Llibre Temporada de Concerts 2017-2018

1

Temporada 2017-2018

Tomàs Grau

director titular i artístic

Lluís Claret

artista resident

Salvador Mas

principal director convidat

2

moviment m. [LC] [GL] [JE] [MU] Acció per la qual un cos o alguna de les seves parts canvia de lloc o de posició.

Allò que dóna animació, vivacitat, a una obra d’art, a una representació teatral, etc.

Part d’una obra musical.

Els quatre moviments d’una simfonia.

Índex Obertura

Orquestra Simfònica Camera Musicae Presentació de la temporada Principals artistes convidats Director titular i artístic Artista resident Principal director convidat Músics de l’Orquestra Simfònica OCM

Programes

1 Ainhoa Arteta & OCM 2 Alice Sara Ott & OCM 3 Avi Avital Vivaldi 4 Star Wars 5 L’Heroica de Beethoven 6 La Patètica de Txaikovski 7 Wagner & Brahms 8 La Reina de la Nit 9 Albrecht Mayer & OCM 10 El Rèquiem de Mozart

Currículums

Ainhoa Arteta Alice Sara Ott Avi Avital Joel Bardolet Sayaka Shoji Antoni Ros Marbà Sara Blanch Edmon Colomer Albrecht Mayer Cor de Cambra Francesc Valls Irene Mas Gemma Coma-Alabert Roger Padullés Sebastià Peris

Coda

Memòria de concerts Recull de premsa Crèdits

3

7 9 11 13 15 17 19

23 25 27 29 31 33 35 37 39 41

44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57

61 63 65

4

5

Obertura

6

Orquestra Simfònica Camera Musicae

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), fundada l’any 2006, ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic atesa la seva tasca de divulgació de la música clàssica entre sectors molt diversos, fent especial atenció al públic melòman i jove. Ha actuat en sales com l’Auditorio Nacional de Madrid, L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana i el Teatre Tarragona, entre d’altres. En aquests dos últims equipaments, l’Orquestra desplega les seves temporades estables de concerts de producció pròpia.

Des del seus inicis, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada 2016-2017 el violoncel·lista Lluís Claret n’és l’artista resident. El mestre Salvador Mas inicia durant la temporada 2017-2018 el rol de principal director convidat que abans van exercir Jordi Mora i José Rafael PascualVilaplana. L’OCM va iniciar el seu projecte de residència a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell durant la temporada 2009-2010, vigent en l’actualitat.

7

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha col·laborat amb directors com Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, John Rutter, Diego Martin-Etxebarria, Josep Vila i Casañas, Xavier Puig, Manel Valdivieso i Virginia Martínez; i solistes com Stephen Kovacevich, Sabine Meyer, Patricia Kopatchinskaja, Alexandra Soumm, Asier Polo, Judith Jáuregui, Massimo Spadano, Rafael Aguirre, Núria Rial o Àngel Òdena, entre d’altres.

Tot i realitzar la seva activitat principalment a Catalunya, l’OCM també actua de manera periòdica arreu de l’estat espanyol i ha realitzat una gira de concerts per diferents ciutats d’Alemanya, Txèquia i Suïssa. Ha enregistrat els discs Alba Eterna, Tempesta esvaïda, De Catalunya al món, Un conte de Nadal i Mediterráneo.

www.orquestracameramusicae.com

8

Presentació de la temporada La més internacional de les nostres temporades

Des de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae ens fa molt feliços presentar-vos la dotzena temporada de concerts consecutiva que representa per a nosaltres un pas endavant significatiu en relació a l’assumpció de nous reptes artístics que s’expliciten en un doble vessant: d’una banda, l’execució de repertoris cada vegada més compromesos i de l’altra, la possibilitat engrescadora i il·lusionant de fer música al costat d’artistes als quals seguim i admirem en molts casos des de la nostra etapa formativa.

Us n’acostem tots els detalls mitjançant el llibret que teniu entre les mans i ho fem fidels al nostre estil i amb la voluntat de prioritzar sempre i per davant de tot el fet musical en la seva globalitat. Globalitat que es concreta en la intimitat de l’estudi, en la voluntat de creixement constant, en la

9

comunicació entesa des d’un punt de vista transversal -entre músics, entre equips i sobretot amb el públic-, i en el ben entès d’assumir el compromís amb un projecte artístic que no s’abandona als paràmetres actuals de ‘mercat’ i ‘consum’. Tot plegat explica el perquè de la consolidació del projecte artístic de la nostra Orquestra.

Sigui com sigui, el projecte de l’OCM ha assolit ja cotes ben altes d’excel·lència artística i està posant en valor un model propi que permet construir de bracet amb el sector i amb el públic un projecte de llarg recorregut, amb la música com a clar fil conductor i amb la felicitat com a objectiu magne i no únicament final. Allò que importa, també i principalment, és el camí fet en comú. Fer-lo plegats és per a nosaltres la més gran de les alegries.

10

Principals artistes convidats

11

Ainhoa Arteta

Alice Sara Ott

Avi Avital

Sayaka Shoji

Antoni Ros MarbĂ

Sara Blanch

Edmon Colomer

Albrecht Mayer

12

Tomàs Grau

13

director titular i artístic

Nascut a Barcelona l’any 1979, realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat, on obté el títol de Professor Superior en Direcció de Cors, guardonat amb el Premi d’Honor, l’any 2003. Prossegueix els seus estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obté el Títol Superior de Direcció d’Orquestra, assolint les màximes qualificacions, l’any 2007. Complementa la seva formació en els Wiener Meisterkurse 2006 i 2007, en l’especialitat de Direcció d’Orquestra.

Ha estudiat direcció amb professors de reconegut prestigi internacional com Salvador Mas, Jordi Mora, Pierre Cao, Gary Graden o José Rafael Pascual-Vilaplana.

Ha dirigit, entre d’altres, solistes de talla nacional i internacional com Patricia Kopatchinskaja, Sabine Meyer,

Stephen Kovacevich, Alexandra Soumm, Hartmut Rohde, Asier Polo, Judith Jáuregui, Lluís Claret, Núria Rial, Àngel Òdena, Dúo del Valle i Albert Guinovart a les principals sales de concerts de Catalunya i l’estat espanyol.

Actualment és el director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, i el conviden regularment a dirigir d’altres formacions, com l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquesta Sinfónica de la Región de Murcia, Orquesta Clásica Santa Cecília, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra de Cambra de Vila-seca i Orquestra de Cambra de Cervera, entre d’altres.

www.tomasgrau.com

14

Lluís Claret

15

artista resident

Nascut al Principat d’Andorra de pares catalans exiliats, hi comença els seus estudis musicals inspirat per la figura del seu padrí, Pau Casals.

com Pierre Boulez, Witold Lutoslawki, Krsystof Penderecki, Joan Guinjoan, Salvador Brotons, Tomás Garrido i Agustí Charles entre altres.

Posteriorment la familia s’instal·la a Barcelona on estudia al Conservatori del Liceu. Durant molts anys rep classes d’Enric Casals, germà de Pau, que malgrat no ser violoncel·lista serà el seu principal mentor i pare musical.

La seva profunda vocació pedagògica li permet de ser professor durant més de 20 anys al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i 10 anys al Conservatori Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès. Dona regularment master classes a Europa, Amèrica i Àsia.

Les seves trobades amb Radu Aldulescu, György Sebök, Eva Janzer, Maurice Gendron i Bernard Greenhouse també han marcat profundament la seva personalitat.

