Issuu on Google+

INDÚSTRIA DE FUTUR BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS ALS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA


PRESENTACIÓ

AIGUA

RESIDUS

4 QUALITAT ATMOSFÈRICA

26 NETEJA I MANTENIMENT

54 EDIFICACIONS TERRATS I FAÇANES

70

6 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

38 SEGURETAT

60 TANCAMENTS I ESPAIS EXTERIORS

76

14 MOBILITAT

46 PUBLICITAT I SENYALITZACIÓ

66 ZONES I SERVEIS D’US COMÚ

84


PRESENTACIÓ Benvolguts, Benvolgudes, Rubí és una ciutat econòmicament activa i industrial, amb prop de 500 hectàrees de sòl destinat a aquesta activitat i amb més de 3.000 empreses. Aquestes dades i el fet que el municipi està emplaçat dins l’eix econòmic estratègic del Catalonia Innovation Triangle (CIT), el fan molt atractiu per a la implantació de noves organitzacions. En vista de l’actual entorn econòmic i social en transformació, l’Ajuntament de Rubí està treballant amb un pla director de polígons d’activitat econòmica (PAE). Aquest projecte pretén, d’una banda, potenciar una sèrie d’accions adreçades a millorar la imatge i el manteniment de tots els polígons del municipi; i, de l’altra, treballar en el disseny dels PAE del futur. Aquest pla ha d’analitzar la situació actual i el posicionament d’aquest sector i a partir d’aquí definir les línies d’actuació necessàries (infraestructures de serveis i de mobilitat, marca, promoció del sòl, etc.) per aconseguir els nivells de qualitat i serveis que la indústria del s. XXI necessita. En el marc de l’acció de millora de la imatge dels PAE, s’ha elaborat aquesta guia anomenada Rubí, indústria de futur. Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica, que conté tant la normativa com les bones pràctiques que poden desenvolupar les empreses particulars per millorar la imatge de la pròpia organització i del polígon en general. Amb l’elaboració d’aquesta guia es pretén projectar i fomentar una bona imatge dels polígons d’activitat econòmica de Rubí, amb l’objectiu d’incentivar-hi la instal·lació de noves empreses. Aprofito aquest línies per animar-vos a utilitzar-la, amb la certesa que ens servirà per contribuir, tots plegats, a projectar una imatge de qualitat del nostre entorn empresarial. Rebeu una salutació ben cordial. Carme García Lores Alcaldessa de Rubí

4

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

5


AIGUA L’aigua és indispensable per al desenvolupament de l’activitat humana i al mateix temps és un recurs molt escàs. A més, el procés de gestionar-la (potabilització, distribució, depuració i tractament) és complex i ambientalment costós. Per tot això, és primordial treballar i aplicar mesures per minimitzar-ne el consum i facilitar la gestió del seu cicle. En general, les zones industrials consumeixen molta aigua i això fa necessari aplicar mesures a les empreses perquè aquest consum sigui eficient. A continuació es proposen diverses bones pràctiques aplicables a l’organització per reduir el consum d’aigua, amb la qual cosa s’aconseguirà un estalvi important, tant econòmic com ambiental.

6

7


Què podem fer? ESTALVI D’AIGUA EN ELS PROCESSOS INDUSTRIALS

ESTALVI EN EL REG I EN LA NETEJA DELS EXTERIORS

** Portar a terme inspeccions periòdiques de la xarxa d’aigua per detectar i

** A les zones enjardinades, plantar-hi espècies autòctones o que s’adaptin

** Realitzar

** Reduir

eliminar possibles fugues.

un seguiment de cada màquina o procés mitjançant comptadors diferenciats; això permet conèixer-ne el consum i detectar possibles anomalies.

** Instal·lar sistemes de tancament automàtic per reduir el consum d’aigua, com vàlvules de tancament, mànegues amb elements d’interrupció manual, etc.

fàcilment a les condicions climàtiques de la zona.

o eliminar la superfície ocupada per espècies que consumeixin molta aigua; per exemple, es pot treure la gespa i substituir-la per graves, plantes entapissants, arbustos o vegetació herbàcia.

** Instal·lar sistemes d’ombra com tendals o arbres i posar recobriments al sòl, com grava, mulch o escorça de pi, per reduir les necessitats hídriques.

** Aplicar millores i canvis ens els processos productius, com per exemple la implantació de sistemes de rentat a contracorrent de peces, envasos, etc. ** Reciclar l’aigua residual quan sigui possible dissenyant xarxes separatives

** Instal·lar sistemes d’estalvi de reg als jardins (reg automàtic amb degoteig, micropressió, etc.) i plantar les espècies agrupades segons les seves necessitats hídriques.

per a les aigües pluvials, negres i de processos.

** Establir acords amb empreses veïnes per si poden aprofitar les aigües potables no contaminades de l’organització en els seus processos industrials. ** Minimitzar

l’aigua contaminada que s’envia a la depuradora utilitzant sistemes de pretractament a l’empresa.

** Quan sigui possible, compartir les depuradores amb altres indústries per optimitzar els processos i l’espai i reduir els costos de construcció i manteniment.

** Si és possible, utilitzar aigües regenerades, de pluja o subterrànies per regar les zones enjardinades.

** Mantenir les superfícies el més naturalitzades possible per afavorir la infiltració d’aigua.

** Per regar, utilitzar mànegues de mitjana o alta pressió i instal·lar-hi elements d’interrupció manual, com ara pistoles de reg.

** Sempre

que sigui possible, emprar sistemes de neteja en sec, com per exemple sistemes de vibració o d’aire comprimit.

ESTALVI D’AIGUA EN ELS SERVEIS ** Evitar deixar aixetes obertes instal·lant sistemes de detecció de presència o amb temporitzador de tancament.

REUTILITZACIÓ I AUTOABASTAMENT D’AIGUA ** Instal·lar airejadors i limitadors de cabal que redueixin la pressió d’aixetes i dutxes. ** Instal·lar als vàters dipòsits de doble polsador o de baix consum. Si no es renoven els sistemes de descàrrega, es pot reduir el volum dels dipòsits introduint-hi recipients plens d’aigua o abaixant la boia. ** Rentar els aliments en recipients amb aigua en lloc de mantenir l’aixeta oberta per fer aquest procés.

8

Rubí. Indústria de futur

** Instal·lar

sistemes de recollida d’aigües pluvials; poden utilitzar-se en alguns processos industrials, per a la neteja o per al reg de les zones enjardinades.

** Valorar l’opció de fer captacions pròpies a través de pous. ** Reciclar les aigües grises per a usos no potables.

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

9


Sabies que...

Casos d’èxit Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA

** Abans de portar a terme qualsevol mesura d’estalvi, és important quantificar l’aigua que es consumeix a l’empresa; per fer-ho, es poden instal·lar comptadors a les zones més crítiques. Un cop avaluats els resultats, cal definir i implantar les mesures més adequades. Aquest sistema també permetrà fer un seguiment del consum posterior i analitzar l’eficàcia de les millores aplicades.

B. Braun

** L’Ajuntament de Rubí disposa d’una ordenança d’estalvi d’aigua que té per objectiu reduir-ne el consum

ÀMBIT DE MILLORA

al municipi. Es pot consultar aquí.

SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació, distribució i venda de productes hospitalaris

Aigua. Estalvi d’aigua en els processos industrials

MESURA IMPLANTADA Millora del procés de tractament d’aigua en la preparació de solucions de fluïdoteràpia

OBJECTIUS Reduir el consum d’aigua de xarxa.

COM S’HA PORTAT A TERME? La mesura s’ha aplicat en el procés de captació i tractament de l’aigua de xarxa que es destina a la fabricació d’aigua per a injectables. Des de 1997, l’aigua d’entrada se sotmetia a un procés de tractament amb diferents etapes: filtració amb filtre de sorra, descalcificació amb resines iòniques, osmosi inversa, electrodesionització i destil·lació. Aquest sistema requeria 2,5 litres d’aigua de xarxa per obtenir un litre d’aigua per a injectables. L’any 2009, el procés es va millorar substituint l’etapa de descalcificació per un tractament d’osmosi inversa, atès que l’osmosi ofereix un major rendiment i una millor qualitat de l’aigua. Amb el canvi, s’ha reduït el consum d’aigua i de sal. A més, el fet de realitzar dues etapes d’osmosi permet reincorporar el rebuig de la segona etapa (o etapa de refinament) a l’inici del procés, de manera que es redueix tant la quantitat d’aigua de rebuig com el consum d’aigua de xarxa. El nou procés consumeix 1,4 litres d’aigua de xarxa per produir un litre d’aigua per a injectables. Veient els beneficis d’aquesta mesura, també ha estat implantada a la nova Planta LIFT de fabricació de solucions.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del consum d’aigua en 40.000.000 de litres per any. A la nova planta LIFT l’estalvi d’aigua és de 15.000.000 de litres per any.

10

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

11


NOM DE L’EMPRESA

NOM DE L’EMPRESA

Cevagraf, S. C. C. L

Ipagsa Industrial, S. L.

SECTOR D’ACTIVITAT

SECTOR D’ACTIVITAT

Indústria gràfica

Fabricació de planxes per a arts gràfiques

ÀMBIT DE MILLORA

ÀMBIT DE MILLORA

Aigua. Estalvi d’aigua en els processos industrials

Aigua. Reutilització i autoabastament d’aigua

MESURA IMPLANTADA

MESURA IMPLANTADA

Millora en l’estalvi d’aigua i en la reducció de residus

Reutilització de l’aigua

OBJECTIUS

OBJECTIUS

Estalviar i reutilitzar l’aigua en el procés industrial.

Estalvi del consum d’aigua de xarxa en el procés industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME?

COM S’HA PORTAT A TERME?

Primerament, s’ha instal·lat una màquina evaporadora industrial al buit per bomba de calor que permet filtrar les aigües residuals i reutilitzar-les com a aigua sanitària per les cisternes dels banys.

S’han instal·lat canonades de sortida dels banys de rentatge cap a la zona de tractament d’aigües brutes, on s’ha posat en marxa un sistema de columnes de bescanvi iònic per obtenir aigua tractada. Finalment, per fer arribar de nou aquesta aigua als banys, s’han instal·lat un dipòsit d’aigua tractada i una bomba.

A més, els dos equips d’impressió CtP que utilitzen aigua per al revelat disposen d’un recirculador que filtra i neteja l’aigua residual i la reintrodueix en el procés. D’aquesta manera, la neteja de la màquina es pot fer cada 15 o 30 dies i es redueix el consum d’aigua de xarxa i s’evita l’abocament constant d’aigua residual al clavegueram.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Les màquines d’impressió HEILDELBERT CD74 i HEILDELBERT XL75 també utilitzen recirculadors d’aigua (LOGOTEC), gràcies als quals no cal netejar l’aigua de les neveres setmanalment, sinó que es pot fer un cop cada sis mesos.

Reducció del consum d’aigua de xarxa.

FONTS DE FINANÇAMENT La major part de la inversió ha estat finançada amb fons propis. Tanmateix, l’any 2008, el cost d’instal·lació de la màquina evaporadora industrial va ser subvencionat al 24% i, fiscalment, es va gaudir d’una deducció en l’Impost de Societats del 6% sobre la part no subvencionada.

BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels residus d’aigua de procés i de líquid revelador. Estalvi de temps en els processos productius i estalvi d’aigua en els consums.

12

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

13


RESIDUS El consum de materials -i la posterior gestió dels residus que se’n derivenés un dels grans reptes ambientals del futur. Els recursos, la majoria dels quals no són renovables, s’han d’optimitzar i revaloritzar en la mesura del possible per assegurar el desenvolupament sostenible. L’àmbit de la indústria és el que produeix els residus potencialment més perillosos i, alhora, la diversificació del sector fa que la generació de deixalles sigui molt variada. La reducció i la minimització dels residus a l’empresa permet obtenir beneficis perquè s’estalvien recursos naturals, energètics i econòmics.

14

15


Què podem fer? PREVENCIÓ DE RESIDUS

SEPARACIÓ DE RESIDUS

** Aplicar la filosofia de les tres R (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) en tots els

** Separar els residus correctament i recollir-los selectivament per facilitar-

** Analitzar el procés productiu per si és possible reduir la generació de residus.

** Col·locar

àmbits de l’empresa.

** Si

l’empresa desenvolupa processos de disseny i producció, procurar fer-ho seguint criteris d’ecodisseny i de disseny per al reciclatge; així es redueixen residus i s’estalvien recursos.

** Aplicar criteris de compra verda a l’hora d’adquirir productes.

ne la gestió i la recuperació més adients.

contenidors a l’empresa per a la recollida selectiva i l’emmagatzematge dels residus especials.

** Portar els residus especials als punts verds. ** Etiquetar

degudament els residus perillosos i entregar-los als gestors autoritzats perquè siguin tractats correctament.

** Comprar els productes a l’engròs per evitar una generació excessiva de residus. ** Comprar productes reciclats o elaborats amb criteris d’ecodisseny. ** Potenciar les opcions de lísing o rènting per als aparells que s’utilitzen de

GESTIÓ CONJUNTA DELS RESIDUS

manera puntal.

l’hora de renovar la maquinària, optar pels aparells que minimitzin la ** A generació de residus.

** Evitar

que els dispensadors de begudes (d’aigua, la cafetera, etc.) subministrin gots i culleres de plàstic.

** Fer

compost dels residus orgànics que no siguin aprofitables com a subproductes perquè es pugui utilitzar com a adob per als camps de conreu veïns o les zones enjardinades.

** Gestionar

i emmagatzemar conjuntament els residus entre diferents empreses; això suposa un estalvi econòmic i també una millora ambiental.

REUTILITZACIÓ DE MATERIALS ** Estudiar la possibilitat de valoritzar energèticament els subproductes que no es poden aprofitar (clofolles de fruita seca, pinyols, etc.).

** Utilitzar la Borsa de Subproductes de Catalunya per gestionar els residus: poden ser d’utilitat a d’altres empreses per incorporar-los als seus processos productius.

** Si

és possible, compartir el magatzem de matèries primeres amb altres empreses del polígon; d’aquesta manera s’estalvien costos en la gestió i en l’adquisició d’aquests materials (en fer comandes a l’engròs) i, en el cas que siguin perillosos, les tasques per mantenir-los també són més econòmiques.

16

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

17


Sabies que...

Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA

** El disseny per al reciclatge és una estratègia de disseny que té en compte criteris ambientals orientats a utilitzar materials reciclats en la fabricació dels productes i facilitar-ne el reciclatge al final de la seva vida útil.

Cevagraf, S. C. C. L

SECTOR D’ACTIVITAT ** La compra i la contractació verdes fan referència a l’adquisició de béns i serveis en què no només es tenen en compte criteris econòmics i tècnics, sinó també ambientals i socials. D’aquesta manera s’aconsegueix adquirir productes i serveis que ofereixen els nivells de qualitat i de servei exigits i que generen un impacte ambiental menor.

Indústria gràfica

** La

MESURA IMPLANTADA

Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC) és un servei gratuït que té com a objectius potenciar l’aprofitament dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat. Amb aquesta finalitat, la Borsa gestiona una base de dades d’empreses que ofereixen residus o que en sol·liciten per introduir-los als seus processos productius com a matèries primeres. A l’Estat espanyol hi ha altres borses de subproductes que depenen de diferents demarcacions camerals. Es poden consultar a www.camaras.org/bolsasubproductos/.

ÀMBIT DE MILLORA Residus. Prevenció de residus

Instal·lació del sistema Direct Ink Line

OBJECTIUS Optimització del procés d’impressió, automatitzant la càrrega de tinta a les màquines d’impressió.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instal·lat el sistema Direct Ink Line a tots els equips d’impressió. Aquest sistema és automàtic i subministra tinta CMYK directament des de barrils de 300 kg, minimitzant així el consum i les pèrdues de tinta.

