Issuu on Google+

Aテ前 2012 REVISTA 3 Centro S.E. Es Fusteret

T H I N K !

EL PLACER DE LA LECTURA

1


Coordinación: Nuria López Maquetación: Severino Álvarez Supervisión: Antonio Sánchez Colaborador especial: Centro Zabalik

Un libro abierto es un cerebro que habla; cerrado, un amigo que espera; olvidado, un alma que perdona; destruido, un corazón que llora”. Proverbio Hindú

2


Calles iluminadas, mercadillos en las plazas, Papá Noel, Gaspar, Melchor y Baltasar escalando por los balcones de los edificios, tiendas abiertas los domingos en horario de 10:00 a 22:00h, polvorones, mantecados y turrones,... efectivamente, ha llegado la Navidad. Pero no es una Navidad con muñecos de nieve y niños montando en trineo. No. Es la Navidad en Mallorca, con 20ºC de temperatura, con familias sentadas en las terrazas de las cafeterías en manga corta. En fin... Un año más que pasa, lleno de esfuerzos y compromiso para ayudar a nuestros chic@s. Aún nos quedan las fuerzas suficientes para montar la fiesta de fin de año, fiesta ala que invitamos a las familias, a los equipos técnicos de juzgados, a fiscales, jueces, compañeros de otros centros,... Fiesta que se convierte en el broche de oro a todo un año. Y después...

PASEN Y LEAN

Después a cargar pilas para empezar el nuevo año con más ganas, con más ilusión, deseando compartir momentos inolvidables con nuestros menores/jóvenes y con el resto de compañeros. Aprovecho estas líneas para agradecer a todos los profesionales que forman parte de este proyecto su entrega y predisposición para seguir creciendo año tras año.

3


4


P A S S I N I L L E G E I X I N

Carrers il·luminades, mercadets a les places, Papà Noel, Gaspar, Melcior i Baltasar escalant per les balconades dels edificis, tendes obertes els diumenges en horari de 10:00 a 22:00h, polvorons i torrons,... efectivament, ha arribat el Nadal. Però no és un Nadal amb ninots de neu i nens muntant en trineu. No. És el Nadal a Mallorca, amb 20ºC de temperatura, amb famílies assegudes en les terrasses de les cafeteries en màniga curta. En fi... Un any més que passa, ple d'esforços i compromís per ajudar als nostres al·lots i al·lotes. Encara ens queden les forces suficients per preparar la festa de cap d'any, festa a la que convidem a les famílies, als equips tècnics de jutjats, a fiscals, jutges, companys d'altres centres,... Festa que es converteix en el fermall d'or a tot un any. I després... Després a carregar piles per començar el nou any amb més ganes, amb més il·lusió, desitjant compartir moments inoblidables amb els nostres menors/joves i amb la resta de companys. Aprofito aquestes línies per agrair a tots els professionals que formen part d'aquest projecte el seu lliurament i predisposició per seguir creixent any rere any.

5


SUMARIO Revista nº 3, año 2012

6


SUMARI Revista nยบ 3, any 2012

7


Buenassss De nuevo aquí!!!! Después de un buen y caluroso verano y un inicio de curso muy intenso aquí estamos de nuevo para presentaros una nueva edición de nuestra gran joya, nuestra revista THINK MAGAZINE. Este año promete ser intenso: muchos cambios y muchos profesionales nuevos colaborando para mejorar nuestra revista trimestre tras trimestre. Así que no nos perdéis la pista!!!! Este número queremos dedicarlo a nuestra lectura… en especial a los libros…Ha sido la excusa perfecta para reactivarnos y ponernos a tope con la lectura.

desarrolla un taller de lectura cada jueves quincenal, preparamos la ficha de lectura, para saber luego como trabajar el libro y como sacarle el máximo de provecho. 3. Iniciamos la lectura del libro en tiempo libres y…

TATACHÁN!!!!!!!!!!!!!!