Primer Premi dels concursos Pau Casals i Mstislav Rostropovitx, la seva carrera es projecta arreu del món, com a solista i com gran amant de la música de cambra (fundador del Trio de Barcelona, membre del Berlin Trio, duo amb Josep Maria Colom).

El seu interès per la música del seu temps el porta a col·laborar amb grans compositors

Actualment és professor al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona i al New England Conservatory de Boston. També imparteix anualment un curs de master a la VIU (Valencia International University) i a la Talent Music Masters Academy de Brescia (Italia).

Toca amb un instrument Nicolas Lupot (París, 1820).

www.lluisclaret.ad

16

Salvador Mas principal director convidat

Nascut a Barcelona, Salvador Mas es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Becat per la Fundació Juan March i el Ministeri de Ciència i Recerca austríac, va cursar direcció orquestral i coral amb Hans Swarowsky i Günther Theuring, respectivament, a l’Escola Superior de Música i Art Dramàtic de Viena. Va ser becat en dues ocasions per estudiar a Salzburg amb Bruno Maderna i amb Franco Ferrara, a Siena.

Salvador Mas ha estat guardonat per la Fundació Espanyola de la Vocació, pel Ministeri de Ciència i Recerca austríac, així com en el II Concurs Internacional Hans Swarowsky de Directors d’Orquestra.

Va iniciar la seva carrera professional a l’Òpera de Magúncia, i va ser nomenat director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona,

17

principal director convidat d’aquesta formació i, posteriorment, director de l’Orfeó Català.

A més de dirigir les principals orquestres espanyoles, Mas és invitat amb regularitat a Àustria, Bèlgica, Canadà, Israel, Itàlia, Japó, Mèxic, Polònia, Romania i, periòdicament, per les orquestres de la Ràdio de Berlín, Leipzig i Saarbrücken, i l’Orquestra Filharmònica de Munic.

Ha estat director titular de l’Orquestra Filharmònica del Würtemberg (Alemanya); de l’Orquestra Simfònica del Limburg, a Maastricht (Països Baixos); de l’Orquestra Simfònica i del Cor del Musikverein de Düsseldorf (Alemanya); de l’Orquestra de Cambra d’Israel i de l’Orquestra Ciutat de Granada.

18

Músics de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae

19

Flautes Neus Puig * Irene Ferrer Argía Pujana

Oboès Pau Roca * Roberto Ordax Marta Fernández

Clarinets Miquel Ramos * Jordi Cornudella Naüm Monterde

Fagots Daniel Ortuño * Pepa Fusté Laura Serra

Trompes Jordi Guasp * Raül Garrido * Juanmi Marzá Marc Garcia

Trompetes Carlos Martí * Josep Lluís López Carlos Bosch

Trombons Jordi Masip * Senent Domingo Joan Palacio

Tuba Carles Lorente

Timbals · Percussió Ferran Carceller * Francisco Montañés Ivan Herranz Francesc Vidagany

Arpa Esther Pinyol

Orgue · Clave Josep Mateu

Piano Jordi Humet

Violins primers Joel Bardolet ** Christian Torres Andrea Chao Daniel Gil Bernat Piqué José Néstor Tomás Ariadna Padró Gabriel Coll Ariadna Gabarrell Heriberto Fonseca Maria Tió Marina Sala

Violins segons Cati Reus * Bernat Prat Joan Marsol Albert Barbeta Laia Pujolassos Eduard Sobrado David Gómez Núria Ayats Noemí Rubio Gisela Ruiz

Violes Mariona Oliu * Miquel Córdoba Cristina Rodríguez Bernat Bofarull Félix Gallego Núria Garcia Gemma Pujol Cristina Izcue

Violoncels Daniel Claret * Ferran Bardolet Anna Mora Oriol Prat Amaia Ruano Carmen Gómez Nico Cobo

Contrabaixos Yamila Pedrosa * Roger Azcona Enric Boixadós Eduard Arribas Iu Boixader

**concertino *solista

20

Programes21 de la temporada 2017-2018

22

Ainhoa Arteta & OCM El lirisme dels quatre últims lieder de Strauss

23

Repertori L.v. Beethoven: Obertura Egmont, op. 84 R. Strauss: Vier letzte Lieder R. Strauss: Morgen R. Schumann: Simfonia núm. 2, op. 61 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Ainhoa Arteta, soprano Tomàs Grau, director El gran Richard Strauss va compondre a l’edat de 84 anys un grup de quatre cançons, avui conegudes per tothom com les Quatre últimes cançons, entre el mes de maig i el setembre de 1948, que versen sobre la mort i l’assumpció del destí des d’un punt de vista serè i reposat. Malauradament no va poder-les escoltar interpretades en vida atès que no es van estrenar fins el maig de 1950, a Londres, de mans de la soprano noruega Kristen Flagstad.

Escoltar-les cantades per la soprano basca Ainhoa Arteta, que les coneix i treballa des de fa més d’una dècada atès que les considera una obra ‘tan sublim que és difícil assolir-hi la perfecció’, és un regal per als sentits. Primavera · Setembre · En anar a dormir · Cap al tard en són els subtítols.

1

Aquest cicle de cançons marcadament intimista ens condueix a una segona part ben contrastada, i és que trompetes i percussió tenen en la Simfonia núm. 2 en Do major de Robert Schumann un rol molt destacat. La seva estrena va tenir lloc el 5 de novembre de 1846, a Leipzig, sota la direcció de Felix Mendelssohn, còmplice i promotor incansable de la música de Schumann.

Calendari del 29 de setembre a l’1 d’octubre de 2017

24

25 Alice Sara Ott & OCM La lluminositat de la pianista descalça

Repertori L.v. Beethoven: Obertura Coriolà, op. 62 F. Liszt: Totentanz, fantasia per a piano i orquestra N. Rimsky-Korsakov: Scheherezade, op. 35 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Alice Sara Ott, piano Tomàs Grau, director

D’entre les seves diverses facetes, el compositor Franz Liszt va destacar com a excel·lent arranjador i mestre de la variació. Totentanz és un clar exemple d’aquestes aptituds. Aquesta peça escrita per a piano i orquestra entre 1847 i 1853 va ser adaptada més tard per a dos pianos i també per a piano sol, sempre amb resultats més que notables. Destaca per ser una composició articulada a partir d’un sol tema musical: Dies Irae (als trombons), recreat de maneres múltiples i sempre plenes d’enginy.

La pianista germano-japonesa Alice Sara Ott, que va irrompre al panorama internacional l’any 2010 quan va haver de substituir Lang Lang a última hora en un concert amb la London Symphony al Barbican de Londres, torna a Catalunya després d’acumular un bon grapat de crítiques excel·lents que la situen entre els grans talents de l’escena musical actual.

2

La segona part d’aquest concert, capitanejat pel director titular de l’Orquestra, Tomàs Grau, no és menys espectacular: la suite simfònica del compositor rus Rimsky-Korsakov, inspirada en l’obra Les mil i una nits, combina dues característiques molt comunes en la tradició russa.

Ens referim a una orquestració brillant i colorista i a un interès explícit per l’Orient. Una programa, sens dubte, ‘de traca i mocador’.

