Issuu on Google+

Novembre i Desembre 2010 NĂşmero 6


ÍNDEX J

EL NADAL DESDE TOTS ELS PUNTS DE VISTA Reportatge

4

COM PARAR UNA TAULA PER NADAL? Reportatge

12

RAQUEL LÓPEZ De Vitòria al Port de Tarragona Entrevista

20

a és Nadal a Tarragona! El 2010 arriba a la seva fi, i nosaltres continuem fidels a la cita. Sortim cada dos mesos, i fet i fet, anem a remolc de les estacions. Faci fred o calor, plogui o nevi, si ho voleu, podeu llegir la vostra revista. En aquest número, ens haureu de perdonar, no hem obviat el protagonista estrella d’aquesta època; el Nadal. Sabem que per a molts, el Nadal és un temps fantàstic, però també, per molts altres, és una festa estressant i fins i tot hipòcrita. Malgrat tot, el Nadal forma part de la nostra cultura i és interessant analitzar-lo desde tots els punts de vista. Aquest, precisament, és el reclam de la Foto de portada: Luzdeflash portada. Tots coneixem el que significa el Estilisme i maquillatge: The Body Shop Nadal, però sabem realment quin és el seu Joies: Joieria Ros origen? Què hi ha de cert? Desgraciadament, els temps crítics semblen no voler deixar-nos en pau, i tot apunta que serà un Nadal difícil. Com podem afrontar la crisi? Consumirem el mateix? I la nostra conducta consumista? Per què es dóna? Com hem de cuidar la nostra alimentació en aquests dies de nombroses ingestes? OnTarragona ha convidat als millors especialistes perquè us expliquin tot el que cal saber d’aquestes festes, i, fins i tot, en l’ornament i decoració. Descobrireu el protocol particular d’unes festes molt especials i us ensenyarem com parar la taula perfecte per Nadal. Però també us volem apropar el testimoni de la Raquel, una noia de Vitòria que estudia a Tarragona. O ens plau, també, obrir-vos les portes d’una casa espectacular, una espècie de masia del segle XXI, la casa del futur. I tot això amb les nostres seccions habituals. Una vegada més, només ens cal donar-vos les gràcies de nou per la vostra confiança. OnTarragona ja està per tota la ciutat, però només tu la fas possible. I aprofitant l’avinentesa i el moment, no podem acabar aquesta editorial sense desitjar-vos un Bon Nadal i un Feliç Any Nou.

GRÀCIES PER LLEGIR-NOS! GRÀCIES PER LLEGIR-TE! GRÀCIES TARRAGONA!

Fe d’errades Al número anterior, vam cometre una equivocació. En el reportatge “Campions damunt del Tatami” (pàgina 15), a la tarragonina Montserrat Sabaté li vam restar mèrits en el seu palmarès. Vam escriure que era Campiona de Catalunya en la categoria de cadet, quan, en realitat, va ser flamant campiona d’Espanya d’aquesta categoria. Esperem que la Montserrat passi per alt l’error, però l’últim que voldríem és desmerèixer aquesta excel·lent esportista tarragonina.

LUZDEFLASH Instantànies per sempre Esdeveniments

LA MASIA DEL SEGLE XXI Obrim les portes d’una casa de somni

22

ON Tarragona www.ontarragona.com

24

Contacte: Coordinació Editorial: Continguts: Redactors: Fotografia: Col•laboradors: Firmes col·laboradores: El nostre agraïment especial a: Publicitat: Dipòsit legal

DE FESTA A TARRAGONA Sala Groove i un concert de petit format

28

info@ontarragona.com On Tarragona Cesc Avilés Cesc Avilés, Kiko Almarza Luzdeflash (www.luzdeflash.com) Mario Bustos, Korko Camacho, Marina Casals, Anna Escudero, Montse Pedrola, Marc Pinyol Activalex, Directinmo,Golf Costa Dorada, Rescomt, Sicartpolo, El Corte Inglés, Joieria ROS. Susagna Alcañiz (The body shop), Josep Maria Bellido, Marta Oller, Sala Groove. comercial@ontarragona.com T-157-10

ON Tarragona és membre de

ON Tarragona també a Facebook!

3


ELS ASSESSORS DEL REPORTATGE: Carles Torrecilla Professor titular del Departament de Direcció de Màrqueting d’ESADE Eduard Mañas President de la Federació d’Unió de Botiguers de Tarragona Jordi Tous Doctor en Psicologia Social de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Salas Doctor en Nutrició i Bromatologia de la Universitat Rovira i Virgili i Director del Centre Català de Nutrició


E

l Nadal, tal i com l’entenem avui en dia,

comença el 6 de desembre. No és una data oficial, però si oficiosa; el tret de sortida. A partir d’aquest moment, el rellotge no s’atura i no esperarà a ningú. L’engranatge de les celebracions, dels rituals, del consum, dels regals, dels dinars i dels sopars, de les festes, de l’alcohol, de la família, de les litúrgies i de les emocions, s’activa com un mecanisme perfecte que ho devora tot. Per als qui no els hi agrada aquestes dates, només en la seva convicció poden trobar refugi. Per als qui gaudeixen de les festes, qualsevol estímul exterior sembla ser poca cosa. I per als despitats, la infinitat d’icones els recorda que és Nadal. Per si se n’havien oblidat. No obstant, gustos al marge, el cert és que, durant trenta dies, les emocions, en un sentit o en l’altre, brollen intensament amb molt poc temps. Pensar en el Nadal és una tasca difícil, malgrat tenir-lo tan present. Però res ocorre per atzar, i tot té el seu sentit. Com a individus i com a societat. On Tarragona, de la mà dels millors especialistes, t’ofereix una radiografia profunda sobre el Nadal. Són tantes les coses que hem de fer, que és fa difícil pensar perquè les fem. A més a més, aquest reportatge és també una guia perfecte per gaudir d’un Nadal perfecte. Et convidem a fer-ho. Ja és Nadal a Tarragona i la teva revista et desitja molt bones festes.

5


Tot té un començament Que Jesús va néixer un 25 de desembre no va ser cap imposició divina. Com a molt, va ser una imposició humana. De fet, tanmateix, ningú sap del cert quin dia va néixer el Messies, i tampoc queda gens clar si ho va fer a l’any zero de la nostra era. Ni els evangelis ni les sacres escriptures no especifiquen cap data concreta, i ningú es plantejaria seriosament el dia exacte de la bona nova fins tres segles més tard. El Papa Juli I, l’any 334, va decidir posar fi al dilema decretant que Jesús havia nascut un 25 de desembre. I punt. No obstant, la decisió no estava lliure de polèmica. Si ens cenyim fil per randa als textos de Lluc, trobem certes contradiccions si més no curioses. En els seus escrits, l’apòstol explica que la nit del naixement, els pastors cuidaven del seu ramat a l’aire lliure sota un cel ple d’estrelles, una circumstància poc probable, o com a mínim desafiadora, en les nit fredes d’hivern de l’hemisferi nord. Però el Papa Juli I sabia el que es feia. No va escollir aquella data perquè

sí. Tenia els seus motius. Els romans celebraven el 19 de desembre un seguit de festes en honor a Saturn, Déu de l’Agricultura. I ho feien de manera grandiloqüent, com gairebé sempre. Set dies de sumptuoses diversions i banquets espectaculars. D’aquesta manera, l’Església –en aquella època encara molt primitiva– aniria absorbint, a poc a poc, els rituals pagans. La maquinària d’hegemonitzar a tothom sota una mateixa fe, ja s’havia activat. Al mateix temps, al nord d’Europa, existia una festa d’hivern similar coneguda com Yule, en la qual es cremaven grans troncs adornats amb cintes de colors, en honor als Déus, per aconseguir que el sol brillés amb més força. La temptació d’associar aquest ritual amb els orígens de l’arbre de Nadal té la seva lògica. Però més enllà de les religions, sembla versemblant que els humans celebrem alguna cosa en aquestes dates perquè tot just comença l’estació de l’hivern. I és que sempre ens hem servit de les estacions per organitzar alguna festa. Fet i fet, la celebració de la nativitat –d’aquí el nom de Nadal– de Jesús, va suposar un impacte en la concepció dels rituals religiosos. I és que la gent només celebrava les morts de les persones (en honor als difunts, és clar), i estava molt poc acostumada a celebrar-ne els seus naixements, una cosa molt normal sota el prisma religiós que concebia el món terrenal com un patiment constant per després guanyar-se el cel. Aquest gir radical segurament va ser, encara que no expressament buscada, la primera maniobra del màrqueting nadalenc. Tot i la frivolitat del plantejament, no ens enganyem, el fet és que la concepció positiva de congratular-se per una bona notícia, suposa una sèrie de conductes que predisposaran, al llarg dels anys, al consum, als excessos i als regals. De