Aquí os dejamos el resultado…

No desaprovechéis ni un solo de los artículos…MERECEN LA PENA!!!!!

¿Cómo nos hemos organizado? 1. Cada una de nosotras elegimos el libro que nos apetecía.

Un abrazo y nos vemos ya en el 2013!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2. Con Eva Olivares, nuestra compañera que voluntariamente La maes

88


*Bonessss De nou aquí!!!! Després d'un bon i calorós estiu i un inici de curs molt intens aquí estem de nou per presentar-vos una nova edició de la nostra gran joia, la nostra revista *THINK *MAGAZINE.

Aquest any promet ser intens: molts canvis i molts professionals nous col•laborant per millorar nostra revesteixi trimestre després de trimestre. Així que no ens perdeu la pista!!!!

Aquest nombre volem dedicar-ho a la nostra lectura… especialment als llibres…Ha estat l'excusa perfecta per reactivar-nos i posar-nos de gom a gom amb la lectura.

Com ens hem organitzat? 1. Cadascuna triem el llibre que ens venia de gust.

2. Amb Eva Olivares, la nostra companya que voluntàriament desenvolupa un taller de lectura cada dijous quinzenal, preparem la fitxa de lectura, per saber després com treballar el llibre i com treure-li el màxim de profit. 3. Iniciem la lectura del llibre en temps lliures i…

*TATACHÁN!!!!!!!!!!!!!! Aquí us deixem el resultat…

No desaprofiteu ni un sol dels articles…MEREIXEN LA PENA!!!!!

Una abraçada i ens veiem ja en el 2013!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

9


10 10

Por Pere F.


Per Pere F.

SINOPSIS: Durant un part rutinari, una dona i el seu nadó moren en estranyes circumstàncies. El doctor Jeffrey Rhores, que intervé com anestesista, és acusat i condemnat d'assassinat en segon grau.

La seva vida es converteix en un malson de la qual solament podrà escapar demostrant que no va tenir responsabilitat en la tragèdia.

Per a això consta amb l'ajuda de Kelly Everson, una atractiva infermera amb la qual podrà llançar-se darrere de les petjades d'un assassí *psicòpata.

TITOL: Intenció criminal. AUTOR: Robin Cook (nascut el 4 de maig de 1940 en Nova York, Estats units.) Any: 1990. GÈNERE: thriller, medicina, suspens. EDICIÓ: quarta edició, Març 2009. TIPUS D'EDICIÓ: Traduïda ,impresa a Espanya. EDITORIAL: *De Bolsillo. QUANTITAT *PAGÍNAS: 360. PROTAGONISTES: Jeffrey, Kelly, CONTEXT: Boston , Massachusetts,1988

En les pàgines podrem veure per les aventures que passa la protagonista fins a aconseguir arribar a la resolució.

OPINIO PERSONAL: Llibre de misteri molt interessant que et manté en suspens fins al final. Si t'agraden els llibres de misteri no has de perdre't aquest.

Ja sabeu que Robin Cook és un dels grans d'aquest gènere.

US HO RECOMAN!!!!!

11


Sinopsis: Bridget, una mujer treinta, que vive sola en Londres y trabaja en una editorial, tiene grandes propósitos para el año que empieza. Voláis adelgazar, dejar de fumar y dejar de beber y tener una relación seria y estable con un hombre maravilloso. Ella tiene poca fe en sí misma. Es exagerada por todo, con autoestima tambaleando y temo un posible embarazo, y en habla con *Mark del tema se da cuenta del machismo de ambos.

Por Michelle M.

Quiere mucho a sus padres aun cuando a veces no soporta su madre, pero está muy pendiente de ellos. Empieza gustando Mark, pero salgo con Daniel, su cabeza, aunque acaban peleándose, todavía así continúa su relación con Mark, que además la ayuda a resolver un grave problema que tiene su madre. Quiere ser perfecta y vivir una vida perfecta junto a un hombre perfecto, que ella cree que es Mark.

