Page 1

Escola Napoleó Soliva El gat amb botes

U.D. Teatre

Recordeu que aquest paper no és vostra, i per tant, l’hem de cuidar molt (no doblegar, no treure la grapa, guixar...) i no hem de posar el nostre nom. El vostre personatge està subratllat en fluorescent.

EL GAT AMB BOTES Narrador 1: Vet aquí que una vegada era un noi molt pobre que es deia Tom. Tot el que posseïa en aquest món era la seva roba esparracada, unes quantes monedes i un gat. (El narrador assenyala en Tom i el Gat que han d’estar junts a l’altre costat de l’escenari.) Gat amb botes: Jo no sóc un gat qualsevol. Puc parlar i també estar dret! Tom: Només tinc diners per a un altre dinar, però et compraré una mica de peix, estimat company. (Acaricia el cap del gat). Gat amb botes: Miau-miau. Ets un bon noi, Tom, i et faré ric. Fes servir aquests diners per comprar-me un parell de botes elegants i un sac. Tom: Unes botes? Gat amb botes: Si, si, no facis aquesta cara de sorprès! Has de fer el que et dic. Recorda que els gats som molt llestos. Tom: Si tu ho dius... Bé, ara mateix hi vaig! Narrador 1: En Tom va fer el que el gat li va demanar. Va comprar un sac i unes botes ben elegants que li escaiguessin. (Ara el gat surt de l’escenari, i puja el botiguer. En Tom entra a la botiga). Botiguer: Bon dia! Que voldria? Tom: Vull unes botes pel meu gat. Botiguer: Pel seu gat diu?? (i en veu baixa diu) Vaja, cada dia hi ha més ximples... Què li semblen aquestes? Són de les millors que tinc. Tom: Són perfectes! No cal ni que les emboliqui. Posi’m també aquell sac.


Escola Napoleó Soliva El gat amb botes

U.D. Teatre

Narrador 1: En Tom no s’acabava de creure el que estava fent, però confiava en el seu gat. (Se’n va el botiguer i apareix el gat). Tom: Aquí les tens. (El gat es posa amb orgull les botes). Gat amb botes: A partir d’ara m’anomenaran el Gat amb Botes. Tom: Si, molt bé. Però ara què hem de fer? Gat amb botes: Segueix-me! Narrador 1: El gat va portar en Tom al bosc i va omplir el sac amb fulles verdes i tendres. Gat amb botes: I ara, no facis soroll. Ssshhh!!! Amaga’t darrere aquest matoll i observa. Narrador 1: Poc desprès un conill va saltar dins de la bossa per menjarse les fulles. Ràpid com un llamp, el Gat es va abraonar damunt la bossa i la va tancar. (El gat ha de saltar sobre la bossa i subjectar-la). Gat amb botes: I ara, queda’t aquí. Vaig a portar aquest conill al palau per entregar-lo al Rei. Els guardes em deixaran entrar quan em vegin amb les meves esplèndides botes. (El gat amb botes es dirigeix cap al castell i en Tom surt de l’escenari). Soldat: Qui sou vos i a què veniu? Gat amb botes: Sóc el criat del marquès de Carabàs hi he vingut a portar un present al Rei. Soldat: Marquès de què?? Gat amb botes: De Carabàs, de Carabàs. Soldat: Haureu d’esperar-vos un moment. Vaig a anunciar de la vostra visita a sa majestat. (Desapareix el soldat de l’escenari i desprès torna.)


Escola Napoleó Soliva El gat amb botes

U.D. Teatre

Soldat: (Fent una salutació) Podeu passar. (Apareix en escena el rei i la reina, asseguts en una cadira). Gat amb botes: Senyor rei, el meu amo el marquès de Carabàs, us envia aquest magnífic conill per al vostre sopar. Rei: Gràcies, molt amable. Reina: El marquès de Carabàs dius? I, té moltes terres el teu amo? Gat amb botes: I tant! Aquest conill ha estat caçat a les seves propietats. Reina: Potser podria ser un bon partit per la nostra filla. (dirigint-se al rei). Narrador 1: El gat es va acomiadar del rei i la reina i va tornar al bosc. Aquesta vegada el gat amb botes va omplir el sac de llavors i va capturar una enorme perdiu, que també va portar al palau. (El gat fa reverència davant del Rei i fa veure que li entrega un present). Gat amb botes: Us porto un altre obsequi del meu amo, el marquès de Carabàs. Rei: El teu amo és molt amable. M’agradaria conèixer-lo. Gat amb botes: Fet! Narrador 2: El gat amb botes va explicar a en Tom el que el Rei li havia dit. Tom: Però que dius? Que t’has tornat boig? La meva roba està tota esparracada. Mai no em permetran creuar les portes del palau. Gat amb botes: Fes-me cas i coneixeràs el Rei. Vull que avui mateix vagis a nedar sota un pont que hi ha a prop del palau. (El gat amb botes xiuxiueja a l’orella d’en Tom, com si li expliqués la resta d’un pla secret. Tot seguit en Tom s’ha de treure la seva armilla esparracada i s’ha d’ocultar darrere d’alguna cosa; cal que tingui ben a prop l’armilla elegant i les botes).


