Page 1

Joan i Oriol 5è Panteres Curs 2013-14 Sant Jordi


Dediquem aquest llibre al Jordi, la Lala i la Joana.

2


En un barri anomenat Sarrià hi havia una escola on tots els professors eren molt simpàtics menys una professora, l’Ester, que era molt dolenta, ens posava molts deures i ens feia portar uniforme. A mi, per mala sort, em va tocar anar a la seva classe. Jo em dic John, però tothom em diu Johnny. A mi m’encantava anar vestit amb samarretes de molts colors, però ella ens feia portar un uniforme horrible de color negre i gris. Un dia a classe em va castigar perquè estava jugant amb un anell que havia trobat a les golfes de casa meva i em va fer fora de la classe. Després va parar la classe per parlar amb mi i em va dir: -

Com que em causes tants problemes t’enviaré a un món paral·lel.

Aleshores va afegir aquelles paraules que recordaré durant tota la meva vida: -

Bidibidabidibú al submón hi aniràs tu!!!

I vaig aparèixer a un món de monstres, bruixes i bruixots.

3


Mentre intentava orientar-me em vaig adonar que encara tenia aquell anell a la butxaca del pantaló.

Un ocell se’m va acostar i em va dir que el necessitaria per superar unes proves que em permetrien poder tornar al meu món, però no em va dir que les proves serien molt difícils de superar. La primera prova era trobar la cova del drac on hi havia amagada l’espasa de Johnnybor. Em va dir que hauria de començar a buscar per aquella muntanya, i la va assenyalar. Vaig començar a caminar fins que em vaig aturar perquè hi havia dos camins marcats amb dues senyals: en una hi deia MONSTRES I DRACS i a l´altra deia COVA DEL DRAC. Vaig decidir anar cap a la COVA DEL DRAC. Quan vaig entrar, em vaig adonar que al fons hi havia una cosa que brillava molt i m’hi vaig anar apropant. Aleshores vaig veure l’espasa, però no la vaig poder agafar perquè hi havia una reixa que ho impedia. Mentre pensava com podria agafar-la vaig veure un forat a la paret amb la mateixa forma del meu anell. El vaig posar, la reixa es va obrir i vaig poder agafar l’espasa. En aquell moment va sortir un drac que deia que havia robat una espasa sagrada, l’espasa de Johnnybor i que si me la volia endur abans hauria de lluitar contra ell. Però jo el que volia era tornar a casa per prendre xocolata calenta amb xurros i no lluitar contra un drac.

4


No vaig tenir temps de pensar massa quan el drac se’m va tirar a sobre i sense voler li vaig clavar l’espasa a la panxa i va començar a sortir sang i més sang. Vaig marxar corrent a buscar aquell ocell pel submón. Pel camí em vaig trobar l’ocell a una botiga d’armes i em va donar una pistola i em dir que la necessitaria a la següent prova. I tenia raó!!! La següent prova era fer una competició amb una maga, el que aconseguia disparar i fer més encert dins d’una diana, guanyava la prova. Ella en va encertar dues de seguides, però com que jo ja tenia pràctica de la fira de Sarrià amb les escopetes de balins, em va resultar molt fàcil. En aquest cas el premi no era un ninot de peluix, sinó un de més important, la meva vida.

Al final jo vaig tocar quinze vegades la diana i el maga només tretze. Aleshores va desaparèixer i jo vaig seguir el meu camí fins arribar al castell de la malvada bruixa Ester. Per un moment vaig tornar a enyorar la meva casa calenteta amb un llit suau i menjar calent i, no per última vegada, vaig tornar a buscar aquell ocellet entremaliat.

5


El vaig trobar a un restaurant a mig camí del castell, estava menjant unes salsitxes de porc rostit amb sang de be i em va dir que havia d’anar fins al peu de la montanya on es trobava el castell i passar allà la següent prova. Allà vaig aconseguir guanyar al monstre més ràpid del submón a una cursa que començava al peu de la muntanya i acabava a l’entrada del castell. Ell va començar la cursa súper ràpid i semblava que mai l’atraparia però quan estava a punt d’arribar es va trencar el peu i aleshores vaig guanyar-la jo. No aturar-me a celebrar la meva victòria, vaig entrar dins del castell. Hi havia moltíssims passadissos i al fons d’uns d’ells, hi havia unes torres molt altes. Allà va ser quan vaig veure un guàrdia, un porc gegant amb berrugues, i em vaig amagar darrera d’una columna. Per sort no em va veure i va anar a prendre un té amb un bruixa molt vella que es deia Eugènia. Us preguntareu com ho sé, doncs perquè tenia una placa a la camisa on deia Eugènia, senyora de la neteja del castell de la gran bruixa.

6


Vaig aprofitar per entrar a una de les cent portes i vaig descobrir que hi havia aquell ocell empresonat amb l’anell al costat i em va dir que per alliberar-lo havia d’entrar a l’habitació de la malvada bruixa Ester i robar-li la clau que tenia penjada a sobre del llit.

A la nit, mentre la malvada bruixa Ester dormia, vaig entrar a la seva habitació i li vaig agafar la clau. Vaig tornar a l’habitació on estava el meu ja amic ocell i vaig obrir-li la gàbia i ens vam escapar. L’ocell em va explicar que per tornar al meu món havia de fer que la malvada bruixa Ester es convertís en la bona professora Ester i aleshores podria tornar a estudiar a l’escola Orlandai i la professora més terrorifica es tornaria la professora més simpàtica del món. Va afegir que perquè la bruixa Ester es tornés bona l’havíem de guanyar a una partida de pòquer, però si perdíem ens quedaríem en aquest submón per sempre. Havíem de fer-li entendre a la bruixa que no sempre es podia guanyar. 7


Aleshores l’ocell va anar a avisar a la guàrdia reial (porcs amb armadures), els guàrdies van anar a preparar la taula de joc. Ella va seure en una cadira i jo a l’altra. Aleshores un dels guàrdies va començar a repartir les cartes, a mi em van tocar dos asos i al mig hi havia dos asos més, dos k i un 1 i ella molt confiada i va dir oline i s’ho va apostar tot, jo també i em va ensenyar les cartes. Tenia dos KK i jo li vaig ensenyar les meves i es va desmaiar quan li vaig ensenyar els dos asos. Quan es va despertar li vaig dir: -

Ara m’has de tornar al meu món!

Ella em va respondre: -

D’acord, un tracte és un tracte!

I va dir aquelles paraules:

- Bidibidabidibú al teu món tornaràs tu! Vaig aparèixer a mitja classe de socials mentre la professora Ester ens ensenyava les comarques. I al sortir del col·le l’Ester em va picar l’ullet. 8


Aleshores a partir d’aquell dia la professora Ester va ser la mÊs simpà tica de les mestres, potser necessitava perdre alguna vegada a la vida!

9

Joan bl oriol  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you