12


Sinopsis

Per Michelle M.

Any: 1996-2003. Gènere: Novell. Edició: 8, reimpresa, il·lustrat. Editorial: De Bolsillo. Quantitat de pàgines: 315 pàgines. Protagonistes: Bridget Jones, Mark Darcy i Daniel Cleaver.

Bridget, una dona trenta, que viu sola a Londres i treballa en una editorial, té grans propòsits per a l'any que comença. Voleu aprimar, deixar de fumar i deixar de beure i tenir una relació seriosa i estable amb un home meravellós. Ella té poca fe en si mateixa. És exagerada per tot, amb autoestima trontollant i tem un possible embaràs, i en parlar amb Mark del tema es dóna compte del masclisme d'ambdós. Vol molt als seus pares tot i que de vegades no suporta la seva mare, però està molt pendent d'ells. Comença agradant Mark, però surt amb Daniel, el seu cap, encara que acaben barallant-se, encara així continua la seva relació amb Mark, que a més l'ajuda a resoldre un greu problema que té la seva mare. Vol ser perfecta i viure una vida perfecta al costat d'un home perfecte, que ella creu que és Mark.

Personatges secundaris: Jude, Natasha i Sr / a Jones. Context: Londres.

13


Me llamo Melisa y os quiero presentar un libro que me ha enganchado mucho, es muy adictivo, se puede vivir todas y cada una de las palabras, te metes dentro del personaje de Katnnis tanto que puedes llegar a sentir los que siente nuestra protagonista, es un gran libro, ya tengo ganas de leerme el tercero.

Por Melisa G. Sinopsis: El segundo libro de la saga “Los juegos del hambre”. Katniss debería ser muy feliz, gano los Juegos del Hambre junto con Peeta, y ahora ella y su familia tienen un buena casa y comida para el resto de su familia; pero no es así, Gale no le perdona que este con otro, aunque sea fingido y Peeta se siente humillado, por que Katniss fingió su amor por el durante los Juegos del Hambre. Además como ya no necesita dinero y comida, vaga sola por el bosque y ayuda con lo que puede a la gente del distrito que lo necesita. Dentro de poco será la Gira de la Victoria, en el que el ganador (en este caso ganadores) deberá visitar cada uno de los doce distritos de Panem, así que Katniss deberá volver a fingir junto con Peeta que siguen felizmente enamorados; pero una desagradable visita hará que Katniss se replante su futuro.

El presidente Snow, advierte a Katniss que será mejor que haga muy bien su actuación, por que con el pequeño acto final que hizo en los Juegos del Hambre, ha provocado que algunos distritos se levanten, y si no consigue que los ánimos se calmen, hará que todo aquello que le importa a Katniss desaparezca.

14


Em dic Melisa i us vull presentar un llibre que m'ha enganxat molt, és molt addictiu, es pot viure totes i cadascuna de les paraules, et fiques dins del personatge de *Katnnis tant que pots arribar a sentir els que sent nostra protagonista, és un gran llibre, ja tinc ganes de llegir-me el tercer.

Per Melisa G.

Sinopsi

A més com ja no necessita diners i menjar, vaga sola pel bosc i ajuda amb el que pugues a la gent del districte que ho necessita. D'aquí a una mica serà la Gira de la Victòria, en el qual el guanyador (en aquest cas guanyadors) haurà de visitar cadascun dels dotze districtes de *Panem, així que *Katniss haurà de tornar a fingir juntament amb *Peeta que segueixen feliçment enamorats; però una desagradable visita farà que *Katniss es *replantí el seu futur.

*Katniss hauria de ser molt feliç, guanya els Jocs de la Gana juntament amb *Peeta, i ara ella i la seva família tenen un bona casa i menjar per a la resta de la seva família; però no esta contenta, *Gale no li perdona que aquest amb un altre, encara que sigui fingit i *Peeta se sent humiliat, per que *Katniss va fingir el seu amor pel durant els Jocs de la Gana.