Calendari del 27 al 29 d’octubre de 2017

26

Avi Avital Vivaldi L’esplendor de la Venècia barroca

27

Repertori A. Vivaldi: ‘L’estiu’ de Les Quatre Estacions, RV 315 A. Vivaldi: Concert en La menor, RV 356 A. Vivaldi: Concert en Do major, RV 425 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Avi Avital, mandolina Joel Bardolet, concertino-director

Avi Avital Vivaldi és el títol del disc del músic publicat per Deutsche Grammophon al músic i col·laborador de grans artistes com el tenor Juan Diego Flórez (amb el qual ja ha actuat en diversos dels escenaris més importants del món) o la Venice Baroque Orchestra. Avi Avital, nascut al sud d’Israel l’any 1978, ha estat el primer mandolinista en rebre una nominació a un premi GRAMMY en la categoria de Millor solista instrumental. Reconegut per The New York Times com un intèrpret ‘d’una agilitat impressionant, capaç de tocar d’una manera extremadament sensible’, el seu és un exemple de compromís amb un instrument sovint relegat al rol d’acompanyant però que en aquest programa 100% vivaldià es presenta com a desacomplexadament solista.

3

Com a contrapunt a la figura d’Avital, Camera Musicae confia aquesta vegada el lideratge en el seu concertino, el violinista vigatà Joel Bardolet (1987), qui acumula amb la seva activitat com a solista i col·laborador amb altres orquestres europees una experiència i seguretat inusuals en un músic de la seva edat. La seva visió musical, entre imaginativa i extrovertida però sempre fidel a l’objectiu d’acostar la música a l’oïdor en la seva màxima veritat, acabarà d’arrodonir un programa monogràfic centrat en el músic venecià.

Calendari del 24 al 26 de novembre de 2017

28

Star Wars En l’estrena de l’Episodi VIII: The Last Jedi

29

Repertori J. Williams: Star Wars i altres Bandes Sonores de John Williams Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Tomàs Grau, director

Arran de l’expectació generada per l’estrena mundial del capítol VIII d’Star Wars, prevista per al 15 de desembre de 2017, el Palau de la Música Catalana esdevé impulsora d’aquest programa destinat a recrear musicalment alguns dels passatges més celebrats d’aquesta saga galàctica de pel·lícules. La música èpica del genial John Williams creada per a aquesta epopeia transportarà el públic a les poderoses escenes d’aquesta saga que s’ha demostrat atemporal. I també sonaran fragments d’altres films del mateix Williams.

En el concert també sonaran fragments d’altres bandes sonores signades pel mateix John Williams, pel·lícules totes elles de gran impacte i seguiment com són Superman (1978), ET, l’extraterrestre (1982) o la més recent Jurassic Park (1993).

4

El fet que l’Orquestra Simfònica Camera Musicae desenvolupi des de fa sis temporades consecutives una temporada de concerts de producció pròpia al Palau de la Música explica el perquè d’aquesta coproducció en un programa que compta amb un precedent fa dues temporades, amb gran èxit de públic i crítica.

Calendari del 15 al 17 de desembre de 2017

30

L’Heroica de Beethoven Grans personalitats de la música universal de tots els temps

31

Repertori D. Shostakovich: Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, op. 107 L.v. Beethoven: Simfonia núm. 3 ‘Heroica’, op. 55 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Lluís Claret, violoncel Salvador Mas, director

Referents i motiu d’inspiració per a generacions de músics i melòmans. Les figures de Beethoven i Shostakovich són autèntics pilars de la tradició musical de la qual formem part. Temporada rere temporada són poques les orquestres i programacions que escapen a l’atractiu (entès també com a repte) que significa programar una de les grans obres del repertori universal. Ens referim, sens dubte, a l’Heroica de Beethoven (o el que és el mateix, la Simfonia núm. 3 en Mi bemoll major, op. 55), considerada pels experts com la simfonia que va marcar el pas del Classicisme al ple Romanticisme, ens permet donar la benvinguda comme il faut a una de les veus musicals més potents que ha donat el nostre país. Salvador Mas, autèntic especialista en Beethoven, l’ha dirigit arreu fent gala d’un coneixement profund del seu llenguatge.

5

El director d’orquestra barceloní inicia amb aquest programa una residència de tres temporades amb l’Orquestra, en format de principal director convidat, i col·laborarà en aquesta ocasió amb l’actual artista resident de la formació, el violoncel·lista Lluís Claret. Ambdós ens oferiran la seva versió del Concert núm. 1 de Shostakovich (també en Mi bemoll major, el mateix to de l’Heroica). Catalans i universals. Músics i, sobretot, Música en majúscules.

Calendari del 2 al 4 de febrer de 2018

32

La Patètica de Txaikovski Noms propis: el virtuosisme de Sayaka Shoji

33

Repertori L.v. Beethoven: Concert per a violí i orquestra, op. 61 P.I. Txaikovski: Simfonia núm. 6 ‘Patètica’, op. 74 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Sayaka Shoji, violí Tomàs Grau, director

D’ençà que va guanyar l’any 1999 el Primer Premi en el Concurs Paganini –va ser la primera violinista japonesa i l’artista més jove en aconseguir-ho-, Sayaka Shoji ha actuat al costat dels directors d’orquestra més importants del món (Ashkenazy, Davis, Dutoit, Jansons, Maazel, Mehta i Pappano, entre d’altres), fent música amb les orquestres més prestigioses. Amb la voluntat d’explorar al màxim les virtuts de Shoji com a solista, el director titular i artístic de l’Orquestra, Tomàs Grau, ens proposa una relectura del Concert per a violí en Re major, op. 61 de Beethoven, peça que el compositor va dedicar l’any 1806 al seu col·lega Franz Clement, un destacadíssim violinista del moment. De fet, el destí d’aquesta obra s’associa a noms propis del violinisme de tots els temps; conten que aquest concert es va tocar molt poc en vida de Beethoven i que no va ser fins a mitjan segle XIX, i gràcies a la interpretació d’un joveníssim Joseph Joachim, que va convertir-se en una peça de gran èxit.

6

La segona part del concert apel·la a un compositor molt estimat i interpretat per l’Orquestra Simfònica Camera Musicae: P.I.Txaikovski. Grau clou el ‘cicle Txaikovski’, compositor que ha marcat sens dubte el creixement de la formació catalana l’últim lustre, i ho fa programant la Simfonia núm. 6 en Si menor, Patètica, la darrera obra simfònica de l’autor i un autèntic tractat sobre el destí, a banda d’un reconegut homenatge al folklore rus.

Calendari del 16 al 20 de febrer de 2018

34

Wagner & Brahms Aniversari Ros Marbà: Per molts anys, mestre!

35

Repertori R. Wagner: Suite d’Els mestres cantaires E. Toldrà: Scherzo de La filla del marxant J. Brahms: Simfonia núm. 1, op. 68 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Antoni Ros Marbà, director

Després d’una primera -i feliç- col·laboració la temporada passada amb el director català Antoni Ros Marbà (en aquella ocasió, festejant els 25 anys del debut de la pianista Alba Ventura), repetim invitació amb la voluntat de convertir aquest concert en un autèntic esdeveniment. El reconegut músic nascut a L’Hospitalet de Llobregat celebra el seu 80 aniversari i ho fa amb la vitalitat i il·lusió necessàries per abordar un concert preciós i preciosista en aspectes molt diversos.

