Llibre Temporada de Concerts 2018-19

1

TomĂ s Grau

director titular i artĂ­stic

Salvador Mas

principal director convidat

2

univers sonor “Una simfonia ha de ser com el món.

Ho ha d’abarcar tot.”

Gustav Mahler

OBERTURA 7 9 11 13 15 17

3

Orquestra Simfònica Camera Musicae Presentació de la temporada Principals artistes convidats Director titular i artístic Principal director convidat Músics de l’OCM

PROGRAMES 1 Alexander Melnikov & OCM 2 Leticia Moreno & OCM 3 Haydn & Mozart & OCM 4 Carmina Burana 5 Salvador Mas & OCM 6 Esther Yoo & OCM 7 Rinaldo Alessandrini & OCM 8 Je Suis Narcissiste 9 Ainhoa Arteta & OCM 10 Kian Soltani & OCM 11 Seong-Jin Cho & OCM 12 Gira Fundació Pau Casals

21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43

CURRÍCULUMS 46 47 48 49 50 51 52 53 54

Alexander Melnikov, piano 55 Leticia Moreno, violí 56 Joel Bardolet, violí 57 Mariona Camats, violoncel 58 Coral de la URV 59 Cor de la FCEC 60 Sara Blanch, soprano 61 Flavio Ferri-Benedetti, contratenor 62 Toni Marsol, baríton

CODA Memòria de concerts Recull de premsa Crèdits

67 68 71

J. Caballé Domenech, director Esther Yoo, violí Rinaldo Alessandrini, director Raquel García-Tomás,compositora Ainhoa Arteta, soprano Kian Soltani, violoncel Seong-Jin Cho, piano Jordi Mora, director

4

5

6

7

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), fundada l’any 2006, ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic per la seva tasca de divulgació de la música clàssica en sectors molt diversos, prestant especial atenció al públic melòman i jove. Ha actuat en sales com l’Auditorio Nacional de Madrid, L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana i el Teatre Tarragona, entre d’altres. En aquests dos últims equipaments, l’orquestra desplega les seves temporades estables de concerts de producció pròpia.

Des del seus inicis, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada 2017-18 el mestre Salvador Mas n’és el principal director convidat, rol que abans van exercir Jordi Mora i José Rafael Pascual Vilaplana. En la temporada 2009-2010, l’OCM va iniciar el seu projecte de residència a l’Auditori del Tívoli del Vendrell, vigent en l’actualitat.

ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE LA SIMFÒNICA MEDITERRÀNIA

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha col·laborat amb directors com Antoni Ros Marbà, Edmon Colomer, Salvador Brotons, John Rutter, Massimo Spadano, Diego Martin-Etxebarria, Josep Vila i Casañas, Xavier Puig, Manel Valdivieso i Virginia Martínez; i solistes com Stephen Kovacevich, Sabine Meyer, Steven Isserlis, Patricia Kopatchinskaja, Alice Sara Ott, Sayaka Shoji, Avi Avital, Alexandra Soumm, Ainhoa Arteta, Asier Polo, Pablo Ferrández, Claudi Arimany, Judith Jáuregui o Rafael Aguirre, entre d’altres.

Tot i realitzar la seva activitat principalment a Catalunya, l’OCM també actua de manera periòdica arreu de l’estat espanyol i ha realitzat una gira de concerts per diferents ciutats d’Alemanya, Txèquia i Suïssa. Ha enregistrat els discs Alba Eterna, Tempesta esvaïda, De Catalunya al món, Un conte de Nadal i Mediterráneo. www.orquestracameramusicae.com

8

9

La nova temporada de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha estat articulada per mostrar-vos les molt variades sonoritats que ens ofereix el repertori simfònic. Hem seleccionat obres imprescindibles de compositors que van marcar un abans i un després en el desenvolupament del llenguatge musical, les aportacions dels quals són fonamentals per a descobrir aquesta connexió màgica que hi ha entre la música que escoltem i les emocions que sentim.

TOT UN UNIVERS SONOR PER EXPLORAR PRESENTACIÓ DE LA TEMPORADA 2018-2019

Amb la complicitat i el talent d’uns solistes i directors convidats que, tant per la seva impressionant trajectòria com pel seu compromís amb la qualitat i perfecció interpretatives, s’han guanyat els màxims elogis de la crítica i del públic, volem seguir caminant amb l’objectiu de fer que els nostres concerts siguin experiències úniques i inoblidables per a tots els qui vulgueu acompanyar-nos.

Abordem amb una il·lusió enorme aquesta nova temporada per confirmar el que pretenem aconseguir, seguir desenvolupant el nostre ja consolidat projecte que, a banda d’estar motivat per la recerca de l’excel·lència artística, aquesta temporada té la voluntat de mostrar-vos un nou univers sonor.

10

11

ALEXANDER MELNIKOV

LETICIA MORENO

SARA BLANCH

JOSEP CABALLÉ DOMENECH

ESTHER YOO

RINALDO ALESSANDRINI

AINHOA ARTETA

KIAN SOLTANI

SEONG-JIN CHO

PRINCIPALS ARTISTES CONVIDATS

12

13

Nascut a Barcelona l’any 1979, realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat, on el 2003 obté el títol de Professor Superior en Direcció de Cors amb Premi d’Honor. Prossegueix els seus estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya i l’any 2007 finalitza el Títol Superior de Direcció d’Orquestra amb les màximes qualificacions.

Complementa la seva formació amb els Wiener Meisterkurse (2006 i 2007) en l’especialitat de Direcció d’Orquestra.

TOMÀS GRAU DIRECTOR TITULAR I ARTÍSTIC

Ha estudiat direcció amb professors de reconegut prestigi internacional com Salvador Mas, Jordi Mora, Pierre Cao, Gary Graden o José Rafael Pascual-Vilaplana.

Ha dirigit, entre d’altres, solistes de talla nacional i internacional com Patricia Kopatchinskaja, Sabine Meyer, Stephen Kovacevich, Alexander Melnikov, Steven Isserlis, Alice Sara Ott, Sayaka Shoji, Albrecht Mayer, Asier Polo, Pablo Ferrández, Judith Jáuregui, Núria Rial, Àngel Òdena, Claudi Arimany i Albert Guinovart, a les principals sales de concerts de Catalunya i l’estat espanyol.

Actualment és el director titular i artístic de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, i el conviden regularment a dirigir d’altres formacions, com l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquesta Sinfónica de la Región de Múrcia, Orquesta Sinfónica Vigo 430, Orquesta Clásica Santa Cecília, Orquesta Academia Galamian, Camerata Eduard Toldrà, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra de Cambra de Vila-seca i Orquestra de Cambra de Cervera, entre d’altres. www.tomasgrau.com

14

15

Nascut a Barcelona, Salvador Mas es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Becat per la Fundació Juan March i el Ministeri de Ciència i Recerca austríac, va cursar direcció orquestral i coral amb Hans Swarowsky i Günther Theuring, respectivament, a l’Escola Superior de Música i Art Dramàtic de Viena. Va ser becat en dues ocasions, per estudiar a Salzburg amb Bruno Maderna i a Siena amb Franco Ferrara.

SALVADOR MAS PRINCIPAL DIRECTOR CONVIDAT

Salvador Mas ha estat guardonat per la Fundació Espanyola de la Vocació i pel Ministeri de Ciència i Recerca austríac, així com en el II Concurs Internacional Hans Swarowsky de Directors d’Orquestra.

Va iniciar la seva carrera professional a l’Òpera de Magúncia, i va ser nomenat director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, posteriorment principal director convidat d’aquesta formació i, finalment director de l’Orfeó Català.

A més de dirigir les principals orquestres espanyoles, Mas és invitat sovint a Àustria, Bèlgica, Canadà, Israel, Itàlia, Japó, Mèxic, Polònia, Romania i, de manera periòdica, a les orquestres de la Ràdio de Berlín, Leipzig i Saarbrücken, i a l’Orquestra Filharmònica de Munic.

Ha estat director titular de l’Orquestra Filharmònica del Würtemberg (Alemanya), de l’Orquestra Simfònica del Limburg de Maastricht (Països Baixos), de l’Orquestra Simfònica i del Cor del Musikverein de Düsseldorf (Alemanya), de l’Orquestra de Cambra d’Israel i de l’Orquestra Ciutat de Granada.

16

17 FLAUTES

OBOÈS Pau Roca * Roberto Ordax Montse Piqué

CLARINETS Jordi Cornudella * Lluís Casanova Naüm Monterde

FAGOTS Pepa Fusté Laia Magrí Dan-Andrei Bosinceanu

TROMPES Pablo Hernández * Jordi Guasp Raül Garrido Juanmi Marzá

TROMPETES Carlos Martí * Josep Lluís López

TROMBONS Jordi Masip * Senent Domingo Joan Palacio

TUBA Carles Lorente

TIMBALS · PERCUSSIÓ Ivan Herranz * Pau Montané Alejandro Llorens Pere Cornudella David Negrié

ARPA Esther Pinyol

ORGUE · CLAVE Josep Mateu

PIANO Jordi Humet

VIOLINS PRIMERS Joel Bardolet ** Christian Torres * Andrea Chao Bernat Piqué José Néstor Tomás Gabriel Coll Ariadna Padró Ariadna Gabarrell Heriberto Fonseca Jordi Coll Maria Tió Clàudia Farrés Marina Sala Anna Roca

VIOLINS SEGONS Cati Reus * Bernat Prat * Joan Marsol Albert Barbeta Eduard Sobrado David Gómez Marina Arrufat Noemí Rubio Núria Ayats Gisela Ruiz Sergi Claret Marc Charles

Neus Puig * Irene Ferrer Marta Santamaria

MÚSICS DE L’ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE VIOLES Mariona Oliu * Miquel Córdoba * Bernat Bofarull Félix Gallego Núria Garcia Gemma Pujol Cristina Izcue Elena Martínez Nina Sunyer Laura Bosch

VIOLONCELS Ferran Bardolet * Pau Codina * Oriol Prat Amaia Ruano Carmen Gómez Nico Cobo Elisa González-Pola Albert Castán

CONTRABAIXOS Enric Boixadós * Eduard Arribas Jan Fité Iu Boixader Oscar Laso

**concertino *solista

18

19

20

21

1

REPERTORI S. RACHMANINOV: Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 18 M. MUSSORGSKY: Quadres d’una exposició

SOBREPOSAR-SE A L’ADVERSITAT INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Alexander Melnikov, piano Tomàs Grau, director

OCTUBRE 2018

Rachmaninov i Mussorgsky no només coincideixen en els seus orígens i en les referències que fan a la música popular del seu país, sinó també en una personalitat extremadament sensible que els va fer patir greus períodes de tristor. Les dues obres que conformen aquest programa són un meravellós manifest sobre com afrontar, mitjançant la creació musical, una adversitat: el Concert per a piano i orquestra núm. 2, op.