El president *Snow, adverteix a *Katniss que serà millor que faci molt bé la seva actuació, per que amb el petit acte final que va fer en els Jocs de la Gana, ha provocat que alguns districtes s'aixequin, i si no aconsegueix que els ànims es calmin, farà que tot allò que li importa a *Katniss desaparegui.

15


De esta manera Katniss se vera forzada, no solo a fingir su amor por Peeta, si no a comprometerse formalmente con el. Pero eso no parece ser suficiente para el presidente Snow (ni para calmar los ánimos) después de hacer varios cambios en el distrito (de manera que ahora es mucho mas difícil sobrevivir), en un ultimo acto de injusticia, se decide que en los próximos Juegos del Hambre, que además es la celebración del Vasallaje de los 25 (ocurre cada 25 años), los elegidos salgan de los que han vencido. Katniss no puede creérselo, tiene que volver a la arena y lo que es peor, esta vez no habrá segundas oportunidades, solo puede haber un vencedor, y esta vez se enfrenta a gente que, como ella, ha sobrevivido a los juegos del hambre.

16


D'aquesta manera *Katniss es vora forçada, no solament a fingir el seu amor per *Peeta, si no a comprometre's formalment amb el. Però això no sembla ser suficient per al president *Snow (ni per calmar els ànims) després de fer diversos canvis en el districte (de manera que ara és molt mes difícil sobreviure), en un ultimo acte d'injustícia, es decideix que en els propers Jocs de la Gana, que a més és la celebració del Vassallatge dels 25 (ocorre cada 25 anys), els triats surtin dels quals han vençut. *Katniss no pot creure-li-ho, ha de tornar a la sorra i el que és pitjor, aquesta vegada no hi haurà segones oportunitats, solament pot haver-hi un vencedor, i aquesta vegada s'enfronta a gent que, com ella, ha sobreviscut als jocs de la gana

17


Hola; soy Eric G y os presento un libro de aventura que me aparte de entretenerme me ha encantado en la forma que se desarrolla la historia y de una manera u otra te hace entender que lo más importante no es siempre el dinero Contexto: te da a entender que para vivir solo hace falta mucho esfuerzo y que cualquiera te puede engañar (lo más importante no siempre es el dinero). Sinopsis: esta obra trata de un chico que hace una puesta con sus dos mejores amigos de pasar tres días en una gran ciudad sin nadie y con solo 3000 pts. en el bolsillo.

Autor: Manuel l. Alonso Año de publicación: 1999 Género: Aventura Edición: marzo de 1999 1ª edición Editorial: El barco de vapor y ediciones S.M. Cantidad de páginas: 109 Tipo de edición: Papel Protagonistas: Ramón y Gonzalo. Personajes secundarios: Padres de Ramón, Padres y tíos de Gonzalo, Sara ,la niña del supermercado .

Resumen: El libro trata de un chico de un pueblo, que siente que su padre no le valora lo suficiente .Tiene entre manos una apuesta con sus dos mejores amigo, pasara en una gran ciudad tres días solo con tres mil pesetas por sus propios medios. Estando ya en la gran ciudad (Madrid) comienza a entender que eso no sería tan fácil como tenía previsto ,allí le engañan ,duerme en la calle ,siente lo que es el miedo … asta intenta echarse atrás en la apuesta y no le sale bien ,allí en su ultimo día de apuesta habiéndose intentado retirar y no poder busca cobijo en un portal ,allí una mujer (Sara) lo ve siente pena por y le propone pasar a su casa allí duerme avisa así familia y le promete escribirle por lo que a echo por el ,al día siguiente ya a salvo en casas u padre le lleva a dar un paseo y hablan y hablan. El padre le pregunta qué era lo que le había llevado a hacer esa locura y le responde que quería demostrarse así mismo que lo podía conseguir, y el padre le pregunta y que has aprendido? Que lo más importante no siempre es el dinero.

