Page 1

Ulldecona història i territori

Textos

Ferran Grau Verge, Victòria Almuni Balada i M. Pilar Aparicio Aznar

Fotografies Rafel Verdiell Homedes i Eugeni Guzman Morcillo

Biblioteca Cruïlla, 8

Be n i ca rló, 2 0 0 9


Amb el suport de

Ajuntament d'Ulldecona

Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla

Primera edició setembre de 2009 © Textos Ferran Grau Verge (coord.), Victòria Almuni Balada i M. Pilar Aparicio Aznar. © Fotografies Rafel Verdiell Homedes, Eugeni Guzman Morcillo, Arxiu de l’Ajuntament d’Ulldecona, Arxiu del Centre d’Estudis d’Ulldecona, Fons de la Jefatura Provincial de Propaganda de TarragonaArxiu Històric de Tarragona © D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Correcció Maribel Sospedra Paper interior Creator Sylk de 170g Paper coberta Cartolina gràfica 250g ISBN: 978-84-96623-54-5 Dipòsit legal: BI-2298-09 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.


Llindar

9

1. Generalitats 1.1. Nuclis de població

13 22

ÍNDEX

Ulldecona 22 Les Ventalles

26

Sant Joan del Pas

26

El Castell

28

Els Valentins

28

La Miliana

28

1.2. La bandera i l'escut

29

1.3. L'himne a Ulldecona

30

2. Història

31

2.1. Arrels històriques

31

2.2. L'esplendor de l'edat mitjana

36

2.3. La decadència de l'època moderna

45

2.4. El segle XVIII: un cert redreçament

49

2.5. Segle XX: l'estació que es queda, la industrialització que se'n va

52

2.6. Els segles XX i XXI: l'esperança en el futur

58

3. El medi físic 3.1. Aproximació geològica Evolució tectònica

67 67 69

Relleu 70 Paleontologia 77 3.2. Clima

78

3.3. Aigua

81

Riu Sénia

81

Fonts de la serra de Montsià

88


3.4. Vegetació

89

Les serres

90

Les planes

96

3.5. Fauna 4. El patrimoni 4.1. Les primeres ordenacions del territori

107 108

La 1a edat del ferro

108

El món ibèric

111

L'època romana

111

El període andalusí

112

4.2. L'espai construït: el marc urbà i l'arquitectura dispersa

112

L'estructura urbana d'Ulldecona

112

Els nuclis de poblament secundaris

124

La colonització del terme

125

4.3. El patrimoni arquitectònic

129

L'emprenta de l'edat mitjana

129

Els testimonis de l'època moderna

139

El món contemporani: segles XIX i XX

144

Bibliografia

8

102

153


Llindar A M. Carme, a Tina, a José Luis, a Lluís i a Isabel, a qui toca aguantar més que a ningú les nostres dèries.

J

ust ara fa deu anys que vaig tenir l’honor de presentar un llibre divulgatiu que havia escrit sobre Ulldecona. Era el primer llibre que escrivia en solitari i us ben asseguro que van ser molts els sentiments que em van embargar. Qui m’havia de dir, en aquells moments, que deu anys després emprendria, ara ben acompanyat, una obra pareguda… bé, pareguda o no tant! El lector o aquell que simplement fullejarà aquesta obra té al davant un producte de qualitat, un producte que no necessita cambra frigorífica per perpetuar-se en el temps. Estic convençut que aquest llibre i el que el seguirà seran un excel·lent retrat de la Ulldecona de principis del segle XXI, un mirall d’aquesta societat polimòrfica i polisèmica, d’aques­ta societat en ebullició i en plena transformació. L’estudiós i el curiós del futur hi trobaran un excel· lent referent on retrocedir en el temps. Els autors de les següents pàgines ens donem per satisfets si hem pogut contribuir modestament a construir la Ulldecona del futur. Perquè la Ullde-

cona del futur és la que anem fent dia a dia i és la que ens creua des del passat: ho és el patrimoni arquitectònic i arqueològic que ens ha precedit, que ens acompanya i que, esperem-ho, ens continuarà; ho són les institucions polítiques, socials, econòmiques i culturals, municipals o supramunicipals, que hi intervenen amb més o menys intensitat; ho és, lògicament, el medi natural del terme, alguns elements del qual –les oliveres, per exemple– n'han vist passar de tots colors; ho és el patrimoni etnològic, etnogràfic, arxivístic, etc., i, sobretot, ho és la gent que hi viu, la que hi ha nascut, la que ens visita llargues temporades i la que ho fa ocasionalment. Precisament a tota aquesta gent –i a la que ens seguirà– li volem proporcionar un tast del conjunt de continguts de temàtica diversa que conformen la Ulldecona actual. Aquesta degustació –com totes les degustacions!– està composta de diversos plats als quals es pot accedir ja siga fruint simplement amb la imatge, ja siga a través d’un contacte més intel·lectual, més


