Issuu on Google+

El poema objecte Espai i volum Núria Alberch Oriol Martínez Pajuelo


1 Pluja d’idees 1.1 Llistat d’objectes ­Radio (sel) ­Candau ­Caixa ­Bossa ­Samarreta ­Llibre

­Coixí ­Casette ­Endoll ­Telèfon ­Bossa ­Bombeta

1.2 Selecció d’objectes i anàlisi 1.2.1 Radio

Forma: rectangular i regular Color: negre Textura: llista i de plàstic Mida: mitja

­Tisores ­Tiquet de tren (sel) ­Perruca ­Nina (sel) ­Creu ­Poma


Anàlisi funcional: és un objecte que serveix per difondre informació en audio. Anàlisi denotatiu: ens recorda al passat ja que desde l’aparició del televisor s’ha quedat més aviat obsoleta. És com la boca del món ja que difón informació a grans radis. 1.2.2 Nina Forma: té forma humana, d’una noia Color: carn i cabell ros Textura: llisa, de plàstic, i amb cabell al cap Mida: mitja Anàlisi funcional: serveix per jugar, es pot vestir, fer­la caminar, i fer­la interactuar amb altres joguines. Anàlisi denotatiu: és clarament un signe de sexisme. Sempre s’asocia a que les nenes han de jugar amb aquests tipus de joguines, i sempre té accesoris com la cuina, i pocs cops treballa perquè es sobreentén que la seva parella la manté. Exteriorment, té un cos impossible, perfecte d’unes mides reduides que fa que desde petits ja ens inculquin patrons de bellesa.


1.2.3 Bitllet de tren

Forma: rectangular Color: taronja Textura: llisa, és de paper Mida: petita Anàlisi funcional: és una targeta que ens permet validar i identificar­nos per poder viatjar en tren, és la proba conforme hem pagat el nostre viatge i podem passar­hi. Anàlisi denotatiu: és un signe de viatge, de canvi, de passat i de futur.

2 Joan Brossa ­Brossa va ser un poeta català que va marcar diferència en vers els altres poetes ja que no feia poemes escrits, feia poemes visuals, objectes amb nous significats, inutilitzats o transformats per tenir un nou sentit. Això li va permetre descatar. Amb els seus companys de generació,  Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart y Joan­Josep Tharrats va crear la revista “Dau al set” que era una revista artística de la època i que va durar molts anys. Ens ha deixat una gran herència de poemes objecte.


3 El treball 3.1 Procés ­Vaig començar pensant objectes que poder fer, i em van venir unes poques idees, però cap d’elles era suficientment bona, així que vaig seguir pensant. Em vaig centrar en l’idea de la nina i vaig donar­li voltes, i voltes durant dues setmanes, però cap idea em convencia, així que sense voler­ho, en un comentari se’m va acudir el meu poema objecte, una peana, buida, amb el simbolisme del temps, de la realitat, de l’espai.

3.2 Significat ­El poema és simple, una peana, sense res a sobre, i amb una etiqueta, com si d’una obra es tractés on fica “Temps”, que és el títol del meu poema objecte. Els temps corre, el temps som tots, és tot, tot el que envolta la peana, tot el que passa al món és el temps i l’espai. He intentat expresar una idea abstracta d’una manera molt simple i que fa pensar. Pot ser per algú altre, la idea de “Temps” i una peana buida li suggereix altres coses i es treuen altres significats, qui sap, la meva idea ha sigut representar el temps, el que no es pot tocar, i el que no es pot veure, a partir d’això que cadascú pensi el que vulgui...


3.3 Peça final

4 Conclusió i final ­Fer el treball m’ha agradat, però trobo que l’entorn per pensar no ha sigut l’adequat per pensar un poema objecte i que tingui el significat i la força que ha de tenir, ha de venir sol, pel carrer, fent un café o escoltant música, però no en una classe devant d’un full, perquè així (personalment) només em bloquejo. M’ha agradat fer­ho, i també ho he fet amb una certa tristesa perquè és el penúltim treball d’”Espai i volum”. Crec que l’error


d’aquest treball ha sigut el temps, i limitar la pluja d’idees a un full dins d’una aula.


Poema Objecte. Espai i volum 2013.