forma voluntària o induïda. O potser, les dues coses. Tanmateix, associar el naixement de Jesús a un dia del calendari havia esdevingut la primera maniobra cabdal per viure les festes amb intensitat, entre d’altres coses perquè tothom les celebra al mateix dia. O la gran majoria. Avui en dia, per exemple, bona part de la Rússia ortodoxa celebra el Nadal el 8 de gener, una tradició mig oblidada sota el període de dominació comunista del país. No obstant, en l’actualitat, les costums occidentals semblen ja irremediablement arrelades, tot i que la perestroyka, en el seu moment, va intentar recuperar-ne les originals. Malgrat tot, moltes empreses russes fan festa entre el 30 de desembre i el 8 de gener. Nadales i felicitacions Que les costums de tot plegat ja fa temps que van pel món, sembla més que evident. Les nadales, per exemple, tenen el seu origen al segle XV. Eren cançons profanes, cants que exaltaven a l’amor cortès –altra vegada un inici no cristià– amb tornada, d’origen popular i harmonitzades a diverses veus. Posteriorment van començar a cantar-se a les esglésies i a associar-se específicament amb el Nadal. Com el Papa Juli I ja havia fet molt abans, les autoritats eclesiàstiques van considerar oportú introduir a la litúrgia aquelles “estranyes cançons” com una forma d’aproximar al poble als misteris de la fe catòlica. Una de les més cèlebres és, efectivament, Nit de Pau, originalment Stille nacht, heiige nacht, la lletra de la qual va ser escrita per Joseph Mohr, un rector d’un poblet d’Àustria, amb música escrita pel professor Franz Gruber, poc abans del Nadal de 1818. El músic la va ensenyar als feligresos,


FRAGMENTS DE CARTES DE SOLDATS ANGLESOS EXPLICANT ELS SUCCESSOS DEL 24/25 DE DESEMBRE El Sergent C. Lightfoot de la Companyia C, Regiment 1er de North Staffordshire va escriure: El dia de Nadal vam veure una imatge fora de tota imaginació. Els alemanys van abandonar les seves trinxeres i nosaltres vam fer el mateix. Ens vam trobar a la meitat del camí i hauries d’haver-nos vist donant-nos les mans, intercanviant menjar, cigars i altres objectes. Ells ens van oferir les seves salsitxes i nosaltres vam fer el mateix amb les nostres coses. Els escocesos van començar a tocar les seves gaites i vam compartir una estranya alegria que va concloure amb un partit de futbol. Els alemanys ens van dir que estaven cansats de la guerra i desitjaven que aquesta acabés. A l’endemà, vam rebre ordre que tota comunicació i intercanvi amistós amb l’enemic havia d’acabar, però no vam atrevir-nos a disparar en tot el dia ni ells tampoc van fer-ho.

El soldat W. Pentelow de la 1era Brigada de Rifles va escriure a la seva germana:

Vam tenir calma per Nadal i ningú va disparar a ningú. Les trinxeres es van omplir de nadales. A vegades, els alemanys ens acompanyaven. Tenien pocs instruments i ells ens animaven a cantar. (...) Alguns van cridar: “Veniu, anglesos, estem al mig!” Alguns vam sortir de les nostres trinxeres i ens els vam trobar al camp. Ens vam saludar i vam intercanviar cigars. En tinc set dels seus i a un soldat li vaig donar la direcció de casa. La documentació que tenim d’aquest esdeveniment sembla ser sòlida. Fins i tot, l’any 2005, es va rodar una pel·lícula (Joyeux Noël) on es narren els fets. La producció, firmada per varis països europeus, va comptar amb la presència de l’actriu Diane Krüger, i explica la història de quatre personatges; un pastor escocès, un lloctinent francès, un tenor alemany i una soprano danesa que aprofiten per confraternitzar la nit de Nadal de 1914. El llargmetratge, doncs, sembla convertir-se en un competidor ferotge de l’hegemonia de James Stewart i el seu històric Qué bello es vivir! L’ex-beatle Paul McCartney va compondre la cançó Pipes of Peace (1983), el videoclip de la qual el mateix McCartney va recrear l’escena de les trinxeres a territori francès el Dia de Nadal de 1914.

i acompanyats d’una guitarra, es va cantar per primera vegada a la data indicada. Poc a poc, els elements de la festivitat s’anaven introduint a les tradicions, i la tendència de felicitar-se les festes anaven configurant la forma de celebrar-les, fins que un bon dia, algú va veure en el Nadal una excel·lent forma de fer negoci. Un anglès, Sir Henry Cole, l’any 1843, va decidir imprimir 1000 targetes, amb un dibuix d’una família bevent vi amb la companyia d’un nadó. Les venia a un xíling cada una i l’èxit va ser aclaparador. Tant que, uns anys més tard, aquell nou costum creuaria l’Atlàntic i arribaria als Estats Units. Louis Prang, va fer un pas més enllà i va fundar la primera impremta dedicada exclusivament a les targetes de Nadal. Però no tenia el refinament, tan típicament britànic, del seu predecessor, i la mala qualitat de les impressions el van obligar a tancar la paradeta. Una bona mostra que no sempre el Nadal és sinònim d’èxit i de triomf. Però les targetes van continuar desenvolupant-se durant el segle XX, especialment al Regne Unit, i les millores en les tècniques d’impressió les van catapultar, ara sí, a un consum massiu. I com sempre passa, el poder va veure en la iniciativa individual un bon suport a on recolzar-se. El president Dwight D. Eisenhower, el de la Segona Guerra Mundial, va publicar

la primera targeta oficial de la Casa Blanca. Precisament, les targetes de Nadal són un dels principals indicadors de la bogeria a que estem abocats quan s’acosten les festes. Ja des d’un bon començament, les targetes nadalenques han sigut col·leccionades àvidament. La reina Maria d’Anglaterra va reunir una enorme col·lecció, avui conservada al Museu Britànic, i en l’actualitat, només a Anglaterra –el país fundador d’aquesta tradició– es van enviar 2 bilions de targetes l’any 2009. La felicitat de la festa La importància del Nadal, ens agradi o no, és cabdal. La mateixa història ens ha mostrat diversos exemples, sobretot com un període –a vegades hipòcrita– on l’amor i la felicitat sembla regir la nostra forma de comportar-nos. Fins i tot, moltes guerres sagnants han tingut una petita treva durant el Dia de Nadal. Un dels episodis més commovedors va tenir lloc a la convulsa Europa de la I Guerra Mundial. Durant el desembre de 1914, França i Bèlgica semblava ser una línia infinitament quilomètrica d’horroroses trinxeres, una “terra de ningú” que va causar la mort a milers i milers de soldats. Però la nit del 24 de desembre, els alts comandament alemanys van decidir portar al front arbres de Nadal

amb el propòsit d’animar les seves tropes. Els soldats, malgrat estar lluny del caliu de les seves cases, van il·luminar veles arreu de les trinxeres i van començar a cantar. A només uns metres, a la trinxera enemiga, els aliats observaven atònits el curiós espectacle. Acte seguit, van respondre cantant les seves pròpies nadales fins que, en una estampa inversemblant, es van desitjar els un i els altres un “Bon Nadal”. Induïts per l’anomenat esperit nadalenc, el cas és que alguns batallons van atrevir-se a sortir del refugi per felicitar-se el Nadal mentre es donaven les mans. Potser és una història avivada pels defensors del Nadal, o potser no, però la llegenda explica que va haver-hi intercanvi de cigars, whisky, insignes i xocolata entre els dos exèrcits. A l’endemà, hi va haver un cessament total de l’activitat hostil, i fins i tot es va celebrar un funeral conjunt en honor a tots els combatents caiguts. Diuen que, a més, es va jugar un partit de futbol. La victòria, només a l’improvisat terreny de joc, va ser pels alemanys.