18, evoca la superació d’una depressió i està dedicada al doctor Nikolái Dahl, a qui Rachmaninov reconeix la seva inestimable ajuda; els Quadres d’una exposició és un homenatge pòstum a l’artista Viktor Hartmann, la mort sobtada del qual havia deixat abatut al seu amic Mussorgsky.

Comptar amb Alexander Melnikov per escoltar la resposta musical que Rachmaninov va donar a la dura pregunta de Tolstoi ‘Per a què serveix la música que compons?’ és un luxe que ens permetrà descobrir com les melodies, d’inspiració russa, transiten per l’univers sonor de les emocions.

L’obra de Mussorgsky, originàriament per a piano però orquestrada per Ravel, representa al propi compositor visitant una exposició d’obres pictòriques de Hartmann. Cada ‘Promenade’ simbolitza el pas d’una obra a una altra, descrit magistralment amb la música.

22

23

2

REPERTORI A. PIAZZOLLA: Cuatro Estaciones Porteñas A. GINASTERA: Suite del ballet ‘Estancia’, op. 8a I. STRAVINSKY: L’Ocell de Foc

SEGONES VERSIONS IGUAL O MÉS BONES INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Leticia Moreno, violí Tomàs Grau, director

NOVEMBRE 2018

Piazzolla, Ginastera i Stravinsky no conceberen inicialment aquestes obres tal com més s’interpreten en l’actualitat. Les Cuatro estaciones porteñas són uns tangos independents que el compositor argentí Astor Piazzolla va compondre entre els anys 1965 i 1970, i que el compositor rus Leonid Desyatnikov va arranjar en forma de suite orquestral vinculada a les famoses Quatre Estacions de Vivaldi. La versàtil i meticulosa violinista Leticia Moreno interpreta com pocs aquesta obra i extreu tots els matisos de cadascuna de les estacions de l’any.

Igor Stravinsky i Alberto Ginastera tenen en comú que ambdós realitzaren una ‘suite’ de peces a partir de ballets de creació pròpia, coincidint en l’argument: el triomf de l’amor entre dos joves de diferents procedències. La influència de L’Ocell de Foc, una obra que establí nous patrons musicals ampliant horitzons als ballarins i impactant en l’oïda del públic, es fa evident en la Suite del ballet Estancia. A pesar que l’ambient és molt diferent -en Stravinsky, un conte fantàstic; en Ginastera, una història de gautxos -, el ritme és enèrgic i vigorós, i les escenes i personatges queden perfectament descrits a través de la música.

24

25

3 REPERTORI J.S. BACH: Selecció de Corals a 4 veus J. HAYDN: Concert per a violoncel i orquestra en Do major, Hob. VIIb:1 W.A. MOZART: Simfonia núm. 29, KV 201

ORBITAR ENTRE L’ADMIRACIÓ I L’AMISTAT INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Mariona Camats, violoncel Joel Bardolet, concertino-director

DESEMBRE 2018

Haydn i Mozart mantingueren una excel·lent relació al llarg de les seves vides. Es felicitaven i s’alegraven dels mèrits de l’altre i van reconèixer l’autoritat de Bach en considerar-lo com un dels compositors més grans del Barroc. Tenir la possibilitat d’escoltar en un mateix concert obres que resumeixen el que va ser la música al segle XVIII no és gens habitual i, tanmateix, ens permetrà comprendre per què bona part de la inspiració musical occidental orbita a l’entorn d’aquestes tres estrelles.

De la mà de la jove Mariona Camats, qui a més d’haver guanyat el 2016 la beca Pau Casals toca un violoncel que va pertànyer a aquest mestre de la interpretació, tindrem l’oportunitat d’escoltar un concert que Haydn va escriure entre 1791 i 1795 però que romangué desaparegut durant gairebé 200 anys. A la Simfonia núm. 29 de Mozart afrontarem una obra en la que es mesclen de forma magistral les virtuts de la música de cambra i la simfònica: els elegants solos de trompa en el primer moviment i el so a mitja veu de les cordes en el segon contrasten amb l’energia del ritme en el tercer i quart.

26

27

4 REPERTORI C. ORFF: Carmina Burana

ELS PLAERS DE LA VIDA I EL PES DEL DESTÍ INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Coral de la URV Cor de la FCEC Sara Blanch, soprano Flavio Ferri-Benedetti, contratenor Toni Marsol, baríton Josep Caballé Domenech, director

GENER 2019

La cantata escènica més famosa de la música occidental es basa en 24 poemes medievals trobats l’any 1803 en un còdex datat entre els segles XII i XIII que estava guardat en un monestir benedictí alemany. Els textos expliquen tot el contrari del que devia ser la vida monacal, ja que representen un cant als plaers de la vida tals com menjar, beure, riure, estimar-se o gaudir de la natura o del joc, i no estan exempts de crítiques corrosives al clergat i als governants.

A més, el contingut tampoc passa per alt la força del destí, tan important en el pensament medieval.

L’èxit dels Carmina Burana -el títol significa ‘Cançons de Beuern’, en referència a Benediktbeuern, indret on es va trobar el manuscritfou immediat des que es van estrenar l’any 1937. Carl Orff combina de forma admirable la senzillesa de les melodies, que reflecteix la procedència antiga dels textos, amb ritmes més complexos influenciats per Stravinsky i protagonitzats en bona part per la percussió. A més, posar en escena una orquestra simfònica amb una massa coral gran i un grup de solistes genera una gran expectació auditiva i atorga una variabilitat de combinacions instrumentals que garanteix el gaudi.

28

29

5 REPERTORI F. SCHUBERT: Simfonia núm. 8 ‘Inacabada’, D 759 J. STRAUSS: Die Libelle, op. 204 J. BRAHMS: Simfonia núm. 2, op. 73

TRES VISIONS D’ÀUSTRIA AL SEGLE XIX INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Salvador Mas, director

FEBRER 2019

Llacs, jardins i l’eternament elegant ciutat de Viena. La batuta mestra de Salvador Mas ens endinsarà en la música de tres compositors essencials per comprendre el romanticisme musical.

La Inacabada és una de les simfonies més interpretades del vienès Franz Schubert, per dues raons: en primer lloc pel misteri que suposa no saber amb certesa per què no la va acabar o si realment sols volia que tingués dos moviments i, per tant, està finalitzada; en segon lloc, perquè agrupa totes les característiques de l’època de forma sublim: dramatisme, esperança, il·lusió, tristesa...

Josef Strauss no és tan famós com el seu germà Johann pel fet que la seva música és menys esplendorosa, però la seva destresa en l’orquestració es fa perfectament palesa en aquesta Polka-Mazurka que parla del vol de la libèl·lula pels jardins vienesos.

La segona simfonia de Brahms fou concebuda l’estiu del 1877 al llac de Wörth i estrenada tres mesos més tard a Viena. Alguns estudiosos consideren que es podria denominar ‘simfonia pastoral’, ja que en cadascun dels seus quatre moviments la música dibuixa ambients campestres i una certa nostàlgia de la vida en comunió amb la natura.

30

31

6

REPERTORI J. SIBELIUS: Concert per a violí i orquestra, op. 47 A. DVORÁK: Simfonia núm. 8, op. 88

LA VIRTUT DE FER GRAN QUELCOM PETIT INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Esther Yoo, violí Tomàs Grau, director

Tenir l’oportunitat de sentir a qui l’any 2010 van proclamar la violinista més jove premiada al Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius, interpretant precisament el concert per a violí d’aquest compositor, és veritablement un goig i un honor.

FEBRER 2019

Sibelius i Dvorák ocupen un lloc destacat en la història de la música per haver superat amb escreix el repte que el nacionalisme musical es va fixar a finals del segle XIX: aconseguir una combinació equilibrada i coherent entre els elements tradicionals i moderns. Finlàndia i la República Txeca van obtenir amb aquests dos compositors una rellevància internacional sense precedents pel que fa a la creació musical, de manera que van convertir aquestes “petites” músiques nacionals de “petits” països en quelcom infinitament més gran i irreemplaçable.

Els tres moviments del dificilíssim concert de Sibelius combinen virtuosisme tècnic i exigències expressives amb melodies inspirades en la cultura tradicional i amb l’orquestració dels grans compositors romàntics com Brahms. En els quatre moviments de la simfonia de Dvorák hi podrem sentir la influència en els ritmes de les danses bohèmies i les melodies d’inspiració folklòrica, mantenint sempre el caràcter cordial i afectuós que caracteritza aquesta obra.

32

33

7

REPERTORI L.v. BEETHOVEN: Obertura ‘Zur Namensfeier’, op. 115 G.F. HÄNDEL: Música per als Reials Focs Artificials, HWV 351 L.v. BEETHOVEN: Simfonia núm. 1, op. 21

MÚSICA PER A CELEBRACIONS INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Rinaldo Alessandrini, director

Zur Namensfeier havia de servir per celebrar el sant de l’emperador Francesc I -el 4 d’octubre se celebra Sant Francesc d’Assís- de l’any 1814, però Beethoven no va acabar l’obra a temps i es va estrenar al desembre. No obstant això, va mantenir en l’obra el ritme festiu, les melodies líriques i el caràcter sumptuós de l’efemèride. Händel sí que va acabar la seva obra a temps, l’abril del 1749, a pesar d’haver acceptat l’encàrrec amb desil·lusió. Fins i tot va tenir la sort de poder sentir els cinc moviments sencers a l’assaig general. El dia en què s’inaugurava amb música i focs artificials l’edifici de fusta encarregat pel rei Jordi II de Gran Bretanya per celebrar la signatura del Tractat d’Aix-la-Chapelle, l’edifici es va acabar incendiant i tot va ser un desastre…

MARÇ 2019

Això avui ja no tornarà a passar: les tres dècades d’experiència de Rinaldo Alessandrini provocaran foc però en forma d’aplaudiments!

