Page 1

VISIONS DEL PAISATGE

d’un territori

la transformació

DE LES TERRES DE L’EBRE

Carles Llop Francesca Leder Emeteri Fabregat (eds.)

biblioteca la transformació d’un territori,

onada

edicions

Benicarló,

2008

5


Amb el suport de

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de l’Ebre

Primera edició desembre de 2008 © Textos Francesca Leder, Carles Llop, Sebastià Jornet, Jacobo Vidal, Rafael Balada, Emeteri Fabregat, Emili Rosales, Ramon Rebordosa, Sara Ardizzoni, Elena Bertè; Serena Tassi, Climent Ferrer; Josep Maldonado, Marga Estrorcah; Mara Marincioni, Sònia Callau, Napoleón Guerrero; Belén Balagué © Fotografies Adrià Goula i Mariano Cebolla © La Transformació d’un Territori Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Disseny Ramon París Peñaranda Maquetació Paül Peralta Imprimeix Arts Gràfiques Bobalà ISBN: 978 84-96623-34-7 Dipòsit legal L-1717-2008 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.


II International Summer School in Cultural Landscapes Studies “Les Terres de l’Ebre com a paisatge patrimonial. Transformacions territorials i construcció de paisatges”

Aquest llibre recull les reflexions elaborades durant la Segona International Summer School in Cultural Landscapes Studies, “Les Terres de l’Ebre com a paisatge patrimonial. Transformacions territorials i construcció de paisatges”, celebrada a Tortosa del 25 al 31 de juliol de 2005 sota la direcció d’Ignasi Aldomà, del Departament de Geografia de la Universitat de Lleida; Pepín Beltràn, de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre, Universitat Rovira i Virgili; Francesca Leder, del Centro Internazionale Studi Paesaggi Culturali de Ferrara (Itàlia); Carles Llop, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Emeteri Fabregat.

Amb el patrocini de

Generalitat de Catalunya · Departament de Politica Territorial i Obres Públiques Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre Direcció General d’Arquitectura i Paisatge Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Fundació Universitària Dr. Manyà · Fundación Nueva Cultura del Agua CATUnesco


sumari

Visions del paisatge de les terres de l’ebre

Presentació Genoveva Margalef

13

Pròleg Josefa Beltràn

17

i

Il paesaggio siamo noi 21 Francesca Leder

ii

Del territori al paisatge. Les Terres de l’Ebre, o quan els territoris estan al mapa… i esdevenen paisatge 37 Carles Llop

iii

Els paisatges dels assentaments i la forma urbis i territoria 53 Sebastià Jornet

iv

La construcció del paisatge urbà a la Tortosa medieval. Unes notes 81 Jacobo Vidal

v

Els sistemes naturals de les Terres de l’Ebre 107 Rafael Balada

vi

Els paisatges agrícoles de les Terres de l’Ebre: origen, continuïtat i canvi 115 Emeteri Fabregat

vii

Una visió literària: Les Terres de l’Ebre, un paisatge invisible Emili Rosales

viii

Valoració dels paisatges i canvi social 155 Ramon Rebordosa

iv

Visions dels paisatges de les Terres de l’Ebre

ix.1

Il Viaggio nelle terre dell’Ebro: dalle suggestioni sensoriali

147

171

alla conoscenza del paesaggio culturale. Sara Ardizzoni

173

ix.2

Paesaggi d’acqua. Un viaggio tra i paesaggi dell’Ebro Elena Bertè; Serena Tassi

181


187

ix.3 ix.4

Formes i geometries del paisatge. Els Ligallos Climent Ferrer; Josep Maldonado L’apropiació del medi natural com a factor cultural

i símbol d’identitat del paisatge Marga Estrorcah; Mara Marincioni

197

ix.5

Les Terres de l’Ebre, un paisatge en transformació Ramon Rebordosa; Sònia Callau

205

ix.6

Cinco ámbitos de paisajes posibles en les Terres de l’Ebre Napoleón Guerrero; Belén Balagué

