Issuu on Google+


Àngeles Agrela Chema Alvargonza lez Txomin Bad iola Carmen Calvo Hannah Collins Domènec Ann Li slegaard Eva Lootz

CoHecció Olor visual Ernesto Ventós

Antoni Marquès

essències 10

Nasevo Josep Novellas Marta María Pérez Bravo Victor Pimstein Georges Rousse Eulàlia Valldosera Ma~te

Vieta

Moisès Villèlia

Sales d'exposicions de Can Palauet. Mataró del 9 de juny al10 de setembre de 2005

CCCIDrru

Palauet Sales d'exposicions


La coHecció Essències va néixer arran de l'exposició "Suggestions olfactives" que va fer-se l'any 1978 a la Fundació Joan Miró de Barcelona en la qual van participar diversos artistes i que tenia de protagonista l'olor. El tema era divers: les olors del cos, les olors dels colors, les olors dels animals, elements de l'olor (les plantes). fis iologia de l'olfacció, olor i cultura popular, la moda de les olors, la literatura de les olors. A l'exposició hi havia una sala buida (un museu] i vaig idear quelcom interessant i novedós: utilitzar-la per exposar peces sobre les olors. Després que la resposta als escrits dirigits a pintors i a escultors suggerint aquesta proposta no fos la que hauria desitjat, fou el contacte humà i la relació personal el que va propiciar l'entusiasm e,l'entesa i l'amistat perquè inventessin obres sobre l'olor. Des del començament, doncs, ha estat una coHecció creada per encàrrec. !.:eix central de la col·lecció és el sentit de l'olfacte, de ben segur perquè vaig néixer en una família que durant generacions s'ha relacionat amb el món de les fragàncies. Vaig viure envoltat de bidons desordenats d'essències d'espígol, lavanda, menta i taronja. Indubtablement, aquestes fo ren les meves primeres experiències olfactives, però l'aprenentatge de debò comença treballant al costat del meu pare i especialment essent l'ajudant d'un gran mestre durant tres anys a Suïssa i França. Em vaig familiaritza r amb les essèn-

cies i les seves característiques i vaig exercitar la memòria del meu nas. Per tal de poder crear fórmules i després aplicarles fou necessari l'estudi de nombrosos components. Un aprenentatge, una iniciació intensa que s'ha anat modelant i perfeccionant amb l'experiència diària d'aquest procés lent i reflexiu. La primera condició per ensumar és saber mirar. Tot fa olor i, a diferència dels altres sentits, l' acció de resposta dels quals podem neutralitzar , amb l'olfacte és absolutament impossible tancar-se: el que ens arriba a través de l'olfacte és inevitable. El sentit de l'olfacte és el que guia els altres sentits en la captaci ó del món exterior. De fet, si observem la nostra anatomia, el nas va per davant del cos, guiant el seu mecanisme de resposta als estímuls externs. D'altra banda, la percepció olfactiva és un dels avantatges més importants amb què comptar pel nostre desenvolupament. La percepció olfactiva va lligada a la zona del cervell en què l'activitat subconscient té un nivell de profunditat emocional que la vista i l'oïda no aconsegueixen, pel fet que indueix reaccions afectives de caràcter primitiu. Com avaluem un dibuix? i, alhora, com avaluem una olor? Ouè podem dir d'una línia o d'un punt? I què podem dir d'un matís o d'un acord? La visió interior necessita materialitzar-se en colors i en contrastos per tal de ser vista i flairada. !.:espai transformat en color, l'espai habitat per l'olor (la vista) .

L:art és un llenguatge codificat i per tant sembla indispensable adquirir una visió especialitzada per conèixer-lo, de la mat eixa manera que no n'hi ha prou amb aspirar pel nas, amb olorar, per desvelar els codis propis d'un perfum. La mirada dirigida al món exterior no és la mateixa amb què contemplem una obra d'art. Aquest mecanisme de percepció, com l'olfacte, s'adapta a la naturalesa dels objectes percebuts. Com suggereix Rancillac, la finalitat de l' art pictòric no és pretendre agradar sinó commoure. Un component important de moltes obres pictòriques és el dibuix que, mitjançant la línia, denota el caràcter de l'artista, de la mateixa manera que la barreja d'essències i la seva proporció singularitza cada perfum. És aquesta interrelació entre el món de l'art i l'olor el que aventura a interpretar una obra d'art segons els criteris d' apreciació d'un perfum. És important compartir experiències i inquietuds per la via de l'olor a través de l'Art i contactar amb aquest món tan màgic, sensible i inigualable on la creació és la forma comuna d'expressar-se, per conèixer la similitud del treball creador que hi ha entre el món olfactiu i el de les arts plàstiques. Per això hem volgut anar més enllà i des d"'Essències 6" hem pres part en la formació olfactiva dels més petits, de manera que les exposicions presenten un taller a partir del

qual i d'una manera volgudament lúdica, els nens coneixen olors, les expressen mitjançant colors i les concreten plàsticament. Crear un perfum requereix temps i investigació , de la mateixa manera que ho fa la realització d'una obra plàstica. La meva relació amb els artistes sempre ha estat molt íntima justament per aquesta similitud: el procés de creació d'un perfum és molt similar al procés creatiu d'una obra plàstica. Malgrat el perfumista usi el nas i l'artista les mans, el procés parteix d'allà mateix: una sensació evocadora que vol manifestar-se en quelcom concret, un perfum, una pintura, una escultura, una fotografia ... És a partir d'aquesta experiència que ha sorgit la necessitat de lligar les meves dues passions: la perfumeria i l'art. Així, amb el nas de lligam entre totes dues, he començat la meva pròpia obra, fruit d'aquesta simbiosi. El creador i l' artista esdevenen un, es fusionen, expressant amb llenguatge artístic el procés de desenvolupament imaginatiu i alhora inteHectual que interpreta plàsticamen t la inhalació del món exterior d'una manera conscient.