reflexiu, com és la lectura, o bé d’ambdues formes a la vegada. Cadascú, a la seua manera, podrà fruir de l’intens plaer de tenir a les mans aquest magnífic llibre. Qui sap què hauran de fer els nostres hereus per compartir un plaer d’aquesta envergadura? Què podem trobar en aquest primer volum de l’obra? Bàsicament hi ha un primer apartat, generalitats, on es pot trobar una mica de tot: s’explica on és Ulldecona, com s’hi pot arribar, què s’hi pot trobar i fruir, en quins nuclis de poblament es distribueix la gent que hi viu, com són aquests nuclis… i fins i tot s’hi fa una aproximació al caràcter, a la llengua, als costums, a la bandera i l’escut…, en definitiva, s’intenta fer una aproximació general a tot allò que s’explicarà en els dos volums que componen l’obra. El segon apartat, el medi físic, ens diu com és el nostre relleu, com és el material que el forma, com són les aigües que hi naixen i que el solquen, com és el clima que ens acarona i, finalment, com és la vegetació i la fauna que pobla el nostre relleu. Tot plegat, des del paisatge més abiòtic fins al més antròpic, forma un conjunt que, en perfecta simbiosi, atrau el paladar més selecte. El tercer apartat, el de la història, ens parla d’aquell passat que es fa present entre nosaltres, des dels avencs que 10

contenen les pintures rupestres de la serra de l’Ermita, patrimoni de la humanitat, fins al darrer creixement urbanístic que està afaiçonant la nova Ulldecona. Poblats ibers, vil·les romanes, restes andalusins, castell i església medieval, carrers i cases de l’edat moderna, edificis religiosos de totes les èpoques, restes de muralles, ponts, molins, cases modernistes, edificis emblemàtics, equipaments del segle XX…, restes materials que tossudament fan camí al nostre costat. Però també hi apareixen institucions, persones, esdeveniments, etc. que han marcat el nostre imaginari col·lectiu. Finalment, el quart apartat s’ocupa del patrimoni arquitectònic, i ens explica amb tot la precisió que permet una obra d’aquestes característiques com és l’urbanisme, com ha evolucionat i com són els exemples més representatius del patrimoni urbà i del patrimoni dispers, sense oblidar-se del patrimoni més popular representat pels habitatges tradicionals, les casetes de camp, l’arquitectura de pedra seca, etc. Tot l’anterior es presenta ben guarnit i amanit amb una excel·lent col·lecció de fotografies, bona part de les quals inèdites. Volgudament s’ha intentat fugir d’aquelles fotografies més conegudes i editades i s’ha optat per una fotografia moderna i ben muntada. Esperem que tot plegat, com deia


ja fa deu anys, servisca per conèixer una mica més la nostra realitat local –si més no la versió que de la mateixa en tenim els seus autors i tots aquells que la comparteixen amb nosaltres– i, coneixent-la, que es puga comprendre i estimar una miqueta més. Si bé és veritat que l’autoria d’aquest volum correspon a tres persones pel que fa als textos i a dos pel que fa a les fotografies, són molts els amics i les amigues que estan darrere de tot allò que s’hi diu i que s’hi representa. Volem agrair especialment l’encoratjament de les nostres famílies, dels nostres amics i amigues, dels nostres companys de treball, de la gent del Centre d’Estudis, de l’Ajuntament, etc.; i expressament volem fer una menció especial als següents amics: Toni Forcadell (història medieval), Manel Serra (mapes) i Mar Villalbí (arqueologia), que han aportat una petita part d’aquest treball, i a Joan Roig, Josep Romeu, Agustí Vericat, Alexis Agramunt, Clara Roca, Manel Llarch, Joaquim Virgili, Paco Itarte i Josep M. Navarro pels seus savis consells. Volem, també, deixar constància de l’agraïment que professem a tots aquells que, abans que nosaltres, han escrit o han expressat, d’una manera o d'una altra, la seua estima i els seus coneixements respecte de la terra que els ha vist nàixer o simplement els ha

acollit, perquè han estat font d’inspiració contínua. Demanem disculpes a tots aquells dels quals no hem posat referències a la bibliografia del final, bé perquè no corresponia al volum, bé per l’especial estructura d’un llibre d’aquest format. Agraïm la deferència de la gent d’Onada Edicions que han dipositat en nosaltres la seua confiança i, finalment, agraïm l’esforç de tots i cadascun dels falduts i faldudes, de naixement i/o de cor, que “fan poble” cada dia que passa. I acabem: el llibre que el lector o l’observador té a les mans és, per als autors, una obra divulgativa feta des de la rigorositat, però, sobretot, des del profund sentiment de sentir-se part activa, ciutadà o ciutadana de ple dret de la comunitat ulldeconina que volem cada dia més “rica i plena”. La nostra feina no és cap punt i final, sinó que és un punt i seguit. El proper punt -segon volum- esperem posar-lo molt aviat i qui sap si tenim la sort de tornar a col·laborar –d’aquí deu anys?- en una altra obra general que, de ben segur, serà millor que aquesta. Esperem que la gaudiu tant com nosaltres ho hem fet en la seua elaboració! Ferran Grau Verge

