Issuu on Google+

U Nยบ 1 Juny 2014

Urban Magazine

C A M

n o : BA

e r s le

s t a t ali

e v n co

n e x i rge


Dicotomia A la plaça dels Àngels convergeixen dues realitats aparentment distants però barrejades. El barri del Raval és el desè més pobre de Barcelona, i alhora un dels llocs de pelegrinatge de la cultura skater arreu del món.


L’skateboarding ha servit per reinventar certs espais de la ciutat.

L’adequació del mobiliari urbà és posada en dubte per la cultura underground.

Skaters d’arreu del món s’hi congreguen per compartir la seva experiència.

conquesta sobre rodes Poc es deuria imaginar l’Ajuntament de Barcelona quan va ordenar la urbanització de l’antiga plaça dels Àngels -per habilitar un museu contemporani i innovador- que la gran esplanada i les rampes llises acabarien quedant sota control d’un grup d’adolescents que, amb uns estrambòtics aparells de fusta i rodes, farien tot tipus de piruetes com si d’una exposició més del MACBA es tractés. Pràcticament des de la modernització de la plaça, els skaters han reinventat l’espai, aprofitant l’auge i consolidació de l’esport a Europa. I no només això, sinó que han dotat d’una nova identitat la zona, que avui dia és coneguda per molts estrangers que vénen a visitar la ciutat. Pel que fa al skateboarding, la plaça del MACBA s’ha convertit en un dels temples del streetstyle -la modalitat que comprèn patinar aprofitant el mobiliari urbà- arreu del món, i fins i tot en ocasions actua de competència del propi museu, l’edifici que va impulsar la remodelació de l’àrea. L’èxit del skateboarding és tant que fins i tot s’ha guanyat la impunitat legal: tot i que les Ordenances pel civisme aprovades el 2005 prohibeixen la pràc-

tica del patinatge excepte en llocs especialment habilitats, l’aportació cultural dels skaters a la plaça dels Àngels ha fet que les autoritats tolerin la pràctica de manera extralegal, tot i romandre sota un control intermitent (Cuchí, 13:2011). “Realment sembla que hagin fet aquesta plaça a mida per patinar. L’espai és perfecte per practicar i m’hi estaria hores” apunta el Conor. Va venir fa vuit mesos de Denver, als Estats Units, només per descobrir el famós espai del Raval, i s’hi ha quedat a viure. Treballa amb feines esporàdiques i ja s’ha integrat en una colla de skateboarders que freqüenten no només el MACBA, sinó també altres paradisos del patinatge a Barcelona, com ara la plaça dels Països Catalans o l’estació de Sants. La convivència amb els veïns del barri i l’altra gent de la plaça és bona, segons el Conor: “Crec que la gràcia del MACBA és que cada persona que hi va fa coses diferents que la fan més rica culturalment”. En efecte, les diferents cultures urbanes, ja siguin a Barcelona o arreu del món, veuen en els Àngels un gran lloc de trobada. Però de moment només els skaters han aconseguit convertir-la en un autèntic lloc sagrat.


La ‘Nit dels Museus’ atrau molta gent a visitar el MACBA.

el temple Al cap i a la fi, la reurbanització de la plaça dels Àngels va girar entorn de la construcció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la pedra angular del projecte. El museu va obrir les portes el 28 de novembre de 1995, i des d’aleshores s’ha convertit en tot un reclam tant turístic com cultural dins

del casc antic de la ciutat. El disseny de l’edifici va córrer a càrrec de l’arquitecte estatunidenc i modernitsta Richard Meier. El nord americà va planificar la construcció del museu perquè el barri del Raval “necessitava desesperadament llum, aire, espais públics oberts i un cor”. D’aquesta manera, i potser

Un grup de persones contempla una actuació a l’interior del MACBA.

“El Raval necessitava desesperadament llum, aire, espais públics oberts i un cor” paradoxalment, una de les zones més antigues de la ciutat de Barcelona va esdevenir el focus del nou paradigma contemporani, al voltant de l’innovador edifici de 14.300 metres quadrats útils. El Raval prendria una nova forma.

Actualment, i sota la direcció de Bartomeu Marí, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona segueix captant visitants, tot i que ha notat la davallada de la crisi econòmica. El MACBA va tancar el 2013 amb un total de 658.774 visitants, un 7,3% menys que els aconseguits un any abans. Amb tot, les previsions estan orientades a un creixement de les visites, sem-

pre a partir de noves idees i col·laboracions. Una d’elles és la coneguda Nit dels Museus, una iniciativa per fomentar la cultura amb la qual fins a 72 museus obren les seves portes de nit i amb l’entrada lliure per incentivar -ne el foment i atraure més gent. Amb més de 14.000 visitants, el MACBA va ser el museu amb més visites re-

gistrades la darrera edició. Un gran nombre de persones es va acostar a la plaça dels Àngels el passat 18 de maig per contemplar les obres contemporànies que s’oferien. A més, la Fundació va oferir actuacions i va fomentar altres iniciatives , així com va habilitar zones d’oci a la plaça, per tal de donar-li més vida que mai.


inquilins nocturns Els skaters no són els únics que omplen la plaça dels Àngels i veuen en ella un punt de trobada. Les nits allà sempre estan farcides de joves que fan vida social a la zona. L’accessibilitat de la plaça del MACBA, així com la proximitat a bars i a locals nocturns fa que grups de nois i noies s’hi acostin, aprofitant que es tracta d’una zona cèntrica. La il·luminació del lloc permet els skaters patinar fins i tot a la matinada, però no solen haver disputes entre les colles de joves que hi romanen fins a ales hores de la nit. Més aviat, els incidents que acostumen a haver són amb la policia. La Guàrdia Urbana, que patrulla sistemàticament pels voltants de la plaça dels Àngels, pot imposar multes de 12 euros per consumir alcohol a la via pública, segons la Ordenança de 2005. Tanmateix, quan s’hi agrupen grups grans de persones, la policia acostuma només a amonestar, tot i que s’han donat casos de desallotjament. La presència dels joves a la nit planteja un dilema tant als ciutadans implicats com a les autoritats: és lícit fer aquest ús de l’espai públic? L’assumpte és igual d’aplicable al skateboarding. Un dels motius que van

Durant la nit, molts joves fan vida social a la plaça dels Àngels.

A la plaça, la cultura; al museu, aquesta plasmada en art.

La proximitat de la plaça dels Àngels amb locals nocturns atrau grups de joves, sobretot les nits dels caps de setmana impulsar la redacció de les Ordenances de 2005 és la certificació d’usos concrets de l’espai i el mobiliari urbà, corresponent als interessos d’una part de la ciutadania (Cuchí, 21:2011). Un fenomen que pot semblar con-

tradictori si es té en compte que d’haver-se aplicat més estrictament, s’hagués impedit la popularització de la plaça dels Àngels de la mà del skate. Hi ha diversitat en les opinions dels veïns, però només el temps dirà. La il·luminació nocturna permet patinar a totes hores.


Revista Fotoperiodisme 2014