Escola Napoleó Soliva El gat amb botes

U.D. Teatre

Narrador 2: En Tom va fer el que el seu gat li va demanar. Va ocultar la seva roba vella sota el pont i es va ficar a l’aigua. Aviat es va aproximar la carrossa del Rei. Gat amb botes: Auxili! Auxili! El marquès de Carabàs s’està ofegant! Conductor: Senyor Rei, hi ha algú que està demanant auxili. Rei: Atura la carrossa! Salveu aquest home! Narrador 2: Els soldats del Rei van treure en Tom del riu, però no van veure la seva roba vella oculta al marge. Tom: M’han pres tota la roba! Rei: Jo mateix us en donaré de nova. És el mínim que puc fer. Estic encantat de conèixer per fi el marquès de Carabàs. (En Tom es posa l’armilla elegant i es fica els pantalons per dins de les botes noves i lluents). Narrador 2: A en Tom i al gat els oferien passejar amb la carrossa del Rei. A dins hi havia la filla del Rei, la princesa Rosa. Princesa: Digueu, teniu el castell prop d’aquí? Tom: Doncs... Gat amb botes: I tant! Precisament es troba en aqueta direcció. Voldríeu sopar allí? Aniré a preparar-ho tot. Narrador 2: El gat amb botes, va saltar de la carrossa i es va dirigir cap a un castell proper, en el qual sabia que hi vivia un terrible Ogre. Gat amb botes: Bon dia, Ogre. He sentit a dir que ets força bo fent màgia. Ogre: Força bo? Com t’atreveixes! Sóc insuperable! Ara veuràs com em converteixo en un ferotge lleó a qui entusiasme devorar tendres gatets. (L’ogre fa veure que es converteix en lleó i persegueix el Gat rugint). Gat amb botes: Molt bé, però segur que no ets capaç de transformar-te en un animal petit.


Escola Napoleó Soliva El gat amb botes

U.D. Teatre

Ogre: No ho dubtis! Gat amb botes: A veure si ets capaç de transformar-te en un ratolí. (L’ogre desapareix i fem sortir un ratolí de joguina. El gat el caça i marxa de l’escenari. Torna a entrar llepant-se els bigotis). Gat amb botes: Sóc el millor caçador de ratolins. Aquest últim era una delicatessen! Narrador 2: Mentrestant, la carrossa del Rei arriba al castell. Gat amb botes: Ah! Ja tenim aquí la carrossa del Rei. Benvinguts al castell del marquès de Carabàs! Gat amb botes: (xiuxiuejant a en Tom) Deixa-ho tot a les meves mans. Narrador 2: Als Reis i a la Princesa els van oferir per sopar les millors menges i begudes. El gat amb botes ho havia trobat tot a la cuina de l’Ogre. Rei: Evidentment sou molt ric, marquès de Carabàs. Em podeu passar una mica més de caviar? Gat amb botes: Tom, t’agrada la princesa? Tom: Crec que fins i tot l’estimo. Gat amb botes: Doncs ara és un bon moment de declarar-te. Tom: Princesa, la més bella entre totes les flors, us voldríeu casar amb mi? Princesa: Sí estimat Marquès. Us estimo des del moment en què us vaig veure. (El gat amb botes miola.) Reina: Estic molt emocionada. Subdits reials: Visca la Princesa i visca el marquès de Carabàs! TOTS: Visca!!


Escola Napoleó Soliva El gat amb botes

U.D. Teatre

(En Tom i la Princesa s’agafen de la mà i desfilen, amb el Rei i el Gat amb Botes darrere seu, i més enrere la Reina). Narrador 2: Poc després hi va haver un casament i a partir d’aquell dia el Gat amb botes va rebre tots els honors. (Tornen a entrar a l’escenari en Tom i el Gat amb botes, i s’asseuen un davant de l’altre). Tom: Encara no sé com t’ho vas fer, Gat. Gat amb botes: Miau-miau. Recorda què et vaig dir, tots els gats som molt intel·ligents. Miau-miau. Passa’m el bol de llet. (es llepa els bigotis). (Tots els personatges de l’obra pugen a l’escenari per saludar. Ens agafem tots/es de les mans, un al costat de l’altre, i saludem. Desprès baixem de l’escenari en ordre).

FI

Obra de teatre: El gat amb botes  

L'obra de teatre.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you