Ernesto Ventós juny de 2005


Camuflaje, 2000 Impressió digital sobre paper HP 150 grs muntada en ferro galvanitzat. Edició: 1/2

120 x 120 cm

Josep Novelléls

o Oe menuda vaig tenir un vestit de color verd i jo sempre l' anomenava el vestit d'enciam, i mai el vestit verd. No me n'he recor-

George Ro

se

Eu111l V lldo e1a a~te

V1eta

01ses V,ll lla

dat fins fa poc, en veure aquestes fotos. El jardí de les fotos és el mateix jardí de la meva infantesa, amb l' heura, les pilastres i els tests amb lilàs, tancat. A l'hivern sempre m'oblidava que hi havia un jardí i el veia només emmarcat per les finestres, i era a l'estiu que m'assaltaven tota aquesta varietat de verds i les bestioles. Oe segur que alguna vegada he vaguejat entre l'heura acabada de regar amb el meu vestit d'enciam (i no me n'he recordat fins ara). Ouina pena que ningú fes fotos. Me l'imagino al mig d'una gran calor d'agost, com quan vaig fer aquestes. Al mig d'una calor que fa olor.


txomin f:>Cldiola Calidoscopio alma flotante, 2004

Small re lative I, 1992

Estructura d'alumini amb sistema interior amb miralls, pantalla TFT i vídeo repro ductor. Peça única

Fusta i pintura 55x 56x42 cm

l'Ol"

El petit és gran, va ser un eslògan artístic dels noranta. " Pequeño relativa l" o "Relativamente pequeño 1", va titular aquesta obra el 92 Txomin Badiola, un dels minimalistes més interessants del País Basc. Postoteizat confès i amb una obra pròpia ja consistent i coherent, reivindica el petit espai en si mateix, profà i sagrat al mateix temps, amb els seus color i olor naturals de fusta de cirerer i d'aglomerat industrial, amb el seu mestissatge entre la pintura i l'escultura, la imatge i el buit, el color, l'olor, el sabor i el tacte tot en un. A mi em recorda el buit físic més que el metafísic i em porta l'olor dels cirerers a la primavera i de les botigues de disseny i bricolatge a l'hivern. ~obra és ombrívola, hermètica, refinada i culta. Edorta Kortadi Olano


1986-1992, 1993 Tècnica mixta I Diversos objectes 107 x 76 cm

integra el record, la Com l'escriptura, la pintura és plena de colors, sensacions i actes. Aquesta peça, titulada 1986-1992, mort. la i l'amor de gust el celebració, les impressions , l'olor i aroma diferent. ~olor de la flor caiguda, recollida mig pansida, que quan s'asseca encara desprèn un se'ls va atorgar en el seu temps. que l'amor per aplegats fetitxistes objectes els transmeten que repòs de La sensació No és l'olor a mort, sinó a record d'amor estacionat suaument. I una brisa lleugera que porta la fragància de certes primaveres.

Hole in the ground (con canicas y en color), 1998 Fotografia en color. Peça única. 80 x lODcm

dens, terrós, humit. El jardí He jugat en aquest clot brut tota la meva infància sota la pluja anglesa, la terra feia olor de jardí forat per a elles; és la terra un fer per terra a dits en què vaig plantar les meves primeres llavors, enfonsant els meus petits n en l'argila apedesapareixie gran, germà meu el donar va em en què les precioses bales, que a base de precs i insistència aplegava en que arbres, dels caigudes fulles les recollint tardor, la a rastellava pare galosa; és la terra que el meu enorme eren estacions seves les i natura la de l'olor infància; meva la de terra la és Aquesta botava. i corria pilots entre els quals jo el meu record.


Híbrid 5, 1998

Olor a cobre, 199 6

Fusta 32 x 20 x 25 cm

Coure, feltre, parafina, ferro i material plàstic Mides variables

... Desitjava estar altra vegada reclòs, en un lloc tancat, buit i calent, ... Samuel Beckett, "El final" Aquesta peculiar olor dels hospitals. Olor a desinfecta t, olor a massa net. .. Una olor humida i tèbia sota una intensa llum artificial.

Olor a coure, olor a fred. Olor a hivern, a temps difícils. No fa olor el coure, però la mà que el treballa sí que en fa . El cel és un temible forat blau que reparteix silenci. de sortir del forn. A les valls remotes la neu agafa una pell com la clara batuda a punt de neu acabada cap amunt. flueix que lava una com l'aire en isca rell Fa tant de fred que el fum de les xemeneies És hivern.


Dut ofscene, 2000 C-Prints Fuji color crystal archive. Sèrie de 4 imatges. Peça única 100 x 130 cm

...

. . .· ... ~

Sens dubte, l'olfacte és una part molt interessant de la nostra percepció i el nostre coneixement de la vida. És fascinant de quina manera qualsevol olor pot elevar els nostres sentits d'una experiència a una altra. A més, jo tenia un sentit de l'olfacte molt desenvolupat. Desgraciadament, uns anys enrere vaig patir un fort refredat i el meu olfacte ja no ha tornat a ser mai més igual. De tota manera, puc dir que Out of Scene em recorda l'olor d'una ràfega de pluja de principi d'hivern, aquella pluja que et posa el nas roig i et fa sentir el contrast entre la calor que emet el teu cos en forma de baf i l'aire humit d'una ciutat d' atmosfera neta. És també una olor de ferro i que evoca les fulles mullades i grogues, caigudes dels arbres a la tardor, que fan del sòl una estora. !:olor es mou amb la intensitat d'una tempesta, fresca, copiosa i plena de promeses, i al mateix temps concentra en ella el record del pas del temps.

- .·

-

-. •

...

~- ~.

:. •

:

&

,.

••

,

.·.. - .

•·


~

·- .

Nasembolo, 2005

Plecs (núm 5), 2003

Ferro, resi na acrílica i poliuretà 121 x 52 x 12 cm.

Agulles niquelades sobre suro i planxa d'acer pintats 120 x 43 x 82 cm

l

Ouan arribava l'estiu: unes calors sufocants, olors pesades, enganxoses, mesclades amb l'aire. Viatge, trasbals, olor pesat, calent, d'olis cremats dels motors, seients d'scay impregnats de suors pestilents, enganxosos, que ferien l'olfacte. Olor que passava del nas fins al cervell, provocant mareig i nàusea. Fins que a través de la finestra t'arribava una onada d'aire fresc, pi o ginesta, alliberant els sentits de l'anterior sopor. Però això tan sols era un instant, tornant a caure en l'estat aclaparador de tots els s entits. Mai m'he acostumat a aquestes olors saturades, espesses, pesades, com mai m' he acostumat als fets obscurs, confosos o foscos. Fets i olors se m'han gravat a la memòria, són olors-records. I quan torno a sentir, el meu esperit intenta defugir-los, perquè van contra la meva naturalesa; sembla que destrueixin o a nul-I in el meu ser, ja que sempre he cercat la claredat en les coses. On comença l'olor, on acaba la fetor i per què tots ho percebem de manera diferent? Potser són fets molt semblants els que activen el fet creador, on no hi ha límits ni normes, perquè som nosaltres els que ens les imposem. Olor a vida Olor a no olor Olor a mort

}


¡...... pr r"'

z bravo

Simbiosi. Natura i éter, 1988

Esta en sus manos, 1995

Oli sobre fusta 60 x 47 cm

Fotografia en blanc i negre. Edició: 2/ 3 100 x 80 cm

Les referències a la santeria o a la religió que Marta María Pérez Bravo reté i fotografia se'ns apareixen com una interpretació de la condició original de l'ésser humà. Són accions motivades i regides per la creença en la comunicació i la transformació dels éssers i els objectes. Les seves imatges representen diferents rituals destinats a rescatar de l'oblit, i a preservar-ne la continuïtat, d'un món màgic que no desitja que es perdi. Se'ns mostren escenes en què es mesclen talismans amb amulets

Podríem definir el perfum com quelcom eteri, perceptible només per un dels nostres sentits: l'olfacte. Ouan en percebem l'aroma és impossible veure' l, sentir-lo, tocar-lo o tastar-lo. Tanmateix els seus efluvis ens transporten a allò que hem tocat, vist, sentit i tastat. Aquí és on radica el seu gran misteri ja que és quelcom abstracte que concreta sensacions que no podríem reviure d'altra manera. Aquest element tan subtil és doncs difícil de representar plàsticament. En aquesta taula ho he pretès fer condensant l'element vegetal (matèria prima del perfum) en una vella campana de vidre que ahir guardava fulles seques i que ara, en una perfecta simbiosi, condensa aromes, frescor, records, passat i present.

i amb símbols màgics que ens parlen de l'energia que anima la vida. En aquesta fotografia pren com a centre l'ésser humà, observem accions que es podrien situar en aquell espai intersticial que hi ha entre el pensament i la sensació, concretada en aquesta constant presència-absènc ia del rostre humà. Se'ns nega la visió d'allò que més informació ens pot oferir sobre ella, el seu rostre. Hi apareix metamorfosada, se serveix d'artificis, màscares i objectes per disfressar o negar el seu rostre. Ens parla de les seves creences, pors, quimeres i sentiments, se serveix del seu propi cos perquè el públic senti, vegi i olori allò que normalment no veu. El rostre fa referència a la presència, amb el qual es pretén subratllar la identitat de l'individu, la seva olor, el seu sabor, el seu... És el lloc on es produeixen tots els j ocs metafòrics. La seva olor ens porta a un pou de conflictes, símptomes i inquietuds, l'espai en què es fan visibles totes les necessitats, on el subj ecte es fa vulnerable i ensenya tota la seva fragilitat. La seva empremta ens fa referència a la pèrdua, a la desaparició personal.


1irtnr

""'

+ ¡,..

Muro de ladrillos, 1995-96 Oli sobre fusta 84 x 74 cm

A diferència de les imatges pàl·lides que generalment anomenem "record " hi ha moments privilegiats en què un perfum, una essència, ens assalta per sorpresa, arrencant-nos del lloc i el temps que ocupem per transportar-nos a un lloc amagat, a un temps oblidat. Així, per un instant, tenim el privilegi de viure simultàniament en temps diferents, d'ocupar diversos llocs alhora. Desafiem la tirania del present que ens encadena dia re re dia i ho releguem a la justa importància del continu t rànsit de viure: convertir el nostre desig en memòria i el nostre anhel en nostàlgia i imaginació. És estranyament commovedor que aquest perfum, aquesta essència intensa, passatgera i volàtil, no sigui res més que la clau d'accés a la memòria, al territori més profund, més íntim de la nostra imaginació. La memòria es serveix de l'essència per aconseguir fer-se present, de la mateixa manera que un esperit usa un cos per manifestar-se. Busco pintar quadres que siguin com aquestes essències: camins d'accés a la materialitat del temps. Voldria que fossin capaços d'extingir-se en el moment de ser vistos, com el perfum que sembla esvair-se encara que rea lment treballi la profunditat de la nostra memòria. Com un perfumista, busco destiHar essències, t robar el que sembla que hi hagi de més pur, de més permanent en les coses, el principi que les defineix i que se m'escapa una i altra vegada. Espero que els meus quadres siguin inquietuds, com un dèjó-vu, i que amb violència continguda assaltin qui els mira i l'obliguin a buscar el lloc precís que reclamen. Que siguin de qui, en veure'ls, els faci tan seus que senti que el pintor ha estat només l' instrument de qui ell, l'espectador, s'ha servit per accedir a la seva pròpia visió. (Fragment)

l'I

..... ,... rousse

Metz,1994 Cibachrome sobre alumini. Peça única 160 x 120cm

En aquest lloc de Met z, la primera impressi ó que es va tenir en obrir la porta va ser la del descobriment d'un caos resu ltant del vandalisme que segueix a l'abandó de qualsevol lloc ocupat successivament per joves a la recerca de sensacions o de plaers, llocs com els que hi ha al centre de totes les ciutats, recer de vagabunds, i on finalment es tanquen totes les entrades, deixant únicament una obertura per als gats, errants en bona quantitat als parcs veï ns. Quan es van arrencar les cadenes de la porta que impedien el pas, el fred i la humitat estremien el cos. Una olor general es desprèn de les coses, parets trencades i escampades pels jocs i pel vandalisme, que aixequen pols. I aquesta pols, impregnada de l'orina dels gats i dels humans de pas, sorprèn el visitant. A les fàbriques abandonades, el lloc està habitualment ple d'olors, unes vegades de metall fred o de greix, i el primer acte que he de fer per"habitar" els meus llocs és netejar i ordenar la sala buida perquè rebi l'acció i la pintura. "!.:obertura" amb la llum i l'acció modifica cada dia l'acostament a aquest lloc. L:obra, una vegada acabada, fa que sota l'acció del temps es reafirm i en aquest nou passat que ara, acolorit, s'impregna d' aquestes mateixes olors, i la imatge selecciona i abandona aquest aspecte tan humà del lloc.


