Page 16

Educació En la sessió dedicada a l’educació en l’estat propi, el pedagog Enric Prats va ser convidat a dialogar amb Rita Marzoa. Marzoa va començar afirmant que sense educació no hi ha societat, perquè és el fonament de qualsevol projecte de societat. Fent referència a l’article que aquell mateix dia Prats havia escrit a La Vanguardia, titulat «D’esquena a Europa», va convidar el ponent a fer un retrat de l’actualitat del món educatiu. Prats va començar la seva intervenció manifestant-se crític amb la successiva superposició de lleis, ja que atabalen el sector. Però no va fer un diagnòstic negatiu de l’estat de l’educació. Les dades que s’obtenen no són catastròfiques, però se’n fan lectures catastrofistes. Ara bé, les moltes qüestions a millorar no es faran a base de redactar noves lleis. A propòsit de la Llei Wert, en via d’aprovació, Prats va expressar que ens posa d’esquena a Europa i que va més enrere que la Llei de 1970, redactada pel franquisme.

Debilitats i punts a favor de l’educació a Catalunya

16

Una gran debilitat es manifesta en la dada següent: un 50 % de la població adulta només té educació bàsica; un 20 % té formació mitjana (batxillerat o formació professional), i un 30 %, formació superior. Als països nòrdics, referència en qüestions d’educació, s’inverteix la proporció: un 20 % de bàsica, un 45 % de mitjana i un 35 % de superior. Aquesta població adulta és la que proporciona quadres intermedis en molts sectors productius, i per això és important el seu nivell educatiu. Tanmateix una de les fortaleses és que entre la gent més jove (entre 25 i 34 anys) la proporció és més alta: un 65 % té formació mitjana. Marzoa va demanar al ponent que no focalitzés tota l’atenció en la perspectiva mercantil, sinó que també parlés de l’educació com a formació personal o intel·lectual. Prats va atendre aquesta demanda especificant que, sobre això, no parlaria de dades, sinó d’impressions. Així, el ponent va definir un model educatiu que al llarg del darrer terç del segle xx ha passat d’una formació humanística i centrada en valors a un model més orientat a l’economia, a formar treballadors. Tal com apareixia en un dels primers esborranys de la Llei Wert, es pensa que l’educació és un motor de competitivitat. Marzoa va treure un altre tema: com es pot satisfer la fam de coneixement, més enllà del que proporciona l’educació obligatòria. Prats va respondre que en formació permanent estem molt malament: un percentatge molt baix de gent adulta (5 %) participa en activitats d’aquest tipus, mentre que en un país com Dinamarca és un 25 %. Hi ha una correspondència directa entre el nivell d’educació assolit i les ganes de participació en formació permanent. Marzoa va concloure que la jornada laboral hauria de permetre aquesta formació, i que també haurien d’establir-se incentius econòmics.

"Qüestions d'estat. Reflexions per al país del futur"  

+ http://www.questionsdestat.cat L’IEC i Òmnium presenten el document "Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur", que recull les...

"Qüestions d'estat. Reflexions per al país del futur"  

+ http://www.questionsdestat.cat L’IEC i Òmnium presenten el document "Qüestions d’estat. Reflexions per al país del futur", que recull les...

Advertisement