Issuu on Google+

La caiguda inesperada

CÊsar i Roger 5è Panteres Curs 2013-14 Sant Jordi


En César li dedica aquest llibre al seu pare perquè m’estima molt. En Roger li dedica a la seva mare perquè li dedica molt de temps i m’estima molt.

2


Era estiu i el nostre protagonista no havia marxat de vacances, sinó que estava a casa seva força avorrit. Ell era una mica gras, tenia el cabell curt i amb una cresta, sempre vestia amb una roba ben moderna i tenia molta por a la foscor. Un d’aquells dies la seva mare li va preguntar si podia anar a comprar al supermercat. Li va dir que no tingués por de la foscor perquè, tot i que ja fosquejava, només hauria de creuar un carrer. Si hi anava, ja no tindria més por a la foscor i a més a més li donaria un regal.

- Fill, aquí tens la llista! - li va dir la mare i va continuar dient: - Has de comprar verdures, fruites, carn i peix. Si vols, amb els diners que et sobrin, pots comprar-te alguna llaminadura! Va sortir a comprar el que la seva mare li va demanar. Estava molt content perquè ho estava aconseguint i ja no tindria més por a la foscor. Però en el 3


moment més inesperat, el carrer va començar a tremolar misteriosament. El nen estava molt nerviós no sabia què estava passant, el carrer es començava a esquerdar i sense adonar-se’n va caure per una d’aquelles obertures i va caure a un món diferent. Es feia molt tard i la mare estava preocupadíssima perquè el seu fill no tornava, passaven els minuts que se li feien hores i el seu fill no apareixia per enlloc, la mare estava molt preocupada, no sabia què fer. Creia que potser el seu fill no sabia refer el camí de tornada a casa i potser s’havia perdut, o pitjor encara, potser l’havien raptat. El nen es va despertar i no sabia on estava, semblava perdut. Tenia un cop al cap molt fort, la cama esquerra li feia tant mal que no sabia si se l’hauria trencat. Com va poder es va aixecar i va començar a caminar sense saber cap a on anava. Tot era massa desconegut i perillós. Deia la llegenda que aquell camí estava ple de monstres i que si no trobava un mocador màgic, no podria tornar al seu món. El nen va caminar i caminar, estava donant voltes sobre el mateix camí una vegada i una altra, però el protagonista no se n’adonava. Quan ja no podia més, només va tenir força per cridar. Va ser aleshores quan va despertar el monstre d’aquell món. I aquest tot enfadat va dir: - Qui ha gosat despertar-me?????

4


El nen sabia que el monstre estaria dormint perquè tots els monstres són molt dormilegues. Però el volia despertar perquè havia de trobar el mocador i ell era l’únic que s’havia on estava. El monstre es va acostar al noi i li va dir mentre senyalava: - Allà dalt d’aquella muntanya hi ha un castell, a dins trobaràs el mocador màgic que et permetrà sortir d’aquí, t’ho asseguro!!! El monstre va explicar-li que el mocador estava vigilat per un ocell força estrany i, com que veia el noi molt despistat, va decidir acompanyar-lo fins a dalt del castell. Van començar a caminar i quan portaven unes tres hores caminant, el noi tenia una gana que es moria, però no tenia temps per buscar menjar havia d’arribar al castell. Un cop a dalt de la muntanya de seguida van veure el castell, van entrar-hi ràpidament i va aparèixer el misteriós ocell. El nen no va trigar a preguntar-li: - Com puc sortir d’aquest lloc tan estrany?

L’ocell li va explicar que aquell castell era un misteri i va afegir que res era com ell s’ho imaginava, estava ple de passadissos secrets i portes que s’obrien i es tancaven. Va afegir que si volia trobar el mocador que li permetria sortir d’aquell món i tornar a casa ho hauria d’aconseguir ell sol.

5


El noi li va dir si el podia acompanyar el monstre i l’ocell va acceptar. A més a més li va dir que ell també els acompanyaria. Així que amb molta valentia es va endinsar al castell i van arribar fins al que semblava un passadís sense sortida. El noi va començar a tocar tota la paret i misteriosament es va obrir. Després de la sorpresa va veure que a dins hi havia una escala de cargol molt llarga que et portava al soterrani del castell. Van decidir baixar-hi i van trobar una altra porta que van obrir. La sala tenia el llum encès, pensaven que hi hauria algú, però no aconseguien veure a ningú. Quan estaven a punt de marxar perquè no havien trobat res, el monstre va cridar: - Mireu, allà hi ha alguna cosa!!!! Tots van mirar i van veure una pilota amb un full al costat que deia: Ara heu de xutar la pilota i ficar-la a la torre més alta del castell.

6


Van sortir a fora del castell i van començar a escalar la façana, però relliscava molt i els costava molt pujar. Varen pensar que podria ser l’ocell qui deixés anar la pilota dins de la torre més alta, ell al menys tenia ales i podia pujar volant. L’ocell ho va intentar però la pilota pesava molt per a ell... Potser ho podria intentar el monstre, però no parava de caure una i altra vegada. En una d’aquestes caigudes el monstre es va fer molt mal i l’ocell el va anar a ajudar. Mentre el noi pensava com podrien resoldre tot aquell enrenou, va trepitjar un botó sense voler i es va obrir una porta que conduïa directament a la sala del mocador màgic.

El noi va anar corrent cap al mocador el va agafar i de cop es va obrir un portal místic. Sense pensar-s’ho es va acomiadar de l’ocell i del monstre i va desaparèixer. El portal es va tornar a tancar immediatament darrera seu. Aleshores va veure que estava al davant de casa seva. Va entrar i va veure la seva mare plorant i ell la va anar a consolar ràpidament.

7


El noi li va explicar tota la història: l’esquerda, el monstre, l’ocell, el mocador, el portal místic... La mare no s’ho podia creure, era impossible tota aquella historia! Al nen tant li feia si la mare s’ho creia o no, tornaven a estar junts, havia superat la por a la foscor i havia viscut l’aventura més emocionant de la seva vida! Potser no seria l’última.

8


Cesar i roger