Issuu on Google+

SEFASABER

#6

Butlletí del Casal Popular La Bretxa - Alcover (Països Catalans) CasalPopularLaBretxa

Liquidar la delincuencia, es una plaga social, una raza despreciable, una raza a exterminar. Banqueros, unos ladrones -sin palanca y de díapolíticos estafadores juegan a vivir de ti. Fabricantes de armamento: eso es jeta de cemento! las religiones calmantes y las pandas de uniforme, la droga publicitaria delito premeditado Y la estafa inmobiliaria. ¡Asquerosos!, delincuencia es la vuestra. vosotros haceis la ley. Explotadores profesionales, delincuencia es todo aquello que os puede quitar el chollo. EVARISTO PÁRAMOS,

CULTURA i COMPROMÍS EDITORIAL // P2

“El camí que ens queda segurament encara serà llarg, però el que ens caracteritza com a poble ens farà guanyar. Somrieu.” CARTA // P3

tornem a fer carrer, MAJOR! Sortim al carrer i recuperem el carrer per a les nostres festes populars. Jordi Tarragó. OPINIÓ // P6

què és la xarxa ECO? Noves formes d’organització. Jordi Flores. ESPAI OBERT // P8

Si ho fem, fem-ho bé Jaume Camps. ESPAI OBERT // P10

Treballar fort Francesc Fuguet. ENTITATS // P12

2 anys de castells Colla Xiquets d’Alcover. ESPAI OBERT // P14

l’exemple de les Illes Pere Gort. ESPAI OBERT // P16

una vaga dels Països Catalans Sergi Franch. DOSSIER // P18

fem via

Assemblea Nacional Catalana


EDITORIAL // PÀGINA2

EDITORIAL: //

CULTURA i COMPROMÍS

EL 2007 EL CASAL VA OBRIR LES PORTES, I DURANT CADA FIRA HEM FET UNA EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA PER A MOSTRAR ASPECTES DEL NOSTRE POBLE O PER DENUNCIAR-NE D’ALTRES QUE QUEDEN AMAGATS DARRERE DELS PAISATGES TURÍSTICS DE LA VILA. ENGUANY HEM VOLGUT COL•LABORAR AMB ELS XIQUETS D’ALCOVER PER A FER UNA EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA QUE MOSTRI LA TRADICIÓ CASTELLERA D’ALCOVER, DES DELS CASTELLS FETS PELS XIQUETS DE LA VILA D’ALCOVER, FINS ALS QUE ACTUALMENT ENS MOSTREN ELS XIQUETS D’ALCOVER.

Els Castells és l’expressió del treball, de la persona que pensa en la comunitat, que hi participa i que lluita per ajudar a l’altre i fer més gran el resultat. I el que és més important, és el resultat d’una obra diària, el treball de totes i tots. Per això el Casal enguany hem volgut fer aquesta exposició juntament amb els Xiquets d’Alcover i en Josep Maria Altès, que ha buidat exhaustivament l’arxiu del Centre d’Estudis Alcoverencs per buscar les fotos antigues, per mostrar la riquesa de la nostra cultura, la catalana. La Fira dels Bandolers, fa que el poble s’engalani i faci goig, perquè els alcoverencs i alcoverenques és bolquen per a que això sigui possible, i així poder mostrar a tothom el que tenim i ens caracteritza. Però aquest èxit no seria possible si no fos per la gent anònima que canvia la història i que treballa diàriament en les seves entitats o de forma particular. I molt sovint aquest treball no es reconeix, i queda amagat davant de grans eslògans per atraure el visitant. Exemples d’aquests n’hi han molts en el nostre poble, per exemple el comerç que durant un dia de l’any se l’obliga a ensenyar els seus productes per a quedar bé amb el foraster, i la resta, no saben ni on està situat, però com diuen alguns, tot sigui per la modernització del poble! Així doncs, aquest any amb aquesta exposició i aquest editorial volem fer un petit homenatge als treballadors i treballadores anònimes que fan possible que

la Fira sigui una gran festa per a tothom, i i on ens mostrem totes i tots una mica bandolers, amb el seny i la rauxa que ho caracteritza. I durant la resta de l’any queden oblidades, i només comptades per a pagar el què toca. Ara vivim un moment il•lusionant com a poble, estem mostrant al món el què som i de la millor manera, de forma lúdica i pacífica, i reivindicant el dret a decidir el nostre futur de viure en una terra lliure. Els castells mostren aquest esperit, el del treball diari, el de la persona que sap, com el pagès, que només amb les seves mans pot canviar les coses, la que s’ajunta amb altres com ell per a ser més forts, i el que amb la insistència i l’esforç aconsegueix el què vol, encara que caigui, una, deu, cent vegades. Alcoverencs i alcoverenques, ja fa temps que totes i tots treballem per aconseguir-ho, i el camí que ens queda segurament encara serà llarg, però el que ens caracteritza com a poble ens farà guanyar, i ser exemple del món sencer. Per això com quan l’enxaneta quan ensenya l’aleta i tota la plaça crida d’alegria, demostren que podem, que ho volem tot, que encara que ens diguin que fan estructures de país, i després retallen, els que vertaderament construïm la Catalunya del futur som nosaltres i està a les nostres mans fer un futur més just, més lliure, perquè com en els castells són els herois anònims els que canvien la història.


XARXA OBERTA: //WIFI A ALCOVER

XARXA OBERTA // PÀGINA3

net és la forma de com fer xarxa connectant nodes, els serveis els donen els usuaris sobre aquesta xarxa. A aquest respecte existeix un servei de Proxy que es pot oferir gratuïtament segons la normativa (CMT). Aquest servei permet demanar a un ordinador instal·lat a un node que et serveixi pàgines web: no es navega directament a Internet sino que es fa ús d’un mediador (Proxy) que es connectarà a Internet per a cercar la pàgina que li demana l’usuari. Aquest és un servei que els usuaris de Guifi.net podem oferir de forma pública i així ho fem als casos d’Alcover i Valls.

Des de HackLabValls, hem fet el primer pas per estendre la xarxa Guifi.net a Valls, i d’aquí, ja ha arribat a poblacions properes. Els primers super-nodes,

Per aconseguir un usuari s’ha de demanar al mateix node creat a la web de Guifi.net i l’administrador de la zona l’habilitarà per tal que es pugui fer servei en qualsevol proxy de Guifi.net.

estan situats al carrer del Carme i al Casal Popular la Turba; posteriorment la xarxa s’ha ampliat amb un nou super-node a la plaça del Blat, connexió amb nodes Guifi a Alcover, Rojals, Figuerola i diversos nodes a Valls entre la zona del portal nou fins a la Font de la Manxa aproximadament. Els super-nodes enllaçats entre ells conformen el tram de xarxa troncal de Guifi.net a l’Alt Camp i proveeixen cobertura a diversos punts de la vila i comarca.

EL TRAM ENTRE ELS SUPER-NODES HLV-TURBA I HLV-CARME ÉS EL PRIMER TRAM DE XARXA TRONCAL DE GUIFI.NET A VALLS. EL SUPER-NODE HLVTURBA ESTÀ DOTAT D’UN SERVEI DE PROXY, QUE PROPORCIONA SERVEI D’INTERNET ALS USUARIS CONNECTATS. EN UN FUTUR, AQUEST PROXY SERÀ FEDERAT A LA XARXA GUIFI.NET, I PROPORCIONARÀ UNA SORTIDA A INTERNET A TOTS ELS USUARIS DE LA XARXA. 2. PASSOS PER CONNECTAR-SE A LA XARXA. Crear el node a la web de guifi.net. Verificar sobre el mapa la visió amb el supernode més proper. Si és factible, creem l’enllaç amb el super-node més proper (posteriorment es pot editar). Adquirir una nanostation loco M5. Un cop ja tinguem l’antena, pujar al terrat o al lloc pròxim on hagi d’anar, i comprovar sobre el terreny quin super-node veiem amb millor senyal. Obtenir l’arxiu de configuració de l’antena amb el mètode un sol clic. En cas que no et funcioni, consulta’ns i et proporcionarem una còpia de configuració adequada. Informa’t com contactar. Un cop configurada l’antena, ja podràs penjar-la i passaràs a formar part de la xarxa Guifi.net 3. COM SORTIR A INTERNET A TRAVÉS DEL SUPER-NODE TURBA Quan Per tal de sortir a Internet pots posar-te d’acord amb una empresa o un usuari que et donin accès total a Internet. La contraprestació (cost) de donar d’aquest servei és un acord entre ambdues parts i la xarxa Guifi.net no hi intervé: Guifi.

