Page 1

FAM I GUERRA A CATALUNYA MEMÒRIA I ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA 1936-1959


CatÀleg Producció:

Oliver Cano i Alfons Ferrer FotogrAfia:

Alfons Ferrer Disseny gràfic i maquetació:

Oliver Cano

Novembre 2010


EXPOSICIÓ IDEA I DIRECCIÓ Josep Fornés i Garcia. GUIÓ I COORDINACIÓ Maria Dolors Llopart i Puigpelat. RECERCA OBJECTUAL I DOCUMENTAL Marisa Azón, Gustau Molas, Susanna Garcia, Dolores Soriano, Júlia Pérez, Josep Vila,

Enric Miró i Pep Fornés.

CONSERVACIÓ PREVENTIVA I RESTAURACIÓ

Vicenta Martín, Matías Pérez, Marisa Azón i Cristina Martí (Ciutat Vella). EXPOSICIONS I DIFUSIÓ Enric Miró. COMUNICACIÓ Júlia Pérez. SUPORT BIBLIOGRÀFIC Gloria Serra i Carmela Rodríguez. ADMINISTRACIÓ I SECRETARIA Josep Vila i María José Asensio. ASSESSORAMENT CIENTÍFIC Mabel Gracia. Universitat Rovira i Virgili. DISSENY DE L’EXPOSICIÓ I DE LA IMATGE GRÀFICA Jesús Galdón. PRODUCCIÓ: FUSTERIA I PINTURA Fusteria Alarcón, Hamed Hamed Hammu, Pedro Vilaseca Gallardo i Muhamed Hourouiss. PRODUCCIÓ D’AUDIOVISUALS Tanios Films. CORRECCIÓ I TRADUCCIÓ Reversibles, scp, Brian Anglo i Ricard Bonmatí. INSTITUCIONS Institut del Teatre, Filmoteca de Catalunya.

Biblioteca del Pavelló de la República Espanyola Institut Municipal d’Educació. COL·LABORADORS MUSEUS Museu Badalona, Museu d’Història de la Ciutat, Museu de Granollers, Museu de Terrassa, Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. ARXIUS Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès Arxiu Comarcal de l’Anoia Arxiu Comarcal del Baix Penedès Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona Arxiu Històric de la Diputació de Girona Arxiu Històric de la Ciutat. Arxiu Fotogràfic Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona Arxiu Municipal del Prat de Llobregat Arxiu Municipal del Districte Sants-Montjuïc BIBLIOTEQUES Biblioteca del Pavelló de la República Española, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Universitat de Barcelona. AGRAÏMENTS

Adelina Mir Soro, anamorfosis, Àngels Picarin, Antoni Fornés, Antoni Sunyer, Antoni Tella, Assumpta Miralpeix, Aurèlia Muñoz, Blai Panadera, Cayetano Alegre, Carme Pié, Conxi Cajaraville, Duch Antigalles, Família Azón, Familia Camarasa, Família Fornés, Familia Molas, Francisco Pascual,Gallina Blanca, Geroni i Carmen, Isabel Miralles, Joan Calvet, Joan Pellisa, Joaquima Soler, Jordi Bartolomé, Jordi Gumí, Jordi Viader, Josep Companys, Lala Isla, Lluís Bonamusa, Lluïsa Tugas, Magatzems del Pilar, Magdalena Pujades, Maria Bellavista, Mariona Ribalta, Marta Cuquarella, Mercè Picarin, Montse Pomereta, Montserrat Flores, Montserrat Garrich, Montserrat Solá, Nestlé, Nutrexpa, Oriol Cassases, Patro Hernandez, Pep Riera, Pepita Ceinos, Rafel Comas, Ricard Laínez, Teresina Colomer, Toni Vidal,Vicens Casanova,Victoria Lerroux,


FAM i GUERRA A CATALUNYA L’EXPOSICIÓ L’EXPOSICIÓ..................................................................................................3 MEMÒRIA I ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA 1936-1959................................. 4 CRÈDITS.......................................................................................................5 Cronología................................................................................................ 8 La vida qüotidiana durant la Guerra Civil.............................................10 L’AVANTGUARDA..........................................................................................12 ELS herois i les heroïnes del plat a taula a la rereguarda..................14 LA RERAGUARDA.........................................................................................16 L’Estratègia del terror...........................................................................18 La por dels ciutadans: els refugis.........................................................18

INTRODUCCIÓ

BARCELONA BOMBARDEJADA.......................................................................22 REFUGIS A BARCELONA................................................................................24 La vida quotidiana en la posguerra.......................................................26 El racionament........................................................................................26 El Menjar de la fam.................................................................................30 El petit estraperlo..................................................................................36 Les Malalties Durant La guerra civil..................................................... 48 ENERGIES...................................................................................................54 BERENÀVEM A LES FOSQUES........................................................................58 LA RÀDIO....................................................................................................62 TEMPS DE CRISI, TEMPS D’ESPERANÇA......................................................... 66 La memòria de la fam, avui................................................................... 68

4


INTRODUCCIÓ MEMÒRIA I ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA 1936-1959

U

na de les conseqüències més tristes de les guerres és l’escassetat d’aliments, i les dificultats que gran part de la població té per accedir-hi. L’exposició que us presentem es planteja oferir-vos informació sobre aquest tema i obrir un espai de reflexió. Alguns productes alimentaris eren tan escassos a ciutat que moltes dones i nens havien de fer camins força llargs per tal que les seves famílies poguessin menjar. En l’imaginari de molts d’aquests protagonistes hi ha alguns aliments que han quedat fixats molt clarament en les seves cabòries: pa, ous, llet i patates. De fet, hi ha sempre dues guerres: la guerra al front i la que viuen els herois i les heroïnes forçats que pateixen elconflicte des de casa. Cases fredes, botigues tancades, bombes que cauen del cel i dol arreu. L’escassetat de queviures en una ciutat acostumada que gairebé tots els elements més necessaris per a la vida quotidiana, i enprimer lloc els aliments, li vinguin de fora es converteix, en el cas d’una guerra, en un cruel dia a dia que tocaespecialment els més febles: nens i avis. Per crear aquesta exposició hem fet servir la memòria, converses amb alguns protagonistes que han aportatdocuments personals. També hi trobareu exposats objectes que durant uns anys formaren part de la vida quotidiana de la gent.

5


INTRODUCCIÓ

FAM i GUERRA A CATALUNYA

6


INTRODUCCIÓ

7


FAM i GUERRA A CATALUNYA

CRONOLOGIA

8


9


FAM i GUERRA A CATALUNYA La vida qüotidiana durant la Guerra Civil

1

L

a guerra a Catalunya es va plantejar com una lluita per salvar la República i l’autonomia, una lluita contra l’atac de les tropes rebels encapçalades per uns quants generals rebels. Aquests militars ja feia temps que planejaven un cop d’estat per enderrocar el govern de la República, i la victòria del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer de 1936 els va fer decidir. El sollevament es va iniciar el dia 17 de juliol en la guarnició de Melilla i es va estendre arreu d’Espanya, però a Catalunya i en altres punts de la Península la rebel•lió va fracassar i s’organitzà la lluita per salvar les institucions democràtiques republicanes.

L’AVANTGUARDA

De totes maneres, en el transcurs dels mesos i dels anys de guerra la il•lusió de la victòria de les forces lleials a la República anà minvant. Les males condicions de vida a la milícia, la manca de proveïments de combat i de boca feren que la moral de molts soldats decaigués. Menjaven poc i malament.

10

Les primeres matèries eren escasses i, sobretot, els productes agrícoles i ramaders no arribaven al front. Moltes testimonis expliquen que cap a la fi de la guerra molta gent desesperada, en bona part soldats en retirada, robava verdura i fruita dels camps. N’hi havia que deixaven diners i d’altres no.


La vida q端otidiana durant la Guerra Civil

11


FAM i GUERRA A CATALUNYA L’AVANTGUARDA

L’AVANTGUARDA

1

12


La vida qüotidiana durant la Guerra Civil

1. Objectes d’us personal de soldats i milicians, trobats a les trinxeres de La Fatarella (Batalla de l’Ebre). 4.

2. Granota. Indumentària utilitzada com a uniforme per una miliciana.

2.

3. Casc i baioneta. 1.

3.

5

4. Banderí de la Quarta Brigada Mixta. 5. Caixa de munició russa.

13


FAM i GUERRA A CATALUNYA ELS herois i les heroïnes del plat a taula a la reraguarda

LA RERAGUARDA

2

14

C

omprar el menjar de cada dia i cuinar-lo havia estat fins a la Guerra Civil tasca gairebé exclusiva de dones. El conflicte bèl•lic va generar una gran escassetat de queviures a les ciutats i va canviar la manera d’adquirir els aliments. Moltes dones, però també nens, nenes i avis, sortien cada dia ben d’hora de casa per anar a adquirir els productes bàsics allà on es trobessin per lluny que fos. El pa flaquejava, els ous i les patates eren escassos i la llet també. Així, quan hi havia el rumor que al mercat potser era possible trobar algun d’aquests productes tota la família es desplaçava cap allà per aconseguir, mitjançant el bescanvi, els ous tan preuats, la llet fresca o condensada, el pa o les patates, els moniatos, les garrofes... Cada membre de la família feia cua en una o altra parada, botiga o magatzem per aconseguir la quantitat d’aliments més gran i variada possible. De fet, la por era que l’endemà no se sabia si n’hi hauria o no, de queviures. En aquest estat de coses, dins la ciutat, les xarxes socials d’amistat i de bescanvi funcionaven molt bé, i també les que es tenien en pobles on vivien parents o amics. Aquestes xarxes ajudaven a suportar la constant manca de menjar a moltes famílies. Algú que treballés en el ram de l’espart, per exemple, podia intercanviar per queviures espardenyes o escombres (articles que s’havien fet rars), i una bona cosidora podia intercanviar la seva feina per pa o llet.


La vida q端otidiana durant la Guerra Civil

15


FAM i GUERRA A CATALUNYA LA RERAGUARDA

LA RERAGUARDA

2

16


La vida qüotidiana durant la Guerra Civil 1. Dibuixos de nens i nenes de les escoles municipals de Barcelona en temps de guerra. La cua del tabac, la cua del pa, amb la mama al refugi... 2. Mocador de farcells, bossa, garrafa. 1. 2.

3.

3. Estris de cuina i taula. El molinet de café també servia per moldre llegums per fer farinetes.

17


FAM i GUERRA A CATALUNYA

3

L’Estratègia del terror La por dels ciutadans: els refugis

E

ls atacs de l’aviació feixista, procedent de les bases establertes a Mallorca, va esdevenir un dels pitjors malsons de la rereguarda catalana. Una de les poques mesures de protecció que van poder adoptar les autoritats institucionals, així com la societat civil, va ser la construcció de refugis per a la població. Com que bona part dels homes eren al front, la construcció dels refugis anà a càrrec principalment d’avis, dones i nens. Només a Barcelona se’n van instal•lar 1.392, un 95% dels quals foren construïts directament pels veïns.

L`ESTRATÈGIA DEL TERROR

Algunes famílies preferien quedar-se allà on vivien que anar als refugis. Pensaven que volien morir junts, a casa.

18

A partir del 13 de febrer de 1937, Barcelona fou objectiu dels bombardeigs. Posteriorment, moltes ciutats i pobles van ser també bombardejats, entre d’altres Puigcerdà, Campdevànol, Figueres, Roses, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Granollers, Badalona, Lleida, Tàrrega, les Borges Blanques, el Vendrell, Reus, Tarragona i Tortosa. A les comarques de l’Alt Empordà, el Vallès Oriental, el Barcelonès, el Tarragonès, el Segrià i el Baix Ebre es comptaren més de 500 morts, i a la ciutat de Barcelona 2.428.


L’ESTRATÈGIA DEL TERROR

19


FAM i GUERRA A CATALUNYA

L`ESTRATÈGIA DEL TERROR

3

20


L’ESTRATÈGIA DEL TERROR 1. Objectes trobats al refugi de la plaça de la vila de Madrid de Barcelona. 1.

3.

2. Objectes utilitzats en cas de bombardeig:carburer, màscara anti-gas, llàntia. 3 Banderí de la Defensa Passiva de Reus.

2.

4.

5.

4. Diaris de l’època. 5. Estris per menjar.

21


FAM i GUERRA A CATALUNYA BARCELONA BOMBARDEJADA

L`ESTRATÈGIA DEL TERROR

3

22

A

partir del 13 de febrer del 37 Barcelona fou objectiu dels bombardejos. Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, l’aviació italiana, que tenia base a Mallorca, va colpejar durament la població barcelonina: van caure 44 tones de bombes. Es van comptar 875 morts, dels quals 118 eren nens i 1500 ferits. Barcelona és un dels primers escenaris de bombardejos sobre població civil de la història.


L’ESTRATÈGIA DEL TERROR

23


FAM i GUERRA A CATALUNYA REFUGIS A BARCELONA

L`ESTRATÈGIA DEL TERROR

3

24

A

Barcelona, els primers refugis foren les estacions de metro. La sorpresa que produïren els primers bombardejos va empènyer als ciutadans a refugiar-se en les andanes de les estacins. El servei es va suspendre. Més endavant els mateixos veïns s’organitzaren i construïren centenars de refugis tan a Barcelona mateix com a altres ciutats d’arreu de Catalunya.


L’ESTRATÈGIA DEL TERROR

25


FAM i GUERRA A CATALUNYA El racionament

4

M

olts dels problemes en l’aprovisionament d’aliments durant la guerra seguiren després, i fins i tot s’agreujaren. En el primer moment l’Ajuntament de Barcelona es va fer càrrec de subministrar aliments a la població, cosa que es va veure que resultava inviable. Ben aviat l’Estat va controlar el proveïment de productes bàsics, els quals va sotmetre a racionament. El dia 17 de maig de 1939 va començar oficialment el racionament a tot l’Estat espanyol. Va durar fins al 1952, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona, tot i que encara hi havia moltíssimes dificultats de proveïment.

El Racionament

Malgrat l’ajuda d’Alemanya i d’Itàlia, dels quàquers i la Creu Roja, la gent patia gana. Els testimonis recollits de persones que vivien al camp i de les que vivien a les ciutats així ens ho confirma. Com també durant la guerra, hi havia quatre aliments que faltaven: pa, patates, ous i llet. El testimoni de la Isabel, de Manresa, és significatiu. Tot i que la seva família tenia una certa extensió de conreus de cereals i, a més, a l’hort, conreava tota mena de verdura i fruita, el menjar era escàs a la taula familiar. Per esmorzar un plat de sopes de pa (del que havia sobrat el dia abans) amb llet; per dinar un plat d’escudella amb cigrons i patates i carn d’olla; per berenar pa amb vi i sucre o pa amb oli i sucre; per sopar escarola, sopes de pa o verdura i, de vegades, una mica de cansalada. Tota la setmana el mateix. El diumenge feien una excepció i menjaven cargols i arròs de peix. L’experiència de la Montserrat, de Barcelona, és una mica diferent. La seva dieta diària era: per esmorzar, llet amb una mica de xocolata de racionament i, de vegades, mig plàtan; per dinar, farinetes de blat de moro i dues o tres “mariquites” (arengades petites) i altres vegades, menuts (sang amb ceba, per exemple); per berenar, pa amb oli i per sopar, verdura i res més. Inicialment s’havia previst que les famílies tinguessin dues cartilles de racionament, una per a la carn i una altra per a altres comestibles, i no s’hi incloïen les patates. L’Oriol, de Barcelona, m’explicava com ell i els seus germans havien fet molts viatges a Vic a buscar patates. Durant els anys que va durar el racionament van anar canviant els productes racionats, com també les quantitats i qualitats que es podien obtenir. De fet, a més de controlar els cupons de racionament de les famílies, els botiguers havien de tenir una llista dels clients que compraven a la seva botiga productes no racionats. Els tràmits eren tediosos, i això generava cues. A més, no sempre es podien trobar els aliments que es buscaven. Quan corria la veu que en aquella botiga o aquella altra havien arribat verdures o altres aliments tothom corria a fer-hi cua. La premsa de l’època recull les notes publicades per les autoritats que donaven a conèixer l’arribada d’un aliment o un altre i la seva posada a la venda. En tot cas la majoria dels productes eren racionats: un litre d’oli, mitja dotzena d’ous, dos quilos de patates, un de llegums, mig d’arròs per persona al mes. Per dia i persona una barreta de pa de 150 o 200 grams. La llet condensada també anava racionada i molta de la desnutrició observada pels pediatres en nens i nenes era causa de la poca llet que podien consumir.

26


La vida q端otidiana en la posguerra

27


FAM i GUERRA A CATALUNYA

El Racionament

4

28


La vida q端otidiana en la posguerra

29


FAM i GUERRA A CATALUNYA El Menjar de la fam

El menjar de la fam

5

30

L

a manca d’aliments i les dificultats per adquirir-los provocaren que bona part de la població fes estraperlo, en més o menys quantia. Un estraperlo de subsistència i per tant de productes bàsics. A part del que es feia amb els aliments bàsics racionats, com ara les patates, els llegums i l’oli, també era molt important el que es feia amb altres aliments. Molta gent viatjava per tot Catalunya i fins i tot Aragó per obtenir els que no arribaven a Barcelona. Moltes dones i molts avis, amb tot tipus de vehicles i també a peu, feien camins per arreplegar menjar. L’Assumpta, nascuda a Sant Esteve de Palautordera, explica que a casa seva tenien porcs i una dona hi anava des de Barcelona a buscar lloms, que s’enduia amagats a sota els pits. També explica que moltes dones anaven a buscar arròs a Amposta i el portaven amagat, en sacs petits, sota les faldilles llargues. Des del Prat de Llobregat arribaven molts aliments a Barcelona amb el tren anomenat “de l’estraperlo”. Un estraperlo que persones normals i corrents duien a terme per poder menjar cada dia.


EL MENJAR DE LA FAM

31


FAM i GUERRA A CATALUNYA

El menjar de la fam

5

32


EL MENJAR DE LA FAM 1. Coves 2. Cistells per arreplegar plantes i fruits. 3. Cargolera, 4. Trampa per caรงar ocells 5. Canya de pescar. 5. 1.

4.

3. 2.

33


FAM i GUERRA A CATALUNYA

5

Quant es va acabar la guerra

-Jo no tinc diners ni res per canviar.

vaig veure engabiar

-Si dona, vine, però amb la roba de sota de núvia posada.

tota clase d’ocells de bosc. El pare de l’Assumpció quant va tornar del front feia vida al bosc o amb els ocells engabiats. A casa de l’Assumpció ni en guerra ni en posguerra no va faltar mai de res.

El menjar de la fam

Amb l’Assumpció jugàvem a cou-dineta

34

amb aliments de veritat del setrill de la cuina bevíem oli a galet. La mare de l’Assumpció en acabada la guerra es dedicà al estraperlo i allí no va faltar mai de res. La mare de l’Assumpció digué a una tia meva que ella, si volia, també en podía fer.

La meva tia plorava mentre endegava els seus fills i amb la ràbia al cos no hi va saber anar. El pare de l’Assumpció quant va tornar del front no es movia del bosc o enfilat a les golfes engabiat entre els ocells engabiats, caderneres, verdums, pinsans, tudons, guatlles, tórtores, tot allò que es deixava atrapar, per una cosa o altre, acabada la guerra, tots vam quedar engabiats.

Ricard Creus

36 poemes a partir del 36

Barcelona: CCG Edicions, 2006


EL MENJAR DE LA FAM

35


FAM i GUERRA A CATALUNYA El petit estraperlo

El Petit estraperlo

6

36

L

a manca d’aliments i les dificultats per adquirir-los provocaren que bona part de la població fes estraperlo, en més o menys quantia. Un estraperlo de subsistència i per tant de productes bàsics. A part del que es feia amb els aliments bàsics racionats, com ara les patates, els llegums i l’oli, també era molt important el que es feia amb altres aliments. Molta gent viatjava per tot Catalunya i fins i tot Aragó per obtenir els que no arribaven a Barcelona. Moltes dones i molts avis, amb tot tipus de vehicles i també a peu, feien camins per arreplegar menjar. L’Assumpta, nascuda a Sant Esteve de Palautordera, explica que a casa seva tenien porcs i una dona hi anava des de Barcelona a buscar lloms, que s’enduia amagats a sota els pits. També explica que moltes dones anaven a buscar arròs a Amposta i el portaven amagat, en sacs petits, sota les faldilles llargues. Des del Prat de Llobregat arribaven molts aliments a Barcelona amb el tren anomenat “de l’estraperlo”. Un estraperlo que persones normals i corrents duien a terme per poder menjar cada dia.


EL PETIT ESTRAPERLO

37


FAM i GUERRA A CATALUNYA

El Petit estraperlo

6

38


EL PETIT ESTRAPERLO 1. Balança. 2. Maleta amb objectes personals que dissimulaven els productes d’estraperlo.

2.

1.

39


FAM i GUERRA A CATALUNYA Els burots

ElS BUROTS

7

40

El burots eren una mena de duanes, a les entrades de les ciutats, on es pagaven les taxes que els ajuntaments recaptaven del comerç de mercaderies. A Barcelona els burots eren funcionaris uniformats –amb gorra de plat– que es resguardaven en petites casetes de fusta situades en punts estratègics de les entrades de la ciutat per carretera. El rebuig popular als burots era molt gran. Durant la postguerra, van esdevenir instruments de repressió per a tots aquells que es desplaçaven fora ciutat per obtenir aliments que no figuravenen les cartilles de racionament o que eren molt escassos. Moltagent que adquiria aliments fora de Barcelona, quan arribava, per exemple, a l’alçada del Clot o de Magòria, baixaven del tren en marxa i feien a peu el camí que els quedava fins a casa. D’aquesta manera s’estalviaven pagar les taxes. De vegades, però, elsburots, que coneixien aquestes pràctiques i el punts on més sovint baixaven del tren les seves possibles víctimes,els anaven al darrere, els buscavenon fos i si els enxampaven portantpenosament una càrrega de menjar, els feien pagar les taxes o els requisaven els queviures.


ELS BUROTS

41


FAM i GUERRA A CATALUNYA

7

E

ls burots eren una mena de duanes, a les entrades de les ciutats, on es pagaven les taxes que els ajuntaments recaptaven del comerç de mercaderies. A Barcelona els burots eren funcionaris uniformats –amb gorra de plat– que es resguardaven en petites casetes de fusta situades en punts estratègics de les entrades de la ciutat per carretera.

ElS BUROTS

El rebuig popular als burots era molt gran. Durant la postguerra, van esdevenir instruments de repressió per a tots aquells que es desplaçaven fora ciutat per obtenir aliments que no figuraven en les cartilles de racionament o que eren molt escassos. Molta gent que adquiria aliments fora de Barcelona, quan arribava, per exemple, a l’alçada del Clot o de Magòria, baixaven del tren en marxa i feien a peu el camí que els quedava fins a casa. D’aquesta manera s’estalviaven pagar les taxes. De vegades, però, els burots, que coneixien aquestes pràctiques i el punts on més sovint baixaven del tren les seves possibles víctimes, els anaven al darrere, els buscaven on fos i si els enxampaven portant penosament una càrrega de menjar, els feien pagar les taxes o els requisaven els queviures.

42


ELS BUROTS

43


ElS Rics, el gran estraperlo

FAM i GUERRA A CATALUNYA

8

44


El rics. El gran estraperlo E

straperlo va ser la forma popular d’anomenar durant la postguerra el comerç il•legal que evadia impostos i feia rics uns quants. La paraula havia aparegut l’any 1934 a partir d’un escàndol de corrupció, en el qual estava implicat un nebot del líder del Partido Radical, Alejandro Lerroux, mentre, al capdavant del govern de la República, hi havia una coalició d’aquest partit i de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Hi havia pagesos que feien estraperlo a petita escala amb aliments frescos. En arribar a ciutat, a través dels contactes que tenien, els portaven a botigues que venien productes no regulats pel racionament. Aquests aliments eren consumits per les classes que podien pagar els preus, molt alts, del mercat negre. Però la postguerra és també el temps dels grans estraperlistes. Són els anys d’aquella por immensa i aquells grans silencis. Julio Muñoz Ramonet, paradigma de la “gent de la crosta” –la gent enriquida pel franquisme– construeix un petit imperi a partir de l’estraperlo. Grans magatzems tèxtils com El Siglo o El Àguila, i alguns bancs i asseguradores, són les mostres més visibles del seu poder. És temps de corrupció i d’autarquia, de misèries i opulències, sense cap mena de pudor.

45


ElS Rics, el gran estraperlo

FAM i GUERRA A CATALUNYA

8

46


El rics. El gran estraperlo

El rics. El gran estraperlo 47


FAM i GUERRA A CATALUNYA Les Malalties Durant La guerra civil

LES MALALTIES DURANt LA GUERRA

9

48

E

l temps de la República va comportar molts avenços en el camp de la medicina social. L’Ajuntament de Barcelona va impulsar controls en les aigües i altres mesures per millorar la higiene de la ciutat. La introducció de la vacuna contra la tuberculosis infantil BCG va fer que molts infants se salvessin d’una mort segura. Però la guerra va capgirar les coses. Els hospitals es van transformar en centres d’acollida i cura de ferits pels bombardeigs i els ferits dels fronts. L’Hospital de Sant Pau, dirigit pel doctor Trueta, guaria els traumatismes provocats per la metralla amb un sistema implementat per ell. A partir del 1939, el va aplicar a ferits pels bombardeigs alemanys quan va haver d’exiliar-se a Londres,. De totes maneres, la desnutrició de grans i petits era difícil de pal•liar i de guarir. La postguerra va accentuar molts dels problemes que s’havien patit durant la guerra. La manca d’higiene i la mala alimentació, sobretot l’escassetat d’un aliment tant bàsic com la llet, va provocar molta mortaldat infantil. L’Oriol, pediatre que va treballar a l’hospital d’infecciosos de Barcelona, destaca les malalties més comunes amb què havia de lluitar amb molt pocs mitjans: diftèria, fals Krupp, febre tifoide. A més, durant l’estiu abundaven les diarrees i a l’hivern, les broncopneumònies. Després de la guerra també es desenvoluparen malalties mentals. De fet, la política de la por i el silenci imposada durant el dictadura va crear un escenari propici per a una veritable epidèmia d’estrès posttraumàtic. La gent, en aquestes circumstàncies de precarietat sanitària, va recuperar velles receptes de curació basades en herbes remeieres. També hi havia xarlatans que venien fórmules màgiques i s’anunciaven als diaris.


LES MALALTIES DURANT LA GUERRA

49


LES MALALTIES DURANt LA GUERRA

FAM i GUERRA A CATALUNYA

9

50


LES MALALTIES DURANT LA GUERRA 1. Instruments de cures, capses de medicaments. 2. Nebulitzador per insecticida. 3.Cunya i orinal per a malalts.

1.

2.

3.

51


LES MALALTIES DURANt LA GUERRA

FAM i GUERRA A CATALUNYA

9

52


LES MALALTIES DURANT LA GUERRA

53


FAM i GUERRA A CATALUNYA ENERGIES

eNERGIES

10

54

E

ls bombardeigs de la guerra havien malmès o destruït bona part de les xarxes urbanes de subministrament de gas i d’electricitat. A més, la manca de gasolina, carbó i petroli va provocar que, durant molts anys, el subministrament d’aquestes fonts d’energia fos precari o nul. Per això, per cuinar més o menys penosament es va haver de recórrer a fogons de carbó o de petroli. En la memòria de moltes persones hi ha el fet que la cuina sempre estava en funcionament perquè tot s’havia de coure a estones, quan hi havia gas, o alternant procediments de cocció.


ENERGIES

55


FAM i GUERRA A CATALUNYA

eNERGIES

10

56


ENERGIES 1. Llum i quinqu茅..

1.

2. Frontal de cuina econ贸mica. 3. Plata de forn.

5.

3.

4. Fogonet de carb贸, cofa i ventall. 5. Estris de cuina.

4.

2.

57


FAM i GUERRA A CATALUNYA BERENÀVEM A LES FOSQUES

Berenàvem a les fosques

11

58

E

ls constants talls de subministrament elèctric afectaven tots els àmbits econòmics i fins i tot les relacions de socialització dels infants. A l’hivern, quan no es podia jugar al carrer perquè es feia fosc molt d’hora, nens i nenes arribaven a casa i, tot esperant que tornés el llum després d’una de les apagades habituals, berenaven a les fosques. Una hora o dues sense llum que servien per aprendre la llengua a partir de les rondalles i les cançons que moltes mares i molts pares recordaven de la seva època d’infants. Aquella transmissió oral de la pròpia cultura segurament va ajudar a mantenir en molts catalans la pròpia estima com a poble.


BERENÀVEM A LES FOSQUES

E

ls constants talls de subministrament elèctric afectaven tots els àmbits econòmics i fins i tot les relacions de socialització dels infants. A lʼhivern, quan no es podia jugar al carrer perquè es feia fosc molt dʼhora, nens i nenes arribaven a casa i, tot esperant que tornés el llum després dʼuna de les apagades habituals, berenaven a les fosques. Una hora o dues sense llum que servien per aprendre la llengua a partir de les rondalles i les cançons que moltes mares i molts pares recordaven de la seva época dʼinfants. Aquella transmissió oral de la pròpia cultura segurament va ajudar a mantener en molts catalans la pròpia estima com a poble.

59


FAM i GUERRA A CATALUNYA

Berenàvem a les fosques

11

60


BERENÀVEM A LES FOSQUES

2.

3.

4. 5.

6.

1.

1. Cavallet de cartró. 2. Llibres d’escola. 3. Bossa per al berenar. 4. Capça de galetes. 5. Pot de llet condensada. 6. Rajoles de xocolata.

61


FAM i GUERRA A CATALUNYA LA RÀDIO

12

A

més del cinema i una mica de teatre, la ràdio era, quan hi havia llum, la gran distracció de petits i grans. Els matins s’escoltaven programes femenins, al migdia i la tarda eren programes infantils i a la nit molta gent escoltava música i encara d’altres connectaven amb emissores estrangeres, sobretot Radio Pirenaica, la BBC i Ràdio Andorra.

la RÀDIO

La ràdio està lligada a les activitats relacionades amb la cuina, com ara desgranar llegums, blat de moro, pelar patates, etc., i amb el cosir. Totes les dones de les famílies, de grat o per força, sargien, canviaven colls de camisa, allargaven els abrics. Fer roba nova era una tasca que es duia a terme en l’àmbit domèstic i, moltes vegades, en cases d’altra gent per allargar el migrat sou del cap de família.

62


LA RÀDIO

63


FAM i GUERRA A CATALUNYA

la RÀDIO

12

64


LA RÀDIO

1. Aparell receptor de ràdio. 2.Planxa i post de planxa. 3.Coixí de fer punta. 1. 3. 2.

6565


FAM i GUERRA A CATALUNYA TEMPS DE CRISI, TEMPS D’ESPERANÇA

TEMPS DE CRISI, TEMPS D’ESPERANÇA

13

66


TEMPS DE CRISI, TEMPS D’ESPERANÇA

D

urant diverses generacions molts ciutadans han guardat objectes, documents, fotografies, testimois de tristeses i il·lusions. Memòria, de fet, del que els havia succeït en un context de por, misèria i dolor.

Ara, tot i que l’economia no és favorable, hi ha una voluntat de mostrar tot allò que va ser ocultat per tal que aquella situació no es torni a repetir mai més. Temps de crisi és temps d’esperança.

67


FAM i GUERRA A CATALUNYA La memòria de la fam, avui

14

L

a idea de la fam ha arribat a marcar la memòria col•lectiva de la nostra societat. Només el sentiment de la remota possibilitat d’una manca temporal de proveïment de productes de primera necessitat va fer guardar a moltes famílies els vells fogons de carbó o de petroli juntament amb algun saquet de carbó o alguna llauna de petroli en un racó o altell de la casa. Per si de cas. L’atemptat contra l’almirall Carrero Blanco el 1974, va fer que moltes mestresses de casa omplissin el rebost d’arròs, llegums i tota mena de queviures. Per si de cas.

lA POR OMPLE EL REBOST

El cop d’estat del mes de febrer de 1981 va buidar tota mena de botigues i va tornar a omplir els armaris i els rebosts de moltes cases. Per si de cas.

68

Fins i tot la vaga de transportistes de l’any 2008 va deixar netes les prestatgeries de molts supermercats. Només, és clar, per si de cas. Tot plegat ens indica que la por de passar gana són vius, encara actualment, en la memòria col•lectiva.


LA POR OMPLE EL REBOST

69


FAM i GUERRA A CATALUNYA

Protagonistes de la història, testimonis del temps.

docUmental fam i guerra

15

Joan Calvet

Maria Bellavista 70


DOCUMENTAL FAM I GUERRA

Antoni Fornés

Blai Panareda

Lluís Cañellas

71


FAM i GUERRA A CATALUNYA ALIMENTACIÓ I EMPRESES ALIMENTÀRIES FONTDEVILA, Santiago Nutrexpa: [1946-1989] / [text: Santiago Fontdevila; english translation: Gerald H. Denis].- [Barcelona]: Nutrexpa, 1989.- 105 p.: il.; 31 cm Nutrexpa; Empresas alimentàries – Catalunya – Història; Publicitat – Aliments – Espanya; Publicitat – Espanya – Història; Societat Nestlé – Història.

BIBLIOGRAFIA

GANCHO HERNANDEZ DE LA HUERTA, Claudio Gallina Blanca ja és d’or : 1937-1987 / [redacció : Claudio Gancho Hernández de la Huerta : documentación : Jesús Ruiz Ruiz, Robert Rodergas i Pagès, Anna Aldeguer i Garcia]. – Barcelona: Rodergas, Barrera & Associats, DL 1987. – 133 p. : il. (algunes col.) ; 28 cm Gallina Blanca (Firma) – Aniversaris; Alimentació – Espanya – Història; Empreses alimentàries – Espanya – Història; Publicitat – Aliments – Espanya; Publicitat – Espanya – Història

HISTORIA Una historia de la publicidad española: reflejos de más de un siglo de Nestlé. - Esplugues de Llobregat: Nestlé España, 2005. – 329 p. : il.; 28 cm Empreses alimentàries – Catalunya – Història; Publicitat – Aliments – Espanya; Publicitat – Espanya – Història; Societat Nestlé - Història

SADURNI i PUIGBO, Núria Llaunes d’abans : te’n recordes? / Núria Sadurní Puigbó. – Badalona : Museu de Badalona , 2007. – 159 p. : il. ; 22x23 cm, - Catàleg de l’exposició celebrada del 6 de juny al 15 de julio de 2007 Conserves alimentàries ; Envases – Disseny


BIBLIOGRAFIA DONES BARRANQUERO TEXEIRA, Encarnación. Así sobrevivimos al hambre: estrategias de supervivencia de las mujeres en la postguerra española / Encarnación Barranquero Texeira, Lucía Prieto Borrego.- [Málaga]: Servicio de Publicaciones, Centro de Ediciones de la Diputación de Málaga, DL 2003.- 329 p.: il.; 20 cm Dones – Espanya – Història; Pobresa – Espanya – Historia.

BENERÍA, Lourdes Mujer, economía y patriarcado durante la España franquista / Lourdes Benería. – Barcelona: Anagrama, 1977. – 73 p. ; 18 cm Dones – Treball – Espanya; Dones – Treball – Espanya – Història; Dones – Espanya – Història; Franquisme – Espanya.

CABALEIRO MANZANEDO, Julia L’activitat femenina a Molins de Rei ; les dones durant la guerra civil / Julia Cabaleiro Manzanedo, Elena Botinas Montero. – Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat : Ajuntament de Molins de Rei, 2003, - 124 p., [8] p. de làm. ; 20 cm Dones – Molins de Rei – Història, Guerra Civil ; Història – Molins de Rei, Guerra Civil ; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939

DONES Les dones del Prat i la represió franquista / Olga Duque… [et al.] ; pròleg de Carles Santacana. – El Prat de Llobregat : Ajuntament del Prat de Llobregat, 2006. – 293 p. : il. ; 20 cm - (Col.lecció de textos locals ; 6)

FABRE, Jaume LA PRESÓ TAMBÉ ERA FORA : dones i nens victimes de la postguerra / Jaume Fabre. – Badalona: Ara Libres, 2007. – 253 p. ; 24 cm Dones – Espanya; Història - Espanya

MONTELLA, Assumpta La Maternidad d’Elna: bressol dels exiliats / Assumpta Montella;[pròleg de Josep M. Solé i Sabaté]. – 4 ed. – Badalona: Ara Llibres, 2008. – 170 p. ; 24 cm Exiliats – Espanya; Camps de concentració – França; Maternitat d’Elna; Eidenbenz, Elisabeth


FAM i GUERRA A CATALUNYA VERNETTI, Graciella Deu dones no van voler ser ideals : La situación de les dones durant el franquisme a El Baix Llobregat / Graciella Vernetti; Maribel Barba. – Barcelona: ECOS, 2008. – 136 p. : il. ; 24 cm + 1 disc òptic (DVD) Dones – Baix Llobregat; Dones – Catalunya: Franquisme – Baix Llobregat; Biografies – Dones – Catalunya; Dones – Catalunya – Biografies

FRANQUISME BENERÍA, Lourdes Mujer, economía y patriarcado durante la España franquista / Lourdes Benería. – Barcelona: Anagrama, 1977. – 73 p. ; 18 cm

BIBLIOGRAFIA

Dones – Treball – Espanya; Dones – Treball – Espanya – Història; Dones – Espanya – Història; Franquisme – Espanya.

BIESCAS, José Antonio España bajo la dictadura franquista: 1939-1975 / por José Antonio Biescas, Manuel Tuñón de Lara. – Barcelona: Labor, 1980. – 605 p. : il. ; 24 cm Franquisme – Barcelona; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Presos polítics

CULTURA La cultura española durante el franquismo / equipo Reseña, coordinador Norberto Alcover; Manuel Alcalá [et al.]. – Bilbao: Mensajero, 1977. – 396 p.: il. ; 21 cm Cultura – Espanya – Història; Mitjans de comunicación de massa – Espanya – Història; Franquisme - Espanya

MONFORT, Aram Barcelona 1939 : el camp de concentració d’Horta / Aram Monfort. – Barcelona: L’Avenç, 2008. – 277 p. : il. ; 24 cm Camps de concentració – Barcelona; Història – Barcelona, Guerra Civil; Franquisme – Barcelona; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Presos polítics – Catalunya

ANGLES, Ramon Una mirada al pasado : historias del barri Vell de Port / Ramon Anglès. – Barcelona: Centre d’Estudis de Montjüic , DL 2008. – 151 p. : il. ; 24 cm. – (Camí de l’esparver; 1) Història – Barcelona ; Història – Port (Barcelona : Barri) ; Franquisme Barcelona


BIBLIOGRAFIA ABELLA, Rafael La vida cotidiana durante la Guerra Civil : La España republicana / Rafael Abella. – Barcelona: Planeta, cop. 2004. – vi, 477 p., [32] p. de làm. ; 24 cm Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Història – Espanya, Guerra Civil; Història social – Espanya, Guerra Civil

ABELLA, Rafael La vida cotidiana durante la Guerra Civil : La España nacional / Rafael Abella. – Barcelona: Planeta, DI 2004. – ix, 351 p., [32] p. de làm. ; 24 cm Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Història – Espanya, Guerra Civil; Història social – Espanya, Guerra Civil

CABALEIRO MANZANEDO, Julia L’activitat femenina a Molins de Rei : les dones durant la guerra civil / Julia Cabaleiro Manzanedo, Elena Botinas Montero. – Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Ajuntament de Molins de Rei, 2003. – 124 p. [8] p. de làm. ; 20 cm Dones – Molins de Rei – Història, Guerra Civil; Història – Molins de Rei, Guerra Civil; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Dones – Guerra Civil Espanyola

CRONICA Cronica de la Guerra Civil a Catalunya / Goverm de la Generalitat, Josep Terradellas ; introducció de Jordi Casassas. – Barcelona; Edicions Dau, 2008. – v. : il. ; 25 cm. – Volum I. Guerra Civil Espanyola, 1936-1939 – Catalunya; Història – Catalunya, Guerra Civil

DIARI Diari de guerra de Josep M. Cuyàs Tolosa : Barcelona 1936-1939 / edició, intrucció i notes Joan Villarroya i Font. – Badalona: Museu de Badalona, 2006. – 2 v. : il. ; 24 cm .- Volumen 1 Cuyás i Tolosa, Josep M. – Diaris; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Història – Badalona – Guerra Civil

DIARI Diari de guerra de Josep M. Cuyàs Tolosa : Barcelona 1936-1939 / edició, intrucció i notes Joan Villarroya i Font. – Badalona: Museu de Badalona, 2006. – 2 v. : il. ; 24 cm .- Volumen 2 Cuyás i Tolosa, Josep M. – Diaris; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Història – Badalona – Guerra CivilCivil

DOCUMENTS Els documents de Prats: Informe de l’èxode a Prats de Molló del 26 de gener al 16 de març de 1939 / Pròleg de Libert Tarragó ; Traducció de Teresa Artigas. - Barcelona: La Magrana, 2009. – 75 p. : il. ; 21 cm Història- Prats de Molló (Francia), Guerra Civil; Exiliats –Catalunya; HistòriaEspanya, Guerra Civil; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939


FAM i GUERRA A CATALUNYA FRASER, Ronald Recuérdalo tú y recuérdalo a otros : historia oral de la guerra civil española / Ronald Fraser ; [traducción castellana de Jordi Beltrán]. – Barcelona: Crítica, DL 2007. – XVIII, 860 p. ; 23 cm Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Història – Espanya, Guerra Civil

HISTORIA Una historia de publicidad española: reflejos de más de un siglo de Nestlé. – Esplugues de Llobregat: Nestlé España, 2005. – 329 p. : il.: 28 cm.

BIBLIOGRAFIA

Empreses alimentàries – Catalunya – Història; Publicitat – Aliments – Espanya; Publicitat – Espanya – Història; Societat Nestlé – Historia.

IMATGES Imatges : 1936-1939 : La Guerra Civil a les comarques gironines / [director: Joan Villarroya]. – [Girona]: El Punt, 2006. – 209 p. : principalment il. ; 22x24 cm Guerra Civil Espanyola, 1936-1939 – Exposicions; Història – Girona, Guerra Civil; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939 – Fotografies – Exposicions; Fotografies – Guerra Civil Espanyola, 1936-1939 – Girona(Provincia)

JACKSON, Angela Els brigadistes entre nosaltres : próleg i epileg a l’última gran batalla de la Guerra Civil española / Angela Jackson. – Valls: Cossetània Edicions, 2008. – 175 p. : il. ; 24 cm Guerra Civil española, 1936-1939; Història – Espanya, Guerra Civil – Participació estrangera

MORLA LYNCH, Carlos España sufre : diarios de guerra en el Madrid republicano, 1936-1939 / Carlos Morla Lynch ; prólogo de Andrés Trapiello. – Salamanca: Renacimiento, 2008. – 831 p. ; 25 cm Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Història – Madrid, Guerra Civil; Història – Espanya, Guerra Civil; Morla Lynch, Carlos - Diaris

MONFORT, Aram Barcelona 1939 : el camp de concentració d’Horta / Aram Monfort. – Barcelona: L’Avenç, 2008. – 277 p. : il; 24 cm Camps de concentració – Barcelona; Història – Barcelona, Guerra Civil; Franquisme – Barcelona; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Presos polítics - Catalunya


BIBLIOGRAFIA JUAN Juan Negri : 1892-1956 : Barcelona, capital de la República : Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona, del 20 de junio al 4 de noviembre de 2007 / [edición: Ricardo Miralles]. – Madrid Barcelona: Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales Instituto de Cultura de Barcelona, 2006. – 422 p. , il. (algunes col.); 25 cm Negri, Juan - Exposicions; Història – Espanya, Guerra Civil; Història - Espanya Exposicions

PAPERS Els papers confiscats de Salamanca / [selección de documents: Didac Micaló i Martí Martín ; assessorament cientific a la selección dels documents: Joan B.Culla]. – Barcelona: El Periódico Sàpiens Publicacions, DL 2006. – 223 p. : il. ; 30 cm Història – Catalunya, Guerra Civil – Fonts; Història – Catalunya – Fonts; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939 – Catalunya; Archivo Històrico Nacional (Espanya). Sección Guerra Civil

PARTES Partes de guerra / [edición de Ignacio Martínez de Pisón]. – Barcelona: RBA, 2009. – 492 p. ; 24 cm Guerra Civil Espanyola, 1936-1939 – Literatura; Història – Espanya, Guerra Civil; Literatura - Espanya

QUAN Quan plovien bombes : [els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant las guerra civil] / textos: Xavier Domènech, Laura Zenobi]. – Barcelona: Ciutat del Coneixement Musu d’Història de Catalunya. – 70 p. : il. ; 21x21 cm Guerra Civil Espanyola, 1936-1939; Bombardeigs aeris – Barceloa – Exposicions; Refugis antiaeris – Barcelona – Exposicions; Història – Barcelona, Guerra Civil – Exposicions

RUTURES Les rutures de l’any 1939 / Edició a cura de Manel Risques, Francesc Vilanova, i Ricard Vinyes. - Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000:- 218 p. ; 19 cm Franquisme – Catalunya; Història – Catalunya, Guerra Civil; Guerra Civil Espanyola, 1936-1939

THOMÀS, Joan Maria Falange, guerra civil, franquisme : F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers anys del règim franquiste / Joan Maria Thomàs ; prólog d’Enric Ucelay Da Cal. – Barcelona: Publicacions de l?Abadia de Monrserrat, 1992. – 546 p. : 21 cm Història – Catalunya; Falangisme – Catalunya – Història; Franquisme – Catalunya – Història – Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. – Catalunya_ Història; Politica – Catalunya - Història


FAM i GUERRA A CATALUNYA MIRA Mira la radio : guía de la exposición de radios : 80 años de diseño Y técnica de receptores. – [textos : Isabel Campi i Valls, Romà Gibert i Paluzie. – [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, DL 2005. – 79 p. : principalment il. Col. ; 24 cm Radio – Receptors i recepció – Exposicions; Museu de la Ciencia i de la Tècnica de Catalunya – Terrassa - Exposicions

VIVES, Marta D’Aqualata a IGD : 50 documents, 50 mirades a la historia d’Igualada / Marta Vives i Sabaté, M. Teresa Miret i Solé: - Igualada; 2007. – 190 p. : principalment il. ; 23x23 cm

BIBLIOGRAFIA

Història - Igualada


BIBLIOGRAFIA DOMENECH, Ignacio Cocina de recursos : (deseo mi cocina) / Compuesta por el renombrado cocinero español Ignacio Domenech. – Barcelona : Quintilla, Cardona y C.ª, [19--]. – 319 p. ; 17 cm Col.lecció particular Sra. Dolors Llopart

MENUS Menús de guerra : [recetas culinarias]. – Barcelona : Generalitat de Catalunya, Conselleria de Preveiments, Departament de Premsa i Propaganda, [1937]. – [25] p. : il. ; 23 cm Col.lecció particular Sra. Dolors Llopart

MONGUIO FONTS, J. El problema diario de la alimentación doméstica / Por el Dr. J. Monguió Fonts. – Tarragona : Dodo, 1953. – 93 p. : il. ; 22 cm Col.lecció particular Sra. Mabel Garcia

OLIVER, Joan La fam / Joan Oliver .- Barcelona : Institució de les LLetres Catalanes, 1938 .131 p. ; 16 cm .- Premi Teatre Català de la Comèdia, 1938 Biblioteca Institut del Teatre


Profile for Oliver Cano

FAM I GUERRA  

L'exposició, que ha estat a les sales del museu de juliol de 2009 fins novembre de 2010, ha presentat més d'un centenar d'objectes de vida q...

FAM I GUERRA  

L'exposició, que ha estat a les sales del museu de juliol de 2009 fins novembre de 2010, ha presentat més d'un centenar d'objectes de vida q...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded