En Max era francès. Era patró de la marina mercant. Portava vaixells de càrrega arreu del món. Sovint sortia de la Mediterrània per anar cap a Sud-amèrica, Anglaterra o Japó. Però quan tornava deia que aquells ulls blaus l’estaven esperant. L’Angelo viu a prop de Nàpols i és arqueòleg. Estudia les restes que van quedar en erupció del Vesubi. Hi ha molta informació relacionada amb el mar, perquè les ciutats romanes el feien servir com a mitjà de comunicació, de transport, de comerç i de cultura. Quan descobreix alguna cosa interessant passeja pels penya-segats de la zona i nota els ulls del mar que somriuen. La Nika viu a Dubrovnic. Va viure una guerra terrible i ara va al mar a recordar els amics i parents que ha perdut. Al començament només podia plorar però ara s’asseu a la platja i recorda sense odi tots els bons moments viscuts. Els ulls li fan companyia en aquests moments tan difícils. La Megane és biòloga marina i treballa a les illes gregues. A Grècia hi ha moltes històries sobre el mar: hi podem trobar històries de sirenes o del Déu del mar... Ella treballa en un vaixell recollint mostres d’aigua i estudiant la fauna mediterrània. A vegades l’aigua està molt bruta i hi ha pocs peixos, llavors ella veu els ulls més tristos però quan estan en un lloc net tornen a brillar d’alegria. Nicolai viu a Smirna, a Turquia. Treballa en un zoco, en un mercat. Allà hi podem trobar de tot. A la petita botiga de la família del Nicolai hi ha peces d’artesania fetes amb coralls i estris relacionats amb els vaixells: banderes, mascarons, politges, caps... Gràcies a la venda d’aquests objectes, la família d’en Nicolai pot subsistir i tirar endavant. Però hi ha algunes peces que el Nicolai no les ven, té un petit museu a casa seva. Un petit tros de mar. Papir és egipci. Nil amunt hi té les piràmides però ell no les ha vist mai. La seva família vivia al desert; no hi havia prou menjar per a tothom i el van deixar amb uns oncles mercaders que vivien prop del mar. Ara està enamorat i vol formar una família. Quan 66