FONTS DE FINANÇAMENT La major part de la inversió ha estat finançada amb fons propis. Tanmateix, l’any 2008, es va comptar amb una subvenció del 24% del cost de la instal·lació.

BENEFICIS OBTINGUTS Disminució dels residus contaminants (pots de tinta amb restes de producte) i reducció de la despesa de la gestió dels residus. Estalvi de temps en els processos productius, gràcies a l’automatització del procés de càrrega de tinters.

18

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

19


NOM DE L’EMPRESA

NOM DE L’EMPRESA

DSV ROAD SPAIN, S. A. U.; DSV AIR & SEA, S. A. U. i DSV SOLUTIONS SPAIN, S.A.U.

Ipagsa Industrial, S. L.

SECTOR D’ACTIVITAT SECTOR D’ACTIVITAT

Fabricació de planxes per a arts gràfiques

Transport i magatzem

ÀMBIT DE MILLORA ÀMBIT DE MILLORA

Residus. Separació de residus

Residus. Prevenció de residus

MESURA IMPLANTADA MESURA IMPLANTADA

Instal·lació de contenidors per als residus valoritzables

Implantació de l’expedient electrònic

OBJECTIUS OBJECTIUS Reduir el consum de paper. Minimitzar els residus.

Millorar la gestió dels residus valoritzables. Reduir els residus generats en el procés industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME? COM S’HA PORTAT A TERME? En l’activitat de la companyia s’ha posat en marxa l’expedient electrònic i s’ha reduït l’ús del format en paper. Per iniciar aquest canvi, primer es va verificar la capacitat dels servidors informàtics propis per poder treballar amb arxius electrònics, i després es van fer sessions informatives i de formació al personal, per facilitar la implantació i l’ús de l’expedient electrònic.

FONTS DE FINANÇAMENT

En primer lloc s’ha fet un estudi de la composició i el volum dels residus que genera l’empresa. Després s’ha negociat amb diferents gestors de residus la col·locació de contenidors adients per a cada tipus de deixalla i s’ha habilitat i senyalitzat una zona del pati per ubicar-los. Finalment, per tal de fomentar la separació dels residus del procés industrial, tota la plantilla ha participat en sessions de formació i sensibilització sobre el nou sistema de gestió.

Recursos propis

FONTS DE FINANÇAMENT BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del 60% del consum de paper i del manteniment d’equips i consumibles. Juntament amb altres mesures implantades s’ha aconseguit reduir les emissions de CO2 en un 44%.

20

Rubí. Indústria de futur

Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Augment de la gestió de residus valoritzables: ferralla, fusta i cartró.

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

21


NOM DE L’EMPRESA

NOM DE L’EMPRESA

VAK KIMSA, S. A.

Cevagraf, S. C. C. L.

SECTOR D’ACTIVITAT

SECTOR D’ACTIVITAT

Fabricació d’agitadors, mescladors en línia i instal·lacions completes de mescla

Indústria gràfica

ÀMBIT DE MILLORA ÀMBIT DE MILLORA

Residus. Prevenció de residus

Residus. Reutilització de materials

MESURA IMPLANTADA MESURA IMPLANTADA

Minimització del residu de líquid revelador en el procés productiu

Reciclatge d’embalatges

OBJECTIUS OBJECTIUS Reduir la generació de residus de cartró i fusta i fer-ne recollida selectiva. Reduir la despesa d’adquisició de nous embalatges. Promoure una actitud empresarial responsable amb el medi ambient.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instaurat un procés de reutilització dels embalatges provinents dels proveïdors, i se’ls dóna un nou ús com a embalatges per als productes propis de l’empresa. Els embalatges rebuts es manipulen i es classifiquen seleccionant aquells que són aptes per a un segon ús, per als quals s’ha destinat una nova zona de magatzem. Els embalatges no reutilitzables es dipositen en el contenidor de residus pertinent. Els embalatges reutilitzats s’identifiquen amb una etiqueta ben visible, amb la finalitat d’informar als destinataris sobre el tractament responsable dels embalatges que fa l’empresa i, al mateix temps, motivar actituds solidàries amb el medi ambient.

Reduir la generació de residus. Estalviar i reutilitzar l’aigua en el procés industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instal·lat una màquina evaporadora industrial al buit per bomba de calor que filtra i neteja les aigües residuals per poder aprofitar-les per a altres usos. La màquina filtra l’aigua per tal d’extreure’n el líquid revelador que hi ha dissolt, i s’obté un residu minimitzat en forma de pasta residual que es porta al corresponent gestor de residus.

FONTS DE FINANÇAMENT La major part de la inversió ha estat finançada amb fons propis. Tanmateix, l’any 2008, el cost d’instal·lació de la màquina evaporadora industrial va ser subvencionat al 24% i, fiscalment, es va gaudir d’una deducció en l’Impost de Societats del 6% sobre la part no subvencionada.

BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels residus de líquid revelador i d’aigües residuals.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Reducció de la factura de gestió i recollida de residus de cartró i fusta. Estalvi en l’adquisició de nous embalatges de cartró i de fusta. Augment de la satisfacció empresarial i també en la plantilla per contribuir a desenvolupar pràctiques responsables amb el medi ambient.

22

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

23


NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Automoció

ÀMBIT DE MILLORA Residus. Separació de residus

MESURA IMPLANTADA Creació d’un centre de reciclatge

OBJECTIUS Augmentar el percentatge de valorització de residus.

COM S’HA PORTAT A TERME? A la zona exterior del recinte, on hi havia els contenidors, s’ha fet un tancament per habilitar-hi un centre de reciclatge. En aquest centre de reciclatge, que funciona en dos torns, matí i tarda, s’hi fa la separació de residus que no es pot dur a terme dins del procés de producció per falta de capacitat. Se seleccionen els residus que no són retornables als proveïdors, se separen els plàstics d’altres materials i es classifiquen per facilitar-ne el reciclatge i la valorització. El personal destinat a aquesta àrea és subcontractat al gestor de residus autoritzat per l’Agència Catalana de Residus.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Augment de la valorització dels residus i disminució dels enviats a l’abocador. Reducció d’entre el 30% i el 40% dels costos de gestió de residus. Creació de dos llocs de treball.

24

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

25


QUALITAT ATMOSFÈRICA Els contaminants atmosfèrics tenen una sèrie d’efectes nocius sobre les plantes, animals, persones, aigua i materials, sobretot pel que fa a les olors i les repercussions dels gasos hivernacle sobre el canvi climàtic. A part del sector de la mobilitat, el de les activitats econòmiques és un dels que genera més emissions, algunes de les quals especialment perjudicials per al medi ambient. A continuació es presenten diverses mesures per aplicar a l’empresa per reduir la contaminació atmosfèrica.

26

27


Què podem fer? EFICIÈNCIA EN EL FUNCIONAMENT DE L’EMPRESA

MILLORA DELS PROCESSOS INDUSTRIALS

** Fer una auditoria energètica de la instal·lació per saber quines millores es

** Substituir

** Posar plaques solars fotovoltaiques al teulat; això permet estalviar gran

** Fer el manteniment continu dels equips d’extracció i assegurar que funcionen

** Optimitzar la tarifa de contractació del subministrament de gas natural i

** Instal·lar

** A

** En el cas de tenir forns o calderes, utilitzar la càrrega tèrmica dels gasos

poden implementar per estalviar energia; aquesta acció pot representar un estalvi del 20% en el consum energètic.

part de l’energia que es consumeix a l’empresa.

energia elèctrica per reduir costos econòmics en el consum.

l’hora de canviar la caldera, substituir-la per una de biomassa, que permet generar poder calorífic amb baixes emissions atmosfèriques i, a més, gestionar de manera indirecta els boscos de Catalunya.

