Page 51

I.  La llengua catalana, la literatura catalana i la cultura 1. La llengua catalana ha de ser la principal generadora de cultura. Una aposta fonamental en un país convençut dels seus valors i que ambiciona ser present en el món i participar en la construcció de la humanitat. 2. La cultura catalana ha de ser central en la construcció del país; la cultura ha de ser l’eix de l’obra d’estat, un punt nodal dels programes de govern; és a dir: que no sigui tractada com un conjunt de temes —de sectors— particulars, lligats només a la gestió. 3. Davant la qüestió plantejada de quin estatus volem per a la llengua catalana, es vol que sigui: una llengua de cultura?, una llengua de mercat?, o sols una llengua instrumental? I encara: es vol separar la llengua de la cultura? Els subjectes culturals no són lingüístics en aquest moment? Es creu absolutament necessari situar la llengua catalana al centre de la cultura a Catalunya i treure-la al món, donar-la a conèixer, donar-li la màxima visibilitat. I encara més si es té en compte la identificació generalitzada en el món globalitzat entre una cultura, una llengua i un estat. Sols la literatura té un lligam inseparable amb la llengua. I la literatura catalana ha estat i vol seguir sent central en la tradició cultural europea i mediterrània. Per la seva situació anòmala (una llengua sense estat) la literatura catalana no ha tingut mai l’oportunitat de mostrar-se, de projectar-se, de tenir la repercussió que li correspondria. En una Catalunya - estat independent, el govern ha d’articular els mitjans perquè la literatura es pugui visibilitzar arreu. Des del concepte de cultura, històricament lligada a una tradició literària, a una suma de textos escrits en una determinada llengua, fins al valor «líquid» que es dóna actualment a la paraula, es qüestiona la funció actual atorgada a la imatge, presa com a relat de la realitat, quan, de fet, també és un punt de vista. 4. També es remarca: — Que la literatura castellana ha de tenir un tractament diferenciat de la resta de llengües foranes, pel pes que ha tingut a Catalunya. I en una reciprocitat respecte a l’Estat espanyol. — La capitalitat de Barcelona: s’ha de garantir que Barcelona sigui vista com una ciutat catalana tant des de dins com des de fora, i ha de poder generar i exportar models propis. — El manteniment del lideratge de les indústries culturals i editorials. II.  La configuració de la identitat catalana La configuració de la identitat catalana és un objectiu bàsic que cal que sigui obert i atractiu. Sense recels a ser un estat modern. Cal bastir un model identitari propi des de la modernitat, no basat en configuracions antigues i periclitades i des de la

51

"Qüestions d'estat. Reflexions per al país del futur"  

+ http://www.questionsdestat.cat L’IEC i Òmnium presenten el document "Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur", que recull les...

"Qüestions d'estat. Reflexions per al país del futur"  

+ http://www.questionsdestat.cat L’IEC i Òmnium presenten el document "Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur", que recull les...

Advertisement