la panxa de la terra. Fragment 1, 1990-91

El cebo, 2003

Fotogra fia. Edició: 2/3 89 x 131 cm

Flors i boles de resina. Peça única GO x 30x 30 cm

El melic del món fa pudor Fumar és una pràctica que ens connecta amb l'instint de nodrir-nos. t.: única acció que el nounat sap fer de manera instintiva és la de succionar. Olora el pit de la mare que, induït per la presència propera del nadó, produeix la llet, i a voltes la vessa i regalima abans que el petit hagi arribat a agafar-se al mugró. Fumar és, per qui porta temps amb aquest vici, una acció compulsiva, mecànica, com qualsevol manifestació de l'instint. Alhora és una acció que implica passivitat -sembla una contractació. Fumar és un acte simbòlic. El nadó no tan sols es nodreix de llet sinó de l'efectivitat pel contacte corpori amb la mare. Els pulmons embolcallen el cor, i el fum inspirat i retingut momentàniament l'escalfa. Fumar ens nodreix també afectiva ment. Primàriament, instintivament. Però a la llarga ens crea una manca més poderosa d'aquest afecte que el fum ha tenyit d'escalfor passatgera. Oui fuma s'envolta d'un núvol filós, cendra volàtil. Oui encén una cigarreta darrere l'altra consumeix el temps. Actua compulsiva ment tot volent aturar el temps. De l'acció només en resta la cendra, la burilla, i una sentor.

Invisible, té la virtut de sorprendre, apareix quan menys t'ho esperes, incuba com els petits brots de primavera, com l'olor de l'aigua de la rosada, esclata en tan sols un instant, evoca temps passats, llocs llunyans, el retrobament d'algú estimat, absències, instants de felicitat embriagadora, emoció a través del record a la nostra ment, com un llumí que s'encén, el perfum, petites partícules a l'aire, ens trasllada en el temps, imprevisible. !..:obra es presenta de manera irregular com un rusc, inspirada en la natura. Suspesa a l' aire, està formada per petites flors blanques i boles transparents realitzades amb resina que s'acoblen unes amb les altres i articulen la forma continguda en l'espai.


moisès villèlia Sense títo l, 1987-88 Mòbil de bambuesa guadua [bambú)

170 x 295 x 295 cm

Textos en castellano La colección Esencias surgió a rafz de una exposición "Suggestions olfactives" que tuvo lugar en 1978 en la Fundación Joan Miró de Barcelona en la que partí·

la nariz, oler, para desvelar los códigos propios del perfume. La mirada dirigida al mundo exterior no es igual que la mirada dirigida a una obra de arte. Este

ciparon varios artistas y que tenia como protagonista el olor. El tema era muy variada: Los olores del cuerpo, los olores de los colores, los olores de los aní-

los objetos percibidos. El arte pictórico en su finalidad no pretende agradar sino

mecanismo de percepción, al igual que el olfato, se adapta a la naturaleza de

males, elementos del olor [las plantas], fisiologia de la olfacción, olor y cultura

conmover, como sugiere Ranci llac. Un componente importante en muchas obras

popular, la moda de los olores, la literatura de los olores. En esta exposición

pictóricas es el dibujo que mediante la lfnea denota el caracter del artista, como

habia una sala vacía [un museo) y me surgió la idea interesante y novedosa de

la mezcla de esencias y su proporción dotan de caracter singular a cada per-

utilizarla para exponer cuadros sobre olores. Oespués de una pobre respues-

fume. Es esta interrelación entre el mundo del arte y el olor lo que aventura en

ta a los escritos dirigides a pintores y escultores proponiéndoles la idea fue el

muchas ocasiones a interpretar una obra de arte según los criterios de aprecia·

contacto humana y la relación personal lo que dio lugar a todo un proceso de entendimiento y amistad con todos los artistas que compartieron y aceptaron

ción de un perfume.

el proyecto y empezaron así a crear obra s sobre el olor. Desde sus comienzos ha

Es importante compartir experiencias e inquietud es por la vía del olor a través

sido una exposición creada por encargo.

del Arte, contactar con ese mundo magico, sensible e inigualable en donde la creación es la forma común de expresarse, conocer la similitud del trabajo crea-

El eje central de la colección es el sentida del olfato quizas porque nacf en el

dor que existe entre el mundo olfativo y el de las artes plasticas. Pero no queda

sena de una familia que durante generaciones se ha relacionada con el mundo

la cosa ahf sina que a través de las distintas exposiciones "Essències" se esta

de las fragancias. Vivf rodeado de bidones desordenades de esencias que car-

colaborando en la formación olfativa de los mas pequeños. Oesde "Essències 6"

gaban el ambiente de espliego, lavanda, menta y naranja, siendo éstas últim as mis preferidas. Éstas fueron sin duda mis primeras experiencias olfativas aun·

simultaneamente con la exposición se han estada organizando grupos de tra· bajo con colegios para formar olfativamente desde pequeños a los niños, por

que mi aprendizaje propiamente dicho empieza trabajando al lada de mi padre

medio de juegos, enseñandoles a conocer los olores, a expresarlos a través de

y especialmente siendo ayudante de un gran maestro durante tres años en Sui· za y Francia. Me familiaricé con las diferentes esencias y sus caracteristicas y

los colores para poder plasmaries de forma plastica, talleres olfativo-visuales que presenta mos, de forma sintetizada, en este apartada.

ejercité la memoria de mi nariz. El estudio de los numerosos componentes fue necesario para saber crear fórmulas y aplica ri as. Fue un aprendizaje [una ini· ciación) intensa que se ha ido moldeando y perfeccionando con la experiencia diaria del proceso lento y reflexiva.