Aplaudiments que no va aconseguir Beethoven el dia de l’estrena de la seva primera simfonia, que els crítics van considerar una mala barreja de simfonies de Mozart i Haydn amb una modernitat poc comprensible en els ‘tempos’ molt ràpids i les novetats harmòniques.

Els crítics no sempre l’encerten.

34

35

8

REPERTORI R. GARCÍA-TOMÁS: Je Suis Narcissiste (òpera bufa en tres actes)

UNA FINESTRA CAP ENFORA DEL NOSTRE ESPAI INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Elena Copons, soprano María Hinojosa, soprano Joan Ribalta, tenor Toni Marsol, baríton Vinicius Kattah, director ABRIL 2019

Fer una crítica sense embuts del que aparentem ser però no som a través de l’humor negre i asseure’ns a veure i escoltar coses que no generarien cap “like” a les xarxes socials és tan original i atrevit com real i necessari. El patiment de la protagonista, que atrau constantment persones de tot tipus però del mateix perfil -parlen però no escolten-, la portarà a la consulta d’un psiquiatra excèntric amb la finalitat de trobar una solució per aquest problema.

A l’abric d’un cafè de Viena i inspirades per la personalitat de Sigmund Freud i de Thomas Bernhard, les intrèpides Raquel GarcíaTomás, Helena Tornero i posteriorment Marta Pazos pensaren la manera d’aliar la seva enorme creativitat per trencar el mirall de cadascun de nosaltres i obrir-nos una finestra que deixi entrar la brisa i ampliï els horitzons de la nostra absurda zona de confort.

Nou escenes i quatre intèrprets que, en disset papers diferents, ens faran riure, ens faran pensar i sobretot ens deixaran sense paraules per tal que ens adonem de fins a quin punt hem oblidat escoltar i ens hem convertit en uns narcisistes.

36

37

9 REPERTORI L.v. BEETHOVEN: Obertura Egmont, op. 84 R. STRAUSS: Vier letzte Lieder R. SCHUMANN: Simfonia núm. 2, op. 61

LA FASCINACIÓ DE FER QUE RES SEMBLI DIFÍCIL INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Ainhoa Arteta, soprano Tomàs Grau, director

ABRIL 2019

Goethe manifestà la seva admiració per la forma en què Beethoven havia musicat la seva obra teatral Egmont, amb una descripció perfecta del contingut: l’heroïcitat del comte d’Egmont, que lluità contra l’opressió del poble fins la seva mort. Tot i que n’escoltarem només l’obertura, hi podrem percebre clarament el patiment dels qui se senten sense llibertat i viuen l’esperança d’arribar a aconseguir-la.

Les quatre últimes cançons, que Richard Strauss compon amb més de 80 anys, suposen un repte per a les sopranos, que han de combinar les exigències líriques amb la transmissió del contingut dels tres poemes de Hesse (Primavera, Setembre, En anar a dormir) i d’Eichendorff (El crepuscle). La portentosa veu d’Ainhoa Arteta, que les canta des de fa més d’una dècada, i la seva perspicàcia interpretativa fan que aparentment tal dificultat no existeixi i aconsegueixi delectar-nos del principi a la fi.

La Simfonia núm. 2 de Schumann presenta trets de compositors que ell admirava (Beethoven, Mendelssohn, Bach), però filtrats a través de la seva pròpia personalitat, en què la inestabilitat emocional dota les seves obres d’una sensibilitat, energia i significat unívocs.

38

39

10

REPERTORI A. DVORÁK: Concert per a violoncel i orquestra, op. 104 E. ELGAR: Variacions Enigma, op. 36

L’ART DE LA REPETICIÓ INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Kian Soltani, violoncel Tomàs Grau, director

La variació és una tècnica compositiva que consisteix en utilitzar un tema i repetir-lo diverses vegades però no igual. D’aquesta manera la nostra orella queda completament “enganxada” al que sona perquè hi ha una part que reconeixem/recordem i una altra que ens és nova i ens genera expectació.

Les Variacions Enigma són les més conegudes i interpretades del repertori. Amb elles Elgar es convertí en el compositor britànic més valorat de la seva època, car va saber conjugar una magnífica orquestració amb tocs d’humor i misteri: retrata musicalment a tretze persones singulars i es retrata també a si mateix, però posant només les inicials dels noms el dia de l’estrena. Calia, doncs, endevinar-ho…

MAIG 2019

El concert per a violoncel op. 104 de Dvorák també presenta d’alguna manera variacions, ja que en el Rondó final evoca els temes dels moviments anteriors, entre els quals destaca la colpidora melodia del segon basada en el Lied Lass ‘mich allein dedicat al seu gran amor de joventut. Una de les obres més exigents del repertori al servei de les enormes qualitats expressives i tècniques de Kian Soltani.

40

41

11

REPERTORI F. CHOPIN: Concert per a piano i orquestra núm. 2, op. 21 L.v. BEETHOVEN: Simfonia núm. 5, op. 67

FESTIVAL ROMÀNTIC INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae Seong-Jin Cho, piano Tomàs Grau, director

Beethoven i Chopin encapçalen la llista dels compositors més representatius del romanticisme musical de la primera meitat del segle XIX. El primer, per les seves aportacions essencials per al desenvolupament de la simfonia; el segon, per fer que el piano esdevingués l’instrument per excel·lència d’aquest període. Dos mestres, dos genis, amb un extens catàleg d’obres entre les quals destaquen aquest Concert per a piano núm. 2 i la Simfonia núm. 5, l’inici de la qual ens posa la pell de gallina fins i tot abans de sonar.

Seong-Jin Cho va deixar bocabadat el jurat del Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin de Varsòvia (2015): amb tan sols 21 anys, interpretà amb una maduresa extraordinària i una pulcritud sublim cadascun dels tres moviments d’aquest concert per a piano.

JUNY 2019

Beethoven no va obtenir la resposta que esperava en l’accidentada estrena de la seva cinquena simfonia, tot i que la segona vegada que es va interpretar, el públic i la crítica es van adonar que assistien a un moment històric. No només per aquest inici que simbolitza ‘la crida del destí’, sinó també perquè en cadascun dels quatre moviments hi ha una exploració musical nova i original que obre les portes a futurs universos sonors.

42

43

12

REPERTORI J.S. BACH: Suite per a orquestra núm. 3, BWV 1068 J. HAYDN: Concert per a violoncel i orquestra en Re Major, Hob. VIIb: 2 W.A. MOZART: Simfonia núm. 41, KV 551 ‘Júpiter’

ENTORN DEL PLANETA CASALS INTÈRPRETS Orquestra Simfònica Camera Musicae a determinar, violoncel Jordi Mora, director

Un del seus compositors més apreciats, el concert que més vegades interpretà en públic i la simfonia que més vegades tingué sota la seva batuta. Aquesta és la relació personalíssima de les tres obres d’aquest programa que gira al voltant de la imprescindible figura de Pau Casals.

Les cinc peces que componen la Suite núm. 3 de Bach contenen tot allò pel qual aquest compositor segueix essent una referència: mestratge en l’harmonia, inspiració en la melodia, força rítmica i capacitat per moure les nostres emocions.

JUNY 2019

El Concert per a violoncel en Re major de Haydn no és només un dels de més exigència tècnica compostos al segle XVIII, sinó que amb les seves innovacions en el tractament orquestral i l’estructura dels moviments obrí noves perspectives en el llenguatge i pensament musical.

L’última simfonia de Mozart, subtitulada ‘Júpiter’, resumeix l’univers sonor del geni de Salzburg en cadascun dels seus quatre moviments.

Una obra majestuosa en què l’orquestra simfònica posa la primera pedra del simfonisme romàntic que es desenvoluparà posteriorment: contrastos dinàmics i rítmics, formes molt variades de presentació dels temes, pompa i delicadesa. Una part del nucli del Planeta Casals.

44

45

46

Alexander Melnikov es va graduar al Conservatori de Moscú amb el professor Lev Naumov. Durant la seva formació musical va ser d’especial importància la seva trobada amb Svjatoslav Richter, qui posteriorment el va convidar amb regularitat a festivals de Rússia i França. Ha estat guardonat amb importants premis en concursos tan prestigiosos com el Concurs Internacional de Zwickau (1989) i el Concurs Reina Elisabeth de Brussel·les (1991).

Conegut per les seves decisions musicals i programes poc habituals, Alexander Melnikov, que compta amb una llarga carrera professional, va descobrir el seu interès per les interpretacions historicistes des de molt jove.

ALEXANDER MELNIKOV

Les seves majors influències en aquest camp han estat Andreas Staier i Alexei Lubimov. Melnikov actua amb regularitat amb orquestres com la Freiburger Barockorchester, Concerto Köln, l’Akademie für Alte Musik Berlin o l’Orchestre des Champs-Élysées.

Com a solista, Alexander Melnikov ha treballat amb orquestres com la Royal Concertgebouw Orchestra, la Gewandhausorchester de Leipzig, l’Orquestra NDR de la Filharmònica de l’Elba, Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt, l’Orquestra Nacional Russa, la Filharmònica de Munic, la Filharmònica de Rotterdam i l’Orquestra Filharmònica de la BBC, entre d’altres.

La música de cambra és una part essencial de la seva carrera i l’ha portat a col·laboracions musicals amb intèrprets com els violoncel·listes Alexander Rudin i Jean-Guihen Queyras, així com amb el baríton Georg Nigl. www.e-imusica.com/portfolio/alexander-melnikov

PIANO

47

Considerada mundialment com una violinista emocionant i versàtil, Leticia Moreno “captiva públic i crítica amb el seu carisma natural, virtuosisme i profunda força interpretativa”. L’any 2012 va ser nomenada Echo Rising Star i convidada a oferir recitals a les principals sales europees.

Leticia ha treballat amb directors de la talla de Yuri Temirkanov, Esa-Pekka Salonen, Zubin Mehta, Christoph Eschenbach, Andrés Orozco-Estrada, Krzysztof Penderecki, Josep Pons i Juanjo Mena, entre d’altres. Amb un marcat perfil internacional, Leticia ha col·laborat amb orquestres com la Simfònica de Viena, l’Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg, l’Orquestra del Mariinski, Maggio Musicale Fiorentino, l’Orquestra Filharmònica de Luxemburg o l’Academy Saint Martin in the Fields, així com les principals orquestres espanyoles i llatinoamericanes.