7


Un Nadal de masses Després de fer un ràpid recorregut històric del Nadal, la imatge que tots tenim d’ell és el consum de masses. Tot i l’animadversió que això pot suposar, el cas és que té la seva lògica. Tal i com ens explica el Professor Titular del Departament de Màrqueting d’ESADE, Carles Torrecilla, tot és una qüestió numèricament social, suficientment poderosa com per enfrontar-se, si convé, a la crisi actual. “Abans, per exemple, el consum es centrava molt en la gent rica i en la gent pobra. Però ara, això, ha canviat. A Europa, i també a Espanya, hi ha hagut una gran explosió de la classe mitjana. Precisament, el creixement de la renta mitja –que a casa nostra ja ha arribat als 1.200€ mensuals– ha provocat que la gran massa de consumidors ja no siguin els rics o els pobres, sinó la classe mitjana”, explica Torrecilla. Seguint aquest raonament, ben mirat, la classe mitjana és la que sustenta totes les festivitats del nostre calendari. “A la classe mitjana li encanta les celebracions perquè les associen a valors socials com el sentit de grup o de comunitat”, diu Torrecilla. I afegeix: “Per això, i malgrat el context actual, el Nadal no està en crisi”. En aquesta línia, el Doctor en Psicologia Social, Jordi Tous, també apunta cap al gran creixement econòmic del

darrer segle com la condició necessària perquè la classe mitjana assimili els hàbits i els patrons de classes que, tradicionalment, sempre havien estat en un estrat superior al seu. “A la que hem tingut una retribució econòmica mensual –sustentada per un Estat del Benestar–, la tendència de les persones ha estat l’intent d’acostar-nos a un nivell social més alt per diferenciar-nos de la resta”. Tanmateix, Tous destaca la importància d’entendre el consum de masses des d’una òptica social: “Quan parlem de societat de consum ens referim a un fenomen de comportament –que a vegades n’és un que l’individu per si sol no faria– condicionat pel que fan els altres. I si les pautes de conducta dels altres s’apropen cap al consum, la majoria de la gent assimila aquests comportaments i se’ls apropia”. Tous parla “d’imitació de conducta” per no sentir-nos “diferents” a la resta i perquè, en aquesta actitud, tots ens hi trobem “còmodes”. Per Tous, aquesta conducta d’imitació, ha estat potenciada pel màrqueting, especialment quan fa referència a les festes de Nadal, i ha portat molt més enllà els costums nadalencs, centrats, bàsicament, en els regals i l’alimentació. “Tot aquest conjunt configura la percepció que tenim del Nadal”, afirma. No és erroni pensar que el Nadal canvia i s’adapta als canvis de la societat. “No s’entén celebrar el Nadal per sota dels nivells

de consum habituals”. I la resposta ens la dóna el mateix Jordi Tous: “Hem assimilat que per Nadal s’ha de demostrar que pots gastar molt més del que gastes durant l’any”. No és d’estranyar que els comerços esperin el Nadal amb candeletes. Si ens atenim a les dades econòmiques, tal com ens les proporciona Eduard Mañas, President de la Federació d’Unió de Botiguers de Tarragona, “les vendes durant les festes suposen el 40% dels ingressos anuals”. El mateix Mañas, propietari d’un comerç a la ciutat i veu autoritzada en primera persona, ens descriu la realitat d’aquestes dates. “Si hi ha diners, la gent consumeix perquè vol consumir”. Les declaracions de Mañas no semblen contradir la base científica del nostre psicòleg de capçalera quan intenta explicar la motivació del consum nadalenc. La crisi Però, i la crisi? Frenarà la tendència dels últims anys? Torrecilla, amb petits matisos, ho té bastant clar: “No hi haurà grans canvis en el consum. I no n’hi haurà perquè la gent que consumeix –és a dir, aquesta gran classe mitjana– no té grans variacions en els seus ingressos. És a dir, si treballen tenen el mateix sou, i si estan a l’atur, tenen la prestació mensual que no divergeix gaire del sou que podien tenir abans.


Si que pot passar, per exemple, que en determinats sectors, es consumeixi una mica menys. Però això no implica un descens del consum, sinó una petita redistribució ”. Mañas, per la seva banda, hi està d’acord: “Com a molt, els botiguers de Tarragona esperem un descens d’un 10%”. No obstant, les dades poden fer-nos ballar una mica el cap. Segons un estudi, l’any 2009 les famílies es gastaven una mitjana de 735€ per Nadal, uns 175€ euros menys que l’any 2008. Aquest diferencial, no obstant, sembla variable, i allà on no arribi la butxaca ho farà l’esperit nadalenc, tal i com destaca Tous: “Encara que volem ajustar els pressupostos, sempre hi haurà alguna patinada perquè hem assumit aquests patrons de conducta”. En aquest sentit, Torrecilla avisa del perill que suposa tenir una visa ben a prop: “Hauríem de tenir una targeta de dèbit per les despeses habituals”. Però, al mateix temps, ens alerta del següent: “La de crèdit l’acostumem a tenir per si de cas. Hem de vigilar molt perquè, sovint, aquest per si de cas acaba convertint-se en realitat”. La reflexió de Torrecilla, assenyada i argumentada, és tan clara que el mateix Tous l’acaba de rematar: “El problema del consum, en bona part, és la comparació social. Sempre ens volem assemblar a qui pot consumir més i la mateixa societat ens ho permet a través del crèdit”. Però la realitat és la que és. Ningú amaga les xifres vertiginoses dels aturats i els indicadors macroeconòmics. Li plategem a Torrecilla com afrontarà el Nadal una família si la dona, funcionària, li han abaixat un 5% el sou, i l’home, malauradament, fa mesos que no troba feina: “La funcionària que li han rebaixat un 5% el sou, difícilment sabrà reduir un 5% la seva despesa. Encara que sembli estrany, és molt més fàcil retallar el teu consum una tercera part que un 5%. I el marit que ara està a l’atur, té la seva prestació mensual i, a més a més, la indemnització. La millor recomanació es no tornar-nos bojos i

no gastar més del compte la liquidació. Per què sinó, el que pot passar, és gastar tota una liquidació de 45 dies per any treballat precisament perquè no treballem. No treballar implica disposar de més temps, i tenir molt de temps ens pot conduir a gastar més del que convindria”. Petit comerç i grans superfícies Tots els nostres analistes coincideixen en una cosa; les grans superfícies estimulen més el consum impulsiu. Especialment, el Dr. Jordi Tous, ho explica dibuixant el nostre cervell amb dues part ben diferenciades, la racional i l’emocional: “Les grans superfícies disposen de més impactes per estimular-nos a una compra més irracional”: I afegeix: “Si un producte és atractiu, per si sol, faràs tot el possible per obtenir-lo. Però també hi ha una part emocional, i la publicitat treballa bàsicament en aquest camp. Nadal és una època que transmet emocions del tipus amistat, trobada familiar... Una sèrie d’elements que sustenten aquesta base emocional que, al mateix temps, reforça la idea de consum”. Sens dubte, les grans superfícies són les catedrals del que planteja el nostre psicòleg. Per la seva banda, Eduard Mañas, defensa l’opció del petit comerç, amb un raonament que va molt més enllà de la pura defensa corporativista: “Nosaltres oferim una venta personalitzada, i per suposat, qualitat a un preu just i raonable” I ho remata: “Comprar al petit comerç és comprar millor”. La dicotomia del petit comerç i les grans superfícies sempre estarà present. Precisament, el calendari durant el mes de desembre està pensat exclusivament en el consum. Però comprar de forma intel·ligent no és només una feina relegada al comprador, sinó també al venedor. O com a mínim, ell també pot incidir en aquesta conducta. En aquest punt, Mañas i Torrecilla coincideixen novament. Com ens explica el Professor Titular del Departament de Màrqueting

d’ESADE, “els comerços han de tenir molt stock”. Però amb condicions: “Com més plena estigui una botiga, més es vendrà. Però han de disposar d’un tipus de producte que puguin vendre la resta de l’any. Si una botiga de barrets només ofereix barrets del Pare Nöel, es possible que en venguin uns quants, però i quan s’acabi Nadal? No els vendran!” Aquesta sentència, que pot semblar d’una lògica insultant, sovint és ignorada pels comerciants. Ens ho diu el mateix Eduard Mañas, quan destaca que “la clau per vendre bé és poder vendre un producte tot l’any”. Un Nadal a Tarragona La nostra ciutat, té una particularitat que la diferencia molt d’altres ciutats anàlogues a ella. I és que Tarragona no té un únic centre urbà comercial. Si de cas, en té diversos. Podem passejar per les Rambles, però el centre històric també ens ofereix alternatives, sense oblidar els carrers que desemboquen a la plaça Imperial Tarraco, i donem per descomptat que les rodalies del Mercat i de la plaça Corsini també és un candidat seriós. En funció de com s’analitzi, aquesta realitat planteja problemes o inconvenients. Mañas decanta la balança cap al cantó positiu d’aquesta estranya distribució: “No cal sortir del barri per tenir-ho absolutament tot”. I ho reafirma: “A excepció del carrer Unió, on gairebé tot són sabateries”, el comerç de qualitat de Tarragona es reparteix per tota la ciutat. Això és molt important per als barris, doncs el comerç no és només una exclusivitat del centre on, en general, s’ubica l’activitat a altres ciutats com Tarragona.” Esperant que faci fred Els venedors esperen que el fred arribi ben d’hora. Pot semblar-nos una bestiesa, però les xifres demostren que les ventes augmenten si fa fred i aquest no triga en arribar. Torrecilla afirma