Crear un perfume requiere tiempo e investigación, como también lo requiere la real ización de una obra plastica. Mi relación con los artistas siempre ha sido muy íntima pues el proceso de creación de un perfume es muy similar al proce· so de creación de una obra plastica. Aunque el perfumista emplea su nariz y el

En una ocasió em van preguntar per la meva flor preferida. "Les que cultiva la meva dona" vaig respondre. Sempre associo la imatge de la flor amb la seva olor. Potser aquesta resposta associava l'olor de dona com a centre generador de perfums. S'ha pronunciat repetidament la ironia crítica de dir: el primer home que va comparar la dona amb una rosa era un poeta; el segon ja fou un imbècil. Dels animals, les femelles varien més d'olor que els mascles. Definir una femella amb una sola imatge i una sola olor és una de les moltes manifestacions de l'estupidesa. Amb les flors, la meva sensibilitat actua més per la imatge que no pas per l'olor. Les olors que em produeixen més afinitat són: herbes, arbres, molsa, bolets; les transformacions orgàniques que produeixen humus. Tota la meva vida he manipulat matèries vegetals, cosa que equival a dir que els meus cinc sentits han actuat harmònicament.

La primera condición para oler es saber mirar. Todo huele y asf como podemos

artista sus manos, el proceso creativo tiene una misma fuente, una sensación

neutralizar la acción de respuesta de cua lquiera de los otros sentidos, es ab-

evocadora que desea manifestarse en algo concreto, un perfume, un cuadro,

solutamente imposible cerrarnos al olor, lo que nos llega a través del olfato es

una escultura, una fotografia, un dibujo... El sentida del olfato es el que guía a

inevitable. Por otro lado la percepción olfativa es una de las bazas mas impor·

los demas en la captación del mundo exterior. De hecho, si observamos nues-

tantes con que contamos para nuestro desarrollo. La percepción olfativa va

tra anatomia la nariz va por delante del cuerpo, guiandolo en su mecanisme

ligada a la zona del cerebro en que la actividad subconsciente tiene un nivel

de respuesta a los estímulos externes. Fue a partir de esta experiencia que ha

de profundización emocional que el visual y auditivo no pueden alcanzar, ya

surgido en mi interior la necesidad de aunar mis dos pasiones, la perfumeria y

que induce a reacciones afectivas de caracter primitiva. ¿Cómo evaluamos un

el arte plastico, tomando como elemento de unión la nariz. Asi ha empezado a manifestarse mi propia obra creadora fruto de la simbiosis entre ambos, en

Hi ha perfeccions que només es poden deduir pel tacte, d'altres per la vista. Tota la meva obra té sonoritat opaca. Em molesta

dibujo y, al mismo tiempo, cómo evaluamos un olor? ¿Oué podemos decir de una línea o de un punto? ¿Y qué podemos decir de un matiz o de un acorde?

la que el creador y el artista se hacen uno, fusionandose, expresando en ese

allò buit, em suggereix falsedat. I moltes vegades tinc la necessitat imperiosa de tastar la matèria prima. És una manera de sentir l'aroma més visceralment.

La visión interior necesita materializarse en colores, en contrastes, para que

lenguaje en código que es el arte un proceso de gran desarrollo imaginativa y al

pueda ser vista y oli da. El espado transformada en color, el espado habitado

mismo tiempo intelectual que interpreta plasticamente la inhalación del mundo

por el olor [la visión).

exterior de una manera consciente.

El bambú és una gramínia com també ho són el blat de moro, l'arròs o el blat. M'agrada l'olor de la palla, de la farina amassada amb aigua i la del pa acabat de sortir del forn. M'agradaria que la meva escultura tingués el perfum dels forns de pa i que la seva forma suggerís totes les meravelles amb les olors corresponents per seguir desitjant el nostre pa de cada di a. (Fragment)

El arte es un lenguaje en código por lo que es indispensable adquirir una visión

Ernesto Ventós

especializada sobre él para conocerlo, como no sólo es suficiente aspirar por

Junio de 2005


Angeles Agre la De pequeña tuve un vestido de color verde y yo siempre lo llama ba el vestida de lechuga, y nunca el vestida verd e. No me he acordada de esto hasta hace poco, al ver esta s fotos. El jardín de las fotos es el mismo jardín de mi infancia, con su hiedra, sus pilistras y sus macetas con lilas, cerrado. En invierno siempre me olvidé de que había un jardín y lo veia só lo enmarcada por las venta nas, y era en vera no cuando me asaltaban toda esa variedad de verdes y los bichos. Seguro que alguna vez correteé entre la hiedra recién regada con mi vestido de lechuga (y no me he acordada hasta ahora}. Oué pena que nadie hiciera fotos. Me lo imagino en medio de un gran calor de agosto, como cuando hice estas. En medio de un calor que huele. Txomin Badiola lo pequeño es grande, fue un eslogan artística de los noventa. "Pequeño relativa 1", o, "Relativamente pequeño l" tituló esta obra en el92 Txomin Badiola, uno de los minimalistas mas interesantes del país vasco. Postoteizano confeso y con una obra propia ya consistente y coherente, reivindica el pequeño espacio en si mismo, profano y sagrado al mismo tiempo, con su color y olor natural a madera de cerezo y a aglomerada industrial, con su mestizaje entre la pintura y la escultura, la imagen y el vacfo, el color, el olor, el sabor y el tacto todo en uno. A mi me recuerda al vacío físico mas que al metafísica y me trae el olor de los cerezos en primavera y de las tiendas de diseño y bricolage en invierno. la obra es sobria, hermética, refinada y culta. Edorda Kortadi Oia no Carmen Calvo Al igual que la escritura, la pintura esta llena de colores, sensaciones y actos. Este cuadro, titulada 1986-1992, integra el recuerdo, la celebración, las impresiones, el olor y el sabor del amor y la muerte. El olor de la flor caída, recogida media marchita, que una vez que esta seca todavía nos da otro aroma diferente. la sensación de reposo que transmiten los objetos fetichistas reunides por el amor que se les entregó en su tiempo. No es el olor a muerte, si no a recuerdo de amor suavemente estacionada. Yuna ligera brisa que nos trae la fragancia de ciertas primaveras. Hannah Collins Jugué en este agujero sucio toda mi infancia bajo la lluvia inglesa, la tierra oiía a densa, pardo, húmedo jardín. El jardín en el que planté mis primeras semi llas, hundiendo mis pequeños dedos en el suelo para hacerles un agujero; es la tierra en la que mis preciosas canicas, obtenidas de mi hermano mayor con ruegos e insistencia, desaparecían en la pegajosa arcilla; es la tierra que mi enorme padre rastrillaba en otoño, recogiendo las hojas caídas de los arboles, que reunía en mentones entre