18


Context: et dóna a entendre que per viure solament fa falta molt esforç i que qualsevol et pot enganyar (el més important no sempre és els diners). Sinopsi: aquesta obra tracta d'un noi que fa una posada amb les seves dos millors amics de passar tres dies en una gran ciutat sense ningú i amb sol 3000 *pst en la butxaca. Resum: El llibre tracta d'un noi d'un poble, que sent que el seu pare no li valora prou .Té entre mans una aposta amb les seves dos millors amic , passés en una gran ciutat tres dies sol amb tres mil pessetes pels seus propis mitjans. Estant ja a la gran ciutat (Madrid) comença a entendre que això no seria tan fàcil com tenia previst ,allí li enganyen ,dorm al carrer ,sent el que és la por … asta intenta tirar-se enrere en l'aposta i no li surt bé ,allí en la seva ultimo dia d'aposta havent-se intentat retirar i no poder busca recer en un portal ,allí una dona (Sara) ho veu sent pena per i li proposa passar a la seva casa allí dorm avisa així família i li promet escriure-li pel que a tiro pel ,l'endemà ja fora de perill en cases o pare li porta a fer una passejada i parlen i parlen. El pare li pregunta què era el que li havia portat a fer aquesta bogeria i li respon que volia demostrar-se així mateix que ho podia aconseguir ,i el pare li pregunta i que has après? Que el més important no sempre es els diners.

19


Buenas a todos y todas. Quiero aprovechar nuestra revista para pedir perdón públicamente por cosas que debo asumir. En el otro internamiento estuve internada en el centro 9 meses, tuve 2 fugas; la primera fue de dos días y yo me presenté al centro porque creía que no iba a ser bueno para mi proceso, en la segunda fue porque mi abuelo estaba a punto de morir y yo no podía estar sin pasar la Navidad con él. Cuando vine de la fuga me quedaban 4 meses para irme de libertad, en estos 4 meses lo llevé súper bien, iba al instituto Aurora Picornell, me fue muy bien en el tiempo que estuve internada. Mi maestra estaba súper contenta y yo me sentía orgullosa. El 7 de abril de 2012 me daban la libertad, les prometí a los profesionales del centro que no iba a volver al centro. Estuve 6 meses de libertad y en estos 6 meses además de abandonar el instituto, estuve cometiendo delitos, en el último delito me condenaron a 6 meses en cautelar semi abierto, cuando iba a entrar en el centro con los policías del juzgado, me escapé de uno de ellos, estuve 2 semanas fugada, el día 22 de octubre me entregué, me acompañaron mis padres.

20 20


LA MEVA VOLTA AL CENTRE SOCI EDUCATIU ÉS FUSTERET

Quan vaig venir de la fugida em quedaven 4 mesos per anarme de llibertat, en aquests 4 mesos ho vaig portar súper bé, anava a l'institut Aurora Picornell, em va anar molt bé en el temps que vaig estar internada. La meva mestra estava súper contenta i jo em sentia orgullosa.

El 7 d'abril de 2012 em donaven la llibertat, els vaig prometre als professionals del centre que no anava a tornar al centre. Vaig estar 6 mesos de llibertat i en aquests 6 mesos a més d'abandonar l’institut, vaig estar cometent delictes, en l'últim delicte em van condemnar a 6 mesos en cautelar semi obert, quan anava a entrar en el centre amb els policies del jutjat, em vaig escapar d'un d'ells, vaig estar 2 setmanes escapolida, el dia 22 d'octubre em vaig lliurar, em van acompanyar els meus pares.

21 21


.