LETICIA MORENO VIOLÍ

Destaquem les seves actuacions amb la Hallé Orchestra i amb la Sir Mark Elder al Festival de Santander, així com amb la Royal Philharmonic Orchestra i la Staatskapelle de Weimar dirigida per Krzysztof Penderecki, l’Orquestra Gulbenkian, la RTE Dublín dirigida per Josep Pons i dues gires: una amb la Filharmònica de Sant Petersburg i Temirkanov i una altra amb la Jove Orquestra de Colòmbia amb Andrés Orozco-Estrada a Europa.

També ha col·laborat amb artistes com Sol Gabetta, Bertrand Chamayou, Kirill Gerstein, Alexander Ghindin, Lauma Skride, Mario Brunello, Leonard Elschenbroich i Maxim Rysanov.

Leticia Moreno va estudiar amb Zakhar Bron a l’Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid i a l’Escola Superior de Música de Colònia, i va ser l’alumna més jove admesa a la prestigiosa Fundació Alexander von Humboldt. Ha guanyat diversos concursos internacionals de violí, entre ells els concursos Szeryng, Concertino Praga, Novosibirsk, Sarasate i Kreisler. Toca un Nicolò Gagliano del 1762. www.leticiamoreno.com

48

El violinista vigatà Joel Bardolet va realitzar els seus estudis a l’ESMuC. Allà va rebre el mestratge i la influència dels membres del Quartet Casals i del director Salvador Mas. Després d’aquest període va ser admès per estudiar un màster a la prestigiosa Musikhochschule de Friburg.

L’abril de 2012 va ser admès en el programa de màster especialitzat en solista a la Hochschule für Musik de Basilea. En finalitzar-lo, va debutar com a solista a la principal sala de concerts de Basilea. Ha col·laborat amb les orquestres Bruckner Akademie Orchester i Simfònica del S. XXI, com a principal concertino convidat i sota el guiatge de Jordi Mora, una de les seves principals influències musicals.

JOEL BARDOLET

La seva activitat com a solista va iniciar-se amb l’Orquestra de Vic amb només 13 anys. L’any 2009 va debutar al Palau de la Música Catalana i l’any 2014 a la Herkulessaal de Munic, tocant el concert de violí de Sibelius. Ha enregistrat dos CD’s de música contemporània i recentment ha presentat el seu primer disc com a solista, Intertwined paths (Seed Music, 2016). És membre de Cosmofonia Ensemble, Camerata 432 i és el concertino titular de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. També és concertino convidat a l’Orquestra de Cambra I Tempi de Basilea i en orquestres de caire més pedagògic.

Actualment compagina l’activitat orquestral a Catalunya i a Suïssa i la música de cambra que desenvolupa amb el seu Trio (Trio Fortuny) i amb un quartet de músics d’arreu d’Europa.

Toca un violí François Pique de l’any 1793. www.seedmusic.eu/artistes/joel_bardolet

VIOLÍ

49

Nascuda a La Garriga (Barcelona) l’any 1997, va començar a tocar el violoncel quan tenia sis anys sota el mestratge d’Anna Mora i posteriorment de Lluís Claret. Actualment estudia al Leopold Mozart Zentrum de la Universitat d’Augsburg (Alemanya) amb el professor Julius Berger. L’octubre de 2016, va guanyar la Beca Internacional Pau Casals, otorgada cada dos anys per la Fundació Pau Casals.

Ha rebut classes magistrals de Gary Hoffman, Jens Peter Maintz, Laurence Lesser, Amit Peled, Young-Chang Cho, Maria de Macedo, José Mor, Asier Polo and Gavriel Lipkind, entre altres.

MARIONA CAMATS VIOLONCEL

Ha participat a The International Holland Music Sessions, al Mozarteum International Sommerakademie de Salzburg, a les masterclasses de la Kronberg Academy i al Supercello Festival 2018 a Pequín, entre d’altres.

Fins a la data, ha obtingut diversos primers premis, destacant el del Concurs Joves Intèrprets Ciutat de Sant Cugat del Vallès (2009 i 2011), el del Concurs Cordes de Barcelona (2012), el premi “Grand Prix” en la FLAME Competition de París (2012), el primer premi del VicCelloFestival (2014) i el del Johannes-Andreas-Stein Wettbewerb (2016).

A part de realitzar masterclasses i actuacions a França, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Holanda, Àustria i la Xina, també ha col·laborat, entre d’altres, amb el grup Violoncel·listes de Barcelona, amb la Compañía Corella Ballet i, com a solista, amb la Jove Orquestra Simfònica del Vallès -dirigida per Gilles Apap-, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae -dirigida per Tomàs Grau-, la JONC Philarmonia -dirigida per Manel Valdivieso-, la Bruckner Akademie Orchester -dirigida per Jordi Mora- i l’Orquestra de Cambra de Granollers -dirigida per Guy van Waas-.

Recentment, ha format part del cicle Xarxa de Músiques 2017-18 de Joventuts Musicals de Catalunya.

50

La coral de la universitat Rovira i Virgili va ser fundada a la primeria de l’any 1991 per la seva actual directora, Montserrat Ríos.

Ha interpretat moltes de les grans obres del repertori coral, entre altres, la Missa a doble cor de F. Martin, la Missa en sol major de F. Poulenc, els Rèquiems de Fauré, Duruflé, Cherubini i Mozart, les Passions segons Sant Mateu i Sant Joan de J.S. Bach, la Creació de F. J. Haydn, el Messies de Händel, la Novena Simfonia de Beethoven, la Vuitena Simfonia de G. Mahler, la Missa de Berlín d’A. Pärt, la Simfonia dels Salms de Stravinsky, la Gran Missa en do menor de Mozart, el Salm 42 de Mendelssohn.

CORAL DE LA URV

Ha realitzat col·laboracions amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona, l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, l’Orquestra Pablo Sarasate, l’Orquestra Camerata Mediterrània, l’Orquestra del Conservatori de Vila-Seca, Camerart-Orquestra del Maresme, l’Orquestra Camerata XXI i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae.

L’any 1996 va guanyar el primer premi al concurs internacional de cors universitaris que es va realitzar a Pardubice (Txèquia). També va aconseguir el primer premi al concurs nacional de Ejea de los Caballeros a l’abril de 2000, el segon premi al Concurs Internacional de Cantonigròs de 2005 i el primer premi en polifonia i el segon en folklore al concurs coral A Capella que es va celebrar a Pamplona el març del 2010. L’any 2011 l’Ajuntament de Tarragona li va atorgar el diploma al mèrit cultural.

També va rebre la medalla de plata de la URV, per premiar la seva trajectòria, en el seu 20è aniversari.

Ha realitzat concerts, intercanvis amb altres cors universitaris i ha participat en festivals de música coral a Itàlia, Suïssa, Irlanda, França, la República Checa, Portugal, Rússia, Nicaragua, Guatemala, el Salvador, Àustria i Portugal.

51

L’any 2018 la FCEC celebra el centenari de la creació de la Germanor dels Orfeons de Catalunya. L’entitat n’és la continuadora, després d’haver-se convertit primer en el Secretariat d’Orfeons de Catalunya, i després en la Federació Catalana d’Entitats Corals.

Fa 100 anys es va veure la necessitat d’associar-se per treballar per la millora a través de la formació i difusió del cant coral, per la recuperació i creació de patrimoni coral, i sempre des d’una òptica de servei a Catalunya.

COR DE LA FCEC

Al llarg d’aquests 100 anys, una de les activitats habituals han estat els concerts col·lectius i participatius, ja sigui cantant diversos cors o formant un cor només amb cantaires individuals, o combinant aquestes dues formes. Destacar els concerts que anualment es celebren dins del Festival Internacional de Cant Coral, del que ja s’ha celebrat la 53a edició, i a on s’han interpretat obres de Brahms, Cererols, Dvorák, Jongen, Mendelssohn, Mozart, Oltra, Puccini, Ramírez Rodamilans, Rutter, Shaw, Schubert, Vallvé, Vila Casañas, Wagner, entre altres, repertoris específics d’estils i països diversos, a més d’encarregar i estrenar noves composicions.

També ha organitzat concerts simfònic-corals, els cants de la Consagració i aniversaris de la Sagrada Família, diverses audicions del Pessebre de Pau Casals en motiu dels 50 anys de la seva estrena i l’estrena mundial de la seva versió d’orgue.

L’any 2017 va organitzar l’11è Simposi Mundial de Cant Coral a Barcelona.

La FCEC i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae han col·laborat en Una Nit de Nadal de Rafael Ferrer i en el concert de cloenda del Simposi interpretant Dona Nobis Pacem de Vaughan Williams.

52

Nascuda a Darmós (Tarragona), va començar els seus estudis de cant amb Isabel Cañas, continuant-los amb Elisenda Cabero al Conservatori de Sabadell i més tard amb Enedina Lloris i Francesca Roig. Va finalitzar els seus estudis superiors al Conservatori del Liceu, amb Carmen Bustamante. Actualment estudia amb Mariella Devia.

Al gener de 2016 va guanyar el 4rt Premi del Concurs Tenor Viñas, on va obtenir a més a més els Premis al millor cantant espanyol, català i millor intèrpret de sarsuela.

SARA BLANCH

Després del seu debut a Lisistrata, d’Albert Carbonell, al Teatre Nacional de Catalunya i al Mercat de les Flors, va cantar Rowan de The Little Sweep de Britten al Teatre La Faràndula de Sabadell.

L’any 2013 va cantar a Barcelona Un ballo in maschera (Oscar) i Rita (Rita) de Donizetti; Il Viaggio a Reims (Delia i Comtessa di Folleville) a Pesaro; La Flauta Màgica (Reina de la Nit) a Sabadell i va participar en el projecte Das Lied der Frauen vom Fluss amb La Fura dels Baus.

D’aleshores ençà ha cantat L’occasione fa il ladro (Berenice) de Rossini i La serva padrona de Pergolesi al Teatre de Sarrià; L’italiana in Algeri (Elvira), Il Vespro siciliano (Aurelia) de Lindpaintner i Le comte Ory al Festival Rossini de Wildbad, Don Pasquale a Castelló i Don Giovanni a Sabadell, a més de nombrosos recitals i concerts.