los que los que yo corría y saltaba. Esta es la tierra de mi infancia, en la que el olor de la naturaleza y sus estaciones eran mi recuerdo. Domènec ... Deseaba estar de nuevo recluido, en un sítia cerrodo, vacío y caliente, ... Samuel Beckett, "El final " Esta peculiar olor de los hospitales. Olor a desinfectada, olor a demasiado limpio... Un olor húmedo y templa do debajo de una intensa luz artificial.

Ann lislegaard Sin duda el olfato es una parte muy interesante de nuestra percepción y nuestro conocimiento de la vida. Es fascinante cóm o cualquier olor puede elevar nuestro sentides de una experiencia a ot ra. Ademas, yo tenia un sentido del olfato muy desarrollado. Desgraciadamente, u nos años atras sufrí un fuerte resfriado y mi ol fato ya nunca ha vuelto a ser el mismo. De todos modos puedo decir que Dut oJScene me recuerda el olor de una rcífaga de liuvi a de principi· os de invierno, esa lluvia que te pone la nariz colorada y te hace sentir el contraste entre el calor que despide tu cuerpo en forma de va ho y el aire húmedo de una ciudad de atmósfera Iimpia. Es también un olor de hierro y que evoca las hojas mojadas y amarillas, caídas de los arboles en otoño, que alfombran el suelo. El olor se mueve con la intensidad de una tormenta, fresca, copiosa y llena de promesas, y al mismo tiempo concentra en sí el recuerdo del paso del tiempo. Eva Lootz Olor a cobre, olor a frío. Olor a invierno, a tiempos diffciles. No huele el cobre, perola mano cuando lo trabaja sí. El cielo es un temible agujero azul que reparte silencio. En los valies remotos la nieve adquiere una piel como la clara batida a punto de nieve recién sacada del horno. Hace tanta frío que el humo de las chimeneas resbala en el aire como una lava que fluye hacia arriba. Es invierno. Antoni Marquès Cuando llegaba el verano: calor sufocante, olores pesados, pegajosos, mezclados con el aire. Viaje, olor pesado, caliente, de los aceites quemados de los motores, asientos de scay impregnades de sudores pestilentes que ofendian el olfato. Olor que pasaba de la nariz al cerebro provocando mareo y nausea. Hasta que llegaba fresco por la ventana, pino o retama, liberando los sentides del anterior hedor. Pero solo era un instante. Nunca me he acostumbrado a estos olores saturades, pesades, densos, como nunca me he acostumbrado a hechos oscuros o confusos. Hechos y olores se me han grabado en la memoria, són oio-

res-recuerdos. Y cuando vuelvo a oler, mi espíritu intenta desecharlos porqué van en contra de mi naturaleza; parece como si destruyeran o anularan mi ser, porqué siempre he buscado la claredad en las casas. ¿Dónde empieza el olor, dónde acaba el hedor y por qué to dos lo percibimos de forma diferente? Ouizas son hechos parecidos los que activan la creación, donde no hay limites ni tampoco normas, porqué somos nosotros mismos quienes nos las imponemos. Olor a vida Olor a no olor Olor a muerte Josep Novellas Se podría definir al perfume como algo etéreo perceptible tan solo por uno de nuestros sentides: el olfato. Cuando percibimos su aroma, es imposi ble verlo, oirlo, tocarlo o gustarlo. Sin embargo sus efluvios nos transportan a aquello que hemos tocado, visto, oído y gustada. Ahí radica s u gran misterio, puesto que es algo "abstracta" que concreta sensaciones, las cu ales no podria mos revivir de otra manera. Tal elemento sutil es pues difícil de representar plasticamente. En esta tabla he pretendido hacerlo condensando el elemento vegetal (materia prima del perfume) en una vieja campana de cristal, que ayer guarda ba hojas secas y ahora en perfecta simbiosis, condensa aromas, frescor, recuerdos, pasado y presente. Marta María Pérez Bravo las referencias a la santería o a la religión que Marta María Pérez Bravo retiene y fotografía se nos aparecen como una interpretación de la condición original del ser humano, son acciones motivadas y regidas por la creencia en la comunicación y transformación de los seres y los objetos. Sus imagenes representan diferentes rituales que estan desti· nados a rescatar del olvido, y a preservar la continuidad, de un mundo magico que no desea que se pierda. Se nos muestran escenas en las que se mezclan talismanes con amuletos y con símbolos magicos que nos hablan de la energia que anima la vida. En esta fotografia toma como centro el ser humana, observamos acciones que se podrían situar en este espado intersticial que existe entre el pensamiento y la sensación, concretada en esa constante presencia-ausencia del rostro humano. Se nos niega la visión de aquello que mayor información nos pudiera ofrecer sobre ella, su rostro. Apa· rece metamorfoseada, se sirve de artificios, mascaras, y objetos para disfrazar o negar su rostro. Nos habla de sus creencias, miedos, quimeras y sentimientos, se sirve de su propio cuerpo para que el público sienta, vea y olfatee aquello que normalmente no ve. El rostro hace referenda a la presencia, con el que se pretende subrayar la identidad del individuo, su olor, su sabor, su... Es ellugar dond e tienen Jugar todos los juegos metafóricos. Su olor nos lleva a un pozo de conflíctos, síntomas

