Issuu on Google+

Col·lecció Ernesto Ventós Omedes Pintura i escultura contemporània

Ajuntament

~ de Barcelona


e~iêncies Col·lecció Ernesto Ventós Omedes Pintura i escultura contemporània Palau de la Virreina Del 18 d'octubre de 1996 al 5 de gener de 1997

Ajuntament

4l)f

de Barcelona


EXPOSICIÓ

CATÀLEG

Organització Ins titu t de Cu ltura de Barcelona

© Ajuntament de Barcelona

certament singul ar. El col·leccionista ha estat capaç de fer anar de costat dos mons general-

Edita Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis Editorials

ment allunyats, però amb evidents punts de contacte. La sens ibilitat, el gust, la dedicació i

Direcció del projecte Oriol Gual i Dalmau Cap del Servei d'Exposicions Coordinació i selecció d'obres Montse rrat Nomen Servei d 'Expos icions

Coordinació editorial Isabel Deniel

Senyalització gràfica b.b.c.r., s. l.

Fotografies Antoni Anguera , Miquel Bargalló, Enr ic Berenguer, Joan Bo rd as, Ramon Calvet, Eduard Centeno (Es tudi TRAMA), Fontanals, Gasull , Angel López Soto, Toni Mateu, J. V. Monzó, Orzaez, Rocco Ricci , Leopol do Samsó, Ramon Sirvent © MNAC (Ca lveras/ Sagristà) (Luna de mie/ en Taormina , de Gregorio Prieto) © S uccessió Miró, 1996 ( Pinrures segons 1111 collage, de Joan Miró) © Museo de l Prado, Madrid (obra Las Meninas. de Vclazquez) © Arx iu Històric de la Ciu tat- Arxiu fotogràfic ( Home assegut, de Pablo Picasso)

Producció Joaquim Vicente

Disseny gràfic Pilar Villuendas +Josep Ramon Gómez

Difusió Ana Àlvarez

Fitxes tècniques Montse rrat Nomen i Do lors Puig

Premsa Daniel Romaní

Traduccions Susana Andrés, Jordi Curell, Marc Rubió

Assistent de la col·lecció Dolors Puig Secretària Lídia Gi l Muntatge Mètode, s.c.c.l. Imatge gràfica Villueodas + Gómez di sseny

Maquetació Direcció de Serveis Editorials Fotogravació i impress ió I mpremta Municipal Exp. núm.: P-02 I196 ISBN: 84-7609-84-1 Dip. legal: B-28.049- t996

La col·l ecció d'art contemporani d'Ernesto Ventós Omedes constitueix un conjunt d'obres

l'esforç que són imprescindibles per dissenyar perfum s, ho són també per construir una col·lecció d'art i per gaudir-ne. El senti t de l'o lfac te, el primer que ens relaciona amb e l món, serveix de lligam entre unes obres d'art q ue copsem a través del sentit de la vista. Quan Ern esto Ventós va ini ciar la seva col·lecció va topar amb una certa incompren sió per part d' alg uns artistes que no acabaven d'entrar en e l joc que els proposava. La seva perseverança va vèncer, però, tots els obstacles i avui, fruit de l 'entusiasme i la comprensió dels artistes que han entès la seva idea, ens ofereix la possibilitat de gaudir d'una exposició que , mitjançant les seves peces, ens transporta a racons de la nostra memòria on guardem aquells perfums, aquelles olors i aromes que cadascun de nosaltres associem a moments i situacions de la nostra vida . Des d ' aquí vull agrair a Ernesto Ventós i Ja seva esposa, Reyes Soler-Cabot, la tasca de col·leccioni stes que han desenvolupat - tan important per al tarannà cultural de la nostra ciutat-, l'originalitat de la seva proposta i la gene rositat de voler compartir e ls fruits de la seva passió per I' art. Permeteu-me, doncs, convidar tots els barcelonins i barcelonines, així com tots aquells que ens visiten, a gaudir d'unes obres d ' art que, ben segu r, seran un estímu l per a ls sentits.

Pasqual Maragall Alcalde de Barcelona


Vull expressa r el me u agraïmenr a rores aquelles p e rsones que . des de dife rellrs àmbirs, han f er possible aquesta exp osició, molT especialmenT a Dolors Puig, que

111. 'h a

ajudat a re unir aquesta col·lecció. Vull agra ir

tarnbé el suport de la me va esposa, Reyes, de la m eva nombrosa f amília i, particularm ent, de la meva mare, Maria , i de l me u pare, Ern.es/0 .

Finalment, el meu ag raïment m és sincer a Jo rdi Coca, Jo rd i Esteve, Beatriz Oli vella , Si/ via Omedes, Felip Porrabella , Francesc Vicens, a tots els artistes que fo rmen part de la col·lecció, i a rothom que, d ' un a manera anònima, hi ha col·laborar desinte ressadam eiLI.

-

I

1 ~

I

Em es/o VenTós Omedes


ben a ser conscien ts ja que contínua-

Les olors tenen un poder evocatiu

ment ens aborden estímuls que ens pas-

instantan i que es pot arribar a trad uir

sen desapercebuts a causa de la manca

-per la intensitat de les a ssociac ions i

d ' una bona educació olfactòria. El per-

per les relacions d irectes que s·hi esta-

què és mo lt senzill : culturalment s ' as-

bleixen- en tonalitats c romàt iques. en

socia el sentit de l' olfacte amb l'instint

intensitats lumíniques , e n configura-

primari i amb la pr imera impressió a ní -

c ions concretes, e n evocació d'atmosfe-

mal de coneixement ancestral.

res o. fin s i tot, en s uggeriments d. e s-

L'olfacte, doncs, és u na de les pri -

e s s n e e s s u a s

meres activi tats sensorials q ue es ma ni -

cions abstractes

festen en l 'etapa infantil, a d iferè nc ia

aq uesta ma ncança d ' aplicacio ns, l'ap re -

de les reaccions auditives i visuals que

hensió o lfactòria es red ue ix a un simple

després adquiriran gran protagonisme,

fe t instintiu - només desenvo lupa t per

però que, per contra, apareixen tardana-

profes sionals que tenen en l'o lfacte un

ment. De nostàlgiques o lors e mmagat-

de ls elements de trebal l bàsics- que per

zemades en els records de la nostra

definir concretament -quan ens ho pro-

0 L I VE R

C O N X I 1' A

PE R

infància comprovem que hem anat reco-

S

i un dels objectius clars d 'aquesta

exposició és sensibi litzar el públic de la

pais. sempre però per mitjà d'unes reiai s ubjectives.

Per

posem- hem de recórrer a a ltres s ensacions corporals que coneixem i que identifiquem amb gran precisió.

neixen t el nostre entorn més proper i

Diem que una o lor és dolça, aspra.

hem anat adquirint consciència del món.

vellutada, fresca, càlida, àcida, punxe-

Aleshores, a mesura que es produeix el

guda, acaronadora, punyent. compacta.

desenvolupament físic , I' ol faci e - pe r

etèria, sorda ... La definic ió de les sen-

manca d'activi tat- va perdent protago-

sacions olfactives amb conceptes propis

nisme per donar pas a ls a ltres sentits

d'altres sentits es realitza per associa-

que

cions mitjançant les quals la percepció

s'exerciten , es c ulti ven, s ' alliço-

nen i fins i tot es prem ien socialment.

en un sector sensoria l és acompa nyada

importància i el valor de les sensacions

Per la qua l cosa, si volem aproxi-

per correspondènc ia o ressonància de

o lfactives per aprendre a mirar una obra

mar- nos a l' univers de les o lors i a les

percepcions en u n altre o altres sectors.

d'art, el ni vell de participació que s'ha

possib les interre lacions que es poden

A ixò estableix una fructífera interrela-

d'aconseg uir amb aquesta iniciativa

establ ir amb e ls altres sentits, primer

ció de la qual beuen molts camps de les

hauria d'estar si tuat en l' aprenentatge

hem d'in iciar un rodatge i afinar la nos-

activitats artístiq ues actuals . La creació

interpretatiu de les percepcions o l factò-

tra sensibilitat d'olfacció per saber, des-

plàstica i la m usical, l' activitat visual i

ries plasmades a nivell visual. Perquè,

prés, reconèixer altres t ip us de re ia-

la poètica, la funció vis iva i la gustati-

és de l tot provat que la majoria d ' im-

cions i comprend re els significats i con-

va ... comporten una integració de les

pressions olfactives que rebem no a rri -

notacions que s' hi amaguen darrere.

arts, en la qual , però, l'olfactiva queda

11


rorça a l marge, només reconeguda per Ja cu lt ura

tracta i s'assem bla a u na forma geomètrica, pos-

A ixí , el fil conduc tor de la present expos ició

gastronòmica, o la perfumística. La relac ió q ue

seeix un so intern , é s un ens espi ritua l a m b pro-

s' h a a nat teixi nt al lla rg de vin t a nys. in tentant

s ' ha es tablen e ntre l'olfacte i la trilog ia forma-

p ie tats idèntiq ues a aq uesta ma te ixa fo rma. Un

do na r-li la mitxima coherènc ia possi bl e i un con-

color-tex tu ra, per exemple, no s'ha do nat mai

tr ia ng le ... és un d'aquests e ns am b el seu p ropi

c.epte u nificador,

amb rama intensita t com la relac ió entre les arts

per fum espiritual. En relació a mb altres fo rmes.

facte provoca emocions, sensacions. desperta

p làs tiques i Ics a n s mu s icals, que han es tat ínti-

aquest perfum es d iferenc ia. ad qu ire ix matisos

des igs o aversions. i fi ns i tot trans met sent i-

mame nt lli gades i e studiades.

consonants, però en e l fo ns resta invariab le , com

men ts d' una mane ra in tensa, e n tractar-se en si

l'olor de la rosa que mai no podrà confo nd re 's

d ' un regne complex, immens i profund .

L ' artista, tradicionalment, ha dese nvolupa t profundament e ls sentits de la vis ió i de l tacte

amb la dc la violeta'·.

101

basant-se en e l fet q ue l'o l-

Aquest in tercanvi que ha estab lert Ernesto

(valoració dels va lors tex tu rals de la ma tè r ia) ,

Alguns colo rs tenen una fragà n c ia , una

Ventós en tre e l mó n de la composició de perfums

perquè ha ap rès a treballa r e ls valors v isuals i

aro m a defi ni da q ue els fan s ummament perfu-

i el de la creació plàs tica abasta - ta l com ho

tàc ti ls, però ha de ixat de banda e ls olfacti us

mats i aromà tics , la qual cosa confirm a e l p rocés

palesen les o bres exhibides- u n c úm ul dc conei -

com a secundaris a tès que són mol t més d i fícils

de desmater ialització de l ' obra d'an per u n

xemen t s mo lt fruct ífers. resu ltat d'u na fei1u1 de

de rellecti r i perq uè també, com ja hem dit, la

e ntra mat de p rocessos sensibles. Si u n ésser és

rece rca q ue s ' ha vo lgut fer extensiva al p úblic

sensibil itat olfactòria en e l nostre sistema cul -

capaç de copsar totes les sensacions que han pos-

amb l' exposició q ue el Palau de la Virrei na ha

tural ha est at ignorada i rebutjada i, per tant,

s ibili ta t la c reació d' una obra d'ar t, podrà arriba r

cregut d'i nte rès presenta r. A través de pi nt ures i

ge ns desenvol upada. De tota manera és evident

a comprendre la rea li tat e n to ta la seva amp li tud

escultures c reades expressament amb la intenció

que u nes to nalita ts ve rdes intenses, per exem-

i profu nd ita t. No pot existi r un coneixemenr

de comunicar sensacions i percepcio ns olfacti-

ple, ens pode n evocar una sensació refrescant

aprofundit sense u na vertadera percepció senso-

ves, e ls art istes estan oferint un a ltre ti pus de

sorgida de la natura i q ue, a l'ensems, podem

rial completa, atès que tots els sentits corpora ls

diàleg expressiu que abasta un aprofundit ni vell

deixar córrer la imaginac ió i reco rdar Ja flaire

són importants per conèixer el món.

De la

de sens ibi litat, am b e l qu al es poden a nar esca-

gratifica nt de l'herba mullada; perq uè és evi-

mateixa ma nera, l'assimilació plàstica s'alime n-

lant altres g raus de connex ions e nt re l'entorn

den t que un a impressió cromàt ica ens pot

ta de tot el conj unt de sensacions i d ' exper ièn-

olfactori i l'expressió p làs tica; a lhora que el re -

al·ludir a una referènc ia o lfac tiva de diversos

cies emot ives que aquestes e ns comporten.

ceptor pot m an tenir a ltres vivè nc ies am b l ' obra i

va lors. De to ta manera. les possibles equivalèn-

En aques t sentit i en aquesta ocasió el senti t

cies en tre olo r i color s ó n mo ll subjectives.

de l'olfacte esdevé e l discurs i el denominad or

Els artistes que s ' h an p la ntejat reflec ti r u na

e ncara que poèticament. com diu el conegut

comú d ' una col ·lecció artística concebuda a par-

percepció o lfactiva , evidentme nt, ho han fet de

vers de Baudelaire: ''le pa rfum. les cou leu rs e l

ti r d'un estret d iàleg entre e l co l·leccionista i

ma neres ben d ifere nts e n enfrontar-se amb u na

le s s o ns , se répondent'', hi podem escorcollar

l'artista. Un col·leccionista q ue és, per la seva

experiència subjectiva i amb u na impressió abs-

certes identificacions .

banda, un compositor de per fums -un perfumis-

tracta que han hag ut de tra nsformar en material

Quan s' aconsegueix u n alt gra u de desenvo-

ta- un profess ional que a l lla rg de tota la seva

p làs tic en conscienc ia r l'estím u l extern. E n

lupament de la sens ib ili tat, les formes i el color

vida ha indagat l'univers de l' o lo r, fe nt- lo evolu -

aquest ventall dive rs, e n aq uest es pectre va ri a t

adquireixen u n valor interio r i, finalment. un

cionar estèticament am b els seus propis perfums

ra u l'atractiu de l'exposic ió configu rada, prime r

perfum interior. Recordem el q ue va escriu re

fins a fer- lo tra nscendi r a altres camps d'ac tua-

per la compli c itat establerta entre per fum ista i

c ió per estudiar-ne les possi bles con nexions i

a rti st a, i segon, per la r iquesa de les t raducc ions

Kandinsky en la

~eva

obra De lo espirtual en el

arre: "La fo rma , tot i que és completament abs-

12

paral·lel is mes.

disfruta r d ' altres possibil itats sens itives.

..

olfactives materialitzades plàsticamen t.

13


Els esti us al camp, a casa de la meva

ciona nt amb l'experiència diària del

àvia mate rna, o mpl e n gran part d e les

procés le nt i reflexi u indispensable en

me ves primeres e xperiències olfactives,

la concepció de nous perfums. Es tracta

iniciacid aprenentatge en el món olfactiu PER

ERNEST O

VENTÓS

OMEDES

com l'olor a terra humi da barrej ada a mb

d 'u n quefer que req ue re ix inve rs ió de

la de ls eucaliptus després d e la pluja.

te mps, una creació a la qual un no s' hi

1' aro ma de les in fusions, la forta sentor

pot e nfromar amb p resses, ja que cal ser

de naftalina que només aflorava alg uns

conscient que, quan es vol materialitzar

dies a l' any coincid int a mb el canvi

u na idea nova,

d'estació, el perfum d e mel que despre-

fórm ul a dema narà molts mesos de tre-

nia el tabac fumat en pipa, i fin s i tot, la

ball i que, malgrat la dedicació i l'es-

r elaboració

dc la seva

fo rç. la seva v ida pot ser relativa men t c urta. Al llarg de tot u n any, per exemple, puc fe r unes deu o vint fórmules de les quals és molt possible que només

tlaire de sagradable d el soterrani on es

una o dues resul tin interessants mentre

barrejaven les olors de paper de diar i

que, la resta. si no es come rc ial itza, a

humit amb Ja fusta!i l a roba vella, sense

mol t c urt termi ni perd el seu valo r.

oblidar la pudor de fems amb la seva

Per crear un perfum és necessari

es pecial capacitat de potenciar qualse-

consagrar un te mps d'expe rime ntació i

vol altra olor. Aquestes són, sens dubte,

d ' inves tigac ió, de la mateixa ma nera

les meves primeres pràc tiques olfacti-

que per crear una obra plàstica també

ves, ma lgra t que el me u ap re nentatge

cal ex perime ntar i in vest igar l larga-

e ntès com a tal, come nça treballan t al

me nt. Però, a diferència d 'aquesta, en la

costat del me u pare a la torre de Sants i,

majoria de ls casos e l creado r perfumis-

idel a una tradició que s ' ha a nat

sobretot, essent aj ud ant de l mestre

ta treballa per e ncàrrec, oferint e ls seus

heretant de pares a fill s, vaig néixer en

Arturo Jordi durant tres anys a Suïssa i

serveis a u n c lie nt que determina les

e l s i d ' una família que s' ha manting ut

a França.

caracte rístiques bàsiques de l' aroma

F

connectada dura nt generacions al món

Així fo u com em vaig fami liaritza r

que vo l aconseg uir, tenint en compte el

de les fragàncies i dels perfums. Fou e n

amb les diferents essències i les seves

mercat al qual va dirigit i. per damunt

una torre del barri d e Sants-Les Corts,

característiques, tot exercitant la memò-

de tot, valora nt el públic que l ' ha de

o n vaig créixer envoltat de bidons

ria del meu nas. Prog ressivament, per

consumir, e ls seus gustos, la seva pro-

desordenats d ' essènc ies que carregaven

saber crear fórmules i a plicar-les als

cedència social, el seu ni vell cultura l i,

l ' ambient d 'espígol, lavanda, me nta i

diferen ts productes, fou necessari I' es-

fins i tot, les modes i e l clima són fac-

taronja , essent aquestes ú lti mes l es

tu di detallat dels di ferents components .

tors que cal no obl idar en cada procés

meves preferides, com més tard la meva

Fou un aprene ntatge intens (una inicia-

de creació. E l perfum és un producte

golafreria pe ls caramels ha demostrat.

ció) que s' ha anat motllura nt i perfec-

que ja d'ent rada té un valor de consum .

15


era trac ta r l' a mpli ve nta ll de l'es pectre o lfac tiu :

APRENDRE A OLORAR PER COMPRENDRE

cat. e l perfum s'adapta a les carac terístiq ues del

les o lors del cos. les olors de ls colo rs, les olors

COM PRENDRE PER OLORAR MILLOR

consumidor. de manera que el perfum escolli t

dels animals. les matèries pri meres amb emana-

(Notes s obre la. conferència. "Olor d ' ar t "

segur que ens g uie m pel se ntit de l' olfac te pe r

per cada persona reflecteix. normalment. el seu

cions olfactives (plantes). la fisiologia de l'ol-

anar descobrint e l món que ens e nvolta. La pe r-

caràcter, e l seu estil de vida, les seves preferèn-

facció. l'olor i la cultura popul ar. la moda de les

donada. per Ernesto Ventós Omedes a. Lucta. [Mont ornès del Vallès], el 1994)

cie~

olors o la literatura dc les olors.

En aq uest sentit, un a vegada llançat al mer-

i la seva personal itat. revelant molta infor-

tenim més a prop i ens resu lta més fami liar, i e ncara que no ho puguem aprec iar. és gaire bé

cepció olfacti va és, do ncs, un del s inst rume nts més importants i bàsics amb què compte m per al

mació sobre nosaltres mate ixos. És ben cert que

En adonar-me que e n aq uesta mostra no

Ver y comprender la pintura és e l títo l de

existeixen perfums seriosos, cl àssics. moderns.

s'exposava res a les pare ts, e m va sorgir la

l' última obra de Bemard Rancillac, e n la qua l

lli bera ls, ex travagants ... per a to ts e ls gus tos. de

necess itat dc contac ta r amb pintors i esculto rs

des de Ja seva experiència com a pintor fac ilita

Cal te nir prese nt que e l sentit de l' o lfac te és

ma ne ra q ue to thom s' hi acaba sentint ide ntificat

per ap ro pa r-los u la meva iniciati va q ue va ha ve r

les claus per obrir les por tes a l dom ini pic tò ric,

l' únic a l qual no ens podem abs traure voluntària-

segons la seva idios incràs ia.

d' a na r mad ur unt pe rs o na lmen t. Pri me r, va ig

a na li tza nt e ls di fere nts ni vells que re lacio ne n

ment, a d iferència de ls a ltres, I' acció de respos ta

D'a ltra banda. c a l s ubra tllar que e l pe rfum.

inte nta r- ho esc rivint cartes a artis tes i gale ri s-

l'es pectado r am b e l lle ng uatge codi ficat dc l' art.

de ls quals podem neutra litzar acluca nt e ls ulls,

en barreja r-sc a mb l'ex ha lac ió de la prò pi a pe ll.

tes. pe rò la res posta fo u mol t pobra. Vaig have r

"Olorar i comprendre la pintu ra", és I' adap-

ta nca nt la boca, taponan t-nos les oïdes o, s imple-

fa variar !" o lo r de les essènc ies i de ls bàlsams

de connectar persona lme nt a mb cadasc un de ls

tac ió pe rsonal que faig s obre el títol i sobre

ment, no tocant res. Però, allò que és ve rtade ra-

que e l componen. És per això q ue es diu q ue un

artistes per expl icar- los e l me u projecte i in te n-

alguns passatges del contingut de la seva obra

me nt impossible és tancar- nos a les e manacions i

mateix perfum sofreix petites variacions en cada

tar que compartissin la proposta de plasmar.

- que a continuació exposaré e n alg uns punts-

a les o lo rs exte rio rs, perquè és evjde nt que per

persona. fet que personalitza cada fragància.

representar o reflectir sensacions olfactives i

per demostrar, bas ant-me en la prò pia experiè n-

nosaltres respirar és tot e l nostre alè de vida.

Un altre tem:l que crec necessari simplement

que. a més a més. fossin capaços de comu nicar

c ia, que un altre sentit co m és l'olfa cte po t també

deixar apunta t aquí és el de les variacions dels

visualment a l'espectador aq uestes essènc ies

fac ilita r la comprensió del lleng uatge artístic.

c~tercot ips

immaterials.

socials. Darreramen t, ens trobem q ue

nostre pro pi desenvolupament i coneixe me nt de l'entorn .

Per a ixò, quan s om infants ens és més fàcil descriure a llò pe rcebut a través de qualsevo l de ls

L'art és un llenguatge codific at, per la qua l

sentits de la vista, l' oïda, el gust o el tacte pe rquè

Ics essè nc ies as pres a mb cedre i flo r bla nca, mo lt

Aq ues t s uggerí me nt ha re presenta t, be n

cosa i per tal d'arribar a comprendre' !, és indis-

hi pode m exerc ir un co ntrol voluntari , que no pas

e mprades e n Ics co lò nies masc ulines, esta n sent

segur, pe r a to ts e ls a rtis tes un re pte enriqu ido r

pe nsable adq uirir-ne una visió especialitzada, de

a tra vés de l'olfacte , la pe rcepció de l qual ens

util it;r.adcs lam bé per les do nes, la qua l cosa e ns

que e ls ha ofert un mecu nis me que e ls ha co n-

la mateixa ma ne ra que no és suficient aspirar pe l

resulta co mpleta ment inevita ble i abs tracta.

pe rme t comp rovar q ue I' apropa me nt d'ambdós

nectat a mb un a ltre nivell de co municació dife-

nas -olo ra r, e nsumar o flairar- per desvetllar els

Tots e ls éssers huma ns, des q ue ne ixem, e ns

sexes també s'està fe nt a mb les seves fra gà nc ies

re nt, umb un lle nguatge de g ran desenvo lupa-

codis propis del pe rfum. Ai xí, la mirada dirigida

ane m carregant d'expe riències viscudes, senti-

i q ue Ics fro nteres odo roses e ntre l' ho me i la

men t imaginat iu i a lho ra inte l·le ctual que inte r-

al món exte rio r no és la mateixa mirada que diri-

des, recordades que es van emmagatze mant e n

dona !.'estan d ilu int cada cop més .

pr~ta

g im a una obra d'a rt q ue ha d' estar mínimame nt

la me mò ria fin s a esde ve nir un important pòsit,

educ ada. Aques t mecanis me de pe rcepc ió, igua l

que es va e ngruixint, progress ivame nt, amb les

que l'olfac te, s' adapta a la naturalesa dels o bjec-

conno tacio ns cultu ra ls que la socie ta t e ns va

tes percebuts.

inc ulcant. Aquest bagatge fa que pug ue m pe rce-

plàs ticamen t la inha lació de l mó n exte rior

d'u na mane ra conscient.

La i n iciativa de la col·lecció

En

aqucstc~

moments em compla u presentar

La idea d'iniciar una col·lecció basada en

a l'Espai 2 del Palau dc la Virreina una tria de la

obra plàstica creada a partir de percepcions

meva coJ.Iecció, configurada a través d ' aquest

En né ixe r, to ts els sentits fís ics come ncen a

bre e l mó n quasi sense c ap esforç físic g ràcies a

olfactives va néixer l'any 1978 a rran de l'exposi-

estret di:1leg establen e ntre aquests dos sugge-

ac tuar, feixugament al princ ipi, degut al desco-

aq uesta consolidació, malgrat, pe rò, que per

ció celebrada a la Fundació Joan Mi ró dc

re nts i evocadors mons, e l vis ua l i l' o lfacti u,

ne ixe me nt dels diferents estímuls que e ls inc iten

adquirir una vis ió espec ialitzada no és s uficient

Barcelona titul ada .. Suggestions olfactives'', en

per ta l que e l púb lic pug ui compartir- lo a mb

a activar-se, però essent així, és mo ll probable

tota l' acumulac ió vivencial sinó que es fa indi s-

la q ua l varen pa rticipar di fe re nts perfumi stes. El

nosa ltres i arri bi u ex treure' n les seves conc lu-

q ue e l primer q ue s ' a prèn a distj ngir a la vida és

pe nsable

tema e ra mo lt va ri at i e l q ue inte ntava la most ra

sio ns.