211

x

Notes per a una cronologia del paisatge de les Terres de l’Ebre Carles Llop; Jacobo Vidal; Emetri Fabregat

xi

Els canals del delta de l’Ebre Adrià Goula

231

xii

Arquitectura del paistage agrari de les Terres de l’Ebre Mariano Cebolla

243

219


Parlo d’un riu entre canyars, domèstic; Parlo –Virgili amic—de l’horta ufana, Dels tarongers florits i l’api tendre, De l’aixada i la falç, del gos a l’era. (lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses). Parlo d’un riu antic, solcat encara Pels vells llaguts: els últims, llegendaris Llaguts, tan afuats com una espasa, I carregats de vi, de llana, d’ordi, I amb mariners cantant sobre la popa.

Gerard Vergés, Longplay per a una ànima trista


Presentació

E

n els últims anys, la societat catalana ha mostrat una creixent preocupació pel paisatge, cosa que s’ha traduït en un nou interès per part de l’administració per a desenvolupar una sèrie

d’actuacions amb l’objectiu de conèixer, valorar i protegir aquesta important realitat. Un primer pas en aquest sentit es produí el desembre del 2000 amb l’adhesió del Parlament de Catalunya al Conveni Europeu del Paisatge i amb el compromís que se’n derivà d’aplicar polítiques paisatgístiques per protegir un bé que, en molts aspectes, es un intangi-

ble present de manera subjacent a moltes de les actuacions territorials, cultural o econòmiques de qualsevol societat. Com a resultat d’aquest creixent compromís, el mateix Parlament aprovà el juny de 2005 la Llei del Paisatge de Catalunya amb la qual aquest element s’incorporà com un factor primordial dintre dels instruments d’ordenació territorial. Per tal d’aplicar els preceptes continguts en la Llei del Paisatge calia, primer de tot, conèixer quina era la realitat del paisatge català, tan al conjunt de Catalunya com, principalment, a una escala regional. Per a

carles llop

· francesca leder · emeteri fabregat • 13


aconseguir-ho es creà, ja abans de l’aprovació de la Llei, l’Observatori del

Paisatge, un organisme encarregat de desenvolupar aquestes funcions i de realitzar els diferents catàlegs del paisatge, és a dir els instruments tècnics

que han de facilitar la seva gestió i protecció. Aquest organisme definí un marc metodològic i conceptual bàsic per dotar de la necessària unitat el procés d’elaboració dels diferents catàlegs paisatgístics de Catalunya. Des d’un primer moment l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre s’implicà de manera decidida en l’estudi del paisatge del nostre territori. Cal tenir present que entre les funcions bàsiques de l’IDECE es troba la de participar en l’elaboració i avaluació del Pla Territorial d’aquestes terres, per la qual cosa era necessari disposar del Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre per tal de poder tenir en compte les seves directrius en la revisió del Pla actual, un procés que justament

ara està en tràmit. Una de les primeres actuacions desenvolupades per l’Institut en aquesta nova etapa respecte al paisatge, fou la seva participació a la Summer School, l’estiu del 2005, de la qual ara es presenten en forma de llibre algunes de les aportacions i suggeriments presentats. Des d’aquelles dates inicials l’IDECE ha seguit impulsant la política paisatgística de les nostres terres. Així, l’octubre del 2006 s’encarregà a diferents organismes coneixedors del territori i implicats en la seva realitat diària –la Universitat Rovira i Virgili, la Demarcació de les Terres de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el CODE–, amb la participació de l’Observatori del Paisatge, la realització del Catàleg del Paisatge de les Terres de l’Ebre, el qual està en un procés d’elaboració molt avançat i que, sense cap dubte, serà un instrument útil per a la futura ordenació del territori. El catàleg de paisatge ha de ser una eina que ens permeti conèixer com és el nostre paisatge, quins són els seus valors, quins factors expliquen que tinguem un determinat paisatge i no un altre, com ha evolucionat fins a l’actualitat i, finalment, quin paisatge volem i com podem assolir-lo. En definitiva, una feina complexa a partir de la qual es podran aconseguir de manera adequada els objectiu previstos en la Llei del Paisatge.