e inquietudes, el espado en el que se hacen visibles toda s las necesidades, donde el sujeto se hace vulnerable y enseña toda su fragilidad. Su huella nos hace referencia a la pérdida, a la desesperación personal. Victor Pimstein A diferencia de las imagenes palidas que generalmente llamamos "recuerdo", hay momentos privilegiades en que un perfume, una esencia, nos asalta por sorpresa, arrancandonos violentamente del lugar y el tiempo que ocupamos para transportarnos a un lugar escondida, a un tiempo olvidado. la experiencia nos sacude con la intensidad de una tormenta, y agita en el aire ante y dentro de nosotros los fantasmas de una habitación perdida, de una voz, de la luz que ilumina otros rostros, de un aire distinta. Así, por un instante, tenemos el privilegio de vivir simultaneamente en tiempos distintes, de ocupar vario s lugares a la vez. Oesafiamos la tirania del presente que nos encadena día tras día y lo relegamos a su justa importancia en el continuo transito del vivir: la de convertir nuestro desea en memoria y nuestro anhelo en nostalgia e imaginación. Durante esos momentso, la vida se despliega en dimensiones y progresiones simultaneas y contradictorias. Somos simultaneamente un fui mos y un seremos. El presente se convierte en el cuerpo del tiempo, en la superficie tensa y vibrante en que convergen los reflejos de la luz cambiante de los cielos y la luz densa que empuja desde las profundidades. En ese instante, el mundo adquiere una corporeidad tan exaltante y rica, tan detallada y precisa que al pasar nos deja como naufragos, sorprendidos de encontrarnos aún con vida sobre la misma ori lla donde estabamos al partir. Es extrañamente conmovedor que ese perfume, esa esencia intensa, pasajera y volêitil, que desencadenóla tormenta, no sea sino la llave de acceso a nuestra memoria, al territorio mas profunda, mas intimo de nuestra imaginación. La memoria se sirve de la esencia para lograr hacerse presente, así como un espíritu puede servirse de cualquier cuerpo para manifestarse, dejandonos al desvanecerse el gusto amargo y pleno de nuestra propia mortalidad. Busco pintar cuadros que sean como esas esencias: camines de acceso a la materialidad del tiempo. Ouisiera que fueran capaces de extinguirse en el memento de ser vistos, así como ese perfume que parece desvanecerse, mientras realmente se ramifica a oscuras, trabajando la profundidad de nuest ra memoria. Como perfumista, el abstractor de la alquimia medieval, busco destilar esencias, encontrar lo que parece haber de mas puro, de mas permanente en las cosas, el principio que las define y que se me escapa una y otra vez. Destilar es violentar, agredir la aparente integridad de la memoria, la integridad del mundo material, es fragmentada usando la fuerza, es una forma de crueldad que renun· cia al todo en el intento de apoderarse de esa partícula densa y volatil en que reside el secreto de s u ser y su verdad última. Espero que mis cuadros sean inquietudes, como un dèj6-vu, y que con


una violencia contenida asalten a quien los mira, obligandole a buscar dentro de sf ellugar preciso que reclama n. Oue sean de quien, al verlos, los hiciese tan suyos que sintiera que el pintor ha sido tan sólo el instrumento de quien él, como espectador, se ha servida para acceder a su propia visión. Georges Rousse En este lugar de Metz, la primera impresión que se tuvo al abrir la puerta fue la del descubrimiento de un caos resultante del vandalisme que sigue el abandono de cualquier lugar ocupada sucesivamente por jóvenes en busca de sensaciones o bien de placeres, lugares como los que existen en el centro de todas las ciudades, cobijos de vagabundes, y donde finalmente se cierran todas las entradas, dejando únicamente una abertura para los gatos, errantes en gran número en los parques vecinos. Cuando se arrancaran las cadenas de la puerta que impedían el pa so, el frfo y la humedad estremecían el cuerpo. Un olor general se desprende de los enseres, tabíques rotos y desparramados por los juegos y por el vandalisme, que levantan polvo. Y éste, impregnada de la orina de los gatos y de los humanos de paso, sorprende al visitante. En las fabricas abandonadas, ellugar esta habitualmente lleno de olores, unas veces de meta I frío o bien de grasa, y el primer acto que debo hacer para "habitar" en mis lugares es el de limpiar y ordenar la sala vada para que reciba la acción y la pintura. La "abertura" con la luz y la acción modifica cada dfa el acercamiento a este lugar. La obra, una vez terminada, hace que bajo la acción del tiempo se reafirme en este nuevo pasado que ahora coloreado se impregna de estos mismos olores, y la imagen selecciona y abandona este aspecto tan humana dellugar. Eulàlia Valldosera El ombligo del mundo huele mal Fumar es una practica que nos conecta con el instinto de nutrirnos. La única acción que el recién nacido sa be hacer de manera instintiva es la de succionar. Huele el pecho de la madre que, inducido por la presencia cerca na del bebé, produce la leche, y a veces la derrama y gotea antes de que el pequeño llegue a cogerse del pezón. Fumar es, para quien lleva tiempo con este vicio, una acción compulsiva, mecanica, como cualquier manifestación del instinto. Al mismo tíempo es una acción que implica pasividad -parece una contratación. Fumar es un acto simbólíco. El recién nacído no sólo se nutre de leche sí no de la afectividad por el contacto corpóreo de la madre. Los pul mones envuelven el corazón, y el humo Inspirada y retenido momentaneamente lo calienta. Fumar nos nutre también afectívamente. Primariamente, instintivamente. Pero a la farga nos crea una carencia mas poderosa de este afecto que el humo ha teñido de calor pasajero.