La entrada al centro no me sentó bien todo el día lloraba, no tenía ganas de nada cuando tenía mi hora de visita me pasaba la hora llorando, mis padres se sentían súper mal y mi madre y mi padre me decían que ellos no se merecían que yo llorase a si de esa manera y desde entonces les prometí que no iba a llorar pero cuando me encuentro mal lo hago. Ahora veo todo lo que he perdido, mi curso de peluquería además de la confianza de los profesionales y de la maestra del centro. Les pido perdón, mi pensamiento es llevarlo bien en el tiempo que me queda y tengo todo el apoyo de mis padres y de mi novio y de los profesionales del centro

22 22


L'entrada al centre no em va asseure ben tot el dia plorava, no tenia ganes de res quan tenia la meva hora de visita em passava l'hora plorant, els meus pares se sentien súper mal i la meva mare i el meu pare em deien que ells no es mereixien que jo plorés a si d'aquesta manera i des de llavors els vaig prometre que no anava a plorar però quan em trobo malament ho faig.

Ara veig tot el que he perdut, el meu curs de perruqueria a més de la confiança dels professionals i de la mestra del centre. Els demano perdó, el meu pensament és portar-ho bé en el temps que em queda i tinc tot el suport dels meus pares i del meu nuvi i dels professionals del centre.

23


No sabía qué me iba a encontrar al traspasar la puerta metálica que daba acceso al centro. Reconozco que iba con cierto miedo a los chicos, -¡Se oyen tantas cosas en las calles!-, pero al llegar a la clase me sorprendió encontrar un aula con chavales callados y atentos a la charla del profesor. ¡Qué podía esperar! Han pasado varios meses desde aquel primer día de contactos con “mis chicos”, y los llamo así porque ante sus presencias me siento como una madre, una hermana mayor o una amiga que les aconseja sobre la vida o que les muestra las actividades, y las cosas interesantes y bellas que tiene la sociedad, la cultura y el arte en la literatura. El trabajo de escuela lo realizan los profesionales tan fantásticos y cualificados de los que dispone el centro para desarrollar esas funciones, pero la ocupación que desarrollo allí, para mí, sería la misma que creo necesaria y que se debería efectuar en cualquier colegio o instituto de la comunidad como actividad adicional: -Leer en voz alta y delante de los compañeros para reforzar la confianza en ellos mismos. -Vocalizar y saber entonar los textos para darles mayor sentido a la lectura. -Lectura de obras de teatro, para añadir algo de diversión al momento y al rato de la interpretación, lo cual intenta inhibir la vergüenza. -Los debates sobre alguna noticia interesante del periódico o sobre la sociedad en la que vivimos. -Lectura de libros con los que se sientan reconocidos, ya que eso les aporta identificación con los personajes y les ayuda a comprenderse mejor a ellos mismos, y a la vez, esto les ayuda a ser capaces de hacernos entender mejor a nosotros sus necesidades.

-Aportación de las últimas novedades y de los clásicos en la literatura que les mostrarán una nueva visión para entender las épocas anteriores a las de ellos, y así puedan comparar que en el fondo, las “historias o sucesos” se repiten a lo largo de los tiempos.