14 •

visions del paisatge de les terres de l’ebre


A més de l’actuació anterior, l’IDECE ha volgut donar difondre aques-

tes actuacions per tal d’aconseguir una major implicació de la gent del territori. Destaquen les Jornades sobre els Paisatge desenvolupades a Amposta el l’octubre de 2006 en les quals es volien donar a conèixer les línies estratègiques bàsiques del Departament de Política Territorial i

Obres Públiques en matèria de paisatge. Vull ressaltar que en aquestes Jornades hi participà, entre altres, Carles Llop, un dels editors d’aquest llibre i autor d’un dels textos que s’hi inclouen. En definitiva, des del Govern i des de l’IDECE s’ha volgut donar resposta a la nova sensibilitat social sobre el paisatge que s’ha concretat en els últims anys a Catalunya. Per acabar, voldria referir-me al concepte de paisatge. Sense cap dubte que quan ens referim a un paisatge de les Terres de l’Ebre pensem, primerament, en una realitat física inqüestionable formada per elements naturals però també per uns altres, fruit de la llarga i important actuació humana. En definitiva, un paisatge va més enllà del que és una simple realitat física ja que en ell es reflecteix l’esforç de moltes generacions en un continuat procés de transformació i conservació del seu entorn. Cap paisatge es pot deslligar, per tant, d’aquella

complexa realitat natural i social a la vegada. Per tal de conèixer-lo no només hem de mirar-lo sinó que hem de realitzar una lectura de tot el que s’hi amaga al darrera. És en aquest sentit que les aportacions realitzades en aquest llibre, resultat d’una intensa setmana de treball quan tot el procés del paisatge a la Terres de l’Ebre tot just s’encetava, són importants per a comprendre (llegir i no només mirar) el paisatge de les Terres de l’Ebre. Genoveva Margalef Directora de l’IDECE Desembre de 2008

carles llop

· francesca leder · emeteri fabregat • 15


Pròleg

E

l Centre Internacional d’Estudi dels Paisatges Culturals, amb seu a Ferrara, va iniciar el curs 2004, amb caràcter periòdic, una

escola estival destinada a la recerca i aprofundiment de temes vinculats amb el paisatge i específicament a gestió dels mateixos des d’una perspectiva cultural àmplia. És en aquest marc en el que s’establí la col·laboració de les institucions organitzadores per celebrar l’edició del 2005 a Catalunya, concretament a Tortosa, en la qual participaren docents, estudiants de doctorat i màsters, i persones vinculades al territori objecte d’estudi, amb l’objectiu d’avançar en el coneixement dels valors patrimonials dels paisatges, com a recurs fonamental per al de-

senvolupament territorial. L’escola d’estiu, formà part del projecte de recerca aplicada tecnicocientífica: MANAGING THE CHANGES TO IMPROVE CULTURAL HERITAGE, Investigation methods and indicators for rural landscapes planning. The agricultural systems in reclaimed areas as specific casestudies.

carles llop

· francesca leder · emeteri fabregat • 17


El tema se situà en un marc d’estudi més ampli sobre les transfor-

macions dels nostres paisatges europeus i la producció de paisatges a través de la intervenció, sigui a través de les polítiques territorials, les