I' o lor de la mare, de l me nja r, de la casa ... e l que

c ris ta l·litzan t amb e l tre baH diari.

16

17

un

cert

aprenentatge

que

a ni rà


Tal com exposa Rancillac. ·· ... ningú no ha esdevingut pintor només pel simple fet de con-

fessionals que reconeixen la seva íntima relació

ta". Entenem. doncs, que el seu deure consisteix

tament mitjançant una e ne rgia fluida. tot renec-

amb els alt res sentits.

no només a dominar la forma en un pur exercici

tint automàticament els moviments i les descàrregues emo ti ves en traços lineals sobre el paper.

templar la natura. un bonic arbre. una bella

El color ve rm e ll , per exemple, ràpidame nt

de configuració, si nó adequar-Iu al cont ingut que

do na ... ", paral· lc lament ningú no es pot con ver-

suggereix passió. amor, i àdh uc, la violè nc ia dc

ha dc remoure l'espectador i forçar- lo a rev iure

Els tre ts de l'<Htista te nen un g ran valo r

tir e n pe rfumis ta (c reador de perfums) no més pe l

la sang, per la qual cosa és emprat e n perfume ria

sensacio ns. L'arti sta, com proposà Kandinsky,

expressiu, són un a e nt itat viva que amb la seva

fet d'o lo rar una magnífica fragància. S'ha escri t

pe r carac te rit za r colò nies serioses i perfums

ha d'educar-se i d'indagar e n la seva prò pia

plenitud o vac uïtat , concentrac ió o expansió.

molt sobre perfumeria i encara es con tinua publi-

sofisticats. El blau, certament, és relaxant i

ànima, cuidant-la i desenvolupant-la per tal que

moviment o estaticisme ... expressen una deter-

cant molt sobre el món de les aromes i de Ics

denota dolcesa. fresco r, alegria i noblesa. essent

el seu talent extern pugui vestir alguna cosa i no

minada agressivitat. sensibilitat. sensualitat.

fragàncies, però malauradament sempre d'una

el color típic de les fragàncies marines. El verd,

sigui com e l guant perdut d'una mà desconegu-

timidesa ... en definitiva. uns determinats estats

manera anodina i incompleta. Encara no s' ha

associat al brot vegeta l, és un co lor comú en tre

da. un simul ac re de mà, sense sentit i buida.

d'ànim o una dete rmin ada visió del mó n, quali-

escrit e l llib re que ana litzi e l mó n del perfum a

e ls xampús i produ c tes de neteja; en s imbolitza r

tots e ls ni vells i dc princ ipi a f i.

D'aqu es ta

manera,

ta l

co m

s u gge re ix

tats intang ib les i impa lpables c uri osamen t apre-

natura, vida i c reixement. s'empra en les co lò nies

Ran c ill ac, si es vo l aprofundir e n e l lle ng uatge

c ia bles també e n e ls perfums . Pensem, però. q ue

juveni ls de components naturals. Romanticisme,

plàstic i copsar les seves connotacions específi-

la p ercepció o lfactiva va lligada a la zona de l

la

saviesa, puresa i netedat acompanyen sempre el

ques, l'aprenentatge dels seus criteris d'aprecia-

cervell que regeix l'activitat subconscient i que

condensació d'una experiència de més de qua-

blanc, color normalment utilitzat en els produc-

ció serà bàsic. Cal entendre que la vivència artís-

el missatge olfact iu té un ni vell d'aprofundiment

ra nta anys Iu que m'assegura que. no només és

tes dc bellesa i d' hi giene.

tica no ens produirà plaer ni goig fins que la

emocional que e l visual i l 'auditiu no poden

L'aprenentatge dc l 'olo r és bàsic per aco nseguir

le~

claus del codi perfumístic. però

é~

necessari l' est udi d e la mecàn ica i la tècnica,

El negre, carregat dc s imboli s me, es re lacio-

pug uem ass imilar perfectament. Això vol d ir que

a ssolir, atès que indueix a reaccions afectives dc

ap lic ades a una bona metodo logia de tre ball ,

na amb la perfum e ria alcohòlica i e l groc, j a com

la satis facc ió qu e constitue ix aquesta v ivència,

caràcter primitiu.

s inó que e l que és indis pensa ble és te nir un

a darrer exemple. exempla ritza el sol. Iu llum i la

l'aproximació interior a una o bra d'art no és una

És, doncs. aq uesta interrelació ta n íntima

gran amor per l'ofici, el qual serà el que ens

joventut. Les colònies familiars normalment són

tasca fàcil, sinó que esdevé un ri gorós desenvo-

entre el món de l'art i e l de la perfumeria -i que

permetrà dotar d'ànima les nostres creacions.

d'aquesta tonalitat, i la seva varia nt, el daurat.

lupament intel·lectu al i moral. Així. la creació

ens permetria continuar plantejant

Un perfum o una aroma sense ànima mai no

s imbo litza poder i luxe. D'aquesta manera. com-

artística no és cap fruita mad ura a punt de ser

mes- a llò que cm fa gosar interpretar. en moltes

serà una obra to ta lme nt aconseguida. Per to t

provem qu e les conno tacio ns del color véne n

menjada. Per ga ud ir- la cal seguir to t un procés

ocasions, un a obra d'a rt segons els criteris d'a-

creador, don cs, l'emoc ió no ho és to t, ca l q ue

directame nt a la me nt sense c ap limitac ió i re pe r-

qu e e l mate ix a rti s ta va deixar inac abat.

preciac ió d e l pe rfum, salvant sempre les di fe rè n-

co neix i e l seu ofici - qu e haurà d'anar co ns-

c uteixe n psicològicamen t, però ev iden tme nt Iu

Una component important e n moltes obres p làsti-

cies aproximatives.

truint i conformant dia a dia- i trobar plaer en

seva utilització té forçosame nt uns límits en la

ques és el dibuix que, mitjançant la línia. e l traç o

Com avaluem un dibuix i , alhora, com ava-

el que fa.

mesura que sigui. La conjunció de les formes i

el gest. permet submergir-se -si l'artista és

luem una o lor? Què podem dir d'una línia o d'un

De la mateixa manera que l'artista, el perfu-

els colors, amb les seves dinàmiques respectives,

honest amb la seva obra- en la seva psicologia,

punt? I què podem dir d'un matís o d'un acord?

mi sta també té un amp li ven tall d'elements a

compon una reserva il·limit ada de combinacions

de la mateixa manera que la barreja d'essències i

A continuació presentem un esq ue ma del caràc-

conjuminar e n Ics seves c reacions. El pinLOr, pe r

plàstiques qu e no fo rçosame nt han de ser agra-

la seva proporció doten de caràcter s ingu lar cad a

ter que den o te n al g uns tre ts i de les s ubs tànc ies

exemp le, s ap qu e e ls lle nguatges pictòrics es

dab les ni plae nts, s inó que han d ' expressar un es

perfum. El dibuix és un lle ng uatge p ri vilegia t

aromàtiques qu e sugge re ixen cadascun d 'ells.

desenvolupen partint de l' experime ntació cientí-

determinades posicions subjectives.

d'expressió directa. d'experimentació constant,

Basant-me e n e ls c rite ris d 'aprec iació esmen-

Cal que tinguem molt clar que la finalitat de

una escriptura dc g ran ductilitat que atorga a l'au-

tats abans i agud itzant no solament Iu mirada

és un

l'art plàstic no pretén agradar sinó commoure.

tor una llibertat d'actuació difícil d'aconseguir

sinó també el sentit de l'olfacte. identifico Ics

element d'expressió important i el seu poder i

car com va dir Schuman n, ·'env ia r la llum a les

amb altres procediments artís ti cs. Això és possi-

olors cara cterfstiqucs de cada obra a partir del

s im bologia són ben coneguts e ntre e ls bons pro-

profunditats de l cor hu mà és la miss ió de J'artis-

ble perq uè la mà i la ment es comuniq uen dircc-

que suggereixen e ls e le ments que la compo ne n.

fica i artística dc Ics qualitats visuals pròpies del color. El color -igual que altres

concepte~-

18

19

paral·leli~­


Vet aquí alguns exemples:

Diego de Vehízquez. Las Meninas, 1656 Museo del Prado, Madrid

Pablo Picasso. Home assegut, 19 17 Museu Picasso, Barcelona

AL.U ACI

AGREST AFUSTAT

FLORAL

AFUSTAT

I AROMÀTIC

AGREST

-----¡

artista

--

caràcter

acord del perfum •

vacil·lant tímid

agrest suau lavanda al 5 %

volenterós segur

agrest oli de lavanda

sec rígid

ajustat 50 % cedre 50 % sàndal

sensible sensual

floral 50 % flor de taronger 25 % gessamí 25 % lila

nerviós eixelebrat

anisat 50 % romaní 50 % fonoll

elegant distingit

cftric 30% lavanda 25 % taronja 10 % llimona 35 % bergamota

violent

especiat 20 % clavell 10 % canyella 20 % flor de taronger 25 % llimona 25 % bergamota

AGREST I HERBACI

FUMAT I TERRÓS

ANIMALITZAT

TABAC AMB MEL

CITRIC

A Las Meni nas de Velcítque:: hi abunden olors dil'erses. Els personatges i objectes representats suggereixen, tant pel seu caràcter com per la idea o la fig ura històrica que encarnen, substàncies i elements de la 1wlllralesa /"olor dels quals resulta característica.

*Les fórmules que s' inclouen aquí són solament un exemple dc la infinitat de variacions possibles

20

21

TERRÓS

I HUMIT

Aquesta obra, pertanyem al període postcubista de Picasso, desperta sensacions olfactives molt diferems de les evocades al quadre de Veltí::que::;. La nostra atenció se centra en 1111 cos que emet bàsicame/11 acords humits, relacionats amb la terra i els bolets, i que fa olor de f usta i tabac. També s'aprecien unes subtils pinzellades que evoquen la fragància de les pla/lles aromàtiques i medicinals.


Joan Miró. Pintures segons 1111 collage. 1933

Gregorio Pricto. Luna de miel en Taormina, c. 1936

Fundació Joan Miró. Barcelona

Museo-Fundación Grcgorio Priero. Valdepeñas

AFRUITAT

TERRÓS I HUMIT

AFUSTAT

HERBACI I A ~OM ÀTI C

AFRUITAT I FUMAT

HERBACI I AROM ÀTIC

HERBACI

Luna de miel en Taormina. de Gregorio Prieto, és tma obra que podríem classificar de surrea-

lista. El motiu cemral fa de la fusta una presència domi11ant, que es malli/esta a través d'una essència femenina (la flor blanca) i una altra de masculina (cedre). Les aromes herbàcies i fruiteres que suggereix el paisatge, com també les essències terroses, fumades i humides que evoca l'atmosfera. matisen el conjunt.

22

El comrasr emre els vius colors que componen aquesta obra de Miró ens porta a la memòria les imatges de les parades de flors i fruites dels mercats. La subtilesa i el gest de les línies i els traços imrodueixen LI/IS matisos herbacis que donen el toc final al conjunt. Es tracta d'un quadre summamem aromàtic, en el qual desraca la fragància de la llimona i el perfum de les espècies.

23


'f

I I


J

Sergi Aguilar (Barce lona, 1946) Knna l. 199 1 Acer i coure 8 X 67,5 ~ 22

Clll

IA mador

(Pollença. Mallorca. 1957)

Sense títol. 1989-1993 Relleu, tècnica mixta sobre fusta 130xl02x8cm

Ol o r a

L 'o lor del pi. radian t deso rdre qu e multiplica les pinede s i expandeix Ja cos ta. és una grandiosa vibració de la fu s ta i del pigment; però l ' impul s visionari del s vegetals s'es tampa en un cos sò lid : la res ina. inci sió del

Desen

Pedres

Túnel

pi o produ c te indu s trial. L'o l o r voladora del pi deses tabilit za Ja soca i de s me nteix Ja quietud terres tre. fins

Kanal

Aigua

S endera

Sec

Espècies

Llera

que qualla entre capes dc res ina mil vegades tran s lúcida : Ja resi na imposa silenci a la fu ta i el verd. però n'es totja la immorta l itat. L'o l o r del pi. feblesa de la rel. i el bull incitatiu i ardent de l es agulles ve rde s. nà u -

Terra

frag s en un instant viscós: la re s ina constructora de realitat s balsàmiques den ses i de s up e rfícies e s merilad es.

Sorra Humit

Xe sc a Enseny:ll

26

27


I Frederic Amat (Ba rcelona.

1952)

8/a ck s1il/ life, 1989 Tèc n ica mixta sobre fus ta 64 x 84 cm

Xano Armenter ( Las Pa l mas de G ran Canària, 1956) Mesa co11 esencias y pe1jrunes, 1992 Ol i sobre tela 146 x 1 14 cm

"El perfum v i u e n el temps ; té la seva joventut, la ~~eva maduresa i la seva vellesa. I només es pot qualificar d'encertat quan h a emès la seva grata fragància amb la mateixa intensitat d uran t les tres d i ferents èpoque s. Com tots els grans èxi t s inte l ·lectuals, que no solament projecten llum sinó també ombres i ocasionen a l a h u manita t d isgustos i calami t ats a més d 'avantatges , el magnífic descobriment de Frangi p a n i també va ten i r conseq üències perjudic i al s, perquè quan l' home va aprendre a condensar en tint ures l'essència de flo rs, plan -

Sobre una gran tab la, el cuad ro recrea en botel las de o rde n y signo dive rsos un arte m i lenario que , gracias a

tes, fu s tes , re s ines i a conservar-l es en flascon s, l'art de la perfumeria es va anar escapant de Les mans de ls

mi l aromas y exqu i sitas ese ncias q ue so n , desde nu es t ro despertar como espec ie , mas valiosos que tesoros

pet i ts artesa ns .. . "

arrebatados a los dioses , co nsigue engendra r el arrnón ico co n cierto de los olores , cua ! pieza o t rofeo obteni(Text extret de l ll i b re de Patrick Süskind El perfum) 28

do po r nuestra percepc ión y do m i ni o de la natu ra leza. 29


recu l a n t cap a les ar rels o ri ginà ri es de l'ho me: ar relament do ncs. fascinac i ó cap a l pri miti u. correspondè n c i es lingü ístiques i rituals s i mples, poètica object ua l pobra, cr uï l la de c i vi l itzacions, i l ·lumi nació lí ri ca , atempora l itat ètica. nihilisme còmic, r u ptu r a contra la norma, en fi. invenció universal, molt personal. fera a la valor més "alta que a Ja diferè n cia. La genialitat de Barceló . com la d'aquells altres, s'explica per la qualitat plàstica dels que baixen a pouar la força en e l tant de no r es per a enlai r ar-lo a l'absolut. La seva fixesa i ntel· lectual, com la d'aquel l s altres. emergeix de la radicalitat è t ica de la vida de l'art. Apartan t -se de l a minima l ització analítica i lingüística o. a l contrari , de l s excessos r e tòrics i na r ra t ius. implosionen l a tensió espiritua l dins e l gènere. Car és dins la identi t a t que dins la fosca i l·lumina la fosca de la claredat. A l 'ext rem domèstic, art de l es fondàries i per tant no urbà, així desplace n fi ns i tot les m i to logies geog r àfi q ues cap a in drets ex t e m po ra n is d'a l lò conte m po rani, i malgrat això , comu n ica l ment celebrats, llur tr i o mf celebra el centre te l·lúric, orgànic. o n es podreixen amb vo l untat i tenacitat d'excepció. La mag nífica escultura de Barce l ó parla més del que diu, d 'aquí que apuntaré a l gunes de les tensions esmentades, pròpies ·'de la mateixa mane r a": El tema clàssic de la nat u ra mona esdevé interiorment subjecte en lloc de gènere. així la tria de tubèrculs pobres en oposició a la retòrica burgesa dels fr u its saborosos. L'opaci tat del blanc abstracte damu n t l ' òxid anome nat el repòs latent de la vida biològica des afec tada de co loraines vita ls. La rugo s itat de la matèria expressa el seu combat, d'interio r ilzació e n front de la neu!rali tat i el per fecc i o nament de l'objecte industria l. Atemporali t a t tem p ora l on l 'a l è de l'impacte vis ua l t ravessa la letargia de la seva fa t a l itat. Equiva lè nc i a ú n ica, l'àni m a s'expressa amb l a mate i xa co r po r al ita t, suspesa

ar re l ada, enfi l al l rítmic circ u -

lar i assecatge i assaona m en t, so r tida de la terra malgrat q u e empobrida. Natura morta que put a vida humana . com la cond i c ió de les entranyes de l'art. P rotuberànc i a de l'àn i ma que put a sec. Vicenç Altaió

I(Felanitx. Miquel Barc eló Mallorca.

1957)

Lo spiedino, I 991

Bronze pintat 48 x 20 x 20 cm

Natura morta que put a vi da En fron t d'aquells artistes que creen el món nou de l'art -l'anomenat impuls de present- a t ravés de tecno lo gies inodores i artificia l s i d'imaginaris fantasiosos, Barceló ho fa "de la mateixa manera". Això és, seguin t la manera singu lar de l'aportació catalana cap a l'universal. Així el l, com Mi r ó (fins i tot e l primer Dalí), Tàpies i Brossa. o entre els de la seva generació Amat i Perejaume, avancen tots ells cap a l'esdevenir tot 30

31


IRafael Bartolozzi ( Pampl o na,

Joan Bennàssar (P o llença. Mallorca, I 950) Les rev es olors . Sèric Arqueologies. I 988

1943)

Sobre l'essència. I 988

Oli sobre tela

Oli so bre tela

115 x l-1 6c m

I 30 x 162 cm

Inten c ió d e teixit. trama , amb formes de fo rmulació química , alcohols , etc. Tot plegat atapeït, com a resultat d e la pre ss ió de la fo rma verda. Equiparació d ' una vista microscòpica de la pell. Elements humans e ntremescla ts. Superposa ts un s vapors que provenen d 'e lem ents natura ls, fu ll es , plan t es, cor. Falta de color, transparències, to cs ro ses i verds c lar s . In s is tència en el grafi s me , tot plegat obsessionat per la idea de l' olor. Olor co m a resu ltat d'a qu es ta amalgama d 'e lements i la seva lluita, la pressió i mescla creen l 'olor, aquesta s'escapa, co m a pre sè nc ia obsessiva el co lo r pell que configura un personatge central que fa olor i forma part de l' olor. La tra n s parèn c ia s'esm un y però darrere queda un desordre-ordenat, un edifici , una mirada que

Correspon a un a sè rie amb un títol genera l de "Arqueologies". En concret Les reves olors naixia de l'olor a

fa olo r.

dona , amb el seu joc de depe nd ències, placid esa i bog eria, ruptures i ll e uge resa.

32

33


-

;

----

-

-

.- -~ ~-~)

-

I Joan Brossa ( Ba rcelo na.

Jim Bird (Bloxwich, Ang laterra, J 937) BLU-ME. 1994 Tècnica mi x ta sobre tela 47x37cm

Mi r es i denc i a de verano La camisa esta tendida , seca ndose con l a brisa de la l avanda. La casa se hal la sit uada e n tre coJinas de lavanda . E l atardece r se tiñe del co l or az u l y verde de lo s redondos arbusto s q ue surgen b ri l l antes de l a t i e rr a roj i za. N~estros

pa sos crean mu ndos perfumados.

L l evamos brazadas de f ragancia con que l lenar cajones y cestas . Parte d e esa fraga ncia azu l ira co n noso tro s a Brooklyn , donde. c u ando nos de s pierte el aull i do emitido por las s irena s d e los coches de la policía, sa bre mo s qu e la brisa de la la va nda todavía acaricia las colinas de A I pera.

El pe rfum és el confeti de l'o l facte. 34

1919 )

La copa del 1ws , 1995 Copa de plàs tic. nas de cartró i confeti 20 x 20,5 x 18 ,5 cm

35


Si nin g ú no p o t d is tingir , sense una int uïció p a rti c ul ar, desenvolupada mitJan ça nt l'es t udi , un quadre d'un gran m est re d 'u na pintura d o le nt a, un a m e l odia de B eet ho ven d 'un a de Clap í sso n , ningú no po t t ampoc. se nse una ini ciació prèv ia , ev it ar confond r e de be ll antuv i un a aro m a c r eada pe r un artista a utèntic d' un a mesc l a co n fusa fabricada per un indu s tri a l pe r a l a ve nda en botigues i basars ... E ls perfums n o provenen gairebé mai de l es f l ors de les qual s porten e l nom; l 'ar tis ta que gosés ob t enir els se u s e l e m ents úni cament de Ja natura , tan so l s produiria una obra bastarda, se n se autent icita t ni estil, pe r què l'essè n c ia obt in g ud a per destil·lació de les flors n omés tind ria una a n a logia mo lt ll unyana i molt v u l gar a mb l 'a roma de la flor viva, que expa ndeix e ls ef lu vis a Ja planta mateix .. . En pe r fumeria, l 'a rt i s ta comp l eta l 'olo r ini cial de l a natura, l 'aroma de la qual tall a

munta , de la mateixa

man era que un joier depura les aigües d ' una pedra prec io sa i la real ça . A poc a poc. els a r ca n s d'aquest a rt , e l més ignorat d e tots, s' ha vien o b e rt davant se u . Ara desxifrava aq u est ll eng u atge variat, tan insinuant com e l de Ja literalU r a, aque s t es ti l d'un a concisió in audita so ta una aparença imprec i sa i vaga. P er a a i xò. havia hagut de treballar Ja g r amàtica, comp r e n dre l a si ntaxi d e les olors i co n èi xe r perfectamen t les r egles que e l s regeixen i, després d 'a ixò , co mparar l es obres dels m es tres.

( Text extr e t

I

Jos é Manuel B r oto (Saragossa, 1949) El perj11111, 1991 Oli so bre tela J62x l 30cm

" P e nsava q u e l'olfacte podia experi m en tar plaers ig u a l s que els d e l'oïda i els de Ja vista, a t ès que cada se ntit e r a capaç de perceb r e, per r aó d'una disposició natural i d'una cultura e rud ita, impre ssio ns nove s, mul ti plicar-l es, coordi nar- le s i compond r e aq u e l l tot que co nst itu e ix una o bra ...

36

37

traduït del llibre de J .K . H u ys man s A R ebours)


I

Jordi Cano (Vic. Barcelona. 1954) 1+1 = 1.1991

Tècnica mixta so bre fu sta li O x 170 x I O cm

I

Carmen Calv o (Valènc ia, 1950)

1986- /992 , 1993 Tècnica mixta sobre diversos cartrons I 07 x 76 cm

A l ig ua l que l a escritura, la p intura esta ll ena de co l o res. sensac iones y actos. Este cuadro, titulada 1986-

l + l

=

l , La porta del temps

1992. integra el recuerdo , la cclebración , la s imp resiones, e l olor y el sabor del amo r y la muerte. El olor de la flor caída, recogida media marc hita , que una vez que esta seca todavía nos da o tr o aroma

El perfum i e l temps compar te i xen el fe t que les seves diverses parts mai no estan p rese nt s en el mateix

diferente.

moment. Hi ha un espai de temps olfactiu i emoc i ona l qu e es de senvolupa di ns d'un ordre crono l òg ic i irre-

La se nsació n de reposo que transmiten los objetos fetichistas reunidos por el amor que se les en tregó en

vers ible q ue el c reador mateix h a escoll it. L'efluvi del perfum s ' expandeix més e n l l à de l'apa rença que perce-

s u tiempo.

bem en olorar-l o per primera vegada o quan l'o l ore m una so la vegada. S i ensumem de forma gradua l en e l

No es e l olor a muerte , s ino a recuerdo de amor s uav emente e s tacionada.

temps , podem apreciar que ta frase me lòd ica d'un perfum és infin itament més àmpl i a que cada una de Ics per-

Y una ligera brisa que no s trae Ja fraganci a de ciertas primaveras.

cepcions q u e ens ofere i x.

38

39


.

-

.'

....-:: ...; ...._ ..-/ .•

. -

_.& .ar..~_a~~___A_ A~ --~----=------

\t "·-.·.· ;... • ' 'I "'\ I'"Y-

'

IJorge Castillo (Pontevedra. 1933)

I

Mueble COll fru/a. 1982 Acrílic i oli sobre tela 153xl23cm

Tom Carr (Tarragona. 1956 )

Aroma. 1990 Fusta pintada 220 x 43 x 2 cm

El aroma de las cosas no se pued e pintar. La rep resentaci ó n de un particular perfume es tan inv erosími l co mo Amb aques ta esc ullura he vo lgu t donar cos i co l o r a l 'evocació d'una flaire.

e l he c ho de atrapar una nube.

És una ob ra que oc up a l 'es pai se nse tocar el terra. i sembla intersecc ionar·se lleugerament amb el mur tot

¿ Qui é n sería capaz de determinar s i un o lor se realiza en el olfato o se dibuja en la ment e?

s u ggerin t l' altra banda. La seva forma és orgà nica , fluida i in s inua moviment i ll e ugeresa. Es tà pintada en una

L o que s í podemos afirmar es que t o do ti e ne un aroma y que s in ese aroma no existiria.

s uau degradació t o ta l que va d ' un p o rpra magenta inten s sa turant ·se fin s al blan c.

