Page 6

ablair

[34]

O també, utilitzat metafòricament: «Ha estat xarra que xarra tot lo dia. M’ha deixat ablaïda». Ext. geogr.: Es tracta d’un mot que pertany al dialecte nord-occidental (des del Maestrat fins al Pirineu lleidatà) i als parlars del Camp de Tarragona. Fora del Maestrat i les Terres de l’Ebre, però, perd la a inicial i es pronuncia blair, alhora que eixampla una mica el camp significatiu, per analogia, fins a esdevenir ‘abrusar, pansir, fer malbé. Vegeu-ne uns exemples, extrets de l’AlcM:

«Fa un sol que blaeix. «¡Quina solellada! M’ha deixat blaït! (Pla d’Ur­gell, Vall de Boí. Priorat, Camp de Tarragona). «Fa unsolqueblaeixlespedres.(Reus).«Sem’hanblaïtlessangs. (Falset). «Aquesta aigua és bullent, m’ha blaït la mà. (Valls). «La pedra ha blaït els sembrats. (Lleida, Urgell, Segarra). «Lesabellespeguenunespicadesqueblaïxen.«M’hablaïta pessics. (Car­dona, Solsona, Tremp, Massalcoreig). «És molt enèrgic; els blaeix a multes». (Solsona, Tremp). O aquest altre, al qual s’atribueix el sentit de ‘irri­tar, encendre de ràbia’: «Dius paraules tan ofensives, que em blaeixes».

Cal remarcar, però, que molts dels exemples recollits a l’AlcM no es farien gens estranys dins l’àrea del tortosí si es pronunciaven amb la a prefixada. Etim.: incerta, se n’han suggerit orígens diversos: L’AlcM, seguint el filòleg alemany Leo Spitzer, apunta la idea que puga derivar del germ. *blas- ‘fer flama’, que hauria donat molts de derivats en provençal: ble­zir, blesir, etc. Concretament es diu que el mot germànic originari era el gòtic *blēsjan, al qual ha estat atribuït el signi­ficat de ‘cremar’. Però Corominas, al DECat, tot i admetent que la forma etimològica siga «blair», d’origen incert, sosté la idea que podria derivar d’un dels adjectius de color, com blave o blai, que a França expressaren la idea de ‘morat pàl·lid, gris rogenc’. És clar que, en aquesta línia, també podríem pensar en una explicació més autòctona, més de casa, com ara que aquest mot derivés de ablavir ‘omplir algú de blaus’ (ens referim al valor que donem al mot blau quan al·ludim a aquelles ‘taques d’un blau moradenc, produïdes per l’extravasació de la sang en el teixit subcutani’, que ens solen sortir de resultes d’una contusió: «Té tot el cos ple de blaus dels cops que ha rebut»).

abornar

Es tracta d’una explicació que convindria molt especialment al significant tortosí i que és perfectament factible i paral·lela a l’origen d’altres verbs com ara abonyegar ‘fer bonys (a un objecte)’; abreujar ‘fer més breu’; abancalar ‘fer o distribuir un terreny en bancals’; abalisar ‘senyalar amb balises’ i un llarg etcètera. Pel que fa a la caiguda de la bilabial (ablavir o ablauir > ablair) és perfectament possible i força usual en molts altres mots. De fet, en el nostre dialecte, s’usa sovint l’adjectiu blau en un sentit gairebé paral·lel al del verb ablair, en frases com ara: «Fa dotze hores que camino; estic blau, no puc més!». ABORNAR (o embornar) DIEC: bornar 1 v. intr. Fer armes en un torneig. 2 El peix, envestir la xarxa, brivar. 3 Donar tombs, voltes, moure’s a un costat i a l’altre. AlcM: 1. embornar v. tr. || 1. Empènyer fortament, donar una empenta forta; || 2. Abordar, escometre un gos (Tortosa).

Garcia: abornar. 1 Envestir, escometre, T. 2 Aven­tar o atiar el gos a algú: ¡Aborna-­li el gos! Vor. de Cat. 3 Acoquinar, re­duir a la impotència en una baralla: ¡Xe l’ha abornat del tot! A-M. 4 Atropellar un matxo al qui va davant volent-hi passar, M. 5 Quan un matxo o altre animal s’es­barra o desboca, i se li planten hòmens davant per aturar-lo i se’ls en passa, els ha abornat. 6 Un riu o torrent qui ix de mare i ho arrambla tot per davant, se diu que tot ho aborna, o que aborna el pla, M-P. 7 Al lladrar del gossos diuen abornar i al lladruc abornit (Da. de Tor). 8 Córrer el born (la veu, lo crit), Mall. En nostres clàssics trobem bornar en sentits pareguts als susdits: «Comen­çava la justa bornant lo mantenedor ab cada u dels aventurers.» «La nau per quin vent borno.» «Pren tal born que cerca tota França.» […]. «Les embornades al cul dels toreros enramats davall el repeu del balcó», Esp. I, 114: «Uns bouots marracos que quan embornen i tossen…», Esp. I, 422. Born, postverbal de bornar, designa la ‘plaça on es feien els torneigs i festes cavalleresques en les ciutats’. A Barcelona i a Mallorca hi ha sengles places del Born, on es feien les justes

VocabularideCruilla  

VOCABULARI DE CRUïLLA Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal ABADEJO DIEC 2: abadejo 1 m. Peix de l...

VocabularideCruilla  

VOCABULARI DE CRUïLLA Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal ABADEJO DIEC 2: abadejo 1 m. Peix de l...

Advertisement