17 9


que els venedors estan molt pendents del termòmetre: “Si el fred no arriba, es ven menys, i aleshores els venedors s’espanten i baixen els preus. I els tornaran a baixar després per rebaixes i el benefici serà menor”. A més a més, l’imaginari col·lectiu associa Nadal a temps hivernal, la qual cosa –i seguint amb la línia de Jordi Tous– estimula la percepció del consum i la idiosincràsia de les dates. D’altra banda, el tòpic que per Nadal els preus pugen descaradament, és erroni, a excepció de l’alimentació. Si ens atenim a la llei de l’oferta i la demanda, a més consum, preus més alts, però per Nadal, en general, no ocorre exactament així. Eduard Mañas comenta que, si ens fan bé les coses, “els comerciants comprem l’stockatge que tenim previst vendre per Nadal uns mesos abans”. Això suposa comprar-ho a un preu determinat, i, a la botiga, “mantenir-lo i no apujar-lo per ser competitiu”. Al contrari, en el món de l’alimentació, on els venedors compren el producte dia a dia –especialment les carns, les verdures i el peix– els preus de les distribuïdores oscil·len en funció de la demanda i la producció. Per la seva banda, l’economista Torrecilla encara va més lluny quan afirma que certs productes, fins i tot, “els preus són més barats durant Nadal”. I ho argumenta de la següent manera: “En general, els productes estrelles de Nadal són productes que han gaudit de molt bones ventes durant la resta de l’any. Això ha suposat que els venedors hagin tingut marge i poden baixar el preu per Nadal i acabar de vendre-ho absolutament tot”. En aquests darrers anys, el producte estrella han estat les televisions de pantalla plana, gràcies sobretot al darrer Mundial de futbol. Quin sexe té el consum nadalenc? Mañas no té cap dubte. La seva experiència diària diu que la dona compra molt més que l’home. A més a més, hi ha estudis que així ho certifiquen, però el matís del Dr. Tous ens ensenya que el context i la proporció és important a l’hora de fer un diagnòstic ajustat: “És ben veritat que la dona tendeix a comprar més, especialment en el petit consum, però no queda tan clar si també ho fa en la gran compra. Avui en dia, per exemple, l’elecció del cotxe –i en molts casos també la d’un pis o d’un apartament– la decisió final sol ser de l’home. Això ens porta a pensar que encara vivim en una societat en clau masculina”. En definitiva, l’home no interfereix en la compra diària, però té l’última paraula en les compres que impliquen un gran volum econòmic. I és que saber comprar bé és una responsabilitat. Tot i que és una tasca difícil, Torrecilla aconsella “programar la compra de regals”. O com a mínim això seria el més desitjable. Des d’un punt de vista psicològic, Tous aposta per la pedagogia. “És important que els pares, per exemple, facin la carta als Reis amb els seus fills i els orientin en funció de les necessitats, possibilitats i gustos”. En aquest punt, una bona educació econòmica evita l’excés a l’endemà. Sigui com sigui, el Nadal és, de per sí, una de les millors marques. El nostre professor de màrqueting assenyala que “el Nadal té una sèrie de valors tansculturals i transnacionals que fan que tingui una imatge molt potent”.


Si fins ara ens hem referit als excessos en el consum, també

hem de parlar sobre els excessos en l’alimentació. Recordem que el mateix Dr. Tous ens recordava que el Nadal és, bàsicament, “regals i alimentació”. I és que les festes van associades a un tipus d’aliments, sovint els del temps. Però aquesta premisa no sembla adequar-se quan parlem del Nadal. Per aquestes festes, l’oferta és tan ampla com variada. El Doctor en Nutrició i Bromatologia de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Salas, ens explica tot els secrets del Nadal i la seva alimentació.

Per què mengem de tot quan arriba el Nadal? Sovint mengem de tot perquè volem celebrar el Nadal al màxim. I, a més a més, ens permetem el luxe de menjar aliments que no consumin durant la resta de l’any. Especialmenels dolços, com els turrons. I també fruïts secs. Els mengem dia a dia durant totes les festes. En canvi, el peix i la carn, els reservem pels dies espcials, com el cap d’any o el mateix dia de Nadal. Fem excessos o és cultura alimentària? És una combinació d’aquets dos factors. Ingerim moltes més calories i ho combinem, per si fos poc, amb la ingesta excessiva d’alcohol. Però ho fem tots i és difícil escapar-se’n. Imagina que sóc una persona saludable. Menjo bé i menjo de tot. Arriba el Nadal i m’espera una bateria de dinars i sopars. Un darrera l’altre. Què haig de fer? Primer de tot, diria que les tradicions no són incompatibles amb la vida sana. Sobretot, el que hem d’evitar és la gran menjada, el gran àpat. Hem de menjar de tot però no en grans quantitats. I desprès, tots els dinars i sopars que depenguin de tu, fer-los el més sans possibles. Hi ha una frase que deia el meu pare i crec que s’ajusta molt bé en aquest tema: “Val més una vegada morat que tota la vida groc”. És veritat. És preferible passar-se una mica un dia excepcional que fer-ho per costum.

O també els hipertensos o els que tenen uns índex alts de colesterol. Les persones, metabòlicament fràgils, han de cuidar encara més els excessos.

Pots fer un àpat abundós però a l’endemà cuidar-te. Els dies no festius de Nadal, és on cometem realment els excessos? Totalment. Durant aquests dies hauríem de fer vida normal. I no menjar torrons? Em podríem menjar una miqueta si són els torrons tradicionals, fets a base de mel o de fruïts secs. Els industrals convindria evitar-los. Tenen una quantitat excessiva de sucre. I pels dies assenyalats, el més important, és no abusar. Es pot menjar de tot però sense passar-se, malgrat la dita del meu pare. Quina és la població amb més risc durant aquestes festes? Aquells qui, pel seu metabolisme, toleren menys un canvi radical en l’hàbit alimentari. Els diabètics, per exemple.

Psicològicament, aquest excès passa factura? Tant l’excès com el defecte, comporta una sèrie de conseqüències psicològiques i de conducta. El rendiment psíquic i físic se’n ressenteix. Per Nadal s’ha de fer una dieta convencional, sabent que uns dies concrets farem algun petit excés. Per fer-ho perfecte hauríem de fer una mica d’exercici en aquests dies. Quins aliments nadalenc són els més saludables? I els més perillosos? És millor passar-se de peix que de carn, i és millor menjar una mica més carn blanca que vermella i tots els seus derivats. Per no parlar de l’acohol. És molt perjudicial fer-ne un consum excessiu, tant com si es fa durant un mes com en un dia. I partir del 6 de gener? Vida normal? La vida normal s’ha de fer sempre. Molts guanyem un parell de quilos per Nadal, però la vida quotidiana, després, els rebaixa. Depènd de la persona, és clar, però en general és així. Ben mirat, l’excès per Nadal són dos o tres dies. La clau de tot és que, durant la resta de dies d’aquestes festes, sigui una vida normal i menjar saludablement.


U

n dels actes més importants del Nadal és

al voltant d’una taula és el moment cabdal de qualsevol

ELS SECRETS D’UN

esdeveniment. I com a tal, hi ha una sèrie de normes

Un bon dinar mereix la millor tau

la celebració d’un bon dinar o d’un bon sopar. La reunió

i maneres de fer –i també d’estar– que regeixen les nostres conductes de comportament. El sopars i dinars de Nadal, en general, tenen les mateixes normes de protocol, però hi ha una sèrie de particularitats que els fan ser una mica diferents. I és que les relacions socials en una taula diuen molt de les persones. De fet, és en una taula quan ens mostrem –encara que a vegades inconscientment– tal i com som. Ens pot semblar que el protocol sigui un món destinat a les esferes més altes. Lluny d’això, i de la mà de Vicente Mancheño, un mestre de cerimònies expert en aquests temes, veurem com les normes protocol·làries tenen un sentit més enllà de l’etiqueta. Us convidem a endinsar-vos en aquest apassionant món. Pren nota i segueix tots i cadascun dels consells. Aquest Nadal, seràs el millor dels amfitrions i deixaràs a tothom amb la boca ben oberta!

Vicente Mancheño Gutiérrez És professor de Servei de Restauració a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils des de 1993. A més d’impartir classes a ESPRI,Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals de Barcelona, és Mestre de Cerimònies i oficia Cerimonia Civils a tota la provincia de Tarragona

12

TOT EL QUE HAS DE SABER PE


ER SER EL MILLOR AMFITRIÓ

NA TAULA DE NADAL PERFECTA

ula. Sorprèn als teus amics i a la teva família!