Recents i futurs compromisos inclouen La flauta màgica a Sevilla, Thaïs al Teatre del Liceu, La Viejecita al Teatro de la Zarzuela de Madrid, Le coq d’or al Teatro Real, i L’elisir d’amore a Oviedo. www.sarablanch.com

SOPRANO

53

Flavio Ferri-Benedetti va néixer l’any 1983 a Scandiano (Itàlia) i va emigrar a la Comunitat Valenciana durant la seva infància. Allí va obtenir el Grau Professional de Piano (Conservatori “Mestre Goterris” de Vila-real, 2004), la Llicenciatura en Traducció i Interpretació (Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, 2005) i finalment el Doctorat Europeu en Llengües i Literatures amb distinció ‘cum laude’ (Universitat de València, 2014). Flavio ha estat convidat a impartir cursos d’italià per a cantants a l’Schola Cantorum de Basilea (Suïssa) i classes de cant al Conservatori de Zurich.

Del 2006 al 2010 va estudiar cant a la Schola Cantorum Basiliensis amb el professor Gerd Türk, obtenint els diplomes de Bachelor of Arts i Master of Arts amb Matrícula d’Honor. Allà també va rebre classes magistrals d’Andreas Scholl i Evelyn Tubb/Anthony Rooley, entre d’altres. Des del 2010 segueix perfeccionant-se amb la professora Lina Maria Åkerlund a Zuric.

FLAVIO FERRI-BENEDETTI CONTRATENOR

Des de l’any 2000, Flavio ha cantat com a contratenor solista a Europa i al Japó, amb un repertori que comprèn des de la música medieval fins al post-romanticisme. A més d’una ampla activitat en Lied i música sacra destaquen, entre d’altres, les seves actuacions en òperes i concerts al Teatre de Basilea (2010), al Prinzregententheater de Munic (2011), a l’Òpera de Frankfurt (2011), a l’Òpera Reial de Versalles (2012), a l’Òpera de Niça (2012), al Liederhalle de Stuttgart (2012), a l’Òpera d’Oviedo (2012), al Wigmore Hall de Londres (2014), al Real Coliseo de Carlos III d’El Escorial (2014), al Hamarikyu Hall de Tokyo en presència de l’Emperadriu Michiko (2014), al Festival Händel de Karlsruhe (2015–2016), al Teatre de Viena (2015) i al Teatre de Freiburg (2015).

Podem destacar les dues nominacions com a Artista Revelació per l’anuari Opernwelt (2009 i 2010) i el 3er Premi al Concurs Internacional de Música Sacra de Roma l’any 2009. L’any 2013 va ser semifinalista al 50è Concurs Internacional “Francesc Viñas” de Barcelona i finalista al Concurs d’Òpera Barroca d’Innsbruck. www.fbenedetti.es

54

Toni Marsol va iniciar els seus estudis al Conservatori de Cervera i va acabar-los a Barcelona, amb Carmen Bustamante, amb el Premi d’Honor de Cant al Conservatori Superior de Música del Liceu.

El seu repertori inclou papers com Papageno (La Flauta Màgica), Figaro (Le Nozze di Figaro), Don Giovanni i Leporello (Don Giovanni), Marcello (La Bohème), Scarpia (Tosca), Escamillo (Carmen), Don Magnifico i Dandini (La Cenerentola), Germont (La Traviata), Jago (Otello), Malatesta (Don Pasquale) o Dulcamara (L’elisir d’amore), entre d’altres,

TONI MARSOL

a més d’oratoris com les Passions de Bach, Messies de Händel, els rèquiems de Mozart, Fauré i Brahms, La Creació de Haydn, la Novena Simfonia de Beethoven o els Carmina Burana d’Orff amb l’Orfeó Donostiarra, l’Orfeón Pamplonés, el Cor de RTVE i La Fura dels Baus.

El baríton ha col·laborat en diverses ocasions amb la Capella Reial de Catalunya que dirigeix Jordi Savall i també ha cantat sota la batuta de directors com Michel Plasson, Gianandrea Noseda, Evelino Demano, Pablo Heras-Casado, Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Víctor Pablo Pérez, Andrew Davis o Riccardo Frizza, entre d’altres.

Dins de les últimes temporades d’Òpera del Gran Teatre del Liceu ha participat en les produccions de Rusalka, Cendrillon, Il Prigioniero, La Traviata i Rigoletto. www.lerinartists.com/es/artistas/toni-marsol

BARÍTON

55

Josep Caballé Domenech nasqué a Barcelona en el si d’una família de músics. A més d’estudiar piano, percussió, cant i violí, completà els seus estudis de direcció d’orquestra a Viena, Suècia i Aspen, amb mentors com Sergiu Comisiona, Jorma Panula, David Zinnman o Sir Colin Davis. Fou seleccionat com a “protegit” de Sir Colin Davis en el cicle inaugural del programa Rolex Mentor and Protégé Arts Initiative 2002-2003.

Director artístic de l’Orquesta Filarmónica de Bogotá, director general de la Staatskapelle de Halle (Alemanya) i actualment en la seva setena temporada com a director titular de la Colorado Springs Philharmonic (EUA), el mestre gaudeix combinant el repertori simfònic i operístic com ha fet al llarg de la seva trajectòria professional.

JOSEP CABALLÉ DOMENECH DIRECTOR

Caballé Domenech ha dirigit una llarga llista d’orquestres internacionals com la Royal Philharmonic de Londres -amb qui gravà la Trilogia romana de Respighi per al segell Onyx Classics-, la Tonhalle de Zuric, l’Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, l’Orquestra Filharmònica Txeca, la New Japan Philharmonic, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Munic, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena o l’Orquestra Simfònica de Berna, així com la majoria d’orquestres espanyoles, entre d’altres. És convidat amb freqüència a importants festivals d’estiu com l’Aspen Music Festival and School i el Texas Music Festival als Estats Units, el Londrina Festival al Brasil i el Moritzburg Festival a Alemanya.

Reconegut també pel seu treball amb repertori operístic, feu el seu debut al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, a banda de dirigir la companyia del Liceu en vàries produccions al Festival de Savonlinna (Finlàndia) i al Teatre La Fenice de Venècia. www.jcaballedomenech.com

56

“El món pot admetre encara una altra violinista brillant? Sí, si la violinista és Esther Yoo”, això va escriure The Telegraph després de l’actuació de la violinista amb la Philharmonia Orchestra el març del 2016.

Nascuda als Estats Units però resident a Europa des dels 6 anys, Esther va començar a tocar el violí als 4 anys i va fer el seu debut en concert als 8 anys. El 2012 va ser una de les premiades més joves del Concurs Queen Elisabeth. Actualment és alumna d’Ana Chumachenco al Programa de Llicenciatura d’Excel·lència a la Hochschule für Musik und Theater de Munic, i continua rebent assessorament d’Augustin Dumay després d’haver completat el Programa Diploma d’Artista a la Queen Elisabeth Music Chapel de Brussel·les.

ESTHER YOO

Esther Yoo és la primera artista nord-coreana amb residència a la VIOLÍ Royal Philharmonic Orchestra. Aclamada pel seu “to fosc i aristocràtic” (Gramophone Magazine) i per ser una “artista impecable” (South Florida Classical Review), Esther Yoo va captar l’atenció internacional l’any 2010 en convertir-se en la guanyadora més jove del 10è Concurs Internacional Jean Sibelius de violí amb només 16 anys. El 2014 va ser nomenada com a BBC Radio 3 New Generation Artist, nomenament que culminà amb el seu debut a la BBC Proms el 2016.

A la primavera del 2017, Deutsche Grammophon va publicar el seu segon àlbum, el Concert per a violí de Txaikovski amb la Philharmonia Orchestra sota la direcció de Vladimir Ashkenazy, després del seu debut, l’any 2015, amb els concerts de Glazunov i Sibelius.

Esther toca l’Stradivarius “Príncep Obolensky” (1704), generosament prestat per un col·leccionista privat. www.estheryooviolin.com

57

A més de les seves activitats com a fundador-director del Concerto Italiano, Rinaldo Alessandrini és reconegut com a director d’orquestra i recitals del clavicèmbal, piano i orgue. Està considerat un dels intèrprets més doctes en Monteverdi de tot el món, amb un coneixement i un amor profund pel repertori italià naturalment reflectit en programes que reprodueixen els elements essencials de la música italiana dels segles XVII i XVIII. Rinaldo ha actuat al Japó, Canadà, Estats Units i a tot Europa, amb una demanda exponencialment creixent per dirigir orquestres a tot el món.

Els darrers compromisos com a director d’òpera inclouen l’Orlando de Handel amb l’Òpera Nacional de Gal·les (a Cardiff i a Dresden), el Fairy Queen de Purcell amb la Filharmònica de Berlín, La finta semplice de Mozart a Munic, l’Orfeo de Gluck, el Figaro de Mozart a Oslo i el Don Giovanni de Mozart a Lieja.

RINALDO ALESSANDRINI DIRECTOR

També ha presentat recentment el cicle d’òpera Monteverdi complet a La Scala de Milà, dirigit per Bob Wilson. L’any 2017, Rinaldo Alessandrini i Concerto Italiano van celebrar el 450è aniversari de Monteverdi, amb visites a la Xina, Hong Kong, Austràlia, Japó i els EUA. Els seus enregistraments (Opus 111, Astrèe, Arcana, Deutsche, harmonia mundi) no només inclouen música italiana, sinó també J.S.Bach i els seus contemporanis. Rinaldo ha obtingut les millors aclamacions per part de la crítica, incloent 5 Gramophone Awards, 2 Grand Prix du Disque, 3 Deutscher Schallplattenpreis, Prix Caecilia, PremioCini i 4 Premis Midem a Cannes.

