Page 70

70

El primer dels models podria portar a una eventual depreciació d’aquesta nova moneda. Si bé això no seria necessàriament dolent, el fet és que l’anticipació d’aquesta depreciació podria portar a avançar una sortida de diners que col·lapsés el sistema. Les mesures de control de sortides de capital, però, no podrien ser d’aplicació fins que no hi hagués un nou estat. Pel que fa al segon model, cal tenir en compte que per a ser membre de l’Eurosistema cal ser-ne de la Unió Europea. Andorra, per exemple, no ho és. Això significa que el seu banc central no té representació als òrgans de govern de la UE. Ara bé, si més no al principi, això, en aquests moments, tampoc no suposa un problema especialment greu en tant que, si bé avui l’Estat espanyol sí que forma part d’aquests òrgans, la seva participació en aquestes institucions de manera activa és pràcticament inexistent. Si Catalunya no sortís mai de la Unió Europea no hi hauria cap problema. Es produiria una continuïtat absoluta en tots els aspectes i l’única diferència seria que ara seria el banc de Catalunya qui participaria directament en el sistema europeu. Si Catalunya surt de la UE de forma transitòria sortirà també, durant aquell temps, de l’Eurosistema. Durant la transició, el camí no seria la creació d’un sistema monetari propi, sinó l’adopció de la tercera via: optar per l’euro com a moneda oficial sense ser membre de l’Eurosistema..., i en els moments previs a l’inici de la transició no dir gaire res més, a fi d’evitar que la gent, per por, retirés els diners de Catalunya. 2.2.2.  C  om afectaria a la política monetària el fet que la transició es fes de comú acord o havent-hi un enfrontament? Si la transició es pacta, podria fer-se un acord monetari (com el que té Mònaco) que pràcticament suposaria la continuïtat respecte al que tenim ara, amb la particularitat que Catalunya no seria membre de les institucions europees. Si, en canvi, la transició es fa en un context d’enfrontament, això podria generar un problema d’accés a la liquiditat per part dels bancs (amb independència d’on fos la seva seu). Amb les regles actuals, els bancs catalans podrien tenir accés a la liquiditat a través de qualsevol filial que poguessin tenir a la zona euro. Ara bé, el col·lateral que podrien utilitzar per tal d’obtenir-la només podria ser l’emès a la zona euro, però aquest problema podria incentivar aquests bancs a la compra d’actius emesos a la zona euro abans que actius catalans, perquè aquests no li podrien servir com a col·lateral per a demanar aquesta liquiditat. Ara bé, aquest problema podria ser a la vegada un element incentivador per tal que la transició es fes de manera negociada. Així, si bé els actius catalans no servirien de col·lateral als bancs catalans per tal d’obtenir liquiditat, aquests actius tampoc no serien útils per a aquesta finalitat als bancs espanyols (inclòs el Banc

"Qüestions d'estat. Reflexions per al país del futur"  

+ http://www.questionsdestat.cat L’IEC i Òmnium presenten el document "Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur", que recull les...

"Qüestions d'estat. Reflexions per al país del futur"  

+ http://www.questionsdestat.cat L’IEC i Òmnium presenten el document "Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur", que recull les...

Advertisement