4. MANTENIMENT I APORTACIONS DELS SUPERNODES HLV-CARME I TURBA? Tota la infraestructura i muntatge dels super-nodes HLV-Carme i HLV-Turba ha estat aportat i finançat per HackLabValls. La connexió a internet és de 20 mb i és mantinguda pel Casal Popular la Turba.L’antena de l’usuari que es connecta amb el super-node és propietat de l’usuari, amb la condició que el seu tram de xarxa podria servir per enllaçar a altres nodes, sempre i quan hi hagi acord entre els usuaris. I TOT AIXÒ COM ES FINANCIA? HackLabValls som un col·lectiu autogestionat que no rep cap mena de subvenció. El finançament l’obtenim de col·laboracions individuals, entre col·lectius, organitzacions i petites empreses, sempre motivades per projectes informàtics i amb programari lliure. COM A COL·LECTIU HEM MUNTAT I FINANÇAT LA NOSTRA INFRAESTRUCTURA GUIFI.NET A LA COMARCA. Si ets un usuari de la xarxa i estàs connectat a través d’aquests super-nodes, passes a formar part del projecte d’aquest tram de xarxa; Així doncs per qualsevol problema que sorgeixi (algun aparell malmès, ampliacions, renovacions) s’haurà de sufragar entre tots els usuaris el cost que suposi i a ser possible donar un cop de mà :) I AIXÒ QUI HO MANTÉ? Des La xarxa la montem i la mantenim els mateixos usuaris. El HackLabValls és propietari dels supernodes HLV-CARME i TURBA i ha estat financiat pel nostre grup. En el cas d’Alcover són els mateixos usuaris que, mitjançant aportacions voluntàries, han permès la creació de la infraestructura prèviament pagada per un particular. MÉS INFO: WWW.HACKLABVALLS.ORG


ESPAI OBERT // PÀGINA4

ESPAI OBERT: // SOBRE ELS SOPARS DEL CARRER MAJO R JORDI TARRAGÓ PÉRE Z

// AMB AQUESTA CARTA VULL AGRAIR-VOS EL SUPORT QUE ANY RERE ANY ENS HEU FACILITAT ALS VEÏNS DEL CARRER MAJOR PER ORGANITZAR LES NOSTRES FESTES. PERÒ BÉ, ANEM PER PARTS.

Estimats amics de la Bretxa: Hem d’explicar al lector una mica la forja de les nostres festes. La iniciativa o embranzida inicial l’hem de situar a principis d’estiu de 2009. Un grup de joves de “la Bretxa” intentava buscar una forma de dinamitzar la vida social del nostre carrer. Afincats des de feia un any al Carrer Major, el Casal Popular la Bretxa volia aplegar a la gent que normalment veia passar de forma diària, els seus veïns. Es tractava de ressuscitar una mica l’esperit dels nostres avis que s’havia anat perdent amb el temps, de tornar d’alguna manera a aquelles aglomeracions de persones que cada tarda d’estiu s’agrupaven per fer petar la xerrada, i que el pas dels anys havia esborrat per complet. La idea era buscar una unitat social, potser sense aquella autenticitat o naturalitat de les tertúlies del passat, però amb un objectiu ben clar: trobar una excusa, almenys durant un cop cada any, per reunir-se i fer caliu de “carrer”. Tant es així, que al juliol de 2009 es va crear una Comissió Mixta de veïns del carrer i de membres integrants del Casal Popular la “Bretxa” per posar les bases a una futura Associació de veïns. La iniciativa consistia en navegar sense un rumb fix i a veure on s’arribava. La idea inicial va ser fer un àpat que pogués simbolitzar un primer punt de trobada. Per amenitzar aquesta diada també es va programar una gimcana i un berenar per als més menuts. La incertesa de com respondria la gent era gran, però més gran era la il•lusió de posar la primera pedra del nostre pelegrinatge. No obstant això, el “carrer” no ens va fallar. Més de 150 comensals inundaren de somriures i alegria la plaça de l’Església Vella.

La bona acollida d’aquest acte de partida va engrescar als veïns a fer una segona edició de festes l`any 2010. Acabava de néixer un moviment social associatiu al nostre Carrer que podia caminar sol, amb l’ajut puntual i logístic de membres de la “Bretxa”, però ja de forma emancipada. Des del principi, els veïns vàrem tenir clar el caràcter lúdic, obert i participatiu del nou grup de veïns. “Lúdic” perquè s’havia decidit que els veïns comissionaris es reunirien tan sols per organitzar les festes del nostre carrer. “Obert” perquè qualsevol veí que ho volgués podia i pot donar un cop de mà en qualsevol de les tasques dutes a terme. “Participatiu” perquè tots els actes busquen la concòrdia i l’agermanament de tots aquells que hi participen. Amb aquests ingredients, empenta i l’esforç de tots plegats s’ha anat reeditant cada mes d’agost una versió cada cop més completa i consolidada de les nostres festes. I bé amics, sense adonar-nos ja hem fet 5 anys, amb un bon pastís de xocolata per aquest agost de 2013. No podem dir que tot hagi estat un camí de roses. L’èxit dels actes que es veu des del punt de vista de l’espectador no pot amagar o descuidar la realitat que viu el veí organitzador. En nombroses ocasions no s’acaba de trobar la sintonia adequada per a una determinada música. Si s’hem permet no tot és un “beatus ille” on l`harmonia flueix sanament i sense inquietuds. No cal entrar en detalls, però perquè un esdeveniment funcioni i vagi sobre rodes, cal molt de treball i, moltes vegades, una contraposició de postures pot comportar molt desgast. Per fortuna, els veïns comissionaris cada any saben fer un “resset” i oblidar-nos els aspectes més negatius. En definitiva, sempre es recupera el desig i l’essència


ESPAI OBERT // PÀGINA5

de les nostres festes. Cada any la Rosa, la Pilar, la Paqui, la Carme, el Paco, la Maria Jesús, la Maria, la Maruja i en Marcel venen disposats a fer pinya. Si bé sóc partidari de l’anonimat, no considero menys modest esberlar el vel i descobrir els rostres que cada any posen el seu granet d’arena perquè la cosa funcioni. Reunions i més reunions conformen un llarg camí que esperem i anhelem que tingui un horitzó poc definit. El dia a dia és el que enriqueix les vides del nostres veïns. ABANS D’ACABAR AQUESTA EPÍSTOLA, NO PUC DEIXAR D’AGRAIR ALS ORGANISMES I ESTABLIMENTS COL•LABORADORS DEL NOSTRE POBLE QUE CADA ANY ENS DONEN SUPORT MATERIAL O PATROCINI ALS DIFERENTS ACTES. LA LLISTA SERIA LLARGA I EL PERILL D’EXCLOURE A ALGÚ MASSA AGOSARAT. Tampoc vull acabar aquest escrit sense donar-vos protagonisme a vosaltres. Cada any ens deixeu la vostra seu per poder dur a terme tots els preparatius de les nostres festes. També us felicito perquè heu donat una jovialitat inèdita al nostre carrer amb la vostra cartellera d’actes. EN FI, GRÀCIES A TOTS AQUELLS QUE HE CITAT I AQUELLS QUE NO HE MENCIONAT PERÒ QUE SEGUR QUE TAMBÉ AJUDEN. LES NOSTRES FESTES SON PRESENT, PASSAT I FUTUR. LA SEVA PETJADA ACTUAL NO TAN SOLS ÉS UN REFERENT AL NOSTRE POBLE SINÓ UN LLEGAT I TESTIMONI PER LES GENERACIONS FUTURES. EL RELLEU DE LA FLAMA ACABA DE COMENÇAR.


DOCUMENTS PER LA FORMACIÓ // PÀGINA6

// A LA XA R XA EC O D E TA R R AG O N A C O EL SI ST EM A N C EB EM AC TU AL EC O N Ò M IC I SO U N SI ST EM A C IA L C O M FO R M AT PE R M Ú LT IP LE S M ES AU TÒ N SI ST EO M S PE R Ò IN TE R R EL AC IO N AT S.

PRESENTACIÓ: // QUÈ ÉS LA XARXA ECO? JOSEP CESTER I ROGE

R CACERES

Proposem un sistema lliure, sostenible, just, ecològic i basat en les persones, en satisfer les seves necessitats, en fer-les conscients de la situació actual. És necessària una comuniació transparent cap a la població que expliqui que els problemes mundials i locals estan molt relacionats entre sí. Pensem que el valor de les coses no està en els euros amb els que es compren o en la quantitat de deute que acumulem al adquirir-les a crèdit. El valor està en els productes i serveis, en les nostres habilitats, en el nostre temps i força de treball. Estem en transició, no volem trencar amb l’euro, desgraciadament és la moneda de canvi que estem utilitzant en aquest sistema que volem canviar. Però la seva utilització implica seguir lucrant un sector financer al servei de les grans empreses, holdings, fons d’inversió, etc. Simplement considerem que poden existir altres monedes, sobretot a nivell local, bioregional, que únicament reflecteixin el valor dels productes i serveis

intercanviats, el valor de la cooperació enlloc de la competència, el valor de la riquesa existent, no de l’especulació. Des de la seva creació, a part de facilitar tot tipus d’intercanvi entre els diferents membres de la xarxa, varis projectes autosostenibles han vist la llum tant a la nostra ciutat com a les comarques tarragonines. Entre ells trobem una central d’intercanvi, que crea lligams entre els productors locals i es relaciona amb altres ecoxarxes per tal d’intercanviar productes. També tenim un grup de consum responsable, on la consciència ecològica va més enllà de segells i certificats, permetent als seus membres la participació en el procés d’obtenció dels diferents productes mitjançant la cooperació amb els productors locals. I recentment s’ha posat en marxa el projecte ECOaventura de turisme ecoactiu, amb l’objectiu de fomentar el turisme responsable, local i alternatiu. Tot això utilitzant la moneda social, amb el valor afegit de la riquesa i diversitat que ens ofereix l’entorn natural i cultural en el que ens trobem.


DOCUMENTS PER LA FORMACIÓ // PÀGINA7

OBJECTIUS DE LA XARXA ECO: - LIQUIDESA PER LES NECESSITATS DE LA GENT I MENYS DEPENDÈNCIA DE LA SITUACIÓ DELS MERCATS FINANCERS.Moltes experiències de monedes alternatives arreu del món han demostrat que permet augmentar significativament la creació de riquesa i la seva circulació contínua en una regió determinada, reforçant l’economia real -o sigui l’intercanvi de béns i serveis- i fins i tot arribar fomentar la creació d’ocupació re-localitzant alguns serveis. - SOSTENIBILITAT ECOLÒGICA I MENYS DEPENDÈNCIA DE RECURSOS EXTERNS. L’ús d’una moneda regional incentiva la racionalització de la distribució dels productes disponibles localment, reduint costos de transport i conservació, així com també l’impacte ambiental que això provoca. Aquesta moneda té una caducitat o interès negatiu que estimula la circulació en quantitat suficient de l’ECO i afavoreix la inversió en serveis socials i culturals, producció ecològica i a llarg termini la compra de béns més durables.

- COHERÈNCIA DEL SISTEMA DE CREACIÓ DE DINERS. Un sistema en que és molt millor especular que treballar no pot ser bó per la gent corrent. La moneda social supera aquest dilema suprimint l’interès compost i l’interès positiu dels diners. Es pot arribar a fer prèstecs sense interessos i com que no hi ha un gran negoci per a les institucions bancàries, la gestió no té una finalitat de lucre i la gent rep beneficis reals. - DE LA COMPETÈNCIA A LA COOPERACIÓ. El disseny del sistema monetari actual fomenta actituds antisocials. Fa uns cent anys l’economista Silvio Gesell observà que els sistemes financers basats en interessos i deute fomentaven l’especulació, l’acumulació i la distribució desigual de la riquesa generada per totes les persones. Nombrosos estudis han determinat que la creixent concentració dels diners i el seu ús per operacions financeres especulatives causa crisis, estancament i recessions. Durant les recessions del segle XX van néixer centenars d’iniciatives que van assolir pal·liar les dificultats i generar riquesa en les comunitats on es van implementar.

El disseny del sistema monetari actual fomenta actituds antisocials XARXA ECO ES FA POSSIBLE GRÀCIES A L’INTERÈS, EL SUPORT I LA INSPIRACIÓ DE CIUTADANS, PAGESOS, ARTESANS/ES, EMPRESARIS, ASSOCIACIONS, PERIODISTES, … DE PERSONES COM TU, QUE VOLEN PORTAR UNA VIDA MÉS RESPONSABLE I SOSTENIBLE AMB EL MEDI AMBIENT. Vols participar ? … Més informació: www.xarxaeco.org

Ernest Garro:

“No vull canviar el món, VULL CANVIAR la meva vida” L’ERNEST HAVIA TREBALLAT DURANT DEU ANYS LA SENSIBILITZACIÓ I LA COOPERACIÓ DINS UNA ONG. UN BON DIA, VA DECIDIR CANVIAR. EL CANVI VA SER RADICAL. ES VA DEDICAR A FER DE PAGÈS, PAGÈS DE CULTIU ECOLÒGIC. “DESPRÉS D’ESTAR QUASI SEMPRE TREBALLANT EN UN DESPATX ME N’HE ADONAT QUE CADA DIA FA SOL EN AQUEST PAÍS. I EN AQUESTS SIS MESOS HE DINAT CADA DIA EN UNA TAULA A L’AIRE LLIURE. ÉS UNA GRAN ALEGRIA”. LLEGIU l’entrevista a: http://arrandeterra.wordpress.com/


ESPAI OBERT // PÀGINA8

ESPAI OBERT: // JA QUE HO FEM, FEM-HO BÉ! JAUME CAMPS i GIRONA

AMB PAS FERM ES PASSEJA AVUI LA INJUSTÍCIA. ELS OPRESSORS ES DISPOSEN A DOMINAR ALTRES DEU MIL ANYS MÉS. LA VIOLÈNCIA GARANTEIX: “TOT SEGUIRÀ IGUAL.” NO SE SENT UNA ALTRA VEU QUE LA DELS DOMINADORS, I EN EL MERCAT CRIDA L’EXPLOTACIÓ: “ARA ÉS QUAN COMENÇO.” I ENTRE ELS OPRIMITS, MOLTS DIUEN ARA: “MAI S’ACONSEGUIRÀ EL QUE VOLEM.” QUI ENCARA ESTIGUI VIU NO DIGUI “MAI”. EL FERM NO ÉS FERM. TOT NO SEGUIRÀ IGUAL. QUAN HAGIN PARLAT ELS QUE DOMINEN, PARLARAN ELS DOMINATS. QUI POT ATREVIR-SE A DIR “MAI”? DE QUI DEPÈN QUE SEGUEIXI L’OPRESSIÓ? DE NOSALTRES. DE QUI QUE S’ACABI? DE NOSALTRES TAMBÉ. QUE S’AIXEQUI AQUELL QUE ESTÀ ABATUT! AQUELL QUE ESTÀ PERDUT QUE COMBATI! QUI PODRÀ CONTENIR A QUI CONEIX LA SEVA CONDICIÓ? DONCS ELS VENÇUTS D’AVUI SÓN ELS VENCEDORS DE DEMÀ I EL MAI ESDEVÉ AVUI MATEIX. “LLOANÇA DE LA DIALÈCTICA” DE BERTOLD BRECHT

ACTUALMENT els Països Catalans vivim un moment important, la crisi econòmica ha fet créixer la consciència social i nacional, i ha portat a l’actualitat més immediata un debat que fa uns quants anys semblava impossible. Però des de la pròpia experiència i veient l’evolució de l’independentisme, cal reflexionar el què volem, perquè ara mateix a més de continuar convencent als indecisos, cal posicionar-se, perquè sinó demà pot ser massa tard. El dia a dia està marcat per la imposició de les mesures neoliberals, amb l’excusa de la crisi provocada per aquells especuladors, que en comptes d’estar condemnats, segueixen cobrant sous altíssims i se’n riuen de la realitat, i aquest fet influeix en el discurs. Per una banda la classe dirigent catalana, que en perspectiva històrica ens porta manant des de fa masses dècades, ha augmentat el seu patriotisme de forma espectacular, i ha volgut deixar enrere els anys de pactes amb les oligarquies espanyoles per continuar repartint-se el pastís a costa de la classe treballadora d’Espanya. Per això, la campanya del dèficit fiscal i del “robatori d’Espanya”, els va com anell al dit, ja que es presenta a un enemic extern com el causant de les injustícies que vivim, i ells com a defensors de Catalunya, i així amb un discurs fàcil s’intenta crear una unió sagrada entre la burgesia i les classes populars, per dir “veieu,

l’enemic, el lladre, l’explotador és Espanya”. Reflexionant, a qualsevol li pot resultar estrany que un gallec, una andalusa o una castellana, que viu a Espanya ens robi, persones amb els mateixos problemes que la catalana. I ELS QUE AVUI ENS DIUEN AIXÒ, ENS FAN OBLIDAR QUE ELLS PACTAREN LA “TRANSACCIÓ” EN LA QUAL VIVIM, I S’HAN ENTÈS AMB LA DRETA MÉS REACCIONARIA ESPANYOLA DURANT MOLTS ANYS, I DEMÀ ENS RETALLARAN ELS SERVEIS SOCIALS, QUE EMPOBRIRAN ALS NOSTRE VEÏNS I VEÏNES I DESTRUIRAN ELS SOMNIS DE CENTENARS DE JOVES QUE ES VEURAN ABOCATS A VIURE EN LA PRECARIETAT. Aquest discurs amaga dos motius, el primer el de voler que tot segueix igual, el que Lampedusa a la seva novel·la El gatopardo descriu molt bé quan el protagonista, un aristòcrata italià, davant les lluites per la unificació italiana diu: “si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï”. És a dir, que com un nou estat continuem lligats a les polítiques neoliberals, a la utilització de les retallades com a única solució, i amb la precarització laboral (Barcelona World, legislació laboral injusta...). A més de l’especulació amb el territori “perifèric”, que com que queda lluny de casa seva i de les zones on van de vacances, és un problema de segona categoria, o un pla estratègic per al desenvolupament econòmic de la població, mentre que els únics que se’n beneficien són unes quantes mans, i si no, preguntem-ho als nostres veïns de l’Ebre. I EN SEGON LLOC, AMB AQUEST DISCURS NO ES QÜESTIONA LA SEVA LEGITIMITAT, I PER TAN, ES PRESENTEN COM ELS AUTORS MÉS VÀLIDS PER A DEFENSAR CATALUNYA I ELS CATALANS, I COM ELS PROMOTORS DEL PROCÉS INDEPENDENTISTA I ELS CONSTRUCTORS DEL NOU PAÍS. La construcció d’un país és lenta, i cal pas ferm en les postures, per això cal que la lluita social vagi unida a la nacional, com els nostres avantpassats que quan defensaven la independència era per a poder construir una Catalunya millor per als catalans i catalanes. Evidentment, ens diran que ja ho fan: grans superfícies, centres comercials immensos, projectes faraò-


ESPAI OBERT // PÀGINA9

AQUELL LLUNYÀ 1873...

Lampedusa a la seva novel·la El gatopardo descriu molt bé quan el protagonista, un aristòcrata italià, davant les lluites per la unificació italiana diu: “si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï”. nics, Barcelona World,... sota l’eslògan de que estem posant les bases del futur, que mirem endavant, ens modernitzem; però al final aquests projectes només ens donen uns sous de misèria, especulació urbanística i augment de les desigualtats socials, però aquestes conseqüències les amaguen dient que són llocs de treball (temporal, perquè quan disminueixin els beneficis els principals afectats són els treballadors, que són acomiadats sense miraments) i que dinamitzen les economies locals. El paper de simples espectadors que fou imposat durant el franquisme i replantejat durant la transició i que encara continua vigent, ha de ser rebutjat. La necessitat d’un canvi sobre el model de desenvolupament econòmic i de relacions socials és necessari per a construir un futur més just i més lliure per no repetir els errors del passat. Però, per aconseguir-ho cal participar activament en el procés de presa de decisions, abandonar el segon pla imposat i agafar el paper protagonista, a partir de la mobilització, no pot ser que amb la situació actual, i amb les decisions que prenen en nom nostre la classe política dominant, no es surti al carrer de forma

més massiva, sense por i amb voluntat de transformar la realitat, que ja estem farts d’aguantar. Evidentment aquest canvi no és fàcil, però tampoc impossible, és necessari que totes i tots ens conscienciem i pensem amb la gent que ens envolta, trenquem l’individualisme imposat, que ens fa restar a les cases a consumir hores i hores de programació escombraria a la televisió, i sortim al carrer, parlem amb la gent, discutim, xerrem i treballem plegats, potser recuperant la sociabilitat d’antany i que fou aixafada per la llarga nit de la dictadura. No ens quedem a mig camí que ens porti a les lamentacions dels futur, si hi fem fem-ho bé, canviem-ho tot! I per això tots hem de ser crítics i partíceps, ningú sobra, i tothom és necessari, perquè ho volem tot, i com deia Gramsci: “INSTRUIR-VOS, PERQUÈ NECESSITAREM TOTA LA NOSTRA INTEL·LIGÈNCIA, EMOCIONEUVOS, PERQUÈ NECESSITAREM TOT EL NOSTRE ENTUSIASME, I ORGANITZEU-VOS, PERQUÈ NECESSITAREM TOTA LA NOSTRA FORÇA”.


OPINIÓ // PÀGINA10

AQUEST ESPLÈNDID 2013

ESPAI OBERT: // TREBALLA R FORT FRANCESC FUGUET i MOLNÉ

US PROPOSO UN SENZILL JOC: MENTRE LLEGIU EL TEXT DE SALVADOR SEGUÍ SUBSTITUÏU LA PARAULA LLIGA REGIONALISTA PER CONVERGÈNCIA I UNIÓ, VEUREU COM EL TEXT ES TRANSFORMA I ES CONVERTEIX EN UN TEXT DE RABIOSA ACTUALITAT. PENSEM-HI.

Actualment en el transcurs del procés independentista, hem de ser conscients dels passos a seguir i cap allí on hem de mirar i focalitzar els nostres propòsits i esforços, això és bàsic i no pot ser de cap més manera que cap dins del nostre país i de la nostra gent. No podem perdre el temps amb el bombardeig mediàtic constant d’atacs irracionals que fan indignar-nos i perdre’ns en el camí. No ens podem permetre mirar ni un sol moment cap a fora quan tot es juga a casa nostra. Hem d’actuar com a ciutadans de ple dret independent. Treballant des de dins per un nou país, una nova Catalunya nacionalment pròspera i socialment justa. Alguns diuen que necessitaríem dia i pregunta per tenir un objectiu. Però no ens enganyem, l’objectiu és ara i cada moment. No es tracta tampoc de convèncer els convençuts i de repetir-se en arguments, sinó de treballar per difondre, explicar, mostrar, argumentar i per què no, escoltar les persones que no ho tenen clar o que en recelen contínuament; del veí més proper al convilatà més allunyat, sense por ni vergonya, amb claredat. Val

la pena fer l’esforç; la independència necessita ara més que mai la pedagogia de carrer per aconseguir el que volem, i avui la independència no és de ningú més que del poble de Catalunya. Cal treballar fort pel màxim convenciment possible, hi hagi consulta, plebiscitàries, hi hagi terceres o quartes vies proposades per alguns prebotiflers desorientats, molts d’ells nous independentistes de lluïment festiu dels quals de moment em reservo l’opinió, permeteu-me només que us presenti el següent text-discurs. Fa cent anys, Salvador Seguí, el Noi del Sucre, un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX, no se’n reservà pas l’opinió; l’1 d’Octubre de 1919 a l’Ateneu de Madrid feia el següent discurs. Us proposo un senzill joc: mentre llegiu el text substituïu la paraula Lliga Regionalista per Convergència i Unió, veureu com el text es transforma i es converteix en un text de rabiosa actualitat. Pensemhi.


(...) “Nosaltres, i ho dic ací, a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana no per assolir la llibertat per Catalunya, sinó per a defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes, el que més temen es el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no es un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola. En canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.

Si es parlés seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional.

Tanmateix hi ha moltes proves que confirmen el meu raonament.

madrilenys, que fora una Catalunya amiga de tots els pobles de la

Tant se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles

península hispànica i sospito que els qui ara es volen presentar com

periodístics....quan són a Barcelona, si pensen que es troben en perill

a capdavanters del catalanisme, tenen una entesa fraternal i duradora

els interessos de la seva classe benestant, enfollits i a corre cuita fan

amb altres nacionalitats peninsulars.

cap a Madrid, per oferir els seus serveis a la monarquia centralista,

Per tant, és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regiona-

i més d’una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de mi-

lista, i es que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe,

nistre.

es a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre interès o ideologia.

És per ventura, amb la col·laboració ministerial com es poden afir-

Estic tant cert del que dic, que sense por d’exagerat, puc assegurar-

mar les aspiracions de la llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a

vos que si algun dia Catalunya conquereix la seva llibertat nacional,

una monarquia centralista enemiga de l’emancipació dels pobles his-

els primers si no els únics, repeteixo, que li posaran entrebancs, se-

pànics?

ran els homes de la Lliga Regionalista, perquè a Catalunya, com a tot

Sortosament la Catalunya vexada, injuriada, privada de la seva lli-

arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia”.

bertat nacional, coneix be els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors. Una Catalunya alliberada de l’Estat espanyol, us asseguro amics

Salvador Seguí,1 d’Octubre de 1919 a l’Ateneu de Madrid.


ENTITATS // PÀGINA12

ENTITATS: // DOS ANYS DE XIQUETS, DOS ANYS DE CASTELLS AMB ENTUSIASM E COLLA CASTELLERA XIQUETS D’ALCOVER

Segon any de la colla castellera del nostre poble. Segon any aixecant castells amb ganes, il•lusió, entusiasme. És possible que la fervor la qual es respirava l’any passat no sigui la mateixa que enguany, els reptes no són els mateixos, l’any passat cada castell assolit era un èxit completat. Una fita més a la nostra curta historia. Enguany els reptes son més ambiciosos, i per tan l’esforç ha de ser com a mínim el mateix, per no dir més. La gent nova que ha vingut ha estat la mostra de que la colla poc a poc va endinsant-se en la normalitat del poble, ja que ho veuen com a una molt bona opció per passar-ho bé una estoneta cada setmana. Si hem de ser sincers, necessitem que la gent vingui, i que vegi l’ambient que es respira als assajos, les ganes de fer coses junts, i que si tots som un ho podem fer. No hi ha un més que l’altre, tots som iguals per iguals. Els reptes que ens hem marcat, com no pot ser de cap

altra manera, són castells de més complexitat tècnica que els aconseguits fins ara, però també es necessita més gent per dur-los a terme. Quant ho podrem aconseguir? Tant de bo pugui dir quan, el temps ho dirà, encara que estic convençut que serà aviat, molt aviat. Intentem fer-nos veure per poble. Assajos a l’Església Vella quant fa bon temps, paelles, LipDub de la cançó de la colla invitant a les entitats alcoverenques que hi vulguin participar, i que aprofito per donar les gràcies a totes elles; diades durant el llarg de l’any, tan a la Plaça Nova com a l’Església Vella. En fi, que volem que la camisa verda es vegi com més millor durant tot l’any. La temporada 2013 s’acaba, i tot i que falten encara algunes diades, jo hem permeto la llicència de començar a pensar amb clau de futur, començar a pensar en el 2014. Què farem? qui serem? on serem? Són preguntes que si les voleu saber, el millor que podeu fer és venir i descobrir-ho per vosaltres mateixos.


CAMPANYA: // NO MARXIS SENSE HORA. HI TENS DRET

CAM’PANYA // PÀGINA13

La Generalitat de Catalunya publica dades oficials dient que les llistes d’espera als hospitals s’estan escurçant i es troben al voltant dels 4 i 6 mesos, però la realitat demostra que cada cop són més llargues. Al PIUS la mitjana de totes les llistes d’espera en les diferents especialitats està entre els nou mesos i l’any, segons informació recollida per la CGT, no pas de 6 mesos, com es va donar a conèixer a l’agost. Des que el senyor Boi Ruiz és Conseller de Sanitat, les llistes d’espera han augmentat un 51%, provocant que: - Els 8 hospitals de l’ICS acumulaven 55.400 persones en llista d’espera a principis d’estiu (16.682 segons la Generalitat) - S’incompleix el temps màxim d’espera de 6 mesos que la població té garantit per a les 14 operacions més comunes i per a intervencions no urgents. En alguns hospitals com el de Bellvitge 1000 persones han acumulat 5 anys d’espera. - Si els/les pacients paguen via sanitat privada poden saltar-se les llistes d’espera, tot i que s’utilitzen instal·lacions públiques. A banda del maquillatge de les dades, la diferència entre les “dades oficials” i les reals es deu a que l’Administració no comptabilitza el període transcorregut entre el diagnòstic i la inclusió administrativa del/ la pacient a la Llista d’Espera. A més, s’utilitzen estratègies per a retardar la inclusió a les Llistes d’Espera, com retardar la visita a l’especialista.

Per tal de mostrar la realitat dels efectes de les retallades en relació a les LLISTES D’ESPERA, tingues en compte que: - Tenim el dret a rebre una atenció en un temps adequat i a rebre informació sobre les llistes d’espera, tal i com es recull en els drets dels usuaris publicat pel Departament de Salut. - Si marxes sense hora entres a formar part de la llista per a accedir a la Llista d’espera de tal manera que no es comptabilitza, això facilita que els nostres polítics puguin enganyar-nos sobre el temps real d’espera. - Si no et volen donar hora pots demanar un justificant on es comprometin a donar-te hora en un termini d’una setmana. NO ABANDONIS LA CUA DE CITACIONS FINS QUE ET DONIN EL JUSTIFICANT. AMB AQUEST PETIT ACTE SOLIDARI CONTRIBUEIXES A LA TRANSPARÈNCIA DEL SISTEMA PÚBLIC QUE FACILITARÀ EL SEU BON FUNCIONAMENT.

GRUP DE TREBALL DE DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA / CGT / CUP INFORMA’NS DEL TEU CAS O DE QUALSEVOL INCIDÈNCIA AL TEU CENTRE SANITARI; SUMA’T AL GRUP DE TREBALL: DEFENSASANITATVALLS@GMAIL.COM 6653993326


ESPAI OBERT: // L’EXEMPLE D E LES

ILLES Pere Gort Machado

COM ÉS BEN SABUT PER TOTS, LA COMUNITAT EDUCATIVA DE LES ILLES BALEARS ESTÀ EN VAGA INDEFINIDA DES DE JA FA GAIREBÉ UN MES. L’ESPURNA QUE VA FER ENCENDRE LA METXA VA SER LA POSADA EN PRÀCTICA, I DE FORMA IL·LEGAL SEGONS EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LES ILLES, DEL TIL, UN DECRET QUE PRETÉN ESPANYOLITZAR ALS NENS I NENES DE LES BALEARS, REDUINT FINS AL RIDÍCUL LES HORES LECTIVES EN CATALÀ, LA LLENGUA PRÒPIA DEL TERRITORI.

Aquest fet es va sumar a les sancions administratives que van rebre diferents directors insubmisos – les que els han provocat una suspensió de sou i feina –, i a d’altres episodis que vam veure l’any anterior, com el canvi de requisit a mèrit de la llengua catalana per treballar al sector públic o les vages de fam per la llengua que van realitzar un grup de gent d’edat avançada. Com a dada rellevant, cal remarcar que aquesta vaga està secundada tant per els docents dels ensenyaments públics, com pels dels ensenyaments concertats i afecta des d’educació infantil fins als cicles formatius. L’objectiu que persegueix aquest article, però, no és el d’informar d’aquest fet – amb el qual cada dia s’omplen pàgines i pàgines als diaris – sinó de parlar sobre que implica una vaga general indefinida, des dels diferents punts de vista de la societat balear.

Una vaga general d’ensenyament indefinida, a primera instància, implica que el professorat i el personal de suport a l’aula de tots els nivells no vagi al lloc de treball durant un gran període de temps, i per tant, renuncii al seu salari pel bé comú social. A segona instància tenim el personal de les empreses de servei als centres – tant de neteja, de menjador com de seguretat – que també s’han sumat a la vaga, els que, de la mateixa manera que els docents, no perceben el seu salari. Els efectes que provoca aquesta mobilització sense precedents són, lògicament, la paralització del sistema educatiu: per una banda les afectacions als usuaris; els nens i nenes durant un temps no van a estudi – amb els problemes de conciliació laboral dels seus pares que això implica –, i per l’altra, la posada sobre les cordes dels poders fàctics de l’illa. Lluny de les intencions propagandístiques del Partit Po-


pular de culpabilitzar el professorat de l’aturada de les classes, la immensa majoria dels pares i mares, organitzats en les ampes dels centres, donen tot el suport als mestres en lluita. LA PREGUNTA QUE ENS PODEM FER AL OBSERVAR AQUEST CONTEXT ÉS: COM ES POT AGUANTAR UNA VAGA D’AQUESTES CARACTERÍSTIQUES? La resposta és l’autorganització popular. La comunitat educativa s’ha organitzat – des de l’inici de les retallades – amb la plataforma Crida!, recuperant el nom del ja històric moviment pro- Països Catalans de finals de la dècada dels 80. Aquesta plataforma treballa activament per tal d’evidenciar els conflictes de classe i ha aconseguit una gran acceptació a les Illes. Per tal de sufragar les pèrdues econòmiques del professorat han organitzat un conjunt de mesures, la més coneguda de totes és la Caixa de resistència, on la gent a títol individual fa aportacions. En poc més de tres setmanes, la solidaritat del conjunt dels Països Catalans ha aportat més de 250.000€ a la causa. Aquesta estratègia, tant emprada pel moviment obrer català durant els segles XIX i XX, va caure en desús durant el franquisme. Altres exemples de vies de finançament que fan servir són la venta de samarretes verdes, que de moment ja superen les 60.000 unitats o les recaptacions en actes solidaris en el conjunt de la nació. Un altre dels aspectes en que hem d’admirar és la gran vinculació nacional amb els conflictes laborals. HEM PARLAT DEL PROFESSORAT, PERÒ EL QUE REALMENT ESTÀ FENT QUE LA VAGA AGUANTI ÉS EL GRAN SUPORT QUE REBEN DE LES FAMÍLIES. AQUESTES S’HAN AUTO-ORGANITZAT PER TAL DE REPARTIR-SE EL CONJUNT D’INFANTS DE CADA CLASSE EN CASES, DEMANANT DIES DE FESTA A LES SEVES RESPECTIVES FEINES. AMB AQUEST REPARTIMENT ACONSEGUEIXEN SUPERAR LES LIMITACIONS DELS SERVEIS MÍNIMS IMPOSATS PEL DEPARTAMENT. Ens equivocaríem si afirméssim que aquestes mobilitzacions populars són per rebutjar una determinada política educativa, sinó per defensar la catalanitat de les Illes Balears. Només hem de recordar les manifestacions en suport a la vaga de la setmana anterior, les més massives de la història de les Illes, on més de 100.000 persones van sortir als carrers per un model lingüístic i de convivència en català. DAVANT D’AQUESTA GRAN MOBILITZACIÓ POPULAR, DES DEL CASAL POPULAR LA BRETXA, COM A INTEGRANTS DEL MOVIMENT ESQUERRA INDEPENDENTISTA, VOLEM INCIDIR EN TOTES AQUESTES PERSONES QUE DEIEN – I DIUEN – QUE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA NO POT INCLOURE EL CONJUNT DEL TERRITORI NACIONAL, SINÓ TANT SOLS LA COMUNITAT AUTÒNOMA. JA ENS AGRADARIA UN MOVIMENT TANT FORT DE DEFENSA DE LA LLENGUA, DEL CONCEPTE DE NACIÓ I DES D’UNA PERSPECTIVA SOCIAL, AL PRINCIPAT DE CATALUNYA.

ESPAI OBERT // PÀGINA15

Per tal de sufragar les pèrdues econòmiques del professorat han organitzat un conjunt de mesures, la més coneguda de totes és la Caixa de resistència, on la gent a títol individual fa aportacions. En poc més de tres setmanes, la solidaritat del conjunt dels Països Catalans ha aportat més de 250.000€ a la causa.

des del Casal Popular la Bretxa, com a integrants del moviment Esquerra Independentista, volem incidir en totes aquestes persones que deien – i diuen – que la independència de Catalunya no pot incloure el conjunt del territori


ESPAI OBERT: // UNA VAGA PELS PAÏSOS CATALANS

ESPAI OBERT // PÀGINA16

SERGI FRANCH i SEGARRÈS

AQUESTA ÉS LA FÀBULA D’EN JOAN, EN MIQUEL I LA TONINA QUE VÉNEN A DIR-NOS COM DE TOUS SÓN ELS PEUS DE FANG DEL GEGANT, COM ELS CASTELLS DE SORRA QUEDEN ESBORRATS A LA VORA DE LES ONADES, I DE COM DE PETITS SÓN ELS ENTREBANCS SI HI HA L’ACORD DE SALTARLOS. ÉS LA FÀBULA D’UNA VICTÒRIA QUE S’EXHIBEIX ORGULLOSA PER DAMUNT LA POR.

Tres directors d’institut a Maó són expedientats, expulsats de l’ordre i el bon fer. La llei i la raó són de la seva part (i no necessàriament en aquest ordre) però l’escarment es preveu exemplar. El Govern no atén a peticions, ni a trobades per posar sobre la taula criteri i algún polsim de seny. Volen sang contra els heretges, que caigui sobre ells tot el pes d’una majoria absoluta que dóna títols i llinatges. Obert l’expedient, són sancionats sense resoldre els tràmits d’al·legacions. Els tres de Maó són l’exemple perfecte d’allò que en relat paranoic denuncia Bauzá: professors adoctrinadors que campen lliures per la aules, ensenyant català i fent -qui sap- quines perversions.

Tonina és professora de ciències naturals i biologia i una de les portaveus dels docents. Explica: ‘quan vaig sentir parlar d’una caixa resistència a mi em va sonar com a èpoques que no he viscut. Però vam creure que si la cosa és potent i ens unim, qualsevol govern escoltarà el poble’. Fins ara no ha estat així, però els docents estan en forma.

Es decreta silenci, enmig la somnolència col·lectiva. Alliçonats en la resignació, amb els tres directors a punt de decapitar en plaça pública, només queda aplaudir la marxa triomfal del mal Govern.

Les vagues no les financia l’Estat, al contrari, les paguen els treballadors. Els descomptes són per dia no treballat, i la part proporcional de la paga doble (a l’entorn de 80 euros) i la cotització de la seguretat social. Tonina reconeix ‘molt dur, confesso que he parlat amb la meva mare i veurem fins quan aguantarem. Encara que la caixa general es troba amb bona salut’. Té 39 anys.

PERÒ ELS DOCENTS, MÉS ENLLÀ DE CONTRACTES I SOUS, EN TENEN UNA ALTRA DE RESPONSABILITAT. LA D’ENSENYAR-NOS, LA DE FORMAR PERSONES, D’INSPIRAR A ALUMNES I VEÏNS. DE FER-NOS MILLORS I CONTRA ELS DECRETS, DONAR ARGUMENTS, I DISCUTIR: COMENÇA UNA VAGA INDEFINIDA. En Joan és un dels néts del pintor Joan Miró. Dóna un quadre del seu avi “L’oeil bleu du Volcan“ amb un verd que diu li recorda el de Crida, la plataforma que promou la vaga. Un altre pintor, en Miquel Barceló posa talent i prestigi a la caixa de resistència que suporta el fet que els docents ara no reben diners de l’estat, els reben de la gent. Per continuar la seva feina, la seva responsabilitat: educar.

Cada centre té la seva caixa que és la més senzilla d’omplir, per la vinculació que té el centre amb el seu entorn. Quan hi ha necessitats especials, es recorre a la caixa general, la que recull les aportacions d’arreu dels Països Catalans.

Sobre les necessitats dels infants, ells ja han fet el plantejament, aquesta vaga és sobretot per ells: ‘anem a intentar recuperar les classes, som professionals i no deixarem ningú tirat’. I LA GENT APLAUDEIX, PERQUÈ EN SÓN PART. DINANT UN GRUP DE MESTRES EN UN RESTAURANT DE PALMA, DEMANEN EL COMPTE AL CAMBRER QUE SE’LS ACOSTA I ELS DIU RIENT ‘AIXÒ JA ESTÀ PAGAT‘. DUES CANTONADES MÉS ENLLÀ, UN FORN POSA EL PA DE CADA DIA, SENSE COBRAR-LO ALS MESTRES. AQUESTA ÉS LA LÒGICA PERQUÈ AQUESTA ÉS UNA VAGA DE DOCENTS, I DE PARES, I D’ALUMNES, DE LA GENT. ÉS LA VAGA DELS PAÏSOS CATALANS.


CAMPANYA: // NO A LA M AT ESPAI OBERT // PÀGINA17

L’AMENAÇA DE L’ALTA TENSIÓ PLANA SOBRE LES TERRES DE L’EBRE I EL CAMP DESPRÉS QUE RED ELÉCTRICA DE ESPAÑA HAGI PROJECTAT UNA LÍNIA D’ALTA TENSIÓ QUE HA DE FRAGMENTAR DE BAIX A DALT BONA PART DE LES COMARQUES EBRENQUES I DEL CAMP.

La línia afectaria a 6 comarques en els seus 101,10 km de recorregut (Matarranya, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Baix Camp i Tarragonès). En total es comptabilitzen fins a 17 poblacions que estarien afectades: el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, Alcover, el Rourell, Vallmoll, la Secuita, els Garidells, Perafort i Vilallonga del Camp. Molts d’aquests municipis encara no han rebut cap tipus d’informació oficial del projecte. L’objectiu del projecte, segons informa mínimament Red Eléctrica, és poder donar sortida a la generació eòlica existent i prevista a la zona, ja que l’actual línia no té prou capacitat i pateix sobrecàrregues. Però el que no se li escapa a ningú és que la connexió amb la zona del Matarranya pretén també donar sortida ràpida a l’energia generada per les centrals tèrmiques de cicle combinat de la zona i crear una autopista energètica que finalment acabi interconnectant amb l’alta tensió del nord del Principat i França, amb l’Estat Espanyol i el nord d’Àfrica. Tenint en compte que l’Estat espanyol genera més energia de la que consumeix i que, per tant, en ven a l’exterior, s’entén que aquesta necessitat d’ampliació de capacitat de transport energètic només respon a interessos comercials. Segons dades oficials la demanda energètica de l’estat espanyol ha baixat un mínim d’un 0,8 % anual des del 2008 i un 1.7% al 2012, en canvi, la potència generadora va augmentar un 2.3% el 2012 a nivell estatal. Per novè any consecutiu, l’Estat espanyol ha exportat electricitat, l’any 2012, va exportar 18,857 Gwh i va importar 7.427 Gwh, que fa un balanç exportador de 11.430 Gwh, un 87,7% més que l’any passat. En un moment en que les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona s’intenta fer una revitalització de l’espai en base al paisatge, els seus valors intrínsecs i la recuperació econòmica sostenible, projectes com aquests trenquen de dalt a baix aquest esquema. A més a més, ja existeixen 7 línies de molt alta tensió de 400 kv, 5 procedents d’Ascó i Vandellós i 2 de 220 KV de Riba Roja i els Aubals, per tant hi ha suficient infraestructura per a evacuar l’energia. RECORDEM QUE EL 75 % DE L’ELECTRICITAT CATALANA S’ESTÀ PRODUINT A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA, SEGONS DADES DE 2010-2011 DE REE, EOLICCAT I EL MATEIX MINISTERIO DE INDUSTRIA. Actualment el consum energètic no està en creixement sinó en declivi, i malgrat les fantasies del sector elèctric i polític, el sentit comú ens diu que, en un planeta finit, el consum de qualsevol recurs no pot ser infinit. Proposem aprofitar el moment de crisi econòmica actual per replantejar aquest model que durant tants anys ens han venut – o imposat -, ja que es tracta d’un model utòpic, depredador i territorialment injust, que beneficia només les grans empreses elèctriques. Ni és possible, ni és

desitjable. En aquest escenari de canvi cap a un model de consum conscient i racional de l’energia, i de producció descentralitzada i no massificada d’energies renovables, una nova línia de molt alta tensió simplement no hi té cabuda. En un país com el nostre, que es diu democràtic, creiem que és imperdonable que des de les institucions polítiques no es consulti la població, a la qual representa, per a projectes d’aquestes característiques, i que una qüestió tan crucial com el model energètic no sigui sotmesa a debat públic. La societat civil organitzada ens proposem fer aquesta tasca d’informació i debat, que en un país realment democràtic no ens correspondria, i ho vehicularem a través de diferents activitats en els propers mesos. Ja van trinxar el paisatge amb la concentració de parcs eòlics, prometent una repercussió econòmica important sobre els municipis. Després, com ha demostrat un recent estudi de la URV, l’impacte econòmic és irrisori i els impactes sobre el paisatge, el turisme i la qualitat de vida són molt elevats. NO PERMETREM QUE AIXÒ TORNI A PASSAR, PER AQUEST MOTIU ENS OPOSEM ROTUNDAMENT A AQUESTA NOVA LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ.


ESPAI OBERT: // FEM VIA! ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA ALCOVER

AQUEST 11 DE SETEMBRE LA SOCIETAT CATALANA HEM DEMOSTRAT, ALTRA VEGADA, QUE CAMINEM DECIDIDAMENT CAP A LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS. AQUESTA VEGADA NO VA SER AMB UNA MANIFESTACIÓ, VA SER AMB UNA CADENA HUMANA EN LA QUE MÉS DE 3 MILIONS DE MANS VAN ENLLAÇAR-SE DE SUD A NORD DEL PRINCIPAT PER FER VEURE AL MÓN QUE ELS CATALANS VOLEM SER LLIURES.

Va ser una manifestació transversal, amb gent d’ideologies polítiques diferents, que parlaven llengües diferents, de procedències diferents, famílies senceres des dels besavis fins als besnéts, i va ser un exemple de civisme com no se’n veuen en mobilitzacions tan grans. Tot i el context de crisi econòmica duríssima que estem patint, l’elevat nombre d’aturats, les retallades que ens toca suportar, la paraula que pot definir clarament el que va ser la Via Catalana, i també la manifestació de la diada de 2012, és “il•lusió”. La Via va ser una cadena de 400 Km de somriures, de gent demanant la llibertat pel seu país d’una manera alegre i festiva. Tenim el somriure a favor i ho hem d’aprofitar perquè aquesta il•lusió no serà eterna. La societat ja hem demostrat per segona vegada, massivament, que estem compromesos per tal d’aconseguir la independència de Catalunya. I aquesta vegada no va ser tan sols anant a una manifestació, la gent es van haver de repartir per tot el territori seguint les indicacions que

es donaven des de l’ANC i fent-ne cas amb una disciplina gairebé nòrdica. Tothom n’era conscient de que la iniciativa havia de ser un èxit, i va ser-ho. ARA ÉS L’HORA DELS POLÍTICS, DE QUE COMPLEIXIN AMB ELS SEUS COMPROMISOS ELECTORALS I ESCOLTIN EL CLAM DEL CARRER. L’ANY 2014 HA DE SER DEFINITIU, HA DE SER L’ANY EN EL QUE ELS CATALANS SIGUEM CRIDATS A LES URNES PEL NOSTRE PARLAMENT, QUE JA S’HA DECLARAT SOBIRÀ I PER TANT NO NECESSITA EL PERMÍS DE NINGÚ PER CONSULTAR EL SEU POBLE. Però el 2014 no només hem de votar, hem de guanyar el referèndum, i aquesta és una feina de tots. L’estat espanyol farà una campanya duríssima per espantar la gent, especialment la gent gran, i això ho hem de combatre entre tots, ho hem de combatre amb arguments, amb raons, amb dades. Hem de parlar-ne sense por, amb familiars, amics, veïns, companys de feina... Els hem d’explicar que


ESPAI OBERT // PÀGINA19

que pateix Catalunya per part d’Espanya és una certesa tan gran i tan incontestable que pot amb qualsevol incertesa. Hem d’aprofitar la ocasió que tenim de fer un país nou, hi ha poques generacions al món que tenen aquesta oportunitat de començar-ho tot de zero, d’iniciar un procés constituent per decidir entre tots com volem que sigui aquest nou país, és un regal que ens ha fet la història i no el podem desaprofitar. Des de l’Assemblea Nacional Catalana d’Alcover seguirem fent pedagogia i mirant de fer arribar els nostres arguments a tanta gent com puguem i tothom que vulgui col•laborar en aquesta tasca hi serà benvingut. la independència de Catalunya no va contra ningú, que va a favor dels catalans hagin nascut on hagin nascut o parlin la llengua que parlin. Hem de ser comprensius amb la gent gran, que han passat moments molt difícils i és normal que tinguin por, però els hem de fer veure que tenen la obligació moral de deixar als seus néts un país millor, que els pugui donar feina i no els faci emigrar per subsistir. I el mateix els hem d’explicar a gent van venir a Catalunya fa anys i saben millor que ningú que vol dir haver de deixar casa seva per guanyar-se la vida, i que ara han de veure com els seus fills o nets es veuen obligats a fer el mateix. És evident que tot canvi, per positiu que pugui ser, provoca incerteses, i per combatre les incerteses no hi ha res millor que la informació. I si algú no en té prou amb la informació, l’ofec econòmic, polític, lingüístic i cultural

Per últim agraïm al Casal Popular La Bretxa que ens hagin cedit aquest espai a la seva revista, i l’aprofitem per anunciar que ja tenim les signatures necessàries per portar al ple municipal la Iniciativa Popular per tal que Alcover, a través del nostre ajuntament, es posicioni a favor de la independència. I aprofitem també per demanar a tothom que el dia que es presenti la Iniciativa, ja ho anunciarem amb temps, ens acompanyin al ple municipal. La única força que té l’assemblea és la seva gent, i l’únic mètode de pressió que tenim per aconseguir-ho és que el ple estigui ple perquè els nostres representants vegin que la nostra petició és recolzada per una gran majoria d’alcoverencs i hi votin favorablement. QUE PASSEU UNA BONA FIRA! US ESPEREM A L’ENCESA DE L’ESTELADA D’ESPELMES!

ESPAI OBERT: // LES TROBA DES D’UNA ESCOLA PER CONST RUÏR UN PAÍS ESCOLA VALENCIANA

DES DE 1986, LES TROBADES D’ESCOLES EN VALENCIÀ SÓN APLECS DE CARÀCTER FESTIU I REIVINDICATIU ORGANITZAT PER LA FEDERACIÓ ESCOLA VALENCIANA I QUE SE CELEBREN DES DEL 1986. SÓN FESTES PER LA LLENGUA REALITZADES CADA ANY EN UNA VINTENA DE COMARQUES DEL PAÍS VALENCIÀ, UNA MANIFESTACIÓ CULTURAL QUE REUNEIX FINS A 200.000 PERSONES ENTRE MESTRES, XIQUETS, XIQUETES, PARES I MARES; A LES DIFERENTS TROBADES ARREU DEL PAÍS.

MOLTS ANYS D’ESFORÇOS, DE TREBALL, D’IL·LUSIONS, DE FER ESCOLA Ni fàcil, ni senzill, ni regalat. El temps, la política, la data, els diners…, collons, què convidava a pensar que la celebració dels vint-i-cinc anys de Trobades es convertiria en un altre èxit en favor de l’escola i del país? L’entusiasme, sens dubte, l’ànima, la salut d’una escola que continua essent un model d’acció, d’idees, per convertir l’educació d’un país anormal en un referent modern i europeu. Més enllà dels entrebancs, i la desafortunada política que regeix els valencians, amb una alcaldessa que és de vergonya, tenim una escola de ferro. Almenys una gran part de l’escola. I ACÍ JA VENIM PLORATS, QUE TENIM FEINA I CALDRÀ CONTINUAR ARROMANGANT-NOS.


ESPAI OBERT: // FESTAPP L’APP A MIDA DELS ACTES ESPAI OBERT // PÀGINA20

FESTAPP ÉS UN PLATAFORMA PER A DISPOSITIUS ANDROID QUE PRETÉN DONAR SUPORT ALS EVENTS, FESTES, FIRES I ORGANITZACIONS QUE PRETENGUIN DISPOSAR D’UNA APLICACIÓ PER MÒBILS I TAULETES AMB LA PROGRAMACIÓ DELS SEUS ACTES.FESTAPP NO ÉS UNA APLICACIÓ PER A MÒBILS; ÉS LA LLANÇADORA PER A CREAR LA VOSTRA APLICACIÓ PERSONALITZADA. El codi actual de la plataforma ha sigut desenvolupat per Studi7 i està llicenciat amb GNU/GPL v.3.0. Podeu obtenir el codi font des del web oficial. Actualment la plataforma disposa de les següents característiques: Programa d’actes organitzat per dies; cada acte disposa de titol descripció, preu, lloc (accés a mapa) i organitzador. Desplaçador de dies. Barra de menú per a les diferents seccions. Secció de llocs amb Mapa, desplaçador de llocs i activitats per lloc. Secció d’ajuda i guia de l’app. Accés directe als actes en curs. Hi ha molt per fer, si vols proposar o implementar alguna funcionalitat o idea, o has detectat un bug, pots participar a la comunitat que trobaràs a la web http:// studi7.com

PLATAFORMA DE PROGRAMARI LLIURE. FestApp disposa el codi a la comunitat del programari lliure ja que pensem que és una forma de donar a conèixer aquest servei i de facilitar-ne el creixement i la millora. A part, proporciona la possibilitat de negoci tant per als creadors com per a terceres persones que hi vulguin col·laborar, implementant noves característiques que passaran a formar part del codi lliure de l’App. AVANTATGES PER A DESENVOLUPADOR, CLIENT I USUARI. El desenvolupador disposa d’una eina per a oferir un servei amb un programari ja provat i mantingut i té la possibilitat de contribuir-hi. El client pot obtenir per si mateix l’aplicació o contractar un desenvolupador per a aquesta finalitat. Per un cost raonable o zero, es pot disposar d’una nova App.

L’USUARI REP UNA APLICACIÓ AL SEU DISPOSITIU, LLIURE DE PUBLICITATS, AMB LA FUNCIONALITAT CLARA D’INFORMAR I SITUAR L’USUARI SOBRE ELS ACTES, HORARIS I LLOCS. HTTP://STUDI7.COM/


ESPAI OBERT // PÀGINA21

CAMPANYES: // P2P, DE PA RENTS A PARENTS SEGONS LES DADES APORTADES PER LA CONFEDERACIÓ ESPANYOLA D’ASSOCIACIONS DE PARES I MARES D’ALUMNES (CEAPA) I DE LA ASSOCIACIÓ GINER DE LOS RÍOS, UN DE CADA TRES ESCOLARS TINDRÀ SERIOSES DIFICULTATS PER DUR ELS LLIBRES DE TEXT QUE SE’LS EXIGEIXEN AQUEST CURS 2012-2013. A les retallades de 3.000 milions d’euros de la partida d’educació que el Govern va aprovar la passada primavera, cal sumar-hi l’augment del preu dels llibres de text (2,39% de mitjana) i l’augment de l’IVA, que en el cas del material escolar passa del 4% al 21%. La despesa mitjana per nen, segons la OCU, serà de 640€, dels quals 215€ corresponen a la despesa en llibres de text.

La situació és dramàtica, s’estima que 2.000.000 de nens no tindran tots els llibres aquest curs. Els Pirates defensem l’accés a la cultura i al coneixement, ja que entenem que és un requisit indispensable en qualsevol estat democràtic. Per aquest motiu i amb l’objectiu que aquest any no hi hagi cap estudiant sense llibres, oferim a totes les famílies la possibilitat de descarregar el material que necessiten mitjançant el nostre web. Recordem que descarregar arxius d’Internet és completament legal. Descarrega els teus llibres. Tenim recopilats enllaços a material de primària, secundària i batxillerat. Estem treballant per completar els continguts d’aquesta pàgina, si trobeu altres materials escolars a la xarxa, us agraïm que els feu arribar.


ESPAI OBERT // PÀGINA22

CAMPANYA: // VOLEM DEC IDIR!

AQUEST ANY, QUAN ÉS IMMINENT LA REFORMA DEL CODI PENAL PROMOGUDA PEL GOVERN DEL PP I EL MINISTRE ALBERTO RUIZ GALLARDÓN, LA REIVINDICACIÓ DEL DIA MUNDIAL PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT ES FA MÉS NECESSÀRIA QUE MAI PER TAL D’OPOSAR-NOS A AQUESTA NOVA OFENSIVA CONTRA ELS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS DE LES DONES.

Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem perdre si no seguim plantant cara a organitzacions ultracatòliques i feixistes que sota l’excusa del que anomenen “Dret a la Vida” són les promotores de les campanyes en contra del dret a decidir de les dones, que basen el seu discurs en la negació del dret al propi cos, i en l’atac a totes aquelles sexualitats que no compleixin amb la norma heterosexual i patriarcal. El govern espanyol, recolzat per òrgans com la Conferència Episcopal i sectors ultraconservadors com l’Opus Dei, empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar la Llei als supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació de la possibilitat d’avortar a causa de malformacions del fetus. La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments. Així, en la conjuntura actual de crisi econòmica i de retallades socials i culturals, ens trobem davant d’una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat, cada vegada hi ha menys llars d’infants públiques i, amb la precarietat laboral, la mal

anomenada “conciliació” es fa cada cop més difícil. A les dones se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures. Cal transformar d’arrel la societat. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida, amb llibertat i dignitat, sigui el centre de la nostra societat. AVUI TAMBÉ, REBUTGEM LA PROPERA “BEATIFICACIÓN DE LOS MÁRTIRES DEL S.XX EN ESPAÑA”, CONVOCADA PER AL DIA 13 D’OCTUBRE A LA NOSTRA CIUTAT, PER SER UNA NOVA OFENSIVA ULTRADRETANA I ESPANYOLISTA QUE S’EMMARCA DINS EL CATOLICISME MÉS RANCI I QUE VOL SER UNA DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL ESPAÑOLA, en un moment en què l’església està retornant als seus postulats més conservadors contra les dones i les persones homosexuals, atemptant contra els seus drets fonamentals a decidir sobre els seus propis cossos i la seva sexualitat. Així doncs, convoquem tothom a la manifestació que tindrà lloc el proper 12 d’octubre a les 18h, des de l’Estàtua dels Despullats. PER TOT AIXÒ AVUI DIEM, SI NO PODEM DECIDIR NO PODEM SER LLIURES! NOSALTRES DECIDIM, NOSALTRES DESOBEÏM, AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!


TOMB AL MÓN: // 871960 0510

ESPAI OBERT // PÀGINA23

EL 8719600510 ÉS EL NÚMERO DE PRESONER D’ARNALDO OTEGI, EL NÚMERO AL QUAL EL NEOFEIXISME ESPANYOL VOL REDUIR UN DELS POLÍTICS MÉS LÚCIDS I COHERENTS DE LES ÚLTIMES DÈCADES. NO HO PODEM PERMETRE. I NO HO PERMETREM.

Som moltes les persones que, amb aquest nou acte de terrorisme d’Estat que és el segrest d’Arnaldo Otegi i dels seus companys de lluita, hem estat privats d’una part irrenunciable de la nostra llibertat, hem estat insultats en la nostra intel·ligència i ferits en la nostra dignitat. I no callarem.

cas Otegi ha posat de manifest, de manera clara i nítida, l’esparverador apogeu d’un nacionalisme espanyol violent, que és hereu directe del franquisme, profundament antibasc (i anticatalà, i antigallec… ), al qual donen suport sectors de la política parlamentària i dels mitjans de comunicació.

Compartirem aquest número ignominiós que només difama els qui l’adjudiquen. Portem-lo com un pin o un adhesiu, una samarreta o una pintada, posem-lo pertot, que esdevingui un clam silenciós. I la raó no és perquè Otegi mereixi o necessiti més suport que altres presos o preses polítics, sinó perquè les circumstàncies han fet que el seu cas posi en evidència les contradiccions de la nostra falsa democràcia, la misèria de les nostres institucions i la vilesa dels nostres governants. El judici esperpèntic al qual ha estat sotmès el fa testimoni de càrrec del judici de la Història, que no absoldrà els seus jutges.

I COM A DREYFUS, A MANDELA I ALS CINC, A ARNALDO OTEGI LI DÓNA LA RAÓ LA FORÇA DELS FETS; I AQUESTS FETS SÓN TOSSUTS, TAN TOSSUTS COM ELS POBLES QUE LLUITEN PER LA SEVA LLIBERTAT. PER AIXÒ HA ACONSEGUIT UN AMPLI SUPORT INTERNACIONAL QUE VA CREIXENT CADA DIA I QUE OBLIGA ELS SEUS SEGRESTADORS A PAGAR UN PREU POLÍTIC PER LA INJUSTÍCIA COMESA. I NOSALTRES PODEM ACONSEGUIR, I HO ACONSEGUIREM, QUE AQUEST PREU SIGUI ASSUMIBLE.

Com els Cinc, els patriotes cubans segrestats pel govern dels Estats Units, Otegi és criminalitzat i s’enfronta a una llarga condemna per lluitar contra la violència i per defensar un projecte polític que s’oposa a la barbàrie capitalista. Tal i com va passar amb Nelson Mandela, Arnaldo Otegi és criminalitzat i condemnat per lluitar contra la persecució d’un poble i la negació de la seva identitat. Així com el cas Dreyfus, que fa cent anys va posar de relleu el greu antisemitisme de la burgesia francesa, el

Nelson Mandela va posar el seu número d’internat de la presó de Robben Island, el 46664, al servei de la lluita contra la sida. POSEM EL 8719600510, EL NÚMERO D’OTEGI, AL SERVEI DE LA LLUITA CONTRA UN ALTRE VIRUS NO MENYS LETAL I EPIDÈMIC: EL DEL NACIONALISME ESPANYOL. LA SIDA JA NO NOMÉS ÉS UNA MALALTIA, ÉS UNA QÜESTIÓ DE DRETS HUMANS, ERA EL LEMA DE LA CAMPANYA DE MANDELA. SI CANVIEM SIDA PER ESPANYOLISME, ENS SERVEIX PER A LA NOSTRA.


........ACTIVITAT, ACTIVITAT, ACTIVITAT,... novembre de 2012

14, En la Vaga General del 14-N, el Casal vam sumar-nos a la manifestació en el bloc de l’EIC

desembre de 2012

14, vam assistir a les concentracions a les Escoles i a la Plaça Nova en defensa de l’escola en català

febrer de 2013

22, projecció de la pel·lícula Mediterráneo de G.Salvatores

març de 2013

8, Dia de la Dona Treballadora, concentració a l’Estàtua dels Despullats de Tarragona 30, Campionat de Botifarra

abril de 2013

5, juntament amb l’ANC-Alcover vam organitzar una concentració a la Pl. Nova en Suport de la Independència amb la lectura d’un manifest. I a la nit al Casal vam gaudir d’un concert en acústic del grup vallenc Cataskà 23, paradeta de llibres i roses a la plaça Nova 26, projecció del documental “Operació Garzón contra l’independentisme català” i xerrada de dos dels protagonistes: F. Xavier Tolosana i Ramon Piqué

maig de 2013

1, vam assistir a la manifestació del Primer de Maig a Tarragona convocada per l’EIC 10, projecció de la pel·lícula El tren de la vida 25, xerrada “La moneda d’Alternativa Social” a càrrec de Jordi Flores, economista de XarxaEco de Tarragona 31, xerrada “Resistències contra la MAT” a càrrec de Gerard Nogués, Núria Sedó i Jaume Camps

juny de 2013

14, xerrada “Experiència de Xarxa Lliure a l’Alt Camp & Alcover”, a càrrec d’Iker Bilbao, membre del Casal i del Hacklab Valls 29, el Casal va donar suport a la manifestació organitzada “Aturem el feixisme i el racisme. No Passaran” al Vendrell

agost de 2013

23 i 24, Festes del Carrer Major

novembre 2013

7, participació en la taula rodona “Independència és nom de dona” 11, Vermut a l’Església Vella, assistència a la Cadena Humana i després participació a la manifestació de Reus sota la consigna “Independència per canviar-ho tot”


Sefasaber#2013