E

l protocol existeix des de sempre. Saber això, és la primera norma. Però, què és el protocol? El Vicente ens ho aclareix molt senzillament: “És simplement una norma que estipula com col·locar a les persones al lloc i en el moment que li correspon”. O com a mínim, aquesta és la base. A partir d’aquí, totes les normes es succeeixen. Però més enllà del comportament, el protocol, en el seu conjunt, és comunicació i imatge: “El protocol ens serveix per transmetre la imatge que volem donar”, diu el Vicente. I afegeix: “És un acte de comunicació”. Però el fet que el seu origen sigui la col·locació de tots nosaltres en una taula, té el seu sentit. Ben mirat, no hi ha res que no acabi al voltant d’una taula. El mateix Vicente ens ho exemplifica: “No hi ha cap presentació de llibre que no acabi amb un aperitiu. Els negocis es segellen amb un dinar. Existeixen bodes sense banquet? O la primera cita? Ens la imaginem sense un sopar? Fins i tot als funerals es celebren menjars! I és que la vida segueix, i segueix menjant i bevent”. Bona part del Nadal estem asseguts en una taula. I per Nadal, les cases tenen més esplendor que mai. Molts de nosaltres la preparem i l’adornem per les festes, però potser no pensem que, en realitat, el Nadal és només una excusa. El nostre particular mestre de cerimònies ens explica que tanta ornamentació respon a la satisfacció que suposa a uns amfitrions oferir als convidats el millor que tenen. El protocol, en part, també és això: “Quan arriba el Nadal a tothom li agradar fer lluir casa seva”, apunta el Vicente.

1 Pinça d’espàrrec. Per menjar espàrrec natural,mai de llauna. No es poden menjar amb forquilla i ganivet. L’etiqueta aconsella nomès la forquilla.

Com ens asseiem?

Existeix una norma específica en els dinars i els sopars de Nadal? El Vicente, d’entrada, ens aclareix que, si som amfitrions, podem fer el que volem, si bé és cert que es pot posar en pràctica un protocol social. Per exemple, en un sopar, seria important que els amfitrions distribuïssin la col·locació dels convidats. No s’ha de deixar res a l’atzar. Començant pels mateixos organitzadors: “Una parella que organitza un sopar” ens il·lustra el Vicente “hauria de tenir clar que ells han d’asseure’s un a cada punta de la taula. Això es fonamental”. De fet, el protocol exigeix que els matrimonis estiguin separats per produir el que els experts anomenen “descans matrimonial”. A tot això, se li ha de sumar una altra norma. La correlació dels convidats ha de barrejar els sexes. Sempre home i dona, home i dona, home i dona... A partir d’aquí, el Vicente ens posa un exemple pràctic: “L’amfitrió masculí s’asseu en una de les puntes de la taula. A la seva esquerra i dreta, haurien d’asseure’s sempre dones, especialment les més importants per a la parella, en aquest cas, la mare de la nostra dona. A l’altra banda de la taula” continua el Vicente “a la dreta de la teva dona s’asseuria el seu pare. Aquesta col·locació que promou

2 Mai menjar caragols havia sigut tan fàcil. Aquests coberts permeten agafar-ne la closca i extreure’n la carn. I tot sense haver d’eixugar-nos les mans. Imprescindible.

3 Forquilla d’ostres.Per menjar-les amb el seu plat d’ostres sis unitats i gel pilé sota.

el “descans matrimonial” persegueix que les parelles evitin parlar dels temes habituals i recurrents del dia a dia. D’altra banda, aquesta disposició és aplicable a qualsevol circumstància. Si és un sopar d’empresa, per exemple, a la dreta de la nostra dona hi hauria d’haverhi el seu cap. En l’àmbit determinat, al costat dels amfitrions sempre hi ha les persones més importants. La presidència de les taules ha de servir per marcar la jerarquia. I és que en acte protocol·lari, com sentencia el nostre expert de capçalera, “és més important del què es parlarà que no pas el què es menjarà”. Fins ara, la imatge que tots hem pogut tenir del dinar de Nadal, és el típic dinar de taula, però la norma també ens permet modificar-ne la forma. Si ens ve de gust, es por organitzar un bufet. En aquest cas, cal informar als convidats amb antelació. Malgrat tot, el bufet té un caire més informal, i el Vicente ens recomana que “un bufet és una idea excel·lent pel sopar de cap d’any”. I és que la nit, tan seductora i temptadora, permet més el joc , la sorpresa i la originalitat. Per Nadal és important separar a la gent, que els llaços de proximitat es distribueixin per tota la taula. D’aquesta manera es potencia el diàleg i el descobriment d’altres

4 Cullera de Salsa de peix. Per menjar la salsa que acompanyt el peix.

5 Cobert qualsevo molt hab restaura presenta utensilis diferènc


persones. En família, no ens enganyem, la norma queda més supeditada, però l’elaboració d’una llista de convidats i la seva conseqüent distribució, ens depararia, segur, sorpreses molt agradables.

Les estovalles

La tradició diu que les tovalles han de ser blanques. Aquest color és elegantíssim i combina amb qualsevol peça de vaixella o cristalleria. Però el Vicente ens anima a utilitzar la imaginació i a introduir-hi colors. Ell és partidari de les ratlles, sobretot de colors càlids, i ens recorda que l’únic dia on és permès col·locar-hi una espelma és, efectivament, el dia de Nadal. I és que l’espelma simbolitza el naixement de Jesús. La resta de l’any, el protocol prohibeix l’espelma en els dinars, però no en els sopars. Això sí, una taula mai no està completa sense un centre. “Com a mínim, a la taula hi ha d’haver flors”, assegura el Vicente. “Es fonamental”, afegeix. “El centre de Nadal és importantíssim, doncs el Nadal també implica decoració i ornamentació. A més, sempre ha de romandre durant tot el dinar. No es pot treure mai”.

El tempo

El dinar no hauria de durar més de dues hores. La temporalització pot variar en funció dels convidats, però més de tres hores es considera excessiu. Això sí, el

ts per menjar ol tipus de marisc, bituals en el ants. A casa, la ació d’aquests s marquen la cia

6 Per menjar caviar. És l’única peça de la coberteria que no és de plata. El caviar reacciona amb el contacte amb la plata i perd bona part del seu sabor

cafè s’hauria de fer en una altra sala, mai a la taula. En aquest punt, no tothom viu a Buckingham Palace, però el Vicente ens torna a recordar que la imaginació és molt més que un concepte. “Encara que tinguem un menjador petit, si habilitem dues zones clares, una per menjar i l’altra per estar, l’efecte seria el mateix”.I ho argumenta: “El cafè ha de servir per rebaixar una mica la norma, entrem en un moment més distès, no hi ha etiqueta en la col·locació, tothom pot parlar amb tothom i no necessàriament hem d’estar asseguts.”

Música i llum

Un aspecte que sovint oblidem en les reunions i en els menjars és l’efecte que una bona il·luminació té respecte als comensals. La llum natural és la millor i la més bonica, però jugar amb la il·luminació artificial pot acabar de fer decantar la balança. En els petits detalls, hi ha l’excel·lència. I la música, sovint ignorada, és un part important que el mateix protocol no ignora. Al contrari, se’n recomana el seu ús . En funció dels convidats, es pot canviar el repertori. En un ambient familiar, les nadales són excel·lents. En ambients més neutrals, on hi ha convidats diferents, la música clàssica sempre és un molt bon comodí, i, perquè no, entre amics, música més mogudeta resulta molt adient. Només s’ha de tenir en compte el volum. La música ha d’acompanyar.

7 Als aperitius, segon de quin tipus, aquestes culleres curtes i de superfície ampla dónen el toc de distinció. Són d’un sol ús.

8 Cullera de Gelat. Imprescindible pel postre més refrescant 9 Cullera d’arròs. Per menjar arròs en bol,tipus tres delicies o arròs blanc.

15


En protocol social està terminalment prohibit posar etiquetes o cartellets amb els noms dels convidats sempre que hi hagi menys de 12 comensals. Sí que ho podem fer per anunciar el menú, però mai el nom dels convidats. L’amfitrió, al moment, ha de dir a cadascú el lloc que li El plat del pa i de la mantega ha

pertoca en una taula

d’anar sempre a l’esquerra del plat.