** Utilitzar equips i aparells amb classificació energètica A o B.

sistemes d’extracció, tractament i depuració de gasos com a mesura preventiva.

en altres instal·lacions en què es necessiti energia calorífica.

** Fer servir els cremadors de baix NOx perquè s’endarrereixi la barreja d’aire i combustible; si és possible, fer una combustió amb poc excés d’aire.

** Utilitzar fonts d’energia menys contaminants; per exemple, el gas natural

** Substituir els aparells amb CFC per altres que no continguin compostos

** Fer el manteniment adequat de les cambres de refrigeració i comprovar

** Vetllar perquè els aparells d’extinció d’incendis no continguin halons.

** Regular el termòstat de les cambres de fred per adequar la temperatura

de clor per reduir les emissions contaminats a l’atmosfera.

Rubí. Indústria de futur

amb els filtres adequats, la qual cosa ajuda a complir amb els límits d’emissions.

** Procurar tenir els forns, els focs i les plaques nets per millorar l’intercanvi i la transmissió de calor.

28

els forns i les calderes antics per altres amb baixos nivells de contaminació; aquesta acció contribueix a millorar la qualitat de l’atmosfera.

o el propà són menys contaminants que el gasoil.

que les portes tanquen hermèticament per evitar pèrdues d’energia.

als productes emmagatzemats.

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

29


SC ab aie sossqdu’è ex.. x it.it ’è d s Caso ESTALVI EN LA IL·LUMINACIÓ ** Procurar mantenir els tubs florescents ben emmagatzemats, ja que si es trenquen emeten gasos contaminants. ** Prioritzar la il·luminació natural: és millor per a la vista i permet estalviar energia. ** Substituir

les bombetes tradicionals per fluorescents o bombetes de baix consum, les quals consumeixen un 80% menys i duren fins a 10 vegades més.

** Sempre que sigui possible, substituir les reactàncies electromagnètiques dels tubs fluorescents per altres d’electròniques per minimitzar el consum.

** Fer servir interruptors amb temporitzador i apagament automàtic.

** L’etiqueta energètica classifica els aparells mitjançant l’assignació de lletres i de colors, que van des de la

A fins a la G i del verd al vermell -en què la A i el color verd indiquen el grau més alt d’eficiència i la G i el color vermell, el més baix. En el cas dels frigorífics i congeladors, encara hi ha dos nivells més: la A+ i la A++, la més eficient de totes.

** El nou POUM de Rubí (actualment en tràmit) incorporarà una ordenança específica d’estalvi energètic a l’edificació que regularà les mesures que han d’incorporar les noves construccions del municipi en aquest àmbit (vegeu l’Annex 5). El document està aprovat provisionalment i es pot consultar a aquí.

** Pel que fa a la contaminació lluminosa, la normativa ambiental catalana va ser pionera a l’Estat espanyol

en disposar del primer reglament sobre prevenció d’aquest fenomen. En aquest sentit, l’any 2001 es va aprovar la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, que va desplegar-se per decret el 2005. A la pàgina web del Departament de Medi Ambient es pot consultar aquesta normativa i també la d’aplicació en l’àmbit estatal.

** Instal·lar

un sistema sectoritzat d’il·luminació i d’interruptors perquè es puguin obrir només els que siguin necessaris.

** Utilitzar sensors de presència per a les zones de pas, de serveis, etc. i per a la il·luminació exterior.

** Reduir

al màxim la il·luminació exterior innecessària, ja que produeix contaminació lluminosa.

30

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

31


Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA

NOM DE L’EMPRESA

EUROFRAGANCE, S. L.

Ipagsa Industrial, S. L.

SECTOR D’ACTIVITAT

SECTOR D’ACTIVITAT

Disseny, fabricació i comercialització de fragàncies i aromes per a la indústria

Fabricació de planxes per a arts gràfiques

ÀMBIT DE MILLORA

ÀMBIT DE MILLORA

Qualitat atmosfèrica. Estalvi en il·luminació

Qualitat atmosfèrica. Millora dels processos industrials

MESURA IMPLANTADA

MESURA IMPLANTADA

Millora dels sistemes d’il·luminació

Tractament de compostos orgànics volàtils

OBJECTIUS

OBJECTIUS

Optimitzar el consum elèctric.

Reduir les emissions de gasos a l’atmosfera

COM S’HA PORTAT A TERME?

COM S’HA PORTAT A TERME?

La mesura va ser proposada pel responsable de Gestió Integral de l’empresa i aprovada per la Direcció General. En primer lloc es va iniciar un procés d’anàlisi per detectar els espais i zones de la instal·lació on es produïa un malbaratament en el consum de llum. Després es va estudiar quin sistema d’il·luminació era el més adient segons la tipologia i els usos de cada espai.

S’han instal·lat conductes sobre la teulada i ventiladors, per tal de conduir les emissions del procés industrial fins a un nou oxidador de compostos orgànics volàtils que tracta l’aire que hi arriba. A més, per facilitar els controls interns i externs d’aquest tractament, s’han adequat diversos punts de mostreig de l’oxidador.

Finalment, l’equip de manteniment va substituir els interruptors tradicionals per sistemes d’il·luminació amb sensors de moviment i amb polsadors amb temporitzador.

FONTS DE FINANÇAMENT

FONTS DE FINANÇAMENT

BENEFICIS OBTINGUTS

Recursos propis

Recursos propis

Eliminació del focus d’emissió directa a l’atmosfera

BENEFICIS OBTINGUTS Disminució del consum elèctric.

32

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

33


NOM DE L’EMPRESA

NOM DE L’EMPRESA

Ipagsa Industrial, S. L.

PJM Pujadas, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT

SECTOR D’ACTIVITAT

Fabricació de planxes per a arts gràfiques

Indústria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per als sectors d’alimentació, paper, metall i tèxtil

ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Estalvi en il·luminació

ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Estalvi en il·luminació

MESURA IMPLANTADA Canvi de l’enllumenat exterior

MESURA IMPLANTADA Instal·lació de lluernes i llums de baix consum

OBJECTIUS Reduir l’emissió lumínica de l’enllumenat exterior. Reduir el consum i la despesa en il·luminació.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha fet una revisió de les necessitats d’il·luminació de les diferents zones exteriors de la instal·lació, d’acord amb les característiques i usos dels espais. L’enllumenat exterior ha estat substituït, retirant els focus antics i canviant-los per equips de baix consum orientats al terra i amb cèdula fotoelèctrica d’activació.

FONTS DE FINANÇAMENT

OBJECTIUS Millorar les condicions laborals del personal maximitzant l’entrada de llum natural als llocs de treball. Estalvi energètic.

COM S’HA PORTAT A TERME? A la zona de magatzem s’han substituït les antigues lluernes opaques o translúcides per altres de noves i transparents que aprofiten al màxim la llum natural. D’aquesta manera no cal utilitzar llum artificial durant el dia.

Recursos propis

A la zona d’oficines, s’han substituït totes les fonts de llum elèctrica per il·luminació de baix consum.

BENEFICIS OBTINGUTS

FONTS DE FINANÇAMENT

Reducció de l’emissió de contaminació lumínica. Disminució i estalvi econòmic en el consum d’energia elèctrica.

Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Millora de la qualitat del lloc de treball. Estalvi energètic i econòmic en el consum de llum.

34

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

35


NOM DE L’EMPRESA DSV ROAD SPAIN, S. A. U.; DSV AIR & SEA, S. A. U. i DSV SOLUTIONS SPAIN, S.A.U.

SECTOR D’ACTIVITAT Transport i magatzem

ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Millora dels processos industrials

MESURA IMPLANTADA Canvi de la flota de vehicles per cotxes híbrids

OBJECTIUS Reduir les emissions de CO2 derivades de l’activitat empresarial.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha signat un acord amb una companyia que comercialitza cotxes híbrids i s’ha substituït la flota de vehicles de tot el departament comercial. Per portar-ho a terme, es va fer una cerca de companyies de vehicles híbrids que reunissin les característiques necessàries per poder assolir les expectatives de reducció d’emissions de CO2 que s’havia fixat el Grup DSV.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del 34% de les emissions anuals per vehicle (52,2 t CO2 menys). Juntament amb altres mesures implantades, s’ha aconseguit reduir les emissions de CO2 en un 44%.