Ouien fuma se rodea de una nube hílada, ceniza volatil. Ouien enciende un cigarrillo tras otro consume el tiempo. Actúa compulsivamente queriendo parar el tiempo. De la acción sólo queda la ceniza, la colilla y un olor. Mayte Vi eta Invisible, tiene la virtud de sorprender, aparece cuando menos te lo esperas incuba como los pequeños brotes en primavera, como el olor a agua de la rosada, estalla en apenas un instante, evocando tiempos pasados,lugares lejanos, el rencuentro de alguien que ama mos, ausencias, instantes de felicidad embriagadora, emoción a través del recuer· do en nuestra mente, como una cerilla que prende fuego, el perfume, pequeñas partículas en el aire, nos traslada en el tiempo, imprevisible. La obra se presenta en forma irregular como una colmena, inspirada en la naturaleza. Suspendida en el aire, esta formada por pequeñas flores blancas y bolas transparentes realizadas en resina, acoplandose u nas con otras articulan la forma conten ida en el espacio. Molsès Villèlia En cierta ocasión me preguntaran por mi flor preferida. "Las que cultiva mi mujer" fue la respuesta. Siempre asocio la im agen de la flor con su olor. Ouizas con mi contesta· ción asociaba el olor de mujer como centro generador de perfumes. Se ha repetida mucho la ironia critica de decir. el primer hombre que com· paró la mujer con una rosa, era un poeta, el segundo ya fue un imbécil. De los anima les las hembras varían mas de olor que los machos. Definir una hembra con una sola imagen y un solo olor es una de las tantas manifestaciones de la estupidez. En el estada de las flores mi sensíbilidad actúa mas por imagen que por olor. Los olores que me producen mas afínidad son: hierbas, arbo· les, musgos, setas, las transformaciones organícas que producen hu· mus. Una de las formas de catalizar esta sensibilidad es cuando, con mi mujer, decimos: "el bosque ya huele a setas". Para nosotros, es la plenitud olfativa y visual. Podemos oler y también ver cuan minuciosa es el paisaje en nuestras recolecciones. Toda mi vida he manipulada materias vegetales, lo que equivale a decir que mis ci nco sentides han actuada armónicamente. Hay perfecciones que solo se pueden deducir por el tacto, otras por la vista. Toda mi obra tiene sonoridad opaca. Me molesta lo hueco, me sugiere a falso. Y muchas veces tengo la necesidad imperiosa de degustar la materia prima. Es una manera de sentir el aroma mas visceralmente. El bambú es una gramínea como lo son el maíz, el arroz o el trigo. Me gusta el olor a pa ja, el de la harina amasada con agua y la del pan recién cocido. Me gustaria que mi escultura tuviese el perfume de las panaderías y que su forma sugiriese to das las maravillas con sus correspondientes olores para seguir deseando el pan nuestro de cada dfa.

Josep Puig i Cadafalch [Mataró, 1867- Barcelona,1956) President de la Mancomunitat de Catalunya ( 1917-1923). Prestigiós historiador de l'art i restaurador de patrimoni. Eminent arquitecte del Modernisme a Catalunya. (Escultura de Manuel Cusachs, 2001)


Essències. CoHecció Olor visual Ernesto Ventós

Essències

Palau de la Virreina, Barcelona octubre 1996·gener 1997

Essències 2

Museu de Granollers maig 1997

Essències 2

Museu Comarcal del Maresme. Mataró juliol1997

Essències 3

Ajuntament de Palma abril-juny 1998

Essències4

Sala d'Armes. Ciutadella de Pamplona octubre-novembre 1998

Essències S

Essències 6

Essències 7

Essències 8

Essències 9

Essències 10

Centre Cultural Cajastur. Oviedo febrer-abril1999

Patronat Municipal de Cultura Sant Josep, 9 tel. 93 758 23 61 I fax 93 758 23 62 08302 Mataró [Barcelona] I pmc@ajmataro.es pmc@ajmataro.es I www.cultura.mataro.org

Essències 10 Àngeles Agrela, Chema Alvargonzalez, Txomin Badiola, (armen Calvo, Hannah Collins, Domènec, Ann Lislegaard, Eva Lootz, Antoni Marquès, Nasevo, Josep Novellas, Marta María Pérez Bravo, Víctor Pimstein, Georges Rousse, Eulàlia Valldosera, Mayte Vieta i Moisès Villèlia. Sales d'exposicions de Can Palauet del9 de juny al lO de setembre de 2005 Edició

Patronat Municipal de Cultura de Mataró

Coordinació

Gisel Noè

Text

Ernesto Ventós

Fotografies

Arxiu Ernesto Ventós; Domènec [Domènec); Gasull [ Hannah Colli ns, Ann Lislegaard, Víctor Pimstein, Georges Rousse); J. V. Monzó [ Carmen Calvo); Rocco Ric ci (Txomin Badiola, Moisès Villèlia).

Muntatge

Equip tècnic del Patronat Municipal de Cultura

Disseny gràfic

Bernat Alsina

Impressió

lmgesa

Sala Kubo-Kutxaespai de l'Art. Sant Sebastià desembre 2001-febrer 2002

Sala d'exposicions Vimcorsa. Còrdova juny-juliol 2003

Sala Estudi General. Universitat de València març-maig 2004

H. Associació per a les Arts Contemporànies. Vic novembre-desembre 2004

Sales d'exposicions de Can Palauet. Mataró juny-setembre 2005

Agraïments: Polí Cantera, Esperanza Casas, Guadalupe Gallastegui, Ana López, Pere Rodríguez (avi Pere ). Servei de manteniment de l'Ajuntament de Mataró

© 2005, Patronat Municipal de Cultura de Mataró

© dels textos i les fotografies, els seus autors respectius ISBN. 84·95127-85·7 DL B-22.161·05 amb la coHaboractó de:

rn

Genero olal d" Catalunya Oe¡¡artament de Cultura

~ Oiputacio

~ Barcolona xarxa de mun1csp¡s


Ajuntament de Matar贸 Patronat Municipal de Cultura


Essències 10