Issuu on Google+

l’entrevista

protagonistes de la història

agost 2012

va propiciar que molts ciutadans se sumessin a la causa republicana. Les dones no en van ser una excepció. Moltes es van oferir a l’Spanish Medical Aid, una de les associacions que coordinava l’ajuda humanitària. La majoria de les brigadistes no havien sortit mai del país, aquella era una oportunitat per conèixer món i, a la vegada, lluitar pels seus ideals. :: Però tot no van ser flors i violes. :: Ja des del principi van partir la descoordinació de les institucions, de vegades amb coses tan simples i aparentment insignificants com els uniformes de les infermeres. Patience Darton, per exemple, explica en la seva correspondència que en arribar a Espanya van tenir problemes amb les còfies de color blanc perquè el comitè ignorava la postura dels republicans respecte als barrets: a l’època consideraven feixista a tot aquell que portés qualsevol tipus de barret.

enrique marco

“Bona part de les esquerres no van tolerar la llibertat de les brigadistes” Aquesta historiadora britànica, establerta al Priorat, aprofundeix en la realitat de les dones durant la Guerra Civil a partir del testimoni de la infermera anglesa Petience Darton

E

l català embarbussat i el deix palatal la delaten, però això no li treu mèrit. La historiadora anglesa Angela Jackson va arribar a Catalunya seguint la pista dels brigadistes britànics de la guerra civil i ja fa deu anys que viu al Priorat. Acaba de publicar Para nosotros era el cielo, una biografia de la brigadista Patience Darton. El llibre ajuda a contextualitzar el paper de les dones al conflicte espanyol. :: Les dones brigadistes són les grans oblidades de la Guerra Civil Espanyola? :: Quan el conflicte va adquirir dimensions internacionals, 2.500 voluntaris britànics es

24 Sàpiens

van oferir a les brigades internacionals, convençuts que podrien ajudar a frenar el feixisme. Formaven part dels 35.000 soldats d’una cinquantena de països que van lluitar amb la Repúbica. Però de tot aquest gruix, només una petita part eren dones. Això va eclipsar la presència de les brigadistes. :: A més del fet quantitatiu, suposo que també cal sumar-hi prejudicis de gènere. És cert que els investigadors no s’han preocupat de recuperar el seu testimoni. Això sí, amb notables excepcions: fa deu anys, l’historiador Paul Preston va publicar Doves of War (Palomas de guerra. Ed. Plaza y Janés) un llibre que recull la biografia de dues brigadistes britàniques.

:: Com s’ho van fer aquestes dones per ‘sobreviure’ en un context tan masculí? :: No cal que dir que la situació no els era gens favorable. Durant les primeres setmanes de guerra, moltes dones espanyoles van agafar les armes. Però quan es van intensificar els combats, la seva presència al camp de batalla es considerava un destorb i van ser apartades de les trinxeres per desenvolupar treballs més tradicionals. I en aquest context, les brigadistes van venir a treballar d’infermeres, a tenir cura dels ferits. No tenien cap altra alternativa. :: Què els motivava d’anar a una guerra? :: El ressò del conflicte en els mitjans de comunicació va causar un gran impacte a Europa i

:: Eren dones que feien gala d‘hàbits tan ‘masculins’ com el fumar. :: En una de les cartes que he recuperat, Patience Darton escriu: “Allò que més ens fa falta és tabac, mantega, llibres, diaris... el tabac sobretot”. Ho va remarcar. Tampoc no es va mossegar la llengua al defensar davant del comissari que repartia el tabac als malalts de l’hospital, el dret de les dones a rebre una part de les cigarretes. Al final, els homes ho van acabar entenent i acceptant les seves reivindicacions, encara que allò signifiqués rebre un paquet menys de cigarretes.

:: D’anècdotes d’aquest tipus segur que no en falten. :: Veig que per reconstruir la :: A molts pobles de la rerebiografia de la Darton ha a ot l’anècd guarda l’arribada de les aprofundit molt en els la m e infermeres va ser un seus escrits. il b ju o N veritable escàndol. :: Els va recuperar el ia r ò mem Encara que sembli seu fill i han estat s re b o s e ra de divers contradictori, bona d’una gran utilitat. son és auto a civil. Fa un any, un ck Ja la e Àng uerr ldats a la g ocumental part de les esquerres Perquè quan s’escriu sobre els so res va donar peu al d b és, és una no va tolerar la lliberla biografia de persodels seus lli entre nosaltres. A m m ile b tes No ju Els brigadis ores de l’associació tat de què gaudien les natges destacats, la ar rv ls se u n p de les im alla per co a que treb brigadistes. crònica de la seva vida erra, u g la re la memòri iu qui van v es sustenta en tota una el relat dels ent al Priorat i en especialm e la batalla :: Una cosa és la teoria i estructura d’informació d t ex nt co el de l’Ebre. l’altra la pràctica política, en discursos, apariLa igualtat de drets entre cions públiques, de manera que homes i dones formava part del el biògraf té moltes eines per llegir els programa polític de les esquerres, però a la buits de la vida personal. La Patience no era pràctica, gairebé mai es complia. En el llibre un personatge destacat i sense les seves cartes Para nosotros era el cielo explico fins a quin hagués estat difícil escriure el llibre. punt els anarquistes del Front d’Aragó es van alarmar en constatar l’afició de les infermeres :: Vostè la va conèixer personalment. de nedar al riu. Utilitzaven banyadors complets :: La vaig entrevistar diverses vegades, ja de i nedaven en llocs més o menys apartats dels gran. Vam tenir converses molt llargues i vam pobles, però tot i així més d’una vegada van establir una relació molt estreta. Aquest és el haver de sentir insults del tipus: “fins i tot secret. De totes maneres, per escriure el llibre espanteu les mules!”. he hagut d’anar en compte a l’hora de fer el buidatge de les entrevistes perquè sempre cal :: Però no tothom hi estava en contra. avaluar fins a quin punt la persona ha reescrit :: Moltes noies joves del pobles s’hi van emels seus records. El valor de la memòria s’ha de mirallar: mai s’havien relacionat amb dones relativitzar i per això les cartes que va escriure que tractaven els homes de tu a tu i que, fins en plena guerra m’han ajudat a compensar el i tot, gosaven donar-los-hi ordres. Per això, el seu discurs. S oriol gracià contacte amb infermeres estrangeres era tota Més informació a un novetat per a aquelles noies educades en www.sApiens.cat l’estricta tradició catòlica.

angela jackson

“Moltes noies joves mai s’havien relacionat amb dones que tractaven els homes de tu a tu”


Entrevista a Angela Jackson