Cartes de paisatge, la planificació territorial, o els projectes de millora en el territori. Abordant l’estudi de les Terres de l’Ebre es tractà d’apro-

fundir sobre les transformacions dels paisatges agrícoles tradicionals europeus, amb forts processos de desenvolupament i en conseqüència amb grans transformacions territorials. El Taller realitzat a Tortosa se centrà en la recerca sobre el paisatge agrari i de l’aigua de les Terres de l’Ebre des d’un punt de vista de la transformació que està experimentant i els paisatges que en poden resultar després de la reorientació política en relació al transvasament de l’Ebre, així com la necessària adaptació als canvis que està imposant el

mercat internacional. El descens progressiu del cabal del riu Ebre unit a les perspectives de transvasament d’una part dels recursos cap al Llevant peninsular provocaren una notable inquietud i suscitaren una gran oposició als territori del curs baix del riu Ebre. El canvi de govern a Espanya ha comportat el rebuig del projecte de transvasament del riu

Ebre, però subsisteixen notables interrogants sobre el futur del Delta de l’Ebre que s’uneixen a la necessitat històrica de trobar sortides econòmiques per una àrea relativament al marge dels grans centres econòmics i de decisió del país. En aquest sentit es pretenia abordar també, una anàlisi dels horitzons d’evolució dels diversos paisatges del delta i la seva relació amb la gestió de l’aigua. Per tal d’aprofundir en la fenomenologia de les transformacions agràries i llurs efectes sobre el paisatge, es presentaren les experiències de:

- Els Paisatges agraris i patrimoni cultural dels territoris de secà davant la transformació en regadiu, els nous regadius del Canal Segarra-Garrigues: El projecte de transformació en regadiu d’unes 70.000 hectàrees a les planes àrides interiors de Catalunya (territori físic de la Depressió de l’Ebre) afecta poblacions i paisatges de secà d’un notable interès ecològic i un gran valor patrimonial. D’una població que mira amb

18 •

visions del paisatge de les terres de l’ebre


recel els canvis negatius que pot suposar la transformació en regadiu; el projecte té notables punts foscos i les seves repercussions són incertes. Per una altra banda, la preservació dels valors mediambi-

entals i patrimonials de l’àrea tenen un únic i simplista tractament a través de la definició d’àrees ZEPA, excloses de la transformació en regadiu. Es planteja l’anàlisi i estudi de les diverses opcions que permeten compaginar els valors dels territoris de secà (en un territori regable a priori no homogeni) amb la incorporació del regadiu. - La Modernització productiva i els nous desenvolupaments territorials d’una plana agrària vella: noves agricultures i cultura de l’aigua a l’horta de Lleida (canal de Pinyana): Els regs que des d’època romana o anterior es desenvolupen al voltant de la ciutat de Lleida han estat el

nucli d’una agricultura històrica intensiva, que en els darrers decennis es girà cap a una fructicultura d’una elevada rendibilitat. En els darrers anys, però, la competència d’altres àrees productores ha provocat un descens important de la rendibilitat de la fructicultura i la pagesia entra en una crisi accentuada per la pressió urbana que

es desenvolupa a l’entorn de la ciutat de Lleida. La fragmentació del parcel·lari històric es transformar una dificultat afegida per a la continuïtat de les explotacions agràries, s’experimenten processos d’abandonament productiu i es planteja la necessita de transformar una infraestructura de regadiu obsoleta, però al mateix temps d’un notable valor històric i patrimonial. Es planteja una anàlisi de les transformacions del paisatge agrari i les perspectives d’evolució futura en base als canvis en curs sobre una superfície d’unes 15.000 hectàrees regades fonamentalment pel canal de Pinyana.

En el decurs del seminari es presentaren també les experiències de creació i gestió del Parc Agrari del Baix Llobregat a Barcelona, així com l’estudi de les transformacions agràries dels paisatges d’Almeria; i una ponència de Marc Brossa sobre “La producció del paisatge nord-americà contemporani i la reinvenció de l’Arcàdia”.

carles llop

· francesca leder · emeteri fabregat • 19

VisionsdelPaisatgedelesTerresdelEbre  

edicions onada Benicarló, 2008 la transformació d biblioteca la transformació d ’ un territori , 5 ’ un territori