As í co mo el univcrso se mueve a l compús de s u mú s ica interior, también lo s objeros y noso tros mi s mos nos

Aquesta emanació de forma i co l o r es va diluint en el no· res per evidenc iar a l hora que pass a a se r una part

adaptamos a la totalidad desde nues t ro ritmo interior; y e sa totalidad comporta la textura y e l aroma d c una

infinites imal d e l Tot.

realidad complet a. 40

41


I

Joan Cr uspi nera (Tiana. Barcelona. 1945)

Suggestió olfactil•a. 1979 Oli sobre tela 100 x 100

Obra p i ctòr i ca e n

tres actes

Una idea preconcebuda condiciona el desenvolupament dc l'obra i dibuixa una estricta escenografia que redueix el marge per a la improvisació. Tres finestres estructuren l'espai quadrat. Organitzats en collage. els successius plans inclouen cadascun a l se u centre un protagoni s t a. La juxtaposició de les escenes pl.!r les q ua l s transi ta l'ull tran s met a ixí un discurs fragmentat. El sentit de l 'ob ra rau en la inte rrelac ió que s'c¡,tablei x

I

Victoria Civera (Port de Sagunt. 1955} Ciudad roja . 1990 Vinil. o li i pigment s sobre tela 76 ~ 56 cm

entre les tres imatges que la componen. A la basc que s'esté n tot a l'ample de la tela. el cos vegetal i orgànic on apareixen lel> arrels entrellaçades e s presenta en el seu es tat brut. Els colors foscos i les pinzellades matèriques remeten al món de l es olors e n el seu orige n . El s ub s trat compac te obre bretxa cap a la zo na s uperior. on acampen dues formes afilades, cadasc u na a l lotjada a l a seva f i nes tr a respect i va, am b te ló de l lum o d'o m bra. E l ros tre oc u lt i ntenta forjar-sc un a

· ··el perfume d e 1as fi orcs ·• ( s1n.: Per f u m e, m. Olor a!!radable: aroma. esencia . fragancia). 11 Composición ~ indul>trial que despide b uen o I or: .. gastarse e 1 d.•nero en perfumes". 1/ fig. Cosa que despierta grato recuerdo. agradable: "d espedir perfume de dulzura".

identitat diferent. E l simulacre és part de l joc de la seducc ió . Des de la penombra la màsca ra con t raposa le s seves trompes olfac ti ves a la s ilueta punxant d'una flor la forma de la qual ressalta so bre el fon de lli verge. L'efecte de contrast sorgeix entre l'artifici i allò natural. allò equívoc i la fugacitat. allò ambigu i allò efímer. L'ob ra Suggestió olfactiva es distingeix plenament de Rostre. realitzada el 1992. La segona propo~ta !>Obre e l te rn a dc les essè ncies és un treba l l principa l ment intuïtiu i es tà basada e n gran mesura en la improv i:-.ació.

42

43


Joan Cruspinera (Tiana. Barcelona. J 945) Rost re. J 992

Oli sobre tela 130 x 162 cm

Subtitulat

•El ba l l

dels

sentits•

E l r ostre hum à és una imatge fonamental

genèrica, r ecurrent a l a meva ob r a. És l'indret on s'esdevé allò aní-

mic amb les seves infinites fluctuacions

on s'a llotgen les principals eines per percebre i crear comunicació

amb el món c ircumdant. És la seu de la v ista. de l'oïda, del gusr i de l'olfacte.

Joaquim Chancho (Ri ud oms. el Baix Ca mp, 1943)

Empro el ro st r e com a objecte manipulable qu e afavoreix la transformació pictòrica: di s torsió , f r agmen tació,

Olor i memòria tle la nit. 1973

ampliació ... És el punt de partida per a una cons tru cc i ó que c reix asimptòticament fins a una culminació.

Acrílic sob re te la 130 x 130 cm

En l'espai pictòric, els òrgans de ls se ntits queden alliberats de l a gravetat, i agitats com si esti g u essin en Ja intempè ri e . Uns quants enderrocs i les peces del trencaclosques s'orga nitzen de nou per formar un tot frag mentat -una s uma d'identitats- on le s formes desconjuntades fluctuen entre l'abstracte i el real. Les orelle s

Generalment es mira i s'e ntén l a pi ntura a partir d e l a perc e pció . Pel pintor, p e r ò, hi interv e n e n altres factors,

g u anyen un s angles rectes , l' ull perd e l seu soc i i esdevé l'e ix principal de la nova ordenació. La boca tra-

de decisions que hom pren davant de l que si bé s'a r ticu l e n en un tot visual , só n potenc ·t ats a lh ora en el se guit ~

ves s a obliquame nt la zo n a i e l s or ifi cis del n as es multipliquen . S 'es tabl e ix una mena de diàleg on juguen l es

· en, es con f a b u le n e n un anar i to r nar continu, per un recorreg ut quadre: la memòria, e l coneixemen t , l ' or1g

peces en la seva autonomia, e n e l s se us trobaments i en la seva interacció. S'ha creat un espai barroc on l es

inviolable de l s sentits. El tacte , els so ns, le s olors, també só n protagoni s tes del t e mps pict ò ri c.

forme s han p e rdut la seva qua litat de sc ripti va, s' h an fet s ugge s ti ves i s'asse mblen en aqu es t punt al caràcter

Le s experiències del passat són retornade s d'aqu es ta manera a un present ja in ex i s t e nt, e n una metamorfosi de

vo là til de les se nsacions olfactives.

la "realitat" en què la pintura no por se r un joc de formes ni de co lors .

44

45


I Jordi D e deu ( Barcelona.

1958)

Libamentum. 1991 Ace r i co ur e 150 x 62 x 26 cm

Juan de Andrés (Arévalo. Uruguai, 1941) Olores acrrosos y vegerales. 1993 Acríl ic sobre tela amb fu s ta 123 x 40. 5 cm

1 d'alguna manera es posa e n m a r xa e l m ecanis me q ue fa vibrar aquesta fibra interna. La fórmula màgica. Sabem

que existe i x perquè n'h em experime nt a t els símptomes. La conj un c i ó de record s i se nsac ion s que provoquen aquesta espec ial emoc ió que e n s apropa a al lò qu e vam ser. E ls mes tres de l'encan t ame nt van sabe r de stapa r el flascó misteriós. escorxa nt Ja pel l de civil i tzació que la història ha generat sl) b re l'animal. Estíg i a . Sumer. Eg i pte. E l ba rque r i la moneda. Grècia. Esparta. Pandora. Astarte i la Serp. El Necro n omicon. Runes víki ng s. Llegendes gaèliq u es . Velazquez i Vulcà. Goya. Wagner. Tolkien i els nans. Lovecraft i Chtulhu. La remota cadè ncia que ens tran s porta a l'o rigen. Aigua, a ire, foc i terra. Por su naturaleza abs tracta, la percepción de l olor es de canícrer subjetivo. En ella intervienen a un mismo

Entra. tanca e ls ulls i respira.

ti empo factores raciona les y emocionales. pues el recue r do aparece como e lemento asoc ia t i vo del pensa-

Ínfims residus en suspens i ó que transformen una resposta b io lògica en un pont a l'ances t re.

miento. que co n cede pro t agonisme al tiempo. El pasado se coovierte en presente a través, sim pl e m e nte, de

Acompanya r em e l Minotaure pe l laber int. R eco rrerem en r evere n t asce n s ió el miler d'esg l aons per retre tribut a l

la percepc i ó n dc un olor.

so l asteca. Pol s, s u o r , ferro. Calor primor di al de l gresol. Cendres. Ruïn es. Caliu a la pira. Ofre ne s pr i migènies.

La est r uctura forma l de la ob r a no es la re f., u l tante de l olor e n s 1 ' . s 1'n o d e ¡ as trans f'1g ura c i o ne s que éste

Deixa ' t at r apar per la fa u l a i potser t' amari l' a ro m a a t àvica q u e l'objecte en s i no posseeix .

dese n cadena en mí.

Fe m e l camí i n ve rs. Sí una determinada olor. e n un determinat i nstant, et porta records del que has visc ut , la

Los olores no sólo se s ugieren grac ia s a la es tru c tura de l a forma y el color, s in a también median t e Jos ele -

i ma t ge construïda vo l se r gènesi d'allò que no forma part de la teva exper iència personal però que està late nt com

m enws con que se real i z.ó la obra, co mo son los pígmenros natura les y Ja madera.

a part de l 'essè ncia co l ·lectiva de la h uma ni tat.

46

47


- ..·

.

-

~

.

-

.

. ~

..

,'

'

.•.

-.

Pep Duran (Vila nova i l a Geltrú , Barce l o na, 19 55) Joan Descarga (Bnrcc l ona, 1947)

lndll srriai -Me n{(l/ , 1989 Fr agmen t s dc fusta i ci nturons dc c uir 15Sx 140x 13cm

E.,·sènc ies , 1989 Co l lage i tècni ca mixta sobre fu sta 11 0 X 160 Clll

Indu s trial-Mental. Raó i somn1. La maquinària de les idee s. La reflexió. El pensament. L'expe ri ència. El teatre personal. Essè ncia és, entre allres coses, l'extracte m o lt concentrat de determinade s s ub s t àncies que dóna olor a un produ c te .

sabor

La fusta com a metàfora d 'a ll ò indu stria l (l'e mbalatge/la protecció). El cap com a maquinària interior.

E ssè ncia és, tamb é, la natural esa d e les coses. allò que realment só n. allò dc més caracterís tic i important.

Olorant els pensament s.

I, finalment la "Quinta essència'' és la matèria original que dóna lloc a totes les coses. La part més fina

Materials naturals: l'olor d 'a ll ò vege tal. L'o lor d 'a ll ò animal.

d 'a ques ta matè ria va e ngendrar els cossos dels àngel s. D 'a ltra, meny s fina, va confor mar els estels i els pla -

La fusta calenta. El cinturó lliga.

nete s . La part meny s pura d'aques ta matèria essencial va crear e ls cossos terre s tres.

Engreixar le s id ees. Envernis s ar la fu s ta.

Els recipien ts d'aque s ta ob ra mev a co ntenen elixi rs i subs tà ncies purfss i mes, en l'e spe ra de la Gran cocció.

Els c in c se ntits: vista, olfacte, oïda. gus t ,

48

e l cinq uè, e l ta cte: l'espectador ... 49


-

l

~

-'

...

Rafa Forte z a (Pa lma dc Mallorca. 1955) Olor d'ulls, 1991 Tècnica mixta sobre tela 1 14 x 146 cm

Carle s Gabarró ( Barcelona , 1956) Humilllr , 1991 Tècni c a mixta so bre te la I I O x I I O cm

En la fragància de la llum boles d'aire, llueixen aromes del ser, veuen

Humitat després de la tempe s ta. Olor del benes tar i llum diàfana, que s epara. d e limita i dibuixa

colors perduts en aire fresc

la línia virtua l del pas d'un co s a un altre. Transició. Remoli n s alegres i invis ibles que uneixen ,

veuen, véns, avui ,

en l 'o l facte. terra , aire i aigua. I una altra vegada l'olor del bene s t ar, que inexorablement porta

ve u en llum , llums, feu olor

associada la nàusea de les clavegueres , que en e l s eu agi t a t moviment subter r an i de s perte n humi -

per a Ernest Ventós

tats fetes de re m o lin s d'existències oblidades.

amb bona olor de llum.

so

Sl


I Javier Garcés (Saragossa.

1959)

Pe/adura d e lim ó n. 1990 O li sobre paper c ra ft

90 x 237 cm

I

Gabriel (Badalona, I 954)

I 993 F usta recoberta de cautxú. niló i cables d'acer 29 x 48 x 30 cm

MII0/1/0S.

El pensament poèt i c convoca com a ombres erràtiq ues totes les sensacions de la matèria. Tot el que existe ix . tot e l que resta "caigu t" en la fisic itat, pot se r pensat també evocant la memòria de la seva cond ició més volàti l: e l seu a l è, e l se u baf, l 'olo r que relaciona i convuls i ona en una dissipació corp uscular la seva presència s ub til. També penso en l 'equidi s tància lobular del cerve l l que propicia un a en t esa no osmòtica del món , singularment la veu, diferenciant les formes

e ls fenò mens.

Aques ta facultat geomètrica que és l a proporció dual del nostre cos i de la nostra ment fa possible el creixement de la memòria de la matèria , això és, capacitar la creac i ó del llenguatge , i am b el l , de senti r , de pre se ntir l'essència de les coses.

Escogí el limón como lnotl·vo. Para saber cómo p lasma ri a, lo pelé y, mientras lo hacía. me impregné de s u olor .

Mn o mos és també l'ombra de la seva presència pre-senrida per l'e xha l ació del se u humor subtil, que és el del

Cuando la corteza se es taba secando, la retraté.

s eu temp s v iscut i el del se u temp s possible.

En e l mome nto oportuna: c uando l a pe l adura empezaba a perder el último aroma . 52

53


I I J . Gardy Artiga s

Adolf Genovart ( Barcel ona, 1953) Piluura de l bosc de pins 4, I 987 Oli sob re tela I I 6 x 89 cm

( París. 1938)

Dona, 1992 Ceràmica refractària 57 x 35 x 20 cm llom e. 1992 Cc ràm ica re frnct à rin 50 x 2 I x I 7 cm

.

El bosc de pins és...

Co bert d 'ag u l les odoríferes, de forqu e t es veget a ls, a udito ri d e midades d'insectes , oh, te mpl e de la cad uct tat (caducitat de branques i de pè ls) le s c intres-auditor i-h ive rn acle de miríades d ' in sectes de la qual són sostingudes per un bosc de màstils senils completament arrissats, liquenosos com criolls vel ls ... Només si som un retòric de la sensibilitat puc escriure una galer ia d'exemples com s i l'escena dels mots regalimés go tes ll ue nts de fra ses, amb ritmes d 'essè ncies, o n cap ni un dels registres d e l teclat olorós no q ued i de f i g uran t i e l protagonisme s i gu i desc rit per qua lsevo l mos tr a de tint a en la qual e l referent s'e nsu ma mentre el lector s'amara amb els castells de paraules que s'aguanten -metàfora del fum del perfum- amb una fragilitat. (Text de Biel Me s quida extret del l l ibre Les olo rs del co s)

84

Len t a fàbrica de fusta, de màstils, de pals, de cint res. de bigues. Bosc se nse f ull es, odorí fe r com la pinta d'una pèl - roja. Franc is Po n ge, Quadern del bosc de pins, 1940 . L'aroma del conjunt ens arriba en algunes ob res de pintura. Una llum filtrada paç d ' il·luminar e ls pins tacats d'oli. E n e l númer o 4, un souvenir d ' un bosc de Fran ça

Céza nne.

88

dèbil (i mpressio nista ), inca-


IJaume Genovart

IAlbert Gonzalo

(Barce lona, 1941- 1994)

Perfum d'encens, 1988 Oli sobre te la I 00 x 81 cm

"E'' Évolutio11 d'tllt ¡uufum, 1976 O li sobre te la 82x82cm

Jo sóc molt irreal

(Tarragona, 1954)

em costa molta atenció

esforç intentar traduir les línies

els colors a una dimensió des-

Darrere de la ruta de la seda, més enllà de mil deserts, turons, túmuls funeraris i estepes. Molt més enllà del

coneguda.

Pamir, de Niya, de Khotan. Lluny del Pafs dels Éssers, viceversa d'Alexandre. darrere dels passos de Chang-

Envol ei què és ... ? la impulsió-aura? del perfum? No aconsegueixo relacionar-ho directament amb aquest qua-

kien. Centenars de milers de veloços monsons, de tòrrids ''stupes'' a la llunyania. Més enllà de l'Antiga Mar

dre .... potser per la E?

Roja , més enllà de Jokaod , de la Ruta de les Oracions al Vent.

E és un home-guerrer-lletra o anomenat E. En voler seria també certa esplendor del somriu re

la mirada_ que

Allà, on enrogeix ta terra a la posta de sol. on l'astre s'amaga lluny de les banderoles

els "chorten". Creuats

són la seva diferència traduïble en perfum.

mil mars.

L'home E vermell és tan terra aigua fruit com l'acre i sòbria olor dels geranis taronges. Terra i or i la seva

Allà, on es pon el sol sempre en direcció a la Meca. Tantes vegades plogut, sobre el tuf a indi, a mitra. a tur-

brillantor que és la seva olor. També hi ha al costat el blau de l'aigua i Ics seves diverses olors transparents

quesa morta: un lleu vapor d'encens s'a ixeca. Creua San'a. recorre com tan tes vegades el desert que limita la

dc buit i frescor si lenciosa.

Mar Roja. S'atura en e l "ógam" del món. creua tot Aràbia i arriba a Pe t ra. La seda fa olor a turquesa, a indi.

L'home E és l'home e legan t

d'olor diferent

sense nom. Sense barreges. Terrestre

profund com l'olor de

t i nta de color taronja cad m i.

a m i tra , a encens, a ruta, a desert, a pedra. Creua El Caire i s'emporta to ta la resta , continua com vent dc so rr¡1 , es "garamantej a" i agafa un to verd. Creua tota l 'antiga Líbia. Creu a les columnes. es po sa sobre nosal-

Una cosa pròx i ma a l'o lor d ' un volcà vermell anomena t aigua ple d'algue s

56

ped res verme l les.

tres: esco l ta ! S'o l ora.

87


Siempre he pensado que los perfumes al uso son cursis. repetitivos . monótonos: cualquier mujer perfumada huele sólo ... a pe r fume. No hay corte. ni violencia, ni aventura. No hay una ruptura con la realidad por la que hundirse y enloquecer a la búsqueda de lo "otro''. Y ¡es tan faci!! Basta con oler la vida y envasaria. Mc diran que debe dis1inguirse entre olores y perfumes. Yo propondría . no obstante . que igual que en la pintura, la litera t ura, etc . - gran pacte de cuyo desarrollo histórico consiste en asi m ilar aspectos trivialcs y cotidianos y co n ve rtir los e n he r mosos-, en el ambito de los perfumes se tra t aría de elevar los olores al rango de perfumes. No só l o te nd ría mos e l o l or a ca mp o recié n l lovido o a hie r ba rec ié n co rtada o a tin ta de antig uo co legio . si no que ha b ría t a mbién el ol o r a se n ·e ría, a hojas de c h opo corr o mpi é nd os e a o r ill as de l rfo, a c ru staccos. a ropa v iej a ce l osa m e nte g uardada , a mi s a, a l i b ro rec i é n co mp rado, a pintura a l ó l eo, a ag ua rras, a hum os i nve rn ales d e a l d eas pe rdida s, etc . e tc., m i l e tcéte r as. i Hay ta n tos o lores! Y si vamos mas alia, si nos hu nd i mos e n l a rea li dad, e nco nt rare m os olores m as d uros, mas co rn pro rn e t iclos, como drogas pro hibid as, q ue qui za só l o son ex hi bib l es en s itu acio nes excepcio na les. Los creadores de perfu m es d eberían rastrear el campo i nfin it o de la rea l idad y, todavía mas, aventurarsc en el terreno de l ma l.

ILuis Gordill o (Sevilla. 1934) Olores y perfumes, 1988 O li sobre tela 102 x 81 cm

Nunca he comprendido por qué la gama de los perfumes que hay en el mercado insiste repe tid amen te en la mis ma sensación: la de lo agradable. Lo agradable, l o placentero, lo lujoso. lo sedoso, lo embrujoso, lo orienta l oso ... , todo nos lleva a la noche de abandono y pasión, a los delirios y rêveries de una ado le sce nte e n un in te r nado de monjas. I magínese por un momento que pasa u n se ñor por s u lado y h uele i n tensame nte a ca m po recié n llo v id o; o q ue pasa u n a dama ya e ntrada e n años y hu ele a céspe d rec i é n co r tado; o q u e pasa un a j ove n, a pena s a b a nd o n ada l a ado lesce nc i a, y deja un i nt e n so r as tro de o lo r a ti n ta, de l a de los a nti g uos co leg i os . Hay ahí un c ampo ex te nsfs im o, cas i in f i n i to, de pe rfum es qu e propon e r a fabri ca nt cs y co me rc i a ntes.

88

89


José M ! Guerrero Medina ( Lagua rdia. Ja é n . 1942) Rasrrojos e11 ve ra11o , 1991

Oli so bre te la 114 x 146cm

I Xavier Grau ( Barcelo na ,

1951 )

Amaro. 1991

Oli so bre tela 100x8 1 cm

Fabricat amb plantes secretes com e ls perfu ms , l'o lor de l verm u t vermel l s'e ntre-

Rastrojos mojados tras una torme nta de ve r ano.

mesc l a amb els f r ag me nts de converses irrecuperab l es , jugant com la memòria

Se funde l a mie l de la hi e r ba, c~ilida , con e l va ho de la tierra , como un pa n de tomil lo Y oréga n o.

a mb els pintors .

El ritmo y el color int entan exp resar los sentidos. 60

61


2. La gropada es regira

remou espargint sentors de terra amarada i pedra neta que penetra i lentamenl - gra-

dual- destil·la dolçor -groga de ginesta. fresc verd de pinassa tendra. toc nades, blanc intens-verd marí -gris plata- gebrades. de la mar.

~arius

picants- melosos de resina i ale-

i respiració s'eixamplen i la pell s'o-

bre a la frescor humida: alè d'infància i un record es retalla nítid en l'olor pròpia d'un moment precís. La mirada, dins i fo ra, s'omple de colors, moviment, forma i les remors persistents inciten a cercar en Ja balconada de l'altra façana l'altre instant. en què Ja mar oberta es recull en la badia de Port. 3. Espai. Te m ps . Movi m e n t. Co lors. O lor. 4. El pr océs d'a nàl is i i síntes i , impressió i racionalilzació es clouen e n la composició de: "La ginesta, la m u nt ana i l'o lor" .

IJosep Guinovart La ginesta. la

(Barcelona. 1927)

ti'CI/111111/0IW

i l'olor. 1984

Oli sobre tela 82 x I 02 cm

P r o cés

a

part i r

d ' u na

olo r

retr o bada

I. Situació 2. Sensacions 3. E lements -L Composició I. Matí de ju ny. En la fi nes tra de la ca m b ra oberta a mun tanya -on San i Pere de Rodes es p e rf il a

retalla o

és ombra en ombra- l'o lor dcsvc1 ll a, in c it a la mirada.

62

63

~ra­


I ISAO (Ba rcelona,

Joan Hernandez Pijuan (Ba rce lon a. 193 1) Flor sobre blanc, 1988

1965)

Colors, 1993 Acrílic sobre te la 80 x 80 c m

Gua ix sobre paper japó 141 x 75 cm

Sempre he pi ntat flors. M'agraden i m 'h i trobo bé. Són , a mé s, i molt sovint, p un t de partida de mo l te s de les meves obres. Hi he trobat se m pre el retall sobre l'espa i. e l color i l'olor. Aquesta simp l icitat del dib u ix de•la

Esta t de desapari ció tempo ra l de l a pe rcepció o lfact i va q uan es t à sotmesa de forma prolongada a

forma natura l, de com aquesta forma d i bu i xa i penetra e n l'espai. I ahir, tornant de Madrid per carretera, la

la sensació d' un a mateixa olor.

me ra ve ll a de ls ametllers sobre el marró fosc de la ter ra mu ll ada de quan t'acostes a Calat aiud.

64

65


·. -

- -_ . . -

.,

r

·=

I Robert Llimós (Barce lo na.

1943)

Llim o n es, 1987-88 O li sob re te la 81x l 00cm

I

Antoni Llena (B arcelona, 1942)

La pols, 1989

Paper 75x7 5cm

És l 'olor de l'univers. L'olor de Lot e l que ha s i g ut

se rà.

Tenen u n paper imp ortant d i ns les notes de sortida, provoquen efectes de f rescor a l es co l.ò ni es

És també un a certa p ico r al nas ...

a les olors. 66

67

don e n v i ves a


. -- -

-, ;.¡

:~

~

Jl

-

. .. ~

i,..

.

ILuis Marsan s ( Barcelona. 1930) Cajas J co rde /, I 98 I Ll a pi s i t èc ni ca mixta sobre fus t a 23,5 x 36,5 c m

I

Rodger Mack (Baverton, Ohio, I 938)

Escultura de perfum, 1994 Ferro 224 x 48 x 48 cm

Como pintor, tengo m uy presentes los olores de la ese nc ia de trementina, e l damar, la almaciga. Ja sa ndaraca , el a mb ar, Ja ce r a, el lino, Ja l inaza y otros, que me han acompañado toda la vida. En el s il encio de la pintura , e l o lo r no es e l p rotago ni s t a, pero e n la contemp lación de la m isma puede apare ce r la memoria del o lor de lo rep resentada. El o lo r de la ti e rra h úmeda, de la s flo res, de l mar, de los ca mpos,

Al meu estudi, vaig constr ui r aquesta màquina escult ural de bronze q ue tindrà la fantàstica capacita t

del trigo ...

d 'ex treure Ja mé s elegant de les a romes.

En Cajas y corde/, la ausencia y el vacfo quiza sea n el rema d e esre dibujo; el mi s terio con sus ind efin id es

L'aroma dels som nis i de l'èx tasi.

o lores donde la lu z les da un Jugar. 68

69


IAndrés Nagel (Sant Sebastià, 1947) Nori~.

