Issuu on Google+

El so és un moviment ondulat amb una intensitat i freqüència determinada que es transmet en un medi elàstic (aire, aigua o sòlid), generant una vibració acústica capaç de generar una sensació auditiva. La amplitud és la variació d'un sistema oscil·lant respecte al seu punt mig. La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps. El període és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle. La longitud d'ona és la separació espacial existent entre dos punts, l'estat de moviment de la qual és idèntic. La velocitat de transmissió del so a l'aire és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so. En aquest medi es propaga a 340m/s. L’intensitat és la quantitat d'energia sonora (potència acústica) que travessa per segon una superfície. La intensitat depèn de l'amplitud de l'ona, perquè quant major siga l'amplitud de l'ona, major és la quantitat d'energia (potència acústica) que genera i, per tant, major és la intensitat del so. La intensitat del so que es percep (sonoritat) permet ordenar sons en una escala del més fort al més dèbil. La intensitat sonora disminueix amb la distància de la font. Disminueix 6dB cada vegada que es duplica la distància a què es troba la font sonora (amb una relació quadràtica inversa). L’altura o to d'un so és la freqüència fonamental percebuda d'un so. Mentre que la freqüència fonamental es determina a través de mesures físiques l'altura pot ser diferent a aquesta mesura a causa dels harmònics que es troben a altres freqüències diferents a la fonamental. Es diu que un so és més agut si té més altura i que és greu si en té menys. El timbre ens permet distingir dos o més sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat. El timbre és conferit a un so en virtut de la diferent quantitat i intensitat dels harmònics que el componen així com de la forma de l'ona, i en concret l'atac, la caiguda i la ressonància.



El so