Page 1

L’APROFITAMENT DEL RIU DE LA SÉNIA A ALCANAR. XARXA I ARTILUGIS HIDRÀULICS.

Helena Fibla Toni Forcadell Jordi Arasa Ivón Michavila


1.-XARXA HIDRÀULICA DEL RIU SÉNIA L’aprofitament d’aigua del riu Sénia s’efectuava per mig d’un sistema hidràulic tancat compost per diverses unitats hídriques interrelacionades des de la seua capçalera fins a la mar, essent la seua utilització tant per a beure com per als tres principals recursos econòmics de la zona: l’agrícola, el ramader i l’industrial moliner, paperer i/o draper. Cal dir que ens estem situant des de finals de l’Edat Mitjana fins mitjans del segle XX, però molt possiblement es tracta d’una gran reestructuració d’un sistema hidràulic d’època andalusina i/o anterior. El riu Sénia tenia un cabal escàs degut al seu règim mediterrani. Aquest cabal fou regulat a inicis del segle XIV, per la Sentència Arbitral de 1332, per la qual la captació de l’aigua fou dividida entre els tres poders predominants: el Monestir de Benifassà a la capçalera, l’orde de Montesa per part valenciana, i l’orde de l’Hospital per part catalana. El repartiment s’efectuava per mig d’un intercanvi de forma lineal entre el territori de Montesa i el territori de l’Hospital, fins al final del riu sense desdeny o menyspreu dels usuaris. Tan sols en el tram mitjà superior que correspon als termes de la Sénia (part esquerra) i Rossell (part dreta) la captació s’efectuava indistintament amb una peixera anomenada Partidor, segurament degut a la major capacitat del cabal en aquest tram del riu. El sistema hidràulic estava format pels següents elements: riu, peixera, sèquia, molí i finalment tornava al riu. Per això diem que aquest sistema hidràulic era tancat respecte a l’ús, però obert i lineal durant tota la xarxa, perquè els molins deixaven passar l’aigua, i la que prenien del riu era tornada a ell. Aquest model de sistema hidràulic tenia dues variants. La primera, característica de la meitat superior del riu, estava composta pels elements anteriorment citats. La segona, característica de la meitat inferior, estava composta igualment pels mateixos elements però amb dues diferències: una és que la sèquia era molt més llarga, podent recollir la totalitat del cabal que portava el riu, conformant al llarg del temps un subsistema integrat dins de la xarxa; i l’altra, és que la distància entre el carcavà d’un molí i la peixera del següent era mínima. Aquestes diferències entre les dues variants venen donades per les grans filtracions que té el riu a partir del seu tram mitjà, amb la consegüent pèrdua del poc cabal que ja de per si mateix porta. Però, políticament, pot amagar-se una intenció pel control de l’ús de l’aigua, ja que és a la població d’Ulldecona on se situa el centre polític de la zona representat per l’orde de l’Hospital. En canvi, passat el terme d’Ulldecona, l’aigua es reparteix en dues meitats: una per Alcanar, i l’altra per a Vinaròs. L’ús de l’aigua a Alcanar, segons la Sentència, era de tipus agrícola, ramader i domèstic, la qual cosa ens indica que, en època medieval, Alcanar no comptava amb cap molí hidràulic dins la població i, per tant, els que van existir van ser d’època posterior, excepte el molí del Lluco, que no situem en cap època en concret, ja que sembla anterior als altres del municipi, podent tractar-se del molí de Sol de Riu que s’esmenta en la documentació sobre el repartiment de l’aigua. El sistema hidràulic del riu Sénia permetia, apart del funcionament dels molins, utilitzar una part del seu cabal tant per a ús ramader com agrícola. A la Sentència trobem zones marcades exclusivament per a regadiu entre les quals hi figura Alcanar. Els propietaris de ramats podien abeurar el bestiar a les peixeres. Tots aquests fets permeten afirmar 2