24


- Introducción a los comentarios de textos, a los juegos de palabras y a las figuras retóricas a través de la música. -Métodos de lenguaje, dialectos y las diferentes jergas. -Utilización del lenguaje culto y el vulgar tanto en el habla oral como en el escrito. -Aprender a comunicarse y a comunicar hacia los demás. -Fichas de lectura. -Enseñanza a escribir un diario, poemas, artículos periodísticos o narrativa. -Educación, comportamiento y vestimenta. Así, la primera parte de la clase se intenta dedicar a los temas con los que los chavales puedan trabajar y se puedan concentrar, y la siguiente hora la dedicamos a los libros y a las lecturas con sus comentarios. Suelen ser clases muy amenas porque siempre acabamos improvisando; cuando no soy yo la que hago un paréntesis para explicarles algún inciso que se me ha pasado por la cabeza, nace alguna duda en clase que al final acaba convirtiéndose en un pequeño debate moderado. Personalmente estoy muy agradecida de haberlos conocido ya que no solo es lo que les pueda aportar yo con mis charlas y extravagancias de comportamiento, que por supuesto siempre serán políticamente correctas, sino lo que ellos me aportan a mí en calidad de personas. En fin, dejo lo más importante para el final del artículo ya que “Mis chicos” son los mejor del centro y no lo saben, desconocen que en su cabeza se encuentra la herramienta más poderosa para lograr salir adelante en esta vida que no les ha dado las mismas oportunidades que a otros muchachos del barrio. “Mis chicos” son los reyes de la selva sin la instrucción de la mili familiar, sin cuidados, y sin guías fuera del hogar que les presta Es Fusteret. Por eso, mi trabajo allí es el de formarlos para que sean algunos más de la gran manada que forma la adolescencia en la sociedad. Que se les vayan los miedos que los envuelven y tengan la confianza suficiente para saber que son iguales e incluso, si se lo proponen, pueden lograr a ser mejores que otros chicos a los que no pensarían en alcanzar. Que quieran y sean capaces de demostrarles a todo el mundo cómo pueden ser un ejemplo de superación social. La labor que quiero realizar en el centro es quererlos, apoyarlos en sus buenos proyectos, confiar en sus palabras y mostrarles a “mis chicos” el camino que lleva a la victoria en la vida a pesar de los problemas que les rodean, a ser capaces de ser valientes para renunciar a las malas costumbres y querer cambiar sus mundos, y la de convertirse en unas personas dignas de admirar. Si no creyera en ellos no estaría allí.

25


Com cada any a partir de la segona quinzena de juliol, per a aquells que no hem tengut la sort , o mai se sap, la desgràcia de treure´ns l’oposició comença el procés de selecció de places de cara al següent curs. Aquest any ,per allò de la crisi i els retalls de la mai suficientment valorada administració vaig decidir triar el màxim nombre de places a les que podia optar. En tot aquest cúmul de places hi havia algunes que podies triar o no, i a més a més estaven marcades, cosa que m´encantà, amb un símbol de “perill” com el de les senyals de conduir. Acte seguit podies veure la llegenda que posava “places d’especial dificultat”. Després de fer aquest procés de selecció un ja es queda tranquil ,com aquell que pensa jo ja he complit, ara queda en mans del destí . Doncs el destí en aquest cas va voler que m’assignessin aquesta plaça en “el centre d’especial dificultat Es Fusteret”. En un primer moment he de ser sincer , vaig pensar “fui un niño rebelde pero yo no me merezco esto” .En un segon moment comences a informar-te i a demanar als companys si algú sap alguna cosa d’aquest centre ….us ho recomano ,MAI HO FEU!!!! És com que et diagnostiquen una malaltia i començar a cercar informació per internet …acabes amb la conclusió que ets un malalt terminal i que la petita berruga que t’ha sortit en la planta del peu acabarà per fagocitar-te (terme utilitzat per els biòlegs per definir que …………te tragará vivo” ).

Hi havia companys que et deien: “crec que es xungo”, altres et deien: “ t’anirà bé tu saps dur aquests al.lots”…..no sé a quin dels dos grups desitjar-los la pitjor de les sorts “osease” que sempre se li baixen els calcetins i la talonera se’ls hi vagi cap endavant ,qui ho heu patit ja sabeu de que parlo. Han passat quasi dos mesos des de que vaig començar a fer feina en aquest centre ,i ara pens …”igual no fui tan malo” no sols perquè he trobat un grup de professionals meravellosos , ni tan sols perquè m’han acollit d’una manera fantàstica sobretot perquè després de 10 anys com a professor et planteges si el que fas serveix per qualque cosa ..doncs ara tenc la certesa que sí He topat amb un grup de gent que encara creu en la seva feina i que a més intenta fer-la bé però sobretot perquè tenc la gran oportunitat de fer feina amb joves que ens necessiten i sobretot que necessiten una altra oportunitat per poder esmenar aquells errors que han comés en el passat i reconduir les seves vides