11


Vista panoràmica d'Ulldecona, des de la serra de Godall. FOTO: RV

1. Generalitats

U

lldecona pertany a la comarca del Montsià. Situat al límit meridional del Principat de Catalunya, termeneja amb els municipis d’Alcanar, Freginals, Godall, la Galera, Mas de Barberans i la Sénia, tots de la mateixa comarca. Per la banda de migdia, mitjançant el riu Sénia, llinda amb Sant Rafel del Riu, Sant Jordi i Vinaròs, municipis de la comarca valenciana del Baix Maestrat. El seu terme municipal és el segon més extens de la comarca, amb 126,05 km². La vila i les zones planes estan situades a uns 130 metres sobre el nivell del mar. Un 66,3% de la seua superfície està conreat. Comprèn dues zones clarament delimitades: a l’est, entre els estreps occidentals de la serra de Montsià i les orientals de la serra de Godall, hi trobem la foia d’Ulldecona, amb els nuclis de poblament d’Ulldecona i les Ventalles; a l’oest, entre la vessant occidental de la serra de Godall i els primers estreps dels Ports de Beseit, hi trobem les Planes, prolongació de la Plana de

la Galera, amb la resta de nuclis habitats: Valentins, Barri Castell, la Miliana i Sant Joan del Pas. La vegetació del terme municipal és comuna a la del paisatge vegetal del territori catalanídic. Pel que fa a la vegetació humanitzada hem de destacar que a Ulldecona es troba una de les grans concentracions d’oliveres mil· lenàries de tota la Mediterrània, amb més de 1.500 exemplars que sobrepassen els 1.000 anys d’antiguitat. La partida de l’Arion constitueix una de les mostres més singulars i impressionants de simbiosi secular entre medi i persona. El clima local segueix les pautes bàsiques del clima litoral mediterrani: temperatures suaus, precipitacions irregulars concentrades bàsicament a la tardor i presència freqüent de vents, destacant els efectes del cerç diluïts, però, per la bona orientació del terme. Ara bé, l’element climàtic que caracteritza més el nostre municipi és el de la inversió tèrmica que es produeix a la Foia i que afecta negativament l’agricultura. 13


El darrer total oficial de població censada al municipi és de 6.229 habitants,1 amb una densitat de població de 49 hab./Km². Ocupa la quarta posició de

Vista general de la vila, amb Peníscola al fons.

14

1 Aquesta xifra, extreta de l’Idescat de l’any 2006, ens ha servit per fer les comparacions corresponents amb la resta de la comarca. En data 1 de juny de 2009 a Ulldecona hi ha censats 7.654 habitants, dels quals 2.621 han nascut fora de l’Estat espanyol.

la comarca en nombre d’habitants i la vuitena en densitat de població. La seua procedència és molt variada a causa de les successives onades migratòries que han afectat el municipi, la qual cosa ha constituït un conglomerat social ric i divers pel que fa a grups ètnics, cultures, llengües i religions. Actualment, un 34 % de la població no ha nascut a l’Estat espanyol. Aquesta


diversitat d’origen no està comportant, de moment, i esperem que per molt de temps, greus problemes de convivència, ja que tant les institucions d’ensenyament com les autoritats municipals fan importants esforços per facilitar l’ensenyament de la llengua i la cultura autòctones i promocionen el coneixement de les cultures foranes entre els nadius d'Ulldecona.

Ulldecona rep, gràcies a la seua magnífica ubicació entre el mar i la muntanya i el seu immillorable patrimoni, una notable afluència de visitants. La recent campanya Ulldecona. Una passejada per la història, promocionada per l’Ajuntament, i la presència d’una oficina de turisme local han potenciat extraordinàriament els recursos turístics locals, alguns dels quals ja tenien