que aquest sistema hidràulic tenia com a objectiu principal l’aprofitament exhaustiu del cabal del riu Sénia amb un repartiment prou equitatiu. 2.- CONFLICTES PER L’ÚS DE L’AIGUA Però, tot aquest sistema que sembla tan òptim per al repartiment de l’aigua tenia els seus problemes, segons els factors que l’afectaven. El sistema va funcionar prou bé des del segle XIV fins a finals del segle XVII, moment en què comencen a donar-se conflictes entre els usuaris, a partir d’una sèrie de factors: econòmics, climàtics... Una de les principals causes d’aquests conflictes eren els anys de sequera. En relació a aquest fet hi ha constatats durant els segles XVII i XVIII, tres moments de sequera acusada: cap a 1620, cap a 1690 i cap a 1770. Però a aquests moments de sequera, hem d’afegir-hi un aspecte més: als voltants de 1700 es situa una època d’augment econòmic i demogràfic, i per tant de demanda de productes alimentaris originant un increment de les terres de regadiu. Tots aquests factors s’entrellacen provocant una situació social que no afavoreixen els esmentats moments de sequera, provocant-se els enfrontaments i conflictes entre tots els usuaris en general i particularment entre les diferents poblacions amb dret a l’aigua del riu. Alcanar devia ser la població més desafavorida en tot aquest problema, ja que era el lloc on menys aigua devia arribar, degut a la seua localització. Aquests conflictes van originar tot un seguit de litigis i enfrontaments, dels quals els primers que hem trobat documentats pertanyen a la segona meitat del segle XVII i perduraran fins ben entrat el segle XX, arribant al seu punt àlgid durant la segona meitat del segle XVIII. Entre aquests conflictes, a la segona meitat del segle XVIII, cal destacar el que es produí entre Alcanar i Ulldecona1. Primerament, la sèquia mare que conduïa l’aigua a Alcanar naixia a la peixera que recollia l’aigua que feia funcionar el molí de les Canals, però degut a tots els factors abans esmentats, la quantitat d’aigua que arribava a Alcanar no era suficient per a cobrir les seues necessitats. Degut a això els canareus van demanar la construcció d’una nova sèquia que sortís de l’avenc de l’Aubelló i dugués l’aigua a la seua població. Aquesta petició fou demanada a l’Alcalde Major de Tortosa, qui remetent-se a la Sentència de 1332, va desestimar la petició. Però, el 1743, Alcanar torna a fer la petició, i aquest cop ho aconsegueix ja que l’Alcalde Major de Tortosa, era en aquests moments Benito de Prima, qui sembla que era nascut a Alcanar, originant la conseqüent queixa d’Ulldecona. Aquesta nova sèquia fou construïda per canareus, els quals es van encarregar, també, del seu manteniment, essent durant el segle XX, el canareu Batiste Beltran, la persona encarregada d’aquesta tasca. La nova sèquia recollia l’aigua des de l’Aubelló on s’acabava la sèquia d’Ulldecona fins al riu a l’alçada del molí Noguera, concretament a la zona anomenada la Torta, on deixava anar l’aigua al riu. En aquest lloc també anava a parar una sèquia de reg anomenada de la Figuereta, que provenia del molí de l’Olivar i que regava els camps de la zona més occidental de la Foia d’Ulldecona. En aquest lloc es localitza la peixera del molí de les Canals des d’on es condueix l’aigua fins al mateix molí. En aquest punt entrava a la bassa per la part superior i connectava més avall amb 1