. És una tasca dura i difícil i cada al·lot té una situació X que de vegades es complicat abordar-la ,però quan veus que les coses van sortint ,que van funcionant als centres de referència o quan simplement et diuen “gracias Joan por mirarme eso “ es com una injecció de moral que fa que segueixis lluitant per ells i penses em sento útil i a més estic posant el meu gra de sorra perquè aquesta societat sigui una mica millor. Especial menció per la persona que m’ha amargat l’existència des que vaig arribar al centre ……. “ la maes” conocida en los bajos fondos com Nuria López. De tant en tant ,en el meu cas no em pregunteu perquè, cada any bixest apareix una persona que saps que quedarà i amb la que estableixes una connexió especial ,doncs si aquesta persona es Nuria. .Esper continuïs agobiant-me amb feinetes de les teves, Déu meu no sé quina serà la propera, però ja et dic que seguiré intentant seguir-te l’estel.la ,cosa molt difícil ,per estar a l’altura. Gràcies “maes” per ser com ets i per alegrar-me cada mati amb la teva energia i bon humor.

26


27


28


1

4

2

5

3

29


30


31 31


“La qualitat ens demana esforçar-nos cada dia un poc més i millor, en benefici dels nostres usuaris i de nosaltres mateixos.” La Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel és una entitat sense finalitat de lucre del Govern de les Illes Balears. La seva seu social està ubicada a Marratxí. La seva raó de ser és la d7’atendre, tractar, educar i integrar socialment els seus usuaris en coordinació amb els recursos comunitaris existents. Els usuaris són els menors i joves en conflicte social, les seves famílies i altres col·lectius vulnerables com són els infants, els joves i les dones maltractades. La seva visió és ser una organització totalment competent i de referència per prevenir i abordar diferents situacions socials en relació amb els seus usuaris des d’un enfocament educatiu i social de tipus multidisciplinari. Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació disposa de 4 centres socioeducatius, 2 casals d’assistència a dones maltractades i diverses unitats funcionals per a programes específics. Quant a capital humà, són més de 140 persones, en paritat de gènere, les que hi fan feina. Avaluació CAF (Marc comú d’avaluació); pla de comunicació; web i correu corporatiu; avaluació del clima laboral; gestió per processos; incorporació de la responsabilitat social corporativa; plans d’acolliment; subvencions per a la formació contínua; plans de carrera i recol·locació (replacement), guies per a l’usuari; avaluació del grau de satisfacció permanent als usuaris; noves aliances mitjançant convenis amb la Universitat de les Illes Balears, la Fundació UniversitatEmpresa (FUEIB), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Màlaga, la Universitat Nacional d’Educació a Distància, i diferents Conselleries... Plans de millora que des de fa dos anys la Fundació S’Estel ha anat incorporant a la seva gestió. Actualment es treballa en l’elaboració del Pla Estratègic per als propers 4 anys. Es tracta d’un grup heterogeni, resultat de l’oferiment per part de la gerència a tots els treballadors i treballadores de S’Estel a participar i a decidir objectius que involucren a tota l’organització; un grup de professionals on hi participen representants dels treballadors i de les treballadores. “Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla Estratègic. De forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen apuntar companys i companyes de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que més ens va sorprendre va ser el debat animat durant la matriu DAFO (matriu de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). Cadascú havia de dir la seva i ningú volia amollar!”

“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla Estratègic. De forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen apuntar companys i company es de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que més ens va sorprendre va ser el debat animat durant la matriu DAFO (matriu de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). Cadascú havia de dir la seva iningú volia amollar!”

La Fundació S’Estel ha implementat plans d’acolliment per als seus usuaris, per al personal benvingut i per als practicants.

32


Revista Fusteret