Els aperitius, juntament amb els cafès, és un dels moments de més relació social d’un dinar o d’un sopar. S’acostuma a fer dret, i oblidem que s’han d’utilitzar tovallons. Sempre van doblegades a la mà esquerra, juntament amb la copa de cava, de manera que queda la dreta completament lliure per menjar i, lògicament, donar la mà si s’escau. A més, els aperitius és un punt de connexió, que té la finalitat d’esperar els convidats que es retarden.

Quan

acabem

de

menjar,

aquesta és la posició correcta dels manera

coberts. facilitem

D’aquesta la

seva

retirada i evitem qualsevol tipus de goteig

Els tovallons mai

del protocol hi ha

manoseada”.És un


Les copes, d’esquerra a dreta, han de seguir el mateix ordre; primer, la copa d’aigua, després la de vi negre, sempre 3/4 plena, i, finalment la de vi blanc, com a màxim plena fins a la meitat, per no escalfar el vi. Finalment, al darrera, la copa de cava, que, al moment de servir-la, sempre ha d’estar plena

En una bona taula sempre hi ha d’haver un plat base. No té cap més utilitat que l’estricta ornamentació. Al damunt, s’aniran col·locant o servin els plats corresponents. Els coberts es posen a 3 o 4 centímetres de distància a cada cantó del plat i a un centímetre del fil de la taula. El ganivet es posa a la dreta del plat, amb el tall cap endins. La cullera es posa a la dreta del ganivet amb la s’han de doblegar. En castellà, i dins el món

a la dita que diu: “servilleta doblada, servilleta

na qüestió d’higiene

concavitat cap amunt. I la forquilla es posa a l’esquerra del plat, amb les puntes cap amunt. La utilització es molt senzilla, es comencen a utilitzar els coberts més allunyats del plat (de fora cap endins). Els coberts de postres es posen en la part superior del plat i en altres ocasions només es posa en el moment de servir els postres. Tenint en compte que les coberteries actuals ofereixen una infinitat de peces, damunt la taula mai n’hi ha d’haver més de tres. Sempre s’han d’anar posant i traient en funció dels plats i dels menjars. D’altra banda, quan els comensals arriben a una taula mai hi ha d’haver plats de sopa. La norma exigeix la utilització de la sopera i el servei del menjar a la mateixa taula.

17


CLUB DE GOLF COSTA DORADA El Club de Golf Costa Dorada és molt més que un club de golf. És una gran familia. No és només gaudir dels millors camps de Tarragona, sinó de l’ambient familiar, dels serveis i de l’entorn. A pocs minuts del centre de la ciutat, el Club de Golf Costa Dorada, l’experiència de jugar a golf és molt més que un esport. Vine i descobreix-ho! www.golfcostadorada.com

OK, LA TEVA EMPRESA JA TÈ WEB. I ARA QUÈ? No només és convenient tenir una web per fer visible la teva empresa. A més a més, s’ha d’explotar comercialment. A GLOSS creem entorns ONLINE complerts per ajudar a millorar la facturació de la teva empresa. GLOSS pàgines web professionals a preus competitius GLOSS tot en comunicació de marques. www.glosskom.com info@glosskom.com

RELLOTGES S.T.A.M.P.S Amb els rellotges consultes l’hora, vesteixes, i també canvies. La nova col·lecció S.T.A.M.P.S et permet combinar quatre dissenys en un de sol. Perquè cada dia é s diferent, i cada moment té un color especial. El temps és el mateix, però no la situació. Tu decideixes el que més t’agrada! Joieria Ros. 977 229 394

ICE WATCH Els rellotges que han triomfat aquest any! Més de 70 colors per triar I col·leccions que s’ajusten a les teves necessitats i als teus gustos. Rellotges que van amb la teva personalitat! Joieria Ros. 977 229 394

ANELLS

Una joia sempre es porta en un moment mol especial. Cada vegada que la miris, recordaràs el que vius, el que sents i el que ets.

Foto 1: Perla Australiana de 19 mm. Or blanc de 18 kilats i diamants fancy Natural Foto 2: Or de 18 kilats amb diamants blancs I fancy natural.

Joieria Ros. 977 229 394


UN MAQUILLATGE IDEAL Ja arriben les festes de Nadal i cal estar preparada! Hem d’estar impecables i per això escollim el millor vestit, les millors arracades, les sabates més atrevides i el pentinat que millor ens queda....però, i el maquillatge? Segur que ho deixem per última hora i ens fem el de sempre!! La Susagna Alcañiz, la maquilladora de The Body Shop de Tarragona, ens ha ensenyat tots els passos necessaris per aconseguir un maquillatge de luxe. La nostra model, la Raquel López, ha quedat guapíssima!!!!

BASE

1. Sobre la pell neta i hidratada apliquem el maquillatge per neutralitzar irregularitats com vermellós, ombres... 2. Si la pell ho requereix utilitzarem el corrector de manera localitzada. 3. Matifiquem amb les pólvores translúcides la zona T, els llavis i contorn d’ulls.

-

PRODUCTE : Maquillatge protector acabat impecable 04 Corrector acabat impecable 02 Pólvores soltes 03 Il·luminador 03

ULLS

1. Emmarquem l’ull intensificant la línia de les pestanyes amb el llapis perfilador d’ulls negre, maquillem també la parpella mòbil fins l’os de la conca i ho difuminem per aconseguir l’efecte Ulls Fum. 2. Apliquem l’ombra en pols Midnight blue en la línia de les pestanyes inferiors i en la mitat exterior de la parpella (respectant l’espai net sota l’arc de la cella), amb l’ombra en pols Star silver maquillem la mitat interior. 3. Definim els punts de llum utilitzant l’ombra adaptadora Silver sota l’arc de la cella i en la part exterior del llagrimal. 4. Utilitzem el L’Eyeliner líquid negre en la línia de pestanyes superiors i emmarquem l’interior de l’ull amb el llapis perfilador negre.

-

PRODUCTE: Llapis perfilador 01 black Ombra en pols 42 Midnight blue. Ombra en pols 45 Star silver. Ombra adaptadora Eye shimer 01 Silver

5. Maquillem les pestanyes amb la Màscara super volum negra.

GALTES I LLAVIS

1. Per aconseguir un rubor natural, somriu! D’aquesta manera et serà molt fàcil localitzar la zona de la galta on has d’aplicar el producte. 2. Amb el perfilador de llavis definim la forma, el volum i donem una base suau de color. Apliquem el brillo de llavis hidratant i...MUUUUUAAAA! Per donar color a llavis i galtes hem PRODUCTE: escollit els tons rosa pal que resalten - Coloret en pols 02 l’acabat de la base donant un aspecte - Perfilador 10 pink chocolat dolç i lleuger que contrasta amb el - Brillantor intens hidratant 01 pink cream maquillatge dels ulls

CONSELLS PRACTICS: • Exfolia i hidrata els teus llavis amb l’exfoliant per llavis de menta, eliminaràs les cèl·lules mortes i resultaran irresistibles! • Vaporitza L’esprai hidratant de Vitamina-E sobre el maquillatge. • Aplica l’il.luminador sobre l’os del pòmul i en el contorn dels llavis per donar efecte de volum. • Amb el pinzell per a ombra d’ulls lleugerament humit pots aplicar purpurina “a tocs suaus” sobre l’ombra d’ulls i obtindràs un look de festa radiant! Recorda que per aconseguir el millor resultat possible del teu maquillatge és essencial un regim de cura facial adequat al teu tipus de pell.

Tots els productes utilitzats en la realització del maquillatge són de la marca The Body Shop.

19


Fotografia. Luzdeflash, Joies: Joieria ROS


“Sempre m’ha agradat aquest món, però reconec que, durant molt de temps no em sentia capaç de poder fer una feina com aquesta”