7

Ros Marbà ha escollit amb gran cura un programa que s’obre amb la Suite de l’òpera Els mestres cantaires de Wagner, una de les més populars del repertori. I, no podria ser d’una altra manera, Ros Marbà inclou en el programa una obra d’autor català (i no qualsevol). Del mestre Eduard Toldrà, l’Scherzo de La filla del marxant (1934), que tant ha estimat el director català. Per cloure el programa, una obra imprescindible i un autèntic exercici per a l’Orquestra a nivell de pols, muscle i escolta: la Simfonia núm. 1 en Do menor de Brahms. Els musicòlegs asseguren que el compositor alemany va trigar pràcticament quinze anys en completar-la (els primers esbossos daten de 1862 i no es va estrenar fins 1876). Sigui com sigui, una obra amb ‘regust’ beethovenià que es preveu emocionant en una versió de maduresa única.

Calendari 11 de març de 2018

36

La Reina de la Nit La delicada lleugeresa de la soprano Sara Blanch

37

Repertori W.A. Mozart: Obertura Don Giovanni, KV 527 W.A. Mozart: Ària de ‘La Reina’ de La flauta màgica W.A. Mozart: Àries d’òpera i de concert L.v. Beethoven: Simfonia núm. 2, op. 36 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Sara Blanch, soprano Edmon Colomer, director

Una de les característiques de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae al llarg dels seus dotze anys d’història és la seva mentalitat oberta a maneres de fer diferents, tret que demostra convidant músics d’arreu –això inclou també artistes del nostre país. Tant el fet d’aglutinar talent jove format a Catalunya en les fileres orquestrals o en les línies solistes, com el d’invitar els principals directors i solistes catalans són pràctiques habituals que l’Orquestra fa amb convicció i amb amor per allò que en diem la Res publica –la ‘cosa’ pública, l’esfera pública. És en aquest sentit que aquest programa a base d’obertures i àries d’òpera (però no només) ens fa una il·lusió especial.

8

La soprano Sara Blanch, guanyadora en els seus inicis del Concurs de les Corts i impulsada per certàmens de la importància del concurs Francesc Viñas (on va obtenir fins a 7 premis l’any 2016) o el Festival de Peralada, és avui una veu imprescindible. També ho és el director Edmon Colomer, absent durant massa temps dels nostres escenaris i que debutarà amb aquest concert amb la nostra Orquestra. Colomer ha articulat dues parts ben distintes en aquest programa: la primera pensada per al lluïment de Blanch i centrada en ‘Grans èxits’ del repertori Mozartià; la segona novament destinada a fer brillar l’Orquestra, gràcies a la magnitud de la Simfonia núm. 2 en Re major de Beethoven. Sens dubte, un win-win.

Calendari del 20 al 24 d’abril de 2018

38

39 Albrecht Mayer & OCM Vaughan Williams: l’elegància anglesa

Repertori E. Elgar: Serenata per a cordes, op. 20 R. Vaughan Williams: Concert per a oboè i orquestra L.v. Beethoven: Simfonia núm. 7, op. 92 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Albrecht Mayer, oboè Tomàs Grau, director

El novè programa d’aquesta temporada és per a nosaltres especial en molts sentits: després d’anys de feina silenciosa ens fa enormement contents que el solista d’oboè de l’Orquestra Filharmònica de Berlín hagi acceptat la nostra invitació per tocar un concert meravellós i evocador: ni més ni menys que el Concert per a oboè i orquestra en La menor de Ralph Vaughan Williams (1944). Una partitura excepcional plena d’enormes dificultats per al solista i que Albrecht Mayer, artista del segell Deutsche Grammophon, coneix a la perfecció.

Vaughan Williams, conscient de la dificultat d’equilibrar el so de l’oboè com a solista, redueix l’Orquestra en gran part dels moviments, renunciant a l’ús gratuït dels tutti.

Aquest fet crea una sensació de diàleg elegant entre els instruments que no obstant això no allibera en cap moment al solista d’una responsabilitat màxima.

9

El director titular i màxim responsable artístic de l’Orquestra, Tomàs Grau, dirigeix aquest concert, que s’obre amb la Serenata per a cordes del també compositor anglès Edward Elgar i novament cedeix el protagonisme al nom que vertebra aquesta temporada 2017-2018, Ludwig van Beethoven, de qui l’Orquestra n’interpretarà la Simfonia núm. 7 en La major a manera de fermall.

Calendari de l’11 al 15 de maig de 2018

40

El Rèquiem de Mozart La Missa de difunts per antonomàsia

41

Repertori W.A. Mozart: Vesperae solennes de confessore, KV 339 W.A. Mozart: Rèquiem, KV 626 Intèrprets Orquestra Simfònica Camera Musicae Cor de Cambra Francesc Valls Irene Mas, soprano Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano Roger Padullés, tenor Sebastià Peris, baríton Salvador Mas, director

Tanquem la temporada amb una producció de gran format i compromís artístic: llegim que Mozart va rebre l’encàrrec de compondre aquest Rèquiem de manera anònima per part d’un aristòcrata que se’n volia apropiar. El compositor, malalt, s’hi va obsessionar de tal manera que va arribar a considerar aquesta obra com a la seva pròpia Missa de difunts. No va poder-la acabar: va haver de ser el seu alumne F. X. Süssmayr l’encarregat d’enllestir el Rèquiem seguint els esbossos i les indicacions d’un Mozart pràcticament moribund. L’obra es va estrenar finalment a Viena el 2 de gener de 1793, en un concert organitzat en benefici de la vídua del músic austríac. A dia d’avui és encara una de les peces més interpretades del repertori associat a la ‘música clàssica’ i una de les preferides del públic.

10

La versió que us proposem des de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae recull el mestratge del nostre principal director convidat, Salvador Mas, i el talent de quatre veus solistes catalanes que s’acompanyen del sòlid cor de la Catedral de Barcelona, el Cor Francesc Valls, que dirigeix amb gran encert Pere Lluís Biosca. Amb tots ells posem punt i final a una temporada de concerts que desitgem que us engresqui tant com a nosaltres.

Calendari del 8 al 10 de juny de 2018

42

43

CurrĂ­culums dels artistes convidats

44

Ainhoa Arteta soprano

Després de resultar guanyadora del concurs Metropolitan Opera National Council Auditions de Nova York i del Concours International de Voix d’Opera Plácido Domingo de París, Arteta inicia una brillant carrera internacional en teatres com el Metropolitan Opera, Carnegie Hall, Covent Garden, Bayerische Staatsoper, i òperes com La Scala de Milà, Arena di Verona, Deutsche Oper Berlin, entre d’altres, interpretant els papers principals d’òperes com La Traviata, La Bohème, Roméo et Juliette, Faust, La Rondine, Euguene Oneguin, Turandot i Manon Lescaut.

Combina les seves actuacions operístiques amb recitals i concerts dirigits pels més reputats directors com Sir Neville Marriner, Gianandrea Noseda, Christopher Hogwood, Vasily Petrenko, Pablo González, Adrian Leaper, Víctor Pablo Pérez, Gustavo Dudamel, Günter Neuhold... i acompanyada per renombrats pianistes repertoristes com Marco Evangelisti,

Rubén Fernández Aguirre, Roger Vignoles i Malcolm Martineau.

En els últims anys ha rebut nombrosos guardons, com la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, Premi de la Hispanic Society of America; Premi al ‘Millor Artista de Música Clàssica’ en la Va Edició dels Premis de la Música; Premi ‘ONDAS’ al treball més notori en Música Clàssica; i Premi ‘Federico Romero’ de la Fundación Autor a la seva carrera de projecció internacional, entre d’altres.