Veure en aquest mateix Congrés la comunicació de J. Virgili. 3


la sèquia mare d’Alcanar. Aquesta sèquia sortia de la peixera que existeix davant del molí de les Caixetes, situat més avall del molí de les Canals i just passat el pont de les Caixetes. En aquest punt de trobada de les dues sèquies, la sèquia mare i la que venia del molí de les Canals, es trobava una comporta que impedia el retrocés de l’aigua cap a la peixera, ja que quan el cabal del riu no era abundant, l’aigua que baixava per la sèquia nova podia colar-se per la vella, anant a parar al riu. Pel que fa a l’ús de l’aigua de la Sénia, Alcanar va renunciar als seus drets quan es va construir el pantà d’Ulldecona, a partir de la segona meitat del segle XX. Això va ser degut a que Alcanar va considerar que l’aigua que li arribaria d’aquest pantà no seria la suficient, i tenien la seguretat que la població podria traure l’aigua per mig de pous, com s’ha continuat fent fins ara. 3.- LA SÈQUIA MARE D’ALCANAR La sèquia mare d’Alcanar té 1.5 m. d’ampriu (amplada). Inicia un recorregut molt proper al riu i paral·lel a ell va seguint la cota de nivell situada a 85 m. sobre el nivell del mar fins arribar als 72 m. dins la població d’Alcanar, després d’haver recorregut uns cinc quilòmetres. En una corba molt tancada del riu, comença a allunyar-s’hi aproximant-se al recorregut del camí del Riu. Es torna a apropar al riu al arribar a l’encreuament del camí anteriorment citat amb el camí de les Planes. En aquest lloc es localitzava l’anomenada Cisterna del Riu, lloc d’aprovisionament d’aigua per al consum humà i que actualment ha desaparegut. A partir d’aquest punt la sèquia mare ressegueix el camí de les Planes fins a l’entrada del poble. A l’encreuament del camí de les Planes amb el camí de Baix de les Planes hi havia un pas sobre la sèquia anomenat Pont de l’Anell, que actualment es troba cobert per l’asfalt. Avui en dia les restes d’aquesta sèquia són escasses ja que l’espai agrari ha canviat molt, i els únics trams en que es conserva corresponen a finques que no han patit cap transformació important. Al entrar al poble la sèquia, construïda en pedra i amb coberta en forma de volta en alguns trams, anava a buscar el carrer Almenara, al qual li dóna nom, ja que “almenara” segons el canonge Matamoros2 significa sèquia en àrab. Hem de tenir en compte que el carrer de la Ronda encara no existia quan es va construir la sèquia i tampoc els edificis de la zona. A partir del punt per on entrava al carrer Almenara, entre els carrers Arquitecte Gaudí i Colón, el ressegueix per la seua part dreta fins arribar a l’altura del carrer Carolines, on feia un colze que desviava l’aigua a la part dreta d’aquest carrer. Al llarg d’aquest, la sèquia s’anava elevant del terra per mig d’una paret de marge fins a una altura de quatre o cinc metres, anant a parar a la part superior del cup del molí anomenat de Peret del Vell que estava situat a la cantonada d’aquest carrer amb el carrer de l’Alcalde Sanmartí (actual edifici ubicat al carrer de l’Alcalde Sanmartí, número 32). Es tractava d’un molí hidràulic fariner que agafava l’aigua directament de la sèquia, encara que podem aventurar la hipòtesi de que inicialment tingués una bassa que es situaria a l’anomenat Jardí de la Mestra. Després de la Guerra Civil va funcionar, aproximadament, durant dos anys més, però ja de forma escassa.