L

a Raquel López Gallego va néixer a Vitòria, té 21 anys però des dels 11 viu a Reus. Té una relació molt estreta amb Tarragona. Li encanta els patins en línia i sempre que pot es desplaça al Port de la ciutat per patinar damunt del seu asfalt. Lliscant amunt i avall, ha descobert la importància del mar, un element que semblarà condicionar, en part, el seu futur. Tot i que enyora moltíssim la terra verda de la seva Àlaba natal, el clima mediterrani li resulta imprescindible: “Enyoro la meva terra però tinc clar que vull viure aquí. El clima és fantàstic i no sé si m’acostumaria una altra vegada al fred del nord del país”. Tanmateix, la Raquel ha passat bona part de la seva infantesa a casa nostra i ha viscut la seva adolescència a Catalunya. Les amistats, tan importants en aquesta fase de la vida, són, en realitat, l’autèntica raó que la lliga aquí. Totalment integrada, la Raquel té molt clar a què es vol dedicar. En aquests moments, com molta altra gent que intenta fer-se un lloc en un món hostil i complicat, estudia a l’Aula Magna de Tarragona les oposicions per a ser Mosso d’Esquadra. “En realitat, tampoc descarto ser policia local –ens aclara– , també m’estaria bé, però sí que tinc molt clar que vull pertànyer a un cos de seguretat”. En aquest sentit, la Raquel reconeix que l’estabilitat laboral que suposa tenir un lloc de treball garantit és un al·licient important que decanta la balança, però també hi ha una part de vocació. De fet, molts membres de la seva família són policies, i la professió sembla que ja li ve de sang: “Sempre m’ha agradat aquest món, però reconec que, durant molt de temps, no em sentia capaç de poder fer una feina com aquesta”,

ens comenta. I afegeix: “Però d’ençà un temps he pensat; i per què no? M’agrada, estic ben assessorada i és una feina estable i ben remunerada”. Al mateix temps, i per finançar-se les despeses pròpies de l’edat, la Raquel treballa eventualment com a hostessa. Ho fa a través d’una agència que la contracta per esdeveniments. Tot aquest món, sovint estigmatitzat només per la imatge dels seus treballadors, va una mica més enllà: “És important tenir bona presència, però es valora molt més l’amabilitat i el saber estar”. I és clar, el pas de ser hostessa a matricular-se a l’acadèmia, dos conceptes en principi ben contradictoris, li ha comportat alguna veu discrepant. Alguns coneguts no veuen gaire clar aquest gir en l’orientació de la seva vida professional. Però la mateixa Raquel ens explica que “els meus íntims m’animen per aconseguir-ho”. I sorpresa, fins i tot ella mateixa, ens confessa que “des de que vull aprovar les oposicions m’he tornat molt més responsable”. El que està ben clar és que la seva família, lògicament, li dóna el seu suport més incondicional. La Raquel representa, com molts altres nois i noies de la seva edat, la realitat d’una joventut que aspira, simplement, a ser feliç. El seu exemple ens demostra que no calen masses coses per viure plenament, encara que s’estigui lluny de casa. A l’acadèmia de Tarragona ha fet molts amics, quan li convé, patina per sentir-se lliure, treballa com tothom en una feina que tampoc és el somni de la seva vida, i el mar, aquest company que mai ens falla, sempre està present per si el necessita.


Qui hi ha al darrera de les magnífiques fotografies d’OnTarragona?

LuzdeFlash.com Qui és LuzdeFlash?

Som

una petita empresa de fotografia que va néixer a Tarragona fa quatre anys. Encara que fem tot tipus de reportatges; la major part és social.

Com i per què arriba la fotografia a la vostra vida? És una combinació de tot, però sempre ens ha fascinat el món de la imatge i la fotografia. I amb el temps i els anys, hem convertir la nostra passió en professió. Un bon fotògraf no pot concebre la fotografia només com un treball, sinó com un art de crear i innovar. L’art d’aturar el temps. Què us diferència de la resta de fotògrafs de Tarragona? A Tarragona hi ha companys que són una competència molt forta, però, sens dubte, el que ens fa diferents és la nostra forma de treballar. Tot i que al principi va ser un projecte arriscat, oferim als nostres nuvis un equip de quatre persones. Això ens permet cobrir, al màxim, tots els detalls d’aquest dia tan importat, a nivell fotogràfic i de vídeo. No és una opció que donem als nostres clients, és la nostra condició

per treballar. LuzdeFlash som un equip de quatre És al vídeo on marquem la diferència. A Tarragona, la majoria dels fotògrafs encara fan vídeos com es feien fa deu anys. Vam decidir explotar aquest camp i podem dir que ho hem aconseguit. És tot un conjunt: l’última tecnologia, imaginació, innovació, passió, dedicació... Per fi les parelles de Tarragona tenen una alternativa als vídeos avorrits de sempre! Però, sobretot, allò que ens fa ser únics és el tracte amb els clients. Ens involucrem molt amb ells i vivim l’experiència del seu dia amb proximitat. Quan finalitza la boda ens sentim convidats, no treballadors. Som un equip de gent jove i tot això ho transmetem al nostres treballs. Què es per vosaltres la fotografia? Per nosaltres la fotografia es palpar el moment, l’instant i atrapar-lo. Amb una sola imatge has d’entendre tota la història que hi ha al darrera.

TESTIMONIS “Hacerse cualquier tipo de reportaje con vosotros es una experiencia para repetir, lo bien que nos hacéis sentir, la naturalidad con la que trabajáis, los métodos tan novedosos, la calidad del equipo por completo, hacen un conjunto perfecto y sobre todo esa forma de hacer los reportajes que los hacen sencillamente extraordinarios.” - Antonio y Rocí

“Del día de la boda, recuerdo tranquilidad y buen rollo. Nunca noté que eran 4, estaban coordinados y sabían situarse de forma que no se molestaran entre ellos ni al resto de personas en la casa que no éramos pocas.” - Alberto y Alba

“Fueron muy próximos e interactuaron muy rápido con todos los invitados, superaron con creces nuestras expectativas y nos hicieron sentir como si nos conociéramos de toda la vida. Estamos encantados.” - Javi y Janina “Todo el mundo se dio cuenta del trabajo que hacíais y con los que hemos hablado después, nos han recalcado lo mismo: que si qué majos, que si qué fotos más chulas… además el que os unierais al final del baile fue súper divertido!!” - César y Ana


La masia ha estat, des de sempre, la casa

rural típica de Catalunya. Més que un símbol d’identitat, han estat, també, una forma de viure, si bé és cert que, avui en dia, les masies formen part de l’arquitectura històrica de les nostres terres. Tanmateix, la majoria de nosaltres vivim en pisos o apartaments, i sembla ser que les ciutats han guanyat definitivament la partida en la organització de la nostra forma de viure. Però, existeixen les masies del segle XXI? OnTarragona diu que sí, encara que d’una forma diferent i adaptada als nous temps. Marta Oller, una tarragonina que resideix al terme municipal d’Altafulla, és propietària d’un magnífic espai on el passat i el present, indubtablement, han donat forma a la masia del futur. Entrem?

25


”La casa és espaiosa, lliure, visualment neta, amb molta claror, còmoda (tot a peu pla) i amb grans exteriors”

L

a Marta viu en una masia del segle XXI. Tot i que la edificació és relativament moderna –la casa va ser construïda l’any 2005– va ser concebuda, des de fora, com una masia catalana amb pedra de Calafell. Especialment pel que fa a les obertures i amb una barbacana rural per tal de respectar l’entorn rústic que la rodeja, amb un petit riuet a la vora, i amb el castell d’Altafulla, ben a prop, alçant-se majestuosament. El que sorprèn, a primer cop d’ull, és la seva dimensió; un total de 330 metres quadrats de sòl habitable i gairebé una hectàrea de jardí. Una raó de pes si tenim en compte que a la casa i conviuen tres adults, quatre nens, tres gossos, tres gats, un cavall i algunes gallines. Que la passió de la família de la Marta és la seva casa, ho demostren aquestes vertiginoses xifres. Però més enllà de la grandària, tota la distribució de la casa està pensada fins a l’últim mil·límetre, com per exemple la seva forma. Sobre plànol, aquesta espectacular masia del segle XXI, d’una única planta, imita la lletra u, encarada al sol, de manera que es maximitzen les hores de llum, una pràctica que els romans cuidaven minuciosament. La casa té cinc habitacions, tres de les quals tenen vestidors i lavabos particulars. A més a més, quatre lavabos extres, una sala d’estar i una sala de jocs, configuren tots els ambients, dividits en dues parts ben diferenciades; la zona de nit amb les habitacions i els lavabos, separats per una gran porta corredissa que també fa de paret, i la zona de dia, una grandiosa sala d’estar, amb còmodes sofàs, oberta a l’exterior amb un

pati intern completament cobert. Aquest pot recollirse, que ja se sap, quan arriba la calor, no hi ha res més agradable que sopar a la fresca. En aquesta zona de dia –així és com l’anomena la Marta– també hi ha la cuina, element importantíssim, i que, possiblement, és una de les parts de la casa que més ha evolucionat històricament. Ja no només s’hi fa menjar, sinó que també es gaudeix. La de la Marta és immensa, de fet, és l’entrada real de la casa (s’ha de ser pràctic quan s’arriba amb la compra del mes), i suficientment espaiosa perquè els nens, si convé, també s’hi puguin estar. De fet, des de la cuina, s’accedeix a una gran esplanada. Els nens hi deixen les bicicletes i la Marta, a través de la finestra, els pot observar i vigilar que no facin maleses. I és que tot està pensat i calculat. La cuina també incorpora un generós safareig. Per la Marta és cabdal en la organització de la