Els seus futurs compromisos inclouen Tosca a la Sydney Opera House i a Düsseldorf, Manon Lescaut al San Carlo de Nàpols i al Bolshoi, Andrea Chénier a Oviedo, I Pagliacci a La Monnaie i La Bohème a Bilbao, així com diferents gires de recitals per tot el món. www.iberkonzert.com/es/portfolio-posts/ ainhoa-arteta

45

Alice Sara Ott piano

La pianista germano-japonesa Alice Sara Ott ha rebut elogis de la crítica per les seves actuacions a les principals sales de concert d’arreu del món i s’ha establert com un dels talents musicals més emocionants d’avui dia.

Alice ha treballat amb els principals directors del moment, com Lorin Maazel, Paavo Järvi, Neeme Järvi, James Gaffigan, Sakari Oramo, Osmo Vänskä, Vasily Petrenko, Myung-Whun Chung, Hannu Lintu i Robin Ticciati.

Recentment ha debutat amb Los Angeles Philharmonic (Gustavo Dudamel), Chicago Symphony Orchestra (Pablo Heras-Casado), Royal Philharmonic Orchestra (Charles Dutoit) i Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks (Esa-Pekka Salonen). També va ser convidada de nou per la Münchner Philharmoniker i va anar de gira amb la Wiener Symphoniker, HRSinfonieorchester i Tonkünstler Orchestra.

Artista en exclusiva del segell Deutsche Grammophon des de 2008, Alice ha enregistrat diversos discs amb obres de Beethoven, Liszt i Mussorgski, entre d’altres.

El seu disc dels valsos complets de Chopin, que va aconseguir el número 1 a les llistes alemanyes i també a la clàssica d’iTunes d’Estats Units, li va fer guanyar l’ECHO Klassik Young Artist of the Year Award.

El llançament mundial del seu nou àlbum, Wonderland, es va produïr el passat mes de setembre de 2016. L’àlbum inclou el Concert per a piano de Grieg enregistrat amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks i Esa-Pekka Salonen, i les Lyric Pieces de Grieg.

www.alicesaraott.com

46

Avi Avital

mandolina

Avi Avital és el primer mandolinista de la història a ser nominat als Grammy en la categoria de ‘Millor solista instrumental’, i és un dels ambaixadors més destacats d’aquest instrument.

El New York Times el descriu com ‘un músic apassionat i amb un carisma explosiu en les seves interpretacions en directe’. Més de 90 obres contemporànies, 15 d’elles concerts per a mandolina i orquestra, han estat escrites expressament per a ell, així com nombrosos arranjaments per a mandolina de composicions per a altres instruments. La gran comunicació d’Avi Avital amb el públic ha situat la mandolina com a instrument solista als principals escenaris.

Avi Avital és també el primer mandolinista que és artista en exclusiva del segell Deutsche Grammophon, amb el qual ha enregistrat tres discs. El seu àlbum dedicat a Vivaldi va rebre el premi ECHO Klassik l’any 2015.

Avi Avital ha portat la seva inspiració per tot el món, impactant el públic de les més prestigioses sales de concert com el National Center for the Performing Arts de Beijing, Wigmore Hall i Royal Albert Hall de Londres, Philharmonie de Berlín, Tonhalle de Zuric, Philharmonie de París, Konzerthaus de Viena, Palais de Versailles o el Carnegie Hall de Nova York. Com a solista ha actuat al costat de les millors orquestres del món, des de la Mahler Chamber Orchestra fins a la Filharmònica d’Israel, i és un dels artistes preferits dels circuits de festivals internacionals, havent actuat a Aspen, Salzburg, Tanglewood, Spoleto, Ravenna, Cheltenham i Verbier.

Guanyador del prestigiós concurs Aviv Competition d’Israel l’any 2017, Avi Avital és el primer mandolinista de la història a ser reconegut amb aquest premi. www.aviavital.com

47

Joel Bardolet violí

El violinista vigatà Joel Bardolet va realitzar els seus estudis a l’ESMuC. Allà va rebre el mestratge i la influència dels membres del Quartet Casals i del director Salvador Mas. Després d’aquest període va ser admès per estudiar un màster a la prestigiosa Musikhochschule de Friburg.

L’abril de 2012 va ser admès en el programa de màster especialitzat en solista a la Hochschule für Musik de Basilea. En finalitzar-lo, va debutar com a solista a la principal sala de concerts de Basilea. Ha col·laborat amb les orquestres Bruckner Akademie Orchester i Simfònica del S.XXI, com a principal concertino convidat i sota el guiatge de Jordi Mora, una de les seves principals influències musicals.

La seva activitat com a solista va iniciar-se amb l’Orquestra de Vic amb només 13 anys. L’any 2009 va debutar al Palau de la Música Catalana

i l’any 2014 a la Herkulessaal de Munic, tocant el concert de violí de Sibelius. Ha enregistrat dos CD’s de música contemporània i recentment ha presentat el seu primer disc com a solista, Intertwined paths (Seed Music, 2016). És membre de Cosmofonia Ensemble, Camerata 432 i és el concertino titular de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae.

També és concertino convidat a l’Orquestra de Cambra I Tempi de Basilea i en orquestres de caire més pedagògic.

Actualment compagina l’activitat orquestral a Catalunya i a Suïssa i la música de cambra que desenvolupa amb el seu Trio (Trio Fortuny) i amb un quartet de músics d’arreu d’Europa.

Toca un violí François Pique de l’any 1793. www.seedmusic.eu/artistes/joel_bardolet

48

Sayaka Shoji

violí

Guanyadora del Concurs Paganini i ‘un músic formidable’ segons Gramophone Magazine, Sayaka Shoji toca com a solista amb els principals directors del moment, com Vladimir Ashkenazy, Charles Dutoit, Mariss Jansons, Zubin Mehta, Semyon Bychkov, Paavo Järvi, Myung-Whun Chung, Sir Antonio Pappano i Yannick Nézet-Séguin.

Yuri Temirkanov, mestre i mentor de Sayaka des de fa temps, la convida regularment des de l’any 2001. Han viatjat junts al Japó, Mèxic, Rússia, Espanya, Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Letònia, França, Itàlia i EUA. L’any 2012 van enregistrar els concerts per a violí de Prokofiev per la Deutsche Grammophon.

Sayaka i Temrikanov també han col·laborat amb la Philharmonia Orchestra, així com amb la Baltimore Symphony Orchestra i la London Symphony Orchestra.

La temporada passada va tocar amb l’Orquestra Filharmònicade Radio France (Osmo Vänskä), Tokio Metropolitan Symphony Orchestra (Kazushi Ono) i Seoul Philharmonic Orchestra (Lahav Shani), i va realitzar gires de concerts al Japó amb la Mariinsky Orchestra (Valery Gergiev) i la NDR Sinfonieorchester (Krzysztof Urbanski). Properament tocarà amb l’orquestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia (Gianandrea Noseda), Tonkunstler Orchestra (Yutaka Sado), i la NHK Symphony Orchestra (Vladimir Ashkenazy).

Toca habitualment al costat d’artistes com Vadim Repin, Itamar Golan, Steven Isserlis, i Martin Frost en recitals de música de cambra.

Sayaka Sohji toca un Stradivarius ‘Récamier’ de 1729, cedit per la Ueno Fine Quemicals Industry Ltd. www.sayakashoji.com

49

Antoni Ros Marbà director

Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, va realitzar els seus estudis de direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon.

