Page 1

Amber i Arnau 5è Panteres Curs 2013-14 Sant Jordi


Dediquem aquest conte a tots aquells que els agrada cuinar

2


Sabeu que hi ha cuiners màgics???... Doncs aquesta història ens explica tota la veritat... Hi havia una vegada un cuiner molt estrany, anava sempre vestit amb un uniforme verd amb ratlles vermelles i mai es canviava de roba, era alt i prim, tenia els cabells castanys, tenia un bigoti molt llarg del mateix color del seu cabell i els ulls verds. Es deia Arnau.

Vivia en un poble dels Pirineus, on tothom s’ho passava molt bé, fins i tot els senyors grans. Era un poble molt agradable i molt acollidor, ple de fonts i arbres. El que més els agradava als seus habitants era preparar concursos i els senyors grans també hi participaven. En aquell poble els nens podien jugar al carrer i els grans no els deien res, sortien al carrer a les deu del matí i no tornaven fins a l’hora de dinar.

3


Un dia el cuiner va rebre una carta de l’alcalde dient que organitzaven un concurs de pastissos i ell va decidir preparar un súper pastís de xocolata desfeta per a tots els nens i nenes del poble. Es va posar en marxa i va començar a buscar l’ingredient més important per fer el pastís: L’INGREDIENT SECRET! Ah, per cert, ens hem oblidat d’explicar-vos que aquell cuiner tenia una fada que es deia Ester. La fada la va conèixer als cinc anys, una edat perfecta, oi?

Ja era de nit i va posar-se a dormir preocupat pel seu pastís, no parava de somiar que un monstre li robava el seu ingredient secret. -

Ahhhhhh! arribo tard a l’escola de cuiners i és el meu primer dia!!! va xisclar preocupat.

Un moment, un moment, aquesta història està avançant massa ràpid!

4


El cuiner anava a una escola de cuiners que es deia Xocolata Arma, com ja veieu, allà només es dedicaven a cuinar xocolata. L’escola estava pintada de molts colors.

Allà va ser quan va començar a cuinar pastissos amb la seva fada Ester. Ell era un dels més bons cuiners de tota l’escola de cuiners, sobretot amb l’ajuda que li donava la seva fada. Així doncs, va anar a l’escola de cuiners de seguida i li van demanar on era el seu ingredient secret. El cuiner no ho sabia, havia desaparegut, no hi havia ni rastre del seu ingredient secret ni del seu mocador vermell que sempre l’acompanyava. Ahhhh, no us he parlat del seu mocador vermell... Era el seu objecte més bonic, rentava els plats amb ell, era com un mocador màgic.

5


L’endemà l’alcalde li va dir que si volia trobar el seu ingredient secret hauria de penjar cartells per tota la ciutat. Així que es va posar a treballar amb els cartells i el pastís. Uns minuts després d’haver penjat els cartells va venir la seva fada Ester espantada, i li va explicar que un monstre molt gran s’havia emportat el seu ingredient secret i el seu mocador. Va afegir que si els volia recuperar, hauria de passar tres proves diferents. Ràpidament va preparar tot el que calia: cordes, tenda de campanya per si es feia de nit, cantimplora i tot el que us podeu imaginar. Totes les persones del poble van desitjar-li molta sort, i això li va donar seguretat i confiança en si mateix. Els dos varen caminar molt, bé els dos no, la seva fada no caminava, recordeu que les fades no caminen sinó que volen. Es varen endinsar dins del bosc i varen notar que cada cop es feia més i més fosc. La fada va proposar que paressin a dormir perquè sinó l’endemà tindrien molta son. Quan es van aixecar varen recollir pomes per esmorzar, varen agafar totes les coses i van marxar direcció cap al castell del monstre.