1991

Tècnica mixta , oli sobre polièster i fibra de vidre i zinc 67 x 46 x 9 cm

I

Joan Mora (Barcelona. 1944) Bossa de cafè. 1990 Pedra de Calatorao 12 x 36 x 19 cm

En sanscrito. nasa, "nariz", s ignifica perfume. El lazo indisolublc entre la nariz y los perfumes ha hecho que se ca lifique a los perfumistas de compositores de "nariz''. una apelación que estos magos -capaces dc identificar y de combina r basta l a armonfa perfecta 3.512 olores- ¡detcstan por unan im idad! Nap ias. nar i pa. nari zota aguileña, borbónica, aplastada o respingona, nuestro órgano de la olfacción. con o sin buen olfato. nos maneja a su antojo. Es inútil que pretenda que no puede oler: cuando el perfume de una mujer se asoma. !>eñor. ¡esta usted perdido o a punto de estarlo! No intente cerrarle la puerta en la narices o tirarle de la lcngua: el El cafè és la sang de la nit

perfume se rei rfa e n s us barb as y usted se arriesgaría ton tamente a que la fel icidad le pas ara por debajo de la s narices. A menos que haga suya la maxima britanica que quiere que cada uno "mantenga su nariz limpia" (keep

i té en l'aroma e l cor del seu fum.

one's nose c/ean) y evite meler las narices en los perfumes de los demas: lo que seria una lastima.

¡Venga! No ponga usted esa cara larga y dedíquese al placer de husmear. aspirar y olfatear todos e os bellos o lores que sólo viven para ser respirado s.

Joan Brossa

70

71


-

~·~

._

(' ~

'

-

Miguel Navarro ( Mi sla ta , València , 1945 ) Apresado. 1994 Fusta, ceràmica i guaix 40 x 104 x 7 cm

Juan Navarro Baldeweg (Santa nd e r, 1939) Paisaje coll llttbe )' su sambra f. 1995 Oli so bre tela 65 x 100 cm

De la nu be c uc lga s u so mbra , q ue camina detnís. E l o lor de l ca mpo abre e l cam in o delante. 72

Oculto , apresado, sin techo. entre muros.

del placer a la pena.

Mueres en de seo de belleza,

de ella a la plenitud.

respiras por perforadas paredes de placer,

Oculto , apresado. sin techo.

pena de plenitud.

deseando belleza

Tú, oculto, apresado, entre muros sin techo;

respiras entre paredes

yo muerdo el deseo por tu belleza.

perforadas por tu presencia ,

Desde el vacío respiras , a través de paredes

de l placer a la pena,

perforadas por tu presencia ,

de la pena a la p len itu d.

73


I Carlos Pazos (Barcelo na ,

1949)

Mon manège à m oi , 1996 Objectes 80 x 75 x 60,5 cm

El

I

o lo r

de

l as

pelícu l as

José Luis Pas cu al (Barcelona, 194 7) Juraría que la prime r a vez que lo vi fue en una pelíc u la de Herzog , de s pué s ha aparecido en ou·as mu c ha s oca-

Perfil a I 'ombra de la lluna. 1988 O li sobre 1e la 82 x I 00 cm

s i ones. Sucedía en un descampado , en un cementerio de coches o qui za s en un I u gar que lo reco rda ba. o ta l vez no. Poco importa. Cerca de ese pa isaje des ierto había un as barraca s de feria. En una de ellas, en u na pequ e ña cabina s imilar a

Primavera

Lluna 7

~Pecf•m ~ ~ ~ de

~7

~ ,_

la de un peep-show de veinte duros, podíamo s as istir a la angustiosa y c r uel danza que ejec utaba una gal l ina en un espacio delimitada por rígidas co r tinas de fa lso terciopelo e i luminado , cómo no , por bombilla s de luz roja . S u s garras se aferra ban , co n de s igual fo r tuna , a una p lataforma gi r aroria, en un vano i ntento de con segui r ci erta estabi l idad. No se había fotografiada el olor d e l a ntro. Para mí, si empre sera e l de un cockta i l de enchi I ad a s . cerveza

Dona

Fu l les

mexicana y ambientadores en s pray. Ombra

74

*

Canción de Ed it h Piaf, traducible por Mi carrusel, haciendo referencia a l torbellino qu e vivía co n "su ho mbre"

78


Perejaume (Sa nt Pol dc Mar, Barcelona, 1957) Font de Llor à, 1990 Oli so bre tela 65 x 82 cm

I

Enric P lad evall (Vic, Barcelona. 1951) L'olor de l'alba, 1996

Em demaneu que us parli de l'olor de la font de Llorà , però és cosa de mal confondre si és de la font real, que

Fusta d'alba

voleu que us parli, o bé de la font pintada. Aquesta, la pintada, on l 'aigua hi fa uns plecs de llenç com si bro-

120 x 20 x 22 cm

llés vestida i eixugada, ben segur que té una olor forta de trementina i d'oli de llinosa ... De l'altr a, en canvi, de la real. no sabria pas dir-vos-en ben bé l'olor. No és una font especialment olorosa. Llorà no és cap font d'aquelles pudents com una pixarada de diable , ni

L 'àlber o alba és una fusta però és també la primera claror del dia. La llum punteja a l'horitzó

esquitxa de

mentolada per una fragància d'herbes aromàtiques ... Tot i que és ben probable que els senglars i d'altres bes-

blanc la negror de la nit que s'esvae ix .

tioles trobin aquel l a font per l'olfacte. no és pas l'olfacte e l que ens hi duu. Tampoc no és per la vista que l'a-

La realitat té múltiples aparences, conèixer-ne

co nseg uim trobar, en aquella espessetat de trèmols i avel l aners que l'e s totgen , sinó pel so. La font de Ll o r à

L'alba fa olor i més quan es talla, és com quan trepitgem la terra encara humi da de ro sada a l'alba.

so na, en efecte, com s i u s digués e l nom ella mateixa: és un so naixent i seguit corn e l nom de "L ior à" .

L'esc ultura és buida de dins i té forat s per poder gaud ir de l'olor de l'a lb a. El poder d'atracció, la se nsua litat,

Co ne ix e m l a font pe l se u so, fet tan difíc ilm e nt p erqu è son i sempre ig u a l , perquè e l so hi ba ll i com bal la un a

l a força i la impossibilitat d 'asso l ir e l co n eixeme nt i l a co mprensió total d'una ob ra és a l lò qu e int en to exp re s-

flam a, però no ca nviï .

sa r , s ug ge rir.

76

sentir- ne els matisos estimula i aguditza els sent it s.

77


Alb e rt Rà f ols Cas a ma da (Barcelona. 1923)

I Jaume Pl ensa (Barcelona.

La1·anda. 1979 Oli sob re tela 92 x 73 cm

1955)

E:111de po ur la neige rou ge. 1991 Tècnica mixta sob re paper 47x34cm La meva pintura titulada Lal'anda és un inte nt d'expressar visualment una sensació o l fa c ti va. C arà c t er o l fac tiu . Tret odo rífer específic que di s tingeix i prec i sa una forma olfactiva. Per exemp le: un c h y -

N o rmalme n t , l a p i ntu r a, pe l fet de se r u n art v i s ual, s'a limenta de se nsacions visuals i , a lgune s vegades . de se n -

pre dc caràcter a n ima l itzat. un¡¡ fougère de caràc t er aromàtic.

s acion s tàctils q u e es proc u ren expressar mitjançant la textura que pot p roduir l a mateixa matè ria pi c t ò r ica. Pe r aquesta raó expressa r u n a sensac i ó olfac t iva va r es u l t a r u n problema d' un a certa comp lexitat dc p lant e jam e nt.

( Text extret del D i ct i o nn aire du langag e p e rft~m é . Éditio n s Q u a r a n te Hu it Pu b li cité)

78

ja que d'a l g u na m a n e r a ca l ia t r as l l adar a l lenguatge visua l u n a sèr ie d e se n sac i on s que n o afecten la visió.

79


Vaig escollir el perfum de la l avanda perquè vaig pensar que em pe rm et ri a moure ' m en un camp de co n notacion s q ue e m re s ul ta ri a u na cosa més fàc i lmen t vis u a l itzab l e a t ès el me u tipus de pintura. Com a característiques principa ls de la l avanda vaig escollir la se n sació de frescor, d e camp , d'aire nítid i el record v isual de la to n a l itat càlida de la flor de lavanda, que a l s ud de França arriba a cobrir enorm es extensions i és una nota de color molt particular dins de l paisatge. Per exp r essa r aquestes se nsac io ns vaig uti l itzar l a pintura a l 'o l i mo l t diluïda per te n y i r la tela, impregnar- la de color més que superposar- hi pintura, de la mateixa manera q ue el perfum impregna l'aire. E l color que va ig escollir - ve rd - es re lac i ona amb la sensac i ó de f rescor, de camp, de naturalesa

també amb

el co lor més o menys verdós grog uenc q ue acostuma a tenir l'aigua de l avanda. Per donar la se n sac ió de frescor i espai em convenia també no recarregar la s u perfície amb ga ires fo rm es, s inó deixar espais lLiures que intentessin suggerir una cosa tan inaferrable com una aroma. Com a contrast, a Ja pa r t ce ntral i amb una tex tura una mica més g rui xuda, apareixen l es taques de color v.i o leta co m una al· lu s ió a la flor de l a lavanda. Aq uestes taques , que són l 'element rítmic de l 'obra, inspirat en el r it me de l'espígo l mog u t pe l ve n t, estan , de l a mateixa m ane r a que l a resta de la pintu ra, embegudes en e l verd , i formen en conjunt una un itat total , de l a mateixa manera que en el perfum trobem en un a so l a unitat d i versitat de suggerimen ts .

Albert Ràfols Casamada ( Barce lona . 1923) Te de gessa mí. 1993 Acrí lic i pigments so bre tela 150 x 150 cm

En aquesta pintura he procu r at donar fo rm a visual a u na sensació de l icadame n t o l factiva : l 'a r oma que es desp r èn d'una tassa de te de gessa mí. Aques t a fragància es transforma en el protagon i sta del quadre . Per aconseguir - ho , he utilit zat co l o rs re lac io nats amb e l te: ocre , daurat i gris. L'ocre daurat correspon al co lor de la infusió i a la impress i ó que produ e i x en el meu esperit: un a impress i ó de benestar ; el gr i s l'associo amb e l fum qu e es de s prèn de la ta ss a , una de l ica da ema n ació on e ls nostres so mni s poden tenir ca buda. Totes dues coses só n la materiali t zació plàstica d ' una cosa tan subti l com un a aroma . A més a més , e n aquesta fragància del te veig una cos a llu minosa , brillan t, etè ria , una cosa poètica. Una cosa q ue ens s uggereix am is t at i tranquil ·l itat, que invita a donar , com en tre e l s a ntic s poe te s xine s o s, un se ntit ritua l i místic a la vida.

80

81


. ·,

;.. f'

Jlr~ ¡.

'

(~ [ .

"'

.

'

,,

..

">-'-4 j

Miguel Rasero (Do ñ¡¡ Mencia. Còrdova. 1955)

Josep M . Riera i Aragó (Barcelona, 1954)

Sense 1f101. mai g 1988-oovembrc 1990/92 Tècnica mixta i collage sobre paper 143 X 194 C lll

La barca de/te, 1988 Ferro 29 x I 79 x 19 cm

Breu apunt

sobre

el nas

No recordo exactament qu i n d ia vaig come nçar a notar q u e e l nas no em funcionava bé. Per descomptat, fa m o l t temps. així i tot la m emò r i a de " l es m eves o lo r s" es remu nt a quasi al principi dels meus dies i el m os-

Barca és aquí l a idea del viatge en e l sentit de transcórrer per un flux l íquid a un pas lent; e l pas que permet

trari q u e m 'ha aportat, s i no m o l t extens. s í que ha esta t sig nificatiu.

observar les coses com si fossin aq u es t es les que es mou en i no pas tu. Té un ca i r e de barca ritual , cerimo-

Pa t eixo sinusitis i a l ·l è rg i a de s de fa anys, la qua l cosa no m'impe deix que e l me u nas ti n gui moment s espec-

niós . L'olor del t e l ' assoc i o al v iat ge. És l'olor d'arribar a llà on es troba l'h ome . l'olor de l'oferiment. Per mi

taculars: no n o m és això s inó que , a causa de l a seva deficiència, q u an f uo c i o n a la respirac i ó s' h i introdueix

és un a olo r directament lli gada a Àfrica, a l'Atla s i l es tribus berbers , a la puresa i e l primitivisme.

fins be n end in s meu, i es ra n otar dolçament i melodio s a com un de ls bé n s majest uo sos d e la n at ur a l esa i q u an

El te és dins un coft'e, s itu a t al cor d e l a barca, constru ït especial m en t per co n tenir-lo, amb el

es deixa acompanya r per l 'o l or fa de l'olfacte e l do m és preciós de ...

té el te.

82

83

10

daurat qu e


I

Agus t í R o qu é (Barcelona, 1942)

PORTRAiT

Going my way. 1993 Ferro 33 x 76 x 46 cm

Edw ard R o bbins (Tu l sa, Oklahoma, 1930) Cafè, 1992 Co ll age sobre ¡>aper 89 x 116 cm

Ca rr e r s si le ncio sos, callats, indiferents , tran s itat s per fam iliars i amics o n es guarda una quieta intimitat com una bu cò lica poesia. Perfu mats amb fragà nc i es d'un l l o r er, d'un xiprer o d'un ram de crisantems. La síntes i d e tot un l larg recorreg ut qu e co mp o rt a molles ex per i è nci es i una infini ta t d'olors diferents és e l

"Quiza fa lte algo ... corno e l café en grano fresco y recién tostado, moli do e n el momen t o de comprarlo.

que tenen en comú l a sèrie "Silent Move'' i en particu l ar l'escultura G o in g m y way, títol tan paradoxal com l a

Hucla y sabo ree la difere ncia.

mateixa obra, i e l s cementiris.

No hay una mezc la única de café a l gusto de todos.

Una recuperaci.ó de les caixes de camió que resten immòbils en un refús, l 'ú ltim es tatge de la mort i dc tot a ll ò

Por esto. café superior se ofrcce en tres mezclas distintas y llenas de sabor: suave. medio y fuerte.

que embo lcalla e l trànsit. és e l que Roqué ha fet tot pensant en el silenci com a se ntiment universal. És una mica

No importa cómo lc guste el café. encontrara una magnífica mezcla totalmente de su agrado, tanto por su olor

la hi stòria del món de la càrrega . del transport de quantitats diverses de coses d'un cantó a l'altre de la vida.

como por su sabor.

És una obra lírica amb una resposta emotiva, i com tota gran obra fa reflexionar i pensar en diferents tipus de

Una experiencia que disfrutar. ·•

carregament i en les màximes variacions relacionades amb les olors: l'olor del ferro. l'olor dc la fusta, l'olor

Anuncio tornado de una revista estadounidense. Década de los cincuenta.

de l'asfalt, l'olor de les mercaderies i de tantes altres.

El olor del café es el recuerdo de:

L'aire fred de l 'acer comparable al dels àngels dels cenotafis contrasta amb el perfum emanant dels arbres. la

Las mañanas: el despenar del día.

fusta dels quals ha servit per fer part de l'escultura. La seva forma arrodonida i tensa suggereix una infinitat

Los bares de España con sus cortados, solos, carajillos y cafés con leche.

d'aromes d'acord amb l'experiència i la sensibi litat de l'espectador.

Lo s wes rerns americanos: los vaqueros siempre preparabao el café sobre un fuego al aire libre.

Acceptem que Going m y

El final de las comidas.

l or és un plaer es t ètic i físicament molt perceptiu, no s implement pel que ens suggereix del seu anterior con-

La bospitalidad.

tingut si n ó també per Ja seva matèria intrín seca. Podem ca n v i ar e l no m de les coses però e l seu perfum, la

El rito de mo ler e l café, c uando el olor es tan peneu·ante.

seva essè nc i a no s ' altera; a ixí Shakespeare e ns diu: "A rose by any ot her name wo ul d sme l l as swce t. "

II'G Y

ens entri per Ja vista i e l tacte, però no podem negar el seu plaer olfac tiu. 1 l 'o -

Ag ustí Roqu é I Ro sa Escayo l a

La amis tad: s iempre es una b uena excusa para pasar un r a t o juntos. 84

88


--·~~.:

..

_

IAntonio Saura co~ca. 1930 ) Las delicios del jnrdfn 11. 1990 Mo no1ip 105x l 63c m

I Benet Rossell (Àgcr.

Lle ida. 1937) Quilla és l'olor de la llum ?. 1993-94 Tècnica mixla sobre 1ela 100 x 100 cm

L a va l l qued a força a prop d'aquell indret, del s conreu s llu e nt s del s verds d'olivera, d'ametller, de noguera. Un laberint d'olors. una placiduria de records de perfum s de fogueres d ' un a ltre temps: essències eloqüents. La mena de via nant s que hi perviuen só n signes del te mp s que regalimen s abes aromàtique s i que estan in sc rit s e n aq ues t pai satge a mb a rr e l s aèrie s que cerquen l 'o l o r de la llum . I quina és l'olor de la llum ? És l 'olor dels reco rd s sed i mentat s, pers ona ls i in t ransferibles.

86

Ciertamente, serie prima vera l ~~ pesar de los fondos int ensa me ntc osc uros. D c li c ia s de un jardín pcrfumado dond e e l o lor del jazmín y la rosa se e n tre mczc lan con e l pro us t ian o olor d e l <t tin ta de i mprimir . 87


ISoledad Sevilla ( València.

1944)

Pe1jume de li/as , 1993 Acrí l i e sobre paper japó 62 x 97 cm

INarc ís Serinyà (Barcelona.

J 944)

El vent, 1994-95 Oli sobre tela 130 x 162 cm

Vent, ven t. .. Que omples l es mev es veles, que m' acaric ies, m'eixugues la suor i l es llà grimes. S i et cabreges em cabrejo!

Evocar es parte de la memoria melancólica: Mark Rothko o Kaspar David Friedric h parecen renunciar a todo

I després em regales noves fragàncies .

e n s u pintura, excepte a un lu mino so y nosta l gico vacío. Los aromas, cual energía incorpórea, nos hacen dejar

Jo que visc de tu.

a t ras el mundo de las dimensiones y de las razon es humanas y nos inducen , como las pinturas de Rothko o

Que tu , ven t , escamparàs les meves cendres .

Friedri c h , a ese estado me l ancólico.

Jo també seré ve nt.

Perfu me de l ilas que todas las p r imaveras invadía mi estudio a través de l a ventana. 88

89


IJosé M • Sicilia (Madr id. 1954) Mont- Tonnerre. 1994 Oli, ceres i fu ta 100x75cm

Fra~ment

per

a

Jos~

IManuel Solà ( Barcelona, 1950) Els pensadors del vímet, 1994 Ferro, vfmct, piniUra i pedra 62 x 20 x 20 cm

Ma Sicilia

Foscor prenyada de llum. Clivella del somni que s'obre en la nit. com una guspira de vida que encén la matèria ondulant del no- res. Brunzit d'insectes entorn de la flama. Perfum vegetal tol fluint des del centre al límit dels se ntit s. Aquí el color és l' absència de color i e l so l'absència de so. Mirall noc turn , matèria viva en l'instant precís en què la paraula esc l ata. A. Tàpi es Barba

90

Men tre es ti c polint les soldadures. noto aquesta característica i suau olor calenta, una mica dolça i penetrant. del ferro; a l'a ltre costat. a la ràdio sona una peça de Garbarek que m'agrada. La ràdio la poso per no sentir els soro ll s ex teriors , l'olor a llimadura fre sca em recorda a vegetal c uit. En aquest moment. l'olfac te és l'únic sentit en contacte directe amb l'obra (tots e ls altres estan protegit s, ulleres protectores d'orelles, guan ts). No sé co m la titularé, si Wurm o El s Pe nsadors del víme t . 91


I

Josep M . Subirachs (Barcelona. 1927 ) Doble imorge. 1968 Alumini i bronlc 57 x 124 x 2.5 cm

I

Susana Sola no (Barcelona. 1946)

Patena de trànsit. 1990 Ferro 45x51x3cm

Segons Empèdocles són quatre els elements de l'univers: l'a igua. la terra. l'a ire i el foc. Però e ls quatre elements per a la transformació d'una dona en una deessa só n el vestit. la joia . el maquillatge i el perfum. L 'obra Doble imatge h o simbolitza. El pas de l pe rsonatge d'una matèria a l'altra representa metafòricament la transformació de la matèria e n idea de l' acte e n rit u de l'i ns tin t e n e ro ti s me de l a mo d a e n es til

L' o l o r i e l se u ca ràc te r es co n ve rte ix e n ru mo rs del te mps, la be l lesa: la me mò ri a d ' u n in s tan t co nfi de nc ia l.

so ta a q ues ta se nsac ió infe rid a es d iss i pa grad u alm e n t

d e l a na tura lesa e n a rt d e la d o n a e n de es s a

92

93


IFrancesc Todó (Tono~a.

el Bnix Ebre. 19:!2)

Objectes de laboratori, 191!3 Oli sobre te la 53 .5 x 72,5 cm

I Antoni T à pi es (Barcclon:l.

Q ua n e m va ren encarrega r aques t q uadre. m é~ q ue de l pe rfum se' m va parlar del s e l e m e nt ~ d e l pe rfum i s t a. o 1923)

s i g ui que em vare n po rt ar al me u es rudi e ls o bj ec tes. rla sco ns. f i lt res . a m poll es dc dife rent s fo rmat s per fe r

Signes sob re taronja , 1977 Pintura acrí lica i llapi ~ sobre pup cr 57 x 77 c m

una na t ura morta amb to t s aques t s mod e l s. En ge neral e ls meus quad res són. en prin c ipi. una di s tribu c i ó-o rd e nac ió e n una supe rfície plana d'unl> objec tes d'una forma quasi geom è tri ca. amb un equ ilibri dels diferents plan s . una compe nsació d'espai,, com una bastida del quadre: els co l o r s, com tèn ues. tran~parcnts. dclicatl.. sense el.tridèncie~. jugant amh uns ton~ poc definits i a mb h armon ia. També va l a dir que procuro dir les coses d ' una forma poètica. i alhora amb ironia. En aques ta p i ntura . i a part de t ot e l que he dit aban~ . hi podem veure altres coses com. per c:-.cmplc. un

La meva marc ho fou tot per a mi en e l s anys de la infant esa i durant quasi t o ta l 'adol escè nc ia. En ella. hi tro-

requadre e n primer terme. que represen1~1 una planta d'on !>' extreu l 'essència base del!. perfum.,: a l a part de

bava totes Ics qualitat:.. totel. les instint ives proteccions qu e Ics c riatures busquen en les d o lce s e s femenines de

dalt ta mbé es poden ve ure unes fulles d'un verd tendre per donar la sensació dc frescor. i a mà dreta un altre

d'excitaci ó.

requadre. amb una fórmula màg i ca, per elaborar una aigua de colònia que ens donarà el primer cop de fres-

l'ésser que els ha c ngendr:u. Fins i tot la seva olor se mbl ava ca lm ar-me en e ls mo me nt s de temor

0

I e nca ra av ui . quan se nto a lgun perfum que em recorda e l d'ella, cm rerorn a aquella se nsac ió de beatitud que les

co r i. per a l vesp re , aquell perfum per seduir.

seves abraçades i e l ca l i u d'estar a la seva falda em prod uïe n . Tan fo rta e ra aquesta s ugges tió de L'olor que, de

A més del fla scon s. un d 'e ll s amb es~è n c i a dc « Esp li ego >> . es pot veu re una ampolla d ' aigua dc co l ònia.

g ran , e n un mo me nt dc so l e dat i d e tri s tesa, rec o rd o have r seg uit pels carrers de Pads durant una estona u na se nyora que exhalava e l mat e ix pe rfum de la mare.

« Maderas dc O ri e n te » . tota u na evocació d e ls any~ tre nta , de l a meva infantesa

Ex t re t de l ll i bre Me mò r ia perso 11 a l

94

de l 'csti I cub i \la.

To t ell envoltat d'una atmo s fera daurada qu e li dóna e l ca ire de l temps . e l te mp s necessari per a l ' elaboració pa c i e nt d e l pe r f u m.

95


t:J.t ••

I Pep Trujillo (Lle ida,

I

Josep Uclés ( Badalona, 1952)

1958)

Fumigaci6, 1993 Ac ríli c i tècnica mixta sobre te la 130 x 195 cm

So d'olor, 1992 Ol i i paste l s ob re tela 58 x 76 cm

Producció de fum o de vapo r s olorosos obt i nguts c re mant resines (ence ns, gàlban, labdauo. s t yrax). fustes oloroses (cedre, sà nda l , agar d e les Índies), pols de plan tes aromà tiqu es (farigola . llorer , cla u d'espècia) o aigües d'olor i perfum s compostos. La funció de fumigac ió més antiga era rel i giosa i sagrada. Estava relacionada amb el cel i e l s déus. Des d e t'an tigui tat fins al segle de les l l um s les fumigacions va n ser l' a rm a co n La fasc in ació per la mú sica, no , per l 'instr um ent , e l s materials nobi l íssims transformats e n humi l s servidors

tra els co ntag i s i les grans ep id èmies. Però l a importància d'a l lò sagrat i d'allò terapèutic no ha de minimit-

d'humils i anò nim s músics , e l mà a mà encara més anò nim , la suor impregnada durant anys, per carícies, p e r

za r ta utili tzació profana de les fu mig acions. Al llarg de l a hi stò ria han aco mp anyat els homes no so l ament

lluita, a l'encont re d'una plenitud tan intensa co m efímera i tornar a come nçar, cercant-la d e nou.

per e mma sca rar les males o lors sinó també p er al p l aer dels seus sen ti ts i per co ntri bu ir al decorat de les fes -

Tots aquests actes m íni m s i a vo l tes excessius van c i catr i tzan t e n e l teclat de ma rf il d'un piano, qu e e nvelleix

tes. Els nostres purificadors d'aire, s ri cks i perfums d'ambient só n els hereus directes dels pe rfum adors i dels

i no vo l ser tocat perquè està satur a t i desprèn ta nta o lor qu e ja n i ngú pot intentar - h o sense sentir que ex pre m

pebeters.

una f rui ta ja expre mud a.