casa. Amb tanta gent i animals de companyia, la neteja de la roba es fa imprescindible. Òbviament, una casa tan gran necessita d’un bon sistema de calefacció per conviure confortablement durant l’hivern. La calefacció va per terra, de manera que l’escalfor ja no es concentra al sostre i, de rebot, s’optimitza la despesa energètica. Les persianes s’activen mitjançant un sistema domòtic que també controla les llums exteriors. Aquest mecanisme elèctric permet, per exemple, que les persianes pugin de dia i baixin durant la nit, de forma automàtica, conservant la calor natural del sol. No hi ha massa ornaments en cadascuna de les sales. Per una banda, omplir 330 metres quadrats podria resultar impossible, però està clar que les tendències en interiorisme es decanten cap al minimalisme. Els ambients neutres resulten més agradables i els mobles estan concebuts per la seva funcionalitat abans que per l’efecte decoratiu que puguin crear. És clar que, en una casa com aquesta, la utilitat i el disseny sovint es confonen. En paraules de la mateixa Marta, la neutralitat “és interessant per relaxar-se”. I afegeix: “No s’ha de rebre més estímuls com passa a la vida diària”. Per la seva banda, el jardí també sembla tenir una connexió amb l’interior de la casa. Si a dins s’hi respira pau, a fora també. “Es tracta del contacte amb la natura, el camp i el cel”, ens explica la Marta.

La casa està construïda per l’empresa RESCOMT www.rescomt.cat Quan la Marta i la seva família van decidir fer realitat la casa dels seus somnis, sabien molt bé el que es feien. De fet, treballen en això. El disseny, la distribució i els materials, han estat subministrats per l’empresa familiar Rescomt. La seva filosofia és utilitzar els millors materials possibles – i els de màxima qualitat –, entre d’altres coses perquè són peces fixes i una casa es per a tota la vida. La decoració, variable en funció dels gustos i dels capritxos, passa a un segon terme. El terra està format per peces grans de 120 per 60 cm i els sostres són alts amb pendent. La il·luminació es compon d’una sèrie de focus encastats al sostre, de mides grans, tipus indústria, i, puntualment, hi ha llums diversos que il·luminen estratègicament. Pel que fa a les parets, la pintura és setinada –de colors forts (la personalitat també hi juga) però serens per a relaxar a tothom– amb una perfecta mescla de granat combinat amb terra. La ubicació és ideal. Ni massa a prop dels nuclis urbans ni massa lluny de res ni de ningú. La distància amb les primeres cases d’Altafulla és només de 100 metres, un passeig agradable per estirar les cames i fer una mica d’esport: “No es nota gens i en canvi beneficia”, diu la Marta. I és que està satisfeta del resultat; ”la casa és espaiosa, lliure, visualment neta, amb molta claror, còmoda (tot a peu pla) i amb grans exteriors”. D’això se’n diu, sí senyor, qualitat de vida.


La

Sala Groove de Tarragona és

d’aquells bars autèntics on les dimensions reduïdes del local fan les nits més memorables. Especialment si hi ha actuació en directe. Una vegada més, la Sala Groove ens porta a la ciutat la revelació de la música catalana; Fred i Son, un trio amb nom de duo que s’està guanyant el públic i la crítica. De fet, l’Eli Daura i el Xavi Rosés es retroben l’any 2005 entre discos de tota la vida i mil interessos comuns. Componen cançons d’amor -potser per això el comparteixen realment- però sense grans extravagàncies, res més que petites melodies i amb intensitat. Més tard, el 2009, se’ls uniria Xesc Cabot, l’excepció que contradiu la teoria que les relacions a tres són desastroses, almenys, musicalment, és clar.

Fitxats per Sones (Mishima), Fred i

Son és un d’aquells petits detalls fets música damunt d’un escenari. “Diu que no sap què vol”, és el disc que presenten a aquells qui els vulguin escoltar, com els espectadors de la Sala Groove. Del disc, la seva sonada portada, feta a punt de creu, és una metàfora del que és Fred i Son: treball minuciós, paciència i una creença ferma en el que s’està fent.


Guanyadors del desè Torneig Seguro Viudas FOTO 1 Josep Maria Nolla FOTO2 Joan Tombas FOTO 3

El X Torneig Segura Viudas enlluerna als participants

El 23 d’octubre, El Club de Golf Costa Dorada

Tarragona va ser la seu del X Torneig Segura Viudas. El gran prestigi que té aquesta prova dins del calendario de competicions ve motivat, en gran mesura, per les atencions que, any rere any, Segura Viudas té amb els participants de la prova. En la seva desena edición, i com ja és habitual, Segura Viudas va obsequiar amb un detall a tots els jugadors al finalitzar la volta, que, en aquesta ocasió, va convocar a més de 140 golfistes que disputaren la prova sota la modalitat individual stableford a 18 forats OnTarragona agraeix profundament la confianza i el suport de El Club de Golf Costa Dorada, que, amb la seva generositat, ha estat clau per fer realitat la nostra 29 revista.


La pel·lícula, basada en la novel·la d’Emili Teixidor, ha guanyat la concha de plata del Festival de San Sebastià per a Nora Navas per la seva interpretació En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li les morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

P

el director, Agustí Villaronga, l’eix central sobre el que s’articula la pel·lícula Pa Negre és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil. Tot i que entre els seus personatges existeixen els que van guanyar i els que van perdre, no és una pel·lícula que planegi sobre els conflictes entre vencedors i vençuts, sinó que se centra directament en les emocions i els sentiments dels seus personatges. A través seu descobrim les terribles conseqüències de la guerra, lluny dels camps de batalla, com si donéssim llum a una fotografia antiga, on en una cantonada apareixen desdibuixats uns personatges grisos i descobríssim la seva vida íntima plena de contradiccions i misèries quotidianes, allunyant-nos de la temptació de mitificarlos com a herois i, sobretot, de jutjar-los. Influències literàries L’estructura dramàtica que vertebra el relat s’alimenta de l’obra literària d’Emili Teixidor, però no només de la novel·la Pa Negre, sinó de gran part de les seves narracions, ancorades en la postguerra de la seva plana de Vic natal, i entre les que destaquen els contes de Sic transit Gloria Swanson i una altra magnífica novel·la, Retrat d’un assassí d’ocells. La pel·lícula Com que és una pel·lícula d’emocions, fuig del costumisme i de la crònica d’una època adoptant una posició de gènere inscrita en el melodrama. Per això, segons el realitzador, la manera de filmarla ha estat en certa manera clàssica, desproveïda d’elements conceptuals en el llenguatge fílmic que ens distanciïn del que els passa als personatges. Tot ha ajudat a què la història avanci i que ens emocionem a través dels ulls del nen que ens la narra. Sempre en primera persona i sense recórrer al flash back, tot i el pes que tenen les accions i els personatges del passat. Uns altres dos sistemes narratius enriqueixen el melodrama: el thriller i el fantàstic. El thriller pel que té d’ocultació i descobriment gradual dels enigmes. El fantàstic perquè comporta una mirada infantil que s’atura sobre llocs i personatges farcits de misteri. Pel que fa

Nora Navas com a Florència, paper amb el qual ha aconseguit la concha de plata del Festival de Sant

a l’entorn en el que s’inscriu la història, està una mica desdibuixat de referències visuals del moment polític, per la seva obvietat. És una opció en la que el teló de fons es manté imprecís per reforçar la idea abstracta d’opressió sobre els seus personatges.

Els actors Pel que fa al repartiment, el director remarca que la tasca dels actors mereix un punt i apart. En aquests descansa gran part del treball de la pel·lícula. Cal destacar el darrer premi a la millor actriu al festival de cinema de San Sebastià per Nora Navas. Bons actors adults i uns nens meravellosos, especialment en el cas de l’Andreu, ja que donant-li la mà seguim pas a pas la seva evolució fins a la pèrdua de la innocència.

El 15 d´octubre és l’estrena de “Pa negre” a tot Catalunya Fitxa Pa negre 108 minuts Direcció: Agustí Villalonga Guió: Agustí Villaronga, basat en la novel·la d’Emili Teixidor Producció: Isona Passola MASSA D’OR PRODUCCIONES CINE I AV, S.L. Repartiment Francesc Colomer (Andreu), Marina Comas (Núria), Nora Navas (Florència), Roger Casamajor (Farriol), Lluïsa Castell (Ció), Mercè Arànega (Sra.Manubens), Marina Gatell (Enriqueta), Elisa Crehuet (àvia). I la col·laboració especial de Laia Marull (Pauleta) Eduard Fernández (mestre) Sergi López (alcalde) Textos: redaccio@acpg.cat Fotografies: Lucia Faraig



OnTarragona_05