6


Quan van arribar al castell, el cuiner va començar a agafar-li por i, sense voler, va trepitjar una cosa que feia un soroll estrany... era una carta que deia: “PEL MILLOR CUINER DEL MÓN”. La va llegir i va veure que havia de superar, com li havia dit l’Ester, tres proves llargues. Al final de la carta deia que si volia es podia rendir abans de començar, però no ho va fer. La primera prova era lluitar contra una grup de zombis, no es podia creure el que estava llegint, ho va llegir milers de vegades i de sobte va sentir una veu que deia: -

Deixa’t de romanços i comença a lluitar!!!

Van aparèixer tot de zombis dient: -

La nostra missió és matar al senyor Arnau!!!

Ell estava molt espantat però va lluitar i això li va fer perdre la por. Només havia aconseguit superar la primera prova i ja estava escaldat amb moltes ferides al cos. Sort de la seva fada Ester que portava tiretes perquè sinó ... Mentre pensava quina seria la següent prova, si s’hauria de posar dins d’una gàbia plena de serps o alguna cosa per l’estil, un zombi el va atacar per darrere i li va donar una puntada de peu a la columna vertebral, ell va escoltar un “clac”. Aleshores va veure una caseta de fusta, no sabia què hi havia a dins, però va córrer el més ràpid que va poder per amagar-s’hi. Va anar d’un pel que no l’atrapen. A dins hi havia armes per matar els zombis, en va agafar algunes, va sortir i va començar a atacar-los. Al cap d’una hora va acabar la batalla i el cuiner va sobreviure.

7


Va sortir d’aquell lloc ple de sang i va veure un altre carta que deia:

Molt bé, has superat aquesta prova però no superaràs la següent que és lluitar contra 1000 llops. La fada Ester i l’Arnau es van espantar molt i van decidir conservar les seves armes fins al final. Minuts més tard, van arribar a un magatzem on hi havia moltes gàbies gegants. D’una d’elles va sortir un llop molt gran amb els ulls vermells i el pel tot negre. Els dos van començar a córrer, però nomes hi havia gàbies i més gàbies.

Quan van passar deu minuts sense que el llop se’ls mengés, totes les gàbies es van obrir i van sortir tots els llops, eren 1000!!! Amb les seves armes van començar a matar a tots aquells llops ferotges. Estaven molt cansats i no podien més... i el llop més gran va atrapar l’Arnau. Abans que se’l cruspís, la fada va reaccionar agafant el seu ganivet i li va clavar al mig del cor. 8


Havien d’anar ràpid, no tenien temps de pensar en les seves coses, haurien de lluitar contra els següents enemics. Aleshores va veure un altre tros de pergamí que deia:

Ets

molt

fort

senyoret,

però

contra el millor cuiner del món no podràs!. Hauràs de fer el millor pastís de xocolata pel rei i estàs davant de l’última i més temible de les proves. Estaven molt cansats, no podien pensar, i varen decidir reposar. Van obrir la tenda, es van fer un sopar molt bo i van anar a dormir. L’endemà al matí tenien totes les coses preparades per fer el pastís, l’última prova. El concurs es celebrava en un estadi que tenien a 100 metres. Al mig de l’estadi hi havia una cuina petita i quan va sonar la trompeta d’inici van començar a cuinar. Ell estava molt nerviós perquè si perdia, no tornaria a veure més el seu mocador ni tampoc el seu ingredient secret. Només tenien una hora per fer el seu pastís. Passat aquest temps, el rei va baixar del seu tro i va anar al mig de l’estadi. L’Arnau estava molt nerviós perquè va provar el pastís de l’altre cuiner i li va agradar molt. Després va anar cap al nostre cuiner i només tastar-lo va veure que era el millor pastís del món i va cridar ben fort: -

Ha guanyat l’Arnau!!!

9


Ell estava molt content i va sortir d’aquell estadi. Va tornar cap al castell i es va trobar el monstre amb el seu mocador màgic embolicat. A dins hi havia el seu ingredient secret.

Va tornar al poble i tots els nens el van abraçar i el van aplaudir. Va donar les gràcies a la seva fada Ester, sense ella no ho hauria aconseguit i va pensar... I TOT AIXÒ PER UN MOCADOR!!!

10

Amber i arnau