2

J. Matamoros, (1922: 207). 4


Des d’aquest molí, la sèquia resseguia el carrer de l’Alcalde Sanmartí per la part dreta fins arribar a la placeta del Poadó on recollia l’aigua que baixava de la rasa, que actualment podem observar al carrer Felip Pedrell. Aquesta boca d’aigua recollia les aigües de la part alta del poble i les conduïa pel mig de l’illa de cases que avui en dia existeix. A partir de la placeta del Poadó, creuava el carrer fins a l’altra banda, i passant per darrera de l’actual Bar de Caramelo, anava a parar al carrer Sebastià Anglès, per on baixava fins a l’alçada de la part de darrera de la Casa Sunyer (la qual travessa per dintre). Des d’aquí es desvia sortint a la casa coneguda com “de Reverter”, al carrer Ramón i Cajal, número 14. Des d’aquí baixa per la banda dreta del carrer fins a l’alçada de la papereria Botiga (carrer Ramón i Cajal, número 20), on fa un colze dirigint-se al carrer Fàbrica, travessant les actuals illes de cases. En aquest carrer passa per la part superior d’un molí que hi havia ubicat on actualment es troba un garatge (carrer Fàbrica, número 6). Aquest molí era d’oli, i tot i que li passava la sèquia pel costat, era de sang, es a dir, que funcionava amb força animal. Era propietat de Rafael Balada i altres i s’anomenava “la Fàbrica”. És d’aquí d’on prové el nom del carrer. La sèquia continuava travessant les actuals illes de cases situades entre el carrer Fàbrica i el Rentadors, i entre aquest últim i el Mare de Déu de Montserrat. El carrer Rentadors déu el seu nom al fet que en aquest lloc s’hi trobaven situats uns rentadors per a la gent del poble. Al carrer Sunyer trobem una casa, al número 43, en la que en la part interior posterior s’hi pot observar una tapa que cobreix el tram de sèquia que hi passa. I al carrer Rentadors es conserva un altre tram de sèquia, tapada, en la partició de dues cases, sense haver-hi construït res a sobre. Aquest tram es localitza a la part de darrera de la casa ubicada al carrer Sunyer, número 47, i es pot observar des del carrer Rentadors estant. Un cop arribada al carrer Mare de Déu de Montserrat, la sèquia donava aigua a un molí situat a la part esquerra del carrer, i per la dreta seguia el carrer fins a tornar l’aigua al riu, a l’altura del pont de la N-340 que creua el riu al límit entre la Comunitat Valenciana i Catalunya. El molí que es situava al carrer Mare de Déu de Montserrat es correspon en l’actual establiment comercial agrícola Fontet (carrer Mare de Déu de Montserrat, número 27). Aquest molí, anomenat d’Enriqueta la Molinera, agafava l’aigua directament de la sèquia, per mig del mateix procediment que hem explicat per al molí situat al carrer Carolines: la sèquia anava elevant-se del nivell del terra per mig d’una paret de marge que conduïa l’aigua al cup del molí. Però, també en aquest cas, és possible suposar que anteriorment el molí acumulés l’aigua en una bassa, ja que al cadastre de 1931, a la part superior del molí hi apareix situada una bassa. L’aigua que sortia d’aquest molí agafava la direcció d’un camí situat a sota i que conduïa l’aigua per a regar els horts de la part més oriental del terme d’Alcanar.

4.- RAMALS DE LA SÈQUIA MARE Apart d’aquest desplegament de la sèquia al carrer Mare de Déu de Montserrat, al llarg del recorregut de la sèquia mare per l’interior del poble, apareixen reguers que anaven a donar aigua als diferents horts d’Alcanar.

5


A partir del colze que la sèquia mare feia al carrer Ramón i Cajal per a conduir l’aigua cap al carrer Fàbrica, seguint el primer carrer esmentat per avall, sortia un reguer per a donar aigua als horts de la part més meridional del terme d’Alcanar fins arribar al riu, per retornar-li l’aigua. A la part superior del carrer Carolines, un reguer conduïa l’aigua, només d’ús domèstic, per la banda esquerra del carrer, oposada a la sèquia mare. Al arribar a l’encreuament amb el carrer de l’Alcalde Sanmartí, s’unia amb un conducte que venia del Pou del Marquès, situat a la Fanecada. No cal dir que aquest conducte va ser molt posterior a la sèquia mare. El Pou del Marquès va ser el primer pou que va abastar d’aigua a Alcanar, i rep aquest nom perquè el va manar construir el Marquès d’Aiguavives, cap al 1933 (també d’aquests moments està datat el Pou de la Verge). I en aquest mateix camí de Baix de les Planes, l’Alcalde Sanmartí va construir el Pou dels Vells, que donava aigua al poble, rebent aquest carrer el seu nom. Des de l’enllaç entre el conducte que venia del pou amb el que baixava pel carrer Carolines, aquesta canalització resseguia el carrer de l’Alcalde Sanmartí en direcció a la Plaça Major, per la banda esquerra del carrer i paral·lelament a la sèquia mare fins a l’altura de la placeta del Poadó on se creuaven. A partir d’aquí la dita canalització travessa la Plaça Major per anar a parar a dues cisternes3; una es localitzava a la cantonada del carrer Generalitat amb el carrer Ramón i Cajal, i l’altra al davant de l’actual Ajuntament, anomenada Cisterna del Vall, essent entre elles independents. D’aquesta última sortia una via d’aigua que alimentava unes aixetes per a ús públic situades a l’encreuament entre el Passatge Espanyol i el carrer Sunyer. Davant d’aquestes aixetes, aquesta via s’unia amb una altra que baixava de l’altra cisterna, i d’aquí l’aigua era conduïda a través del carrer Sunyer, per la seva banda dreta, fins a enllaçar amb la sèquia mare al carrer Mare de Déu de Montserrat.