Rinaldo Alessandrini va ser nomenat Chevalier de l’ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França i, juntament amb el Concerto Italiano, va ser guardonat amb el prestigiós Premi Abbiati de la crítica de música italiana. És l’autor de les edicions Bärenreiter de l’Orfeo i l’Ulisse de Monteverdi. www.sartoryartists.com/en/rinaldo-alessandrini

58

Raquel García-Tomás és una compositora especialitzada en creació interdisciplinar i col·laborativa que està finalitzant la seva tesi doctoral al Royal College of Music de Londres. Dins dels seus projectes més destacats es troben creacions conjuntes amb l’English National Ballet, la Royal British Society of Sculptors, la Royal Academy of Arts i el Dresdener Musikfestspiele. Durant la temporada 2015/16, va ser la compositora convidada del festival de música contemporània Sampler Sèries de L’Auditori de Barcelona. Recentment, Raquel ha estat guardonada amb el Premi El Ojo Crítico de Música Clásica 2017, atorgat per RTVE, “per l’originalitat dels seus plantejaments i per l’ús i combinació del llenguatge compositiu amb llenguatges tecnològics i audiovisuals”.

Al llarg de la seva carrera, la seva música ha estat estrenada per tot Espanya i, a nivell internacional, les seves obres s’han interpretat per tot el món.

RAQUEL GARCÍA-TOMÁS

Dins el marc de creació operística, ha treballat a DIDO Reloaded, produïda per Òpera de Butxaca i Nova Creació i ha estat guardonada, gràcies al projecte go, ÆNEAS, go!, amb el Berliner Opernpreis’14 de la Neuköllner Oper de Berlin. Així mateix, ha col·laborat com

a compositora i vídeo creadora amb el director d’escena berlinès Matthias Rebstock en la creació de Büro für postidentisches Leben estrenada al Festival GREC i a la Neuköllner Oper de Berlin. Al 2015, va estrenar disPLACE – Història d’una casa al festival vienès MusikTheaterTage Wien, òpera que, durant la temporada 2016/17 s’ha reinterpretat al Centre d’Arts Santa Mònica i dins la programació del Teatro Real de Madrid a la Sala Negra dels Teatros del Canal.

Actualment, la Raquel es troba treballant en el monodrama Balena Blava (text de Victòria Szpunberg), per a actriu, orquestra, cor i electrònica.

L’obra es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya a l’abril del 2018 amb direcció escènica de Xavier Albertí i direcció musical de Edmon Colomer.

Actualment es troba treballant en la seva nova òpera Je suis Narcissiste (llibret d’Helena Tornero) que estrenarà dins de la temporada 2018/19 del Teatro Real de Madrid i al Teatre Lliure de Barcelona. www.raquelgarciatomas.com

COMPOSITORA

59

Després de resultar guanyadora del concurs Metropolitan Opera National Council Auditions de Nova York i del Concours International de Voix d’Opera Plácido Domingo de París, Arteta inicia una brillant carrera internacional en teatres com el Metropolitan Opera, Carnegie Hall, Covent Garden, Bayerische Staatsoper, i òperes com La Scala de Milà, Arena di Verona, Deutsche Oper Berlin, entre d’altres, interpretant els papers principals d’òperes com La Traviata, La Bohème, Roméo et Juliette, Faust, La Rondine, Euguene Oneguin, Turandot i Manon Lescaut.

AINHOA ARTETA SOPRANO

Combina les seves actuacions operístiques amb recitals i concerts dirigits pels més reputats directors com Sir Neville Marriner, Gianandrea Noseda, Christopher Hogwood, Vasily Petrenko, Pablo González, Adrian Leaper, Víctor Pablo Pérez, Gustavo Dudamel, Günter Neuhold... i acompanyada per renombrats pianistes repertoristes com Marco Evangelisti, Rubén Fernández Aguirre, Roger Vignoles i Malcolm Martineau.

En els últims anys ha rebut nombrosos guardons, com la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts, Premi de la Hispanic Society of America; Premi al ‘Millor Artista de Música Clàssica’ en la Va Edició dels Premis de la Música; Premi ‘ONDAS’ al treball més notori en Música Clàssica; i Premi ‘Federico Romero’ de la Fundación Autor a la seva carrera de projecció internacional, entre d’altres.

Els seus futurs compromisos inclouen Tosca a la Sydney Opera House i a Düsseldorf, Manon Lescaut al San Carlo de Nàpols i al Bolshoi, Andrea Chénier a Oviedo, I Pagliacci a La Monnaie i La Bohème a Bilbao, com també diferents gires de recitals per tot el món. www.iberkonzert.com/es/portfolio-posts/ainhoa-arteta

60

Les excel·lents ressenyes i les destacades invitacions que li han fet per actuar a les sales de concerts més importants del món han impulsat la carrera d’aquest jove violoncel·lista, convertint-se en un dels músics més apassionants d’aquesta generació.

Kian Soltani va néixer a Bregenz el 1992 en una família de músics perses. Va començar a tocar el violoncel als quatre anys i només amb dotze anys ja va ser admès a la classe d’Ivan Monighetti a l’Acadèmia de Música de Basilea. Va ser escollit com a becari de la Fundació Anne-Sophie Mutter el 2014 i va completar els seus estudis addicionals com a membre del Programa Solista Jove de l’Acadèmia Kronberg d’Alemanya. Va rebre una formació musical addicional molt important a l’Acadèmia International de Música de Liechtenstein.

KIAN SOLTANI

Kian Soltani va fer la presentació internacional als 19 anys amb uns aclamats debuts al Saló Daurat del Viena Musikverein i a la Schubertíada de Hohenems. L’abril del 2013 va atreure tota l’atenció com a guanyador del Concurs Internacional de violoncel de Hèlsinki, on va ser descrit per la revista Ostinato com “el solista de més alt nivell de la nova generació de violoncel·listes”.

L’estiu de 2015 va tocar com a solista el Triple Concert de Beethoven al costat de Daniel Barenboim i el Quixot de Strauss a l’East Eastern Divan Orchestra, fets que el van portar a actuar per tot el món.

El seu primer àlbum de Deutsche Grammophon, “Home”, format per obres per a violoncel i piano de Schubert, Schumann i Reza Vali, es va publicar el passat 9 de febrer del 2018.

Kian Soltani toca amb el violoncel Stradivarius “London” (1694), un generós préstec de la J & A Beare International Violin Society. www.kiansoltani.com

VIOLONCEL

61

Amb un talent aclaparador i una musicalitat innata, Seong-Jin Cho s’ha embarcat ràpidament en una carrera de projecció mundial i és considerat actualment com un dels artistes més singulars de la seva generació. El seu joc reflexiu i poètic, assertiu i tendre, virtuós i ric en colors combina estil i puresa, impulsat per un impressionant sentit natural de l’equilibri.

Nascut el 1994 a Seül, Seong-Jin Cho va començar a aprendre el piano als sis anys i va donar el seu primer recital públic als onze. El 2009 es va convertir en el guanyador més jove de la història del Concurs Internacional de Piano de Hamamatsu (Japó). L’any 2011 va guanyar el tercer premi al Concurs Txaikovski de Moscú a l’edat de 17 anys. El 2012 es va traslladar al Conservatori Nacional de París per estudiar amb Michel Béroff i es va graduar l’any 2015. Actualment resideix a Berlín.

SEONG-JIN CHO PIANO

Seong-Jin Cho va ser descobert per la crítica el 2015 quan va guanyar el preuat Primer Premi del Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, premi que li permeté el gener del 2016 signar un contracte exclusiu amb Deutsche Grammophon. El seu primer enregistrament es va dur a terme el novembre del 2016 interpretant el Primer Concert de Chopin amb l’Orquestra Simfònica de Londres i Gianandrea Noseda, amb impressionants crítiques de tot el món.

Ha actuat a la sala principal del Carnegie Hall, dins el cicle Virtuosos del Teclat i al Concertgebouw d’Amsterdam en el cicle Master Pianists i ha ofert recitals a la Philharmonie de Berlín, a l’Alte Oper de Frankfurt, al Walt Disney Hall de Los Angeles, a la Tonhalle-Maag de Zuric, al Konserthuset d’Estocolm, al Prinzregententheater de Munic, al Mandel Hall de Chicago, a l’Auditori de Lió i als festivals d’ Anthéron, Verbier, Gstaad i Rheingau, entre d’altres.

Al novembre de 2017, Seong-Jin va substituir a Lang Lang amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín pels concerts de Berlín, Frankfurt, Hong Kong i Seül. www.seongjin-cho.com

62

Neix a Barcelona. Estudia direcció orquestral principalment amb Sergiu Celibidache. Ha estat director titular de l’Orquestra Nacional de Grècia i de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Com a director convidat dirigeix regularment a Alemanya, Espanya, Argentina, Líban, Itàlia, EUA, Rússia, Romania, Grècia i Veneçuela.

Realitza una àmplia tasca pedagògica, especialment a Espanya, Suïssa (Fundation Résonnance), Argentina (Fundació Cultural Argentina, Lyric soul), Noruega, Holanda i Alemanya, posant en pràctica el sistema de la fenomenologia de la música, tant per a directors, com a solistes instrumentals, cantants o grups de cambra.

JORDI MORA

És professor de direcció orquestral de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Barcelona) i professor convidat de la Grieg-Akademie a Bergen (Noruega). Actualment és el director de l’Orquestra Simfònica Segle XXI i de la Bruckner Akademie Orchester, orquestra amb la qual està realitzant la integral de l’obra simfònica d’aquest compositor.

Al 2014 va ser nomenat principal director convidat de la Lebanese National Philharmonic Orchestra, on ha ampliat el seu repertori especialment amb les simfonies de Schostakovich.

Ha dirigit recentment l’Orquesta Sinfónica Nacional de Argentina i la Sinfónica Simón Bolívar de Veneçuela. De 2014 a 2017 ha estat el principal director convidat de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (Catalunya).

Aquest 2018-2019 ha estat convidat a dirigir a Alemanya, Espanya, Romania, Argentina i el Líban. www.jordi-mora.com

DIRECTOR

63

Cap al futur amb la mĂşsica.

64

65

66

67 1 2 3 4-5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

28 GEN 29 GEN 4 FEB 11 FEB 12 FEB 13 FEB 19 FEB 4 MAR 5 MAR 19 MAR 25 MAR 1 ABR 2 ABR 11 ABR 21 ABR 22 ABR

18 19 20 21 22 23 24-25 26 27 28 29 30-34 35 36-40 41 42 43-47 48 49 50 51 52-53

23 ABR 24 ABR 12 MAI 13 MAI 20 MAI 21 MAI 30-31 MAI 22 JUL 29 JUL 29 SET 30 SET 7 -15 OCT 15 OCT 21 -29 OCT 28 OCT 29 OCT 11-19 NOV 24 NOV 25 NOV 26 NOV 16 DES 16-17 DES

Concierto de Aranjuez i Simf. del Nou Món Concierto de Aranjuez i Simf. del Nou Món Concierto de Aranjuez i Simf. del Nou Món Color, Llum... Música!

