndose les dijo: -Prefiero que silben a tiempo, a que nos aplaudan a destiempo. Un violinista, de los que molesta oír, consiguió a fuerza de ruegos y no pocas influencias, tocar un concierto con una orquesta de merecido prestigio, con harto dolor de músicos y director. Cuando no llevaban ni media obra ejecutada, un valiente desde el "gallinero" con potente voz gritó: -¡¡¡¡Que se calle ya el capullo del violinista!!!. (Otras versiones le dan otro nombre). El director, con gesto enérgico, paro la orquesta y muy serio se volvió hacia el público y con el consiguiente enfado preguntó: ¿Quién ha sido? . ¿Quién ha llamado violinista a este capullo? .

ULTIMA HORA A tengut lloc a la ciutat de Torrent, i organizat pel Club de la Dolçaina, el Ier. concurs fotografic "Al Voltant de la Dolçaina" . La grata sorpresa va ser que la fotografía guanyadora del tercer premi es obra del nostre amic Vicent Perez i açi la teniu reproduida.

MALDITO CRUCIGRAMA VERMELL 1 2 3 4 5

7

8

9

per Joano 10

1 2 3 4 5 6 7 8 HORIZONTALES : 1.- Tocaba, declamaba e informaba. 2.- a) Este. B) Común a Robin Hood y a Stradivarius. c) Barco de Franco sin popa. 3.- a) Primer vehiculo conducido por Fernando Alonso. b) Té y (no café). 4.- a) Al revés, letra que ayuda a cecear, b) Soporte de gafas, c) Norte 5.- a) Al revés de allí era Abraham, b) Mujer sin ombligo, c) No es un suspenso, pero es una nota baja. 6.- Grupo de ángeles que rodean a San Pascual. 7.- No es muy del trabajo, mas bien , no, b) Frank Sinatra. 8.- a) El metal del primero, b) Se va, se va para Barranquilla VERTICALES: 1.- a) Nombre de pan, b) Versión original. 2.- a) Consonante vibrante. B)Señalar culpables, recibos... 3.- a) Al revés, va al suelo, b) El que lo tiene grande, peca de soberbia, yo mismo pero en latín. 4.-El concejal que mejor sabe tratar al rey (reconocido internacionalmente). 5.- a) De sol a sol. b) Cien. 6.- a) Al revés, vivía como un rey (o mejor) junto al Nilo. (RAPAO). b)La primera. 7.- a) Este, b) Ciento uno, c) Ibi para los de Caravaca de la Cruz. 8.- a) Raza mezclada, b) Nombre valenciano. 9.- a) Allí había un mago famoso, b) Habla con el de arriba. 10.- a) Al revés, el meu amic Barrachina quan venía de casa de la novia malhumorat, (i sense timonet), b) Primera letra de la palabra que dice si haré mas crucigramas malditos.

PORTADA I CONTRAPORTADA DISSENY I MAQUETACIO IMPRESSIO EDITA COL-LABORA

-38-

6

-39-

Pep Rico Pasqual Rico Gráficas Crisval Castell Vermell Excm. Ajuntament d’Ibi



Sent Vermells nº4