ENTREVISTA « 19
C
rimea havia estat cedida el 1954 a Ucraïna pel dirigent soviètic Nikita Khruixov. El 1783 l’Imperi Rus s’havia fet amb el control d’aquesta península tan cobejada del mar Negre, que des del 1441 era dominada pel Khanat de Crimea, un dels khanats de població tàtara que va sorgir després de l’esfondrament de l’Horda Daurada dels turco-mongols de Genguis Khan. Muzhdabàev valora de forma molt negativa el primer aniversari de l’annexió de la península de Crimea a la Federació de Rússia perquè, segons explica, s’hi ha establert un règim repressiu contra els tàtars de Crimea per castigar la seva lleialtat a les autoritats ucraïneses. Un any després, com valora l’anomenada operació de retorn de Crimea a Rússia? És un crim, perquè és una violació dels acords internacionals. Fa poc Vladímir Putin va justificar les seves accions a Crimea amb el fet que a Ucraïna va canviar el poder i que ell havia de salvar Crimea de les autoritats il·legals, no concretarem si va ser legal o no el canvi de poder a Kíev, en aquest cas no té cap importància, perquè es tracta d’un canvi de poder en un altre país. Per la mateixa lògica si a Rússia algun dia hi ha una crisi de poder qualsevol país veí podria fer-se amb un tros de Rússia dient que vol salvar aquest territori tal com ell va “salvar” Crimea dels, diguem-ne, “feixistes ucraïnesos” que en realitat no existeixen. Qualsevol referèndum s’ha de celebrar de manera legal, i Crimea estava sota ocupació
militar. No hi havia una pregunta alternativa sobre la possibilitat de quedar-se en el marc d’Ucraïna. No es pot anomenar referèndum el que va tenir lloc a Crimea. A més, els drets dels tàtars de Crimea van ser totalment ignorats i també la seva opinió, i juntament amb els karaïms es tracta del poble autòcton de Crimea, que segurament també ha de poder dir la seva sobre el futur de la seva ter-
ra, d’acord amb la Carta europea dels pobles poc nombrosos, però tot això no es va tenir en compte. De karaïms en deuen quedar uns quants milers al món. Els tàtars de Crimea eren un 14% de la població fins a l’annexió, ara segurament són menys, perquè n’han marxat uns quants milers a altres ciutats d’Ucraïna perquè tenen por de les repressions.