36

Rubí. Indústria de futur


CONTAMINACIÓ ACÚSTICA La contaminació acústica es produeix quan s’alteren les condicions de so normals del medi ambient en una determinada zona, la qual cosa provoca efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones, al mateix temps que té efectes nocius en els animals. És un problema important en les zones industrials, tant per a la gent que viu als voltants com per als mateixos treballadors, que estan sotmesos a un ambient poc saludable. A continuació es proposen diverses mesures per aplicar a l’empresa per reduir aquest tipus de contaminació.

38

39


Què podem fer? MINIMITZACIÓ DEL SOROLL EN LES EDIFICACIONS els criteris del Codi tècnic de l’edificació referents al soroll per reduir la contaminació acústica a l’edifici.

** Aplicar

** Assegurar

que els sistemes de ventilació són els adequats per desenvolupar l’activitat amb les portes i les finestres tancades.

** Situar les activitats més sorolloses a les zones amb aïllament acústic. ** Assegurar que els tancaments, com ara les portes d’accés o les persianes,

estiguin en bon estat i disposin de les mesures correctores adequades per evitar la transmissió de soroll i de vibracions.

ol·locar paviments que absorbeixin el soroll en les zones amb més ** C trànsit per reduir-hi l’impacte acústic.

MINIMITZACIÓ DEL SOROLL EN ELS PROCESSOS PRODUCTIUS ** Optar

pels equips i eines que facin menys soroll, utilitzar-los només el temps necessari i fer-ne el manteniment adequat.

** Instal·lar pantalles i aïllaments acústics, sistemes d’absorció i silenciadors on calgui; això permet aconseguir un ambient laboral més agradable i reduir la contaminació ambiental exterior.

** Sempre que sigui possible, establir franges horàries per desenvolupar les activitats que generin més soroll (en horaris diürns).

** Respectar les normes de seguretat i fer servir els taps i cascs especials en els entorns de soroll més elevat.

** Conduir de manera suau per evitar accelerades innecessàries i fer servir el clàxon només quan sigui estrictament necessari.

** Portar

a terme les activitats de càrrega i descàrrega dins d’un horari determinat per no reduir la qualitat acústica dels veïns.

** Utilitzar

la megafonia exterior únicament en casos d’emergència; els dispositius mòbils poden ser útils per comunicar-nos sense contaminar acústicament.

40

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

41


Sabies que...

Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA

** El nou POUM de Rubí (actualment en tràmit) incorporarà una regulació específica en matèria de contaminació acústica (vegeu l’Annex 10). El document està aprovat provisionalment i es pot consultar a aquí.

Continental Automotive Spain, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT ** A la web de la Generalitat es pot consultar tota la normativa d’aplicació a Catalunya en matèria de soroll.

Automoció

** L’Organització Mundial de la Salut disposa de les Guies per al soroll urbà, que recullen els efectes negatius

ÀMBIT DE MILLORA

de la contaminació acústica sobre la salut de les persones i fa recomanacions sobre això.

Contaminació acústica. Minimització del soroll en els processos productius

MESURA IMPLANTADA Insonorització i organització d’espais

OBJECTIUS Minimitzar l’impacte acústic de la pròpia activitat industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME? D’una banda, s’han insonoritzat diversos espais: les sales d’estacions transformadores, la zona de màquines refredadores d’aire condicionat, les sales de compressors d’aire comprimit i la sala tècnica on hi ha els climatitzadors i els equips de generació de nitrogen. D’altra banda, s’ha prohibit al personal sortir a la part posterior de les instal·lacions entre les 22 i les 8 h per tal de respectar el descans dels veïns.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis i amb deduccions fiscals

BENEFICIS OBTINGUTS Millora de la convivència cívica amb el veïnat, tant amb els industrials com amb els particulars. Projecció de bona imatge corporativa de l’empresa.

42

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

43


NOM DE L’EMPRESA

NOM DE L’EMPRESA

Ipagsa Industrial, S. L.

Cevagraf, S. C. C. L

SECTOR D’ACTIVITAT

SECTOR D’ACTIVITAT

Fabricació de planxes per a arts gràfiques

Indústria gràfica

ÀMBIT DE MILLORA

ÀMBIT DE MILLORA

Contaminació acústica. Minimització del soroll en els processos productius

Contaminació acústica. Minimització del soroll en les edificacions

MESURA IMPLANTADA

MESURA IMPLANTADA

Insonorització dels equips de fred.

Col·locació d’un fals sostre a les oficines de CEVAGRAF, S. C. C. L. a Rubí

OBJECTIUS

OBJECTIUS

Reduir el soroll i la contaminació acústica a l’empresa.

Minimitzar el soroll a l’espai d’oficines de l’empresa. Estalviar en el consum elèctric de l’aire condicionat.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’han substituït els equips de fred antics per equips nous de baix consum i amb menors emissions de soroll. A més, s’ha tancat la zona dels equips de fred amb panells acústics per tal d’insonoritzar el recinte.

FONTS DE FINANÇAMENT

COM S’HA PORTAT A TERME? El sostre de tota la superfície d’oficines, que inicialment estava a una alçària de 5,20 metres, s’ha abaixat fins a una alçària d’entre 2,5 i 2,8 metres. Per ferho, s’ha col·locat un fals sostre de plaques Armstrong aïllades de 60x60 cm.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del nivell de soroll. Reducció i estalvi econòmic en el consum d’energia elèctrica.

44

Rubí. Indústria de futur

BENEFICIS OBTINGUTS Minimització de la contaminació acústica provinent de la màquina d’aire condicionat i del soroll ambiental. Estalvi d’entre el 30 i el 50% en el consum de l’aire condicionat.

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

45


MOBILITAT Un dels grans reptes del segle XXI és passar del sistema de transport actual –que consumeix una gran quantitat d’energia i té efectes negatius sobre la salut de la població– a un sistema de mobilitat sostenible, en el qual els modes de transport públic optimitzin tant els recursos energètics com les infraestructures i en què el transport en bicicleta i a peu tingui un pes molt més important. En el cas concret de les zones industrials, la circulació és un aspecte complex en el qual intervenen molts factors. De totes maneres, si apliquem alguns petits canvis en la manera de desplaçar-nos-hi, podrem millorar substancialment la mobilitat dels polígons.

46

47


Què podem fer? FOMENT DE LA CONDUCCIÓ EFICIENT I SEGURA

REGULACIÓ DE LES ZONES D’ESTACIONAMENT

** Planificar la ruta a seguir per circular pels itineraris que presenten menys

** Destinar

** Carregar

** Aparcar a les àrees destinades a fer-ho. Els descampats i els solars sense

retencions.

el cotxe sense excessos de pes innecessaris; el pes extra o elements com la baca, tant si està carregada com si no, fan augmentar el consum de carburant.

espais per a l’aparcament dels vehicles dins de la parcel·la i senyalitzar-los degudament.

construir no són els llocs més adequats per estacionar el vehicle.

** Fer

servir l’aire condicionat només quan calgui; la refrigeració pot incrementar el consum del cotxe en un 20%, mentre que circular amb les finestretes obertes ho fa només en un 5%.

** Posar a punt i fer el manteniment periòdic del vehicle. ** Conduir

de manera fina i suau; les accelerades i frenades contínues i brusques o els canvis de marxa innecessaris disparen el consum de combustible.

OPTIMITZACIÓ DE LA MOBILITAT ** Per anar a treballar, utilitzar el transport col·lectiu sempre que sigui possible. ** Compartir

camions per fer les mateixes rutes; això ajuda a ser energèticament eficients, a estalviar costos i a millorar la mobilitat.