15


Els carrers d'Ulldegona s'engalanen per les festes quinquennals. FOTO: RV

A

16

una certa tradició, com és el cas de la Passió. Avui dia és imprescindible venir a visitar el Castell, el Centre d’Interpretació de les pintures rupestres a l’ermita de la Pietat, declarades patrimoni de la Unesco, el casc antic amb els diferents monuments urbans i les oliveres mil· lenàries; cal fruir també d’una sessió de la Passió, d’una jota típica a la plaça i dels carrers guarnits amb flors durant les festes quinquennals; finalment, és molt recomanable gaudir d’una bona passejada pels diferents ecosistemes locals, d’un bon menjar a qualsevol dels restaurants locals i d’emportar-se oli i/o una bona ampolla de calmant acompanyada de les pastes tradicionals, tortelles i periquillos, sense desmerèixer d’altres productes locals. Malgrat tot, el turisme no és, ni de lluny, el sector econòmic que produeix B

més beneficis a la població. Indústria i serveis, molt diversificats, s’emporten la palma, i destaca per la seua projecció exterior el sector de la pedra. La pedra d’Ulldecona és famosa arreu del món, com ho demostra la seua presència en obres tan emblemàtiques com l’hotel Hilton a Los Ángeles, la Pedrera de Barcelona, l’ajuntament de Ginebra a Suïssa, el monument de la sardana a Montjuic i l’emblemàtica Sagrada Família de Gaudí. Ulldecona ha estat, de sempre, una vila ben comunicada. Són incomptables els grups culturals, ètnics, religio­ sos… que, de vegades per la Foia, de vegades per les Planes, han creuat el nostre terme en direcció nord o en direcció sud, adés utilitzant la via Heraklea, la Via Augusta i el camí Reial, ara utilitzant les carreteres, l’autopista o el


A. Diada de la paella a l’ermita de la

Pietat. B. Actuació de gegants i grallers a la plaça de l’Església. FOTO: RV C. El ball de mantons o jota d’Ulldecona. FOTO: RV D. Olivera mil·lenària. FOTO: RV E. Arquer i cabra a l’abric núm. 8. FOTO: RV

ferrocarril. En marxes més curtes i estacionals també han estat molts els grups de persones que conduint ramats han seguit els tradicionals lligallos desplaçant-se de l’interior a la costa i a l’inrevés. Encara ara, tot i que amb moltes dificultats, podem creuar perpendicularment les carreteres i el ferrocarril del corredor mediterrani, seguint els tradicionals lligallos. Per la vila d'Ulldecona passa la carretera local de Tortosa a Vinaròs (T-331 i T-332), la més important de la comarca, hereva del camí Reial. És una carretera prou regular i poc accidentada que actualment està en procés de renovació i ampliació. L’any 2000 ja s'hi va fer una variant per traure-la del casc urbà. La resta de carreteres locals que creuen el nostre terme, unint els diverC

D

sos nuclis de població del municipi entre si i amb els diferents pobles de la comarca i de les comarques veïnes, també es caracteritzen per la regularitat dels seus traçats i per unes bones condicions de l’asfalt. Per la Foia passa l’autopista AP-7 que, aproximadament a 4 km d’Ulldecona, té la sortida Ulldecona-Vinaròs. La carretera N-340 va per la costa i no transita pel nostre terme, però és de fàcil accés. En un futur molt proper creuarà el nostre terme l’autovia que ha de descongestionar la via anterior. La xarxa ferroviària que uneix València i Barcelona té a Ulldecona l’única estació utilitzable del Montsià, no sense que això haja costat importants esforços. Aquesta estació es va inaugurar el 1865 i, regularment, havia ofert els seus serveis al públic i a les merE

17


Els pagesos despedregaven les finques de terreny abrupte i construïen marges per a mantindre la terra i poder-la conrear. FOTO: RV

caderies, però els temps i les necessitats modernes n’havien desaconsellat el seu ús. La tossuderia i el convenciment de tota una comarca, i en especial del nostre poble, han demostrat a RENFE que mantenir l’estació d’Ulldecona en funcionament no és només una qüestió de nostàlgia i de folklore. Actualment, i esperem que per molt de temps, paren a Ulldecona dos trens en direcció València i dos en direcció Barcelona. L’Ajuntament té també especial cura en el manteniment dels diferents camins locals, molts dels quals estan asfaltats. Tampoc falta al nostre poble un sender de gran recorregut, el sender mediterrani GR-92, que comença a Ulldecona i acaba a Port-

bou. Dins del terme va des del pont del molí de l’Olivar a la capçalera del barranc de l’Astor, prop de la Foradada a la serra del Montsià, amb unes precioses vistes. Darrerament s’han fet importants esforços per senyalitzar tots els senders locals i s’han obert diferents rutes relacionades amb el patrimoni tradicional, ja siga natural o arquitectònic i arqueològic. En general, doncs, Ulldecona presenta una estratègica situació geogràfica i unes bones comunicacions en tots els aspectes, la qual cosa ens permet relacionar-nos fàcilment amb un entorn immillorable. Des d’Ulldecona es poden visitar fàcilment Tortosa, el delta de l’Ebre, Vinaròs, Penís-


El MontsiĂ sempre amatent. Vistes diverses. FOTOS: RV

19

Ulldecona  

història i territori Ferran Grau Verge, Victòria Almuni Balada i M. Pilar Aparicio Aznar Textos Biblioteca Cruïlla, 8 Benicarló, 2009 Amb el...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you