Ha estat Director Titular de l’Orquestra Simfònica de RTVE, l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Director Musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya, així com el Principal Director Musical de la Nederlands Kamerorkest, de la qual posteriorment va ser Director Titular.

L’any 1978 va debutar amb la Berliner Philharmoniker, orquestra que posteriorment ha dirigit en diverses ocasions. Ha dirigit amb gran èxit les orquestres més importants de França, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Escandinàvia, Amèrica i Japó.

Ha dirigit la major part dels títols del repertori operístic, cultivant especialment l’univers mozartià, straussià i el repertori del segle XX.

Compromès amb la música espanyola, ha estrenat les òperes Divinas Palabras d’Antón García Abril i The Duenna de Robert Gerhard, així com la primera gravació mundial d’aquesta última i de La Dolores de Tomàs Bretón.

Li ha estat concedit el Premio Nacional de Música -Ministerio de Cultura- i la Creu de Sant Jordi -Generalitat de Catalunya-.

L’any 2009 Warner Classics i Claves, van editar dos discs monogràfics de Ros Marbà dirigint la Real Filharmonía de Galícia, dedicats a Frederic Mompou i Manuel de Falla.

En l’actualitat és Professor i Director Titular de la Càtedra d’Orquestra de Cambra Freixenet de l’Escola Reina Sofía de Madrid i del Curs de direcció de Sant Cugat del Vallès. www.rosmarba.com

50

Sara Blanch soprano

Nascuda a Darmós (Tarragona), va començar els seus estudis de cant amb Isabel Cañas, continuant-los amb Elisenda Cabero al Conservatori de Sabadell i més tard amb Enedina Lloris i Francesca Roig. Va finalitzar els seus estudis superiors al Conservatori del Liceu, amb Carmen Bustamante. Actualment estudia amb Mariella Devia.

Al gener de 2016 va guanyar el 4rt Premi del Concurs Tenor Viñas, on va obtenir a més a més els Premis al millor cantant espanyol, català i millor intèrpret de sarsuela.

Després del seu debut a Lisistrata, d’Albert Carbonell, al Teatre Nacional de Catalunya i al Mercat de les Flors, va cantar Rowan de The Little Sweep de Britten al Teatre La Faràndula de Sabadell.

L’any 2013 va cantar a Barcelona Un ballo in

maschera (Oscar) i Rita (Rita) de Donizetti; Il Viaggio a Reims (Delia i Comtessa di Folleville) a Pesaro; La Flauta Màgica (Reina de la Nit) a Sabadell i va participar en el projecte Das Lied der Frauen vom Fluss amb La Fura dels Baus.

D’aleshores ençà ha cantat L’occasione fa il ladro (Berenice) de Rossini i La serva padrona de Pergolesi al Teatre de Sarrià; L’italiana in Algeri (Elvira), Il Vespro siciliano (Aurelia) de Lindpaintner i Le comte Ory al Festival Rossini de Wildbad, Don Pasquale a Castelló i Don Giovanni a Sabadell, a més de nombrosos recitals i concerts.

Recents i futurs compromisos inclouen La flauta màgica a Sevilla, Thaïs al Teatre del Liceu, La Viejecita al Teatro de la Zarzuela de Madrid, Le coq d’or al Teatro Real, i L’elisir d’amore a Oviedo. www.sarablanch.com

51

Edmon Colomer director

Edmon Colomer ha estat titular de les orquestres Simfònica de les Illes Balears, Simfònica del Vallès, Orquesta Filarmónica de Málaga, Orchestre de Picardie (França), Daejeon Philharmonic (Corea del Sud), i principal director convidat a l’Eastern Music Festival (Estats Units). Com a titular de la Orquesta Sinfónica de Tenerife des de l’any 1985, i de l’Orquestra de Cadaqués, que va fundar l’any 1988, va marcar el camí per a la renovació de la música simfònica a l’estat espanyol.

Sovint ha vinculat la seva activitat professional a l’educació. L’any 1983 va crear la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i l’any 2002 el Ministeri de Cultura francès el va nomenar Chevalier dans l’ordre des palmes académiques.

Enregistra per a la ràdio i la televisió d’Europa, d’Amèrica del Nord i del Sud, d’Austràlia, de Corea del Sud i del Japó i per als segells

discogràfics Auvidis-Naïve, Assai, Harmonia Mundi, Calliope, Triton, Naxos, Ensayo, Virgin i Philips, amb les orquestres OBC, English Chamber Orchestra, London Sinfonietta, Orchestre de Picardie, i Joven Orquesta Nacional de España.

El seu catàleg inclou obres de Beethoven, Bernstein, Schumann, Fauré, Ginastera, Guinjoan, Honegger, Milhaud, Txaikovski, Weill, Balada, Nillni i Lavista. Es consideren versions de referència Atlántida i El amor brujo de Falla, La Peste de Gerhard, el Concert per orgue de Poulenc, i el Concierto de Aranjuez amb Paco de Lucía.

Macbeth, Wozzeck, Don Giovanni, Ariadne auf Naxos, Il Prigioniero o Don Pasquale, són també èxits destacats en la seva carrera com a director d’òpera. www.edmoncolomer.com

52

Albrecht Mayer oboè

Albrecht Mayer va estudiar amb Gerhard Scheuer, Georg Meerwein, Maurice Bourgue i Ingo Goritzki, i va començar la seva carrera professional l’any 1990 com a oboista principal de la Bamberg Symphony Orchestra.

Des de l’any 1992 és l’oboè solista de la Berliner Philharmoniker.

al cor de la catedral de Bamberg, Albrecht Mayer està especialment atret per la veu humana, com va demostrar en l’enregistrament Lieder ohne Worte - Bach transcriptions per a oboè i orquestra, on l’estil barroc i el bel canto combinen deliciosament. També ha enregistrat diversos discs per a Decca i Deutsche Grammophon.

Mayer és un dels oboistes més sol·licitats del món: ha col·laborat amb directors com Claudio Abbado, Sir Simon Rattle i Nikolaus Harnoncourt.

Juntament amb els seus projectes en solitari, Mayer considera important trobar temps per a la música de cambra, i realitza regularment concerts amb músics com Hélène Grimaud, Leif Ove Andsnes i Thomas Quasthoff.

Albrecht Mayer va ser elegit ‘Instrumentista de l’Any’ i va ser guardonat amb el premi ECHO Klassik per la Phono-Akademie alemanya els anys 2004, 2008 i 2010; al desembre de 2006 Albrecht Mayer va ser guardonat amb el Premi E.T.A.-Hoffmann per la ciutat de Bamberg. L’any passat va entrar al Gramophone Hall of Fame i va rebre el Kulturpreis Bayern.

A la recerca de nous repertoris per a l’oboè, Mayer explora la idea de prestar la seva veu (la veu de l’oboè) a obres escrites per a d’altres instruments.

Després d’haver cantat de nen durant molts anys

Toca un oboè i un oboè d’amor Mönnig.

www.albrechtmayer.com

53

Cor de Cambra Francesc Valls Va ser fundat el novembre del 2003 per tal de participar de forma regular en les misses conventuals a la Catedral de Barcelona, oferint setmanalment un extens repertori de motets i cants polifònics en funció dels textos propis de cada dia litúrgic.

Des del gener de 2015 Pere Lluís Biosca n’és el director titular.

El treball del Cor de Cambra Francesc Valls combina tant la interpretació de la polifonia religiosa de tots els temps com de les obres inèdites dels antics mestres de capella de la Catedral de Barcelona.

L’exemple més rellevant d’aquest procés de recuperació el trobem en el Cant de la Sibil·la, on s’ha reconstituït la litúrgia i el vestuari del segle XVI i s’interpreta la música original del segle XV conservada als arxius capitulars. Anualment s’encarrega un cant final a un compositor de prestigi.

D’entre la seva activitat en concerts i actes públics destaquen la interpretació de l’Òpera Hangman, Hangman al Gran Teatre del Liceu 2007, la participació anual a la missa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, el concert de Quaresma 2013 a Montserrat, el Festival de Pasqua de Cervera 2014, la interpretació escenificada del Cant de la Sibil·la al Duomo de Milà, el juny de 2015, i el Messies de Händel a la Sagrada Família, el desembre de 2015.

El 2017 ha participat en l’espectacle Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat al Festival de Música Antiga dels Pirineus i ha interpretat l’òpera de Purcell Dido & Aeneas amb l’Orquestra Illa de Menorca a Maó.

www.corfrancescvalls.org

54

Irene Mas

soprano

Nascuda a Palma de Mallorca, inicia la seva formació musical als cors del Teatre Principal de Palma. Als 6 anys comença els estudis de violí finalitzant el Grau Professional amb Menció d’Honor i el Grau Superior, l’any 2012.

Obté el Primer Premi Extraordinari de Fi de Grau Professional en les especialitats de Cant i Música Cambra. És galardonada amb la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat per estudiar al Conservatori Superior del Liceu, on ha finalitzat recentment el Grau Superior de Cant amb Dolors Aldea i Marta Pujol. Ha rebut també el Premi Mirna Lacambra, per interpretar el rol de Susanna de l’òpera Le nozze di Fígaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, la Beca d’Alta Especialització de la Fundació AIE (Madrid), la Beca per accedir a l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall i el 2n premi en l’especialitat de Música Catalana del XX

Concurs d’Interpretació de l’Arjau. També ha guanyat el Primer Premi i un Premi Especial al 13è Concurs Internacional de les Corts i ha estat seleccionada pel programa New generation del Festival de Lied LIFE Victoria.

Dins la seva trajectòria operística destaquen els títols mozartians (Die Zauberflöte, Le nozze di Fígaro, Così fan tutte i Don Giovanni). Ha cantat a França, Suïssa, Irlanda, Àustria, Alemanya, Itàlia, La Índia i Mèxic amb formacions de prestigi com La Capella Reial de Jordi Savall, el Cor de Cambra del Palau de la Música o La Grande Chapelle.

Entre els seus pròxims compromisos destaquen les òperes L’elisir d’amore (G. Donizetti) i Dido & Aeneas (H. Purcell), El Messies (G.F. Haendel), les Cantates BWV 82 i 84 de J.S. Bach o l’enregistrament d’un CD amb la soprano Emma Kirkby i l’orquestra Ars Musicae a Londres.

55

Gemma Coma-Alabert mezzosoprano

Nascuda a Girona, va obtenir el 1r premi al Conservatori Nacional de París, va prosseguir el seu perfeccionament a la Guildhall School of Music de Londres i després a l’òpera Estudi de l’Òpera Nacional de Lió.

El seu repertori inclou papers com Carmen, Ottavia (Poppea), Cherubino (Le Nozze di Figaro), Dorabella (Cosi fan tutte), Rosina (El barber de Sevilla), Isaura (Tancredi), Zulma (L’italiana in Algeri), Cloe (l’Arbore de Diana), Teresa (La Sonnambula), Rossweisse (Walküre), Flora (La Traviata), entre d’altres. Ha cantat al Liceu de Barcelona, Palau de les Arts de València, Òpera de Bilbao, Òpera d’Oviedo, Òpera de Catalunya/Òpera de Sabadell, Opéra National de Montpellier, Théâtre des Champs Elysess de París i Teatro Real de Madrid, entre d’altres.

El seu recent repertori vocal simfònic s’estén des de la Novena Simfonia de Beethoven a través de Schumann Szenen aus Goethes Faust,

El Pessebre de Pau Casals, L’Atlàntida de Falla i la Simfonia núm. 8 de Mahler. Ha cantat amb orquestres com l’Orquestra Nacional de Montpeller, Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, així com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Ha treballat amb directors com Ivor Bolton,Harry Bicket, Fabio Biondi, Ottavio Dantone, Stéphane Denève, Pablo González, Lawrence Foster, Jean, Claude Malgoire, Andrea Marcon, Zubin Mehta, Josep Pons, Arthur Post o Antoni Ros Marbà.

Estrenes recents inclouen l’Opus Art DVD d’Ariane et Barbe - bleue del Liceu de Barcelona i l’enregistrament de London Philharmonic Naxos del Requiem de Bottesini. Al 2014 va gravar Dante de Granados amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona amb la discogràfica Naxos. www.gemmacomaalabert.com

56

Roger Padullés tenor

El tenor Roger Padullés va iniciar la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat.

Com a solista va estudiar amb Joaquim Proubasta i l’any 2001 es traslladà a estudiar a Freiburg im Breisgau (Alemanya) becat per la Generalitat de Catalunya amb el professor Reginaldo Pinheiro.

Format operísticament a l’Opéra-studio del teatre d’Estrasburg, va iniciar tot seguit una carrera que l’ha dut a cantar al Gran Teatre del Liceu, el Teatro Municipal de Santiago de Chile, a l’Opéra National du Rhin, al Concertgebouw d’Amsterdam, al Teatro Real de Madrid, Capitole de Toulouse o el Palau de les Arts de València.

L’any 2009 va guanyar el segon premi al Concurs Internacional Francesc Viñas, així com el premi Plácido Domingo.

Ha estat dirigit per Zubin Mehta, Sylvain Cambreling, Enrico Delamboye, Josep Pons

o Salvador Mas. Durant dos anys va cantar el paper de Tamino en l’adaptació de La Flauta màgica del director Peter Brook en una gira mundial que va visitar Argentina, Chile, Brasil, Mèxic, Japó, Taiwan, Corea del Sud, Austràlia, Hong Kong, Itàlia, França i Rússia. Ha treballat també amb directors d’escena com Christoph Marthaler, Laurent Pelly, Mariame Clément, Dieter Kaegi o Àlex Ollé, o la Fura dels Baus.

Actua regularment en concerts de Lied i Oratori per tota Europa, en sales com el Capitole de Toulouse, l’Opéra National du Rhin a Estrasburg o al Rosenblatt Recital Series de Londres. Al seu repertori hi ha els principals cicles del Lied i Oratori del repertori centre-europeu. El seu disc Mompou songs amb el pianista Iain Burnside va guanyar el guardó de millor disc de l’any als premis Enderrock 2015. www.rogerpadulles.com

57

Sebastià Peris baríton

La consecució del Primer Premi en el Concurs Nacional Permanent de Juventudes Musicales de España l’any 2013 marca l’inici de la carrera del baríton valencià Sebastià Peris (Tavernes Blanques, 1989).

Aquell mateix any va debutar al Teatro de la Zarzuela de Madrid, on ha participat en les produccions de La Verbena de la Paloma, Curro Vargas, Lady, be good, i on en la temporada 2015-2016 va cantar en l’estrena mundial de María Moliner, d’Antoni Parera Fons.

L’agost de 2016 va inciar una col·laboració amb la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, la qual s’allargarà durant dues temporades i que el portarà a treballar amb grans batutes i directors artístics en títols com Rigoletto, Madama Butterfly o Ariadne auf Naxos.

En el camp líric ha debutat, entre d’altres, en els rols mozartians de Fígaro, Papageno,

Belcore, Schaunard, Marcello i el de Junius a The Rape of Lucretia. Destaca també la seva important activitat concertística, havent actuat amb orquestres com l’ORTVE, l’Orquestra de València, la Düsseldorfer Symphoniker i l’Orquestra de la Comunidad de Madrid.

Entre els seus propers compromisos destaquen projectes amb la Düsseldorfer Symphoniker, la Duisburger Philarmoniker, l’Orquesta Simfònica de Navarra, entre d’altres; així com el seu debut amb Forma Antiqva en el marc del Festival de Primavera de Praga.

El novembre de 2016 va obtenir el Primer Premi de l’Asociación Wagneriana de Madrid, gràcies al qual assistirà de convidat al Festival Wagnerià de Bayreuth 2017.

www.sebastiaperis.com

58

59

Coda

60

Memòria de concerts any 2016

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14-17 18 19 20 21-22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43

29 de gener 30 de gener 31 de gener 13 de febrer 14 de febrer 20 de febrer 21 de febrer 23 de febrer 26 de febrer 27 de febrer 4 de març 5 de març 6 de març 2 al 10 d’abril 15 d’abril 16 d’abril 17 d’abril 23 i 24 d’abril 8 de maig 20 de maig 21 de maig 22 de maig 2 de juliol 3 de juliol 22 de juliol 29 de juliol 30 de juliol 31 de juliol 9 d’octubre 23 d’octubre 6 de novembre 7 de novembre 29 de novembre 2 de desembre 3 de desembre 4 de desembre 17 de desembre 29 de desembre 30 de desembre

Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Auditori de L’Hospitalet de l’Infant CaixaForum Lleida CaixaForum Tarragona CaixaForum Lleida CaixaForum Tarragona Auditori de l’EMMPAC del Vendrell Palau de la Música Catalana Auditori de l’Orfeó Lleidatà Teatre Fortuny de Reus Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana CaixaForum Madrid Palau de la Música Catalana Auditori de Cervera Teatre Tarragona CaixaForum Madrid Palau de la Música Catalana Palau de la Música Catalana Castell de La Selva del Camp Auditori de L’Hospitalet de l’Infant Cripta de l’Ermita de Cambrils Castell de La Selva del Camp Teatre Fortuny de Reus Seminari de Tarragona Monestir de Sant Pere de Casserres Auditori de L’Hospitalet de l’Infant Teatre Kursaal de Manresa Palau de Congressos de Tarragona Auditori de L’Hospitalet de l’Infant Palau de la Música Catalana Teatre Fortuny de Reus Museu Episcopal de Lleida Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Teatre Tarragona Auditori de l’EMMPAC del Vendrell Església de La Pobla de Mafumet

61

62

“[...] apuesta por ópera contemporánea catalana de la mano de un grupo de grandes intérpretes. ” Pablo Meléndez-Haddad ABC, 11·12·2009

“La primera dècada de l’Orquestra Camera Musicae ha donat molt bons fruits que desitgem que es multipliquin en el futur.”

Xavier Cester Diari Ara, 07·03·2016

“La música impacta. L’obertura és contundent i revela un gran ofici en aconseguir la intensitat amb només onze músics.”

Jordi Maluquer El Punt, 15·12·2009

“Gran iniciativa en el campo de la recuperación de nuestro patrimonio musical. [...] La orquesta impregnaba en todo momento el aroma a brea de las hermosas villas del litoral catalán.”

Luis Suárez Ritmo, 09·2016

“Buen trabajo del grupo instrumental con la seguridad de un director solvente y de recursos.”

Jorge de Persia La Vanguardia, 17·12·2009

“l’Orquestra Camera Musicae, un conjunt de joves instrumentistes [...] amb molta il·lusió per fer-ho no només bé, sinó per gaudir-ne fent-ho...”

Josep Maria Rebés Núvol, 06·12·2016

Recull de premsa

“En ple clímax, liderat per la secció de metalls, va arribar un exhuberant moment percutiu ple de swing.”

Ramon Súrio La Vanguardia, 03·08·2012

“[...] el empaste y la naturaleza de su sonido otorgan a la formación una evidente solvencia [...] gracias al trabajo de su titular, Tomàs Grau.”

Arturo Reverter Schezo, 31·03·2015

63

“[...] El conjunt, dirigit per Tomàs Grau, es va mostrar hàbil en el contrast temàtic del primer moviment, clar en el traçat de veus independents del segon, càlid en les cordes greus del tercer i amb bona direccionalitat d’intensitat en el cinquè i últim. “ Miquel Gené Revista Musical Catalana, 04·02·2016

“Si l’OCM va demostrar un grandíssim nivell interpretant Mozart, en la Simfonia Wagner d’Anton Bruckner va superar amb escreix el repte que suposa afrontar una partitura d’aquestes dimensions musicals [...], van aconseguir-hi uns resultats d’un altíssim nivell.”

“La qualitat de l’OCM sota la direcció del mestre Grau va permetre que el concert mozartià fos una autèntica delícia per la claredat i la nitidesa del so, sempre equilibrat, acompanyant la mestrívola interpretació de la clarinetista alemanya.”

“La sincronización con la película y el equilibrio sonoro: he aquí los dos grandes retos que tenía por delante la OCM y su director titular, y que solventaron con prestancia. [...] La cuerda de la orquesta fue lo más reseñable, empastada, con carácter y ágil a la batuta de Grau.”

Lluís Trullén Revista Musical Catalana, 14·03·2017

Joaquim Hernàndez Puig In Fernem Land, 24·04·2017

Diego Civilotti García Platea Magazine, 04·06·2017

64

Crèdits

65

Direcció artística Tomàs Grau

Comunicació estratègica i textos Rut Martínez

Producció

Núria Morera Jaume Cortacans

Gerència

Susana Huertas

Vídeo

Disseny gràfic · Pàgina web

Fotografia

Agraïments

Clack

Portada i dobles pàgines ©Oliver Martínez Fotografies en concert ©Martí E. Berenguer Tomàs Grau ©Oliver Martínez Lluís Claret ©FLORE.WS Salvador Mas ©May Zircus Alice Sarah Ott ©Jonas Becker Avi Avital ©Harald Hoffmann Joel Bardolet ©Michal Novak Sayaka Shoji ©Julien Mignot Antoni Ros Marbà ©David Maroto Sara Blanch ©Joan Manuel Baliellas Edmon Colomer ©Antoni Bofill Albrecht Mayer ©Ben Ealovega Cor de Cambra Francesc Valls ©Marc Castañé Irene Mas ©Enric Climent Gemma Coma-Alabert ©Irene Roé Sebastià Peris ©Ricardo Ríos

El Gallinero

Guillem Mora Comunicant Bona Premsa Arcamedia Irene Ferrer Miquel Ramos Jordi Guasp Andrea Chao Daniel Claret Fundació Orfeó Català - Palau de la Música

Contacte

Orquestra Simfònica Camera Musicae 877 020 051 info@orquestracameramusicae.com www.orquestracameramusicae.com

66

@orquestraOCM @orquestraOCM /orquestraOCM

67

68

patrocina

amb el suport de

mitjans col¡laboradors

col¡labora