** Analitzar i redefinir les rutes de transport per tal de fer-les més eficients. ** En

el cas d’utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, procurar compartir-lo; hi ha diversos sistemes que ens poden ajudar a fer-ho, com per exemple el projecte Compartir cotxe.

48

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

49


Sabies que...

Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA

** El projecte Compartir cotxe neix de la voluntat del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona amb l’objectiu de fomentar l’ús racional del cotxe entre la població d’aquesta àrea. És un servei en línia que pretén facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a l’hora de fer un viatge.

Continental Automotive Spain, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Automoció

ÀMBIT DE MILLORA Mobilitat. Regulació dels estacionaments

MESURA IMPLANTADA Estacionament dins i fora de la parcel·la

OBJECTIUS Proporcionar el màxim nombre de places d’aparcament al personal de l’empresa.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha redissenyat l’estacionament interior aprofitant al màxim la parcel·la per a places d’aparcament, sempre procurant deixar l’espai necessari per fer maniobres. També s’han reordenat els contenidors i àrees buides per posarhi nous aparcaments. L’assignació de places entre el personal funciona per sorteig anual. Les persones que es queden sense, l’any següent en tenen una d’assegurada directament. A més, es comparteixen les places entre treballadors de diferents torns per així evitar que n’hi hagi de buides o inutilitzades. Dins la parcel·la també s’han senyalitzat els límits de velocitat permesos i s’han instal·lat bandes reductores de velocitat a les zones de visibilitat reduïda. Pel que fa a l’aparcament a l’exterior, s’han fet campanyes de conscienciació del personal demanant-los i aconsellant-los que també hi aparquin de manera ordenada.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Pràcticament el 90% de la plantilla de Continental estaciona dins de la parcel·la. Millora del clima laboral, ja que tothom té assignada una plaça d’aparcament durant un any o el següent. Millora de la puntualitat del personal, atès que no han de buscar estacionament a l’exterior. Millora en la seguretat viària gràcies a la instal·lació de les bandes reductores i a la senyalització per a vianants i vehicles. Major protecció dels vehicles davant d’actes vandàlics.

50

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

51


NOM DE L’EMPRESA B. Braun

SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació, distribució i venda de productes hospitalaris

ÀMBIT DE MILLORA Mobilitat. Optimització de la mobilitat

MESURA IMPLANTADA Pla de mobilitat

OBJECTIUS Facilitar el trasllat del personal al centre de treball.

COM S’HA PORTAT A TERME? Després d’analitzar les necessitats de mobilitat de les persones de cada torn de treball i la disponibilitat de recursos econòmics i materials de l’empresa, l’any 1969 es van implantar a l’organització les mesures següents: un servei d’autobusos i un espai d’aparcament gratuït. Des d’aleshores es fa un seguiment continuat d’aquestes mesures. Amb el temps s’han adequat les rutes i els horaris dels autobusos a les noves necessitats per tal d’ampliar-ne el nombre d’usuaris. Per als residents a Rubí, els autobusos recullen els treballadors en diferents punts de la ciutat, al matí, a la tarda i a la nit, i els retornen als mateixos llocs en finalitzar la jornada. Aquest servei l’utilitzen més de 200 persones cada dia. Per als no residents a Rubí, un autobús llançadora connecta l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb les instal·lacions de B. Braun. L’empresa també ofereix 400 places d’aparcament gratuït al personal de tots els torns que va en cotxe a la feina. A més, s’ha fet una ampliació al pàrquing per encabir-hi motos i bicicletes.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Millora de l’accessibilitat de la plantilla al centre de treball. Estalvi econòmic en carburant i vehicle privat per als treballadors. Estalvi energètic i reducció de les emissions contaminants gràcies a l’ús d’un mitjà de transport col·lectiu. Augment de la puntualitat del personal. Reducció de l’estrès dels treballadors relacionat amb el problema de trobar aparcament.

52

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

53


NETEJA I MANTENIMENT Tant pel que fa a l’optimització de recursos en general com de l’aigua i l’energia en particular, és primordial ser actius respecte al manteniment i la neteja de les instal·lacions. Aquesta actitud reportarà beneficis a l’empresa: econòmics, d’estalvi energètic i de durabilitat de la instal·lació, entre d’altres. A continuació es proposen diverses mesures que permeten fer el manteniment adequat de les instal·lacions de l’empresa sense perjudicar el medi ambient.

54

55


Què podem fer? NETEJA I MANTENIMENT DELS EQUIPAMENTS, APARELLS I MAQUINÀRIA ** Fer

el manteniment adequat dels equipaments i les màquines; això permet millorar l’eficiència dels processos.

** Netejar

de manera periòdica el sistema d’il·luminació; aquesta acció permet estalviar fins a un 10% d’energia.

NETEJA DE LA PARCEL·LA ** Utilitzar aigües regenerades, de pluja o aigües grises per netejar la parcel·la. ** Procurar

tenir la parcel·la endreçada i sense andròmines; la imatge exterior diu molt de l’organització.

** Utilitzar sistemes d’apantallament visual o receptacles en cas que s’hagin d’emmagatzemar estris a l’exterior de l’edifici.

** Millorar els processos de neteja per ser més eficients i minimitzar els residus. ** Utilitzar productes de neteja respectuosos amb el medi ambient. ** Evitar l’ús d’aerosols amb CFC o compostos orgànics volàtils que facin malbé la capa d’ozó.

** Prioritzar els sistemes mecànics de neteja.

MANTENIMENT DELS ESPAIS COMUNS ** Dipositar els residus únicament als indrets destinats a aquesta finalitat. ** Respectar i cuidar les zones d’ús comú: les parades de transport públic, el mobiliari urbà, les zones verdes...

56

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

57


Sabies que...

Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA

** Existeix un ampli ventall de productes ecològics que es poden utilitzar en les tasques de neteja. A la Xarxa Compra Reciclat n’hi ha alguns exemples.

Continental Automotive Spain, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT ** Les ecoetiquetes són un sistema de certificació que verifica que el producte compleix amb criteris ambientals, de manera que és respectuós amb el medi ambient. N’hi ha una àmplia varietat, també per a productes de neteja.

Automoció

ÀMBIT DE MILLORA Neteja i manteniment. Manteniment dels espais comuns

MESURA IMPLANTADA Auditories, neteges diàries i treballs de jardineria

OBJECTIUS Mantenir una bona imatge exterior de l’empresa.

COM S’HA PORTAT A TERME? A les zones exteriors s’ha implantat un sistema d’auditories 5S cada dos mesos i, a més, cada dia es fan revisions de manteniment. La neteja diària d’aquests espais es porta a terme amb una màquina aspiradora dins de la parcel·la i manualment si és necessari netejar a fora. Els vidres de l’edifici es netegen periòdicament. Durant el cap de setmana es fan tasques de jardineria a la parcel·la, tant a l’interior com als límits exteriors no propis però que afecten la imatge de l’empresa.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Projecció d’un impacte visual agradable, tant per al veïnat com per a les visites. Creació d’un entorn de treball acollidor i de zones de descans confortables.

58

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

59


SEGURETAT La seguretat i l’autoprotecció són elements imprescindibles a l’hora de desenvolupar qualsevol activitat. Als polígons industrials, aquests aspectes es posen especialment de manifest en els casos d’emergències i accidents. Per aquesta raó, és imprescindible establir una sèrie de protocols i bones pràctiques que permetin reduir les repercussions que poden tenir els accidents i actuar de manera eficient davant de situacions d’emergència o de risc.

60

61


Què podem fer?

SC ab aie sossqdu’è ex.. x it.it ’è d s Caso

APLICACIÓ DE LES NORMES D’AUTOPROTECCIÓ ** Si és necessari, elaborar un pla d’autoprotecció per a l’empresa. El Decret 82/2010, de 29 de juny, recull el catàleg d’activitats i centres que estan obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i fixa el contingut d’aquestes mesures.

** Es pot consultar el Decret d’autoprotecció i tota la documentació relacionada amb els plans d’autoprotecció a la web del Departament d’Interior de la Generalitat.