(Text ex tre t d e l Dictionnaire du langage perfum é, Éd ition s Quarantc Huit Publicité ) 96

97


IJuan Uslé (Sa nta nd er, 195 4)

I

Darío Urzay (Bilbao . 1958 )

Bonues words , 1991 Tècnica mixta sobre te la encolada sobre fusta 56 x 41 cm

Froun life VIII (Sm e /I il ). 1992-93 Pigment s di\crso; amb vc rnfs i malla dc camuflatge 122 x 122 c m

Las formas que aparece n en prime r plano , cruzando el li en zo, posee n un m ovimie nto que ha s id o detenido. Entre estas forma s y el fondo ha y una malla de ca mufl aj e, utilizada por naturalistas y cazadores para co n -

Sa lí al jardín y me dirigí ha c ia Ja p i sc in a. Mc zambu llí. Por in stantes . el líq uid a se iba ha c icnclo ma s denso .

f undirse co n un determinada paisaje de una zona de Es tacl os Unidos. El único se ntid a que podemos utili za r

costosa de atr av es a r. Oí aquel ¡crack! y me despcrté. Estaba se ntad o so bre la barandilla del puentc , con l as

an1e es t e p aisaje es e l de l a v i sta. El so nid o ha d esapareci d o. l as sensac i o nes o l fativa s aparece n como " no

rnano s e ntre laza d as d et r as de Ja nu ca y co m c nzaba a ttrnan ece r . No sa bía c uanto tiempo ll cvttba su rne r gido e n

o l o r ", l as se nsac i o nes Lac Li l es se desva necen frente a l a l i sa y bri l lante ca pa dc r es i na.

esc Jcta r go y n i s i q u iera si había cc rrad o la pucntt d e l es tudi o.

Eterniza r u n in st an t c co nl l eva perde r l o efímera, pe r o tumb i é n activar l a m c rno riu .

¿A qu é hu el en l os sue ños?

98

99


-- ,..

..,~....._

ILorenzo Va lve rde

I

(Barce l o na . 1961)

.

Alicia Vela (Vi l l alucnga, Sn r ngossa, 1950) Olor a ti , 1990

V6monos al ccunpo ¡;or ro mero, 1992 Acrf l ic sob re tela 11 4xl61cm

O l i, pastel i carbó sobre pape r 70x l 00cm

Po see r la distancia y permanecer en el olvido. Tiempo de desamor. Aroma herido. P oseer el espacio y escuchar su silencio. Espacio blanco. Vací o.

Como lugar natural de los sueños. Re sidi r en ellos y ser transparencia. Desnuda. Si Deleuze i Gattari ens parlen que " l es sectes, les cape ll es, les avantguardes i les rereguardes són encara

Y desl i za r lo s dedos que so n fuentes

arbres, en tant que en la seva e l evaci ó com e n les seves caigudes ridícu les a ix afe n tot e l que passa d'im -

de aroma. Que son cuerpos. Que so n

po r tà nc ia ", l'aroma de r o maní e n s parla del nomadisme, d'<aque ll que n o i mita res, qu e només és camp de

si mulac io n es.

roman f.

O l or a Tl. 100

101


T

I Lluís Ventós (Barcelona.

, .

~

er: j.

1952)

Ambre gris . 1988 Ac rí lic sob re ca rtró

Moisès Villèlia ( Ba rce lo na , 1928 -1 994 )

75 x 105 c rn

Mòbi l de barnbue sa guadua ( bambú )

Sense rílol. J 987 - 88 170 x 295 x 295 cm

A mbre g ris: Sub s tància de consistència cerosa. d e color gris negrós i d'ol.or de me sc , que es troba en e l tub d igest i u dels ca txalots i d 'a l tre s cet<1cis mari ns, e ls quals l'expel ·le ixen ensems amb les matèries f e ca l s, i

Una vegada em van p reguntar per la meva flor prefe r ida. " Les que cultiva la meva dona", va ser la meva respos ta .

també surant als mar s tropicals , en ma sses de 14 a 15 kg. Prové de l 'acció de l s sucs gàstrics dels cetac i s sobre

Sempre assoc io la i mat ge de la f lo r amb la seva o l or. P o tser amb la meva co n testació associava l ' o lor de la

e l s cefalòpodes, al i ment bàsic d ' aq uests an i mals. E l s seus principal s constituents són: el colesterol (80%) i

meva dona com a cent re generador d e perfums.

l'ambreï na. Es fon pels volts de 60 ° C, és i nflamable , evaporable quasi se nse res idu , i ns ol u b l e en aig ua i s o lu -

S ' ha repetit molt l a ironia crítica de dir: el p r i me r home qu e va compara r la d o na amb una rosa era un poeta.

b l e en els so lvents orgàn ics . És emprat en perfumer i a com a fixador i com a tintura; antigamen t fo u uti l it z at

e l segon ja va se r u n imb èci l.

com a af rodisíac .

Del s animals vivents les fe melles varien més d 'olor que e l s mas c l es . D e fin i r una femel l a amb una so la imat( Text ex tret de la Gran E n c i clopèdia Catalana)

102

ge i amb una sola olor és una de les tant es manifesta c ion s de l ' es tupidesa.

103


En l'estat de le s flor s la meva sen s ibi l itat actua més per imatge que per o l or. Les o lors que em prod ueixen més

I Zush ( Barce lona,

afinitat s ón: herbes, arbres , molses, bolets, les transformacions orgàniques q ue fan l'humus. Una de l es maneres

1946)

0/orenis Dasia, 199 1 Tècn ica mix ta s obre paper 49, 5 x 57,5 cm

de cata l itzar aq uesta sen s ibi l itat és q uan d i em amb la meva dona: "El bosc ja fa olor de bo lets." Per n osaltres és la plenitud olfactiva i també visual. Podem olorar i ta m bé ve ure que min u ciós és el paisatge en les nostres

""'~-­

'"

recol · leccions. Tota la meva vida he manipulat matèries vegetals , cosa que eq ui val a dir q ue els meus c in c sentits han actuat harmònicament. Hi ha perfeccions que només es poden deduir pel tac te, altres per la vista. Tota la meva obra té una sonoritat opaca. Em moles ta el buit, em suggereix fa ls edat. J moltes vegades ti nc la necessi t at imperiosa de degusta r la pr i mera matèria. És una ma nera de s entir l' aroma més viscera l ment. El bambú é s una gramínia com ho són el blat de moro, l'a rròs o el b l a t. M'agrada l'olor a pa l la, la de la fa r ina pa s tada amb aigua i l a del pa acabat de coure. M'agradaria que la meva escu l tura ting ués el perfum de ls forns de pa i que la seva forma suggerís totes les me ravelles amb les seve s o lo rs corresponents per co nti nuar desitjant el pa nost re de cada d i a.

T

1

104

l OS


Traducciones. Traduccions


falt;~

po~ibles

ESEl\JCIAS VISUALES

subjetivas. Por esta

Conxita O liver

aprehensión olfativa se reduce a un simple hecho instintivo. sólo desarrollado por

entre olor y color son muy subjctivas: aunquc. poéticamcntc y como dice el

profesionalcs que tienen en el olfa10 uno de

conocido verso dc Baudelaire. "Le parfum. les couleurs et Ics sons. sc répondent".

Si uno de los objetivos claros de esta exposición es sensibilizar al público de la importancia y el valor de las sensaciones olfativas para aprender a mirar una obra dc arte. el nivel de panicipación que debe conseguirsc con esta iniciativa tendría que situar~e

en el aprendizaje interpretat i vo de

de aplicaciones. la

los elementos de trabujo basicos. al que para definir concretamente -cuando nos lo proponcmos- tenemos que recurrir a otras sensaciones corporales que conocemos y que identi ficamo~ con gran precisión. Dccimos que un olor es dulcc. aspcro,

De todos modos. las

cquivalencias

podamos escrutar cicrt:l> idcntificaciones. Cuando se consigue un :1ho grado de desarrollo de la sensibilidad. las formas y el color adquieren un valor interior y. finalmentc. un perfume interior. Recordemos lo que cscribió Kandinsky en

las percepciones olfativas plasmadas a nivcl visual. Esto se debe a que es ta totalmente

:uereiopclado. fresco, calido. acido, punz:lnte, acariciante, penetrante. compacto.

su obra De In espirirual en el arre: ''La

probado que la mayoría de impres iones

ctéreo. so rd o ... La de fi nición de las se nsacioncs olfati vas con conceptos propi os

fo rma. pese a ser complctamcntc :tb~t rac t a y parece rse a una forma gcométri ca. posee un

dc ot ros sc nti dos sc rcaliza e n basc a asociaciones mediante las cuales la

sonido in terno, es un cn tc es piritual con prop iedades idé nticus u estil mi sma forma.

olfativas que recibimos no ll cgan a se r conscien tes, ya q ue continuame nte nos abo rd an estímu los que nos pasan desape rcib idos a ca usa de la fa lta de una buena e clucación olfativa. El porqué es muy sencillo: c ultura lmente se asocia el sentido del ol fato con e l instimo prim a ri o y con la primera impresión animal de conocimiento ancestral. El olfato, pues. es una de las primeras actividades sensoriales que se manifiestan

pc rcepción en un :-.ector se nsorial es acompuñada por la corresponde ncia o la resona ncia de pcrcepciones en ot ro u ot ros scctores. Esto establece un fructífe ra interre lación de la que beben muchos campos de actividades artfst icas actuales. La creación plastica y la musical. la

Un triangulo ( ... ) es u no dc es tos cn tes con s u p rop io perfume espi ritua l. En relació n con 01ras formas. estc perfume ~e diferencia, adqui erc ma ticcs consonantes. pero en el fondo pcrmnnccc invariable. como el olor de la rosa que nunca podr(t confundirse con el dc la violeta."

visiva y la gustativa ... comportan una

Algunos colores ticncn una fragancia. un aroma definido que los haccn sumamcntc

integración de las artes. en la que. sin embargo. la actividad olfativa queda

y aromatico~. lo cual confirma el proceso de desrnatcrialinción de la obra

bastante al margcn. sólo reconocida por la

recuerdos de nucstra iofancia comprobamos

cultura gastronómica o la pcrfumística. La relación que se ha establecido entre el

de artc por un cntramado de proccsos sensibles. Si un ser C\ capat de captar todas las sensacioncs que han hecho posiblc la

que hemos ido reconocieodo nuestro entorno mas cercano y hemos ido

olfa to y ta trilogia forma-color-textura, por ejemplo. no sc ha dado nunca con tan ta

creación de una obra dc :me. lograra llegar a comprender la realidad en toda ~u

adquiriendo coociencia del mundo. Así

intcnsidad co mo la relación entre las anes

pues, a med ida que se produce e l desarrollo físico , e l olfato -por fal ta de actividad- va

phis ti cas y las musicales, que han sido íntima me nte vincu ladas y est udiadas.

amplitud y profundidnd. No pucde exis tir un conocimicnto e n profundidad ~in unn verdadera perccpc ión se nsor ia l co mpleta.

pe rd ien do protagon ismo para dejar pas o a

Trad icio nal me ntc. el arti s ta ha desa rrollado e n profundidad los scntidos de la vista y e l

dado que wdos los scntillos corpora lcs ~on impo rtantes para co no cer el mundo. Dc

tacto (cst im ac ión de los va lores textuales de la malcr ia) porc¡ue ha aprendido a trabajar los valo res v isuales y uíc tiles. pero ha

al imenta de todo e l conjunto dc sensacio ne~ y de expericncins cmotivas que estos entc~

en Ja etapa infantil. a diferencia de Jas reacciones auditivas y visuales que después adquiriran gran protagonjsmo. pero que aparecen tardíamente. A partir de nostalgicos olores almacenados en los

los demas se nt idos que se ej e rcita n, se cultivan, se alecc ion an e incluso se premian soc ia lmente. Por es ta razón, si qucremos a proximarnos al universo de los olo res y a las interre laciones que pueden establecerse con los dem:ís sen tid os. hemos de iniciar primero un rodaje y afinar nuestra sensibilidad olfativa para saber reconocer después otros tipos de relaciones y llegar a comprender los significados y connotaciones que esconden. Los olores tiene una eapacidad de evocación

actividad

vi~ual

y la poética. la función

dejado dc ladC> los olfativos como secundarios. dado que son mucho mas difíciles dc reflcjar y porque. como ya hemos dicho. la sensibilidad olfatoria en nucstro sistema cultural h:t sido ignorada y rcchazada, y por lo tanto no se ha desarrollado en absoluto. No obstante, es evidcntc que

una~

tonalidades verdes

instant:ínea que se puede llegar a traducir -por la intensidad de las asociacioncs y por

intcnsas. por cjemplo. nos puedcn evocar una scnsación refrcscante surgida dc la

las re laciones directas que se establecen- en

naturaleza y que. al mismo ticmpo. podemos dejar corrcr la imaginación y recordar el g rntifi can tc aroma de la hierba mojada:

lonalid;~des

croma ticas. en intensidades

lumínicas. en co nfiguraciones concretas, en cvocación dc at mósferas o, inc luso. en s ugerencias dc espac ios: sie mpre por medio , no o bstantc, de unas re lac iones a bs tractas y

porque es obvio que u na imprcsi6n cromütica nos puede trae r a la mente una rcferenc ia o lfa ti va dc disti ntas co nnotaciones.

109

perfumado~

igua l modo, la asim ilnción plastica se

comportan. En este sen tido y en esta oca~i6n, el olfato se convierte en el discurso y en .:1 denominador común dc un:1 colccci6n artística concebida a partir de un estrccho di:ílogo entre el colcccionista y el artiM:I. Un coleccionista que e\. a su vel. un perfume~ - un perfumista- un

composi10r de

profesional que a lo largo dc tOda su vida ha indagado en el univcrso del olor. desarroll:índolo cstéticamcntc con su~ propios perfumes hasta haccrlo trascendcr a ot ros campos dc actunción pnru estudiar ~u~ posibles concx iones y para Iel i smo~. Dc este modo, el hi lo co nduc tor dc la presente ex posic ión sc hn ido tcjiendo

:1

lo


l~rgo

I~

dc vc int c ailos. intentando darle

m:lxima cohercnci¡¡

po~iblc

y un concep to

unificador. basandO'>C en que e l olfato provoca emocione\. '>Cn~aciones. dcspicrta dcscos o avcrsionc\. e inclu\o

tran~mitc

la va nd a. menta y naranja , s ie n do cs to>

que ex perimen tar e investigar largo ticmpo.

mu estra era tratar un amplio abanico de l

pasajes dc la obra de Rancillac - que a

últimos mis preferidos, co mo m:ís tarde ha

Pcro. a dife re nc ia de ésra, e l creador

cspectro olfativo: los olores del cuerpo. los

co ntinuación cxpo ndré en algunos puntos-.

dcmo~trado

mi gloto na inclinación por los

cara mel os. Los veraoos en el c:ampo. en

ca~a

dc mi

cxpericncias vivi das. sent ida' o recordada~ que sc van almacenando en la rncmori;r

perfumista trabaja por encargo la ma yoría

o lores de los co lores, los olores dc los

para dcrno;.trar. bas:índome en la propia

hasta convenirsc en un imporrantc

dc las veces. ofreciendo sus servicios a un

anim;rlcs. las materias primas con

cxpericncia. que otro sent id o . e l olfato .

que ,,a aume nt a ndo

clicn tc que determina las caracrerísticas

ernanacioncs o lfativas ( plantas). la

rambién puedc facilitar la comprensión del

connotacione;, cul!u rales que

po~o.

progrc~ivamenre

no~

];¡

con las

>Ociedad

abucla maiCrna. conforman gran parle dc

b:bicas de la fragancia que desca conseguir.

fi~iologra

lcnguajc artístico.

nos inculca. E'>te bagajc

tr:nar'>e en sí rni<;mo dc un reino cornplejo.

mis primeras expericncias olfativ;rs: e l olor

segtín el mercado al cual va dirigido y,

cultura popular. la moda de los olores o la

El artc es un lenguaje codificada. por lo que

percibir el mundo ca'>i

inrnen~o

de la rierra rnojada mezclado con el dc los

sobre Iodo. tras haber estudiada el público

lite ratura de los o lores.

es indispensable adquirir una visión

pesar. no obstantc. dc que p:1ra adquirir una

eucali ptos después de la Jluvia. el aroma dc

que lo ha dc consumir. sus gustos. su

Al percatarme de que en esa muestra no se

especializada dc él para comprenderlo .

las infusiones. el fuene o lor de naft a lina

procedencia social. s u ni vel cultural e

exponía nada en las paredes. se ntí la

modo que no

que só lo afloraba algunos diu s de l ailo.

inclu~o

nece~id;1d

nari7 -olc r. inhalar u o lfatear- para desvela r

indis pe nsable c icrto aprcndi1aje que iril

~entimicnros

dc una manera inten\a. al

y profundo.

Estc intercambio que ha cMablccido Ernesto Ventós en tre e l mundo dc J¡¡

compo~ición

dc

perfumes y e l dc la creación plilsric a

las

m oda~

y el c lima. facwres que

de la olfacción, el olor y la

de ponermc en contacto con

e~

>uficien te aspirar por la

~in

pcrmite

csfucno físico. a

visión cspccializada no sca ;,uficientc toda la acumulación vivencial. sino

C(U C

sc;r

co incidiendo con el cambio dc csración. e l

no hay <1ue olv idar en rodo p roceso de

p intores y escultores para llacer ies

los códigos propios del perfume. A s í. la

cristaliza nd osc co n e l trabujo diario.

o bras cxp uesta '> - un ctím u lo dc

perfume de rnie l que de sprendía el rabaco

c rcación. El perfume es un producto que

participes de mi in ic iativa. q ue tendría que

mirada dirig ida al mundo exter ior no es la

Com o expone Runc ilhlC, "nadic sc ha

conoc imi c ntO'> muy fructffcros. rcs uhado d c

fumado e n p ipa. e inc luso e l de sagradab le

tien e. dc e ntrad a. un valor como produeto

ir madurando perso na lmente. Pri mt:ro lo

rni s ma mirnda que di rigimos a una obra de

convenido en p int o r s61o po r e l si mple

un¡¡ tarea dc hú squcda que sc ha q uc rido

olo t· del sótano, dondc sc mezclaban los

de cons umo.

intenté esc rib ien do ca rr as a artistas y

artc, pues ésta ha de estar mrni mamerne

hccho dc contempla r Iu narura lc1.a. un arbo l

llacer ex te nsiva a l ptíbl ico po r rn edio de la

olo res de pa pel dc pcriód ico húmcdo, con el

En es te sen ri do, u na vez lanzado a I

educada. Es te mec a nismo de percepc ión.

boni to, a una mujer hermosa .. :·,

expos ic ión que e l Palacio dc la Virrc irHt ha c rc ído inr c rcs anrc prese nta r. A trnv és dc la s

de la madera y la ro pn vicja; s in o lvi d ar e l

nll.: rcado , el perfume se a dapta a las

galcr istas, pero la res pu es ta fue mu y pobre. Tu vc q ue cs ta blecer yo mismo co ntac to co n

igua l qu e el oJ f¡¡to, se ada pta a la nar ura leza

parale lamente nadic pucdc

hedo r del estiérco l y su es pec ia l ca puc idad

caracrcrístic:1s de l cons umi do r, dc manera

c ada u no de los artis tas para exp licaries mi

dc los objc tos pc rc i bidos.

perfumis ta (c reado r dc perfumes) só lo por

pimuras y csc ul! uras c rc ad¡¡ s c xprc samcntc

para po tencia r c ualq uier o tro olor. És tas

que el perfu me escogi do por c ada persona

proy ec to e int en ta r que co mp artiescn la

Al nuccr, todos nuestros sent idos f ísicos

e l hec ho de o le r un:t fra gancia mag nífica. Se

re fl eja. normalmeo te. su canícrer, su esti lo

propuesla de plasma r. represe ntar o reflcjar

comicnzan a actuar. torpementc a l pri ncip io,

ha escrito mu c ho sobre la perfumeria y

dc vida. sus preferencias y su personalidad,

sensaciones olfativas y que. ademas. fueran

dcbido al desconocimiento de los d iferentes

rodavía sc continúa publi ca nd o mu cho sobre

ca paces de comunicar visualmente al

cstímulos que los in c itan a activarse.

el mundo dc los

pe ro dcsgraciadamcntc sicmprc dc un;r

constiruyc - tal corno lo

manifie~t~n

las

co n la int e nc ión de co munic¡¡r scnsac ioncs y

son. sin duda, mi s primcras pr:ícticas o lfar ivas. pese a que mi aprendizaje,

perccpcio nes olfativas. los artista' es t:ín ofrecicndo o tro ri po de diil logo exp re;, iv o

entendido como tal . co men zó al trabajar

dc manera qu e revela mucha informac ión

co nvc rrir~c

en

y dc las frugancias.

aroma~

que alcanza un profundo nivcl de

junto a mi padre en la torre dc Sants y se

sob re nosorros mi s mos. No cabe duda de

espec tador esta s esencia s i nmateriales.

aunque es muy probable que lo prirnero que

scnsibi lidad. rncdianre el cua l sc pucdcn ir

dcsarrolló. sobre todo, duranrc los tres ai\os

que hay pe rfumes serios. clasicos,

Es seguro que tal sugereneia ha

sc aprenda a distinguir en la vida sca el olor

forma anodina e incomplet;!. Todavla no se

repre;,entado para todos los anistas un reto

dc la madre, de la comida. de la casa... lo

ha cscrito el libro que ana licc el mundo del

e nr iquecedor que les ha ofrecido un

que tcncmos m:ís cerca y nos resulta mas

perfume en todos su' principio hasta el fin.

cscalando otro;. grado<, dc conc>.iones entre

que pasé en Suiza y Francia como ayudan rc

moderno~.

el entorno olfatorio y la expre;.ión plastica.

del maestro Arturo Jordi .

todos los gustos. de forma que todo el

;I]

tiernpo que el receptor puede mantener

otras vivcncias con la obr;r y disfrutar dc o rras posibilidadcs scnsitivas. Los anisras que

~e

han plantcado rcflejar

una percepción olf;H iv;r lo han hecho. co mo es cvidcntc. dc formas muy di vcrsas.

puc ~

cadn uno dc cllos sc e nfre nra con una

liberalcs. extravagames... para

nivelc~.

dc;.dc el

Así fue corno rne fami li aricé con las

mundo acab;r sintiéndose identificada segú n

mecanisme de conexióo con orro ni vel

familiar. y aunque no podamos apreciarl o.

difereotcs csencias y sus carac rerísricas. a l

su idiosi ncras ia.

diferen re de comunicacióo, con un lenguaje

es casi seguro que nos guiarnos por el

El aprendizajc del olor es ba>ico para

ri empo que ejercitaba la memoria de mi

Por olra parle. hay que sei\alar que al

dc gra n desarrollo imaginati va y, al mi smo

sentido del ol fato p:mt ir descubriendo el

conseguir las claves del código

nari z. Para aprender de forma progrcsiva a

mezclar el perfume con la exhalación de la

ticmpo. intclectual que interpreta

rnundo que nos rodea. La percepc ión

perfurnístico. pcro es la condensación de

c rear fórrnulas y a api icarlas a los disti ntos

propia picl. varia e l olor de las esencias y

pla&ticarnente la inhalacióo del rnundo

o lfati va es. pue>. uno dc los instrumentos

productos. fue necesa rio e l estudio

de los ba ls amos que lo componen. Po r esta

exterior de una manera conscicn te.

mas imponanles y basicos co n el que

una cxperiencia dc m:b dc cuarenta ai\os la que mc co nfirma (]uc no só lo es neces:1rio e l

pormcnorizado de los di feren tes

ra zón se d ice que un mismo perfume sufre

En estos momentos tengo la sa ti sfacción dc

conwmos para re;1liZ:1r nuestro pro pio

es tud io dc la mcca ni ca y

);I

técnica.

cxpcricnc ia s ubj ctiva y con unn imprcs ión

componentes. Fue un aprcndizajc ( untt

pcqueñas variacioncs en cada indivi d uo, lo

prese nta r en e l Espa i 2 del Pa lac io de la

de sarrollo y a lcanz;rr al conocim iento de l

ap licadas a una bucna mctodo lo gra dc

abstracta qu e han tc nid o que tran s forma r en

inic iac ión) ime nso que se ha ido moldcando

que pe rsona liza cada fragan cia.

Virrei na un a se lecc ió n de mi colección.

ento rn o .

trabujo. si no q ue es indi spe ns ab le tc nc r unu

materia l p l:istico para concicnciar e l

y pe rfecc iona ndo con la expc ri cnc ia diaria

Otro te ma q ue c reo necesa ri o me ncio nar

co nfi gurada a través de l estrec ho dialogo

Huy que tc nc r presente q ue el scntido de l

gran umo r por e l o fi c io.

g ra ci a~

<li c u;r l

cs trmu lo cxtcr no . Es e n cs tc aba nico

de l lento y reflcxivo proccso ind ispc ns:thlc

aqu í es e l rela ti vo a las var iac io nes de los

cs ta blec iclo e ntre es tos dos s ugerenrcs y

olfuro es el único a l que no podcmos

do tarcmos dc alma a nucs tras c reucioncs.

d iverso. en cstc cspcc tro V[lriudo. donde

en la concepc ió n de nu evos pe rfu mes. Sc

cs tcreotipos socia les. Últ irnarnente hemos

evocadores mundos. e l v isual y e l o lfa ti vo.

sus trae rnos vo lunw ri ame nte. e n co ntra dc lo

Un perfu me o u n arorn:t si n a l ma

nu n ~a

se r:í

radica e l a tractivo d c la cxpos ic ió n

trata dc un quehacer que requ iere i nvcrt i r

advertida que las ese ncias aspe ras. con

pa ra que el público pueda compartiria co n

que succde co11 los dcmas, cuya acción

una obra ro ta lmcntc co nscg uitlu. Para wdo

co nfigurada, primcro po r la co mp licidad

muc ho tiempo. una c reac ión a la que un o no

ccdro y flo r bla nca. muy utilizadas en las

nosotros y llegue a sacar s us conclusioncs.

llcga mos a ne utra liza r cerrando los ojos. la

creador, p ues. la c moc ió n no lo

estab lccida en tre perfumiSta y artis ta y.

puede enfrentarsc con prisas, pues hay que

co lonias masc u linas. son empleadas rarnb ién

boca. tapa nd o nos los o ídos o. si mplemenre.

debe co nocer su o fi c io - que ir:í

seg undo. por la riquc1.a dc la;, traducc io nes

se r co nsc iente dc que, cuando sc quicrc

por las mujcres, lo cual nos permite

APRENDER A OLER PARA COMPRENDER

cvirando tocar un obj e to . Lo que sí resulta

construyendo y conformand o dia a día- y

o lfari vas marcriali1ada' plasticamente.

materializar una idea nu eva. la claboración

co mprobar que la aproximación entre los

COMPRENDER PARA OLER MEJOR

vcrd;1dcramcn tc imposible es

de su fórmula ex igira mu c hos mescs dc

dos ;,exos va acompañada de la dc s us

(Now s sobre la conferencia "Olor dc anc ...

emanac ioncs y

INICIACIÓN Y APBENDIZAJE EN EL

trabajo y. pese a la dedicación y el csfucrzo,

fragancias y que las fronteras olorosas e ntre

a cargo de Ernesto Ventós Omedes en Lucta

e~

MUNDO OLFATIVO

su vida ral vez sea rclati,·amentc corra. A lo largo de todo un ai\o. por ejcmplo. pucdo

el hombre y la mujer se estan diluyendo cada vc1. mas.

[Montornès del Vallès) en 199-t)

Ern es lo Ve nl ós O me d es

La iniciativa de la colección

En Ver y comprender la pi11111ra. titulo dc la

resulta mas fi1cil dcscribir lo que percibimos

lenguajes pictórieos

última obra de Bernard Rancillac. ésre

a tr;rv6 de cua lquiera dc los sen tidos de la

de la experimcnweión científica y artbtica de las cualidades visualcs propias del color.

hacer unas dicz o vein re fórmul;1s entre las Nací en el

~e no

una tmdición

dc una f arni li a que. fi el a

tran~mi tida

de padres a hijos.

durant e genc racio ncs sc ha rn:antcnido e n

l o~

e~capar

a la

olores ex teri ores. porque

cvidcntc que ;,i no

re~pimrnos

no

e~

todo .

disfrutar con lo que hacc. Al igual que el

arti~ t a.

e l pcrfumisw

también cucnta con un amplio abanico dc elemenros que conjugar en '>U\ cre;rcionc;,.

podemos vivir. Por esta ratón. cuando

~omos

niilos nos

El pintor. por cjcmplo. ,abc que lo' ~e

dcsarrollnn particndo

cuales es muy posible que sólo una o dos

La idea de iniciar una

resulten interesantes. mientras que e l resto.

una obra plastica creada a partir de

facilita. desde s u experiencia como pint or.

vis1:1. el oído. e l gusto o el tacto. que a través del ol fato. pues sobre lo& prim eros

El color -igual que o tros conccptos- es un e le rne nt o de exprcsión imporra nte y su

si no se comercial izan. picrdcn s u va lor a

colecei~n

basada e n

percepcioncs olfativas nació en el año 1978,

la' claves para abrir la s puenas del dominic

con o plazo.

a wíz dc la cxposic ión ce leb r;rda en la

pic tó rico, analizando los d iferen tes ni vc les

ejcrccmo' un co ntro l voluntari o, mientras

de los perfumes. Fuc e n una to rre del barrio

Para c rea r un perfume es ncccsario

Fundación Joan Miró de Barcelona, tiw lada

qu e relacionan al espectador con el lenguajc

que 1:1 pcrcepción o lf:uiva nos resul ta

poder y si mbol ogia es bicn conocido

dc Sams- Lcs Corts dondc c rccf. rode ado de

consagr;1r un tiempo a la cxpcrimc ntaci6n y

codi ficado de l a ne.

~ornplctamcn t e

entre los bu e nos pro fcs ional cs.

un dcsordcn dc bido ncs dc csencias que

la in vestigación, dc la mis ma forma que

"Oier y compre ncler la p intu m" es mi

Dcsdc que nucemos. todos los se res

reco noce n su ínt ima rclac ió n co n

ca rgaban e l ambie nte dc aroma de espliego.

para c rea r u na o bra p l:ístic¡¡ wm hié n hay

adupwc ión perso nal de l rrtu lo y algun os

humanos nos v:1mos carga ndo de

sentidos.

co ntac to con e l mundo dc las

fragancia~

y

110

"Sugcsti ones o lfa ti vas·•. en la que partic ipumos d ife re ntes perfumis tas. El te ma era 111u y v¡¡ riado y lo que prerendín In

in evitab le y abs tracta.

111

qui c ne~> lo~

dc m:b


El color rojo. por cjcmp lo. rapidamente

come nid o que ha de co nmovcr a l espectador

sobre e l pape!.

sugicrc pasión, amor y tarnbién la violencia

y forzarlo a re vi vir sen;,aciones. El anisi a,

Los lrazos del ar1ista 1ienen gran valor

de la sangre, por lo que se cmplca en

como proposo Kandinsky, ha dc cducarse e

expresivo, son una enlidad viva que, con su

perfurnería para caracterizar colonias serias

indagar en su propia alma, cuidandola y

pleniiUd o vacuidad. concenlración o

y perfumes sofislicado\. El a1.ul es sin duda relajante y deno1a dul7ura. frescor. alegría y

desarrollandola para que su 1alcnw cx1crno

cxpansión. movimien10 o es1a1ismo.

pueda ves1ir alguna cosa y no sea como el

cxpre~an

artista

noblcza. siendo el color lípico dc las

guame perdido de una mano desconocida.

sensibilidad. sensualidad, 1imidez. en

un simulacre de mano. sin scmido y vacfa.

defini1iva. unos delerminados es1ados de

bro1e vege1al. es un color común enlre los

De es1a forma. 1al como sugiere Rancillac.

animo o una dclerminada visión del

champúes y produc10s dc limpie1.a. al

si se quiere profundizar en el lenguaje

mundo. cualidades intangibles e

-----

1ímido volumarioso

agresre

seguro

acei1e de lavanda

el cuadro de Velazquez. Nucs1ra a1ención se centra en un cuerpo que cmilc basicamcnle

--

rígido

impalpables cu ri osamente apreciables larnbién en los perfumes. Penscmos, s in

ncmes naluralcs. Romamicismo. sab iduría.

sus cri1crios dc apreciación. Hay que

embargo. que la pcrcepción ol f ali va va

purcza y limpieza acompañan sicmprc al

entender que la vi ve ncia artíslica no nos

ligada a la zona del cerebro que rige la

sensib le

b lanco, co lor normalmcntc ut ilizado en los

producira p lacer y ni a legría hasta que la

aclividad s ubcon s icenle y que el men saje

se nsual

podamos as imi lar perfec tame nt e. Es10

o lfalivo lie ne un nivel de profund ización emoc ional que e l visual y au di1i vo no

re lac iona con la perfumeria olcohól ica. y e l

cs la vivcnc ia. Ja aproximació n interi o r a un

amar illo. como tí llimo cjcmp lo. sc relaciona

obra de a ne, no es una

con el so l. Ja luz y la juvcruud. Las colonias

sc conviene e n un rigurosos desarrol lo

Es por lo tan to es la interrelación tan ínlima

fami liares suclcn ser de esta 1ona lidad, y su

entre el mundo del al'le y el de la

no es una fruta madura a punto para

perfumeria -y que nos permiliría seguir

poder. A sí comprobamos que las

comérsela. Para

hay que seguir

Iodo un proceso que el mismo anisla ha

ocasiones hacc que me mreva a interpretar

psicológica y acuden direc1amcntc a la

tlejado inconcluso.

una obra de ane según los crilerios de

Un componen1e imponan1e en muchas obras plaslicas es el dibujo que. median1e la línca.

las diferencias aproxima1ivas.

lími1es. La conjunción dc las formas y los

el 1razo o el ges1o permile sumergirsc - si el

¿Cómo cvaluamos un dibujo y. al mismo

colores. con sus dinamicas respec1ivas.

anis1a es honeslo con su obra- en su

liempo, cómo evaluamos un olor? ¿Qué

componc una reserva ilimitada dc

psicología. de la misma forma que la mezcla

podemos decir de una línea o de un pumo?

combinacioncs p laslicas que no

de esencias y su proporción dolan dc

¿ Y qué pode mos decir de un maliz o de un

caractcr singular a cada perfume. El dibujo

acorde? A conlinuación presenlamos un

es un Jenguaje privilegiado de cxp resió n

esquema del carúc tcr que denotan algunos

~er

agradables ni

placcrucras. sino que han de exp resar unas detcrminadas posturas subjcliv•as.

direcw. de experimemación cons1an1c. una

1razos y dc las suslancias a romat icas que

Dcbemos tencr muy c lnro que la finalidad

escritura de gran duc1i lidad que br inda a l

sugic rcn cada uno de e lfos.

de l anc p las ti co no prc1endc agradar si no

autor una libcrlad dc ac tuació n d ifíci l dc

Basandosc e n los crite ri os de ap reciación

co nm ovcr, pues como dijo Schuma nn:

co nscg uir con ol ros procedim ic nt os

antes mencionades y agu di za nd o no sólo la

"En viar la Juz a las profu ndidades de l

art íst icos. Es to es pos i ble porque la mnn o y

mirada. s in o e l sen lido del olfato, idemifico

corazón humana es Ja mis ión del artista."

la mente se comun ican direclamcnte

los olores ca rac tcrís ticos de cada ob ra a

Eruendemos. pues. que su deber consis1c no sólo en dominar la forma en un puro ejercicio de configuración.

~ino

adap larla a l

medianle una energia flu ida, al 1icmpo que reflejan aulornalicamen le los movimicn1os y las descargas ernolivas en 1razos Jineales

112

partir de lo que sugicren los e leme ntos que la componen. He aquí algunes ejemplos.

y los hongos. y que hucle a madera y tabaco. Se aprecian 1ambién unas suli les plamas arom;Íiicas y mcdicina les. G rcgorio Prieto. Luna de miel en

Taormina , c.a. 1936 Mu seo-Fundac ión Grcgor io Pricto, Valdepeñas. Amaderado- Terroso y húm edo- Afrutado y ahumado - Herbaceo Lrma de miel en Taormina. de Gregorio Prie10, es una obra que podrfamos clasificar

eleganle

cftrico

dislinguido

30% lavanda

dc surrealis1a. El motivo ccrmal hace de la

25% naranja

madcra una presencia dominamc. que se

JO% limón

apreciación del perfume. salvando sicmprc

su u1ilización 1icnc. a la fucr1.a. unos

obl igawriamemc han dc

anisat/o 50% romero 50% hinojo

nerviosa a10londrado

plan1eando paralelismos- lo que en muchas

conno1acioncs del color 1icncn repcrcusión mcnle sin limilacioncs. pcro eviden1emen1e

floral 50 % fl or de azahar 25% j azmín 25% lila

pucdcn alcanza r, ya que induce a reaccio nes

inte lecwaJ y moral. Así, la creación anfs1ica

acordes húmcdos. relacionades con la tierra

pinceladas que cvoca n la fragancia dc las

afec ti vas de ca racte r pr i mitivo.

variarue. el dorado. simbo liza el lujo y el

disfru~arla

amaderado 50% cedro 50% sandalo

scco

pl<1slico y cap1ar sus conno1aciones

signifi ca que la sa1isfacción qu e conslituye

Es1a obra. pencnccicmc al perfodo poscubis1a de Picasso. dcspicrla sensaciones

específicas, sení basico el aprendizaje dc

produc1os dc bcl lcza y dc hi g iene.

Terroso y húmedo

olfalivas muy diferemcs dc las evocadas en

emple;1 en las colonias juveniles de compo-

faci I. si no que

agreste suave lavanda al 5 %

vacilanle

simbolizar naturaleza, vida y crecimienw se

El ncgro, c.:arg;1do tic s imbo lismo. se

Pab lo Picasso. Hombre sentado, 19 J 7 Museo Picasso, Barcelona. Amaderado • Agrcslc - Tabaco con miel

una delerminada agresividad.

fragancias marinas. El vcrdc. asociado al

~a rea

acorde del perfume•

caracter

manifiesla a 1ravés dc una cscncia femenina

35 % bcrgamow

(la flor blanca) y o1ra masculina (cedro).

especiat/o 20% clave! lO% caneJa 20 % flor de azahar

el paisaje, así como las cscncias 1errosas.

Los aromas hcrb:íceos y fru1ales que sugicre violemo

25% limón

25 % be rgamola

ahumadas y húmedas que evoca la a1mósfera. ma1izan el conjun10. J oa n Miró. Pinturas segiÍn

1111

collage.

1933 Fundació Miró, Barcelona. A frutado - Herb<lceo y aroma t ico

" Las fór mulas que aquí se incl uyen so n sólo u n cjernp lo de l si nffn dc variaciones posibl es.

El contrasle entre los vivos colo res que componen esla obra dc Miró nos 1rnc a la memoria las irmígcncs dc los pucs tos dc flores

Diego d c Velaz quez. Las Meninas , 1656

o lo res div ersos. Los personajes y obj etos

y frlllas de los mercados. La sui ile1.a y el

Mu seo del Prado. Madrid.

representades sugiercn, ya sea por su

ges1o de !:as líncas y 1razos iruroducen unos

Amaderado - Floral - Alj¡íceo - Agresle y aroma! ico· Agreste y herbaceo · Ahumado y

car:lc!cr o por la idea o figura hislórica

mmiccs herbúceos que dan el 1oque final al

que encarnan. sustancias y e lementos de

conjunlo. Sc traia dc un cuadro sumameme

terroso- Animalizado - Cílrico

Ja nalllraleza cuyo olor resuha

aroma1ico. en el que dcs1aca la fragancia del

En Las Meninas de Velazquez abundan

carac1erís1ico.

li món y el perfume de las especia~.

113


perfumeria se fuc csc apando de las ma nos

ESENCIAS

de

lo~

peq ueños artesanos ... (Tex to de l libro dc Patrick Sliskind El fJI!I:fiune)

Sergi Agu ilar

c.l aridad. En el ext re mo do méstico . a rte dc

configura un personaje central que huele y

anis ta a utént ico de una mezc la confusa

presentes en el mismo momento. Existe un

las profu ndiclades y po r lo tanto no u rba no,

forma parle de l o lor. La transpa re nc ia se

fabricada por un indust rial para la venta en

espacio de ti e mpo ol fativo y e mocion a l que

así des plazan i nc lu so las mitologías

escu rre pe ro de tras queda un dcsordcn-

tiendas y baza res ...

se desa rrol la den tro de un orde n

gcogníficas hac ia Jugares ex te mp or:íneos de

o rdenado , un edificio, una mirada que

Los perfumes casi nunca proccden de las

cro nológico e irreve rs ib le que el propio

lo co nternporaneo y, pese a esto.

hue le.

fl o res cuyo nombre lleva n; el artis ta que

creador ha escogido. El eflu vio del perfume

osa ra obtener sus eleme mos ún icarnente de

se expandc mas al ia de la a parie ncia que

com unica hn en te cele brados, s u triunfo

Piedras

Des.i crto Knna l Seco

ce lebra el ce ntro te llÍri co, o rg an ico. dondc

Xa n o A rm e nter

Olor a Agua Espccias

Arena

sc pudre n co n vol u ntad y tcnacidad dc

Tú nel

J oa n Benn àssur

la naturaleza, no produciría mús que u na

pcrcibimos a l oler lo por prime ra vez o

obra bastarda, si n autenticidad, carente de

c uan do lo olemos en una sola ocas ión. Si

es ti lo , pu es to .que la esencia obtenida por

o lfa tea mos de fo rma g radual e n el tiernpo,

des tilación de las flo res tendría tan so lo un a

podcrnos aprecia r q ue la frase melódica de

Sobre una gran tou In, el qu ad re recrea e n

exce pc ión.

Ca uce

a mpol les d'o rdre i s igne di versos un art

La magn ífica esc ultu ra de Barceló h ab la

Correspondc

T ierra

rn il· lcnari q ue, g ràcies a mi l aro mes i

mús de lo que d ice, por lo que seña laré

'·Arqueologías". En co nc reto Tus olores

analogía mu y lcjana y muy vu lgar co n e l

un pe rfume es in fi nitamente rmís amp lia que

exquis ides essè nc ies, q ue són , des del

algunas de h1s te ns io nes menc ionadas,

nació del olor a muje r, con s u jucgo de

aroma de la flo r vi va, qu e ex pand e sus

c¡rda una dc las percepciones que nos

nostre desvetllam e nt co m a es pèc ie, més

ca rac tc ríst icas dc "de la mi sma manera". El

de pe nde nc ias, placidez. y locura, rupturas e

efluvios en la mis ma plan ta ...

ofrece.

valuoses que treso rs a rrabass ats als déus .

tema c liis ico dc la na tura leza mu e rta sc

ingraviclez.

En pe rfumería . e l artista com pleta el olor

Scndero

Húmedo

a una se rie bajo e l titu lo de

aconsegueix engendrar l' harmònic co ncen

conv ie rte interio rrnente e n suj c to e n lugar

de Ics olors, com una peça o trofe u o bt ingu t

d e género, de a hí la elecc ión de pob res

El olor de l pino, rad ian te deso rdcn que

pe r la nostra percepc ió i el nostre domini de

wb ércu los e n opos ición a la retórica

Jim Bi rd

mu lti plica las pinedas y ex pa nde la costa, es

la na turales a.

burgu esa dc los frutos sa brosos. La

La meva. ca.sa d'estiu

Amador

in icial de la r1aturalcza c uyo aroma talla y monta , a l igual que un joyero depu ra las

opacidad de l bl anc o abs trac!() sob re e l óxi do

una g rand iosa vibració n de la madera y del

nombra e l reposo latente de la v ida

Tom Carr

agua s de una p ie dra p rec iosa y la realza. Poco a poco, los a rca nos de este ane, el rn<ís

Con esta escu ltura he qu e rido dar c uerpo y

ig norado de todos, se habían abierto ante s í.

co lor a la evocació n de un olor.

La cami sa està estesa, asseca nt-se amb la

Ahora desc ifraba este lenguaje variado, tan

Es una obra qu e ocupa el cspacio s in toca r

vegetales se estam pa en un cue rpo sólido: la

Miq u el Ba rceló

biológica desafectada de co lorin es vita les.

brisa de la lavanda.

ins i nuante como e l de la litera tura, es te

e l suelo y pa rece interseccionarse

res ina, incis ión del pino o producte

Naturaleza muerta que apesta a vida

La rugos idad de la ma teri a expresa s u lucha

La casa es tà situada ent re tu rons de lavanda.

es ti lo de una conci sión i naudita bajo su

I ige rame nie con el muro m ie ntras s ugie re la

por la inter iorizac ión ante la neutralidad y

El capvespre es te nyeix del co lor b lau i

aparienc ia imprecisa y vaga. Para e llo,

otra parte. S u forma es o rga ni ca. ll u ïda e

pi gmen to; pero el impu lso visio na rio de los

indu s tria l. El o lor vo lador del pino deses tabiliza e l tronco y desmiente la

Fre nt c a esos anis tas que c rea n e l mu ndo

el perfeccionamiento de l obje to indus trial.

verd del s rodons arbus tos que sorgeixen

había tenido que trabajar la gramatica ,

i ns inúa movi mi en to e ingravidez. Esta

quietud terres tre, hastil qu e c uaja e ntre

nuevo del art e - llamado ''im pu Iso dc

Atcmporalidad temporal e n la que e l a liento

brillants d e la terra rogenca.

co mp re ndcr la s intaxi s de los o lo res y

p intada en un a s uav c degradación total q ue

ca pas de resina mi l veces translúcida: la

prese nte"- a través de tec nologías inodoras

del impacto visua l a traviesa e l letargo de su

Els nost res passos creen mons per fumats.

conocer pe rfecta mcnte la s reg las que los

se inicia en u n púrpura magenta inte nso que

res ina impone s ilencio a la rnadcra y a l

y an ificial es y de imag inaries fantasiosos ,

fatalidad.

Portem braçades de fragància amb què

rigen y, después de esto, co mparar Jas obras

va sa tur3nd ose hasta llegar al blanco .

vc rde, pero c ncic rra la inmo rtal idad. El

Ba rceló lo hace " de Ja mi sma manera". Es

Equ ivalenc ia única , e l alma se expresa co n

omp lir calaixos i c istel ls .

de los maestros."

o lor de l pi no. de bil idad de la rafz . y e l

dec ir, sig uiend o la s ingu la r manera de la

la mis ma co rpo ra liclad, sus pe ndida y

Par t d ' aquesta frag à ncia anirà amb nosalt res

hcrvor i ncitativo y a rd iente de las ¡¡guj as

a portac ión catala na a lo u niversa l. De es te

e nra izada, s ana rítmica circular, secada y

a Brooklyn, on, quan ens despert i l'udol

verdes. nau fragos en un in sta nte viscoso:

modo, é l, al igual que Mi ró, incluso el

sazo nad a , salida dc la ticrra pese a es tar

emès per les s i renes del s cotxes de polic ia,

la resi na co nst ructora de real idade s

primer Dalí, Tàp ies y Brossa, o Amat y

empobrecida. Naturaleza mue rta q ue apesta

sa bre m que la brisa de la lavanda enca ra

ba lsa micas densas y dc s up erfícies

Perejnumc e nt.re los de su propia

a vida human a. como la condición dc las

acaric ia els turons d ' Alpcra.

Ca rme n C al vo

J orgc Castill o

esme ri Iad as .

generación. todos avanz.an haci a e l de ven ir,

e ntrañas del arte. Protuberancia de l al ma

al tiem po qu e rctroccden hac ia las raíces

que huc le a seco.

De la mateixa ma ne ra que l'escriptura, la

L'a ro ma de Ics coses no es pot pin tar. La

Joa n Brossa

pintura es tà pl e na de colo rs, sensacions i

rep resentació d'un pe rfum particu lar és tan

actes. Aquest qu adre, titulat 1986· 1992,

inversemblant com e l fet d'atrapar un nú vol.

integra el record , la cele bració, Ics irupres -

Qui seria c apaç dc determi na r si una o lo r es

Xesca Ense nyat

o rig ina les de l ho mb re : e nra izamiento pues,

Vicenç Altaió

fasc inación por lo primitivo, Frederic Am at

co rrespo ndenc ias I i ngü ísticas y ritu ales s impl es, poét ica obj ctual pobre, e riso l de

E l perfume es el confeti de l o l fa to . Rufael Burtolozz i

Esta emanci ón de forma y colo r se va Tex to traducido dc J.K, Hu ys rnans, A Rebotu·s.

d iJu yendo en la nada pa ra ev ide nc iar así que pasa a ser una parle infin it esi mal del Todo.

si orls . I' olor. el sabo r de l' am or i la mort.

real i tza a l'o lfacte o es dib uixa a la me nt?

L'olor de la flor caiguda, reco llida mig

El que sí <tue podem afirma r és que tot té

El pe rfum e v ive en el ti cm po: tiene

c ivi lizac iones, ilumin ac ión lírica,

juve ntud , madurez y vejez. Ademús . sólo

atem poral id acl ética. n ihi lis mo cóm ico,

lnte nción de tejido, trama, con fo rmas de

puedc ca lificarse de acertado cuando ha

ruptura de la norma; e n lïn , in venc ión

fo rmu lac ión qu ími ca, alcoho les, e tc . Todo

ema nado s u g rata fraganc i a con la misma

un iversa l, muy personaL que apuesta po r el

e l lo ap retado, co mo resultado de la p resió n

" Pe nsa ba que e l o l fato podí a experimentar

intcns idad durante esas tres é pocas

va lo r mas a lto en Ju ga r de por la d iferenc ia.

qu e ejerce la fo rma verd c. Equ ipa ració n con

goces igua les a los del oído y dc la vista, al

difcrcntes .

La gen ia lidad de Barceló, como la de los

una vi$ta microscó pica dc la p ic l. Eleme ntos

ser cada se ntido capaz de perc i bir, por una

Como todos los gra ndcs logros

otros ani s tas, se exp lica por la cal idad

humanos e ntremezc lados . Supe rpuestos a

di spos ic ión natural y una erud it a c ultura ,

se' ls va e ntrega r al seu temps . No és l' o lo r a mo rt , s inó a record d'amo r

des del nost re rit me in terior; i aques ta

José Ma nu e l B r oto

pans ida , que un cop està seca encara ens

una aroma i qu e se nse aqu esta aroma no

dóna una aroma d ife rent. La sensació de repòs que transmeten els

ex istir ia. Així com l'un ivers es mou a l co mp às de la

o bj ec te s fetitxistes reun its per l'amor que

seva mú s ica interi or, tam bé e ls obj ectes i nosa ltres mate ixos ens adaptem a la tota litat

inlelectllales, que no solamente proycc lan

plàs tic a dc los que bajana ex lraer la fue rza

unos vapores que provienen de ele meutos

i mpres io nes nu evas, multi pi ica ri as,

s uaurn e nl estac iona t.

tota litat co mpo rta la textura i l'aroma d ' una

luz, s ino tam b ién so mbra s . y ocas iona n

dc lo nimio pa ra e levarlo a lo absol u to. La

mtturales, hoj as, plantas. Corazó n, ausc nc ia

coordi narlas, com pone r con elias esc wdo

I una lleugera bri sa que ens porta la

real ita t completa.

disgustos y calam idades a la hu man idad

fijeza i ntelec tu al de todos e llos emerge de

de co lor, tran spa rc ncias, toq ues rosas y

q ue cons tituye una ob ra ...

fragància de certes primaveres.

adem:ís de be neficies: e l magnifico

la radicalidad ét ica dc la v ida de l arre.

ve rd es e l aro s. ln sis tc ncia en el grafismo,

Si na d ie puede clis ti nguir, si n u na intuición

dcscubrim ie nto de Frangipan i tambié n

Apa rt an dosc de la min imalizació n an;rlític a

particular, des arrol lada mc dian te e l es tudi o,

tu vo consecue nc ias pcrjud iciales,

y lin güís tica o, a l cont rari o, dc los excesos

rod o el lo dominado por la obsesión de la idea de l o lor.

U Ll

po rqu e cua ndo el hombre a pre ndió a

rctóricos y narratives , implosionan la

Olor como resullado de es ta amalga ma de

pintura, una me lodía de Bee thoven dc una

co ndensa r en tinturas la esenc ia de

tcnsió n es pi rit ua l de ntro del géne ro . Pues es

e lementos y s u lucha, la pres ió n y mc zc la

de Clapisson. nadi e puede ta rnpoco, si n una

flores, plantas, made ras, res in as, y a

de rmo de la ident id acl que de rmo de la

crean el o lor, és te se esc a pa, como

in ic iación previa. evitar confund ir de

El pe rfume y e l tiempo co rnpartc n el hecho

co nscrvarlas e n frascos. el arte de la

oscuri dad i Iu mi na la osc uridad de la

prese ncia obses iva e l colo r picl que

bue na s a primeras uo aroma creado por un

dc que s us distintas partes nunc a esta n

114

cuadro de un g ran maestro de una mala

Victo ria C ivera J ordi Cano

1 + 1 = 1, La puerta del tiempo

115

Perfum. m. Olo r agradab le: "el perfum de Ics flors" (si nòn.: aroma. essènc ia. fragà nci a). //Composició indust ri al que e me t bon a o lo r: ·'gas tar-se els diners en


perfums." Fi g. cosa que desperta un reco rd

de l oído, de l gusto y del o lfato.

rac ionals i emociona ls, ja que e l record

experiencia personal, pero que esta latente

grat, agradab le: emetre perfum de dolçor.

Ut ilizo el rostro como objeto manipulable

apareix com a e lement associatiu del

como part e de la esencia colecti va de la

que favorece la tran sformación p ictór ica:

pensament, que concedeix protagon isme al

humanidad.

disro rs ión, fragmentación, ampl iac ión ... Es

temps. El passa t, s implement a través de la

bienestar y luz diMana, que separa, delimita

me estaría permitido ofrecer una galería de

e l pun to de partida para una const rucción

percepció d'una olo r, es conve rteix en

y dibuja la línea virtual de l paso de un

ejemp los. como si la esencia de las palabras

que crece asintót icame nte has ta una

present.

cu lminación.

L'estruc tura formal de l'obra no és la

Joan C ru s pinera

Obra pictòrica en tres actos

J oan Descarga

Carles Gabarr ó

J, Gardy Artigas

Humedad des pués de la tormenta. Olor de

Sólo s i fuera un retórico de la sensib ilidad

cue rpo a otro. Transició n. Remo linos

goteara frases brillantes. con ritmos de

alegres e inv is ib les que unen tierra. a ire y

esencias; donde ni uno solo de los registros

Una idea preco nceb ida condiciona el

En el espacio p ictórico, los órganos de los

resu ltant de l' o lor en si, s in ó de les

Esencia es, entre otras cosas, el extracto

agua en el olfato . Y otra vez e l o lor del

del teclado o loroso queda ra de comparsa y

desarrollo de la obra y d ibuj a una estricta

se nt idos quedan liberados de la gravedad y

transfiguracions que aquesta desencadena en

muy concentrada de determinadas

b ienes ta r, que. inexorablemente lleva

el protagonis mo se hallara en cualqui e r

escenografía redu c iendo e l margen para la

se agitan como si estuviera n

mi. Les olo rs no solamen t se s ugge re ixen

sus tanc ias que da olo r y sabor a un

asociada la nau sea de las cloacas que en su

mueslra de tinta donde se o liera de

improvisación. Tres ventanas estruc turan el

intemperie. Unos cuantos escombros y las

g ràc ies a

producto.

agitado movimiento subterraneo despiertan

referen te. Mie ntras, el lector andarfa e ntre

espacio cuadrado. Organizados en collage,

piezas del rompecabezas se organizan de

s inó també mitjançam e ls elements amb què

Esenc ia tarnb ién es la naturaleza de las

humedades hechas de remolinos de

cas till os de palab ras gníc ilme nte sostenid os

cada plano s ucesivo incluye en su cent ro a

nuevo para formar un todo fragmentada

es va reali tza r l'obra. com a ra e ls pigments

cosas, lo que realmente son, lo mas

exis te ncias ol vidadas .

-metafora del aroma del perfume.

un p rotagon ista. La yux tapos ición de las

-una s uma de identidades- donde las formas

natura ls i la fusta.

carac terístico e importan te de elias.

escenas por las que el ojo transita tran smite

descoyuntadas fluctúan entre lo abstracto y

Y, finalmente, la "qui nta esencia" es la

así un discurso fragmentado . El se ntido de

lo real. Las orej as adqu ieren unos angulos

materia original que da lugar a todas las

e~

la

la obra radica en la interre lación que se

rectos, el oj o p ierde a su socio y se

estab lece entre las tres i magencs que la

conv ierte en el eje princ ipa l de la nueva

componen.

o rdenac ión. La boca atraviesa ob licuamente

En la base se extiende a lo largo de todo el

r es tructura de

la forma i el color,

Jor di Dedeu

Texto de Biel Mesquída en Les olors del cos Gabriel

cosas. La parte mas fina de esta materia engendró los cuerpos de los angeles. Otra,

El pensamiento poético convoca como

Y de alguna forma se pone e n marcha el

menos fina, conformó las estrellas y los

sombras ernlticas todas las sensaciones de

la zona y los orific ios de la nariz se

mecanismo que hace v ibrar esa fib ra

pl anetas. La parte menos pura de es ta

la materia.

E l bosque de pinos esta...

I ienzo. el cuerpo vegetal y organico don de

muh.ip lican. Se es tablece una especie de

interna. La fórmula magica. Sabernos de su

materia esencial creó los cuerpos terrestres.

Todo lo que existe, todo lo que permanecc

cubieno dc agujas odoríficas, de horquillas

aparecen las raíces entrelazadas se presenta

di<ílogo do nde las piezas j uegan e n su

existenc ia por haber experimen tada los

Los recip ieotes de esta obra contienen

"caído" en la fisic idad también puede ser

vegetales, aoditorio de miríadas de insectos

en s u estado bruto. Los co lores oscuros y

autonomía, en sus encuent ros y e n su

sín tomas. La conjunción de recuerdos y

elix ires y sustanc ias purísimas, en espera de

pensado evocando la memoria de su

oh, templo de la caducidad (caduc idad de

las pi nceladas matéricas remiten al mundo

interacc ión. Se ha creado un esp acio

se ns ac iones que provocan esa especial

la Gran cocción .

condición mas vo latil: su aliento, su vaho,

ramas y de pelos) cuyas c imbras -audi torio-

de los olores en su or igen. El sus tra to

barroco donde las formas han perdido s u

emoción que nos acerca a lo que fu imos.

el olor que relaciona y con vulsio na en una

invernadero de miríadas de insec tos- son

compacto abre brecha hacia la zona su per ior

cualidad descriptiva, se han hecho

Los maestros de l encantamiento supieron

disipación corpuscular su presencia sll.lil.

sostenidas por un bosque de nHíst iles sen il es

do nde acampan dos formas afi ladas, cada

sugestivas y se asemejan en este punto al

des tapar e l frasco misteriosa, arrancando la

También pienso en la eq uidistanc ia lobu lar

comp le tamente rizados, liquenosos como

u na alojada en su ventana respec ti va, con

caracter volat il de las sensaciones olfativas.

pi el de c i vi I ización que la historia ha

del cerebro que propicia un entendimie nto

criollos v iejos ... Lenta fabrica de madera, de mas tiles, de

Pep Dura n

Adolf Genovart

te lón de lu z o de sornbra. El rostro ocultO

generado sobre el an imal. Est igia, Sumeria,

Industrial-Mental. Razón y sueño.

no osmót ico de l mundo , s in gu larmente la

intenta forjarse una identidad disti nta. El

Eg ipto. El barquero y la moneda. Grecia.

La maquinaria de las ideas.

voz, diferenc iando las formas y los

postes, de c irnb ras. de vigas .

Joaquim Cha n cho

Esparta. Pandora. lsthar y la Serpiente. El

La reflexión. E l pensamiento. La

fenómenos .

Bosque si n hojas, odorífe ro como el peine

Necronomicón. Runas vik inga s. Leyendas

experiencia.

Esta facultad geométrica que es la

de una pe lirroja.

contrapone s us trompas o lfativas a la si lueta

Gencra lmente se mira y se en tiende la

gaél icas. Vel<ízquez y Vulcano. Goya.

El teatro personal.

proporción dual de nuestro cuerpo y de

punzante de una flor cuya fo rma resaha

pintura a partir de la percepción. Para el

Wagner. Tolk ien y los enanos. Lovecraft y

La madera como metafora de lo industrial

nuestra mente hace posible el crecimiento

sobre e l fondo de lino virgen. El efecLO de

pinto r, s in embargo, intervienen o tros

Chtu lhu. La remota cadenc ia que nos

(e l emba laje / la protección).

de la memoria de la materia, es decir, e l

contraste surge e ntre lo artificio sa y lo

facto res que, si bien se articu lan en u n todo

transporta a l o ri gen. Agua, aire, fuego y

La cabeza como maquinaria in terior.

capac itar la creación del lenguaje y, con él,

natura l, lo equívoco y lo fugaz, lo ambiguo

visual, son al mi s mo tiempo potenciados en

tierra.

Oliendo los pensamientos.

de sen,t ir, de pre-sentir la esencia de las

Franc is Ponge. Cuademo del bosque de pinos, 1 . 940 E l aroma del conjunto nos llega en algunas ob ras de pintura. Una luz fi ltrada y débil (i mpresionista), incapaz de iluminar los

y lo efímero.

la serie de dec isiones que se toman ante e l

Entra, cierra los ojos y respira.

Mater ia les naturales: el olor de lo vegetal.

cosa s.

La ob ra Sugesri6n olfaciva se dist i ngue

cuadro; la memoria, el conocirn iento, el

Ínfimos res iduos en suspens ión que

El olor de lo animal.

Mnomos es tamb ié n la so mbra de su

pinos manchados de aceite. En e l número 4, un souvenir de un bosq ue de F rancia y Cézanne.

simu lacro es parte del juego de la sed ucción. Desde la penumbra, la masca ra

plenamente de Ros tro, realizada en 1992. La

origen se confabu lan en un ir y ven ir

transforman una res pu esta b io lóg ica en un

La madera calienta. El c inturón ata.

presencia pre-sentida por la exhalación de

segund a propuesta sobre el tema de las

continuo por un recorrido inviolable de los

pu e nte al ancestro.

Engrasar las ideas. Barnizar la madera.

su humor s util, que es el de su tiempo

esencias es un trabajo principlamente

sentidos. El Lacto, los sonidos y los olores

Acompañaremos al Minotauro por el

Los cinco sentidos: vista , o lfato, oído,

v ivido y e l de su tiempo posible.

intuitivo y se basa en gran medida en la

también son protagonistas del tiempo

laberinto. En reve rente ascensión

gusto. y e l quinto , e l tacto: el espectador. ..

improvisación.

pictórico.

recorremos e l m illar de escalones para

Joan C ru sp incra Subt itulada : "El baile de los sentidos"

Las experiencias de l pasado son devueltas

rendi r tr ibu to al sol azteca. Po lvo , sudor,

de esta forma a un p resente ya inexistente,

hierro. Calor primordia l del crisol. Cenizas.

en una metamorfosis de la " realidad" en la

Ruinas. Resco ldos e n la pira. Ofrendas

que la pintura no puede ser un juego de

prim igen ias.

formas ni de co lores.

Déjate a trapar por la fabula y quiza te

Jaume Genovart Yo soy muy irrea l y me cuesta muc ha

J av ier G arcés

atención y esfuerzo intentar traducir las

Rafa Forteza Vaig escollir la llimona com a motiu. Per

líneas y colores a una dimensión

En la fragancia de la lu z,

saber com plasmar- la la vaig pelar i, mentre

desconocida.

Envolei ¿Qué es ... la impu lsión-aura ... del

bolas de aire lucen

ho feia , em vaig impregnar de la seva olor.

El rostro humano es una imagen

e rnpape e l aroma atavico que e l objeto en sí

aromas del se r, ven

Quan l'escorça s'estava assecant, la vaig

perfume? No consigo relacionarlo

fundamental y genérica, recurrente e n mi

no posee.

colores perdidos en aire fresco.

di rectamente con este cuadro ... ¿quiza por

Hagamos e l cami no in verso. Si un

E es un hom bre- guerrero-letra o llamado E.

obra. Es e l Iu gar do nd e se desvela lo

Juan de And r és

anfmico co n s us infinitas tluctuaciones y

Ven, vienes, hoy,

relratar. En e l moment oportú: quan la pela

determinada o lor, en un determinado

ven luz, luces, oléis

començava a perdre l' última aroma.

para Ernesto Ventós

Envoler sería también cierto esp lendor de la

con buen olor de luz .

sonr isa y la mirada que son s u distintiva

donde se alojan las pri ncipales herramientas

Per la seva naturalesa abstracta, la

ins tante te trae recuerdos de lo que has

para percibir y crear comunicación con el

percepció de l'olor és de caràcter subjec tiu .

vivido, la imagen construïda qu iere ser

mundo c ircuodante. Es la sede de la vista,

Hi intervenen al ma teix temps factors

génesis de aquello que no fo rma parte de Iu

116

la E?

traducible a perfume.

117


El hombre E rojo

C\

rêveries d'una adolescem en un internat dc

tan tierra ngua fruto

~obrio

lo~

.José Ma Guerrer o Med ina

en el espac io. Y ayer, mientras vo lvía dc

.Joan Mora

d'ella a la plenitud.

Madrid por la carretera. la maravilla de los

Ocult. atrapat,

naranjas. Tierra y oro y su brillo que es su olor. También esta al lado el awl del agua y sus distintos olores transparente~ de vacío y

monges. Im agineu- vos per un moment que passa un

Rostolls mullats després d 'una tempesta

almendros sobre pardo de la tierra mojada

El café es la sangre de la noche

senyor pel vostre costat i fa una olor intensa

d'estiu.

dc cuando te accrcas a Calatayud.

y en el aroma ticnc el corazón de su humo.

de camp acabat de ploure: o que passa una

Es fon la mel de l'herba. càlida. com el baf

frescor \ilcncioso.

dama ja carregada d'anys i fa olor a

El hombre E es el hombrc clegante y de

acabada de tallar: o que passa una jove. a

El ritme i el color intenten expressar els

penes abandonada l'adolescència. i deixa un

sentits.

como e l acre y

olor distinto y

~in

olor dc

gcranios

nombre. Sin mezclas.

gc~pa

Terrestre y profundo como el olor dc tinta

intens rastre d'olor a tinta. de la dels antics

de color naranja cadmio.

col·lcgis. Aquí hi ha un camp extensíssim

Algo próximo al olor dc un volcan rojo

de perfums. quasi infinit, per proposar"

llamado agua ll cno dc a lgas y piedras rojas.

fabricants i comerciants. Sempre he pensat que e ls perfums en

ú~

Albert Gonza lo

Joan Brossa

sostre.

respires entre parets perforades per la

lC\

a presència.

del plaer a la pena.

de la terra. com un pa de farigola i orenga.

ISAO

dc la pena a la plenitud. Andrés

1

agcl

Eswdo de desaparición temporal de la pcrcepción olfati\'a cuando esta somctida dc

En s111lscrit. nasa. "nas". significa perfum.

.Jose p Gui n ova r t

forma prolongada a la sensación de un

El llaç indissoluble entre el nas i els

Proceso a partir de un olor recuperado

rni~mo

perfums ha fet <¡ue

olor.

pcrfumiste~

són

cursis, repetitiu s, monòton s: qual sevo l dona perfumada només fa o lor... dc perfum. No hi

sen~e

desitj:mt bellesa

qualiriqui els

apcl·lnció que :tqucsts mags -capaços

I Situación 2 Sensaciones

e~

de compositors de <<nas». una

Anto n i Llena

José Luis Pascual Primavem - Luna Perfume de M ujer Hojas - Sombra

d'idcntifï cn r i dc co mbinar fins a l' h:11'1no n ia perfec ta 3.5 12 olo rs- detesten

ha tall ni vio lè ncia ni aven tura. No hi ha

3 Elcmc ntos

una ruptura amb la reali tat en la qua l

4 Co mp os ic ió n

Es e l o lor del un i verso.

per unanimi tat! Nàpia. naripa. nà pia afi lada,

Ca r los P azos

enfonsar-sc i em bog ir a la rece rca d ' allò

I. Mañana de junio. En la ventana de la

El o lor de wdo lo que lla s ido y scra.

borbònica. nixafada o arromangada. el

L'olor de les pel·licules. •Mon manège à. mol··

"altre". I és tan fàc il! N'hi hil prou d'olorar

habitac ión ab ierta a la montaña, dondc San

Es wmbién c ierto pi cor en la nariz ...

nostre òrgan d'o lfacció. amb o sense bon

Juraria que la primera vegad:t que ho va ig

In vida i envasar- la.

Pere de Rodes se perfila y recorta o es

olfacte, ens mancjil com vol. És in útil que

veure va ser en una pe l·lícu la de ll erzog:

v iceversa dc Alcjandro. tras los pasos dc

Em di reu que ca l distingir entre olors i

sombra en sombra, e l olor despierta , i nc i ta

pre tengui <¡ue no pot o lo rar: quan e l pe rfum

després ha aparegut moltes altres vegade>.

Chang-kicng. Cicntos dc mi les de veloces

perfums. Jo respondria, però, que, de la

la mirada.

d'una senyora treu el cap. senyor. està

Succeïa en un camp obert. en un ccmemiri

perdut o està a punt d'estar-ho! No intenti

de cotxes o potser en un lloc que el

esparciendo olores de tierra empapada y

Tienen un pape! importante en las notas de

tancar-li la porta pels nassos o estirar-li la

recordava, o tal vegada no. Poc importa.

piedra !impia que penetra y leotamente

sal ida. provocan un efecto de frescor en las

llengua: el perfum se'n riuria a les seves

Prop d'aquest paisatge desert hi havia

colonias y dan viveza a los olores.

barbes i vostè s'arriscaria tontament que la

barraques de fira. En una d'clic;. en una

Tras la ruta dc In seda.

m{J ~

all:í de mi l

dcs ienos. col in as. túm ul os fune rarios y es tepas. Mu c ho m;is alia del Pamir, de N iya, dc Khotan. Lcjos del País dc los Scres,

mateixa manera que en la pintura. la

monzones, dc tórridos "stupas'' en la lejanía. Mas alia del antiguo Mar Rojo. mas alia de Jokand, dc la Ruta dc las Oraciones

literatura. etc. -gran part del desenvolupament històric de les quals

Robe r t Lli mós

2. La tormenta se agita y re vuelve,

une~

al Viento.

consisteix a assimilar aspectes trivials i

-paulatina- destila dulzura -amari lla la

Alia. donde cnrojcce la tierra al poncrse el

quotidians i convertir-los en preciosos-. en

retama. el verde fresco de las agujas tiernas

felicitat li

l'àmbit dels perfums es tractaria d'elevar

de los pinos. toques picantcs- melosos de

no és que fa seva la màxima britànica que

\'int duros. podíem

les olors al rang de perfums.

resina y rafagas de viento, blanco intenso

vol que cadascú "mantingui el seu nas net"

cruel dansa que executava una gallina en un

-verde marino-gris plata- escarchadas. del

(kcep onc's nose clean) i eviw ficar el nas

espai delimitat per rígidc!> cortine\ de vellut

mar. Narices y respiración se ensanchan y la

en cb perfums dcb altres. la qual cosa seria

fals i il·luminat. no cal dir-ho. per

escultuntl de bronce que tendra la fanuistica

una llàstima.

de llum vermella. Les

capacidad dc dcsprendcr el m:ís elegante de

Vinga! No posi aquesta cara llarga i

s'aferr~ve n .

sol, donde el astro se cscondc

lejo~

de las

banderolas y los "chortcn". Mil mares

No solament tindríem l'olor a camp acabat

cruzado~.

dc ploure o a gespa acabada de tallar o a

A hí. dondc sc ponc el so l sicrnprc en

~e

dirección a La Meca. Tantas veces llov ido.

tinta d'antic col ·legi. sinó que hi hauria

pie l

sobre el tufo a fndigo. a mitm. a turqu esa

també l'olor a serradora. a f u lles dc

infancia. y un recuerdo se recorta nítido en

abre a la frescura húmeda: aliento de

Rod ger M:1ck En mi estudio. construí esta maquina

pa~~é•

per davant dels nassos. Si

petita cabina similar a la d'un a~~btir

peep-~llo11'

de

a l'anguniosa i

scvc~

bombete~

urpes

amb desigual fortuna. a una

rnuena: un lcvc vapor dc incicnso sc e leva.

pollancre corrompent-se a la vora de l riu, a

el olor propio de un momento preciso.

todo s los a romas:

dcdiqui's al plaer d'ensumar. as pirar i

plataforma giru tò ria , e n un intent inútil

C ru za Sana·a. recorre como tnntas otrus

crust<Lcis. a roba vella zelosament guardadu,

La mirada, dent ro y fuera, se llena de

El :1roma de los sueños y del éx tasis.

fl a irar totes aques tes belles olors que només

d'aconseguir certa estubi Iiwt.

veces e l desicrto que limita a l Mar Rojo. Sc

a missa, a llibre acaba t dc com prar, a

colores, mo vi mie nto, forma, y los rumores

v iu en per se r res pirades.

No s'havia fotografia t l'olor dc l' antre. Per

detiene e n e l "6gam" del mundo. cruza toda

pintu ra a l' o li, a a igua rràs. a fums h iverna ls

persis te ntcs in cita n a buscar e n e l balcón de

Arab ia y llega a Petra. La seda huele o

de pob le ts pe rduts, e tc .. etc.. mil etcètcrcs.

la otra fachada el otro instante, en que e l

turquesa, a índigo, a mitra. u incienso. a ruta. a dcsic no . a picdra. Cruz:t El se lleva todo lo

dem:\~.

C:~iro

y

continúa como

viento de arena, sc "gamman tca " y alcanza un tono verde. Cruza toda la antigua Libia. Cruza las columnas. sc posa

~obre

nosotros:

iCScucha! Se hucle.

mar ab ierto se recoge e n la bahía de Port. 3. Espacio. Tie mpo. Movimiento. Colores.

Com a pintor, tinc molt presents les olors dc

realitat, trobarem olors més dures. més

Olor.

l' essència de trementina. el dammar, el

Del núv o l penja la

compro meses. com drogues prohibides, que

4. El proceso de analisis y sín tesis,

màstic. J(t sandàraca, l' ambre. la cera. el lli,

darrere. L'olor del ca mp obre el camí

impresión y racionalización se cierran en la composición de: La retama. Ja tramontana y

la lli nosa i altres. que m'han acompanyat

davant.

excepcionals. Els creadors de perfums haurien dc rastrejar

el olor.

En el silenci de la pinwra. l'olor no és la

potser només són ex hibibl es en

situacion~

protagonista. però contemplant-la pot

aventurar-se en el terreny del mal.

aparèixer la memòria de l'olor del que es

Xavier Grau

perfums que hi ha al mercat insisteix que és ag radable. Allò agradable, allò emb rui xós, allò oricntalós ... tot ens

port:~

a

la nit d'abandonament i pass ió, a ls del iris i

~eva

que vivia amb "el seu home".

ombra. que camina

Pe rcjaume i\l igue l

Me pedis que os hablc del olor de ht fucnte

avnrro

de Llorà. pcro no acicrto a comprcndcr si

representa. L'olor de la terra humida. de les

Ocult. atrapat. sense sostre. entre murs.

queréis que os hablc dc la fuente real o de

flors. del mar. dels camps. del blat...

Mors en desig de bellesa.

la fuente pintada. Ésta. la pintada. donde el

Sicmprc he pintado flores. Me gustan y me

El tema de Cajas y corde{ potser són

res pi res per perforades parets de plaer.

agua hace unos plicgucs dc lienL.O como

siento bien con elias. Ademas son muy a

l'absència i el buit, el m1steri amb què la

pena dc plenitud.

brotase vestida y seca. tienc sin Jugar a

menudo el punto de partida de muchas de

llum dóna lloc a indefinides olors.

~i

Tu. ocult. atrapat. en tre murs sense sos tre;

dudas un fuerte olor a trementina y :tccite

mis obras. En elias siempre be encontrado

jo mossego e l desig per la teva bellesa.

de linaza. Dc la otra. la real. no

en tremezcla con los fragmentos dc

el recorte sobre el espacio, el color y el

Des de l buit resp ires. a través de parets

deciros con ceneza cuúl

conve rsaciones irrecuperables, juga ndo

o lor. Esa s implicidad del dibujo de la forma

perforades per la teva presènc ia.

No es una fucntc cspccialmcntc o loro,a.

n<Hu ra l, dc cómo esa forma dibuja y penetra

del plaer a la pena,

Llod\ no es una dc esas fue nt c!> que apestan

Fabricado como los perfumes con plantas secretas, el olor de l vermut rojo se

plaent, allò lu xós. allò sedós, allò

*Cançó d'Edi th Piaf. traduïble per

El meu carmsel, fent referència a l remo lí

tota la vida.

el camp infinit de la realitat i. encara més. Joan He rna n dez Pijoa n

repetidament en In mateixa sensació: la del

Ju a n Navar ro Bald e weg

Hi ha ta ntes o lo rs ! I si anem més enllà. s i ens enfonsem en Iu

Luis Gord illo Mai he comprès per què la gamma dels

mi sempre serà el d'un còc te l d' l!lll'luïadcls. cervesa mexi c ana i amh ic ntud ors en esprai .

L ui s Ma rsa ns

como la memoria con los pintores.

118

119

e~ ~u

~abrfa

o lor.


a meada de diablo, ni wmpoco es ta

algunas veces. de sensac iones tac ti les que

Esta fragancia se transforma en Ja

El té esta dentro de un cofre, situado en e l

e l transito, es lo que ha hecho Roqué al

mentolada por una fragancia de hierbas

procurarnos expresar mediantc la textura

protagonista del cuadro. Para ello he

corazó n de la barca y construido

pensar en el si len cio como sentimiento

que puede producir la misma materia

utilizado colores relacionados con el té:

especialmente para contenerlo, con el tono

universal. Es un poco la historia del mundo

pictórica. Por esta razón. expresar una

ocre. dorado y gris. El ocre dorado

dorado que tiene el té.

de la carga. del transporte de diversas

fuente gracias a ~u olfato. no es el olfato lo que nos lleva a ella. Tampoco la vista nos

sensación olfativa fuc un problema de cicrta

corresponde al color de la infusión y a la

complejidad en su plameamicnto. ya que dc

impresión que produce en el espíritu: una

conduce a ella, en esa espesura de alamos

algún modo había que transponer al

impresión de bienestar: el gris lo asocio con

temblones y avellanos que la encierran. sino

lenguaje visual una serie de sensaciones que

el humo que sale de la taza, una delicada

el sonido. La fuentc de Llorà suena. en

no afectan a la visión.

emanación en Ja que nuestros sueños puedcn

efecto. como si dijera su propio nombre: es

Escogí el perfume de la lavanda porquc

tener cabida. Ambos elementos constituycn

un sonido naciente y seguido, como e l

pensé que me permitiría moverme en un

aromaticas ... Aunque es muy posible que jabalíe~

lo~

y otros animales encuentren esa

cantidades dc cosas de un lado a otro de la vida. E d wa rd R ob ins

s'entremesclen amb el proustià olor de la tinta d'imprimir.

arcís Serinyà

Es una obra lírica con una respuesta

Viemo. viento ...

emotiva y. como toda gran obra. invita a

Que hinchas mis velas,

"Potser falti alguna cosa ... com el cafè en

reflexionar y pensar en di ferentes tipes de

gra fresc i acabat de torrar, mòlt en el

carga y en las m:iximas variaciones

que me acaricias, mc secas el sudor y las higrimas.

la materialización plastica de a lgo tan s util

moment de comprar- lo.

relacionadas con los olo res: el olor del

¡Si te cabrcas. me cabreo!

campo de connotaciones que, dado mi tipo

como un aroma.

Oloreu i assaboriu- ne la diferència.

hierro. el olor de la madera, el olor del

Y dcspués me regalas nuevas fragancias.

dc pintu.ra. me resultaria algo mas

Ademas, en la fragancia de l té veo a lgo

No hi ha una barreja única de cafè al gust

asfa lto , e l olor de las mercancías y otros

Yo que vivo de ti.

para que s ucnc sicmpre igua l. pa ra que el

fac ilmcnte visua lizable.

luminoso, brillan te, etéreo, algo poé tico.

de tots .

muchos ma s.

Tú, viento. esparcin1s mis ce niza s.

son ido baile como baila una flauta; pero que

Como ca racterísticas pr i ncipales de la

A lgo que nos s ugiere am istad y

Per això, cafè s uperio r s'ofe re ix en tres

El a ire frío de l acero, comparable a l de los

Yo también seré v iento.

lavanda escogí la sensac ión de frescor, de

tra nquilidad, que inv ita a dar, co mo e ntre

barreges d iferents i plenes de sab or: suau,

angeles de los cenotafios, cont ras ta con el

cam po y de a ire nítido, y e l recuerdo vis ua l

los antig ues poe tas c hinos, un se ntido ritu a l

mi tjà i fort.

perfume q ue emana de los arboles, c uya

y mís ti co a la vida.

És ig ua l com us agradi el cafè: troba reu una

madcra ha scrvido para hacer parte de la

lavanda, que en el sur de Francia llega a

magnífica barreja totalment del vos tre gust,

escu ltura. Su forma redondeada y tensa

cubrir enormes cxtens iones componiendo

tant per la seva o lor corn pel seu sabor.

sugiere infinidad de arornas según la

Evocar és part de la memòria malenconiosa: Mark Rothko o Kaspar David Friedrich

nombre dc "Liorà". Co nocemos la fuente por su sonido , tan difíci lmente compuesto

no cambie.

de la tonalidad calida de la f lor de la E nric Pl a d eva ll

S oled ad S evill a

En catalan, la palabra "alba" nos remite no

con el lo una no ta de color muy panicular

Mig ue l Ra se ro

Una experiència de què cal gaudir."

cxperiencia y sensibilidad del espectador.

só lo a la primera luz del día, que despunta

dentro del paisaje.

Breve apunte sobre la. na.riz

Anunci agafat d'una revista nord-americana.

Aceptarnos que Going my way nos entre por

semblen renunciar a tot en In seva pintura.

en el horizonte y salpica dc blanco la

Con el fin de expresar estas sensaciones

Dècada dels cinquanta.

la vista y el tacto, pero no podemos negar

excepte a un lluminós i nostàlgic buit. Les

No recucrdo exactarnente qué día empecé a

L'olor del cafè és el record de:

su placer olfativo. Y el olor es un placer

aromes. com energia incorpòria, ens fan

notar que mi nariz no funcionaba bien. S in

Els matins: el desvetllament del dia.

estética y ffsieamente muy perceptivo, no

deixar enrere el món dc Ics dimensions i dc les raons humanes i ens indueixen. com les

par:~

teñir

negrura de la noche al desvanecerse: sino

utilicé pintura al óleo muy diluïda

también a un :irbol, el :ilamo blanca.

la tela, para impregnaria dc color en vez de

La realidad ticnc múltiples apariencias.

cubrirla con capas de pintura, del mismo

Jugar a dudas fue hace rnucho tiempo, pero

Els bars d'Espanya amb els seus tallats.

simplemente por lo que nos sugierc de su

conocerla y sentir sus matices estimula y

modo que el perfume impregna el aire.

aún así. la memoria de ·'mis olores'' se

sols, rebentats i cafès amb llet.

anterior contenido, sino también por su

pintures de Rothko o Friedrich, a aquest

El color que escogí -verde- se relaciona

remonta casi al principio de mis días, y el

Els wesrerns americans: els vaquers sempre

materia intrínseca. Podemos cambiar el

estat malenconiós.

agudiza los

~entidos.

El alamo desprende olor. sobre todo al

con la sensación de frescor. dc campo y dc

muestrario que me ha aponado, si no muy

preparaven el cafè sobre un foc a I' aire

nombre de las cosas. pero su perfume. su

Perfum de liles que totes les primaveres

cortarlo. como cuando pisamos la tierra

naturaleza. así como con el color verdoso

extensa, sí ha sido significativa.

lliure.

esencia, no se altera; dc ahí que

envaïa el meu estudi a tra vés dc la finestra.

todavía húmeda del rocfo del alba.

amarillento que acostumbra tener el agua de

Padezco sinusitis y alergia desde hace años,

El final de les menjades.

Shakespeare nos diga: "A rose by any other

La escultura cst:í hueca y tienc agujeros a

lavanda.

lo cual no impide que mi nariz tenga

L'hospitalitat.

name would sme ll as sweet.''

través de los cua lcs disfruwr del o lor de l

Para dar sensación dc frescor y cspacio me

mementos cspectaculares; no só lo esto, sino

El ritu de moldre e l cafè, quan l'olor és ian

ñlamo. El poder dc atracción. la sc ns ualidad ,

convenia no recargar la superfic ie con

que a causa de su defic iencia, cuando

penetrant.

1:1 fuerza y la impos ibilidad de alcanzar e l

ex ces i vas fo rrnas. si no dejar espuci os I i bres

funciona. la respi ración se introduce hasta

conocim iento y la comprensión total de uno

que tratasen de suger ir algo tan

muy adentro, y se hacer no tar d ulce y

obra es lo q ue inten to cxpresar, suge rir.

inaprehensib le como un a roma.

mclodiosamcntc co mo uno de los b ic nes

Como contras te. en la partc cen tral y con

majestuosos de la naturaleza. y c uando se

una text ura algo mas gruesa, apareccn las

deja acompañar por el olor hace del o lfato

manchas de colo r vio leta, alusi6n a la flor

e l don

Jaum e P le nsa

m~s

1

Oscu ridad p reñada dc luz. Grieta del sucño

Be n et Rossell

abrié ndose en la noche. como u na chispa de Agu s tí Roqué

preciosa de ... Calles silenciosas, ca lladas, indiferentes,

El va lle esta bastante cerca de aq uel Juga r,

vida q ue cnciende la mater ia ondu lante de

de los brillantes cu iti vos, de los verdes de l

la nada. Zumbido de insectos en torno a la

olivo, el almendro y el nogal. Un laber into

llama. Perfume vegeta l fluye ndo desde el

de olores. una placidez de recuerdos de

centro hacia e l límite de los se ntidos. Aquí

transitadas por familiarcs y amigos, donde

perfumes de hogucras de otro tiempo:

el color es la ausencia de l color y e l soni do

esencias eloeuen tes. El tipo de viandantes

la ausencia de son ido. Espejo nocturna.

por el viento. estñn -al igual que el resto de

bucólica poesia. Perfumadas con las

que perviven son signos del ticmpo que

materia viva en el instante preciso en que la

la pintura- embebidas de verde, formando

fragancias de un laurel, un ciprés o un ramo

goteon sabias aromliticas y que estan

palabra estalla.

de crisantemos.

inscrites en este paisaje con raíces aéreas que buscan el olor de la luz. ¿ Y culi I es el

constituyen el clemento rítmica de la obra. inspirada en el ritmo del cspliego movido

ejcmplo: un chipre de caracter animalizado. un fougèrc dc canictcr aromatico.

así en conjunto una unidad total, del mismo

J osep Ma Ri e r a i A r agó Barca es aquí la idea del viaje en el sentido de transcurrir por un flujo líquido a paso

modo que en el perfume cncontramos

lento; el paso que perrnite observar las

La síntesis de todo un largo rccorrido que

sugcrencias divcrsas en una sola unidad.

cosas como si éstas fuesen las que se

comporta mucbas experiencias y una

olor de la luz? Es el olor de los recuerdos

mueven y no tú. Tiene un aire ceremonioso.

infinidad de olores distintes es lo que tienen

sedimentades. personales e intransferibles.

de barca ritual. Asocio el olor del té con el

en común la serie "Silent Move". en

viaje. Es el olor de llegar allií donde se

particular la escultura Going my way -titulo

Alb ert Ràfo ls Casa ma d a Alb ert Rà fols Casam a d a Mi pimura titulada Lavanda es un intento de expresar visual mente una sensació n o lfativa.

Fragment per a. José Ma. Sic111a.

se conserva una quieta intirnidad como una

Carócrer olfari••o: Rasgo odorffico que distinguc y precisa una forma olfativ:l. Por

perfumé. Éditions Quarante Huit Publicité

J osé Ma Sicilia

L'am istat: sempre és una b ona excusa per passar un a estona junts.

de la lavanda. Estas manchas, que

Texto del Dictiomwire du lmrguage

Agustí Roqué I Rosa Escayo la

encuentra el hombre , el olor de En esta pintura he procurado dar forma

ofrecimiento. Para mí es un olor

visual a una sensación dc licadamentc

directamente ligado a Africa, al Atl as y las

1

tan paradójico como la obra misma-, y los

Manu el Solà Mientras estoy puliendo las soldaduras, percibo esc característico y suave olor

Anto ni Sa u r a

ca liente. algo dulce y pcnctrante. del hierro.

cementerios. Una recuperar de las cajas de camión que

Certament, sèrie primaveral, malgrat els

Al otro lado, en la radio. suena una picza de Garbarek que me gusta. La radio la pongo para no oír los ruidos de l ex teri or: e l olor a

Por ser un arte visual, la pimura sc alimcnla

olfativa: e l aroma que sc dcsprcnde dc una

tribus bereberes, a la pureza y el

qucdan inmóviles en un rechazo, la última

fons intensament foscos. De lícies d'un jardí

normalmcn te dc scnsac ioncs visualcs y.

taza de té de j azmín.

primitiv isme.

morada de Ja muerte y todo lo que envuelve

perfumat on l'o lor de l gessam f i la rosa

120

A. Tàpies Barba

121


limadura

fre~ca

mc recucrda al del vegetal

cocido.

Jas calles de París, a una sciiora que

tan intensa como efímera: y volver a

exhalaba el mismo perfume que mi mudrc.

empe/.ar, busc;índola de nuevo.

Texto del autor en Memòri{l perwmal

En cstc momento. el olfato es el única semido en contacto dirccto con la obra (todos lo5

dem~.,

estan

protegida~.

gafa>

protectOras dc oreja'>. guantcs). No

cómo

Francesc Tod ó

la voy a titular. si "Wurm" o "Los pensadores del mimbrc".

Todos estos actos mínimos y en oc<tsiones

a TU.

segundo ya fue un imbécil.

piscina. M'hi vaig capbussar. Per moments.

De los animales las hcmbra'> varían

el líquid s'anava fent més dens . difícil de

olor que los

quiere que lo toquen porque esHí saturado y

travessar. Vaig sentir aquell crac!. i cm vaig

de~prende

de~pertar.

tanto olor que nadie puede

intentarlo sin

hablaron. mas que del perfume. dc los

ya e¡¡primida.

~entir

que exprime una fruta

pont. amb Ics mans entrellaçades darrere de la nuca i començava a fer-se de dia. No submergit en aquella letargia i n i tan sols si havia tancat la porta de l'es tudi .

Jos ep Ucl és

De què fa n o lor e ls so mn is?

hic icra una na turaleza muerta con todos

macho~.

ma~

dc

Definir una hembra

con una sola imagcn y un solo olor e' una

Llu ís Ve ntós

de las tantas manifcst:tciones de la

Estava assegut sobre la baranu del

sabia quant de temps feia que estava

al estudio los objctOs, frascos. fi ltros y

El olor y su carñctcr -.e convicrtcn en

Olor

marfil dc un piano. que envejece y no

Cuando mc cncargaron este cuadro mc

botellas de dife re ntcs formatos, para que

Va ig sortir al jardí i cm vaig dirigir cap a la

dec ir: e l primer hombrc que compar6 la mujer con una rosa. era un poeta. el

simulacions.

cxccsivos cicatrizaron en el teclado dc

elementos del perfumista: osca. me llcv:tron S usa n a Solano

d'aroma. Que són cossos. Que són

Juan Us lé

Ambar gris: Su;tancia de consistencia cerosa. de color grb negruzco y olor almizclado que se encuentra en el tubo digest i vo dc los cachalotcs y de o tros ccu\ccos marinos -que lo cxpelcn j unto con

cswpidez.

las rn!llcrias fecalcs-. y tamb ién en la

transformacioncs org:í nicas que prod ucen

\Cn~ibilid:~d

En el estado dc las nores mi

actúa mas por imagen que por olor. Los olores que mc produccn hierbas. ;írbolcs.

m:l~

<tfinidad

mu~go~. seta~.

~on:

las

C<llaliz<~r

esta

esos mode los.

Prod ucci6 n de hu mo o de va pores o lorosos

s uperficie de los ma res trop ica les e n rnasas

h umus. Una dc las formas dc

in ferida sc d isipa gradualme nlc la bc llcza:

M is c uadros sue le n ser, en prir1cip io, una

obten idos a l qucm ar res inas (i nc ie nso.

dc 14 a IS kg. Procede de la acció n de los

sens ibilidad es c uando. co n mi mujcr.

la memorin dc un in> ta nt c con fidenc ial.

dis tribuc i6 n- orden ac ión casi geo mé trica dc

gi.1 I ban o. lauda no, es toraque), macle ras

j u gos gast ri cos dc los cetaceos so bre los

dec im os: "el bosq ue ytl huc lc a sc las··.

los objeLOs e n una s upe rfic ie p lan a, u na

ol o ros<t~

ccfa ló podos. u li me nto bas ico de los

Para noso tros. es la pl e nitud o lfat iva y

co mpc nsación de espacios. co mo el basti do r

lndias) . po l vos de p iant as a rom:íti c as

Si De le uze y Ga u a ri nos hablan de q ue "las

pri meros. S us pri nc ipal es compo nen tcs son:

vis ua l. Pode mos o lcr y ta mb ién ver cua n

de l c uadro; los co lores. te nu cs.

(Lomi llo, laurel. clavo) o aguas de o lo r y

sec tas, las cap illas, las va ng ua rd ias y las

el co les terol (80%) y la a mba rina. Se funde

minu ciosa es e l paisajc en nue•tras

transparc mcs. dcl ica dos. si n est ri dcncias.

perfu mes compucstos. La func i6 n mas

re taguard ias so n a ún a rboles, porque

nlrcdcdor dc los

jugando co n u nos tO nos poc o de fi ni dos y

antigua de la fu migación era rel ig iosa y

e n su asce ns ió n co mo en s us ridícu las

evaporu casi sin dcjar residuo. inso luble

materias vegctalcs. lo que cquiv¡¡lc u decir

con armonía. Hay que sciialar también que

sagrada. Estaba relacionada con el c ic lo y

caídas ap lasta n todo lo que succdc dc

en e l agua y soluble en los solvcntes

que mis ci nco sentidos han actuado

procuro decir las cosas de forma poética y

lo' dioses. Dcsde la an t igüedad has ta el

importancia", la fragancia del romero nos

org:lnicos. Se emp lea en perfumeria como

arm6nicamente.

al mismo tiempo. con ironía.

~iglo

habla del nomadisme, de quien no imita

fijador y tinte: antiguamcnte era utilizado

Hay

En esta pintura. y apane dc todo lo que he

un arma contra los contagies y Jas grandes

como afrodisíaco.

deducir por el lacto, otra' por la

rurno rcs de l tic mpo, y baj o

!!~ta

scnsuci6 n

J os ep Ma Subiru c hs Scgún Empédoclcs. los c lcmcntos de l universa

~on

cuatro: el agua, la tierra. e l

aire y el fuego. Pcro los cuatro elementos rcqucridoo., para que un:1 mujer se transforme en diosa son: el vc.,tido. la joya. el

co~as.

de

L orcn zo Valvc t·d c

(cedro, sand alo, ag ar dc las

Ja~

Juces, Jas fumigaciones fueron

nada. que sólo es campo de romcro.

tanLO

mencionada ames. podcmos ver otras

La obra Doble imagcn lo simboli1.a.

como por ejemplo. un recuadro en primer

sagrado y de lo terapéutico no debe

El pa5o del pcrsonajc dc una materia a otra

término que representa una planta dc dondc

minimizar la utilización profana de las

infla mable. se

(Texto traducido de la Gran

cpidcmias. Pcro la importanciu de lo

maquillajc y el perfume.

6o•c. es

Enciclopèdia Cara/{lna)

recoleccioncs. Toda mi v ida he manip ulado

perfeccione~

~e

pucdcn vi~ta.

Toda

mi obra tiene sonoridad opaca. Me molesta lo hueco. mc sugierc a falso. Y muchas veces tcngo la

Alicia Ve la

que solo

nccc~idad

impcrio'a dc

degustar la m:ucria prima. Es una manera dc

representa mctafóricamcntc la

se extrac la cscncia base de los perfumes:

fumigaciones. A lo largo de la historia.

transformaciiÍn

en la parle superior también sc obscrvan

éstas han acompañado al hombre, no sólo

Posseir la distància i romandre

dc la matcria en idea

unas hojas de u n co lor verde tierno para dar

para enmascarar los malos olores. sino

en l'oblit. Te mps de desamor.

El bambú es una gr:unfnc<t como lo

sentir el aroma mas viscemlmente.

Moisès Vill èlia

~on

el

del acto en rito

la sens<tci6n de frescor y. a mano dcrccha.

también para deleite de s us se nt idos y para

Aroma ferida.

En c ierta ocasión mc prcguntaron po r mi

maíz. el arro7 o e l trigo. Mc gusw el olo r a

del ins tin to en cro tismo

otro rccuadro con una fórmu la magic<t para

con tribuir a l decorada de las f ics tas.

Posse ir l'espai i esco lta r-ne

flor p referida. "Las que cultiva mi muj e r''

paja, e l Ja harina amasada con

de la moda e n es tilo

e labo rar un agua dc co loni a que nos darú l<t

Nues tros puri fi cadores de a ire, sricks y

el s ilenci. Espai bl a nc.

fue la rcsp uesw.

p<~n

de la na tu ra lc:w en anc

primera vaharada dc frcsc ura y. po r la

a mb ie ntado res son los herederos d irec tos dc

Buit.

Sie mprc asocio la image n de la flo r co n su

escultura tuv icsc e l perfu me dc las

noc he, e l pe rfum e para sed ucir.

los perfu madores y pe bete ros.

Com a lloc natu ra l d e ls som nis.

o lo r. Q uiziís con mi contcstac ió n asoc iaba e l

panade rías y qu e s u fo rma s ugir iese

Viure- hi i ser trans parè ncia.

o lo r dc mujer co mo cent ro generad or de

las maravi llas co n sus corrcspo ndien tes

Nua. I fe r lliscar e ls dits, que són fo nts

perfu mes.

o lo res para segu ir clesca ndo el pn n nucst ro

Se ha rcpc ti do muc ho la ironfa c riti ca de

de cada día.

de la mujcr e n diosa.

Ade mas de los frascos. un o de c ll os con

Tex to de l Dicrioruwire du lcu1 gage

esencia de esp liego, se ve un <t botel la dc

perjiuu é. Éd iti ons Qua ra nte Huit Public ité

ag ua dc co lonia. "Madc ras dc Or ie nte''.

Antoni Tàpies

evocac ió n de los años trci nta. dc mi En los años dc la infancia y duran te casi

in fanc ia y de l estilo cu bis ta.

toda la adolesccncia. mi madrc lo fue todo

Todo ello cnvuelt o por una a tmósfera

toda~

Darío Ur za y

dorada que le da el cariz del tiempo, el

Les formes que apareixen a primer pla,

cualidades, todas l:t' proteccionc:.

Liempo nccesario para la pacicntc

creuant la tela. tenen un moviment que ha

instintivas que los niños buscan en la

elaboración del perfume.

estat aturat. Entre aquestes formes i el fons

para mí. En ella cncontraba

dulzura femenina del ser que

lo~

las

hi ha una malla de camunatge. utilitzada

ha

per naturalistes i caçadors per confondre's

engendrada. Inclusa çu olor parccia calrnarme en los momcntos dc temor o dc

amb un determinat paisatge d ' una zona dels

P e p Trujill o

Estats Units. L'únic sentit que podem

excitación. Y todavía hoy. cuando huelo algún perfume que mc recucrda al de ella. ~en~ación

La fascinación por la música, mcjor dicho.

utilitlar davant d'aquest paisatge és el de la

por el instrumemo. los materialcs

vista. El so ha desaparegut. les sensacions

beat itud que sus abrazos y la calidez de

nobilísimos transfo rrnados en humi ldcs

o lfac tives apa reixen com a "no olor". les

es tar en su rcgazo mc producían. Era l:ln

servido res de hu mi ldes y an6nimos música\,

•ensacio ns tàctils s'esv¡¡neixen dava nt de la

el mano a ma no todavía mas a nónimo y el

llisa i brill ant capa de resi na.

e n un momen to dc solcdad y tri stcza,

s udo r impregnada dura nt e años po r caric ias.

Eter nitzar un ins tan t co mp orta perdre

recue rdo habe r scg u ido durant!! un ra to, po r

por la luc ha. a l c ncuc nt ro dc un a ple nit ud

l'efíme r. però també ac ti var Ja memò ri a.

me invade dc nuevo aquel la

fucn e lo q ue sugcrfa e l olor que,

de

y;~ ;~du It o .

122

123

<~gua

y la del

rec ién cocido. Mc guswrfa que mi toda~


ÍNDEX

7

Presentació Pasqual Maragall 9

Dedicatòria 10

Essències visuals Conxita Oliver 14

Iniciació i aprenentatge en el món olfactiu Ernesto Ventós Omedes 24

Catàleg de l'exposició 106

Traduccions

., 125


. .Tln 9 788476 098417


Essències