5.- MOLÍ DEL LLUCO Però queda un element per anomenar, ja que a prop de Sol de Riu, i situat a la vora del riu Sénia, partida de la Martorella, existia un altre molí, anomenat del Lluco degut al nom del últim propietari que va tenir. Aquest molí era fariner i agafava l’aigua del riu per mig d’una peixera situada més amunt, de la qual queden escasses restes com són uns pilars que pertanyerien a una comporta de la sèquia que sortiria d’aquesta peixera i aniria a donar aigua a aquest molí. Aquest sembla que va deixar de funcionar més aviat que els dos esmentats anteriorment, situats dintre del poble. El funcionament d’aquest molí era el següent. La peixera podem definir-la com una parada d’aigua, situada dintre del riu, travessant-lo perpendicularment de part a part. D’aquesta peixera sortia, en un dels seus extrems, una sèquia que conduïa l’aigua fins a la bassa del molí. L’aigua acumulada en aquesta bassa era dirigida al cup del molí. Normalment es molia a bassades, és a dir, es molia quan la bassa era plena. El cup era un conducte vertical pel qual l’aigua anava a parar a una sala anomenada carcavà del molí, regulada per mig d’una comporta que tenia a la part inferior. En aquesta sala, la 3

Durant la recerca de la sèquia mare, ens van informar d’una nova cisterna localitzada a la Plaça Major. 6


força de l’aigua quan surt fa girar unes rodes horitzontals que, alhora, fan girar les distintes moles que tingués el molí. Des del carcavà s’obria una obertura que retornava al riu l’aigua del molí, després d’haver complert la seua tasca de moldre.

7


Peixera de la sèquia mare d’Alcanar, localitzada enfront del Molí de les Caixetes

Tram de la Sèquia Mare al se upas pel barranc de les Canals, en aquest tros és de pedra picada per a evitar el seu enderrocament per les riuades.

Tram de la sèquia al seu pas paral·lel al camí del Riu.

8


Lloc on es localitzava l’antic Molí de Peret del Vell

9


Pas de la sèquia entre les parets mitgeres de dos cases al carrer dels Rentadors i que, parti-cularment, es va conservar.

10


Estat actual de les restes del Molí del Lluco, situat al marge esquerre del riu i pròxim a la seua desembocadura.

Detall de l’interior del carcabà del Molí del Lluco.

11


Vista general del tram final del riu SĂŠnia.

12


Tram de la Sèquia Mare d’Alcanar des del Molí de les Canals fins al camí del Riu.

13


Tram de la Sèquia Mare d’Alcanar des del camí del Riu fins al camí de les Planes.

14


Xarxa hidráulica dins del poble d’Alcanar

15


Sèquia del Molí del Lluco

Terreny de regadiu que regava l’aigua de la sèquia. La part colorida del poble indica l’existent als anys 1940.

16


17

L'aprofitament del Riu de la Sénia a Alcanar. Xarxa i artilugis hidràulics.  

Comunicació d'Helena Fibla, Toni Forcadell, Jordi Arasa i Ivón Michavila presentada al II Congrés d'Història d'Alcanar; celebrat a la mateix...

L'aprofitament del Riu de la Sénia a Alcanar. Xarxa i artilugis hidràulics.  

Comunicació d'Helena Fibla, Toni Forcadell, Jordi Arasa i Ivón Michavila presentada al II Congrés d'Història d'Alcanar; celebrat a la mateix...

Advertisement