** Fer servir caixes de seguretat per guardar els documents de valor i evitar deixar grans quantitats de diners en calaixos i armaris.

** Fer revisions periòdiques dels sistemes de seguretat instal·lats. ** Disposar

de diversos sistemes de seguretat combinats (càmeres de videovigilància, detectors volumètrics, contactes magnètics, alarmes, vigilants privats, etc.) i sobretot no divulgar-los a terceres persones.

** Instal·lar

sistemes de seguretat en els accessos a l’empresa, com ara panys i portes d’alta seguretat, tancaments fixos, rescloses amb sistemes que evitin l’obertura de dues portes a la vegada, etc.

** No col·locar escales, palets, caixes o altres elements a la parcel·la que serveixin per escalar i facilitar l’entrada a l’edifici.

** A l’hora de marxar, assegurar-se que no queda ningú a l’interior de l’edifici. ** Il·luminar

adequadament el perímetre, els accessos i les zones més desprotegides amb sensors de moviment, procurant alhora per l’eficiència energètica i per minimitzar la contaminació lluminosa.

** En cas de tancar l’empresa durant uns dies, fer-hi alguna visita. * En cas d’emergència és important: - disposar d’una ràdio, una llanterna amb piles i una farmaciola - tenir localitzats els documents més rellevants - tenir a mà els números de telèfon de la Policia, Bombers, serveis mèdics o Protecció Civil i el número d’emergències (112) - evitar utilitzar simultàniament i de forma massiva el telèfon, ja que es poden bloquejar les línies

** Si es creu convenient, es pot plantejar un sistema de protecció col·lectiva

a través de vigilància privada per a totes les empreses del polígon; és un sistema més eficient que contractar vigilància privada per a cada empresa.

** També es poden instal·lar videocàmeres en les vies d’ús comú destinades a la vigilància dels polígons.

62

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

63


Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA PJM Pujadas, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Industria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per als sectors de l’alimentació, paper, metall i tèxtil

ÀMBIT DE MILLORA Seguretat. Aplicació de les normes d’autoprotecció

MESURA IMPLANTADA Implantació d’un sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals (PRL)

OBJECTIUS Certificació i adequació del sistema de protecció de riscos laborals de l’empresa als estàndards internacionals.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha implantat i homologat el sistema de gestió PRL de l’empresa d’acord amb l’especificació OHSAS 18001 i amb el consell d’una consultoria externa. Així mateix, s’han establert mesures de seguretat laboral i s’han portat a terme actuacions diverses: simulacres, instal·lació de detectors de fum en àrees de producció i magatzem i implantació de passadissos de vianants a la zona de fàbrica.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels riscos laborals a la fàbrica.

64

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

65


PUBLICITAT I SENYALITZACIÓ El paisatge urbà i industrial té un efecte important sobre la qualitat de vida de les persones. A més a més, un entorn cuidat i de qualitat revaloritza els indrets i les àrees d’activitat econòmica. Al mateix torn, els elements publicitaris i de senyalització modifiquen el paisatge dels polígons industrials; per això caldrà tenir-ne cura per aconseguir unes àrees industrials de qualitat que atreguin visitants, inversors i noves activitats econòmiques. A continuació es proposen diverses mesures per aplicar a l’empresa que ajudaran a millorar el paisatge industrial del polígon.

66

67


Què podem fer?

Casos d’èxit

MILLORA DE LA QUALITAT PAISATGÍSTICA DELS ELEMENTS PUBLICITARIS I DE SENYALITZACIÓ

NOM DE L’EMPRESA

** Col·locar els rètols i elements publicitaris de manera decorativa i harmònica

SECTOR D’ACTIVITAT

** Mantenir nets i en condicions tots els elements de publicitat i senyalització;

ÀMBIT DE MILLORA

-en forma i color- amb l’edifici, de manera que tot quedi integrat.

són la cara visible de l’empresa.

** Evitar que els elements publicitaris sobresurtin de la línia de façanes.

Continental Automotive Spain, S. A.

Automoció

Publicitat i senyalització. Millora de la qualitat paisatgística dels elements publicitaris i la senyalització

MESURA IMPLANTADA

** Evitar utilitzar banderes i cartells per cridar l’atenció.

Retolació de l’empresa

** No

OBJECTIUS

col·locar suports publicitaris que puguin impedir la visibilitat dels conductors o vianants, ja sigui pel lloc on estan ubicats, la forma, color, disseny o inscripcions.

Facilitar la identificació de l’empresa des de l’exterior.

COM S’HA PORTAT A TERME? ** No fer servir elements publicitaris i rètols amb enllumenats llampants o intermitents que afectin els sentits. ** No col·locar publicitat a les terrasses o vetlladors. Les cadires, tendals i taules que s’utilitzin han de ser de materials de qualitat.

S’han retolat totes les façanes de l’edifici per tal que es pugui veure des de qualsevol dels seus accessos i s’han senyalitzat les diferents zones d’entrada a l’empresa: magatzem, oficines i zona de producció. També s’ha col·locat en un lloc visible un panell amb les coordenades GPS que indica la ubicació exacta de l’organització i es fa el manteniment periòdic de tots els rètols exteriors per conservar-los en bon estat.

** Sempre que sigui possible, col·locar els elements de senyalització en un suport únic per evitar la confusió de tenir molts elements direccionals.

** Apagar

la il·luminació de la publicitat i la senyalització durant les hores menys transitades per augmentar l’eficiència i reduir la contaminació lluminosa.

D’altra banda, amb l’objectiu de fomentar la relació amb els proveïdors locals i el consum de proximitat, la fabricació dels elements de retolació s’ha encarregat a una empresa de Rubí.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Facilitació de l’accés a les instal·lacions de l’empresa a vianants, transportistes i personal. Enfortiment del compromís de relació amb proveïdors locals.

68

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

69


EDIFICACIONS TERRATS I FAÇANES Actualment, el paisatge industrial de Catalunya es pot considerar un paisatge malmès per una arquitectura inexistent, un urbanisme precari, uns serveis elementals i una escassa integració paisatgística. De la mateixa manera que la publicitat, la composició de les edificacions i els elements construïts tenen un efecte important en la qualitat paisatgística dels polígons. A continuació, es proposen diverses mesures que, tot i ser senzilles, poden arribar a tenir un fort impacte en la qualitat paisatgística de l’empresa i de tot el sector industrial en general.

70

71


Què podem fer? MILLORES EN EL TRACTAMENT DE LES FAÇANES

COL·LOCACIÓ DELS ELEMENTS EXTERIORS

** Pintar les façanes seguint una gamma de colors terrosos o grisosos clars

** Col·locar

** Evitar

** Situar les plaques solars de manera uniforme i homogènia al llarg de tota

per alleugerir la presència de l’edifici.

les superfícies brillants o blanques que produeixen reflexos i les superfícies amb relleu.

els aparells d’aire condicionat, les antenes, etc. als terrats de manera agrupada i ordenada.

la superfície.

** Acordar la utilització de colors similars o, fins i tot, unificar el color de les façanes amb les empreses veïnes.

** Fer

un manteniment adequat de la façana i els seus elements (portes, finestres...).

** Utilitzar materials durables i amb certificacions ecològiques.

MILLORES EN LES NOVES EDIFICACIONS DE LA PARCEL·LA ** Si s’han de construir nous immobles dins de la parcel·la caldrà: - integrar-ne el disseny en la imatge de conjunt del recinte - ubicar-los de forma annexa a l’edifici principal - unificar-ne la façana amb la de l’edifici principal - utilitzar vegetació per millorar-ne la integració paisatgística

72

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

73


Sabies que...

Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA

** Rubí disposa d’una ordenança específica relacionada amb la conservació i seguretat dels edificis i les construccions, que té com a objectiu principal establir els protocols necessaris per evitar les conseqüències negatives que comporta la falta d’una conservació apropiada dels edificis.

