Issuu on Google+

Smith h and Nephew, IncConte del llop i la rraboseta (versió tirijana)  1   


Anyss era anys a va a vindre una gellada mo olt forta, es van g gelar, les oli liveres i no n hi ha avia res per p a me enjar. Tot ots patien n fam, fiins i tot els an nimals. En aiixò al ba arranque uet de Mo ontoliu, o barran nc del Mo ort de se ed, allà a pro op de la a Valltortta, es va an troba ar una raboseta r a i un llop ll que venia a del ma as dels Forats. F La L rabose seta que era mo olt espaviilada i guilo opa, li va a dir: -Llobe bet, d’on véns? -Vinc c de busc car menja jar, que estic e fam molenc. La ra aboseta li l contesttà: -Jo ta ambé tin nc fam. Els E budellls em fan an soroll. Alesho hores al llop l se li acudí: -Vols que ane em al mas ma d’en Doto D a veure v si trobem t r on cllavar el res queix xal? -Au, v vinga, anem, a alg lguna co osa hi ha aurà! En aiixò la tia a Maria a del mass d’en Do oto, esta ava posan nt un for ormatge a la finestra f p perquè s s’assecara a. En veu ure-ho, la l rabossa digué é: -Mira a llop, gu uaita. Qu uè hi ha a allí? I el lllop que tenia t mé és fam qu ue un lla adre prop oposà: -Raboset ta l’hem m de pilla ar. Ara é la nosstra. és -Llop, tu u que ere es tan re evalent p podries p pegar un n bot i agafara llo. Va su uggerir la rabose eta. E llop féu un El n salt de d mil d dimonis s i aconsseguí ag gafar el f formatge ge amb els e seus ullals. L La

rabo boseta

m malfiada da

de

q que

era a

molt

seguid da

va

p pensar com co pilla ar-li’l. I digué: d --Escolta llop, tan nts anyss que fa q que som m amics, i no m’h has dit mai d de quin poble p ere es. De qu uin poble e eres llo op? I ell, contestà à: -D’Alb lbocàààà àser!!!

Smith h and Nephew, IncConte del llop i la rraboseta (versió tirijana)  2   


Tot se eguit, xa as!, caig gué el fo ormatge … i la raboseta r a l’arrepllegà al vol i se’l s posà à a la boc ca. El llo op ja se’n malfia iava i pe ensà: “A Ai, la gu uilopa aquesta! a Ara li pregu untaré jo o i recuperaré ell formatg ge”. -I tu raboseta a de quin n poble eres? e -Jo, de d Tííírig g, -amb les dente tetes ben n tancade des. Així el forma atge no li va c caure i, després tota t sola a, se’l va a menjar r. El llop op tot trisst, va dir r: -Ai! Raboseta R a, m’has pillat p ell formatg ge, i ara a què far ré? -Tran nquil qu ue en buscarem b m un altreal va a contesttar burlleta la rabossa. I cam minant, camina ant es va a fer de n nit. Fere en cap a la bassa sa de la Vallto orta i alllí van ve eure la lluna l re eflectida a a l’aigu ua. La ra aboseta excla amà: -Mira a, mira, llop, el formatge fo e! està dins di la ba assa! -Però ò ara com m farem m per trau ure’l? De seg eguida la a rabosa a dibuixa a un plla. -Ben senzill, si et be eus tota l’aigua a de la bassa b el podràs agafar sense e cap prob oblema.

El llo op va co omençar r a beu ure, i a beure… però el e forma atge no apare eixia. All final, tan ple ena teniia la pa anxa qu ue l’aigu ua se li n’ana ava pel cul. La raboseta ta, que estava e a l’aguai ait,

li va a posar

una e estaca pe erquè ell líquid no n se n’e eixira i es dispos osà a con ntinuar la bro oma. -Ui! N No sé si podràs p b beure’t t tota l’aig igua. Ara a bé, no o patisqu ues, que anire em allà à dalt qu ue hi ha un m mas amb b una er ra i seg gur que troba arem alg guna cossa per far artar. A poc c a poc s’a anava fent fe de dia. d Quan an van arribar ar a l’era, va an veure e uns fra ares que, per agaf afar forc ces per la a batuda a, estaven en esmor rzant xu ulles i ar rròs a l’e entrada del mass.

Smith h and Nephew, IncConte del llop i la rraboseta (versió tirijana)  3   


La ra aboseta, que q ja fe eia eston na que ha havia olo orat la fllaire de les l olles, va trau ure l’estac aca del cu ul de l’es esgotat lllop i acte e seguit come ençà a eiixir aigu ua i méss aigua, banyant b nt tota la a palla i empo ortant-se e les garb bes i el gra. g Enca ara el llo op no ha avia eixit it de la sorpre esa que la l rabosseta ja cr ridava: -Frar res, frare es, a les eres! e Que e el llop us fa reg gueres! Frares, F fr rares, a les ere es! Que el e llop fa a reguere es! Els fra ares, enffadats en e veure la male esa que feia f el llo lop, van agafar paless i forque es, van comença co ar a córre er rere d’ell d i li van peg gar una tal pa allissa qu ue el van n deixar r ben bal aldat. Mentr restant, la rabo oseta va aprofita ar per menjar-se me e totes les es xulles dels p pobres fr rares. Est stava tan n farta que q no podia p n camin ni nar. Per això encara en va pe ensar un na altra a feta. Ab bans d’e eixir dell mas es osar al cap c un xapall x d’’all i olii, i a less potetes crostes de d nou. va po Quan n va eixiir a l’era a, el llop li va dir r: -Ai, ra raboseta, a, quina pallissa p m’han pegat! p Est stic fet po ols! I ella a li va co ontestar: -Jo síí que estiic malam ment que ue he caig igut pare et avall i m’ix ell cervell pel ca cap i elss ossos tots t em cruixen n-. Despr rés va afegir: a -No res, m’ha auràs de carrega ar al sarr ró i avan nt. Ja veu eus al llo op carreg gant-la al sarró ó costera a per ava all, menttre tota ufana a cantav ava: -Fartta, farte era. Vaig g senyora a i cavalllera! I allà à es van perdre costera c a avall, el llop l i la a raboseta a.

Conte e contat, t, conte acabat, a i el que no n s’alce e tindrà el cul ap pegat!

Associació Cultural de Tírig Desembrre de 2011

Smith h and Nephew, IncConte del llop i la rraboseta (versió tirijana)  4   


conte