Issuu on Google+

Teoria

Comunicació •

La comparació és la relació que s'estableix entre dos elements (objectes, situacions, estats d'ànim..) entre els quals trobem una semblança o analogia.

En tota comparació hi ha dos termes: el terme que es compara (A) i el terme amb que es comparat (B). A més, hi ha un nexes que els uneix i els enllaça.

Hi ha dos tipus de comparacions, les comparacions lliures i les comparacions lexicalitzades.

Les comparacions lliures són aquelles les que crea parlant o l'escriptor per donar expressivitat al seu text.

Comparacions

D'inferioritat

Menys... que

La seva memòria USB és menys petita que la del seu company

D'igualtat

Tan... com

Aquell oli és tan bo com el de la nostra terra.

De superioritat

Més... que

La terrassa és més gran que el menjador.

Les comparacions lexicalitzades pertanyen a la col·lectivitat perquè tenen un significat que ha quedat fixat al llarg dels anys com si fos una frase feta.

Lèxic •

El lexema és una partícula que genera una mateixa família de mots.

El morfema és la partícula que s'afegeix davant o darrera del lexema i que serveix per formar diferents paraules.

Si el morfema es col·loca per davant del mot es tracta d'un prefix.

Si el morfema es col·loca per darrera del mot es tracta d'un sufix.

Els sufixos poden correspondre a dues maneres de morfemes : - Morfemes de derivació : on els que cada llengua empra per construir els seus derivats - Morfemes de flexió : són aquells que es fan servir per indicar el gènere i el nombre de noms i adjectius, i també aquells que indiquen la persona, el nombre i els temps verbals.


Els infixos són aquells morfemes que s'insereixen en l'interior del mot

Els prefixos i sufixos cultes : Prefix

Significat

Exemple

Antropo-

Ésser humà

Antropologia: ciència que estudia l'home

Bio-

vida

Biografia: vida escrita d'una persona

Poli-

molts

Polifacètic: presenta molts aspectes

Necro-

mort

Necrosi: mort de cèl·lules

Homo-

El mateix, igual

Homògraf: que s'escriu igual

Neo-

nou

Neocapitalisme: nova forma del capitalisme

Pseudo-

fals

Pseudònim: fals nom

Sufix

Significat

Exemple

-cida

matar

Insecticida: que mata insectes

-leg/-loga

Qui coneix o estudia de

Antropòleg/-loga: qui estudia la persona humana

-àlgia

dolor

Neuràlgia: dolor nerviós

-gàmia

matrimoni/unió

Poligàmia: matrimoni amb més d'un/una

-èmia

sang

Anèmia: manca d'alguns elements a la sang

-arquia

govern

Anarquia: sense govern

Ortografia Els sons consonàntics : b/v ESCRIVIM B

Davant de l o r : brut,..

Darrera de m : ambició, timbal... ( són exepeció alguns mots com: circumval·lació, tramvia...)

Si trobem algun mot de la mateixa família en el mateix lloc que tingui el so [p].

ESCRIVIM V

Darrere de n: canviar, invent...

En les terminacions verbals en -ava, -aves, -àvem, -àveu, -àven dels verbs de la primera conjugació : cantàvem, saltàveu, tornaven...

En tota conjugació del verb haver

Di trobem algun mot de la mateixa família que tingui el so [u].


Gramàtica

El predicat nominal està format pels verbs copulatius ser, estar i semblar. Aquests verbs els anomenem copulatius.

Els verbs copulatius es consideren buits de significació i només actuen com a elements de relació entre el subjecte i el complement del verb que se'n diu atribut.

En el predicat nominal l'element important de la predicació no és el verb, és l'atribut (Atr) i per tant és un element imprescindible en la construcció de l'oració.

Les oracions amb verbs copulatius s'anomenen oracions atributives

Estructures de l'atribut, Estructura

Atribut

Sintagma Adjectival

Aquella camisa és bruta.

Sintagma Nominal

En Joaquim és el metge.

Sintagma Preposicional

La taula és de fusta.

Sintagma Adverbial

No està gens bé.

Literatura

La poesia és el genere literari a través del qual es poetes ens transmeten uns sentiments, unes idees o uns fets mitjançant paraules que es trien i s'organitzen segons unes determinades lleis mètriques.

Els versos poden ser d'art menor (si tenen vuit o menys de vuit síl·labes) o d'art major (si tenen nou o més de nou síl·labes).

Un ritme d'un poema ve determinat per la distribució en els versos de les síl·labes tòniques i àtones dels mots que els formen.

La rima, segons quin elements rima i la posició de la síl·laba tònica de la darrera paraula pot ser : - Masculina: quan les paraules que rimen són agudes. - Femenina: quan les paraules que rimen són planes. - Consonant: quan es repeteixen les vocals i consonants. - Assonant: quan es repeteixen només les vocals.


2º eso Catalan