Color, Llum... Música!

Color, Llum... Música!

Color, Llum... Música!

Stephen Kovacevich & OCM Stephen Kovacevich & OCM Tempesta Esvaïda Música per a corda, percussió i celesta Lluís Claret: Suites de Bach Lluís Claret: Suites de Bach Patricia Kopatchinskaja & OCM Sabine Meyer & OCM Sabine Meyer & OCM

Auditori Pau Casals Palau de la Música Catalana Teatre Tarragona CaixaForum Palma de Mallorca Auditori de L’Hospitalet de l’Infant Castell de La Selva del Camp Auditori de Girona Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Teatre Principal d’Olot Auditori de L’Hospitalet de l’Infant Auditori de l’Escola de Música del Vendrell Palau de la Música Catalana Teatre Fortuny Auditori Josep Carreras Teatre Tarragona

Sabine Meyer & OCM Sabine Meyer & OCM Alba Ventura & Ros Marbà Alba Ventura & Ros Marbà Alba Ventura & Ros Marbà Alba Ventura & Ros Marbà Casablanca Festival Interludi 11è Simposi Mundial de Música Coral Ainhoa Arteta & OCM Ainhoa Arteta & OCM Vents! Véns?

Tempesta Esvaïda Vents! Véns?

Alice Sara Ott & OCM Alice Sara Ott & OCM Vents! Véns?

Avi Avital Vivaldi Avi Avital Vivaldi Avi Avital Vivaldi Star Wars Star Wars

Palau de la Música Catalana Auditorio Nacional de Madrid Auditori Josep Carreras Palau de la Música Catalana Teatre Tarragona Auditorio Nacional de Madrid Teatre Tívoli Castell de Calonge L’Auditori de Barcelona L’Atlàntida de Vic Teatre Tarragona CaixaForum Barcelona Teatre el Jardí de Figueres CaixaForum Barcelona Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana CaixaForum Saragossa Auditori de L’Hospitalet de l’Infant Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana Teatre Tarragona Palau de la Música Catalana

MEMÒRIA DE CONCERTS 2017

68

RECULL DE PREMSA

“[...] apuesta por ópera contemporánea catalana de la mano de un grupo de grandes intérpretes. ”

“Buen trabajo del grupo instrumental con la seguridad de un director solvente y de recursos.”

Pablo Meléndez-Haddad ABC, 11·12·2009

Jorge de Persia La Vanguardia, 17·12·2009

“La sincronización con la película y el equilibrio sonoro: he aquí los dos grandes retos que tenía

por delante la OCM y su director titular, y que solventaron con prestancia. [...] La cuerda de la orquesta fue lo más reseñable, empastada, con carácter y ágil a la batuta de Grau.”

“Una de les orquestres catalanes que segueixo amb plaer, amb la seguretat que paga la pena assistir als seus concerts. Un gran treball de conjunt sota una direcció detallista de Tomàs Grau, a qui òbviament cal atribuir el mèrit d’aquesta definició d’orquestra equilibrada i sòlida.”

Diego Civilotti García Platea Magazine, 04·06·2017

Josep Maria Rebés Núvol, 19·02·2018

“[...] el empaste y la naturaleza de su sonido otorgan a la formación una evidente solvencia [...] gracias al trabajo de su titular, Tomàs Grau.”

Arturo Reverter Schezo, 31·03·2015

“Aquesta orquestra toca amb moltes ganes i amb molta dedicació, s’ha aconseguit captar l’essència per transmetre la calidesa i emoció que requereix aquesta obra.”

Marta Cervera El Periódico, 02·03·2018

69

“La primera dècada de l’Orquestra Camera Musicae ha donat molt bons fruits que desitgem que es multipliquin en el futur.”

Xavier Cester Diari Ara, 07·03·2016

“Si l’OCM va demostrar un grandíssim nivell interpretant Mozart, en la Simfonia Wagner �� �a������a 04.2018 ��ar���������27. d’A nton Bruckner va superar amb escreix �a��������a Faro el repte que suposa afrontar unaCro�o� partitura de �a ��erra L Corea d’aquestes dimensions musicals de [...], van aconseguir-hi uns resultats d’un altíssim nivell.”

“La qualitat de l’OCM sota la direcció del mestre Grau va permetre que el concert mozartià fos una autèntica delícia per la claredat i la nitidesa del so, sempre equilibrat, acompanyant la mestrívola interpretació de la clarinetista alemanya.”

Lluís Trullén Revista Musical Catalana, 14·03·2017

Joaquim Hernàndez Puig In Fernem Land, 24·04·2017

diari@diaridetarragona.com subscripcions@diaridetarragona.com

ANTONI COLL I GILABERT @Collgilabert

�a���ra�a

VIURE DE LA MÚSICA

UNA ORQUESTRA EN EXPANSIÓ “És molt bonic, treballar així. A vegades és difícil no deixar-se endur per l’emoció”. Tomàs Grau, el director titular de l’Orquestra Camera Musicae (OCM), s’adreça amb aquestes paraules als músics que de mica en mica van recuperant el seu lloc a l’escenari. Les converses s’entrecreuen mentre alguns comencen a afinar els instruments. Estan a punt de reprendre l’assaig, que es fa a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. Aquesta no és la seu habitual de l’orquestra. Les oficines les té a la Marina Port Tarraco, i la majoria de produccions s’assagen a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell. De fet, l’OCM n’és orquestra resident des de l’any 2009. Però en aquesta producció hi intervenen 64 músics i al Vendrell no hi caben.

Nova temporada. Beethoven serà l’eix vertebrador, al costat de Sibelius, Stravinski, Dvorák, Txaikovski, Chopin... I peces tan populars com la Inacabada, els Carmina Burana i la Música per als Focs Artificials

��������ar���o�a

VIURE DE LA MÚSICA

�

ergiu Celibidache és considerat el millor director d’orquestra dels nostres temps.

El seu llegat artístic té una bona representació catalana. Jordi Mora és el seu deixeble més estimat i, després de treballar 18 anys amb ell, ha transmès la seva manera sublim d’entendre la música a les últimes generacions dels conduc@antonibatistav tor. Tomàs Grau és el millor model, jove però madur, captingut Tomàs Grau dirigint l’Orquestra Camera Musicae. FOTO: CEDIDA però valent, capaç de dirigir de memòria partitures que llegeix per primera vegada, i amb una repertori més popular de la músiconvidar artistes reconeguts inLa música es reprèn. Comença de la carrera internacional que ja l’hi ca clàssica com la Simfonia Inaternacionalment i promoure jomanera més delicada que us pugueu està trucant a la porta. cabada de Schubert, els Carmina ves talents, amb obres del reperBurana de Carl Orff i la Música tori universal i altres obres dels El mestre Grau va crear l’Orimaginar i deriva en una inesperada per als Focs Articials de Händel. questra Camera Musicae (OCM), seus autors no tan conegudes, explosió d’emotivitat que ho inunda Destaquen entre els convidats el però de gran valor compositiu». que el proper 12 de maig clautot. Molt rus, tot plegat. Una barreja pianista Alexander Melnikov, la El darrer concert de la present surà la seva sisena temporada de Grau és el director titular i un delsdirigit fundadors de l’OCM. de samovar i vodka. Acaba el passatge soprano Ainhoa Arteta i el directemporada, per Grau, reconcertsTomàs al Teatre Tarragona, sumirà aquesta voluntat, amb Al- tor Rinaldo Alessandrini, entre coincidint amb l’anunci de la sei tots aplaudeixen emocionats. Com altres primeres figures. Acabarà brecht Mayer, oboè solista de la tena. L’OCM va sorgir el 2006 de Musicae compta amb programació ho fan els músics: picant amb els peus Tarragona, Reus i el Vendrell. La nostra la temporada amb el mestre Filharmònica de Berlín, i la Setela tenacitat de Grau, dotat d’una pròpia a l’il·lustre auditori modernista a terra o amb la mà sobre la cama. voluntat era donar servei a tot el terriGrau al podi i la Cinquena de na Simfonia de Beethoven, en la musicalitat natural perfeccionade Domènech i Montaner, que,estudis deixant tori, que tots elsd’anar pobles poguessin Beethoven, segurament la simfolínia fent la integraltenir de les da pels al Conservatori nia més coneguda del catàleg, simfonies fins que el 2020, 250 de Barcelona, a de l’Escola un Superior al marge l’empremta fantasmagòrica L’assaig és intens. S’hi han posat a les bon concert almenys un cop l’any”. banda sonora del desembarcaaniversari del seu naixement, de Música de Catalunya i en els Millet, és un dels espais més estimats nou del matí i s’allarga fins a quarts de ment aliat a Normandia per destanquin amb la Novena. Ajuda a Wiener Meisterkurse. «Volia omi reconeguts pels melòmans dues. Els músics recullen ràpid i s’acoL’Orquestraconsolidar Camera el Musicae no vasònic terrar el nazisme. desideràtum plir uncatalans. buit de programacions miaden amb converses que els agradaria Vaja, que no hi actua tothom qui vol.

Lacomarques néixer que tétan ara, si Els músics de l’OCM són exconcurs de directors enorsimfòniques a les deambell’envergadura mes com Antoni Ros Marbà, SalTarragona.

Vam crear l’orquestra Tarragona allargar més, però hi ha pressa. A la tarda col·laboració amb el Teatre bé puntualment encara fa produccions de cel·lents professionals tots, i junts fan el bon art que només s’aconvador Mas, principal director amb aquesta funcionalitat iniés un mica més recent. cial, Va començar fa la majoria han d’anar a impartir classe, petit format, sobretot de tipus divulgatiu. segueix des de la tècnica i l’entuconvidat la temporada en curs i però hem crescut molt, cinc temporades i sembla queguanyant ja està públic, iQuan alguns d’ells lluny. I demà els espera l’OCM era sobretot siasme que desborden. A més a la vinent, i Edmon Colomer, una que anem a mésva a néixer, passat va dirigirtambé al Teatre més, «l’orquestra no perd de vista la temporada plenament consolidada.més “Jade portem dos al Teatre un assaig important, el primer que faran orquestra dedimarts cambra.

A vegades que és un grup humà, amb molt fem concerts actuaven a Reus, enFortuny Reus una Segona dei plens absoluts”, afirma Tarragona Tomàs Grau. amb la solista convidada en aquesta proformatdereduït d’ensemble, bon clima, pensament positiu i i el Vendrell, i tenim Beethoven memorable, rotunda, “El primer va ser el de Vila-seca l’Ainhoa Arteducció, la violinista Sayaka Shoji, que puntualment muntaven alguna simfonia. ambient familiar», diu el mestre, també un cicle al Palau de la Mú- excel·lentíssima. Abans, una prita i el segon el de la banda sonora de va guanyar el prestigiós premi Paganini La seva primera producció ser que tanmateix mana el que ha de sica Catalana». mera part Mozart va amb la Bastià sopramanar quan al damunt del podi Sara Blanch, de seva d’orquestra és ben no Star Wars”. El que encaraLano sapidea Grau quan només era una adolescent. Ella i Bastiana, unatarragonina òpera en un acte que Moveu amb molts registres, educada sap que està sol i que els que esoriginal iaben seva, com zart sevesva escriure mentre parlem és que dissabte Tarraserà la protagonista de la primera part, quan tenia dotze anyets. als cims aguts i amb una tremen- tan un graó més avall són vuitansón les programacions. «Hi ha amb��r�o����a� el Concert per a violí i orquestra gona també faran ple amb la Patètica.

Criatura. “Em sembla que en vam arribar ta en el repartiment de responsada vis dramàtica. tradicions alemanyes, americade Beethoven.

La seva presència en a fer un centenar de bolos”, afirma bilitats. És bonic de palesar Per a la temporada vinent, els nes, angleses... Jo volia tocar Doctor en Ciències de la Comunicació i músic, aquest bon rotllo després de fer programes amb d’aquí,TÉ a la mediterrània,Carmen amb un Gómez. ha estat redactor de i ‘La Vanguardia’. aquesta producció ésl’‘Avui’ una mostra que la És CAMERA MUSICAE Ella continuen és violoncel·lista i Beethoven com a de eix Vila-seca. vertebrador bona música, quan, al final dels so que respiri, amb balanç i fraautor d’una vintena llibres isobre els conflictes Camera Musicae ha de crescut ha adquirit professora al Conservatori concerts, els professors de l’orel fraseig és molt important! principal, però amb bones dosis irlandès i basc, la memòria de la lluita antifranquista PROGRAMACIÓ seig, PRÒPIA un notable prestigi en l’escena musical.

“Vaig començar amb l’orquestra de casu- questra se saluden, s’abracen o es de Sibelius, Stravinski, Dvorák, -exclama- sense passar-se de dei la música.

A TARRAGONA Icibels.

AL I des d’una base sòlida, S’hi han fet un nom i un lloc, i això els alitat. El Tomàs buscava una violoncel· fan dos petons.

Txaikovski, Chopin...

I peces del

PER ANTONI BATISTA

Text: ANNA PLAZA POBLET | Fotografies: DAVID OLIETE

Des que es va estrenar amb Bastià i Bastiana, una òpera de joventut de Mozart, han passat dotze anys i l’Orquestra Camera Musicae ha experimentat una profunda transformació.

Nascuda al territori i arrelada a Tarragona, l’OCM és una rara avis que ha crescut en temps de crisi i es fa sentir i respectar arreu del país.

os presidentes de Corea del Norte y Corea del Sur se reunirán hoy después de años y generaciones de mutuas amenazas, incluso nucleares.

Este feliz encuentro que me lleva a recordar la guerra de mi infancia (19501953), pues leíamos los comics de Hazañas bélicas y coleccionábamos cromos de la Guerra de Corea. ¡Una guerra tan lejana y que llegara hasta mi pueblo! Como si no acabáramos de salir de una más cercana…

En los cromos aparecían Kim il Sung, Harry S. Truman, Mac Arthur… aunque no un joven piloto que desempeñó 78 misiones de guerra. Pudo ser uno de los 34.000 americanos muertos en Corea, pero cuando la artillería alcanzó su avión, impulsó el resorte de su asiento y salió despedido hasta bajar en paracaídas. Años más tarde descendió sobre la Luna. Era Neil Armstrong.

És dimecres i només queden dos dies per a l’estrena. El procés d’assajos és ràpid. No hi ha temps per perdre. Les produccions, per ambicioses que siguin, normalment es preparen amb una setmana intensiva d’assajos als matins. La majoria d’orquestres porten aquest ritme. L’assaig d’avui se centra en la segona part del programa que estrenaran divendres a l’Hospitalet de l’Infant, que dissabte portaran al Teatre Tarragona i que diumenge interpretaran al Palau de la Música. És la sisena simfonia de Txaikovski, la Patètica, una de les obres magnes del compositor rus. Alguns dels seus passatges són tan coneguts i potents que s’enganxen i ressonen a la ment durant dies.

“No és ta-ta. És més aviat ddddaaa-dddddaaa. Ha de sonar tou, no oclusiu”. Les instruccions de Grau són detallistes.

Sembla tenir al cap com vol que soni exactament cada passatge i no dubta a parar un cop i un altre per anar introduint matisos en la interpretació. Mentre parla es passa la mà pels cabells, que porta llargs i li cauen sobre les ulleres. Ara se centra en la secció de vents, i mentrestant els violins comenten la jugada en veu baixa i van fent anotacions amb llapis a les partitures.

�RA� O LA FORÇA �� LA �����A C����� ����C��� ��� ���� ��������� ��� � ��� ���� ���������

“És una de les orquestres que més ha crescut i ara és tot un referent. Estan venint músics de primera línia que aposten per fer música amb ells.”

“Els músic de l’OCM són excel·lents professionals tots, i junts fan el bon art que PALAU DE LA MÚSICA només s’aconsegueix des de la tècnica i l’entusiasme que desborden.”

“Hi ha concerts que trasbalsen i el que va tenir lloc ahir a la catedral de Barcelona, va ser un d’aquests concerts que va anar més enllà de l’excel·lència de les obres programades.”

Anna Plaza Poblet Fet a Tarragona, 03·2018

Antonio Batista Diari de Tarragona, 27·04·2018

Joaquim Hernàndez Puig In Fernem Land, 11·06·2018

La programació 2017-2018 de l’Orquestra Camera Musicae inclou deu grans concerts simfònics.

18

#28 // MARÇ-ABRIL 2018

permet atreure figures de primer nivell.

Aquesta temporada la van iniciar amb la soprano Ainhoa Arteta, amb un ple absolut, i van seguir amb una altra jove virtuosa, Alice Sara Ott, que va aprofitar per presentar amb l’OCM i davant del públic tarragoní el Totentanz de Liszt, una peça de les que fan tremolar i que només uns dies després havia d’interpretar amb la London Symphony Orchestra.

La temporada actual de l’OCM inclou deu grans produccions simfòniques, que majoritàriament es podran veure tant al Teatre Tarragona com al Palau de la Música de Barcelona. Algunes també passejaran per altres teatres i auditoris del país. Ja fa sis anys que Camera

Tomàs Grau és el director artístic de l’Orquestra Camera Musicae, però no va començar sol aquesta aventura. Ell, fill de Barcelona, va fer cap al Camp de Tarragona, després d’haver-se enamorat d’una mig canongina, mig vila-secana.

Aquí va conèixer David Molina, i junts van decidir que calia fer alguna cosa per dinamitzar la vida cultural al territori.

“Jo soc de Gràcia i estava acostumat a la intensa activitat cultural del barri”, explica. “Quan ens vam plantejar el projecte ja existien l’Orquestra de Cambra de Vila-seca, que sortia poc del poble, i la Camerata XXI, que sobretot tocava a

lista per a la seva primera producció i un amic mutu li va suggerir el meu nom”. D’això ja fa dotze anys, i durant aquest temps la Carmen no ha deixat de col·laborar amb l’orquestra. “L’evolució ha sigut espectacular. Quan vam començar, la formació era més petita. Amb el temps s’ha nodrit de músics joves i talentosos i assumint repertoris més ambiciosos. I tocar a les sales on toquem actualment… N’estem molt contents”.

“El més xulo de l’orquestra és que hi ha una visió estratègica”, afegeix la violinista Noemí Rubio. “Vam començar trepitjant molt territori, tocant per tot arreu i tota mena de sales. Això ens va permetre anar creixent, ampliar-nos i

19

70 PER A SABER-NE MÉS www.orquestracameramusicae.com info@orquestracameramusicae.com @orquestraOCM #SimfonicaOCM

71

DIRECCIÓ ARTÍSTICA Tomàs Grau MÀRQUETING I COMUNICACIÓ Guillem Mora PRODUCCIÓ Núria Morera Jaume Cortacans GERÈNCIA Susana Huertas

CRÈDITS

VÍDEO Maldito Studio FOTOGRAFIA Fotografies en concert ©Martí E. Berenguer Tomàs Grau ©Oliver Martínez Salvador Mas @Michael Novak Alexander Melnikov ©Julien Mignot Leticia Moreno ©Omar Ayyashi Joel Bardolet @Michael Novak Mariona Camats ©Ramon Ferrandis Cor de la URV ©Ramon Torrent Cor de la FCEC ©Manel Canetti Sara Blanch ©May Zircus Flavio Ferri-Beneditti ©Juan Fran Lluch Esther Yoo ©Marco Borggreve Rinaldo Alessandrini ©Morgan Roudaut Raquel García-Tomás ©Teatro Real i M Outumuro Ainhoa Arteta ©Bernardo Doral Kian Soltani ©Nikolaj Lund Seong-Jin Cho ©Ramistudio Jordi Mora ©Martí E. Berenguer

DISSENY GRÀFIC · PÀGINA WEB El Gallinero Studio PREMSA Francesc Xavier Sànchez TEXTOS PROGRAMES Sofía Martínez Villar AGRAÏMENTS Guillermo Mora Eduardo Fernández Núria Ayats Fundació Pau Casals Fundació Orfeó Català - Palau de la Música CONTACTE Orquestra Simfònica Camera Musicae 877 020 051 info@orquestracameramusicae.com www.orquestracameramusicae.com

72

PATROCINA

COL·LABORA

AMB EL SUPORT DE

MITJÀ OFICIAL

MITJANS COL·LABORADORS