Continental Automotive Spain, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Automoció

** Es pot consultar la normativa urbanística vigent en cada una de les zones industrials de Rubí a l’oficina del Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a 13.30 h.

ÀMBIT DE MILLORA Edificacions, terrats i façanes. Millores en les noves edificacions de la parcel·la

MESURA IMPLANTADA Tancament de la zona de residus

OBJECTIUS Millorar l’impacte visual dels contenidors exteriors.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha tancat l’espai exterior on hi havia els contenidors, amb unes portes corredisses que permeten l’entrada i sortida dels contenidors i faciliten la gestió dels residus; d’aquesta manera, l’àrea de reciclatge queda ubicada en un recinte delimitat, annex a l’edifici principal. Amb aquest tancament s’ha guanyat una nova zona de treball, ja que s’hi fa la separació de residus que no es pot dur a terme a l’interior per falta d’espai.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Eliminació de l’impacte visual que els contenidors provocaven a l’exterior. Augment de la valorització dels residus i disminució dels que s’envien a l’abocador.

74

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

75


TANCAMENTS I ESPAIS EXTERIORS Els elements exteriors del recinte, com les tanques, els enjardinaments o els espais externs de la parcel·la, representen la primera imatge visible d’una empresa. Per tant, és important que estiguin cuidats per generar una impressió inicial adequada de l’organització. Les tanques, en concret, són elements de protecció que regulen l’accés als espais privats i que alhora s’utilitzen per delimitar el recinte, ocultar-lo o limitar-ne la visió. En molts casos, aquests elements acaben empobrint el paisatge, ja que es construeixen amb materials pobres o desiguals i sovint tampoc no se’n planteja el manteniment correcte. Per aquesta raó, és important establir mesures que permetin integrar les tanques al paisatge i, al mateix temps, millorar la imatge de l’empresa.

76

77


Què podem fer? MILLORA DELS TANCAMENTS DE LA PARCEL·LA

MILLORA DELS ESPAIS ENJARDINATS

** En la mesura del possible, evitar utilitzar tanques per delimitar la parcel·la

** Construir

** En el cas d’utilitzar-ne, procurar que siguin senzilles i homogènies pel que

** Plantar

** Evitar

** Si la parcel·la ho permet, col·locar-hi petites zones boscoses alternades

** Utilitzar

** Fer el manteniment adequat de la vegetació i retirar les plantes seques.

perquè augmenten l’impacte visual del recinte.

fa a composició, material i color a fi de mantenir-ne la unitat formal.

col·locar tanques opaques, ja que interrompen la visió. Si és possible, optar per tanques transparents i discretes que minimitzin l’efecte barrera. la vegetació com a element de tancament: és visualment més atractiva i permet delimitar correctament la parcel·la.

sistemes de recollida d’aigües pluvials mitjançant basses de retenció d’aigua; això permet millorar el paisatge i alhora estalviar aigua. vegetació autòctona o que s’adapti fàcilment a les condicions climàtiques de la zona.

al llarg del perímetre; això proporcionarà una major qualitat paisatgística i millorarà la imatge del conjunt.

** Situar la vegetació als límits de la parcel·la o fent pantalla amb elements que destorben.

** Utilitzar compost com a adob orgànic per als enjardinaments.

MILLORA DELS ESPAIS D’EMMAGATZEMATGE ** Fixar unes zones determinades per a cada element o activitat; això permet ser més eficients i ordenats i alhora millorar la imatge de l’empresa.

** Situar les zones d’emmagatzematge en els llocs menys visibles. ** Col·locar els diferents materials de forma ordenada i evitar que, un cop apilats, sobresurtin dels límits visuals dels tancaments.

** Utilitzar la vegetació com a filtre visual per reduir l’impacte dels materials. ** Portar a la deixalleria o als gestors autoritzats els elements obsolets o que ja no s’utilitzin.

** Si

és possible, instal·lar paviments permeables per facilitar la infiltració d’aigua al sòl.

78

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

79


Sabies que...

Casos d’èxit NOM DE L’EMPRESA

** Es pot consultar la normativa urbanística vigent en cada una de les zones industrials de Rubí a l’oficina del Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a 13.30 h.

Continental Automotive Spain, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Automoció

ÀMBIT DE MILLORA Tancaments i espais exteriors. Millora dels espais d’emmagatzematge

MESURA IMPLANTADA Substitució del tanc de nitrogen per un sistema de generació pròpia d’aquest gas

OBJECTIUS Millorar la seguretat i l’impacte visual de l’empresa. Reduir el cost de subministrament de nitrogen.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha eliminat el tanc de nitrogen líquid de 12 m d’alçària i 3 m de diàmetre que hi havia a la part posterior de la nau i que era adjacent a habitatges d’ús particular. L’espai resultant s’ha habilitat com a zona de descans. Pel que fa a la disponibilitat de nitrogen, s’ha instal·lat un sistema de generació pròpia d’aquest gas en una de les sales tècniques de la nau.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Millora de l’impacte visual dels espais exteriors de la nau. Disminució dels costos del consum de nitrogen. Reducció de l’emissió de gasos contaminants derivats del transport del nitrogen líquid (abans calia que un camió cisterna fes un viatge cada setmana). Millora de la seguretat de l’emmagatzematge i de la disponibilitat continuada de nitrogen, atesa l’alta capacitat de generació d’aquest gas del nou sistema.

80

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

81


NOM DE L’EMPRESA PJM Pujadas, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Indústria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per als sectors d’alimentació, paper, metall i tèxtil

ÀMBIT DE MILLORA Tancaments i espais exteriors. Millora dels espais d’emmagatzematge.

MESURA IMPLANTADA Revamping NAU 1 i NAU 3. Millora dels espais exteriors a l’interior de la parcel·la.

OBJECTIUS Millorar l’impacte visual de les zones exteriors de l’empresa.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’han pintat els dipòsits externs de productes químics per tal de millorarne la imatge. També s’ha pintat la façana externa de les diferents naus de producció i magatzem.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Millora paisatgística de les instal·lacions de l’empresa.

82

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

83


ZONES I SERVEIS D’US COMÚ Les zones i serveis d’ús comú inclouen un gran nombre d’elements, que van des de les zones verdes fins a les parades de transport públic. Normalment presenten un tractament deficitari, ja sigui per manca de recursos, per dificultats de gestió o perquè no es valoren convenientment. Aquests espais poden millorar de manera significativa la qualitat del paisatge urbà i marcar la diferència entre diversos polígons d’activitat econòmica. A continuació es presenten diverses mesures que poden contribuir a revitalitzar aquestes àrees comunes del polígon.

84

85


Què podem fer? MILLORA DELS ESPAIS DE LLEURE, LES ZONES D’ESTADA I ELS SOLARS NO URBANITZATS ** Respectar i tenir cura dels espais comuns. És important comptar amb la

col·laboració de totes les empreses del polígon per aconseguir un entorn de qualitat.

** Plantejar la gestió i el manteniment d’aquests espais verds del polígon i de les àrees naturals properes com una acció de responsabilitat social corporativa de l’empresa.

SC ab aie sossqdu’è ex.. x it.it ’è d s Caso ** Rubí

disposa d’una ordenança municipal on es defineixen les normes de comportament, conducta i ús dels béns i espais públics del municipi, amb l’objectiu de fer de Rubí una ciutat amable i acollidora on viure i conviure.

** Es pot consultar la normativa urbanística vigent en cada una de les zones industrials de Rubí a l’oficina del Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a 13.30 h.

** No abocar deixalles ni altres materials als solars no urbanitzats. ** Estacionar els vehicles a les zones permeses; els solars sense construir no són espais per fer-ho.

** Si es tenen excedents d’aigua de pluja o depurada, utilitzar-los per regar els espais comuns i contribuir així a millorar la qualitat del polígon.

** Si es disposa d’excedents de compost, fer-los servir per millorar les zones enjardinades del polígon.

86

Rubí. Indústria de futur

Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

87


Amb el suport de:


Rubí, indústria de futur. Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica