Un bon dia, l’avi Joan es va despertar amb ganes de caminar. Es va llevar a poc a poc,
va anar fins al lavabo, va fer un pipí, es va rentar la cara i les mans i va tornar a la seva habitació per vestir-se. Es va posar uns pantalons, una camisa i unes vambes. Va anar fins a la cuina i va començar a preparar I’esmorzar per a ell i per a la seva dona, la Rosa: cafè amb llet i unes torrades amb melmelada de maduixa, la preferida d’en Joan. Quan ja tenia la taula parada, va cridar la Rosa i van esmorzar plegats. Un cop van acabar, l’avi Joan va dir a la seva dona: –Rosa, me’n vaig a fer un tomb! –Vés amb compte, Joan! –li va respondre la Rosa–. On vas sense mitjons? Que no veus que tindràs fred? En Joan li va respondre: –Ui, és veritat. Vaig de seguida a posar-me’n uns! Va seure al seu llit i es va posar uns mitjons ben calentons. Va agafar la seva jaqueta, va sortir al carrer i, tot xino-xano, va començar a caminar. Sense adonar-se’n, va arribar al Parc Catalunya de Sabadell. Com que estava molt cansat, va seure en un banc i, just al davant, va veure uns nens del Claret que havien anat d’excursió a plantar un arbre. En veure els nens, va quedar embadalit i va passar una bona estona mirant-los. Després d’una hora, es va aixecar i es va adonar que no sabia on era ni com tornar a casa seva.
20
Int_Contes de malalties_2.indd 20
15/05/14 16:51