Issuu on Google+

Psiquiàtric de la Santa Creu de Nou Barris

Noms: Andrea Yus, Feriel Aouni, Mansur N’diaye, Paola Caruso. Curs: 4t B IES Barcelona Congrés


Índex  Construcció  La història de l’edifici  Evolució del terreny  Biografia del Dr. Pi i Molist  Com era la vida dels pacients  Notícies del Hospital de la Santa Creu  Preguntes  L’Església de Sant Rafael  L’Estat Actual


Hospital Mental de la Santa Creu

A

ra ja ningú ja no se'n recorda de tot plegat, el manicomi només queda l'edifici central que és ara mateix la Seu del Districte de Nou Barris, el pati interior totalment restaurat, i un parell de pavellons que utilitzen com biblioteca del barri, seu de la Guàrdia Urbana del districte, etc..

Història de l’Hospital

L

’arquitecte de l’Hospital Mental de la Santa Creu va ser Josep Oriol i Bernadet, va néixer a l'Alfar (Girona) el 1811 i va morir al balneari de Les Escaldes (Andorra) l'any 1860 afectat per una malaltia que havia contret deu anys abans a causa de les emanacions de les llacunes romanes. Fou enterrat al cementiri de Villeneuf de Fleuri i el 1863 les seves restes es van traslladar a Espanya. Tenia un estil neoclàssic. Es va inaugurar l'any 1889 per ordre de l'Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts. Va ser dirigit pel Dr. Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya. Pi i Molist entenia l'hospital com una institució d'avantguarda, un espai on els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l'ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l'hospital en un lloc ben ventilat, proveït d'aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l'actual Nou Barris, una zona agrícola entre Horta i Sant Andreu dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.


Evolució del terreny

E

l 1969, l’Hospital ven els terrenys edificables. El 30 de setembre de 1987, després d'un segle d'existència, el Mental va tancar les seves portes. Avui només en resten tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris.

Doctor Pi i Molist

M

etge espanyol, nascut a Barcelona el 1824, i mort a la mateixa ciutat el 1892. Pi i Molist es va dedicar a la psiquiatria i especialment a l'assistència nosocomial. Entre els seus treballs clínics destaca el titulat Apunts sobre la monomania (1864) El Projecte de la Santa Creu, està basat en fonaments doctrinals de tipus general i posa de manifest el seu sòlid coneixement de la matèria. Al 1889 va ser nomenat primer director del seu manicomi. En el terreny científic-literari seva obra més important, publicada el 1886, va ser meravelles del Quixot, llibre on va intentar demostrar que la malaltia d'Alonso Quijano estava d'acord amb els principis de la medicina mental admesos en el segle XIX i en estreta relació amb els conceptes sobre la monomania.


Com era la vida dels pacients

E

n aquest establiment no es descuidava el treball manual dels ingressats, que practicaven en tallers de papereria, fusta i corda. Hi havia un teler on els malalts confeccionaven gases per a l’hospital i un forn on fabricaven el pa, així com una horta per al conreu de verdures. La dieta també variava. El que pagaven també era ben diferent: 1ª classe 250 pesetes (1.50€) 2ª classe 175 pesetes (1.05€) 3ª classe 100 pesetes (0.60€) Tenia capacitat per a 700 malalts, que es distribuïen segons sexe, categoria social i malaltia. No hi havien habitacions individuals.


Notícies Del Psiquiàtric de la Santa Creu El País, concretament el del 1/2/1988, relatava així aquests fets.

L

a fiscalía de Barcelona ha iniciado una investigación sobre la muerte de 34 enfermos mentales, que fueron trasladados por el cierre del instituto mental La Santa Creu de Barcelona, en septiembre de 1986, a otros centros psiquiátricos. Los fallecimientos se han producido desde esa fecha a septiembre de 1987. Los hechos han sido puestos en conocimiento de la fiscalía por la Asociación de Familias de Enfermos Mentales del Instituto La Santa Creu al considerar que el número de muertes es superior al normal. La nit del 12 de Novembre del 1986 el pacient intern Manuel Ramos, del Hospital de la Santa Creu va intentar suïcidar-se debut al traslladament i la separació de la unió entre ell i Rosa Martínez. Ho va intentar amb un cinturó cordat al mànec de la seva finestra, però un metge va arribar-hi a temps per aturar-lo. El traslladament tractava de traslladar a uns dos-cents malalts a altres centres (100 al Frenopàtic, 70 a Sant Boi, 15 a Martorell, 10 a Santa Coloma i 3 a Lleida)


Preguntes  Com era la vida allà? Era un lloc tranquil, aïllat de la ciutat. On hi havía tot tipus de persones, les que estaven internades per sempre i les que podien sortir al carrer.  Com tractaven als pacients? Treballaven o no? Hi havia diferents tractes, als de classe més alta els tractaven amb més carisma en canvi als de classe baixa no. Sí, tots treballaven en diferents activitats.  Feien alguna activitat? Sí, hi havia diferents activitats, per exemple: L’agricultura al hort, treballs de manualitats i dibuix, feien obres de teatre, practicaven l’esport, també feien algunes excursions, tallers de terapèutics.  Que feien al hospital quan els pacients morien? Els enterraven en cementiris, encara que al llarg del temps es van trobar restes d’ossos humans ( es creu que podrien ser ossos de nens abortats).  Com estaven distribuïdes les habitacions? Segons la classe social del pacient (1ª,2ª i 3ª classe). L’hospital estava dividit en dues parts, la dels homes i la de les dones.  Quin va ser el motiu per el qual van destruir la meitat de l’hospital? L’hospital va ser traslladat el 25 de Març del 1986 per l’hospital de Sant Pau, els motius d’aquest traslladament van ser: La inestabilitat econòmica del centre i les noves tendències psiquiàtriques. Posteriorment es va procedir a l’enderrocament de bona part de l’edifici. Experiències de persones: 1ª persona: Jo vaig tenir l'oportunitat de passejar-me pels corredors del manicomi, per les seves cel·les i pel pati on hi havia la glorieta de les dutxes. Ja no hi havia interns, però era igual d'esfereïdor. Les habitacions estaven


abandonades, amb els objectes dels malalts col·locats encara en els armaris. I en el patí es conservaven les argolles on eren lligats els interns. 2ª persona: Resulta esfereïdor comprovar com han estat tractats els malalts mentals i els discapacitats fins fa, pràcticament, quatre dies. I més encara quan se sap del cert que en aquestes institucions hi va anar a parar gent que ni tan sols estava malalta, ja que era una manera cruel de treure-se'ls de sobre, i retirar-los de la circulació, per motius econòmics.

L

’església de Sant Rafael es va construir dins l’Institut mental de la Santa Creu per donar servei als malalts i al personal del centre. S’hi van celebrar eucaristies durant gairebé cent anys, fins que l’any 1986 va tancar les portes, juntament amb el sanatori.


L’estat actual

E

l 1926, el vell edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que va iniciar la seva reconstrucció. Ara, el conjunt inclou la seu de la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Escola Massana i dues biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona. El 3 de juny de 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional.


Psiquiàtric de la Santa Creu de Nou Barris